Ressò informatiu de la visita de Lourdes Huanca a Mallorca

16. IB3 RÀDIO. Durant mes de vint minuts, el prestigiós periodista d’IB3 Ràdio manté una conversa distesa, profunda i aclaridora de la situació actual que travessa Perú, amb la lideresa indígena peruana, la feminista aimara Lourdes Huanca, en el seu tercer dia d’estada seva a Mallorca. Com a tants d’altres indrets d’Europa, arriba a l’illa per denunciar el comportament genocida del govern peruà presidit per Dina Boluarte, que qualifica de «cívico-militar feixista».

15. DIARI DE BALEARS. Resum de la visita de la líder indígena peruana Lourdes Huanca a Mallorca. Cecili Buele (03-04-2023)

14. ROSA CURSACH SALAS, directora insular d'Igualtat i Diversitat del Consell de Mallorca. Avui l'activista feminista Lourdes Huanca, Defensora Nacional de les dones camperoles del Perú @FENMUCARINAP ens ha mostrat  la representació de les dones defensant la sobirania alimentària. Sovint ho tenim al davant i no ho sabem llegir, gràcies. Res no és casualitat. (03-04-2023)

13. DIARIO DE MALLORCA. El Colectivo de Peruanos Residentes en Mallorca se manifiesta en Palma por los derechos humanos en Perú. En la concentración estuvo presente la líder campesina, indígena y feminista peruana Lourdes Huanca (01-04-2023)

12. AGUSTÍ BARÓ. Conferència Lourdes Huanca a CCOO Mallorca. Recull, íntegre, en vídeo, de la conferència de Lourdes Huanca en defensa dels drets humans, a l'Auditori de Comissions Obreres (CCOO), dijous 30, a les 18:30, amb les intervencions de Susana Volosín, Cecili Buele Ramis, Joan Carrero, Toni, i els auspicis de CC.OO., les fundacions Darder Mascaró i el Col•lectiu de Peruans Residents a Mallorca. (31-03-2023)

11. SENADOR VICENÇ VIDAL MATAS. Al Parlament he compartit una estona amb Lourdes Huanca, líder camperola indígena peruana, que avui és a Palma en una gira denunciant vulneracions d drets al Perú. (31-03-2023)

10. DIARIO DE MALLORCA. Entrevista a Lourdes Huanca: «No daremos tregua hasta lograr la libertad de nuestra patria». La líder campesina, indígena y feminista peruana, dio este jueves una conferencia en defensa de los derechos humanos para invitar a sus compatriotas a «alzar la voz» ante la situación que vive su país (31-03-2023)

09. ESQUERRA UNIDA. Taula de diàleg amb Lourdes Huanca, presidenta de la Fenmucarinap PERÚ, per a conèixer de primera mà la situació sociopolítica en què es troba el Perú (30-03-2023)

08. ESQUERRA UNIDA ILLES BALEARS. Dissabte, primer d'abril, a les 11.00 hores.  Casal de Barri de #sEscorxador, Sala 1 (c. de l'Emperadriu Eugènia, 6, Palma) (30-03-2023)

07. ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE. Trobada amb Lourdes Huanca a Mallorca, activista pels drets humans i de la població indígena (31-03-23)

06. DIARI BALEARS. L'activista Lourdes Huanca parlarà a Palma sobre la situació del drets humans al Perú (18-03-2023)

05. PERIÓDICO DE BALEARES. Conferencia de Lourdes Huanca. Líder payesa, indígena y feminista de Perú (15-03-2023)

04. SALVEM LA CASA DEL POBLE. Pere Vicenç. Perú a Mallorca (14-03-2023)

03. SALVEM LA CASA DEL POBLE. Matias Colom. Xarla- col·loqui de l'activista indígena peruana Lourdes Huanca. (08-03-2023)

02. CECILI BUELE. Blog dedicat a Lourdes Huanca (26-02-2023)

01. LOURDES HUANCA amb el Fons Menorquí de Solidaritat i el GOB (Entrepobles) (07-05-2012)

Enguany, resposta històrica als atacs contra la llengua catalana, el 31 de Desembre a Mallorca

Quan falten pocs dies per celebrar la Diada de Mallorca, a Palma el 31 de desembre, m'arriben uns escrits, tramesos pel bon amic i company de lluites patriòtiques i cíviques catalanes, l'alaroner Joan Vicenç Lillo, i d'altres amistats electròniques, el contengut del qual em sembla summament interessant.

Per això, m'afany a reproduir-lo en aquest blog meu.

“ Avui escric perquè, davant els atacs a què ha estat sotmesa la llengua catalana, enguany, a les Balears, m’agradaria que el proper 30 de desembre hi hagués una resposta històrica a la manifestació convocada al passeig del Born a les 18 h.

Ja sé que aquesta manifestació es convoca cada any, però enguany no és un any qualsevol. Confés que jo no hi he anat mai –potser tu sí, o no, és igual–, però crec que aquesta és una ocasió perquè ens mobilitzem els que fins ara no ho havíem fet.

Per això et deman:

Primer, que tu també hi assisteixis, i segon, que facis com jo i intentis animar a quinze o vint dels teus amics, companys i/o coneguts per demanar-los que facin el mateix i estenguin la demanda als seus amics..., i així successivament.

Si aconseguim que aquesta demanda s’estengui de manera viral i, sobretot, que arribi a aquells que encara no estaven convençuts d’assistir-hi, potser serem un parell de milers de manifestants que ens afegirem als que hi van cada any.

Hem de fer saber que els defensors de la catalanitat d’aquesta terra no ens rendim. Potser penses que no aconseguirem res, però la realitat és que l'única assegurança de fracàs és l'immobilisme.

Omplim el Born! (I el Passeig Marítim!)

AFEGESC INFORMACIÓ SOBRE LA FINALITAT I LA HISTÒRIA DE LA MANIFESTACIÓ:

31 de Desembre, arrels profundes per a una diada de futur

La Festa de l’Estendard és la festa cívica més antiga d’Europa. Es fa per recordar els nostres orígens com a poble, amb la conquesta catalana de 1229, i per retre homenatge a la senyera de les quatre barres. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per diverses vicissituds depenent de l’època històrica, s’ha mantingut sempre com el recordatori de les nostres arrels col·lectives.

Des de principi dels anys vuitanta, el nacionalisme mallorquí ha assumit la Diada com una jornada reivindicativa dels nostres drets col·lectius. Des d’aleshores s’ha recuperat el vertader esperit del 31 de Desembre, que no és altre que recordar els orígens de la societat mallorquina i projectar-los cap al futur. La Festa de l’Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa dels nostres drets com a poble. Perquè per saber què volem ser en el futur, és imprescindible saber què hem estat en el passat.

Ja fa prop de 25 anys que els mallorquins i mallorquines ens manifestam amb motiu del 31 de Desembre, data que ens recorda els orígens catalans de Mallorca. Han estat diverses les generacions que s’han anat sumant, any rere any, a la reivindicació de la plenitud dels nostres drets nacionals. 20 anys són molts d’anys i abracen una època de canvis en la història de Mallorca, dels Països Catalans i del món en general.

Durant aquestes dues dècades ha caigut el mur de Berlín, han desaparegut règims polítics que semblaven sòlids, han entrat en crisi ideologies i han passat governs de diferent signe polític.

Però cada any per aquestes dates milers de ciutadans i ciutadanes continuam sortint al carrer per reafirmar-nos en el què som i per reivindicar el dret dels Països Catalans a la llengua, a la cultura, al territori i a l’autodeterminació.

En cada edició hem estat més els que sortíem per exigir respecte, per rebutjar les agressions de l’Estat i dels seus directes servidors, per expressar un malestar davant la situació de submissió nacional del nostre país.

Precisament el caràcter unitari és una de les característiques peculiars de la mobilització mallorquina. Durant els anys posteriors han canviat alguns elements, com el canvi de dia –de 31 a 30-, la modificació del recorregut –abans acabava davant l’estàtua del Rei en Jaume, on es llegia el manifest-, i la incorporació del concert final. Aquestes variacions no han transformat gens l’esperit de l’acte, però han contribuït a un augment important de la participació.

Al llarg d’aquestes dues dècades la mobilització ha aplegat forces molt diverses: des de les que defensaven un nacionalisme autodeterminista fins a les que reivindicaven la independència plena dels Països Catalans.

Per damunt de les organitzacions convocants, la manifestació ha unit tots els mallorquins que lluiten per la llibertat del nostre poble. I que sigui per molts d’anys, mentre l’opressió nacional es mantengui.”

Ara ho entenc: el PP balear no sap llegir en català!

Amb nota de premsa datada el 18 de juliol de 2012 (76 anys després de l'aixecament militar contra la República), la portantveu adjunta del Partit Popular de les Illes Balears, Margalida Durán, dóna mostres més que evidents que, tot i esser-ne diputada i portantveu parlamentària, no sap llegir allò que escriuen en català els membres de l'intergrup parlamentari europeu ”Traditional National Minorities, Constitutional Regions and Regional Languages”.

Cosa que pot fer tothom que vulgui, passant el ulls per damunt d'aquest escrit!

Idò, què vos pensau? Ara resulta que la gent normal veu bellumes, quan llegeix una carta ben escrita en català que prové del Parlament Europeu! Un escrit que porta el logo del Parlament Europeu, la signatura de vicepresidents d'un intergrup parlamentari i el suport d'eurodiputats de tots els grups parlamentaris (manco el PPE), no té cap valor oficial per al Partit Popular de les Illes Balears...

Que hi creuen, de poc, en la participació democràtica, aquesta genteta del PP balear que ens governa, administra i representa tan malament...

Que no, que no n'està gens ni mica ben assabentada aquesta genteta del PP balear que ens governa, administra i representa tan malament! La trobada a què fa referència no va ser duita a terme a la seu parlamentària de Brussel·les, sinó a la d'Estrasburg!

Jo hi era, i en vaig traure moltes imatges fefaents de la feta!

Si allò que sé, senyora Durán, ho exposau tan malament, ja em direu què no hem de pensar d'allò que ens deis i no sabem...

Si, com diu la portantveu del PP balear que ens governa, administra i representa tan malament, l'intergrup del Parlament Europeu Traditional National Minorities, Constitutional Regions and Regional Languages, (que convida gent de Mallorca perquè el 14 de juny de 2012 presenti a Estrasburg el cas de la discriminació del català a les Illes Balears), ara resulta que no és cap òrgan oficial del Parlament Europeu, em deman i es pot demanar tothom: què hi pinten i què hi fant tants d'eurodiputades (15) i eurodiputats (28) de tots els grups parlamentaris reunits (53 eurosenyories reunides dins d'una sala de l'edifici parlamentari europeu)?

També ens podem demanar què hi deuen fer els 16 membres del PP que ens governa, administra i representa tan malament arreu d'Europa (per cert, absents durant la reunió esmentada)?:

Edit Bauer (Eslovàquia),
Simon Busuttil (Malta),
Herbert Dorfmann (Itàlia),
Michael Gahler (Alemanya),
Kinga Gál (Hongria),
Ádám Kósa (Hongria),
Alain Lamassoure (França),
Alajos Mészáros (Eslovàquia),
Angelika Niebler (Alemanya),
Alojz Peterle (Eslovènia),
Bernd Posselt (Alemanya),
György Schöpflin (Hongria),
Csaba Sógor (Romania),
László Surján (Hongria),
László Tökés (Romania)
i Milan Zver (Eslovènia)?

Se suposa que, quan hi acudeixen, hi deuen fer alguna casta de feina política parlamentària, més o manco valuosa, en ocupar la seu del Parlament Europeu a la ciutat francesa d'Estrasburg!

O només hi van a prendre el cafetet i els piscolabis que s'hi serveix?