Victòria Quingles, al Teatre Xesc Forteza de Palma

L’endemà de la festa de Sant Antoni, torn a tenir el plaer immens d’escoltar la veu meravellosa de la bona amiga selvatgina Victòria Quingles, filla dels meus bons amics M. Antònia Bennàssar i Jordi Quingles Fontcuberta.

Cartell anunciador de l'acte musical al TEATRE XESC FORTEZA

En el marc agradós d’un Teatre Xesc Forteza que acull els assistents nombrosos que hi acudeixen, tenc la satisfacció immensa d’haver-hi sentit tot un bon repertori de peces musicals, tan variades que puc arribar a gaudir-ne a les totes en els estils més diversos.

Assegut confortablement en el centre de la fila F, per a mi immillorable, just darrera dels pares de na Victòria, i del prestigiós editor José Juan de Olañeta Fernández Grande, al costat de bons amics com Agustí Baró o Jaume Fortuny, i d'altres que també es troben a la sala, en fruim deliciosament durant més d’una hora seguida, amb les intervencions musicals que executa magistralment el contrabaixista, pianista, guitarrista i manejador inversemblant d’altres instruments musicals, Toni Cuenca, qui acompanya la cantant de forma tan conjuntada que meravella de sentir-los damunt l'escenari.

El guitarrista TONI CUENCA acompanyant na VICTÒRIA QUINGLES

Els aplaudiments perduren al final de cadascuna de les intervencions, que pretenen d’esdevenir presentació avançada del nou disc de na Victòria, «Voilà», a la qual assisteix també, entre d'altres, un nombrós grup de veïnes i veïns de la vila de Selva situats en primera fila.

Hi comptabilitz una cinquena d’idiomes emprats per la cantant (català, castellà, portuguès, francès, anglès...). Per al meu gust molt personal, les franceses i les catalanes se’n duen la palma! De manera que me'n surt amb la sensació agredolça de trob a faltar-ne algunes més, en aquestes dues llengües. A banda i a més de les boníssimes que hi sent en castellà o anglès o portuguès.

Cartell anunciador del concert

Sigui aquesta una primera passa en la presentació de l’obra d'aquesta bona amiga meva cantautora que, sense cap casta de dubte, viu lliurada en cos i ànima a la música des que era infant, i que no cessa en la seva activitat productora de bones peces musicals, alhora que executora d’altres autories.

Que sigui per molts d’anys. I que tot li vagi «in crescendo» en aquest àmbit de la seva vida.

Esperan l'inici del concert, al TEATRE XESC FORTEZA de Palma

Cap a l'Aràbia saudita, s'ha dit!

Qui no vol pols, que no vagi a l’era, deien els nostres padrins.

Els europeus que ens veim com a fills d'Abraham (d'una banda, jueus i cristians descendents d'Isaac, i, de l'altra,  mahometans descendents d'Ismael), tan influenciats durant segles pel catolicisme més europeïtzat i europeitzant, correm el perill de confondre, com se sol dir popularment, el cul amb les témpores, sobretot quan ficam dins d'un mateix sac tot quant no sigui estrictament judeo-cristià.

Fins i tot certs diccionaris prestigiosos presenten com a sinònims mots com mahometà, islàmic, musulmà, moro o sarraí. Així i tot, no podem oblidar que, d’una banda, l'àrab com a llengua semítica, és l'idioma que parlen milions de persones arreu del món (també fora d'Aràbia, en més d'una vintena d’altres països).

Que àrab pot ésser entès també com la persona originària d'Aràbia o d'un dels països on parlen la llengua àrab.

I finalment, que l'àrab, com a població estesa arreu del món, constitueix un gran conjunt de més de 150 milions d'individus.

Record molt bé que la primera vegada que me n'adon, d'una visió certament errònia del món àrab com la que passeig jo, europeu, és durant el meu primer viatge (any 2000) als campaments de Tindouf, Algèria, en retre visita al poble sahrauí que continua confinat durant més de mig segle en aquell indret desèrtic.

Allà tenc oportunitat de veure de prop i d’escoltar atentament dirigents sahrauïns que es consideren seguidors de l'Islam, però diferenciant-se d'altres musulmans. A l’hora que assenyalen i distingeixen claríssimament l'Aràbia Saudita d'altres indrets islàmics, divergint-hi profundament.

Per primera vegada en ma vida escolt àrabs que parlen críticament i diferenciada sobre "Els Saudí", la família reial Saudita. Com si aquesta família monàrquica constituís un món a part dins el conjunt del món àrab.

Em sorprèn aleshores aital apreciació. Però, de fet, segons dades fefaents, tothom sap que a l’actualitat aquesta família reial saudita està formada per uns 25.000 membres, uns 200 dels quals són prínceps de gran influència interna i externa.

Quasi res, va dir aquell! No ha de resultar gens estrany que, a la seva ombra, s'hi aixopluguin monarques d'altres contrades, com també personatges famosos i esportistes de luxe: 200 prínceps influents acaramullen, sens dubte, quantitats mil-milionàries incomptables! 

Sense anar a cercar ni preguntar-se per un moment com s’hi han trobat, així, de rics. Això no importa. El fet és que al voltant de l’àmbit reial saudí corren riuades de diners, com en molt pocs altres indrets del planeta.

Passa una mica el mateix que el segle XVI, quan els espanyols arriben a terres sud-americanes: per què, sinó, s’atansen ràpidíssimament cap als indrets on abunda l’or, i deixen a una banda els altres que no en disposen?

Pot resultar una mica clarificador parar esment a fets com aquests, que ajuden a comprendre millor l'organització d'una Supercopa de futbol espanyola en ple segle XXI: trien un indret com aquest, amb tot quant l'envolta. 

Tapant-se les orelles i tancant els ulls davant tantíssims comentaris crítics escampats pertot arreu, relacionats amb comportaments incomprensibles per mentalitats tan fortament europeïtzades i tan poc acostumades a la manca de respecte cap a les dones o cap als infidels.

Imaginem-nos per uns moments, com hi deuen esser tractats tantíssims d'altres estrangers, no europeus, no espanyols, molt més empobrits encara, que s'hi fan presents forçats per circumstàncies familiars penoses! Deu esser l’infern de bon de veres per a tota aquesta gent immigrant estrangera!

Tant de bo que, d'una vegada per totes, arribem a veure la necessitat imperiosa de reconvertir el futbol en esport veritable. De manera que deixem d'afavorir-lo i de mantenir-lo com un dels més grans negocis a escala mundial (amb quantitats milmilionàries del tot incomprensibles!

Encara que sia somiar truites, jo que, temps enrere no me'n perdia cap, de partit de futbol del meu equip preferit, d’uns anys ençà he optat per deixar-ho anar del tot.

Trob que és l'única solució racional que se m'ocorre: mantenir-hi tancats els televisors i les pantalletes dels mòbils, davant i durant tanta i tan gran presa de pèl, de temps, de doblers, de bon humor, de benestar, de vida familiar, de companyonia veritable que comporta qualsevol transmissió televisiva de partits de futbol entre els equips més famosos, que, en coincidir exactament amb els més rics econòmicament, encara se n’hi fan més... a costa nostre... a compte nostre.

Tant de bo que, en aquest Any Nou 2025  l'Aràbia saudita ens dugui i empenyi a prendre llum de na Pintora. Encara que en tenc molts i molt seriosos dubtes, davant d’un panorama com el que assenyal, tan poc atractiu per a moltíssima de gent.

A Francesc Antich i Oliver, president del govern autonòmic balear (i 3)

Fa pocs dies, amb motiu de la mort inesperada del bon amic i primer president socialista del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich i Oliver, escric en aquest mateix blog meu:

"Som testimoni directe que, amb la presidència de Xisco Antich, s’hi donen passes considerables en aquest sentit... Tot i que sia tímidament, les polítiques públiques favorables als sectors més vulnerables s’hi veuen considerablement enfortides. No solament en l'aspecte quantitatiu, sinó també i sobretot millorant-ne la qualitat."

Amb uns comentaris que em fa arribar la bona amiga manacorina, Magdalena Ordinas Febrer, presidenta de l’Associació Balear de Porfíria (sa Coma, Mallorca), i que agraesc de tot cor, m'adon que hi faig curt amb les meves primeres apreciacions...

L'Associació Balear de Porfíria, una de tantes...

Hores d'ara, em sembla adient remarcar-hi també una altre aspecte concret, importantíssim, que pot resultar summament explicatiu del tarannà singular del president Antich: la seva obertura i gran disponibilitat a col·laborar activament amb els sectors de la població més vulnerable.

Deien els antics que "contra facta non valent argumenta" (contra els fets, no hi val cap argument). I això són fets, concrets i comprovables, que evidencien que Francesc Antich va ser un bon president, únic i irrepetible, com afirmen.

Durant el seu mandat presidencial, es preocupa molt per aquelles persones que es troben afectades per malalties rares a les nostres illes. D’acord amb la petició d'ajuda que li fa l’Associació Balear de Porfíria, elaboren un molt bon treball que rep el suport del Govern balear presidit per Francesc Antic, encaminat a donar difusió i fer visibles les Malalties Rares en aquesta comunitat autònoma pluriinsular.

Diu la presidenta manacorina que s’ha de reconèixer que, baix el mandat presidencial del polític algaidí, les Illes Balears compten amb el govern que ha fet més feina i que ha ofert més ajudes a les persones afectades per les malalties rares en aquesta comunitat autònoma. 

Cartell de la Conselleria de Salut i Consum
del Govern presidit per FRANCESC ANTICH

Com a mostra ben palesa, esmenta que durant el mandat presidencial de Francesc Antich elaboren i publiquen un llibre que recull la relació exhaustiva de totes les malalties rares detectades en aquestes illes. Com també de totes les associacions de malalties rares que hi han anat sorgint i que hi romanen actives, ajudant les persones i les famílies més directament afectades.

Publiquen aquest llibre l’any 2005. Hi surten 188 associacions de malalties. Hi fan molta de feina, d’importància cabdal, fent una passa de gegant en aquest camp, impulsant un treball molt valuós envers les malalties rares dins l’àmbit de l’atenció sanitària pública illenca.

És gràcies a Francesc Antich que poden arribar a crear l'Associació Balear de Porfiria i fer el programa de medicaments autoritzats i prohibits en l’àmbit d’aquesta malaltia rara anomenada Porfíria, que afecta un bon nombre de famílies, sobretot en el Llevant de Mallorca.

Pel fet d'haver-ne viscut jo, d'alguna manera, els efectes directes de molt a prop, a l’interior de la meva família manacorina, em sent personalment i profundament molt agraït a les aportacions sucoses que hi fa aquesta associació.

Gràcies a Francesc Antich, fan campanya informativa per tots els centres de salut de les Illes Balears, sobre l’existència d’una malaltia tan rara com aquesta i sobre els mitjans més adients per a fer-hi front.

Gràcies a ell, poden confeccionar millor el llistat complet dels medicaments prohibits i autoritzats per a les Porfíries Agudes. Gràcies a ell, fins i tot aconsegueixen que sigui el mateix Govern Balear qui pagui íntegrament aquest llistat que, al cap i a la fi, arriba a salvar moltes vides.

La seva presentació a Barcelona per part d'especialistes professionals de Mallorca, contribueix a l’assoliment d’una millora considerable en el diagnòstic i el tractament d'una malaltia tan rara com és la Porfíria. Alhora que ho comparteixen, n’informen altres instàncies internacionals de països nombrosos.

Gràcies a l’ajut que hi dispensa el Govern presidit per Francesc Antich i a la seva sensibilitat humanística, l’Associació Balear de Porfíria, amb la col·laboració d’un  bon estol de professionals illencs de la salut,  per intermedi de la directora del Servei de Porfíries de l’Hospital Clínic de Barcelona, arriben a presentar al Centre Europeu de Malalties Rares els llistats elaborats a Mallorca.

Des d'aquest àmbit que envolta l’Associació Balear de Porfíria, presidida per la manacorina Magdalena Ordinas Febrer, consideren i valoren molt positivament la tasca política desplegada pel socialista algaidí Francesc Antich i Oliver. Diuen que va ser un bon polític i una excel·lent persona.

Que descansi en Pau!

A Francesc Antich i Oliver, president del govern autonòmic balear (2)

Acudint a la capella ardent del Consolat de Mar, on romanen per unes hores les seves restes mortals, faig arribar la meva salutació més personal a la mare de Xesc Antic, a la seva esposa Conxa García, a la seva germana Catalina Antich i a la resta de familiars, amistats i militants socialistes presents. 

Hi deix escrites, al Llibre de condolences unes breus paraules d’agraïment:

«Bon amic i president Xesc Antich:
Agraint la teva tasca
d’un esplèndid president.
Aquí i ara en faig esment,
en aquesta bella casa».

L'endemà mateix d'aquesta visita efectuada a la capella ardent del Consolat de Mar, em faig present al cementeri d'Algaida on és previst de fer-hi el comiat definitiu a les restes mortals de qui és el primer president socialista del Govern de les Illes Balears, l'algaidí Francesc Antich i Oliver, (QEPDA).

Només arribar al poble, ja m'adon de la gran quantitat de gent que es dirigeix cap al cementeri algaidí, en vehicles i a peu sobretot. Enmig d'una gran operació policial a càrrec de la Guàrdia Civil i la Policia Local, que s'afanyen a mantenir-hi l'ordre i a fer les indicacions pertinents perquè puguin aparcar-hi convenientment els centenars (o milers) de cotxes que hi acudeixen.

Gent de la vila algaidina de totes les edats i condicions fan coa per entrar al recinte funerari municipal. Alguns porten rams de flors. D'altres roses o clavells vermells. Tots amb l'emoció en el rostre. Amb ganes de desfilar per la capella on roman instal·lat el fèretre, i amb el delit de saludar i confortar la família Antich Oliver davant la pèrdua d'una persona tan apreciada.

Abans d'entrar-hi, molt amablement m'indiquen i assenyalen l'existència damunt d'una tauleta d'un bon manat d'exemplars escrits de "la darrera glosa feta p'en Xesc Antich". N'agaf un per a mi, i uns quants més per a gent amiga que sé que voldria tenir-ne...

La darrera glosa de Xesc Antich

A la mateixa porta d'entrada, tenc oportunitat de saludar Conxa Garcia, l'esposa. Com també Catalina Antich, la germana. I la resta de familiars que hi són presents: sa mare, els seus fills, els seus nebots...

Albir en primer lloc, la corona de flors que hi aporta el Senat. Seguida de la que li ofereix el Congrés dels Diputats. Completada amb la de l'Agrupació Socialista d'Algaida, Pina i Randa. Les tres corones que veig col·locades a l'interior del tanatori. A més de les flors que envolten el fèretre, cobert amb la bandera de les Illes Balears. I munió immensa de rams i de corones que s'ajunten en un admirable mosaic a l'exterior de la capella.

Desenes de roses vermelles de l'Agrupació Socialista
d'Algaida, Randa i Pina

Com a bon amic seu, mir d'ocupar el racó més apropat de la capçalera del baül (per no entorpir la marxa de la coa llarga i extensa, que circula disposada a retre-li la darrera salutació). Des d'aquí mateix elev la meva pregària personal, mussitant-hi un efusiu i molt sentit "Parenostre", en català, la nostra única llengua pròpia, i reclamant-hi la protecció damunt totes i cadascuna de les "Quatre illes, un país, cap frontera" que tan admirablement governà, administrà i representà com a president en sengles tandes legislatives.

M'alegra ben molt veure-hi moltíssims rostres de gent coneguda. Senyal clar de la valoració altíssima que té entre la ciutadania illenca. Mir de saludar la gent que puc, content de veure que, al final de la seva vida terrenal, rep el reconeixement públic a la molta i molt bona tasca desplegada com a polític i com a ciutadà d'aquest país.

Moltes de gràcies, bon amic Xesc Antich i Oliver!

A Francesc Antich i Oliver, president del govern autonòmic balear (1)

Tot i saber que pateix una malaltia greu, no m’esper la notícia de la seva mort, just iniciat l’any 2025, a l’edat de 66 anys. Que descansi en pau, el bon amic i millor president del govern autonòmic d’aquestes illes nostres, l’algaidí Francesc Antich i Oliver.

Amb el meu agraïment a la gran tasca política desplegada per ell, faig arribar el meu condol més sentit i profund a la seva família, amb qui compartesc el dolor per una pèrdua tan primerenca, com també a les seves amistats més properes...

Mai de la vida no podré oblidar els quatre anys que, essent diputat del Parlament de les Illes Balears, dins el grup parlamentari del PSM-Entesa Nacionalista, tenc la gran oportunitat de col·laborar-hi, participant-hi activament amb les meves intervencions i actuacions públiques, des del mes d’agost de 1999 fins al mes de març de 2003. 

El president FRANCESC ANTICH acull l'ambaixador de Burundi a Espanya i França
VENERANDO BAKEVYUMUSAYA, al Consolat de Mar (gener 2000)

El tractament cordial, sempre, en pla de conversa senzilla, normal i corrent, no li desapareix, ni poc ni gens ni una mica, durant tot el temps que duren els seus mandats com a president del Govern. 

Com solen dir a Mallorca, mai no li pugen els fums al cap, amb l’exercici dels seus nombrosos càrrecs institucionals: regidor, batle, conseller, president, diputat, senador, etc. Sinó que sempre es comporta, amb tothom, com una persona normal i corrent, amb la senzillesa que atorga la condició d'home d'aquesta terra nostra, de la pagesia algaidina.

La seva mort em fa venir al cap el record viu d’aquell temps: vint-i-sis anys enrere, en el Parlament de les Illes Balears tres grups parlamentaris considerats d’esquerres (el Socialista, el PSM- Entesa Nacionalista i el d’Esquerra Unida i Ecologista), encertam de ple en la tasca de governar, administrar i representar aquest país nostre, amb un lema que canviaria de cap a peus la manera de governar en aquest indret mediterrani: «Quatre illes, un país, cap frontera»...

També em plau recordar la bona relació que manté aleshores el president Antich amb la institució insular del govern, l’administració i la representació de Mallorca, on m’exercesc com a conseller de Cultura i Joventut... Sempre m’hi arriba el seu suport, institucional, polític i personal... Amb un tractament de tu a tu indefugible!

President i presidenta, consellers i consellera

Les seves gloses, que acostuma a recitar-nos gairebé cada any en seu parlamentària, bé sigui per Nadal, bé sigui per la cloenda del curs parlamentari, esdevenen un veritable compendi de tot allò que ell desitja per al conjunt de la població que habita en aquestes illes mediterrànies: sempre el millor del millor!

La seva mort em fa reviure la impressió que mantenc, d’uns anys ençà, sobre la tasca política institucional. M’adon que ha sofert molts i molt diversos canvis, si comparam la d’avui amb la que s’està duent a terme a finals de la dècada dels anys 90 del segle passat. 

És clar que, com tot, la política institucional de les administracions públiques, ha d’anar canviant. No en faltaria d’altra. S’ha d’anar adaptant a les situacions noves que afecten la vida de les nostres societats. Els canvis són llei de vida. 

Però, a mi, em sembla que aquests canvis sempre han d’anar en sentit cada cop més positiu a favor del conjunt de la població. Sobretot cap als sectors que viuen en condicions més dures i crues, i no tant a favor de cap formació política, ni de cap grup privilegiat, ni de cap sector benestant que pretengui servir-se’n utilitàriament.

Som testimoni directe que, amb la presidència de Xisco Antich, s’hi donen passes considerables en aquest sentit. Tot i que sia tímidament, les polítiques públiques favorables als sectors més vulnerables s’hi veuen considerablement enfortides. No solament en l'aspecte quantitatiu, sinó també i sobretot millorant-ne la qualitat. 

En aquest àmbit de la seva actuació solidària, també amb països del Sud, no em puc estar de referir-me expressament i directa a l’acollida calorosa que dispensa el 19 de gener de l’any 2000, al bon amic meu i ambaixador de Burundi a Espanya i França, Venerando Bakevyumusaya, al Consolat de Mar. D'un quart de segle enrere, en són testimoni fefaent les fotografies admirables que hi pren el professional excel·lent Tolo Salleras. Tots dos ja s’han retrobat en la dimensió desconeguda per a nosaltres...

El president FRANCESC ANTICH durant la recepció oficial al Consolat de Mar
de l'ambaixador de Burundi a Espanya i Europa, VENERANDO BAKEVYUMUSAYA
(19 de gener de l'any 2000)

Qualsevol que vulgui veure-ho, ho pot comprovar de manera més que evident: no és ben bé el mateix allò que fan en aquestes illes nostres els governs anteriors, de les dretes illenques... Ni allò que faran les que l’han de succeir en el temps... Que allò que propugnen i s’afanyen a dur a terme els dos governs d’esquerres, presidits per Xisco Antich. No tenen punt de comparança.

Que ho va fer tot molt ben fet? És clar que no! N’hi ha que haguéssim volgut anar moltíssim més enllà encara. Moltíssim més... Incineradora de Son Reus... Hospital de Son Espases... Desprotecció de La Real...  Però ja sabem que, hores d’ara, no deixam de ser més que una comunitat autònoma maltractada, a l’interior d’un Estat que vol aprofitar-se’n, de nosaltres. I ho està aconseguint, de quina manera!

Si alguna cosa li podem agrair, a Xisco Antich, com a president, és que, durant tota la seva vida política, ha mirat d’aconseguir per a aquestes illes nostres, si no el màxim que ens pertoca, sí el que, d’acord amb la seva idea, li permet d’obtenir amb la normativa vigent en aquest temps nostres...

Ho diu molt clar en la darrera entrevista que li fan:

«Posàrem en marxa moltes mesures de protecció del territori, es va fer el parc natural de Llevant, compràrem Son Real, les Salines, Albarca, el Verger... fins al punt de passar de 8.000 hectàrees protegides a prop de 27.000. S’aprovaren els plans de residus de Mallorca, Eivissa i Formentera, el Pla de demolicions i voluminosos, el Pla hidrològic; es posà en marxa l’ecotaxa; es posà en ordre els hotelers i es perseguiren 47.000 places turístiques il·legals, al mateix temps que fèiem feina per a una major independència del turisme creant una central de reserves. Dinamitàrem construccions il·legals, férem la Llei de comerç i polítiques que defensaven el producte local, el primer Pla energètic i el primer projecte de gasoducte. Es va crear l’Institut de la Dona, la targeta bàsica, férem la Llei de parelles estables i la Llei cremallera que ara es discuteix a l’Estat. Es va dur el tren fins a Manacor i sa Pobla, es va crear el TIB i, en habitatge social, es va quintuplicar el que feia l’Ibavi. Es va fer una feinada amb la llengua i la cultura, i amb els centres educatius, amb més nous professors que mai. Impulsàrem el federalisme insular i...»

I sempre recordant, fent esment, reiterant, glosant la nostra condició de comunitat autònoma, més singular que cap altra de les mediterrànies: "Quatre illes, un país, cap frontera!".

Gràcies, Xisco, per tot quant has fet a favor d’aquestes illes nostres! Que la història t'ho recompensi.

No sabria jo glosar
Així com tu tan bé feies:
Aquells mots que sempre ens deies,
Mai per mai no hem d’oblidar!

Acudint a la capella ardent del Consolat de Mar, on romanen per unes hores les seves restes mortals, faig arribar la meva salutació més personal a sa mare, la seva esposa Conxa García, la seva germana Catalina i a la resta de familiars, amistats i militants socialistes presents. 

Hi deixant escrites, al Llibre de condolences unes breus paraules d’agraïment:

«Bon amic i president Xesc Antich:
Agraint la teva tasca
d’un esplèndid president.
Aquí i ara en faig esment,
en aquesta bella casa».

Reflexions breus per al temps d'Advent (i 2): segona quinzena

Vet ací la segona i darrera tongada de reflexions breus per a aquest temps d'Advent 2024 que ja arriba a la seva fi, amb uns missatges d'esperança propis d'aquest període temporal en què celebram l'espera de la venguda definitiva d'un Déu fet humà...

Ornamentació nadalenca a la parròquia de Sta. Catalina Tomàs

13. «Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom vos conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop (Fl 4,4)

En mig de tot, podem viure sempre contents en el Senyor. Ell és a prop nostre. Que tothom ens conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop.

Sovint s’evidencia que, a més gran pobresa, més alt grau de solidaritat. I, per contra, com més gran és la riquesa, minva la solidaritat. Param més esment a la quantitat, sobretot si és espectacular; quan caldria afavorir, per damunt tot, la qualitat d’una actitud solidària constant i permanent, per insignificant que sia.

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

14. «Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anuncia al poble la bona nova» (Lc 3,10)

Com a Joan Baptista, amb tota quanta exhortació ens véngui al cap, anunciem a tots els pobles la bona notícia que estam salvats.

Aprendre lliçons de la història humana pot ajudar-nos a evitar, en el moment present, alguns dels errors comesos en temps passats. Tot plegat també pot contribuir a bastir un futur millor per a les generacions venidores. Més que oblidar-ho, cal recordar-ho un dia i un altre. 

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

15. «Es presenta a fer de pastor amb la majestat del seu Déu, amb la glòria del nom del Senyor. I viuran en pau, perquè ara serà gran d’un cap a l’altre de la terra. Ell serà la pau» (Mi 5,1)

Tot bon pastor mira pel bé del seu ramat d’ovelles, de manera que puguin nodrir-se convenientment i pasturar bé.

Solidaritat amb qui passa per un moment difícil, terrible, nefast, de pèrdues irreparables, en vides i en béns materials? Per descomptat que sí! Té molt de valor el gest d’un donatiu tan voluntari com esporàdic. Per damunt tot, emperò, mirem de situar l’actitud solidària amb la gent i el planeta Terra durant tot l’any... Ni que sia amb un detall mínim cada dia.

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

16. «Déu de l’univers, renovau-nos, feis-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats. Girau des del cel els vostres ulls, veniu i visitau aquesta vinya, que la vostra mà ha plantat i ha fet robusta i forta» (Ps 79,2)

Bona pregària d’Advent la d’aquest salm amb el qual podem dir:  Déu de l’univers, renovau-nos, feis-nos veure la claror de la vostra mirada, i serem salvats. Girau des del cel els vostres ulls, veniu i visitau-nos.

Algunes de les conseqüències del canvi climàtic, que alguns es neguen a reconèixer com a present entre nosaltres, pot servir-nos de far i guia en l’assumpció d’un comportament molt més respectuós, per part nostra, envers la Natura. Tot i que ens comporti haver de retallar estils de vida insuportables pel nostre planeta.

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

17. «Com està escrit de mi en el llibre, Déu meu, venc a fer la vostra voluntat» (He 10,5)

En el llibre de la Vida, moltes retxes són escrites sobre allò que som, allò que deim, allò que feim. Que ho puguem dir alt i clar: Déu meu, vénc a fer la vostra voluntat.

En general, tal com som, deim i feim allò que volem. Conseqüents amb la personalitat singular que ens caracteritza, individualment o col·lectivament, adoptam amb encert o desencertament les actituds més característiques dels sers vivents que es belluguen damunt del planeta. No en siguem els destructors més ferotges!

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

18. «Elisabet, plena de l’Esperit Sant, crida amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes» (Lc 1,39)

Temps d’advent, temps de rebre el mateix Esperit Sant que empeny Elisabet a cridar i exclamar-se fortament davant la presència de la seva cosina, a punt de ser mare.

Homes i dones, dones i homes conformam un col·lectiu de sers vivents. Emportats a viure durant un temps en aquest món, convivim amb altres sers vivents, en igualtat de condicions. Encara tenim molt de camí a recórrer, fins a trobar el paper que correspon a la dona dins aquest món nostre «excessivament masculinitzat durant segles», en massa àmbits de la vida.

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

19. «El poble que avança a les fosques veu una gran llum, una llum resplendeix per als qui viuen al país tenebrós» (Is 9,1)

Temps d’Advent, temps per deixar de viure a les fosques, davant la gran llum que resplendeix per als qui vivim damunt d’un planeta tan maltractat.

Avancen a les fosques els qui no tenen llum... També els qui tenint-ne, la volen mantenir apagada... La llum és justícia, la llum és veritat, la llum es pau, la llum és felicitat. Llum és amistat, comprensió, estimació, ajuda, fer costat, donar una mà, adreçar una paraula amable... Val més encendre un llum que maleir la fosca!

20. «El Senyor ve a judicar la terra, judicarà tot el món amb justícia, tots els pobles amb la seva veritat» (Ps 95,1)

Temps d’Advent, ajuda a  ser més conscient que Déu ens demana comptes dels nostres comportaments injusts, falsos i enganyosos.

Quin arribarà a ser el judici de la història sobre la nostra generació, la del segle XXI? Serà cert allò que algun economista il·lustre caracteritza com la mantenidora del model de vida més nefast que s’ha creat mai en tota la història de la humanitat? Pel que fa a la destrucció del planeta i a l’abisme creixent de la desigualtat entre rics i pobres! Ens cal rectificar, no?

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOoOo

21. «Josep, que és de la casa i la família de David, puja des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, per inscriure’s amb Maria, la seva esposa, que espera un fill. Mentre són allà es compleixen els dies i neix el seu fill, el primogènit» (Lc 2,1)

La vinguda de Jesús a aquest món nostre de misèries crues i dures engresca a treballar i lluitar afanyosament per establir aquí a la terra aquell cel nou i aquella terra nova on imperi de bon de veres la justícia.

És a les mans de cadascú de nosaltres contribuir d’alguna manera, ni que sia insignificant, a construir petits redols d’aquest cel nou i d’aquesta terra nova, on la justícia es faci senyora del món i s’imposi pertot arreu. Només cal mantenir ben oberts i deixondits els ulls, les orelles, les mans i els peus, mirant de parar més esment a la veritat, i a defugir la mentida i l’engany.