Intervenció clara i contundent de Gabriel Rufian, en la moció de censura 2023

 

Escolt pel mòbil, íntegrament en directe, la intervenció parlamentària de Ramon Tamames al Congrés dels Diputats, presentant-se com a candidat a presidir el Govern espanyol, de la mà de Vox.

No seguesc, en directe, cap altra intervenció que la de Gabriel Rufian, portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya.

La de Tamames, em sembla lamentable, difícilment comprensible, inconsistent, amb tergiversacions de la història, com si aquest antic diputat del PCE, altre temps admirat per mi, mà dreta de Santiago Carrillo, hagués oblidat totalment la seva condició de perseguit i maltractat pel règim franquista.

M’admira tant la intervenció parlamentària de GABRIEL RUFIAN, durant aquella mitja hora que parla, tranquil·lament i asserenada, però sens dubte clarament i contundent, des de la tribuna d’oradors, que em sent empès a difondre’n els punts que consider més interessants... resumint-ne també les imatges en aquest vídeo:

Pens que s’esdevé una de les intervencions parlamentàries que hauríem de tenir més en compte, sobretot la gent que consideram que les esquerres no hem acabat de fer els deures com calia fins ara, a l’interior de l’Estat espanyol, i que, de bon de veres, volem que la dreta extrema hi quedi arraconada:

1. Amb Abascal

Rufian comença la seva intervenció parlamentària, adreçant-se primerament al president de Vox, Santiago Abascal. Li refuta algunes de les afirmacions que aquest ha fet anteriorment, començant per la crítica a la indumentària parlamentària d’alguns diputats... i fent-li avinent que l’ha aplaudit tothom, tret de Tamames...

Citant frase que Sílvio Berlusconi pronuncia, quan, en sortir del jutjat que el condemna per corrupció, li demanen si li ha canviat res, si l’ha afectat gens, aquella decisió judicial, tan certament com terrible contesta: «No, per què? La veritat no canvia res!»

Posant-se en la pell de la gent treballadora que pari una mica d’esment a la sessió d’aquesta moció de censura contra el president del Govern, mira d’esbrinar-ne la veritat:

Tenen davant dels ulls uns senyors preocupats per un govern que pacta amb els enemics d’Espanya... Són uns senyors que diuen que no són feixistes enrabiats, sinó patriotes preocupats...

Davant d’això, el diputat republicà es demana per què hi ha gent de la classe treballadora, que s’indigna més pel que cobren (roben) els polítics que no pel que el rei emèrit fugitiu ha robat durant quaranta anys seguits...

Per què hi ha gent de la classe treballadora que odia partits que voten a favor del salari mínim interprofessional, i que estimen i voten partits contraris a la pujada del salari mínim interprofessional...

Gràficament s’expressa demanant-se: «Per què són tants els ratolins que escolten i voten moixos?»

La resposta que dóna és aquesta: perquè hi ha molta de gent disposada a votar en contra dels seus propis interessos, pensant que vota a favor dels seus principis...

I el principi més poderós en política és la pàtria, afirma el portaveu d’Esquerra Republicana.

Per a molts, què és la pàtria? Una bandera! Però, què passa amb la gent que duu aquesta bandera? Què passa amb la gent que duu les banderes d’aquesta gent?

Pentura, diu el diputat, resulta que una pàtria no és ni un himne, ni un exèrcit, ni un rei, ni un equip de futbol, ni una bandera. La pàtria és la seva gent, la pàtria és l’altre, i, sobretot, com viu aquesta gent, com viu aquest altre.

Per desemmascar el partit presidit per Santiago Abascal, i fer veure clarament què ha votat Vox per la gent que duu la bandera, en fa una llista considerable:

- Vox ha votat contra totes les ajudes que salvaren la vida de milions de persones en el pitjor de la pandèmia;

- Mai no ha votat a favor de pujar les pensions contributives i no contributives;

- Ha votat contra una llei d’infància per protegir als que necessiten de ser més ben protegits a un país amb quasi un 30% de pobresa infantil;

- Ha votat contra una llei de convivència universitària a favor dels estudiants;

- No ha votat mai a favor de cap inversió en ciència;

- Mai no ha votat a favor de cap mesura contra els oligopolis elèctrics, com és el cas de l’autoconsum elèctric;

- Sempre ha votat contra qualsevol iniciativa a favor del medi ambient;

- No ha votat a favor que les treballadores de la llar, si volen, puguin accedir a l’atur;

- Ha votat contra la venda a pèrdues, tot i que diuen que són els del camp;

- Ha votat contra l’ingrés mínim vital;

- Mai no ha votat a favor de pujar el salari mínim interprofessional...

Aquests són els patriotes preocupats! Conclou el diputat d’ERC.

Si tens fam, Espanya; si no tens casa, Espanya; si no tens feina, Espanya; si tens casa, però no la pots pagar, Espanya; si tens feina, però cobres molt poc, Espanya, Espanya, Espanya, Espanya! Això és el que diu Vox, manifesta Rufian.

2. Amb Tamames

Segueix el diputat Rufian amb una segona part, que la inicia adreçant-se directament a Ramon Tamames, el candidat de Vox a la Presidència del   Govern d’Espanya, desitjant-li bones tardes en una sessió tan llarga com aquesta.

Durant la seva intervenció, Tamames ha dit que no sap qui li ha robat el discurs, el diputat Rufian li recomana que pari esment, no sigui cosa que també ell estigui dins l’ull de Pegasus, com tants d’altres polítics.

Li diu que, després d’haver-lo escoltat atentament, li vol fer algunes preguntes:

Com que Tamames constantment parla del passat, li vol recordar que no sempre el passat fou millor. Sacralitzar el passat és perillós: quaranta anys enrere què passa? Joan Carles I, «campechano»; Joan Pau II és un papa aguerrit, amb una església que no té cap cas de pederàstia; Arévalo fa acudits sobre homosexuals, sobre negres, sobre maltractament de dones, i no passa res... No és cert que quaranta anys enrere estàvem millor. Aleshores, hi ha més mentides i més privilegis, això sí.

Rufian li diu, a Tamames, que parla d’un temps que no ha existit mai. I que ho fa donant la mà als fills i als néts que el varen ficar a la presó: «Això no és reconciliació, senyor Tamames, això és rendició».

A Tamames, que es declara constitucionalista, antifranquista, i que critica la incoherència i les males companyies del Govern, Rufian li retreu si sap per quin partit es presenta com a alternativa a l’actual president del Govern, i si coneix quin són els que li han signat la moció de censura.

N’hi treu cinc exemples:

Juan José Aizcorbe, diputat de Vox  a Barcelona, ex militant de Fuerza Nueva, Juntas Españolas, Frente Nacional, partits que reclamen una nova dictadura mitjançant un nou cop d’Estat. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista o d’esperit de la transició?»

Juan Carlos Segura, també diputat de Vox per Barcelona, ex militant del Frente Nacional, detengut per llançar còctel molotov a seu d’UCD, i per cremar una figura del rei. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista o d’esperit de la transició?»

Jordi de la Fuente, secretari d’Organització de Vox a Barcelona, milita en partit nazi com a Moviment Social Republicà, és detengut per vandalisme contra una sinagoga i contra un centre de menors. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista i d’esperit de la transició?»

Jorge Gutillas, actual diputat de Vox a l’Assemblea de Madrid, milita a Patria y Libertad, és detengut per tirar pedres contra un autobús amb infants bascs a Madrid. «Què té això, senyor Tamames, d’antifranquista, de constitucionalista i d’esperit de la transició?»

Passa a esmentar Rufian el darrer de la llista, el campió: Javier Ortega Smith, milita a  la Falange, publica un article on demana el retorn d’un règim de partit i de sindicat únics. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista o d’esperit de la transició?»

Com que Tamames ha parlat de malbaratament, Rufian li recorda que Vox ha donat 4 milions d’euros a una fundació presidida per Santiago Abascal...

En haver parlat Tamames de convivència nacional, li demana en què ajuda a la convivència nacional l’enviament de la Guàrdia civil i la Policia nacional, a atupar la gent d’un col·legi electoral a Catalunya l’1 d’octubre de 2017?

Quan Tamames ha parlat de la nostra llengua, s’ha referit exclusivament de la llengua espanyola. Rufian li recorda l’article 3 de la Constitució on apareixen més llengües oficials en aquest país. Un país que no reconeix la seva diversitat lingüística i cultural, simplement no se la mereix.

En parlar de memòria democràtica, Tamames ha dit que durant la guerra no hi va haver ni bons ni dolents, i ha acabat el discurs llegint Machado... Rufian li demana si li sembla bé que un assassí com Queipo de Llano hagi estat dins una basílica fins despus-ahir, i que un poeta universal com Lorca continuï avui dia dins d’una fossa, i que aquí no passi res? Ni bons ni dolents, on és això?

Per al diputat d’Esquerra, curiosament sembla que tot es un cop d’Estat manco allò que és un cop d’Estat: reformar el codi penal és un cop d’Estat, una investidura al Partit Socialista amb Unidas Podemos és un cop d’Estat, renovar el Tribunal Constitucional és un cop d’Estat, aprovar els Pressuposts és un cop d’Estat, un referèndum a Catalunya és un cop d’Estat, però el del 36 és una brega entre padrins vells...

Quant a la sobre-representació dels partits separatistes que ha esmentat Tamame, el portaveu d’ERC li recorda els vots que necessiten les formacions polítiques per aconseguir un escó a les Corts espanyoles 56.601 PSOE, PP 56.708,  PNV 63.167, ERC 67.167. Es demana per què insisteixen a canviar una la llei electoral que afavoreix els dos partits grossos?

Sobre el sistema penal d’Espanya, que Tamames ha qualificat d’exemplar, Rufian li demana per què jutges d’Escòcia, d’Alemanya, de Suïssa o de Bèlgica no han extradit encara a delinqüents tan perillosos com Puigdemont o Rovira? Perquè, ho diuen tots aquests jutges, a Espanya no tendrien un judici just.

Sembla broma que la solució de Tamames per a les PIME sigui que deixin d’existir...

Parlant de Gibraltar, li recomana que no hi enviï Ortega Smith, a negociar això.

Acaba aquesta segona part fent un resum del seu discurs:
«Senyor Tamames, s’ha passat de «abans roja que trencada», a «abans fatxa que trencada».

3. Amb el Govern espanyol

Finalitza Gabriel Rufian amb una tercera part breu, adreçant-se a un Govern, que considera que té motius per ser censurat. Diu que voldria parlar d’hipoteques, de preus, etc.

Afirma que cap moció de censura no els farà fora del govern. El que sí els farà fora del Govern és la inflació. 

Per evitar-ho, cal donar solucions a la gent. Una democràcia no pot aguantar-se damunt el compte corrent de la gent, sinó que s’ha de fonamentar en les coses corrents que afecten la gent. 

Acaba amb aquest missatge: «Comencin a pensar en la gent que estan desencisant. I no tant en els gerents dels poders que els estan pressionant».

Els primers anys d'Escoltisme a la parròquia de l'Encarnació

Quan en Toni Roig Roig acaba la seva estada entre nosaltres, fa 54 anys que vaig iniciar-me, amb ell de rector, com a consiliari escolta de l’Agrupament Verge de Lluc, adscrit a la parròquia de l’Encarnació de Ciutat. 

Aleshores només som diaca, a punt de ser ordenat capellà. Tenc oportunitat de veure ben de prop la feinada feta entre l’any 1963 i 1967 en aquella parròquia jove, per part de qui s’hi exerceix com a ecònom, mossèn Antoni Roig Roig, i dels seus col·laboradors: Bartomeu Suau,  Guillem Miralles, etc.       

La parròquia de l’Encarnació es crea l’any 1960, però no n’obté radicació pròpia fins a l’any 1962, quan en nomenen ecònom mossèn Antoni Roig Roig, qui celebra la seva primera missa parroquial a l’oratori del Col·legi de sant Rafel. 

 L’any següent, el 1963, després que el bisbat de Mallorca adquireix la sala «Olympia» per a ubicar-hi el temple, habiliten provisionalment aquell local per als serveis parroquials i religiosos. La primera Unitat d’Escoltisme a l’Encarnació improvisa el seu lloc de reunions a les dependències de l’escenari per als espectacles d’estiu, que roman situat al pati posterior de la sala de ball.

 

Consta d’una quinzena de membres, joves i al·lots com Josep Triay, Joan Blanch, Bernat Homar Estelrich, Pere Bosch Lladó, Ildefonso i Paco Simó Rosselló, Bernat Pomar Plomer, Víctor Cuadrado Lladó, etc. Vull remarcar que, amb això, en Toni Roig contribueix activament a fer que la tasca educadora de l'Escoltisme i el Guiatge de Mallorca s’iniciï a l’Encarnació tot d’una que neix la parròquia, l’any 1963. Fins i tot ja n'hi ha, d'Escoltisme, tres anys abans de la benedicció i col·locació de la primera pedra del temple parroquial, realitzada amb una missa a la plaça Fleming, celebrada pel bisbe de Mallorca Mons. Rafael Álvarez Lara el 6 de juny de 1966. 

Antoni Roig, que no se’n pot ocupar de manera directa, facilita i fa possible l’estada d’aquell grapat de joves a les instal·lacions parroquials primerenques i n’assumeix com a propi algun dels aspectes característics d’un consiliari escolta, des del primer moment. 

De consiliaris escoltes mallorquins n’hi arriba a haver més d’un centenar, en tota la diòcesi.

   

L’any 1964, pel mes de setembre, és nomenat Bartomeu Suau Mayol vicari de la parròquia. L’interès per l’Escoltisme que manté viu aquell capellà jove l’engresca a fer-hi suport decisiu. Fins al punt que pel mes de gener de 1965, Jaume Muntaner Sampol i Pere Bosch Lladó agrupen els més petits en un «estol de llobatons»; mentre que en Bernat Homar disposa de gent adequada per organitzar una «secció» i tots dos grups es posen en marxa amb forces i il·lusions renovades. 

N’hi decideixen el nom genèric de «Agrupament Jaume I», per a les unitats escoltes de la parròquia de l’Encarnació, amb el fulard propi. A la promesa escolta que fan a Orient, l’ecònom Antoni Roig hi participa activament i hi celebra la missa.

 

  

Dos anys després, el 23 de gener de 1965, hi comencen les al·lotes, amb la constitució de l’Agrupament Verge de Lluc. Hi intervenen na Margalida Tomàs Vidal, na Neus Pujol Maura, na Joana M. Castelló Orvay, na Germana Ripoll Totxo, na Maria Ferret Espanyol. N’estructuren un «esplet» de tres «garbes». 

Aquell mateix any, Josep M. Magrinyà i Brull és nomenat cap de l’Agrupament Jaume I, pel comissari general de l’Escoltisme, Eladi Homs Zimmer; mentre que Paquita Bosch i Capó, esposa d’en Josep M. Magrinyà, és nomenada cap de l’Agrupament Verge de Lluc, per la comissària general del Guiatge de Mallorca, Maria Ferret i Espanyol. 

Amb el suport de mossèn Antoni Roig, els dos agrupaments escoltes van creixent a la parròquia de l’Encarnació: Tonina Canyellas Colom, que hi ingressa per organitzar un «aplec de daines», arriba a ser cap de totes les unitats, cap de ruta, i animadora de les unitats coeducatives de «busquerets», les  primeres a Mallorca.

 

Els membres de totes les unitats, que componen els dos agrupaments escoltes parroquials de l’Encarnació, l’any 1968 ja sobrepassen llargament el nombre de 200 participants. Gràcies a la dedicació intensa dels caps d’agrupament que hi col·laboren de manera decisiva, oferint-hi locals de ca seva per a les reunions i trobades: Josep M. Magrinyà i Brull, juntament amb la seva esposa Paquita Bosch i Capó.

L’any 1971 queden enllestides les obres de construcció dels locals escoltes definitius. Es construeixen damunt dels 300 m2 del terrat, proporcionats per l’ecònom Antoni Roig. Són construïts gràcies als donatius aportats íntegrament pels pares i mares d’escoltes i guies dels dos agrupaments parroquials, amb una despesa total considerable: 254.752 ptes.

   

El fet d'implantar-se aquests dos agrupaments escoltes els anys immediats al Concili Vaticà II, sens dubte, marca profundament la vida d'un moviment educatiu juvenil com aquell. Lligat a la diòcesi mallorquina, roman sempre molt actiu, tot i les traves imposades per la dictadura del general Franco, a les quals la parròquia conduïda per Antoni Roig va saber fer-hi front de manera molt singular. 

(NOTA: Moltes de les dades indicades en aquest escrit són extretes del llibre de 100 pàgines «Naixement i presència d’una parròquia. L’Encarnació 1962-1996», editat a Ciutat de Mallorca, P.M. 1.290-1996)

Lourdes Huanca, líder indígena peruana (1): als mitjans de comunicació oficials

La líder popular peruana LOURDES HUANCA, presidenta de la FENMUCARINAP (Federació Nacional de Dones Camperoles, Artesanes, Indígenes, Natives i Assalariades del Perú), segons em diuen, pensa venir prest a Mallorca. 

Com que no en sé res, de res, d'ella, mir d’informar-me’n a través de fonts diverses.

En la seva condició de líder feminista, aimara, camperola, ecologista i indígena, a principis del proppassat mes de gener viatja a Europa i recorre diversos països, rebent el suport de formacions polítiques d’esquerres, com també de col·lectius peruans i llatinoamericans, i d’organitzacions sindicals, ecologistes i feministes.

Pel que llegesc a la pàgina de la  Federació, Lourdes Huanca  n’és la fundadora i la presidenta actual. Escoltant-la, em fa la impressió que es tracta d’una líder popular indígena de l’esquerra anticapitalista i feminista.

ALS MITJANS DE COMUNICACIÓ OFICIALS

La premsa, ràdio i televisió, els mitjans de comunicació oficials que surten a la ciutat de Lima, la capital, no paren de descriure-la com la «defensora de Pedro Castillo, que viatja a Europa i que acusa el govern de Dina Boluarte... l’arriben a qualificar de pocavergonya...» (PBO) (Latina Noticias).

Alhora, reprodueixen «furibundes respostes de l’Ambaixada del Perú a Espanya que s’adreça a l’opinió pública «davant falsedats abocades per Lourdes Huanca». En la versió diplomàtica oficial, Lourdes Huanca fa una campanya de desinformació que escampa arreu d’Europa i de tergiversació de la veritat davant dels mitjans de comunicació i les autoritats, respecte de la situació política. Segons l'ambaixada peruana, la «dirigent indígena i campesina», servint-se d’una narrativa falsa, cerca distorsionar els fets lamentables que ocorren efectivament al Perú. 

Les crítiques oficials sobre el viatge d’aquesta líder peruana a Europa, es multipliquen més i més. Vet ací alguns petits botons de mostra:

1 «Defensora de Pedro Castillo, Lourdes Huanca, viaja a Europa y acusa al gobierno de Dina Boluarte» (PBO) 

2 «Perú alerta de la manipulación orquestada por la "feminista indígena" Huanca y la prensa progre española. Los afines al expresidente golpista Castillo organizan una "campaña de desinformación y tergiversación" por toda Europa.» (Libertad Digital) 

3 «Lourdes Huanca se pasea por España para desinformar a la comunidad internacional» (LIMA GRIS) 

4 «Lourdes Huanca llegó a España con imprecisiones y mentiras» (Willax Televisión) 

5 «Lourdes Huanca, una falsa líder de mujeres» (Willax Televisió) 

6. «Hijo de Lourdes Huanca recibe 89 mil soles por contrato del Estado» 

És clar i evident que una lluitadora indígena com Lourdes Huanca no pot estar mai exempta dels atacs, les crítiques o les opinions adverses respecte de la seva persona i de la seva activitat. Quant i més, si procedeixen de la dreta més rància i estantissa.

Les xarxes de la intercomunicació estan farcides de notícies que s’hi relacionen, tant amb la seva vida privada, com amb la seva actuació pública, en haver estat a prop de Pedro Castillo, el darrer president peruà de la República, elegit pel poble, i haver-li fet suport explícit.

LOURDES HUANCA fent costat a PEDRO CASTILLO

Qui més qui manco reconeix que el president, de fet, actuà de molt mala manera quan pretengué canviar les coses d'una manera que no podia resultar mai efectiva. Molts el consideren tan inepte com incapaç d'evitar caure en la corrupció, ni que fos petita.

És clar que no té res a veure amb la milionada malgastada pels seus antecessors en el càrrec. La seva seria corrupció comparable a cèntims, però corrupció, en definitiva. I favoritismes a la gent més propera, entre la qual tothom sap que es troba Lourdes Huanca i la seva família, entre d'altres.

Tot plegat serveix perquè la dreta més reaccionària se n'aprofiti i hi descarregui les seves crítiques més feroces.

(CONTINUARÀ)

Lourdes Huanca, líder indígena peruana (2): cronograma del seu recorregut per Europa

Pel que arrib a esbrinar, Lourdes Huanca Atencio, el 9 de gener de 2023 surt del Perú, en direcció a Holanda. I durant tot el mes de gener i febrer manté trobades a indrets i amb col·lectius diversos:

«Huanca arribà a mitjan mes de gener a Europa per informar sobre la situació peruana. A Brussel·les mantengué contactes diversos amb diputats europeus. A Madrid, tengué trobades amb referents polítics i socials de primer nivell. A Suïssa, amb anades i vengudes de Ginebra (Nacions Unides) a Berna, per trobar-se amb personalitats internacionals, parlamentaris helvètics i representants del Ministeri de Relacions Exteriors. A Berlín, nous contactes amb personalitats.» (NOTICIAS OBRERAS. HOAC).

LOURDES HUANCA recorre diversos països d'Europa

Amb aquestes dades generals, mir de fer-ne una espècie de cronograma, que reculli les passes que fa aquesta líder peruana per diversos països d’Europa:

A BRUSSEL·LES

L’11 de gener de 2023, Lourdes Esther Huanca Atencio, líder camperola peruana i presidenta de la FENMUCARINAP, es troba a Brussel·les, convidada pel Parlament Europeu.

Participa en una sèrie de reunions amb eurodiputats del Grup de l’Esquerra europea. Entre d’altres, manté trobades amb eurodiputats del grup parlamentari Verds-ALE (Aliança Lliure Europea): Ernest Urtasun Domènech (Esquerra Verda), Ana Maria Miranda Paz (Bloc Nacionalista Gallec), Jordi Solé i Ferrando (Esquerra Republicana de Catalunya) i Diana Riba i Giner (Esquerra Republicana de Catalunya). 

LOURDES HUANCA, al Parlament Europeu

Reunions que porten a adoptar-hi iniciatives parlamentàries que tenen molt a veure amb la defensa del poble peruà, des de la més alta instància europea.

Amb data 12 de gener de 2023, un grup nombrós d’europarlamentari/e/s, adrecen escrit a l’Alt Representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Josep Borrell Fontelles, i a l’ambaixador de la Unió Europea al Perú, Gaspar Frontini. 

Els exposen fets que, d’una banda, agreugen profundament la crisi política institucional peruana i, de l’altra, duen a realitzar mobilitzacions massives per part de la ciutadania peruana, que exigeix el tancament del Congrés de la República (només compta amb un 6% d’aprovació popular), la convocatòria d’eleccions i l’inici d’un procés constituent.

Entre d’altres eurodiputats, signen aquest document quatre membres del grup parlamentari Verds-ALE: Ernest Urtasun Domènech, Ana Maria Miranda Paz, Jordi Solé i Ferrando,  i Diana Riba i Giner.

Europarlamentaris adrecen carta
al vicepresident de la Comissió Europea, JOSEP BORRELL

Recorden que la resposta de les autoritats peruanes a les mobilitzacions ciutadanes arreu del país, és la repressió i la vulneració dels drets bàsics dels manifestants. Això comporta desenes de persones mortes i centenars de ferides, segons dades oficials.

Assenyalen la importància de parar esment a aquesta crisi política peruana (un país presidit per 7 persones els darrers 6 anys), ja que les seves arrels tenen molt a veure amb l’esgotament del règim de 1993 i la seva Constitució fujimorista. També amb l’extensió de la corrupció a gairebé totes les institucions, inclòs el Congrés de la República; una corrupció vinculada al model econòmic basat en l’extracció de matèries primeres, amb un pes molt gran de la inversió estrangera en l’explotació dels recursos naturals, que comporta un endeutament molt fort.

Esmenten que la Unió Europea manté amb el Perú lligams de cooperació i de diàleg polític, amb acords signats l’any 2003 i acords comercials signats l’any 2012, en els quals constitueix un element essencial el respecte pels drets humans.

Tot respectant la sobirania peruana, insten a acabar amb la repressió de la població, a aconseguir que les violacions dels drets humans comeses no quedin impunes, i a enviar-hi una missió amb l’objectiu de verificar-ne la situació, al país.

LOURDES HUANCA al Parlament Europeu, 
amb JORDI SOLÉ i ANA MIRANDA 

Vuit dies després, dos d’aquests mateixos membres del grup parlamentari Verds-ALE, Ana Miranda (Bloc Gallec) i Jordi Solé (ERC), s’afegeixen a altres dos que signen una altra carta adreçada al mateix Josep Borrell Fontelles, en la seva condició de vicepresident de la Comissió Europea i Alt representant de la Unió Europea per a Assumptes Exteriors.

A l’assumpte assenyalen: «Perú, l’acció necessària de la Unió Europea».

Reconeixen que som davant d’un trencament de les llibertats i de l'Estat de dret al Perú, i que la Unió Europea no pot mantenir-s'hi en silenci, ni romandre passiva davant del que succeeix al país andí: 

Milers de persones protesten cada dia contra la privació de llibertat del president Pedro Castillo; la vicepresidenta que el substitueix de manera fulminant; la decisió d’ajornar les eleccions properes; la renovació de contractes miners importants, qüestionats pel seu impacte ambiental; la manera extremadament brutal amb què es reprimeixen les mobilitzacions ciutadanes; la manca d’anàlisi en profunditat sobre els esdeveniments vergonyosos del 7 de desembre de 2022, i la responsabilitat respectiva de cadascun dels poders.

Consideren crucial que, davant dels abusos de poder comesos pel Parlament, els elevadíssims nivells de corrupció i d’impunitat, les protestes ciutadanes que reclamen una assemblea constituent, (com proposava el president avui dia empresonat), cal garantir a les majories indígenes la representació política que es mereixen al Congrés nacional de la República Peruana.

Li demanen que assumesqui una posició ferma, en les relacions bilaterals, UE-Perú, i en el marc de les Nacions Unides, contra la impunitat en la violència policial i militar, i a favor del dret a la participació i la lliure expressió política.

LOURDES HUANCA, a Brussel·les

Que exigesqui, per al president elegit a les urnes, el dret a fer valer els seus drets, i que faci suport a l’establiment d’una comissió independent que investigui els esdeveniments del 7 de desembre de 2022 i en depuri les responsabilitats.

Que públicament faci suport a la convocatòria d’una assemblea constituent que arxivi la constitució del dictador Fujimori, i que permeti una participació equilibrada de la societat peruana per resoldre la llarga crisi política que fa del Perú un país ingovernable.

Que faci suport a la instauració d’un govern transitori amb participació transversal de les forces polítiques i representació dels pobles indígenes.

Que proposi l’activació de la clàusula democràtica i de drets humans del Tractat de Comerç lliure en ple vigor avui dia, malgrat que encara es trobi en l’etapa d’aplicació provisional.

Som a l'espera d'alguna casta de resposta, sobretot, a les dues peticions més rellevants (missió i comissió indepdent)...

A PARÍS

«Peruans es reuneixen a París, diumenge 15 de gener de 2023, al cementeri de Montparnasse, davant la tomba del poeta César Vallejo, el poeta i escriptor peruà de Santiago de Chuco. Exigeixen la fi de la violència i la renúncia de la mandatària Dina Boluarte». (EL BÚHO) 

A BERNA

El 24 de gener, «a la capital suïssa, Lourdes Huanca transita per les instal·lacions del Sindicat Syndicom, acompanyada per membres de la comunitat peruana a Suïssa i diversos col·lectius d’esquerra. 

Amb la seva intervenció dóna testimoni de la repressió que actualment despleguen al seu país, adreçant-se a un petit grup de parlamentaris suïssos que s’afanyen a conèixer-la.» (LA VOZ DE PERÚ) 

«A través de la ràdio, parla de l’organització FENMUCARINAP, integrada totalment per dones camperoles, artesanes del camp i la ciutat. ‘Som una organització activa a tot el país, que té més o manco unes 160.000 dones i treballam per reclamar els nostres drets’", diu.

«Aquesta dona feminista aimara, camperola, ecologista i indígena denuncia la dreta política. Creu que, per servir els seus interessos, aquesta dreta ha fet de tot per torpedinar el mandat de Castillo des del primer dia."

"Enguany, quan es compleixen 30 anys des que el president Fujimori atorgà concessions fiscals a la indústria minera, pertoca de renovar-ne les concessions. Pedro Castillo ha manifestat clarament que, abans de fer-ho, s'ha de comprovar si aquestes empreses mineres han contaminat els rius del país. ‘Avui dia tenim infants malalts de plom’", lamenta.

«Segons ella, aquest és el discurs que més molesta a les grans transnacionals, a les mineres i a les petrolieres. Sobretot perquè també se’ls demana que paguin imposts».

A GINEBRA

LOURDES HUANCA, a Ginebra

El 26 de gener Lourdes Huanca passa per Ginebra amb l’afany de defensar la causa de la rebel·lió actual al Perú. La líder indígena peruana, que és acusada de "mentidera" pels líders del seu país, no li importa: diu que vol veure el president Pedro Castillo en llibertat, després d’haver estat empresonat per un intent de cop d'estat.

«Lourdes Huanca est passée par Genève pour plaider la cause des révoltés du Pérou». (LE TEMPS)

A BERLÍN

Lourdes Huanca viatja per Europa, amb la finalitat de crear consciència sobre les violacions dels drets humans al Perú, de respondre preguntes i d’analitzar fets polítics que marquen l’actualitat peruana. 

Cartell anunciador de la conferència de LOURDES HUANCA a Berlín

El 27 de gener de 2023 es fa present a la ciutat alemanya de Berlín, on dediquen quatre dies a la temàtica peruana: 

Divendres 27 de gener, discussió sobre la crisi al Perú

Dissabte 28 de gener, durant quatre hores seguides, Demo de SOS Perú

Dilluns 30 de gener, conferència de premsa a la Casa de les Cultures de Llatinoamèrica (Casa Llatinoamericana de Berlín) 

N’informa el col·lectiu Fuji Mori Nunca Más – Berlín.

A OSLO

M’assabent que el 21 de febrer de 2023, a les 18h., la líder de la Unió de Dones Camperoles i presidenta de FENMUCARINAP de Perú, Lourdes Huanca, es troba a Noruega.

Hi té programada una trobada, per compartir-hi experiències i opinions sobre la situació difícil que travessa Perú. L’organitza el Grup de Suport al Perú i LAG (Latin-Amerikagruppene i Norge), que arreplega els comitès noruecs de solidaritat amb Amèrica Llatina. 

LOURDES HUANCA, amb el grup de suport noruec al Perú

La trobada té lloc als locals Koldstadgata 1 d’Oslo. 

(CONTINUARÀ)

Lourdes Huanca, líder indígena peruana (3): recorregut per l’Estat espanyol

A MADRID

El dia 12 de la seva gira internacional, Lourdes Huanca arriba a Madrid, després de visitar el Parlament Europeu i França, com a presidenta de la FENMUCARINAP i fent part de l’Assemblea Nacional dels Pobles del Perú. 

Entre d’altres activitats, té ganes de visitar el Congrés dels Diputats i de reunir-se amb  grups polítics parlamentaris.

Dijous 19 de gener de 2023 

«Davant la porta de l’Ambaixada del Perú a Madrid, Lourdes Huanca pren la paraula i participa en una concentració convocada per diversos col·lectius cívics» (EL DIARIO.ES)

Lourdes Huanca Atencio

Aquell mateix dia, també es reuneix amb el grup parlamentari Euskal Herria Bildu.

Divendres, 20, visita el Congrés dels Diputats, manté reunions amb els grups parlamentaris d’ERC,  IU-Podemos i té entrevista amb mitjans de comunicació:

«L’endemà de veure’s amb parlamentaris d’Euskal Herria Bildu, el 20 de desembre de 2023, tenguérem una agenda maratoniana.

Membres del Col·lectiu Peruanxs a Madrid i Lourdes Huanca férem, des de les 9 del matí, nombroses reunions amb diputats i diputades dels grups parlamentaris: Joan Iñarritu, de Bildu; Maria Dantas d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC); Rafa Mayoral, Isa Serra i Esther Miranda de Podemos.

La vicepresidenta del Congrés, Gloria Elizo, es reuní amb nosaltres al seu despatx. Sortírem del Congrés a les tres de la tarda, bastant cansats, però contents perquè havíem impulsat aliances en benefici de les demandes del poble peruà.

En tots els contactes vàrem obtenir comprensió i oferta de solidaritat i suport.» (TRIBUNA INTERNACIONAL, PEPE MEJÍA) 

LOURDES HUANCA amb membres d'Esquerra Republicana (ERC)
i la diputada al Congrés espanyol MARIA DANTAS

La diputada d’ERC, Maria Dantas, al seu compte de twitter, se’n fa ressò:

«Esfereïdor testimoni que hem escoltat atentament de Lourdes Huanca, dona indígena i presidenta de la Federació Nacional de Dones Pageses del Perú. El poble peruà vol que pari la matança, un Govern democràtic, renúncia de Dina Boluarte, nova Constitució, eleccions».

Cinc dies després, Maria Dantas i Marta Rosique, totes dues diputades d’ERC pertanyents al Grup parlamentari Republicà del Congrés dels Diputats, enregistren un escrit signat per elles dues, que adrecen a la Mesa del Congrés dels Diputats, amb un reguitzell de preguntes escrites que formulen al Govern espanyol, demanant-li’n resposta per escrit.

Totes 8 preguntes tenen a veure amb la venda d’armes de l’Estat espanyol al Perú. Pretenen d’arribar a esbrinar si aquestes estretes relacions comercials d’armament entre tots dos països posen en risc que bona part d’aquest material d’origen espanyol sigui utilitzat per fer callar la veu del poble peruà de forma violenta i il·legal.

MARIA DANTAS i MARTA ROSIQUE, diputades d'ERC,
formulen preguntes escrites al Govern espanyol sobre venda d'armes al Perú

Es basen en les darreres dades oficials d’Amnistia Internacional. Assenyalen que les autoritzacions espanyoles de llicències d’armes a Perú, entre 2017 i juny de 2022, ascendeixen a 184 milions d’euros, 40 milions dels quals són de material antidisturbis. 

Pel que fa a les exportacions en aquest mateix període, remarquen les vendes de 4,7 milions en armes lleugeres, munició per valor de 2,4 milions i prop d’1 milió en material antidisturbis.

Davant denúncies presentades, per actuacions que es consideren desproporcionades, per part de les forces de seguretat i de l’exèrcit al Perú, amb impacte d’armes de foc, dins el context de la repressió de manifestants i privant de la vida amb un ús excessiu de la força, les diputades del grup parlamentari Republicà al Congrés, volen obtenir respostes clares a les 8 preguntes que formulen, adreçades al Govern espanyol sobre aquest assumpte.

Mentrestant, romanen a l'espera de la resposta escrita governamental espanyola.

Dissabte, 21 de gener, Lourdes Huanca fa una conferència sobre «Què està passant al Perú?», al carrer Martínez Vargas 13, de Madrid, amb l’entitat «Peruanes por el mundo».

«No podem no manifestar-nos, diu el cineasta peruà Fernando Vílchez que fa quinze anys que resideix a Espanya. Manifesta que aquests dies ha vist una comunitat molt activa de peruans i peruanes a Madrid, com no havia vist mai abans. Tots aquests anys hi ha hagut moments molt complicats al Perú, però creu que es la primera vegada que hi veu tanta participació, tantes activitats convocades pertot arreu, diu. «No podem no manifestar-nos, no podem romandre al marge del que està passant, quan tornen a comparèixer els fantasmes i els agents d’una dreta reaccionària al Perú». (HUFFPOST) 

“Lo que hay en el Perú es un golpe de Estado contra los pueblos indígenas”. (EL DIARIO.ES) 

Al youtube es pot trobar l'entrevista íntegra que li fa, a Lourdes Huanca, aprofitant que és a Madrid, el famós i conegut polític Pablo Iglesias al programa radiofonic LA BASE.

«La peruana Lourdes Huanca, luchadora por el derecho de las mujeres y el desarrollo sostenible» (RFI Español) 

A BARCELONA

Dissabte, 21 de gener de 2023, Lourdes Huanca viatja de Madrid a Barcelona per participar en una Trobada amb la societat civil catalana.

Aquesta lluitadora feminista, camperola, popular, indígena del Perú, que fa comptes de venir a Mallorca a finals del mes de març d’enguany, ja ha visitat els Països Catalans amb anterioritat. 

Convidada l'any 2012 per l’entitat solidària EntrePobles-Catalunya, aleshores participa en una jornada d’estiu  celebrada a Barcelona, el darrer cap de setmana d’octubre, segons informa l’Agència de notícies amb visió de gènere. «Ja aleshores  té una gran força comunicativa i demostra molta convicció en els seus plantejaments, tant pel que fa als objectius de FEMUCARINAP (Federació de Dones Camperoles, Artesanes, Indígenes, Natives i Assalariades del Perú), com a les aliances entre les dones camperoles i les feministes» (LA INDEPENDENT) 

LOURDES HUANCA, amb membres d'ERC, a Barcelona

En aquesta darrera ocasió del mes de gener de 2023, Lourdes Huanca, Presidenta de la FENMUCARINAP, comparteix mesa rodona amb les diputades del Parlament de Catalunya Jenn Díaz (ERC), Eulalia Reguant (CUP), Susanna Segovia (En Comú-Podem), i el diputat del Parlament Espanyol, Gerardo Pisarello (Catalunya en Comú), sobre «Perú, en defensa de la Democràcia i dels Drets Humans». 

Jenn Díaz, Eulàlia Reguant, Lourdes Huanca,
Susanna Segovia i Gerardo Pisarello

Trobada organitzada a la ciutat de Barcelona pel Col·lectiu de Peruanxs Contra l'Indult i la Impunitat-Barcelona.

AL PAÍS BASC (Gasteiz)

A Gasteiz, organitzat pel Colectivo de Peruanxs en Euskal Herria, Colectivo Bachue, Askapena, LAB Sindikatua, PCE-EPK, Ateneo Republicano, Munizipalistok, Podemos Ahal Dugu, Esker Anitza, Congreso de los Pueblos-País Vasco, Tifiski-Sahara.S, Alternatiba eta Sortu, duen a terme un acte de suport l’1 de març de 2023, a les 19h, a la plaça de la Virgen Blanca, en suport al poble peruà:

«PERÚ: CONTRA LA REPRESSIÓ I MASACRE DEL PUEBLO» amb l’assistència de Lourdes Huanca.

(CONTINUARÀ)

Lourdes Huanca, líder indígena peruana (i 4): la proposta d’un Pacte Nou

 

Mentre acab d’arrodonir notícies sobre el periple europeu de la líder indígena peruana Lourdes Huanca, em trob amb una proposta, que emergeix d’una altra dona peruana, cusquenya en aquest cas.

Lourdes Huanca Atencio

Es tracta de l’expresidenta del moviment polític Nuevo Perú, congressista i per dues vegades candidata a la Presidència de la República amb coalicions d’esquerres com Frente Amplio (2016) i Juntos por el Perú (2021): Verónika Mendoza Frisch. 

Per a molts que la voten a la primera volta de les darreres eleccions, és la persona més idònia de l’esquerra assenyada i compromesa; però en segona volta opten per votar Pedro Castillo, a fi d’evitar que guanyi la ultradretana Keiko Fujimori. Verónika Mendoza està considerada actualment com un dels millors quadres polítics de l’esquerra peruana.

M’encanta el seu escrit, senzill i directe, en uns moments tan delicats com el que travessa Perú a l’actualitat. Això sí una mica llarg, però en recoman la lectura íntegra: Hacia un nuevo pacto para sanar las heridas abiertas - Verónika Mendoza Frisch - 

Verónika Mendoza Frisch

Compartesc plenament el contengut del document, estic d'acord amb el diagnòstic i en les propostes de futur que assenyala. 

Tot i que l’autora pot ser considerada com la millor política de l’esquerra peruana, s’ha de reconèixer que malauradament no compta amb el suport d'un partit gran i fort. Lamentablement.

És més, resulta difícil veure hores d'ara quins dels grups polítics existents, o quins lideratges d'avui dia poden dur endavant aquestes propostes que, sens dubte, podrien fer sortir el país cap endavant per camins nous i millors que els seguits fins ara.

Vet ací un fragment d’aquest escrit: 

«...Planteamos que, para empezar, se consulte al pueblo peruano en un referéndum si quiere o no un nuevo pacto y que se abra un gran diálogo nacional descentralizado, plural, intercultural e intergeneracional sobre qué país queremos construir y legarle a las generaciones futuras. 

Es una salida absolutamente viable legal y constitucionalmente y, sobre todo, la más democrática...

Es tiempo de sanar las heridas más profundas, de sellar un nuevo pacto, pero no entre élites cínicas para defender sus privilegios -como ocurrió con la Constitución de la dictadura-, sino un pacto entre peruanas y peruanos en el que nos reconozcamos todos –sí, todos, no solo los que piensan como nosotros- como ciudadanos con iguales derechos, en el que definamos qué reglas de juego deben regir nuestro país, qué valores deben guiarnos como sociedad. 

Necesitamos un nuevo pacto que afirme la vida, la dignidad humana; que ponga por delante el poder del pueblo antes que el poder del dinero; la igualdad en la diversidad para dejar atrás el racismo, el machismo, el clasismo que hieren nuestra Patria y nuestras familias; que ponga el bien común, la solidaridad y cooperación por delante del individualismo, la competencia exacerbada y la corrupción; que defienda el cuidado de la naturaleza para dejar atrás la depredación y contaminación de nuestros ríos, montañas y bosques; que promueva el uso soberano de nuestras riquezas para que beneficien de verdad a las familias del Perú. 

Es tiempo de construir la Constitución de la democracia... Esta tarea no es exclusiva de autoridades o expertos, por el contrario, es una tarea de todos los peruanos y las peruanas».

Tant de bo que el Perú arribi a trobar, més prest que tard, el camí de sortida a una situació que només beneficia als de sempre, els peixos grossos de sempre, i que perjudica cada cop més durament també els de sempre, els peixos petits. 

Els primers, representats per unes quantes famílies oligàrquiques molt poderoses, que, a més de ser poques, resideixen a Lima, la capital. Mentre que els segons, grans masses de camperols indígenes que conformen la gran majoria de la població peruana, viuen i treballen a la serra i l’amazonia peruanes, lluny de la vista i del pensament de Lima.