dimecres, 10 d’agost de 2022

Ressò de la publicació del llibre «Cecili Buele Ramis. Biografia d’un rodamón», a alguns mitjans

A banda del que jo mateix vaig reproduint a les xarxes de la intercomunicació social, com és ara als meus blogs: MallorcaWeb, Sóc un rodamón, MésVilaWeb, a Twitter, Facebook, Youtube, Instagram  o grups de Whatsapp  diversos, m’adon que d’altres mitjans també se’n fan ressò, amb posterioritat a les seves publicacions i presentacions públiques a Palma, Marratxí i Ariany a finals del mes de juny de 2022.

Aprofitant l’època d’estiu m’he entretengut i mirat d’anar fent-ne recull, de tot el que vaig arreplegant a l’àmbit públic sobre la publicació d'aquest llibre. M’adon que, en poc temps, comença a adquirir un cert embalum. M’imagín que deu deixar ben content el bon amic, l’autor cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer... 

A mi, m’afalaga moltíssim constatar-ho. De manera que no puc deixar de donar-li gràcies, a la Vida, per tanta amistat acaramullada al llarg d’aquests 77 anys meus, en àmbits tan distints i tan diversos com enriquidors. 

A finals de juliol començ destriant allò que difon la mateixa empresa encarregada d’editar i publicar el llibre «Círculo Rojo», quan mira d’adjuntar l’autor del llibre biogràfic Jaume Fernández Balaguer amb l’actor biografiat Cecili Buele Ramis, que qualifica d’«ilustre mallorquín»

Difusió del llibre, 
per part de l'empresa editora

Fa molt de temps que no m’hi veig tractat d’una manera semblant!

Tot d’una em vénen al cap altres tractaments d’anys enrere, quan me’ls col·loquen davant del meu nom i llinatges: com a capellà, «V.R./Vuestra Reverencia», «Reverendum Sacerdotem Dominum», «Reverendo», «Nyakubahwa Patiri», «R.P./ Reverendo Padre», «Rvdo. Sr. D.»... Com a ciutadà llis i ras, «Sr.», «Benvolgut Senyor»... Com a diputat, «Hble. Sr./Honorable Senyor», «Excmo. Señor», etc.

Això d’«ilustre mallorquín», repetit més de tres vegades, em crida molt l’atenció. 

De totes les maneres, s’ho paga veure que «l’autor ens relata amb dades, dates, i detall, la vida intensa d’aquest personatge pel qual sent una gran admiració i respec­te...»

Sempre és d’agrair veure que hi ha qui valora la teva persona, d’una forma tan positiva. 

El primer dia del mes d’agost de 2022, en bon dilluns al capvespre, conduïts per l’admirable professional del periodisme Marta Garau, presentam el llibre de Jaume Fernández Balaguer, a IB3 TV

És la sisena vegada consecutiva que en feim la presentació, des que «Cercle Roig» publica el llibre amb el títol "Cecili Buele Ramis. Biografia d'un rodamón".

El presentam tots dos, en Jaume des de Sant Celoni i jo des de Calvià, a través del programa Cinc Dies de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears IB3-TV 

D’aleshores ençà, se’n multipliquen pertot arreu els comentaris. Cosa que em sorprèn moltísim. Tant pel nombre i la quantitat, com pel contengut i la qualitat. No me’n puc estar d’agrair-ho!

Tres dies després, dijous, 4 d’agost, és el meu germà Jaume Buele i Ramis qui em sorprèn enormement amb la publicació d’un escrit seu que dirigeix i li publiquen a la secció «Cartas de los Lectores» del Diario de Mallorca amb un titular com aquest «Al meu germà Cecili Buele i Ramis»

Deu ser el primer pic que s'hi adreça. El cert és que hi queda ben emmarcat i centrat dins la pàgina.

Article de JAUME BUELE RAMIS,
publicat al Diario de Mallorca

De bon de veres que m’arriben al fons de l’ànima les expressions que hi amolla i que traspuen l’alt grau d’admiració i enaltiment de la meva persona que hi vol reflectir. Fins a uns límits que em resulten del tot impensables.

Gràcies, germà! M’animes a seguir pel camí emprès fa dècades i continuat fins suara mateix!

El dia de la festa de Sant Llorenç, 10 d’agost, el bon amic i antic company de lluites i treballs diversos, tant a l’àmbit de l’administració pública com dels moviments socials en defensa dels drets humans i de les persones que hi són més maltractades, Miquel Àngel Lladó Ribas, publica també al Diario de Mallorca un article que m’arriba molt endins.

Capçalera de l'article publicat al Diario de Mallorca
per MIQUEL ÀNGEL LLADÓ RIBAS

Partint del visionat que n'ha fet, de l’entrevista a IB3 TV 10 dies abans, hi remarca les impressions i sensacions que li ha produït aquella conversa, tan serena i asserenada com assenyada, que mantenim amb la periodista Marta Garau

Per a mi, no solament s'esdevé una de les moltes entrevistes televisives que m’han fet al llarg de la meva vida, sinó també una de les que m’ha deixat més bon record. He de dir i reconèixer que, a diferència d’alguna altra, me’n surt, del plató, amb la sensació agradable d’haver-hi passat molt de gust, d'haver-hi estat entrevistat...

El bon amic Miquel Àngel fa una valoració molt positiva d’aquells vint minuts que dura l’entrevista televisiva. Mira de resumir-n'hi els tres eixos sobre els quals gira la raó de ser de la meva vida, en una barreja de compromís amb els més necessitats, fe cristiana i alegria de viure.

Quasi res, va dir aquell! Ja m’agradaria, a mi, que tot això que esmenta aquest bon amic meu fes part intrínseca d’una realitat palpable. Que tot plegat fos realment així com diu i assenyala. I que ultrapassàs els límits d’una aspiració, d’un desig, d’una dèria...

Li n’agraesc, de tot cor, les valoracions tan positives a què fa referència. Tant de bo serveixin per engrescar-hi altra gent...

dilluns, 1 d’agost de 2022

Presentació del llibre "Cecili Buele Ramis. Biografia d'un rodamón", a IB3-TV

Molt agraït a la bona acollida que ens ha dispensat l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, IB3, amb l’amic felanitxer Andreu Sebastià Manresa Montserrat al capdavant. No me l'esperava tan intensa i immensa!

Aquest primer dilluns del mes d’agost 2022 al capvespre, m’hi he sentit com a casa, quan m’han duit fins a Calvià, en taxi de Producció, des del meu domicili palmesà, facilitant-me la participació en directe dins el programa televisiu Cinc Dies

Hi he conegut, tractat de prop i m’hi han acollit molt amablement na Maria, en Jaume Rovira, en Carlos Durán o na Marta Garau... 

Segons el meu parer modest, la periodista ha conduït professionalment el programa d’una manera molt amigable, molt propera i molt delicada, amb  grans dosis de sensibilitat manifesta, durant els llargs vint minuts que hem romàs dins del plató. M'ha encantat!

He de reconèixer que m’han deixat descol·locat els nombrosos i diversos qualificatius que m’hi han aplicat: capellà, escriptor, home valent, missioner, músic, polifacètic, polític, etc.

M’hi han sorprès enormement les intervencions d’amics com n’Andreu Obrador Siquier des de Barcelona, en Jaume Fernández Balaguer des de Sant Celoni, o en Llorenç Tous Massanet des de Ceinos de Campos (Valladolid). Els ho agraesc de tot cor.

Esper i desig que aquests vint minuts d’IB3-TV serveixin per engrescar-hi més gent, a atansar-s’hi, a llegir de cap a peus aquest llibre que el bon amic Jaume Fernández Balaguer ha volgut publicar amb el títol «Cecili Buele Ramis. Biografia d’un rodamón».

Tant de bo que ajudi molta gent no solament a conèixer més detalls d’una vida personal, tan individualitzada, sinó també i sobretot a pendre’ns el nostre pas per aquest món com està avesat a fer-ho un rodamón de bon de veres: 

«Passant les jornades fent ruta, de dia i de nit, cercant l’esperança de VIURE EN CAMÍ!».

diumenge, 31 de juliol de 2022

Presentacions diverses del llibre de Jaume Fernández Balaguer «Cecili Buele Ramis. Biografia d’un rodamón», a IB3TV

A principis del mes de juliol, el periodista Carlos Durán del programa Cinc Dies d’IB3TV em demanava si jo disposava d’algun dia per anar al plató i parlar uns minuts de les meves memòries... Més endavant m’insistia a produir una entrevista per IB3TV a Calvià, per a la qual cosa necessitava contactar amb Jaume Fernández Balaguer, l’autor del llibre «Cecili Buele Ramis. Biografia d’un rodamón».

Li'n vaig passar les dades molt gustosament.

.

Quedàrem que dia 1 d’agost jo podria anar a IB3TV al programa 5 Dies per participar al seu directe i parlar del llibre sobre la meva persona, aproximadament de 17:15 a 18:30 h. Em digué que, en no disposar jo de cotxe propi, em passarien a cercar per ca nostra a les 16:15, i que hi acudís proveït del
DNI per poder accedir als estudis.

  

Em feia molta d’il·lusió tornar a entrar als estudis d’IB3TV, després d’haver-ho fet per darrer pic cinc anys enrere, amb motius no tan agradosos, al programa Dues Voltes. Més encara quan es tractava de parlar sobre un assumpte que m’interessava moltíssim avui dia, com era aquest llibre que ha volgut publicar el bon amic cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer. Convidava tothom que tengués ganes d’escoltar-nos i de veure’ns, tots dos en directe, que connectàs amb aquest programa televisiu o que ho fes després «a la carta".

   

Per a informació de qui volgués adquirir-lo i llegir-lo, l’autor oferia una relació de les llibreries que comptaven amb exemplars disponibles d’aquest llibre publicat enguany:
  • BARCELONA: Llibreria Documenta. C/ Pau Clarìs, 144
  • INCA: Llibreria Univers Literari. C/ Sant Bartomeu, 1
  • MANACOR: Llibreria Món de Llibres. Carrer Major, 7
  • MARIA DE LA SALUT: Llibreria Ses Corbates. C/ Ses Corbates, 18
  • MARRATXÍ: Estanc de sa Cabaneta. C/ Oleza, 59
  • PALMA: Llibres Colom. Pl. Bisbe Berenguer de Palou, 11 A
    Llibreria Embat. Passatge Particular Joan XXIII, S/N
    Llibreria Finis Africae. Pl. Alexander Fleming,17
    Llibreria Insula Literaria. Passatge Particular Joan XXIII,1-B
    Llibreria Lluna. General Riera, 39-B
    Llibreria Ramon Llull. Passatge Particular Joan XXIII, 5 F
  • POLLENÇA: Llibrerria l’Ull Viu. C/ Antoni Maura,7
 

La presentació del llibre a IB3TV, dilluns 1 d’agost a partir de les 17:15 hores, s’afegia a les altres cinc presentacions públiques fetes fins aleshores:

  
* a Palma Parròquia de l’Encarnació, dilluns 27 de juny de 2022),
* a Marratxí Molí del Museu del Fang, dimarts 28 de juny),
* a Ariany Centre de Cultura Son Ciurana, dimecres 29 de juny)
* a Ona Mediterrània (dimarts, 28 de juny)
* a COPE-Mallorca (divendres, 22 de juliol) 
* a IB3 TV (dilluns, 1 d'agost)

Qui el llegeixi, s’adonarà que els noms i llinatges de persones que hi apareixen són nombrosíssims, més de 240

dissabte, 23 de juliol de 2022

80è aniversari del bon amic mariando, Jaume Ribas Molinas (2): presentació de l'acte

PRESENTACIÓ DE L’ACTE COMMEMORATIU DEL 80È ANIVERSARI DE JAUME RIBAS MOLINAS, A SON BONO (Divendres, 22 de juliol de 2022)

Bon dia tenguem tots! I bona estada en aquest lloc meravellós de Son Bono...

M’han encarregat que faci la presentació d’aquest acte. Ho faig amb molt de gust i moltes ganes de contribuir a fer d’aquesta venguda nostra a aquest indret encisador una trobada amistosa, agradable, profitosa...

Façana de les instal·lacions de Son Bono

Tot recordant moltes d’altres vengudes anteriors, a aquestes mateixes instal·lacions, dedicades a aixoplugar convivències, recessos, reunions, trobades, jornades de reflexió o de pregària que mirin d’ajudar-nos a viure una mica millor... amb més grans dosis de felicitat i de pau...

Serà bo recordar, per començar, que en Jaume Ribas ha posat molta d’il·lusió en la realització d’aquest acte, al qual ha convidat familiars i amistats més properes...

Ha triat de fer-ho un dia després d’haver complit els 80 anys, tres dies abans de la seva festa onomàstica, i a l’inici d’aquesta novena que acabarà amb la seva tasca de prevere com a «custos» del santuari marià de la Bonanova, a finals d’aquest mes de juliol...

Teniu a les mans el programa d’aquest acte, que ha elaborat tan acuradament el bon amic bunyolí Joan Brunet. Així en podreu fer un seguiment millor (i també me’n podreu advertir, si me n’arrib a sortir del solc...)

Portada del programa de l'acte commemoratiu

Veureu que es tracta d’un acte que pretén de fer presents aquí els CINC ESCENARIS on s’ha mogut més intensament en Jaume: la seva vila natal, Maria de la Salut; la seva estada llarga en règim d’internat estricte al Seminari diocesà, on realitza els estudis eclesiàstics; la seva anada a missions, al mateix cor de l’Àfrica negra, al Burundi; la seva lluita social a diversos barris de Palma; i la seva dedicació intensa a tasques d’església, com a clergue.

Llevat del primer escenari, el de Maria de la Salut, crec que puc dir que he compartit amb en Jaume la resta dels quatre escenaris on ell s’ha mogut. Ens hi hem trobat plegats: al Seminari, al Burundi, al moviment veïnal de Palma i a treballs d’església com a clergues. Pentura deu ser per això que m’ha proposat de fer-vos-en la presentació, d’aquest acte.

Veureu que cadascun d’aquests cinc escenaris compta amb la intervenció oral d’algú. El vos aniré presentant a cada inici. També compta amb algun cant interpretat, en la seva majoria, per un grup de cantaires de l’Schola Cantorum d’Amics del Seminari, dirigit pel bon amic campaneter Pere Reynés, acompanyat a l’orgue pel bon amic vilafranquer Pep Portell.

Pàgines interiors del programa de l'acte

Esper i desig que ens ho passem tots molt bé. 

No vos he dit res del sopar que seguirà a aquest acte... sembla que serà esplèndid a més no poder! 

Ni de la sobretaula que hi podrem afegir, al gust de tots, si voleu i ens deixen... fins a la sortida del sol...

Comencem, idò:

1- El poble pagès: Llegeixen els dos fills de nebot d'en Jaume, n'Auba i en Quim. Mentre es projectaran unes fotos per ambientar. Els goigs vénen en una gravació i al final surten els noms dels que ho canten i són en Tomeu des Racó i n’Antònia Nadal.

2- Seminari. Pere Amengual.  Mentre es projectaran unes fotos per ambientar. S'interpreta Canticum et oratio fidei nostrae, canta l'Schola Cantorum del Seminari amb els "pueri cantores" de l'any 1963, en una gravació històrica (no d'estudi) segurament dirigida per Toni Perelló i noltros cantant de nins.

3- Burundi. Joan Servera.  Mentrestant es projecten unes fotos per ambientar. Cor de Caminants cantarem el Canticum amoris.

4- Barris. Francisca Mas Busquets. Si no pot venir, perquè operen el seu company, en llegirà l'escrit Joan Brunet.  Mentre es projecten unes fotos per ambientar. Canten "Cal que neixin flors..." membres del Cor els Caminants.

5- Jaume Ribas, capellà.  Mentre es projecten unes fotos per ambientar. Canta el Pare nostre de Rimski-Korsakov el Cor els Caminants.

Finalment tothom entona el cant de la pau. Ho assajam un pic tots, després comencen els de l'esquerra, segueixen els del centre i després els de la dreta.

  SOPAM... i als postres, posam el vídeo d'en Jaume Ribas, de manera que  quan surten les lletres finals, bufa les candeles i cantam "Ad multos annos".

Seguim el fi de festa, començam cantant el NI MUHINBARWE. Seguim amb el programa fins que la gent es cansi.


dimarts, 19 de juliol de 2022

Al bon amic menorquí, Joan F. López Casasnovas

El mateix any que jo entrava a treballar com auxiliar administratiu a la Secretaria general tècnica del primer Govern de les Illes Balears, presidit per Gabriel Cañellas, l’any 1983, dos bons amics menorquins entraven al Parlament com a diputats: Ramon Orfila Pons i Joan F. López Casasnovas, 7 anys i vuit mesos més jove que jo, escriptor, filòleg, professor, poeta i polític compromès en la transformació radical de les nostres societats capitalistes.

Els meus primers records d’aquell duo parlamentari inseparable es belluguen entre dos recintes diferents: d’una banda el Celler Pagès, on acostumàvem a anar a dinar... i la cambra parlamentària, instal·lada al "Círculo Mallorquín" on tots dos intervenien de manera magistral.

Més de dues vegades, vaig interrompre la meva tasca com a transcriptor d’aquelles primeres sessions parlamentàries que havien de quedar ben reflectides al BOPIB, per anar a escoltar, des de la balconada del primer pis, les intervencions oratòries de Joan F. López Casasnovas (per a mi, el diputat més brillant de tots quants han passat pel Parlament de les Illes Balears, que he tengut ocasió d’escoltar, sense cap dubte).

S’hi va desplegar durant més de dues legislatures...

Adesiara ens hem anat comunicant. La seva mort m’ha arribat molt endins: 7 anys i 8 mesos més jove que jo, i amb tantes dèries de tants àmbits tan diversos: l’escriptura, la docència, la investigació filològica, la praxi política, la solidaritat internacional, la cultura en general, la lluita per una societat igualitària, etc.

Guard un record molt emotiu de quan aquest bon amic menorquí i company de lluites esquerranes republicanes, Joan Francesc López Casasnovas, amb motiu de la festa de Nadal de l’any 2009, m’envià una glosa nadalenca que, provinent de tan bon agnòstic, ja llavors i sobretot ara, em sembla, senzillament, sensacional.

No me’n puc estar de difondre-la, a tots vuit vents del món i de la bolla.

Deia així:

«Deis que ve i que ja és aquí.
Tornem-hi, idò, que hem fet bo!
Som Nadal i el que és a jo
no m’entusiasma ni

ignor que ha estat sempre així:
que tothom fa açò i allò
per demostrar el seu bon cor
(però ningú es pot pair!)

Duis l’aigua al vostre molí
i encara d’ell són les rodes
amb què, crèduls, combregau.

Món sense-seny i mesquí:
premiau el rei Herodes
amb el Nobel de la Pau!

(Glosa nadalenca, 2009)

Dos anys després, compartírem la defensa de la Pau i la Democràcia al País Basc, quan un bon grapat de persones de sensibilitats distintes es reuniren i debateren al voltant dels escenaris nous que s'estaven vivint al País Basc. Ens aplegava la voluntat de contribuir a la consolidació d'un procés que es vivia amb esperança.

Per aquest motiu redactaren una Declaració per la Pau i la Democràcia, mantenint la voluntat d'aconseguir el suport més ampli possible.

Dins el grup promotor d'aquella iniciativa social i política, apareixien noms i llinatges ben coneguts arreu dels Països Catalans: Antoni Batista, August Gil Matamala, Gemma Calvet, Jordi Porta, Roser Ràfols, Arcadi Oliveres, Gabriela Serra, Jordi Muñoz, Josep-Lluís Carod-Rovira...

En bon dimecres, 30 de març de 2011, es presentava a Barcelona, al Col·legi de Periodistes, el manifest “Per la pau i la democràcia al País Basc”, reclamant la legalització de l'esquerra abertzale.

Entre les 172 adhesions primeres d'arreu dels Països Catalans, hi apareixien una dotzena de persones de les Illes Balears i Pitiüses: Antoni Ramis Caldentey, psicòleg social; Bernat Joan, escriptor; Cecili Buele, promotor cultural; Climent Garau, promotor cultural; Esperança Marí, diputada al Parlament Balear; Francesca Tur, historiadora; Jaume Mateu i Martí, escriptor; Joan Carrero, moviment pacifista; M. Antònia Font, professora; Magdalena González, pedagoga musical; Sebastià Alzamora, periodista i escriptor...

Lògicament,  no hi podia faltar la signatura i el suport de JOAN F. LÓPEZ CASASNOVAS, filòleg.

Als dies següents s’hi varen sumar moltes d'altres adhesions que feien veure i sentir el crit equànime de la gent demòcrata dels Països Catalans. Exigint i reclamant del Govern espanyol el màxim respecte a la llibertat d'expressió, de manifestació i de participació política sense cap casta de restricció, per tal que es restablís d'una vegada per totes la normalitat democràtica al País Basc.

I encara mantenc viu el record d'un tercer episodi dels nostres encontres. Es dóna el mes d’abril de 2011, quan Forum Musicae, l’entitat mallorquina que presidia Magda González i Crespí, impulsà i promogué la reestrena de l’Himne de la Pau, de Pau Casals, a la seu de l’ONU.

Havia de ser-hi interpretat per l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, el Cor Jove dels Països Catalans, el Cor de Noies i el Cor Jove de l’Orfeó Català, dirigits pel mestre Salvador Brotons, a la mateixa seu de l’ONU, el 24 d’octubre de 2011, amb la finalitat de commemorar-ne el 40è aniversari...

L’entitat mallorquina dugué a terme una campanya de captació de suports, tan institucionals com individuals, que permetessin fer realitat aquell somni.

Més d'una cinquantena d'entitats i més de tres-centes cinquanta persones, a títol individual, hi van fer suport arreu dels Països Catalans. Entre aquestes, hi apareixia la participació entusiasta de JOAN F. LÓPEZ CASASNOVAS.

Com a creient que som en l'altra dimensió desconeguda, (digau-li Déu, cel, eternitat, paradís, vida eterna, etc.), desig de bon de veres que descansi en pau aquest bon amic menorquí, gran lluitador en defensa de les causes més nobles per les quals s’ho paga engrescar-se: la llibertat, la igualtat i la solidaritat entre persones, pobles i nacions.

dissabte, 16 de juliol de 2022

A la bona amiga argentina, Carmen Corradini Pasaron

El seu company Alejandro Ciambella m’acaba de comunicar-ne la defunció. M’ha sorprès la notícia. No me l’esperava. Tot i saber que ella seguia tractament mèdic delicat, m’ha deixat copsat enormement. Li desig, a ella, que descansi en pau, de bon de veres! I a la seva família, que tenguin el consol que els cal en moments tan dolorosos com aquest.

M’ha de resultar difícil esborrar-ne, de la meva memòria, la seva figura, la seva veu característica, la seva simpatia desbordant, el seu tarannà sempre conciliador, la seva entrega a la causa defensora dels drets dels infants més desfavorits, la seva participació activa en l’associació veïnal del Camp Rodó.

CARMEN CORRADINI PASARON, psicòloga

Com a psicòloga coordinadora de projectes psico-socials, desplegada des de les oficines d’aquesta associació veïnal palmesana, hi ha fet una feinada realment ingent. 

Des que s’inscrigué com a membre de la junta directiva, d’una associació veïnal que durant tantes dècades mirà de mantenir activa la meva esposa difunta, Isabel Rosselló Girart, na Carmen, bona amiga seva també, no ha parat d’introduir iniciatives molt valuoses que, juntament amb la resta de membres, han ajudat moltíssim tantes famílies del barri necessitades de protecció i d’ajut, sobretot en l’àmbit educatiu i formatiu.

Imatge aèria (STOP) del barri del Camp Rodó (any 1954)

Amb la seva aportació professional i la seva presència activa, ha anat enfortint els darrers anys aquella iniciativa veïnal nascuda al sí d’aquesta entitat veïnal, per iniciativa d’una altra argentina amiga, Marta Juana Adano, qui, com a membre de la junta directiva i una de les més antigues sòcies d’aquesta associació veïnal  hi donà una empenta forta.

De fet, una trentena d’anys enrere, l’any 1992, quan l’associació veïnal del Camp Rodó compta amb una junta directiva integrada per 22 membres (9 homes i 13 dones), disposa d’una vocalia d’Infància i Joventut (Fernando López Sánchez) va programant cada any, juntament amb la vocalia de Cultura (Maria Pons Martorell), concursos literaris per a veïnats d’edats compreses entre els 7 i els 11 anys, amb motiu de la Festa del Llibre, o de la Festa de l’Arbre... 

S’esdevé una de les activitats socioculturals desplegada aleshores al col·legi públic Costa i Llobera, al carrer General Riera. Hi col·labora «Sa Nostra» que hi aporta llibres per als premiats. Hi fan de jurat els professors dels centres escolars de la barriada.

Amb l’arribada dins la junta directiva de la sòcia argentina, inscrita  el mes de febrer de 1989, Marta Juana Adano, es va refermant encara més la tasca educadora orientada als infants de la barriada. 

Amb el pas del temps, arriba a crear el que se’n denominen «Ferrerets»: una de les activitats veïnals més enriquidores des de la perspectiva social.

Imatge emblemàtica dels Ferrerets, d'anys enrere...

L’aportació que aquests darrers anys hi ha fet Carmen Corradini, juntament amb un equip de monitores dedicades en cos i ànima a aquesta tasca, ha fet que la iniciativa de Marta Adano s’hagi consolidat de forma admirable. Fins i tot pel que fa al suport institucional provinent de l’administració pública del Consell Insular.

No n’he seguit tot el procés, però sí que n’he pogut comprovar efectes molt positius, durant les trobades a les quals he estat convidat a participar. Més recentment, al centre escolar Madina Mayurka, al carrer de Miquel Arques.

Gran pèrdua, la que tenim avui dia, amb la defunció de Carmen Corradini

Tant de bo que, des d’aquella dimensió nova on es troba ara, ens continuï ajudant a mantenir viva la iniciativa d’atendre els infants d’aquesta barriada nostra que més ho necessiten.

Ajuda’ns-hi, Carmen!