4 presentacions públiques del llibre "MESTÍS..." a Mallorca

    Vet ací una relació breu de les quatre presentacions públiques que dúim fetes (fins avui 14 d'octubre) del llibre "MESTÍS. Memòria viva d'un negret mallorquí transhumant".

Des que ens hi vàrem posar fins al dia d'avui 14 d’octubre de 2026 hem fet dues presentacions del llibre MESTÍS a la Part Forana de Mallorca i unes altres dues a Ciutat. 

En totes, d’una manera o una altra hi ha participat com a tècnic audiovisual Agustí Baró i Bauló: qui, a més de fer-ne la maquetació, també l'ha il·lustrat amb dibuixos i un vídeo molt originals.

La primera presentació pública a la Part Forana mallorquina va ser a BÚGER. Va ser impulsada pel bon amic de Seminari l’inquer Bernat Forteza. Fou divendres 25 de setembre  al Teatre Parroquial a les 19:30h. 

    Les primeres paraules foren pronunciades pel batle del municipi Pere Torrens Escalas, de la formació municipal independent Tot per Búger. 

Hi acudiren 22 persones. S’hi repartiren 14 llibres.  S’hi recaptaren 250 euros, que foren lliurats en mà al màxim representant de la Comunidad de Niños Sagrada Familia, de Ventanilla (Perú), Miguel Rodríguez Candía el 25 de setembre de 2026.

La segona presentació de "MESTÍS..." a la Part Forana de Mallorca va ser a SANTA MARIA DEL CAMÍ, a l’Espai Passatemps del carrer Marquès de la Fontsanta 14. L’organitzà l’Obra Cultural Balear de la localitat santamariera, amb Miquel Frontera, Lina i Maria al capdavant, divendres 9 d’octubre a les 19 h. 

Presentà l’acte l'ex-batle santamarier, antic secretari general del PSM-Nacionalistes de Mallorca, polític de primera línia en actuació governamental autonòmica, Mateu Morro i Marcè. Hi acudí Miguel Rodríguez Candía juntament amb Margalida Pons i Lourdes Terrasa de l’entitat Amics de la Infància (que col·laboren amb la Comunidad de Niños Sagrada Familia de Perú).

Hi acudiren 33 persones. S’hi repartiren 14 llibres. S’hi recaptaren 210 euros, que foren lliurats en mà a Miguel Rodríguez dia 13 d’octubre de 2026.

    A PALMA també hem fet dues presentacions públiques de «MESTÍS...» (a 14 d’octubre de 2026)

La primera va ser a la sala gran de CineCiutat el 18 de maig de 2026. 

Participaren en la presentació de l'acte Jaume Mateu i M. Antònia Font. N’enregistrà imatges i sons Agustí Baró. 

Hi acudiren 72 persones. S’hi repartiren 28 llibres. Hi foren recaptats 1.182 euros. En foren lliurats a Can Gazà 750€.

El blog socrodamon  recull, entre d’altres, els comentaris que hi han fet Ángel Sáiz Pérez, Teresa Gené Ramis, M. Antònia Font Gelabert, Jaume Mateu i Martí... Els ho agraesc de tot cor.

La segona presentació pública de «MESTÍS...» a PALMA s’ha fet a la Parròquia de l’Encarnació, dimarts 13 d’octubre a les 19:45h. 

Després del passi del vídeo elaborat per Agustí Baró, n’ha fet la presentació inicial el rector de la parròquia, mossèn Guillem Vaquer. 

Explicats els principals motius que han duit l’autor a publicar aquest llibre, ha demanat unes paraules al  creador i mantenidor de la Comunidad de Niños Sagrada Familia de Ventanilla, Perú, Miguel Rodríguez Candía. 

Hi era present acompanyat de Lourdes Terrasa i Carme Serra, representants d’Amics de la Infància (que hi col·laboren esplèndidament des de fa anys). 

Tot quant s’hi ha recaptat va destinat al micro-projecte de 15.000 euros consistent a construir un pou d’on extraure’n aigua potable en plena selva amazònica peruana, a Pucallpa. 

Sobretot els infants hi pateixen els efectes desastrosos de la contaminació dels rius per l’extracció de minerals com l’or.

Hi acudiren 32 persones. S’hi repartiren 18 llibres. S’hi recaptaren 760 euros, que foren lliurats immediatament en mà a Miguel Rodríguez Candía, màxim representant de la Comunidad de Niños Sagada Familia de Ventanilla (Perú).

    Tenim programades altres presentacions de «MESTÍS...» a Mallorca:

De moment, n’estan fixades dates i indrets:

ALARÓ:

Al Casal de Cultura de Son Tugores, divendres 13 de novembre de 2026 a les 19h. L’organitza l’Associació cultural d’Alaró AL RUM . Hi col·labora l’Ajuntament d’Alaró.

POLLENÇA:

A la Biblioteca Municipal Guillem Cifre de Colonya CAN LLOBERA de l’Ajuntament de Pollença.

Dijous 22 d’octubre a les 19:30h

Val a dir que totes les presentacions públiques d’aquest llibre són de franc, obertes a tothom qui tengui ganes d’acudir-hi. I d’adquirir-ne exemplars al preu de 18€ (tots els beneficis van destinats a algun dels CINC micro-projectes de cooperació solidària amb el SUD: a Mallorca, a Burundi i a Perú).

Presentació a la parròquia de l'Encarnació del meu llibre "Mestís"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE «MESTÍS. Memòria viva d’un negret mallorquí transhumant». PARRÒQUIA L’ENCARNACIÓ. Palma, 13 d’octubre de 2026

Vull començar agraint a la parròquia de l’Encarnació, i als seus màxims responsables – mossèn Guillem Vaquer i mossèn Bartomeu Suau -, l’interès mostrat en oferir-me aquest recinte per presentar públicament aquest llibre amb títol «MESTÍS. Memòria viva d’un negret mallorquí transhumant».

També vull agrair a qui n’ha fet possible la publicació física i material, la Impremta Muro que ha donat totes les facilitats, perquè un llibre maquetat i il·lustrat per Agustí Baró i Bauló pogués sortir a la llum pública de la manera com ho han aconseguit.

Finalment i sobretot vull agrair la presència vostra a un acte d’aquestes característiques. No sempre tenim l’oportunitat de dur-ho a terme.

Avui i aquí, a l’Encarnació, si vos sembla bé enlloc de parlar-vos del CONTENGUT d’aquest llibre, m’entren ganes de ficar-me en algun dels MOTIUS pels quals m’ha passat pel cap publicar-lo.

Podria dir-vos que me n’hi vénen TRES:

El primer. Són les moltes ganes que tenc de contar allò que he viscut durant els 37 primers anys de la meva vida a Mallorca, a Burundi i a Perú. Des que vaig néixer al carrer 31 de Desembre núm. 17, fins que vaig dir la darrera missa aquí mateix, al carrer Joan Munar 14, de Ciutat.

El segon motiu. Les indicacions i els suggeriments que em va fer arribar el bon amic manacorí JAUME SANTANDREU I SUREDA, a qui agraesc profundament les seves aportacions sucoses.

El tercer motiu per a mi és el més important. M’agradaria saber transmetre-vos, a la gent que heu acudit avui aquí a l’Encarnació que ara més que mai cal que ENS ENGRESQUEM TOTS PLEGATS DE BON DE VERES A GIRAR MOLT MÉS INTENSAMENT LA ULLADA CAP AL SUD.
    De manera que siguem capaços de trobar formes noves de col·laboració més activa.

    Em fa ganes de presentar-vos aquests CINC MICRO-PROJECTES DE COOPERACIÓ AMB EL SUD que hem llançat enguany: un a Mallorca, dos a Burundi i dos a Perú. SÓN CINC PETITS PROJECTES que en conjunt demanen 60.000 euros. El doble que l’any passat ens vàrem proposar, més o manco, i que vàrem aconseguir amb la col·laboració generosa d’uns dos-cents donants.

Començaria pel microprojecte de MALLORCA: 

CAN GAZÀ. Institut contra l’Exclusió Social. Fundació Jaume Santandreu i Sureda. Al barri palmesà del Secar de la Real. 

Quants n’hi ha dels aquí presents que hi hem acudit qualque vegada! Ho tenim molt a prop. És gent d’aquesta terra nostra, homes que, per un motiu o un altre, s’han vist i trobat en situació de marginació social profunda. L’obra iniciada per Jaume Santandreu, ara que ja no és entre nosaltres físicament, segueix incidint en aquest àmbit de la nostra societat.

Em sembla que tenim dues maneres molt concretes de girar-hi la ullada amb ulls més solidaris: visitant l’indret, fent-hi arribar el nostre suport personal i aportant-hi l’ajut econòmic que precisen per tirar endavant enmig de tantes dificultats com les que provoca el moment actual i, sobretot, el futur que s’acosta de manera que sembla imparable, amb més que probables polítiques dretanes incentivadores d’una exclusió social encara molt més gran i desastrosa.

Qui compra aquest llibre al preu de 18 euros, ha de saber que un mínim de 3 euros els arribarà. Fins que arribem a assolir la quantitat compromesa dels 1.500 euros. De moment, n’hi han arribat 750€ per aquesta via.

També pot fer transferències bancàries al compte corrent que s’indica al full adjunt. Millor si se’n fan de periòdiques o s’hi estableixen donacions cada cert temps.

Seguiria pels dos microprojectes de BURUNDI:

Els dos micro-projectes de cooperació solidària amb Burundi se centren en el que vol dur a terme la Parròquia de RABIRO, creada i mantenguda per Mallorca Missionera. A l’actualitat hi treballa el felanitxer Jaume Obrador Adrover.

Comptam amb el seu whatsapp i també amb el compte corrent on fer arribar directament les aportacions voluntàries per als seus plans i projectes. 

Es tracta de construir UNES ESCOLES en un indret allunyat de la seu central de la parròquia. S’anomena MUTARA. La vàrem visitar el mes de juliol passat. Hi vàrem veure que, amb aportacions de Mallorca, s’hi han aixecat edificis i construccions útils per a la comunitat. Hi manquen les escoles que mossèn Jaume Obrador està molt il·lusionat a aixecar-hi.

S’hi precisen 15.000 euros. Ara com ara, n’hi han arribat 209€.

Se n'encarreguen Esron Niyungeko i Régine Ndidiye. Al full adjunt dins l’exemplar del llibre adquirit, hi apareixen els comptes corrents on transferir les quantitats que considereu adients. També ho podeu veure al final d'aquest escrit.

Per poc que hi poseu, sempre resultarà profitós: un euro equival a 6.500 francs burundesos. Els treballadors de la parròquia, considerats individus privilegiats dins la regió, cobren 30 euros al mes 195.000 FB.

De mossèn Jaume Obrador Adrover, que sap que avui ens trobam aquí presentant aquest llibre, m’arriba aquesta nota que vos tramet: «Me pareix molt bé. I agrairé personalment a tots els qui ens facin arribar un donatiu. Moltes de gràcies».

El segon microprojecte de cooperació mallorquina amb Burundi se centra en dos grans nuclis de població femenina que promociona l’entitat Veïns Sense Fronteres (VSF)creada i mantenguda per la família de Jaume Obrador Soler (qepd): un a la ciutat d’Ngozi  i l’altre a la capital del país Bujumbura, als barris de Kamenge, Cibitoke  i Kanyosha.

Hi he pogut veure la molta i molt gran activitat que hi despleguen dues entitats locals, ABI-Burundi i ARIJA, que es coordinen amb VEÏNS SENSE FRONTERES.

    Al full de l’interior del llibre hi ha les dades referides als seus líders i representants, els titulars dels comptes corrents on fer arribar les aportacions de manera directa.

Ens hem proposat de lliurar-hi enguany 10.000 euros. Encara no n’han rebut cap.

Han de servir per enfortir les organitzacions d’unes dones que lluiten per sortir de la marginació en què viuen, bé sia servint-se de la cria d’animals domèstics, o la construcció de cases més habitables o en una formació professional més adequada.

Acabaria exposant-vos els dos micro projectes de cooperació amb PERÚ. 

    A tots dos resulta fàcil fer-hi arribar aportacions econòmiques directament. No solament mitjançant transferències bancàries, sinó també a través de locutoris o d’oficines de correus via WESTERNUNION. Com ja han fet alguns, i com haurien de fer pel cap baix una altra dotzena de persones...

Tots dos projectes són a la selva amazònica peruana: 

El primer és a Tarapoto, on les aportacions mallorquines vénen de molt lluny, gràcies a la col·laboració que hi va prestar FODESBA.

Darrerament, esperen les aportacions d’un micro-projecte de 20.000€ per organitzar cursos de capacitació i formació adreçats primordialment a les dones de la Cooperativa Agrària Allima Cacao. 

Ho precisen per continuar amb la dèria de substituir el cultiu de la coca destinada al narcotràfic pel cultiu del cacau i el makambo destinat a l’elaboració de xocolates i altres productes derivats.

Se n’encarrega Roberto Acuña Marín. N’apareixen les dades concretes al full adjunt i a les imatges d'abaix. 

Daquest micro-projecte de 20.000 euros, encara no han rebut cap cèntim.

El segon micro-projecte de Perú va destinat a Pucallpa. És per a la Comunidad de Niños Sagrada Familia  que munta i manté Miguel Rodríguez Candía  des de fa 37 anys.

S’encamina cap a la construcció de pous d’aigua potable que serveixin per barrar el pas a la mortalitat infantil creixent, provocada per l’extracció de minerals com l’or que contamina els rius.

Precisen 15.000€. hores d’ara n’han rebut 3.425€.

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoooo

M’agradaria haver sabut transmetre que ara més que mai cal que ENS ENGRESQUEM DE BON DE VERES A GIRAR MOLT MÉS INTENSAMENT LA NOSTRA ULLADA CAP AL SUD.

Si ho feim, estic segur que aprendrem a VIURE D’UNA ALTRA MANERA. No en tenc cap casta de dubte. La Universitat dels Plataners – com definia Miquel Parets els ensenyaments que ens dóna la gent senzilla, la més pobra, la més miserable – és una Universitat que no expedeix cap títol acadèmic, però que, en lloc d’empènyer a viure per tenir més i més, ensenya a viure amb el mínim imprescindible per sobreviure amb dignitat.

Pens que ens ha de fer molt de bé trobar i practicar formes de col·laboració activa mitjançant algun d’aquests CINC MICRO-PROJECTES DE COOPERACIÓ AMB EL SUD que hem llançat enguany: un a Mallorca, dos a Burundi i dos a Perú. Sobretot si ens avenim a posar-nos-hi en contacte directe.

SÓN CINC PETITS PROJECTES que en conjunt demanen 60.000 euros. El doble del que l’any passat ens vàrem proposar, més o manco, i que vàrem aconseguir amb la col·laboració generosa d’uns dos-cents donants; nombre que enguany podríem arribar a superar.

Presentació a Santa Maria del Camí del meu llibre MESTÍS (i 2)

 Seguim fent presentacions del llibre "Mestís. Memòria viva d'un negret mallorquí transhumant", i en bon divendres 9 d'octubre, l'hem presentat a l'Espai Passatemps de Santa Maria del Camí. Molt ben condicionat per Lina, Miquel Frontera i Maria.

Qui n'ha presentat l'autor ha estat l'ex-batle santamarier, antic secretari general del PSM-Nacionalistes de Mallorca, polític de primera línia en actuació governamental autonòmica, Mateu Morro i Marcè.

M'hi uneixen vincles estrets d'amistat des de fa dècades. Diria que des d'abans de ficar-me en política institucional. A principis dels anys 80, quan, essent rector de la parròquia de l'Encarnació, també treballava al col·legi Pius XII de Ciutat com a professor de català per als alumnes de BUP i COU, Mateu Morro m'hi succeí en aquella tasca professional, aportant-hi els coneixements molt més extensos que els meus, en matèria d'història i de filologia.

No és d'estranyar que s'hagi explanat en escampar totes quantes qualitats positives ha pogut anar destriant en la meva trajectòria eclesiàstica, docent, laboral, sindical, veïnal, social, cultural, etc.

Li he agraït la seva intervenció inicial davant una trentena llarga d'assistents que provenien no solament de la vila santamariera sinó d'altres indrets de Mallorca com són ara Alaró, Inca, Alcúdia, Muro, Palma, Bunyola... fins i tot m'he quedat sorprès davant la presència inesperada del bon amic peruà Miguel Rodríguez Candía qui hi ha acudit acompanyat de les bones amigues Margalida Pons i Lourdes Terrasa de l'associació Amics de la Infància.

Ha estat una trobada molt significativa per a mi. La presentació d'aquesta biografia breu a la vila natal de tanta gent amiga i coneguda, companys d'estudis eclesiàstics com Nadal Trias, els germans Miquel i Joan Parets, Mateu Ramis; militants de formacions polítiques d'esquerres, antics companys de feina administrativa en la Comunitat autònoma, donants generosos per a micro-projectes de col·laboració, antics amics de la infància, etc.

M'hi he volgut presentar com aquell qui, per la seva condició de mallorquí afrodescendent, se sent conscient de la seva pertinença indestriable tant al Sud com al Nord. Que es mostra molt crític amb el Nord, perquè considera que s'hauria de solidaritzar molt més intensament amb el Sud.

La publicació d'aquest llibre de 222 pàgines, maquetat i il·lustrat magistralment per Agustí Baró i Bauló (Bastaix), publicat a Impremta Muro i que fa part de la Col·lecció Marginàlia com a núm. 2, mira de trobar suports a cinc micro-projectes de col·laboració amb el Sud, que es concreten a Perú, a Burundi i a Mallorca.

A Perú, aportant-hi el que precisa la Cooperativa Agrària Allima Cacao de Tarapoto, i la Comunidad de Niños Sagrada Familia de Ventanilla, en plena selva amazònica.

A Burundi, col·laborant amb la Parròquia de Rabiro creada i mantenguda per Mallorca Missionera i amb entitats relacionades amb Veïns Sense Fronteres.

I a Mallorca amb la Fundació Jaume Santandreu i Sureda que continua mantenint l'Institut per a l'Exclusió Social (ICES) de Can Gazà.

Qui ha adquirit algun d'aquests exemplars, ha pogut obtenir un full informatiu que concreta les formes i maneres de poder col·laborar-hi directament, bé sia per transferència bancària bé sia per enviament des de locutoris o oficines de correus, com es pot apreciar ací mateix:

Al bon company de lluites polítiques Xosé Manuel Beiras Torrado

  Quan ens acaba de deixar aquest gallec tan eminent, gran defensor de l’Europa dels Pobles per davant de l’Europa dels Estats centralitzats, no em puc estar de dedicar-li ni que sia un breu moment per al record.

Durant l’època en què vaig dedicar-me a tasques polítiques institucionals, militant dins el PSM-Entesa Nacionalista, en ocasions diverses vaig tenir la gran sort d’arribar a contactar directament amb Xosé Manuel Beiras Torrado, aquest polític, economista, intel·lectual i escriptor tan rellevant dins l’àmbit polític del nacionalisme gallec contemporani. 

Algun paper hem compartit tots dos en l’àmbit de la política i el nacionalisme d’esquerres als nostres territoris respectius. Encara que el meu, sia sens dubte a un nivell incomparablement inferior.

De la mateixa manera que tots dos també hem guardat una certa relació amb l’acció política a les eleccions al Parlament Europeu. Ell aconseguí la fita fonamental d’esdevenir el primer eurodiputat del Bloque Nacionalista Galego (BNG), gràcies a aliances estratègiques amb altres forces nacionalistes, entre les quals hi havia el PSM-Entesa Nacionalista.

Record perfectament la trobada que mantenguérem l’any 2000 al Parlament Europeu durant la jornada que organitzava l’Aliança Lliure Europea (ALE), encaminada a articular una veu pròpia de les nacions sense Estat a Europa.

Tot i que formàvem part de partits diferents en realitats nacionals diverses, coincidírem en aquest espai de reflexió i en la sintonia política propiciada pel partit polític europeu que agrupava moviments autonomistes, federalistes, ecologistes i independentistes.

Per a mi va comportar la descoberta de tot un món nou i l’obertura d’ulls davant d'un panorama polític tan encisador com desconegut. Fa vint-i-sis anys i era una de les primeres vegades que acudia al Parlament Europeu. Hi aniria en altres ocasions posteriors a defensar interessos d’aquestes illes nostres tan deixades de la mà dels déus... i dels polítics.

Maig de l’any 2000 a Brussel·les

Era precisament a Brussel·les on vaig tractar de prop, entre d’altres polítics europeus, Xosé Manuel Hixinio Beiras Torrado (Santiago de Compostel·la, 07-04-1936). Compartíem idees i projectes polítics que tenien molt a veure l’un amb l’altre. Ens trobàrem a Brussel·les, a la seu del Parlament Europeu. 

Més d’una trentena de batles dels Països Catalans hi havien lliurat un manifest on demanaven per a la llengua catalana el mateix nivell de reconeixement que rebien altres llengües oficials de la Unió Europea. Era el motiu primordial de la meva assistència a l’encontre eco-nacionalista de tres dies de durada a la seu parlamentària europea.

Vaig participar en les reunions que mantenien representants dels partits polítics que conformaven el Partit Democràtic dels Pobles d’Europa (PDPE), amb eurodiputats que s’integraven dins el Grup Parlamentari Aliança Lliure Europea (ALE).

Vaig veure que les intervencions del tot favorables que hi feia aleshores Xosé Beiras, el feien comparèixer com una d’aquelles persones que, quan obria la boca, es feia escoltar per tothom. Deia coses tan senzilles i tan de sentit comú, que no podies deixar d’estar-hi d’acord. Bon economista, coneixia a la perfecció els mecanismes que mouen els fils de les nostres societats, tan abocades a nodrir el model capitalista com a ser-hi engolides.

Hi mantengué propostes polítiques d’alliberament dels pobles, que facilitassin i procurassin de debò la sobirania veritable.

Juny de l'any 2003, a Reus, Jornades de l’Opinió Catalana

Tots dos participàrem en les jornades de L’Opinió Catalana, l’associació catalana que promou la normalització nacional de Catalunya i dels Països Catalans, fomentant i debatent en profunditat idees que es basen en la democràcia, el pluralisme, els drets humans, el progrés i la justícia social.

Record molt bé que Xosé intervengué a l’acte inaugural de la jornada realitzada a Reus, dedicada a “Noves formes de participació política i fet nacional”. Hi parlà de manera magistral sobre “Mobilitzacions ciutadanes i identitat nacional a Galícia”.

  Centenars de persones de totes les edats, condicions i terres dels Països Catalans s’arreplegaren al Palau Bofarull, per seguir amb molt d'interès i força curiositat les diverses intervencions que s’hi exposaren, i que giraven entorn d’un dels assumptes de més ardent actualitat entre nosaltres: “Noves formes de participació política i fet nacional”.

Febrer de l'any 2024, eleccions autonòmiques gallegues

Amb motiu de les eleccions autonòmiques gallegues vaig veure que Xosé Manuel Beiras, tot i esser ja un ancià de 87 anys, continuava molt actiu en aquest àmbit de l’activitat humana. I de quina manera! Continuava essent una de les figures més importants de la política gallega i del nacionalisme gallec d’esquerres. Des de sempre, considerava que Galícia, a part de compartir amb el País Basc i els Països Catalans el fet de ser una nació sense estat, també esdevenia una colònia interior, amb la síndrome de la colonització. 

Per a Beiras, el poder que tenia el PP en la societat gallega, en els mitjans de comunicació, de la premsa escrita, o a la televisió de Galícia, era com en les colònies. I que Espanya, en versió aberrant de la cultura europea, s’afanyava a impulsar-hi la recolonització idiomàtica.

Era de l’opinió que la independència política de qualsevol espai territorial de l’Estat espanyol, mai no podria ser acceptat pel règim, de cap de les maneres, mentre hi hagués una monarquia borbònica, unes classes dominants en les institucions, com ara, la cúpula del poder judicial, que és colpista. «Mentre això sigui així, no tolerarà absolutament res». 

Xosé Beiras arribà a veure que l'any 2024 el Bloque Nacionalista Galego (BNG) aconseguia 25 escons (467.074 vots, un 31,57%), guanyant 6 diputats més dels que tenia i assolint el seu rècord històric de representació i de vots. Hi quedà com a segona formació política parlamentària, per darrera del PP i per davant de la resta, inclòs el PsdeG-PSOE.

Es consolidà fermament com la principal força de l’oposició, distanciant-se molt clarament del Partit Socialista i superant amb escreix els resultats d’etapes anteriors. La candidatura liderada per Ana Pontón capitalitzà gran part del vot progressista i sobiranista.

La mort de Xosé Manuel Beiras als 90 anys d’edat ha sacsejat tot el panorama polític i cultural gallec i de l’esquerra sobiranista de tot l’Estat espanyol, després d’una de les trajectòries intel·lectuals i polítiques més fascinants i complexes de la democràcia espanyola.

Que reposi en pau el gran lluitador gallec infatigable!

Presentació a Santa Maria del Camí del meu llibre MESTÍS (1)

El llibre "Mestís. Memòria viva d'un negret mallorquí transhumant", que ja ha estat presentat a Palma i a Búger, es presenta divendres dia 9 d'octubre a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí. Més concretament a l'ESPAI PASSATEMPS (Marquès de la Fontsanta 14). 

L'entrada és gratuïta, oberta a tothom que tengui ganes d'acudir-hi.

1) EL LLIBRE
Títol complet: MESTÍS. Memòria viva d’un negret mallorquí transhumant
Volum de 222 pàgines
Imprès a Impremta Muro el mes d’abril de 2026
Maquetat i il·lustrat per Agustí Baró (Bastaix)
Segon número de la Col·lecció Marginàlia «Can Gazà»
Biografia breu i concisa sobre els primers 38 anys de vida de l'autor, abasta des del dia del seu naixement fins a la darrera missa que celebra l’any 1982 a la parròquia de l'Encarnació a Ciutat.

2) L’AUTOR
Cecili Buele i Ramis, de 81 anys d’edat
Fill de pare guineà i de mare arianyera
Estudia Humanitats, Filosofia i Teologia al Seminari diocesà de Mallorca
És ordenat sacerdot l’any 1968
S’exerceix durant tretze anys seguits com a eclesiàstic (5 anys a Mallorca, 4 anys a Burundi i 4 anys a Perú)
Consiliari diocesà d’Escoltisme i Guiatge de Mallorca
Vicari de les parròquies de Sant Nicolau i Santa Catalina Thomàs
Rector de la parròquia de l’Encarnació
Missioner a Burundi (1971-1974)
Missioner a Perú (1975-1979)
Es casa pel civil l’any 1982

3) QUÈ PRETÉN?
Com a memòria viva, vol contar coses: situacions, experiències, sensacions, impressions, etc.
Com a rodamón, vol fer conèixer al Nord una mica més el Sud
Com a escriptor, vol convidar la gent lectora a girar la ullada cap al Sud amb una mirada nítida i benèvola
Com a ciutadà vol intentar convèncer que del Nord ve massa mort, mentre que del Sud sorgeix salut

4) TRES BOCINS DE MÓN:
Mallorca: on va néixer i créixer, pertany al Nord tan benestant com malfactor
Burundi: on viu la segona població més pobra del món, després del Sudan (segons l’FMI)
Perú: on la lluita per la llibertat i la solidaritat es fa més que evident

5) OBJECTIU SOLIDARI (60.000€): Els beneficis del repartimient d'aquest llibre (al preu de 15€) van adreçats íntegrament a CINC microprojectes de Cooperació en aquests tres indrets esmentats: Can Gazà (a Mallorca) - Parròquia de Rabiro i Veïns Sense Fronteres (a Burundi) - Cooperativa agrària AllimaCacao i Comunidad de Niños Sagrada Familia (a Perú).

Presentació a Búger del meu llibre Mestís

A la sala del teatre parroquial de Búger, impulsada per Bernat Forteza es duu a terme la presentació del meu llibre «Mestís. Memòria viva d’un negret mallorquí transhumant».

Em fa molt d’il·lusió presentar-lo per primera vegada fora de Ciutat, després d’haver-ne fet una a la sala gran de CineCiutat. Imprès a Muro el proppassat mes de maig, maquetat i il·lustrat per Agustí Baró, fa part de la col·lecció Marginàlia «Can Gazà», essent-ne el núm. 2.

És un llibre publicat després que m’he passat 3 mesos seguits a Perú, i abans de passar-me’n una mesada seguida a Burundi, des de Mallorca estant.

És un llibre que no l’he fet tot sol. M’he volgut aconsellar del bon amic i  escriptor manacorí que ja no és entre nosaltres, Jaume Santandreu. Abans de partir em fa arribar suggeriments, indicacions i precs que mir de tenir en compte a l'hora de fer-ne la redacció definitiva.

M’hi present com el primer afrodescendent mallorquí nascut el segle passat a l’illa de Mallorca. Hi esment que som i em reconec fill de pare equatoguineà i de mare arianyera. Alhora que tenc moltes ganes d’oferir una biografia breu que abasta els meus primers 37 anys: des que vénc al món l’any 1944 al carrer 31 de desembre de Palma, fins que celebr i presidesc la darrera missa a la parròquia de l’Encarnació de Ciutat l’any 1982.

Mir d’oferir com m’hi veig durant aquestes prop de quatre dècades viscudes a Europa (Mallorca), a Àfrica (Burundi) i a Amèrica Llatina (Perú). Tres continents que marquen profundament la meva existència damunt d’un planeta xapat almanco en dos grans blocs: el Nord i el Sud.

Pretenent de contribuir a fer que, des del Nord estant, girem la mirada cap al Sud global amb uns ulls més benèvols, esper que aquesta presentació pública a Búger hi ajudi una mica.

Mir d'aportar-hi vivències personals, conscient de dur per les venes sang africana i sang europea.

M’alegra ben molt veure-hi cares conegudes de persones amigues. Algunes fa temps que no ens veim. D’altres no fa tant. Totes segueixen amb atenció les primeres indicacions que hi adreça el batle de la vila, Pere Torrens Escalas de la formació independent Tot per Búger, qui roman dins la sala tot el temps que dura l’acte.

També col·laboren en la interpretació del cant en kirundi que Bernat Forteza s’ha aplicat a fer assajar i que alegra ben molt la gent de Burundi que té l’oportunitat d’escoltar-lo.

Me’n surt molt content de veure que s’hi reparteixen més d’una dotzena d’exemplars d’aquest llibre que vol retre homenatge a la presència de gent mestissa a l’illa de Mallorca, fent-hi veure alguna de les aportacions positives que hi feim des del punt de vista cultural, social, veïnal, religiós, polític, etc.

També pretén recaptar aportacions senzilles que ajudin a tirar endavant mitja dotzena de micro-projectes de col·laboració mallorquina amb el Sud.

Acab la meva intervenció intentant reiterar que som una d’aquelles persones que considera que la gent del Nord hem d'aprendre a girar la ullada cap al Sud d'una altra manera: enlloc de compatir-nos d'uns pobrets que viuen en situació de pobresa extrema, hem de cercar i trobar maneres concretes de compartir-hi misèries imposades d’una manera o una altra per la injustícia global que marca aquest planeta nostre, tan maltractat per essers humans insadollables.

Miguel Rodríguez Candía, formador peruà d'infància marginada, es fa present a Mallorca

MIGUEL RODRÍGUEZ CANDÍA, el creador peruà de la "Comunidad de Niños Sagrada Familia" situada al districte limeny de Ventanilla (Callao), que aixopluga més de 1.000 infants a la costa peruana i més de 2.000 infants a la selva amazònica de Pucallpa, ha vengut a passar uns dies a Mallorca.

La premsa local, a través d'Última Hora, se n'ha fet ressò i ha difós la seva activitat informadora sobre els projectes gegantins que està duent a terme des de fa una trentena d'anys.

Els titulars periodístics no poden esser més eloqüents:

"Miguel, el hombre que da esperanza a los niños que la sociedad les niega por ser pobres" (Click)

"La Parroquia de Santa Catalina Thomàs se suma a un proyecto solidario de Perú... Financia un proyecto de apoyo a la infancia en la selva peruana: 'Jesús fue un inmigrante y hoy le volverían a crucificar', afirma Miguel" (JTB).

La parròquia de Santa Catalina Thomàs, amb el seu rector al cap davant, mossèn Ramon Lladó Rotger,  n'ha acollit la presència i des de fa un temps dóna suport a l'actuació d'aquest home que aquesta setmana ha tengut l'oportunitat d'adreçar-se directament a un bon nombre de persones delitoses de fer-ne el seguiment i de donar-hi suport. 

Hi acudiren a escoltar-li la intervenció que va fer a la sala parroquial on pogueren aconseguir també unes camisetes amb la imatge de la comunitat infantil.

Miguel se'n torna cap a Perú, després d'haver informat a què s'han destinat els doblers aconseguits aquests darrers anys, procedents de persones generoses que hi han fet les seves aportacions, bé sia a través de la parròquia, bé sia directament als responsables de la institució peruana, bé sia a través de la ONG Amics de la Infància que fa dècades que hi donen suport.

Som testimoni directe de la gran feinada que hi desplega aquest professor universitari de Psicologia i Comunicació que un bon dia decideix deixar-ho anar per dedicar-se intensament a acollir infants en situació de marginació profunda. I de quina manera ho està duent a terme! IN-CRE-Ï-BLE! Ho veig com un veritable miracle d'un home de fe, laic, casat, amb fills i família... ampliadíssima com cap altra!

N'he quedat tan impactat cadascuna de les tres vegades que he tengut l'oportunitat de visitar aquesta comunitat infantil de més de mil infants d'entre tres i quatre anys d'edat, fins a majors de 18 anys, que no em puc estar de fer-ho a saber a la gent de Mallorca més propera i sensibilitzada davant les diferències abismals que anam aixecant entre el Nord i el Sud. 

Des del Nord no ens podem fer una idea del fàcil que resulta avui dia fer arribar suport econòmic a una entitat com aquesta. Amb molt pocs doblers hi poden fer moltíssim: 1€ són uns 4 sols peruans. Amb un euro per a cada infant en Miguel és capaç d'aconseguir alimentar la comunitat diàriament, enginyant-se-les de les mil i una maneres, del tot inimaginables.

I des que he descobert que des de Mallorca estant li ho podem fer arribar directament i fàcilment a través de westernunion des de qualsevol locutori o oficina de correus, ho estic escampant a tots vuit vents del món i de la bolla.

Per això, aprofit la circumstància per convidar la gent de Mallorca a solidaritzar-se amb aquesta iniciativa tan singular i extraordinària que mira de facilitar a més de 2.000 infants de la selva amazònica peruana disposar d'aigua potable, amb la construcció d'uns pous a 80/90 metres de profunditat que aconsegueixen d'eliminar els efectes nefasts de la contaminació que provoca el mercuri i d'altres productes nocius, degut a l'extracció salvatge de minerals com l'or. Una activitat que provoca una mortalitat infantil fora mida.

Al bon amic socialista Toni Tarabini

La mort del bon amic socialista Antoni Tarabini Castellani Cabot és una d’aquelles que m’arriben molt endins. Per moltíssims de motius!

Per començar, cadascú a la seva manera i al seu estil propi, tots dos hem mirat de dur a la pràctica actuacions personals sociopastorals dins l’entorn del Patronat Obrer -un espai molt marcat per la presència jesuítica del tot indiscutible-, com també d’impulsar iniciatives socials de caire comunitari en àmbits diversos de la societat palmesana. Encara que en el meu cas sia en un grau infinitament inferior al seu, ho he de reconèixer.

M’hi apropa així mateix el fet de mantenir tots dos per afinitat un cert grau de parentiu familiar llunyà: sa mare d’en Toni és de la mateixa família Cabot amb la qual es relaciona el meu sogre, son pare de na Lina Company, la meva primera esposa. 

Que en pau descansin tots plegats! «Niña Isabel, ten cuidado», diuen que ho va dedicar Bonet de San Pedro a la Isabel Company Arabí de la família Cabot. Tenien i mantenien xalet propi per devers Cas Català.

Amb això i més, m’atreviria a dir que en el nostre cas es tracta de dues trajectòries personals semblants alhora que molt desiguals, la d’en Toni Tarabini i la meva.

Tots dos tenim la nostra pròpia trajectòria vital. Ell neix a Palma l’any 1940 i hi mor als 86 anys. Jo també neix a Ciutat quatre anys després i ara ho estic contant als 81 anys d’edat. 

Som un dels qui pensen i creuen que tots dos compartim certs punts de connexió una mica significatius en la història social i religiosa de Mallorca. Tot i que sé i som conscient que no li arrib ni a la sola de les sabates, per això mateix em plau de fer-ne memòria, ni que sia breu, precisament en aquests instants en què la pena per la pèrdua de l’amic se’m presenta molt més intensament dolorosa que mai.

Tots dos ho sabem prou bé. Hem compartit gairebé simultàniament la nostra condició d’eclesiàstics: ell com a jesuïta, jo com a capellà diocesà. Ell ingressa dins la Companyia de Jesús l’any 1959. Jo entr al Seminari diocesà de Sant Pere l’any 1955.

Ell es llicencia en filosofia i teologia; jo no arrib a passar d’una diplomatura en estudis eclesiàstics quan acab de ser ordenat sacerdot l’any 1968. 

Tots dos amb el pas del temps ens arribam a casar. Deixam enrere la nostra etapa estrictament eclesiàstica i centram els nostres esforços i la nostra dedicació més plena a l’activisme social i polític. 

És així que tots dos arribam a compartir igualment la condició de polítics, ell militant dins el PSIB, jo dins el PSM. Tots dos arribam a ser regidors a l’Ajuntament de Palma, ell primer i molt més intensament que jo en tasques de govern municipal. Jo més tost dins l’oposició.

Si mal no record, en Toni deu ser el primer responsable polític que, entre d’altres, inicia les obres soterrades dels primers pàrquings públics subterranis a les avingudes.

Cadascú en el seu nivell, amb son estil particular, i des del seu propi àmbit d’actuació (en el cas d’en Toni predominantment la Sociologia), tots dos volem compartir el nostre compromís social lluitant per un món en el qual els més vulnerables siguin els més preferits dins les nostres societats i a l'interior de les institucions públiques. 

Per això tots dos miram de participar activament en moviments socials i en defensa dels sectors més desfavorits de la nostra societat mallorquina.

He de reconèixer que la participació d’en Toni Tarabini en la vida pública i política mallorquina no té punt de comparació. El seu paper durant la transició de la dictadura franquista a l’etapa democràtica espanyola és únic i inigualable. S’hi implica tan directament que manté una militància explícita en organitzacions clandestines de l'època i en la creació posterior de l'espai socialista. Com fan altres cristians progressistes i activistes d’aquell temps.

Lamentablement jo, que no som present Mallorca durant la dècada dels anys 70 (faig de missioner a Burundi i a Perú del 71 al 79), no tenc cap possibilitat d’implicar-m’hi directament, ni poc ni gens ni una mica.

Crec que no exager si afirm que Toni Tarabini, i un bon grapat d’eclesiàstics i religioses de Mallorca progressistes d’aquella època varen saber transitar des del compromís eclesiàstic postconciliar cap a la construcció de la democràcia, amb un pensament crític i un activisme social ferm arreu de l'illa.

Amb motiu de la mort d’en Toni Tarabini, no em puc estar d’esmentar el que representa aleshores un moviment com  Cristians pel Socialisme amb un clergat i unes religioses delitoses de renovar profundament l’Església i la societat mallorquina, vivint a fons l’esclat singularment significatiu del Concili Vaticà II.

  També el fet que determinades parròquies es converteixen aleshores en autèntics reductes de la llibertat de pensament, del debat teològic compromès amb la justícia social, o de la protecció d'assemblees o persones perseguides pel règim franquista. 

Crec que ha de ser bo  tenir present i recordar que la lluita antifranquista a la nostra illa no només es fa des de sigles polítiques clandestines. També es duu a terme de manera molt especialment singular per part de religiosos i religioses que van teixint xarxes de solidaritat als barris obrers de Palma i als pobles de la Part Forana de Mallorca, ben compromesos en la lluita pel canvi.  

  L'organització veïnal, la sensibilització envers els drets laborals o la denúncia de les condicions de vida dels sectors més vulnerables són punts de confluència natural per a tota una generació de clergues joves i d’ex-sacerdots com nosaltres dos.  

Pens que no m’equivoc si mantenc la idea que on vàrem coincidir tots dos amb una sensibilitat generacional va ser en la trinxera moral i social d’un catolicisme progressista postconciliar, i en la convicció que la fe s’ha de traduir necessàriament en justícia social, mitjançant un combat frontal contra la dictadura franquista.

En aquest àmbit durant molt de temps Toni Tarabini en porta ufanós i ben enlairat l’estendard.

Gràcies, bon amic socialista Toni Tarabini. 
        Dorm i reposa profundament, gran lluitador infatigable!
        Gaudeix de la Vida a plaer! Per sempre!

Al bon amic concarrí Jaume Obrador Soler

  Convidat per la seva companya de viatge murera, Maria Sastre Sacarés, en bon dia 8 de setembre de 2026 em faig present a la vila mallorquina de Cas Concos. Hi vaig acompanyat d’un altre bon amic, el taujà mossèn Gabriel Amengual Coll, canonge de la Seu.

No m’hi puc negar de cap de les maneres. El motiu no és cap altre que la presentació del «llibre de memòries» del bon amic concarrí Jaume Obrador Soler que ella acaba d’arrodonir redactant-les, publicant-les i editant-les amb maqueta i impressió d’Impremta Muro sl.

Amb la sala gran del Centre Social de la Tercera Edat concarrina farcida a vessar de gent que hi arriba des de moltes i molt diverses contrades mallorquines, la delegada de l’Ajuntament de Felanitx a Cas Concos, Miquela Ballester Picó, inicia l’acte amb unes paraules d’agraïment a la família Obrador Sastre, l’encarregada d’organitzar la presentació d’aquest llibre, i a tota l’assistència que s’hi ha volgut fer present.

Seguidament, Maria Sastre intervé i explica com s’han elaborat aquestes memòries, inicialment treballades amb moltes ganes i gran interès per Jaume Obrador, continuades i finalitzades per la seva família, a causa de la malaltia que tant el malmena durant els darrers temps de la seva vida en aquest món.

Finalment, la seva filla Nena clou les intervencions, presentant la figura de son pare, un home dedicat en cos i ànima a treballar per un món millor, des de vessants vitals diversos.

Per a mi, s’esdevé la presentació excel·lent d’un llibre que, un cop començat a llegir, em resulta molt proper i força enriquidor. 

Recórrer les etapes diverses d’una biografia com la d’aquest home entusiasma i engresca a continuar-ne la línia d’actuació que inicia, pràcticament, en terres burundeses, africanes. Hi acudeix com a missioner a la dècada dels anys 60 del segle passat. Tant de bo que, Déu ho vulgui, continuï d’ara endavant ben arrelada a Veïns Sense Fronteres. Una entitat mallorquina que continua enfortint la societat burundesa, amb aportacions que tenen molt a veure amb la millora del benestar de poblacions que pertanyen a un país d’Àfrica considerat pels organismes competents en la matèria com un dels més pobres del planeta Terra. El segon més pobre després de Sudan.

Acudir a la presentació d’aquest llibre de memòries de Jaume Obrador Soler a la vila mallorquina de Cas Concos em resulta del tot profitós.

No solament per retrobar-me amb la seva família més directa – Maria, Nena, Marta, filles, gendres i néts -, sinó també per tenir l’oportunitat de saludar molta d’altra gent que fa temps que no ens vèim.

Gent dedicada altre temps al moviment veïnal de Ciutat, o a iniciatives socials de caire feminista, educatiu, cultural o polític. Mantenint sempre l’afany de contribuir d’alguna manera a transformar aquest món nostre en una llar on habiti la humanitat cada cop més benestant.

Molt pocs anys una mica més jove, em sent orgullós d’haver compartit amb Jaume Obrador Soler tantes i tantes situacions, tantes i tantes vivències, tantes i tantes iniciatives. D’índole ben diversa.

Com ell, jo també estudio al Seminari diocesà de Mallorca, durant tretze anys seguits en règim d’internat estricte. Com en Jaume, també me’n  vaig a treballar durant un temps al país «de les mil i  una muntanyetes» que anomenam Burundi. De la mateixa manera, prenc l’opció d’esdevenir capellà casat. 

Com en Jaume, mir d’enfortir el moviment veïnal de Palma, dirigint l’associació de veïns del Camp Rodó. O contribuint a difondre aquell treball sociocultural del «catàleg d’activitats populars»: una guia de dinamització sociocultural que recopila el Centre de Cultura Popular i que publica la Comissió de Cultura, Oci i Joventut de l’Ajuntament de Palma, presidida aleshores pel tinent de batle socialista Nicolau Llaneras. 

Com en Jaume, em pos a militar dins el partit polític que ens sembla el més adient per defensar aquesta terra nostra, el PSM-Nacionalistes de Mallorca. També, com ell mateix, arrib a exercir-me de regidor a l’Ajuntament de Palma durant els quatre anys d’una legislatura sencera. 

Com en Jaume, mir de fer suport a les lluites que es fan a Europa a favor d’una major pacificació i democratització de la regió dels Grans Llacs Africans, on se situa Burundi, acudint a la seu de la UNESCO a Ginebra i participant en una llarga marxa a peu que alguns inicien des de Barcelona. 

També miram d’acollir la representació oficial burundesa que acudeix al Parlament de les Illes Balears en la persona de l’ambaixador de Burundi per a Europa, Venerando Bakevyumusaya. 

Darrerament, quan he tengut l’oportunitat de veure de prop allò que fa l’entitat que ell va cofundar  Veïns Sense Fronteres, he pogut constatar a dos indrets de Burundi, Ngozi i Bujumbura, la molta i molt bona feina impulsada per un antic missioner mallorquí, esdevengut cooperant laic, intensament dedicat a enfortir-hi els lligams d’una cooperació tant o més intensa.

Tot plegat em duu a agrair-li profundament, a aquest bon amic concarrí, tot quant ha fet perquè Mallorca s’afanyi a girar la ullada cap al Sud, amb una mirada nova, amb uns ulls cada cop més benèvols. 

Sense tants prejudicis, ni clixés inventats, ni imatges falsificades.

Amb moltes més ganes d’aixecar un món nou i una terra nova on imperi la justícia. Començant per ca nostra.