dijous, 12 de maig de 2022

Tot a punt, per a la IX Diada cultural d’Amics del Seminari

La Junta Directiva de l’Associació cultural Amics del Seminari de Mallorca fa públic que tot ja està a punt perquè se celebri la IX Diada Cultural. En aquesta ocasió a la ciutat d’Inca. DISSABTE, 14 DE MAIG DE 2022, A LES 10:45H. 

Després de dos anys de no haver-ne pogut fer cap, enlloc, a causa de la pandèmia, s’esdevé una Diada excepcionalment extraordinària, o extraordinàriament excepcional!

L’església parroquial de Santa Maria la Major d'Inca n’acull l’esdeveniment. Tal com figura al programa, es tracta d’una Diada que pretén convertir-se en homenatge musical a la ciutat d’Inca. I a un bon nombre de músics inquers, com s’han d’esmentar a la conferència «La música a Inca», a càrrec de Jaume Gual Mora.

Músics inquers o relacionats amb Inca, com Bernat Salas Seguí, Antoni Torrandell Jaume, Josep L. García Mallada, Jaume Albertí Ferrer, Bernat Julià Rosselló o Antoni Sancho Nebot.

Hi haurà orgue, amb Arnau Reynés; piano, amb J.L. García Mallada; banda de música, Unió Musical Inquera, dirigida per Xisco Amengual.

Cal remarcar l’actuació de l’Schola Cantorum, que durant tot un any seguit s’ha dedicat a assajar la interpretació de més d’una dotzena de peces musicals, dirigida per Tomeu Ripoll, amb la veu solista de Joan Brunet, a l’orgue Pep Portell, i amb la participació de Veus femenines de la Coral Sant Miquel de Campanet dirigida per Pere Reynés.

L’entitat organitzadora convida tothom que tengui ganes de gaudir-ne, perquè s’hi faci present. L’entrada és lliure, oberta a tothom.

Compta amb el suport de l’Ajuntament d’Inca, la parròquia de Santa Maria la Major, i el bisbat de Mallorca, amb la presència del bisbe de la diòcesi Sebastià Taltavull.

Just el mateix any en què l’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca n’ha perdut el president, l’actiu i dinàmic company santjoaner Joan Barceló Matas

Que, juntament amb tots els que ens han precedit, descansin en pau.

dimarts, 3 de maig de 2022

IX Diada Cultural dels Amics del Seminari de Mallorca, a Inca

L’associació cultural Amics del Seminari de Mallorca, ha fet públic l’anunci de la IX Diada Cultural, convidant-hi tothom que en tengui ganes, d’assistir-hi.

Ho ha fet avui, dimarts 3 de maig, davant del portal major de l’església parroquial de Santa Maria la Major, amb 4 representants de l’associació, acompanyats pel batle president, una regidora i un regidor de l’Ajuntament d’Inca, que han presentat a l’opinió pública el programa elaborat per al dissabte, 14 de maig.

Hi figura un CONCERT HOMENATGE als músics inquers més rellevants, que s'estén des de les 10:45h fins a les 13:15h, a l’interior de l’església de Santa Maria la Major.

Després de les paraules de benvenguda per part de l’Ajuntament i l’Associació, n'iniciarà la conferència el mancorí JAUME GUAL sobre «La música a Inca».


Hi és prevista la participació d’organistes, pianistes, cantaires i membres de banda de música:

A l’orgue, el campaneter ARNAU REYNÈS

Al piano, l’inquer J.L. GARCÍA MALLADA

Al cor: l’Schola Cantorum dirigida pel mancorí TOMEU RIPOLL; la veu solista del bunyolí JOAN BRUNET; l’organista vilafranquer PEP PORTELL; i les veus femenines de la Coral Sant Miquel de Campanet, dirigida pel campaneter PERE REYNÉS

Amb la banda: Unió Musical Inquera, dirigida per XISCO AMENGUAL.

Aquest homenatge musical als músics inquers no pot ser més admirable i excels: 

- BERNAT SALAS SEGUÍ , amb lletres de MARIA ANTÒNIA SALVÀ i ANDREU CAIMARI (5 peces);

- ANTONI TORRANDELL JAUME, amb lletra de LLORENÇ RIBER (3 peces);

- JOSEP L. GARCÍA MALLADA, amb lletres de DOMINGO MATEU i PERE ORPÍ (8 peces);

- BERNAT JULIÀ ROSSELLÓ (1 peça);

- ANTONI SANCHO NEBOT (1 peça);

- i JAUME ALBERTÍ FERRER (2 peces).

A més del suport institucional de l’Ajuntament d’Inca, també hi ha col·laborat la Unitat Pastoral de la Mare de Déu

Així mateix, comptarà amb la presència prèvia del bisbe de Mallorca, monsenyor SEBASTIÀ TALTAVULL I ANGLADA, qui ha de presidir la celebració eucarística a les 9:25.

Sens dubte, sinó la millor, es pot convertir en una de les millors diades culturals fetes mai per l’Associació Cultural Amics del Seminari de Mallorca. 

N’ha fet a: 

- Manacor (2012, dedicada a mossèn Antoni Maria Alcover);
- Petra (2013, a fra Juníper Serra),
- Pollença (2014, mossèn Miquel Costa i Llobera),
- Palma (2015, Seminari, dedicada a Ramon Llull),
- Valldemossa (2016, a Miramar, Arxiduc Lluís Salvador),
- Campanet (2017, mossèn Llorenç Riber),
- Llucmajor (2018, Maria Antònia Salvà)
- i Sant Joan (2019, P. Rafel Ginard, TOR).

Aquesta IX Diada, la primera programada després d’anys d'una pandèmia que ha impedit de realitzar-ne normalment, se celebra enguany, l'any 2022, el mateix any que l’associació ha perdut l’empenta i la presència sempre engrescadora del seu president, el santjoaner JOAN BARCELÓ MATAS (QEPD),

Que en puguem gaudir tots plegats!

diumenge, 1 de maig de 2022

Al bon amic Pep Suárez Ferrer

A vegades, certes males notícies t’arriben tard i malament. Però t’arriben. I ho agraeixes.
És el que m’ha passat avui, amb la notícia de la mort del bon amic i antic company de lluites socials de tota casta, JOSEP SUÁREZ FERRER.


Serien les 19:45 h d’aquest diumenge, Primer de Maig de 2022, quan m’han dit que l’esquela indicava que en Pep s’havia mort a Valldemossa (quan jo encara el feia resident per devers Saragossa)... que la vetla al tanatori s’acabava a les 20h (quan ja no em donava temps d’anar-hi a acomiadar-me’n)... que el funeral seria demà dilluns a la parròquia de Sant Jaume (quan jo l’havia recordat vivint al terme de Santa Tereseta)...

Sortosament, entre companyes i companys que acostumen a manifestar-se, com no deixava de fer mai en Pep, en defensa dels drets laborals un dia tan assenyalat com avui, hi ha corregut la veu amb aquesta notícia luctuosa (quan jo no m’hi he pogut fer present enguany)...

En pocs instants m’han vengut a la memòria tantíssims moments conviscuts i compartits amb aquest home tan actiu i lluitador, una dotzena d’anys més gran que jo. Quantes vegades no em vaig fer present a ca seva, a prop de Son Dureta... A parlar de tot i molt, amb ell i n’Aina, la seva esposa estimada...

En vaig aprendre moltes, de lliçons de vida. Impossible nomenar-les totes. 

Sí que voldria remarcar-ne breument algunes, si més no, com a petit i senzill homenatge pòstum a aquest gran home que, mentre estigué entre nosaltres, no afluixà mai en la seva tasca reivindicativa en tots els àmbits on es va moure: 

en política, dins partits de l’Esquerra més nacional i solidària; 
en l’àmbit religiós, dins Justícia i Pau
en ambients socioculturals, dins l’Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, etc.
en ATTAC-Mallorca, sobretot:  


- fou el portaveu a Mallorca d’aquest moviment contra la globalització econòmica:

- manifestant-se davant del Consolat d’Itàlia a Palma l’any 2001, amb motiu de la primera víctima mortal per les protestes antimundialització a Gènova;

- el Primer de Maig de 2002, destacant la importància dels moviments socials, a la festa organitzada pel PSM-Entesa Nacionalista a Campanet; 

- l’any 2003 davant del Consolat dels EUA, fent part de la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, oposant-se a la guerra i demanant la pau;
- participà activament en la celebració del III Fòrum Social de Mallorca l’any 2003; 

- l’any 2004 escriu «Cartes per no oblidar la història», un recull de les cartes que el seu oncle Antoni Ferrer envià des de la presó abans de ser afusellat pel règim franquista l’any 39;

- Des del mes de desembre de 2007, almanco durant set anys seguits mantengué actiu el seu blog personal, PENSAMENTS, on apareixen més d’una seixantena d’aportacions seves ben sucoses;
  
- manifestant-se per la llibertat del poble sahrauí l’any 2008; 

Fins fa ben poc, l’he vist ben actiu a Facebook... 


Que en pau descansi i de Déu gaudeixi per sempre més, qui s'afanyà tant per contribuir a aixecar un món nou!  

NOTES:

1. Aportació interessantíssima de DAVID ABRIL 


dilluns, 21 de febrer de 2022

Diada del Pensament 2022: relacions de l'Escoltisme mallorquí amb la resta d'Europa i del món

Quan s’acosta la Diada del Pensament (22 de febrer de 2022), tradicionalment dedicada a la reflexió i la solidaritat de l’Escoltisme arreu del món, des d’àmbits exteriors al Moviment Escolta em demanen de fer-ne una, de reflexió, sobre la relació que manté l’Escoltisme mallorquí amb l’estranger i fora de Mallorca, a la dècada dels anys 70 del segle passat, des de la perspectiva d’un (ex)consiliari escolta.

A) PRÈVIES

Amb molt de gust vull participar-hi, no tant com a historiador, ni com a estudiós professional de la matèria, sinó més aviat com a membre entusiasta d'un col·lectiu que s'identifica amb una sèrie de trets característics i de valors singularment específics, els d'una organització educativa juvenil d'àmbit internacional, com és ara el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, dins del qual m’he exercit amb entusiasme com a consiliari durant una mitja dotzena d’anys, a finals dels seixanta i dels setanta del segle passat. 

Suara mateix, continuo considerant el Moviment Scout Catòlic com una de les eines educatives més dinàmiques que s'han emprat durant dècades, a molts indrets de Mallorca, sobretot en l’àmbit de l’aprofitament del lleure per a la gent jove, inculcant-hi valors relacionats amb l’Educació, la Fe i el País. 

1. Som un d'aquells que creuen, pensen, i n'estan convençuts, que les propostes educatives de Lord Robert Stephenson Smyth Baden-Powell, adaptades a aquesta terra mallorquina i assumides en la perspectiva del segle XX, han contribuït a fer que, a través del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, s'hi hagin fet aportacions molt enriquidores i ben sucoses, a la construcció d’una societat mallorquina cada vegada més democràtica, més oberta a altres realitats i més participativa.

Consider que la figura del consiliari escolta (capellà/diaca), dins d'aquest «moviment d'església», resulta cabdal en la tasca educadora de la dècada dels anys 70. M’hi exercesc durant sis anys i la valor molt positivament.

Consiliari ve a ser, per a mi, aquell adult que dóna consells, que aconsella, que acompanya amb els seus suggeriments, que col·labora amb els caps escoltes en la tasca educadora de la infància, l'adolescència i la joventut.

Consiliari escolta, per a mi, és aquella persona adulta que, a més de conèixer en profunditat el mètode de l’Escoltisme, ajuda a prioritzar-ne també l'esperit que traspua la Llei escolta, la Promesa escolta i la Pregària escolta.

Consiliari escolta catòlic seria, doncs, aquell capellà/diaca que viu i treballa per aixecar una església, comunitat de creients practicants, més fidel a l'Evangeli de Jesús, i més compromesa amb el missatge evangèlic d'agermanar els essers humans arreu del Planeta. De manera que escoltes i guies, des dels agrupaments respectius, mirin de contribuir a construir un món, que quedi ni que sigui una mica millor d'així com l'han trobat en néixer.

2. Durant dècades seguides del segle passat, aquest moviment educatiu catòlic esdevé una de les poques organitzacions juvenils no addictes al règim que arriben a ser permeses i autoritzades a Mallorca, mentre el general Franco duu les regnes de l'estat espanyol, amb polítiques que impliquen la prohibició de partits polítics, de sindicats de classe, d'organitzacions, de moviments, d'associacions...

Amb molta diferència de la resta d’Europa, on es van establint i consolidant règims democràtics, si més no en les formes, a l’interior d’institucions públiques governamentals, un cop finalitzada la segona guerra mundial.

Aleshores, certa gent activista mallorquina, defensora del medi ambient, de la llengua catalana, del territori, de la gent treballadora, de les arts i les ciències, de la cultura o dels drets humans, arriba a trobar en l'Escoltisme mallorquí moltes i molt diverses oportunitats d'actuar-hi, a l’illa.

Com la d’aixoplugar-s'hi, a la seva ombra, en un espai d'expressió lliure. Fer-hi sortides i acampades, romanent així en contacte directe amb la natura. Aprendre-hi a estimar el país sia com sia, com a part de la ciutadania més activa, imaginativa i crítica. Descobrir-hi àmbits de transcendència i d’espiritualitat. Treballar-hi en xarxa, abans que es pugui comptar amb mitjans tecnològics com els d'ara. Emprar-hi la llengua catalana amb la més gran de les normalitats, sempre i amb tothom. Acollir-hi gent de fora amb moltes ganes, per aixecar tots junts un país i un planeta millor. Tractar-s’hi amb igualtat de drets i deures, dones i homes, etc.

El Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, aleshores, es converteix en un àmbit d'actuació atraient per a gent jove, inquieta, activa, crítica, disconforme, que vol i pot trobar una sortida a les seves aspiracions, mitjançant la tasca educadora que realitzen al seu l'interior, seguint el mètode scout. I parant esment a altres moviments juvenils, dels més dinàmics, sobretot a Europa o Amèrica Llatina.

B) ANTECEDENTS

1. Som consiliari escolta durant sis anys. Interromputs per la meva anada a missions (Burundi 1971-74, i Perú (1975-78). Això vol dir que m’hi exercesc durant dos períodes 1968-71 i 1978-81. Sobretot, en quatre agrupaments escoltes de Palma: Verge de Lluc i Jaume I (Parròquia Encarnació), Reina Constança de Mallorca i Ramon Llull (Parròquia Santa Catalina Thomàs). I donant una mà també a altres agrupaments: Nova Terra (1973) a la parròquia de Crist Rei (Vivero), Tardor a la parròquia de sant Francesc de Paula (Camp Rodó), Son Sardina, etc.

2. Els testimoniatges vius d’aquella època tenen avui dia molt reduït el nombre. Molts dels que ja han mort haguessin pogut aportar-hi dades més fefaents i concretes que les meves.

Malauradament, aquesta proposta de reflexió concreta m’arriba l’any 2022, quatre o cinc dècades després dels fets que s’hi volen tractar. Suara mateix, els qui encara estam vius, septuagenaris o més, en mantenim records boirosos i no comptam amb gaire documentació escrita que ens pugui facilitar la tasca d’esbrinar-ho tot amb més detall, sobre aquest assumpte concret.

3. El Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca que conec, membre del Moviment Scout Catòlic de l’estat espanyol, que fa part de la Conferència Internacional Catòlica d’Escoltisme (CICE), s’integra aleshores dins l’Organització Mundial del Moviment Escolta (WOSM), que s’estén pràcticament a tots els continents.

Això comporta mantenir una relació orgànica, des de Mallorca, amb tot el moviment scout a l’àmbit mundial en aquella època.

C) L’ESCOLTISME MALLORQUÍ CAP A L’ESTRANGER, I FORA DE LA ROQUETA

Escoltisme a tots els continents 

L’Escoltisme neix per inspiració britànica. El projecte de Baden Powell s’escampa arreu del planeta, pràcticament a tots els continents. Ho he pogut constatar directament als tres on he treballat: Amèrica Llatina, Àfrica i Europa. Amb connotacions molt diferents. 

Als dos continents de l’hemisferi Sud, l’Escoltisme que conec va adreçat a la gent més rica i poderosa de tots dos països, Perú i Burundi. Instaurat gairebé en exclusiva a les capitals de la nació, Lima i Bujumbura, o, com a molt, en alguna capital provincial. Les famílies més pobres no hi tenen accés, ni possibilitats d’accedir-hi... Ni els passa pel cap intentar-ho!

Per motius diversos, de caire social i econòmic, primordialment. 

Puc posar dos exemples: el contacte directe amb la natura: infants de famílies que viuen enmig d’una zona desèrtica entre quatre estores, sense sostre, o dins d’una cabanya de fang i palla enmig d’uns camps coberts de verdor durant tot l’any, no van gens endarrer de posar-se en contacte directe amb la natura, un cop al mes o pels caps de setmana... 

Hi han de romandre sempre, les vint-i-quatre hores de cada dia, fort i no et moguis, en contacte forçós amb la natura! 

D’altra banda, els requisits materials d’uniformes i estris necessaris per a les sortides (motxilles, sabates, camises, pantalons, boines, fulards, etc.) comporten unes despeses tan elevades que esdevenen impossibles de sufragar per part de famílies que tenen dificultats serioses per poder aconseguir la fita diària de menjar un plat calent a taula.

En canvi, a Mallorca, arreu dels Països Catalans i, en general, arreu d’Europa, els agrupaments escoltes que tract de prop són constituïts per individus pertanyents a allò que se’n pot dir aleshores «classe mitjana baixa». Ni són els més rics, ni són els més pobres. Ni són els que ostenten el poder i la riquesa, ni els que viuen dins la misèria i la pobresa més crua. Els d’enmig, diríem. Si més no, a mi m’ho sembla, a la Roqueta.

L’Escoltisme de Baden Powell a Mallorca

Què puc recordar, hores d’ara, de les relacions establertes per l’Escoltisme mallorquí, cap a l’estranger i cap a fora de Mallorca en aquella època? Per esser sincer, molt poqueta cosa. Però m’hi vull aplicar amb moltes ganes...

A més de fer part d’un moviment ampli, estès arreu del món, que, en principi no para esment a cap connotació religiosa específica concreta, l’Escoltisme que assumesc i practic a Mallorca és amarat de la religiositat que aleshores difon l’Església catòlica a l’estat espanyol, molt jeràrquicament constituïda, que fa enllaçar amb les més altes instàncies vaticanes. 

El Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca manté permanentment l’objectiu d’educar al·lots i al·lotes d’aquest país nostre (de 7 a 17 anys) segons el mètode i esperit del Moviment Scout Internacional fundat per Baden Powell i d’acord amb les normes de la Conferència Internacional de l’Escoltisme Catòlic i del Guiatge.

L’Escoltisme que volem posar en pràctica a les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat a Mallorca, entre d’altres aspectes, mira de viure en profunditat el Concili Vaticà II (1962-65), amb tot el que representa i comporta de renovació teològica, litúrgica i pastoral, al si de l’Església i de l’Escoltisme.

Fent part d’allò que se’n diu el Moviment Scout Catòlic (MSC), pertanyem a una federació d’associacions catòliques d’Escoltisme que a l’estat espanyol té implantació, fins i tot en temps del franquisme, a moltes de les províncies i regions espanyoles, convertides posteriorment en comunitats autònomes.

Pot semblar sorprenent, però molts bisbes d’arreu de l’òrbita catòlica arriben a veure amb bons ulls la implantació de l’Escoltisme (catòlic) a les seves diòcesis respectives; malgrat els orígens se situïn a l’àmbit de l’Església anglicana. Seria el cas de Mallorca.

Robert Smith Baden-Powell, fundador dels boys-scouts, neix a Londres el 1857. És un militar anglès que, instruint joves, considera que se’ls ha de remarcar la importància del joc, i de la vida a l’aire lliure, com elements valuosos en la formació del caràcter. 

Propugna la constitució de petits grups d’exploradors dotats de dinàmica pròpia i dirigits per un d’ells mateixos. Implanta un estil d’actuar que s’adapta a la manera de ser de la joventut dels països anglosaxons. En principi, només adreçat als al·lots, posteriorment hi inclou també les al·lotes.

El Moviment Escolta va adquirint força i s’estén ràpidament arreu d’Europa. També a Mallorca.

Quan mir d'endinsar-me una mica en l'estudi de l'origen de l'Escoltisme mallorquí, n'hi arrib a destriar dues etapes: d'una banda, l'Escoltisme de les primeres dècades del segle XX, contemporani de l'època en què Baden-Powell llança la iniciativa escolta; i, de l'altra, l'Escoltisme reimplantat a Mallorca l'any 1956, després d'una vintena d'anys d'haver-ne romàs prohibida la pràctica pel règim dictatorial franquista.

Conten les cròniques que l’any 1929, una desena d’anys abans de la victòria del general, Baden Powell es fa present a la nostra illa, aprofitant un viatge que realitza per la Mediterrània. Passa revista als grups que, ben uniformats al port de Palma,  hi acudeixen a saludar-lo procedents de Menorca, Catalunya i potser de València. 

Malgrat a primer cop d’ull pot semblar poc transcendent, també resulta interessant fixar l’atenció en els detalls d’aquesta altra notícia anunciada a les planes de la premsa local mallorquina: el mes d’abril de 1930, a bord del vapor “Mallorca” arriba al moll de Palma, procedent de Barcelona, una colla d’Escoltes francesos procedents de París. Són quinze joves uniformats, dirigits per mossèn D. Juglar i pel cap de la Unitat, M. Farte-Gexi.

Hi arriben ben disposats a passar uns deu dies a Mallorca. Planten les seves tendes en un indret dels voltants de Palma; causant una gran expectació entre la gent que té l'oportunitat de veure per primera vegada una acampada com aquella.

El pes de l’Escoltisme francès a Mallorca (França)

Des que sorgeix la iniciativa de Baden Powell a Anglaterra, amb el pas del temps, l’Escoltisme francès va adquirint una personalitat molt forta dins Europa. 

És el temps en què apareixen a les Comunitats de Base franceses (que més tard arriben també aquí). És el temps del creixement d’una sèrie de moviments de renovació cristiana que no es poden oblidar i que molt sovint reben suport i assistència d’antics escoltes.

A través d’associacions catòliques «Scouts de France i Guides de France», i d’associacions laiques com «Éclaireurs de France», l’Escoltisme mallorquí (en bona mesura reflex del català i l’espanyol), va organitzant-ne els esquemes de treball, basant-se molt més en propostes sorgides de França, que no de l’àmbit anglosaxó. 

Mai no he dubtat que pot tenir-hi qualque cosa a veure, entre d’altres, les figures d’alguns consiliaris escoltes que s’hi mantenen relacionats estretament.

Com és el cas de la figura de mossèn Joan Trias Lladó, el primer consiliari escolta de Mallorca que en rep el nomenament signat pel bisbe de la diòcesi, monsenyor Rafael Álvarez Lara. I que s’hi exerceix durant dècades seguides, després d’haver conegut anteriorment i d’haver pertangut activament al moviment escolta de França.

Gràcies als coneixements que té de l’Escoltisme francès, col·labora estretament amb el matrimoni que reimplanta l’Escoltisme a Mallorca, Eladi Homs i Maria Ferret, a la dècada dels anys 50 del segle passat. De manera molt particular i concreta, quan posen en marxa la primera unitat escolta, el «Clan Pius XII». 

A partir de llavors, tots dos fan Escoltisme plegats.

Mossèn Trias, qui abans de la segona guerra mundial ha estat scout a França, n’aprofundeix coneixements i vivències a Mallorca, en continuar mantenint contactes freqüents amb amics d’infància que han viscut l’Escoltisme en la clandestinitat durant l’ocupació nazi.

A «Converses sobre Escoltisme» (pàg. 29), manifesta que l’alliberament de França i els anys següents donen a l’Escoltisme francès una dinàmica evangèlica molt profunda.

A Mallorca, es fa evident que la formació francesa amb què ha estat educat, a vegades no arriba a coincidir plenament amb la visió que en pot tenir, de l’Escoltisme, n’Eladi. 

Mossèn Trias ho atribueix a la situació distinta que viu Mallorca, especialment per les circumstàncies de guerra i postguerra a França, on es parla més de «pàtria» que no de «país», per posar només un cas. 

Un altre consiliari escolta que, des de Mallorca estant, també manté relacions estretes amb l’Escoltisme francès és el P. Ramon Oró, director del col·legi Pius XII de Ciutat i consiliari general d’Escoltisme i d’agrupament escoltes diversos des de l’any 1962.

Ell informa que en alguns països l’eix de país no se’l formulen. Li consta per haver fet camps escola a França, amb els «Éclereurs», on s’adona que no el tracten. És un moviment d'Escoltisme laic creat l'any 1964, que es basa en una concepció inicialment neutral i actualment laica de l'Escoltisme.

És ell qui també informa sobre els «Scouts d’Europe», un moviment aparegut a França, aconfessional i pro-nazi. Diu que van uniformats fins a dalt de tot. Funcionen a cop de xiulo. Observen ordres severes. Tenen tots els afiliats que volen, d’entre 10 i 12 anys, perquè aquests hi troben dosis de seguretat més fortes que enlloc més.

El consiliari escolta Tomeu Suau, qui ha estat vicari de la parròquia de l’Encarnació durant dècades, secretari general de Missions, consiliari als agrupament Jaume I i Verge de Lluc en ocasions diverses, consiliari general de l’Escoltisme i del Guiatge, missioner al Burundi des de l’any 1966 fins al 1971, també es relaciona amb freqüència amb persones i moviments de l’Escoltisme i Guiatge de França. Les seves condicions familiars li són propícies.

Manté igualment converses amb ciutadans francesos pertanyents als «Éclereurs». Especialment sobre l’ús de la llengua catalana a Europa, defensant-la en front d’aquells que voldrien que tothom hi parlàs en francès.

Un quart consiliari escolta, i segurament en podria esmentar molts d’altres que enforteixen els lligams en la relació amb França, és mossèn Guillem Miralles. Record d’haver anat amb ell, acompanyant-lo en una de tantíssimes ocasions que ell ha promogut, participant amb joves mallorquins a la comunitat de Taizé, situada a la Borgonya francesa. Hi duu moltes colles escoltes, a passar-hi jornades de recés i trobades de pregària ecumènica compartida amb altres grups que hi acudeixen d’arreu del món.

Dues etapes de l’Escoltisme mallorquí: abans i després de la guerra espanyola

L'Escoltisme d'abans de la guerra del 36, promogut i propiciat a Mallorca pel bisbe Pere Joan Campins Barceló, aconsegueix una expansió considerable a tota l'illa, tant a Ciutat com a alguns pobles de la Part Forana. 

El bisbe Campins té la visió d’acollir, com a moviment d’Església, les primeres organitzacions d’«Exploradores» que es formen a l’illa, gairebé en el mateix moment en què per tot Europa s’estén l’Escoltisme com un moviment d’escola activa.

D’aquesta manera, l’Església mallorquina disposa d’un nucli de joventut confessional i aconsegueix sostreure’l de possibles organitzacions laiques.

La guerra del trenta-sis romp tots els motlles, i trenca amb qualsevol iniciativa educativa innovadora sorgida fins aleshores...

Des del primer moment del cop d'estat franquista, Mallorca es decanta a favor de l'aixecament militar contra la II República. Hi desapareix aleshores bona part de l'organització de la societat civil mallorquina i, amb allò, qualsevol possibilitat de fer Escoltisme. 

La represa escolta de l’any 1956 enllaça amb la història dels «Exploradores» i, per a la jerarquia eclesiàstica, no resulta un moviment sense cap antecedent.

Les relacions del bisbe amb el Moviment Escolta van prenent un caràcter més normalitzat, sobretot arran del Concili Vaticà II. Aquest esdeveniment eclesial ajuda a fer entendre a molts capellans mallorquins el valor de la pedagogia de la fe que l’Escoltisme ja ha anat realitzant des de temps enrere.

Concili Vaticà II, a Roma (Itàlia)

L’assemblea de bisbes catòlics que conforma el Concili Vaticà II (1962-65), dóna un impuls important als moviments de joventut cristians d’arreu del món i també al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. 

Una petita mostra n’és l’escrit que l’Obra Cultural Balear adreça al rector de la parròquia de l’Encarnació de Palma, mossèn Antoni Roig, felicitant-lo «per l’encert amb què ha aplicat les normes sobre l’ús de la llengua vernacla en les funcions litúrgiques» parroquials.

No és casual que sigui precisament aquesta parròquia de Palma la que ha oferit amb moltes ganes els locals on s’aixopluguen les unitats escoltes des de l’any 1963, com a moviment d’església. Una de les més actives i concorregudes en la història del moviment escolta a Mallorca.

Com recullen les «Converses sobre Escoltisme» (pàg. 102), la tasca d’Església que els consiliaris escoltes han realitzat, sense falsa modèstia poden dir que ha estat una tasca anticipada de la que el Concili Vaticà II marcaria per als moviments de joventut en general.

La Diada del Pensament (Europa)

Es tracta d’una jornada estesa en tot l’Escoltisme europeu i mundial, pel costum inicial d’obsequiar amb flors Baden Powell i la seva dona, Olave Saint Clair Soames, el dia de l’aniversari del seu naixement, el 22 de febrer (ell 32 anys més vell, havien nascut tots dos el mateix dia...) 

Amb el sentit pedagògic innat que els caracteritza, tots dos, demanen que no els duguin més flors. Els proposen que una petita part del seu valor la destinin a constituir un fons que permeti acudir en ajuda d’altres escoltes i guies que ho necessitin, i que aprofitin aquest fet i dediquin aquest dia a reflexionar.

És l’inici de la Diada del Pensament i de la solidaritat escolta a tot el món. 

A Mallorca, ja el 22 de febrer de 1959 posen èmfasi en aquesta data i conviden caps i consiliaris a celebrar la Diada del Pensament, al domicili de Maria Ferret i Eladi Homs. Units a la resta d’unitats escoltes d’arreu del planeta, reflexionen sobre allò que fan a Mallorca en la seva vida com a escoltes, com a ciutadans i com a creients.

L’Escoltisme catòlic a Mallorca (La Roqueta)

El progressiu interès que manifesta l’Església diocesana de Mallorca per l’Escoltisme en facilita la primera modificació estructural. L’any 1966 l’ODICE (Oficina Diocesana d’Informació i Coordinació de l’Escoltisme) es transforma en DDE (Delegació Diocesana d’Escoltisme), que es mou en la mateixa orientació que l’Escoltisme peninsular, especialment el diocesà de Catalunya, Minyons Escoltes, seguint la línia marcada pel Moviment Scout Catòlic (MSC) mundial.

Una trajectòria semblant segueix el Guiatge de Mallorca, amb el punt de mira dirigit a les Guies Sant Jordi catalanes, confessionals, adscrites directament al Guiatge Mundial. Per aquesta raó, no romanen mediatitzades per cap altra organització central espanyola.

L’any 1966 es constitueix a Madrid el primer Consell del Moviment Scout Catòlic d’Espanya (MSC). Fa part de la Conferència Internacional Scout Catòlica (CISC) que defineix i orienta l’Escoltisme catòlic mundial. Conseqüentment, també en fa part l’Escoltisme de Mallorca.

Ràngers, Pioners, Caravel·les, Busquerets

A tot Europa es fa evident que la «Secció» (la unitat escolta amb «patrulles» d’al·lots de 12 a 16-17 anys), que constitueix originàriament la base del sistema en què Baden Powell munta l’Escoltisme, cada vegada esdevé més inadequada per al creixement sociocultural que experimenta la joventut. 

Aleshores, visc de prop que l’Escoltisme crea dues etapes: «Rànger» (12-14 anys) i «Pioner» (15-17 anys). Dotades de la metodologia i dels objectius més adequats a la realitat de l’època.

L’«Esplet» tradicional del Guiatge (unitat de 12 a 16 anys) evoluciona cap a l’«Esplet» (unitat de 12 a 14 anys) i a «Caravel·la» (unitat de 14 a 16 anys). Aquesta evolució a «Caravel·la» es basa principalment en les propostes franceses i en la tasca de traducció que duen a terme Domingo Mateu i Paquita Bosch, membres del Comissariat a Mallorca. 

El nom «Caravelle» és originari del Guiatge francès. Les «Guides de France» l’adopten de l’avió supersònic homònim, construït per la indústria francesa. 

Des de Mallorca el consideren prou simbòlic: és el primer gran reactor que ha aterrat a Palma, aparell complex que cal construir en equip i conduir a bon port, com la nau, amb la col·laboració de tots, pilots i mariners. En convencen Barcelona. 

L’Escoltisme mallorquí inicia el sistema nou a partir de l’any 1968. Al Camp Sant Jordi, conjuntament duit a terme l’any 1970, efectua un espectacular i acolorit canvi de la uniformitat. Esdevé la fita solemne dels dos anys d’experiències esplet/caravel·la i rànger/pioner, precedida per la construcció i el muntatge d‘un parc infantil que tots els agrupaments mallorquins fan a la parròquia de Son Cladera.

També visc de prop la naixença a Mallorca de les unitats escoltes més petites, "Busquerets", que miren d'atendre infants més menuts. Una iniciativa posada en pràctica, sobretot, gràcies a la dedicació intensa d'un grup de caps escoltes dels agrupaments Jaume I i Verge de Lluc, a la parròquia de l'Encarnació de Ciutat.

Els camps d’estiu

A tots els agrupaments escoltes del món, els camps d’estiu són la clau de volta del curs. Posen de manifest, d’una manera molt personal i alhora col·lectiva, tot quant han anat aprenent al llarg de l’any. La bona disposició de tantes famílies, que cedeixen llocs d’acampada dins les possessions de la seva propietat, en faciliten la tasca. 

Una activitat que, així com  ha estat preparada acuradament amb anterioritat, també es revisa posteriorment als consells d’Agrupament.

A poc a poc, es va implantant el costum de fer-ne no solament al territori limitat de La Roqueta, sinó també a la Península i a altres indrets d’Europa, més al Nord.

D) DINS LA UNIÓ EUROPEA

L’any 1986 Espanya s’integra a la Comunitat Econòmica Europea (CEE). 

Els «Apunts» assenyalen que, tot i l’actitud de progrés que comporta i l’amplitud del seu abast polític i social, per a alguns historiadors esdevé, paradoxalment, el naixement d’un nou esperit de cohesió patriòtica en el sentit nacional espanyol.

Per a l’Escoltisme i el Guiatge de Mallorca aquesta nova identificació patriòtica representa, juntament amb la creixent presència de la immigració, un element d’interferència significativa en la definició i projecció de l’eix de País, que, juntament amb el d’Educació i de Fe, constitueixen els tres pilars fonamentals damunt dels quals s’aixeca el projecte educatiu escolta.

Escoltes i guies de l'estat espanyol, i els consiliaris respectius, no gaudim de la mateixa llibertat d'expressió, de reunió i de manifestació de què gaudeixen escoltes i guies i consiliaris de països europeus. 

La  manca de llibertat d’expressió generalitzada limita els nostres coneixements, minva la nostra capacitat de lectura, ens impedeix d’accedir a mitjans informatius independents del règim. No resulta comparable amb la situació d’altres col·legues d’altres països.

El control que exerceixen les forces de l'ordre, policia i guàrdia civil, sobre els moviments juvenils que no siguin l'OJE (Organització Juvenil Espanyola), és molt fort. Aquesta sí que manté totes les portes obertes i pot actuar a plaer a tots els àmbits, com a moviment juvenil en mans del règim.

Per a nosaltres, membres del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, tot i l’aixopluc de la jerarquia eclesiàstica, no ens resulta tan fàcil dur a terme determinades activitats que, a qualsevol altre racó d’Europa són considerades del tot normals: acampades lliures, concentracions massives, reunions educatives, sortides a la natura, etc.

Les forces de l’ordre saben que dins el nostre moviment hi ha crítica i oposició profunda, a determinades decisions que pren l’últim dictador que queda a Europa. Ens hem d’enginyar de mil i una maneres per fer conèixer les nostres iniciatives a la resta de la gent. 

L’entrada dins la Comunitat Econòmica Europea pot significar una porta oberta a l’exercici dels drets i les llibertats, característica comuna d’aquesta part de món que anomenen Europa.

E) CONSILIARIS ESCOLTES MALLORQUINS, A MISSIONS

Com a antic consiliari escolta, alhora que cooperant missioner a terres d’Àfrica i d’Amèrica Llatina, no puc acabar aquesta reflexió  meva sobre la relació del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca cap a l’estranger i cap a fora de La Roqueta, a la dècada dels anys 70 del segle passat, sense esmentar-hi el fet que nombrosos mallorquins, abans o després d’exercir-se com a consiliaris escoltes, decideixen d’anar a prestar uns anys de servei a països de l’anomenat Tercer Món.

Tant qui pertany a alguna de les congregacions religioses de Mallorca, com els que som considerats sacerdots diocesans. Els primers acostumen a anar-hi per designació dels seus superiors. Els segons, per oferiment personal voluntari al bisbe, bé sigui amb ganes de seguir les orientacions emanades de l’encíclica Fidei Donum (El Do de la Fe) del papa Pius XII (que convida a oferir-se voluntàriament per anar a treballar a Àfrica), bé sigui en el seguiment de les indicacions de l’OCSHA (Organització de Cooperació Sacerdotal Hispano Americana), que atorga la cèdula missional expedida per la Comissió Episcopal de Missions de la Conferència Episcopal Espanyola.

Sens dubte que els tres eixos fonamentals i bàsics de l’Escoltisme, - Educació, Fe i País – contribueixen a engrescar-ne un nombre considerable, de consiliaris escoltes mallorquins, que en aquella època emprenen el vol cap a terres llunyanes, sobretot d’Àfrica i d’Amèrica Llatina. 

Unes decisions que, de bon principi, causen certa estranyesa i sorprenen no poca gent del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. El manteniment constant de correspondència escrita entre tots dos indrets tan allunyats contribueix a fer-ne veure cada cop més clarament el sentit: l’Escoltisme, moviment educatiu juvenil europeu, esdevé escola viva d’educació solidària i de cooperació amb els països en vies de desenvolupament, .

Si a la llista, certament incompleta, de consiliaris escoltes mallorquins confeccionada, n’hi apareixen més d’un centenar, 115 concretament, hom pot veure que n’ultrapassen les dues dotzenes, 25 concretament, els consiliaris escoltes que, deixant l’illa de Mallorca, prenen la decisió de mantenir una relació més directa i estreta amb la població de països que configuren allò que se’n diu el Tercer Món.

Concretament al Burundi (7) i al Perú (16), afegits als que hi acudeixen també en ocasions diverses com a delegats diocesans de Missions, mossèn Josep Estelrich o mossèn Bartomeu Suau, i el bisbe de Mallorca, monsenyor Teodor Úbeda (2) http://ferret.cecili.cat/post/125277

Em consta que, pel cap baix, al Burundi, se n’hi van aquests 7 consiliaris escoltes mallorquins:

ALFRED MIRALLES LOZANO, prevere (Palma, 1986, AE Son Sardina, guies). L’any 1971, treballa a la parròquia de Gitongo (1971-76), dins la diòcesi de Gitega.

BARTOMEU LLUÍS BARCELÓ NADAL, prevere (Ciutadella, 1971, AE Sant Jordi i sa Nau,  (Sóller, 1982, Agrupament Capità Angelats. Se’n va de missions a Gitongo (1974-81), Nyabikere (1988-2000), Rabiro (2004-2014).

BARTOMEU SUAU MAYOL, prevere (Palma, 1964, AE Jaume I). Consiliari general del  MEGM (1978). AE Verge de Lluc (1982). Se’n va a treballar al Burundi, a la parròquia de Kibumbu (1967-68) i a la de Gitongo (1968-71).

FRANCESC MUNAR SERVERA, prevere (Sóller, 1978, AE Capità Angelats). Se’n va a treballar a la diòcesi de Gitega, Burundi (1979-85).

GUILLEM MIRALLES CARDELL, prevere (Palma, 1964, AE Verge de Lluc). Primer consiliari  general del Guiatge nomenat pel bisbe de Mallorca (1968). (1973, AE Ramon Llull i AE  Reina  Constança). Se’n va a treballar al Burundi, a la parròquia de Gitongo dins la diòcesi de Gitega (1971-72).

JAUME ANTONI OBRADOR ADROVER, prevere (Palma, 1976, AE Pius XII). Se’n va a treballar al Burundi, a les parròquies de Gitongo (1981-85), Nyabikere (1994-04) i Rabiro (2012-22).

MIQUEL MONROIG MESTRE, prevere (Binissalem, 1986, AE Pedra Viva). Se’n va al Burundi, a la parròquia de Gitongo (1974-76).

VICENTE MIRÓ CASADO, teatí (Palma, 1959, Secció Scout Amor Divino). Treballa al Burundi, a la parròquia de Nyabiraba, diòcesi de Gitega.

Al Perú, se n’hi van 16, de consiliaris escoltes mallorquins. A indrets distints de la serra i la costa peruanes: Cascas-Contumazá (3), Chimbotte (Santa) (1), Huamachuco (1), Lima (4), Piura (4) i Trujillo (3). 

Van a Cascas – Contumazá:

ANTONI VERA DÍAZ, prevere (1986, Palma, AE Tardor). Se’n va a treballar al Perú, a les parròquies de Cascas-Contumazá, diòcesi de Cajamarca (1989-1996).

BARTOMEU TAULER VALENS, prevere.  Se’n va al Perú, a treballar a les parròquies de Cascas - Contumazá (1968-77) .

JAUME ANTONI OBRADOR ADROVER, prevere (Palma, 1976, AE Pius XII). Se’n va a treballar al Perú, Cascas - Contumazá (1987-92). Ja ha treballat 4 anys a Burundi, i n’hi dedicarà una desena d’anys més, posteriorment.

Va a Chimbote (Santa):

BARTOMEU MOREY I FERRANDO, prevere (Palma, 1970, AE Joana d'Arc).  Se’n va a treballar al Perú, a la Prelatura de Chimbote, parròquia de Santa (1974-79).

Va a Huamachuco:

GABRIEL GENOVART I MESTRE, franciscà (Palma, 1966, AE Ntra. Sra. dels Àngels). Treballa al Perú, a la diòcesi de Huamachuco. 

Van a  Lima:

JOAN BAUÇÀ BAUÇÀ, prevere (Palma, 1968, AE Reina Constança de Mallorca).  Se’n va al Perú, a treballar a la parròquia de Sant Joan M. Vianney, a la ciutat de Lima (1991-96).

JOAN PARETS SERRA, prevere (Bunyola, 1973, AE Bunyola). (Palma, 1974, AE Sant Josep  Obrer). Se’n va a treballar al Perú, la parròquia de Sant Joan M. Vianney (1976-80, 1987-88).

PERE FIOL TORNILA, prevere (Palma, 1973, AE Sant Josep Obrer).  Treballa al Perú, a la parròquia de Sant Joan M. Vianney (1982-88).

PERE LLOMPART LLOMPART, prevere (Pollença, 1977, AE Tomir).  Treballa al Perú, a la parròquia de Sant Joan M. Vianney (1985-88)

Van a Piura:

CECILI BUELE RAMIS, prevere (Palma, 1969, AE Verge de Lluc. AE Ramon Llull). Consiliari  general del Guiatge de Mallorca. (1970) AE Ramon Llull. Treballa a la parròquia Ntra. Sra. del Rosario, Chimbote (Santa), Cascas-Contumazá, Lima (Ancón) (1971-1979).

FRANCESC SUÁREZ RIERA, prevere (Manacor, 1970, AE Mossèn Alcover).  Treballa al Perú, a Piura, a la parròquia Ntra. Sra. del Rosario (1970-72).

JOAN RIERA FULLANA, prevere (Palma, 1968, AE Ramon Llull). Se’n va a treballar al Perú, a la parròquia Ntra Sra del Rosario (1968-76), a Nicaragua i Mèxic, fins que mor (2022).

JAUME SERRA PONS, prevere (Binissalem, 1982, AE Pedra Viva). Treballa al Perú, Piura, a la parròquia Ntra. Sra. del Rosario  (1965-69).

Van a Trujillo:

CARMEL BONNÍN CORTÈS, prevere (Palma, AE Sant Francesc de Paula. AE Tardor).  Se’n va a treballar al Perú, a la ciutat de Trujillo, al Seminari interdiocesà (1967-70).

FERRAN BONNÍN AGUILÓ, prevere (Binissalem, 1999, AE Pedra Viva).  Se’n va al Perú, a la ciutat de Trujillo, al Seminari interdiocesà (1960-68).

JAUME MUNTANER I RULLAN, prevere (Palma, 1969, AE Ramon Llull), (1965, AE Sant Josep  Obrer).  Se’n va a treballar, primer, al Seminari interdiocesà (1966-), i després a Santiago de Chuco, Cachicadán (1969).

Van al Burundi i al Perú:

BARTOMEU SUAU MAYOL, prevere (Palma, 1963, AE Jaume I). Consiliari general del  MEGM (1978). AE Verge de Lluc (1982). Com a delegat diocesà de Missions, visita tots dos països, Burundi i Perú.

CECILI BUELE I RAMIS, Al Burundi i al Perú.

JAUME ANTONI OBRADOR ADROVER, Al Perú i al Burundi. 

JOSEP ESTELRICH I COSTA, prevere (Palma, 1958) Consiliari Joves d'Acció Catòlica (Bisbat).  Director de l'ODICE (Oficina Diocesana d'Informació i Coordinació d'Escoltisme). Al Burundi i al Perú, ret visita com a delegat diocesà de Missions.

TEODOR ÚBEDA I GRAMAJE, bisbe (13-04-1973 – 18-05-2003). Al Burundi i al Perú, ret visita com a bisbe de la diòcesi de Mallorca.

Pegant-hi una ullada ràpida, hom pot veure que aquests vint-i-cinc consiliaris escoltes mallorquins, abans de partir a col·laborar amb els països del Tercer Món, contribueixen a assessorar pràcticament dins la totalitat dels agrupaments escoltes mallorquins existents aleshores: 17. Fins i tot se n’hi van des del mateix Comissariat (3 consiliaris diocesans).

Arriben a la meitat d’aquests agrupaments els que, amb aital decisió, es desprenen d’un consiliari escolta. La resta, arriben a desprendre’s de dos, tres i fins a quatre consiliaris escoltes que deixen de treballar-hi presencialment i directa, tot el temps que es dediquen a cooperar amb esglésies de l’anomenat Tercer Món. 

Mirant-ho amb els ulls d’una valoració purament comptable i matemàtica, és clar i evident que el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, amb l’anada a missions de tants consiliaris escoltes, es va desprenent a poc a poc d’una quantitat considerable d’elements representatius, a l’àmbit de l’assessorament religiós directe a Mallorca.

Des del punt de vista pedagògic, no hi ha cap dubte que es tracta d’un fet que hi incideix molt.

Tanmateix, també ajuda a descobrir, entre d’altres, el valor relatiu de la presència d’un clergue dins la unitat escolta. I a valorar molt més el paper rellevant que hi ha de desplegar la persona laica que s’hi exerceix com a cap responsable de tots tres àmbits fonamentals: l’Educació, la Fe, el País. 

L’Escoltisme mallorquí va quedant cada cop més directament i exclusiva en mans de cadascun dels individus que s’hi exerceixen com a caps. Es va convertint en un Moviment d’Església en mans de persones laiques, seglars, que prescindeixen del consiliari a l'hora de fer camí en l'aprofundiment de la fe cristiana.

No deu ser aquest el futur de l'Església catòlica, davant la que sembla més que probable i imminent desaparició del clergat eclesiàstic...?

BIBLIOGRAFIA RECOMANABLE EMPRADA

- Revista El Mirall-66, (1994)

- CONVERSES SOBRE ESCOLTISME. 25 ANYS D’ESCOLTISME A MALLORCA. Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Delegació Diocesana d’Escoltisme (Impremta Alfa SA, Palma, 1981)

- APUNTS SOBRE L’ESCOLTISME I EL GUIATGE DE MALLORCA. Esquema històric vist des de la perspectiva dels Agrupaments Verge de Lluc i Jaume I (Textos revisats i corregits, novembre 2002). Paquita Bosch Capó i Josep M. Magrinyà Brull, caps d’agrupament.

- CERDÀ, Mateu. L’Escoltisme a Mallorca: 1907-1995. Pròleg de Salomó Marquès Sureda. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999. 

Mallorca, 22 de febrer de 2022
Diada del Pensament del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

Cecili Buele i Ramis, ex consiliari escolta

dimecres, 9 de febrer de 2022

Joan Riera Fullana, consiliari escolta a Mallorca

Tenc record que Joan Riera Fullana "Mossegat", mentre fa els darrers cursos de Teologia, com a alumne de la Sapiència, s’exerceix a Palma com a consiliari escolta. Tenc dubtes que sigui a l’Agrupament Ramon Llull o al Pius XII...

En mantenc certs records boirosos i confusos. Li he sentit a parlar de la seva relació molt estreta amb famílies d’al·lots escoltes com Riera... Barceló... Homs...

Treballant tots dos a Piura, Perú, en qualque ocasió treim a rotlle la nostra condició compartida anteriorment de consiliaris escoltes a Mallorca. 

Mentre hi som, no deix de pensar que treballam conjuntament dos companys que irradiam esperit escolta per tots els nostres porus: austeritat de vida, treball i vida en grup, dedicació desinteressada als altres, actitud d’equip disposat a escoltar i parar esment a l’entorn, opció preferent pels més febles i pobres, perspectiva de fe i de transcendència en començar el dia, mantenguda al llarg de tota la jornada, romandre sempre a punt per ajudar la gent, fer tant com podem per servir millor els altres,  etc.

El risc i l’aventura, dues característiques pròpies de l’educació escolta que empeny a fer persones amb iniciativa pròpia, abocades a millorar i transformar el món on vivim, esdevé un viu reflex d’allò que conté la Llei i la Promesa escoltes: homes de pregària, homes d’acció, homes de fe i esperança, homes de compromís amb la societat.

El pas del temps va esborrant moltes de les passes que feim pel desert d’aquesta vida nostra. I, quan el bon amic se’n va, quan li arriba el moment de la seva partida definitiva, quan deixa d’alenar damunt d’aquest Planeta Terra mentre trepitja i estima terres mexicanes, em ve a la memòria la seva condició de consiliari escolta, la del bon amic manacorí Joan Riera Fullana «Mossegat» que acaba de morir recentment.

Mir de cercar i de trobar-ne referències més fermes que traguin a la llum aquella tasca desplegada durant uns anys a Mallorca. No em resulta gaire fàcil. Ha transcorregut més de mig segle, d’aleshores ençà. 

Però insistesc a trobar-ne, amb l’esperança d’aconseguir-hi algun detall que em permeti de fer-hi referències més o manco explícites.

M’endins en les xarxes de la intercomunicació més dinàmica. Casualment, em trob amb un enllaç a «la reforma educativa de l’escoltisme mallorquí de finals del seixanta i la formació de caps». Una obra de dos antics escoltes mallorquins, Miquel March Manresa i Bernat Sureda.

Aconseguesc de comunicar-me amb en Miquel, via messenger. 

«He pensat, li dic, que tal volta em podries fer una mica de llum sobre una persona, molt amiga meva, que acaba de morir aquests dies. Mir de difondre'n l'activitat variada que ha anat desplegant al llarg de la seva vida. Es tracta del manacorí JOAN RIERA FULLANA, condeixeble meu, amb qui vaig treballar com a missioner al Perú. Sé que, anteriorment, s'havia dedicat a la tasca de CONSILIARI ESCOLTA. Em sembla que de l'Agrupament Ramon Llull... M'agradaria recuperar el màxim de dades possibles sobre la seva actuació dins l'Escoltisme. Em parlen de Ramon Prats, Esteve i Carles Oms, Pere Riera, els fills d’Eladi i Maria, etc. però no trob la manera d’accedir-hi... Si en sabessis res i me'n volguessis fer partícip, t'ho agrairia ben molt. Moltes gràcies!»

He de reconèixer que, amb la celeritat característica i pròpia d'un bon escolta, me n’arriba resposta prompta, clara i diàfana: 

«Hola Cecili, No tenc present el nom de Riera Fullana com a consiliari escolta en el meu temps... Ara bé. Si va ser-ho, deixa'm un poc de temps i miraré d'esbrinar-ho...»

Li n’agraesc l’atenció dispensada. Fa molts d’anys que no m’he comunicat amb Miquel March Manresa. Me n’alegr ben molt, d'haver tengut aquesta comunicació, breu i concisa, tan profitosa.

Tant de bo que serveixi perquè, si hi ha qualcú més que me’n pugui passar més dades, me les faci arribar a fi i efecte de completar-ne les minses de què dispòs suara mateix, hores d’ara, sobre més d'un centenar de consiliaris escoltes mallorquins.

El meu agraïment més profund per endavant.

De moment, només estic en condicions de reproduir allò que ja he escrit als meus blogs sobre aquest bon amic meu manacorí.

JOAN RIERA I FULLANA (*Manacor, 12-11-1941 +Mèxic 03-02-2022)

Una de les facetes més poc conegudes del manacorí Joan Riera Fullana «Mossegat», és que, abans de dir missa, ja s’exercia com a consiliari de l'Agrupament Escolta Pius XII, a Palma (1967-68). Acudia al cau que la Unitat mantenia obert aleshores al convent dels Caputxins, a Ciutat. 

Parlant-me’n l’any 2016, em reconeixia que havia estat un consiliari escolta una mica atípic, perquè encara no era capellà, sinó diaca. Cosa que el limitava bastant en la seva integració i les seves actuacions. 

Tot plegat, s’afegia al fet que havia realitzat els estudis eclesiàstics superiors, com a estudiant resident al Col·legi de La Sapiència (1960-68), després d’haver cursat Humanitats al Seminari diocesà de Son Gibert.

Endinsant-me en la història dels consiliaris escoltes mallorquins d’aquest darrer segle,  m’adon que ultrapassen el nombre del centenar. Ell nés un, jo un altre.

Al Presbiterologi del Bisbat de Mallorca, figura que participà en quatre Certàmens científics literaris (nº 921, 922, 923 i 924). Que fou ordenat prevere el 16.06.1968, passant a les missions del Perú i treballant a Piura fins l’any 1976. Que participà en la campanya d’alfabetització promoguda a Nicaragua després de la revolució sandinista, treballant a l’Institut d’Estudis Històrics del sandinisme. Que en el mes de març passà a Mèxic, on fundà una família i deixà el ministeri. I que ha donat a la impremta dos llibres l’any 2016: «Confesiones de un confesor» i “Ejido colectivo Batopilas. Su Historia»

La seva mort ha causat un dolor molt profund entre les seves amistats més properes i els seus familiars.

Que descansi en Pau!


dimarts, 8 de febrer de 2022

Confessions d'un confessor, llibre de Joan Riera Fullana

 «Confesiones de un confesor», de Joan Riera Fullana "Mossegat" és un llibre molt recomanable.
Un dels millors homenatges pòstums que li podríem fer, seria llegir-lo...

D'una sola tongada poden llegir-se totes i cadascuna de les pàgines d'aquest llibre que publica a Méxic l’any 2016 Joan Riera Fullana «Mossegat». Conté una sèrie de reflexions molt acurades sobre aspectes rellevants del seu pas per Amèrica Llatina. De manera molt particular, per Perú, Nicaragua i Mèxic. 

Hi està molt ben expressat tot quant vol dir, en un llenguatge molt fluid i entenedor. 

Amb poques i bones paraules, comença comentant allò que ha fet abans d'asseure's a la fila 14, a la finestreta de l'avió d'Aeroperú -que s'enlaira a l'aeroport internacional Jorge Chávez, de la ciutat de Lima, al Perú, el 4 de setembre de 1976-, cap a l'aeroport internacional Benito Juárez de Ciudad de México.

Aleshores jo em trob treballant, tot solet, a la parròquia Ntra. Sra. del Rosario, al PJ San Martín, de Piura.

Fa al·lusió al seu procés de conversió, de canvi de categories humanístiques, filosòfiques, teològiques i pastorals rebudes al Seminari. L’hi empeny la necessitat imperiosa i ineludible de compartir una altra realitat distinta. I també la seva voluntat ferma de romandre sempre al costat dels pobres que lluiten per sobreviure amb certes dosis de dignitat. 

Són dues actituds que li comporten, pertot allà on va, haver-se d'enfrontar durament a la jerarquia eclesiàstica, que ho rebutja de ple i de pla gairebé sempre.

El llibre insisteix tant en les incomprensions de la jerarquia eclesiàstica envers la seva persona, les seves idees, el seu actuar, que pots arribar a la conclusió que la jerarquia de l'església catòlica no va d’en Joan Riera. No en vol saber res, d’ell. No el vol veure ni en pintura. Ni a Piura, ni a Lima, ni a Chiapas, ni al Perú (Federico Richter Fernández-Prada, Fernando Vargas Ruiz de Somocurcio, Germán Schmidt, Juan Landázuri Ricketts), ni a Mèxic (Samuel Ruiz García)... 

Amb noms i llinatges tan aristocràtics com els que passegen, l'avorreixen, a ell, exactament igual que avorreixen tot quant fa olor de xolo o d'indígena o de pobre o de miserable! No la suporten! N'han esdevengut totalment incapaços! Perquè en Joan pugui donar-ne gràcies!

Són una gent que no poden veure amb bons ulls que capellans estrangers, arribats al Perú, prenguin la decisió d'anar-se’n a viure a un barri tan perifèric com el de San Martín, a una caseta tan rústica com la de la resta de famílies peruanes que hi resideixen, en les mateixes condicions que els pobladors miserables, suportant inclemències i incomoditats que esdevenen insòlites al centre de la ciutat de Piura.

I això que, com molt bé assenyala aquest llibre, com a capellà espanyol, manté la impossibilitat manifesta d'integrar-s’hi plenament, amb el poble peruà. Pels dos factors que esmenta i que li ho posen molt difícil, per a no dir impossible: d'una banda, la seva identitat com a capellà, amb un paper determinat a l'interior de la comunitat, que no li permet d'actuar ni de ser tractat com a simple ciutadà normal i corrent; i de l'altra, la seva nacionalitat estrangera, detectada d'una hora enfora quan parla i difon els trets d'una cultura diferent, rebuda de la família, de la Roqueta, de la preparació acadèmica europea.

El relat dels seus primers dies a Mèxic, porten la memòria d’organismes, institucions i persones, sobre les quals ha parlat sovint: l'IPLA (Instituto de Pastoral Latinoamericana), a Quito; na Tere i na Leticia, a Monterrey; el SINAMOS (Sistema Nacional de Movilización Social), a Piura; el moviment estudiantil de 1968... 

Tot plegat ajuda a veure clarament què li comporta aquell primer contacte amb una realitat que, tot i esser també llatinoamericana, manté certes connotacions distintes de la peruana.

Arriben endins las paraules que escriu quan vol descriure què li suposa haver de prendre una decisió tan transcendental per a la seva vida, durant la seva estada a Manacor, entre i entre. 

Fortament marcat per la incomprensió i la condemna de bisbes peruans, més obeïdors als dictats d'un govern militar que als principis evangèlics, decideix despuntar-se del gremi clerical al qual ha romàs adscrit durant vuit anys. 

Em recorda els mals moments passats per mi, també, quan l'any 1982 decidesc trencar amb l'estil de vida clerical duit fins aleshores, i iniciar una etapa nova dins la vida, totalment distinta, als 38 anys d'edat.

Les cartes que reprodueix al llibre, entre ell i Jorge Álvarez Calderón, clergue peruà representant de la Teologia de l’Alliberament, són d'una riquesa pastoral, teològica i evangèlica immensa. L'esment que en fa, deixa impactat fortament: «...he vist indis assotats mil i una vegades...»

Molt bona la descripció de les seves dues grans opcions dins la vida: haver optat per fer-se capellà; i, al cap d'uns anys, haver d'optar per no integrar-se dins l'església diocesana mallorquina.

Resulta molt emocionant el relat de la reunió que manté a casa seva, amb son pare i sa mare, quan vol comunicar-los la decisió madurada de deixar de fer de capellà. La resposta assenyada que li’n donen, característica de la família de “Can Mossegat”, és d'una humanitat immensa. 

També em duu al cap el record d'aquell moment viscut per mi, i que vaig haver de fer viure als meus pares, quan tots dos alhora em diuen que ja som majoret i que dec saber ben bé què em convé més.

Crida l'atenció l’al·lusió al SUTEP (Sindicato Único de Trabajadores de la Educación del Perú). Exemple que ajuda a comprendre certes diferències entre Perú i Mèxic: mentre al Perú hom veu de prop que la gent dels sindicats es mou amb independència i fins i tot amb oposició crua i dura al Govern peruà, a Mèxic, pel que esmenta, s'hi despunten més marcadament certs aspectes relacionats amb el paternalisme, el servilisme i el peticionisme, quant al mateix Govern mexicà.

La seva anada definitiva a Mèxic marca molt fortament haver hagut d'abandonar un camp conegut per ell, amics a balquena, plans de treball elaborats, la seva història personal i col·lectiva desplegada durant vuit anys intensos, integrat i compromès amb una gent molt concreta, sempre dins Piura i al PJ San Martín. 

Li ha de resultar molt més mal de pair i d'assumir, encara, el canvi radical de plataforma de treball en què s'ha de situar: d'un treball eminentment pastoral, realitzat sempre a l'interior d'una església que actua públicament amb pràctiques més o manco reconegudes oficialment, a una altra casta de treball més estrictament polític, a l'interior d'una organització d'esquerres, oposada radicalment al Govern i duent un estil de vida amb pràctiques de caràcter semi clandestí.

Un dels aspectes que arriba més endins, amb la lectura del seu llibre, és la relació que arriba a establir amb el capellà Batarse i amb el bisbe Samuel Ruiz. Tot el que hi viu li ha de donar per fer-ne un altre llibre, solament per les vivències i experiències obtengudes amb el contacte mantengut amb aquelles dues persones i amb l'entorn social que les envolta.

No estranya gens ni mica que es manifesti tan inspirat quan s'apunta a carregar durament contra l'església oficial, la jeràrquica, fent-la responsable d'haver buidat de contengut subversiu un sagrament tan valuós com l'Eucaristia, instituït per Jesús de Natzaret el primer Dijous Sant de la història, després d'haver rentat els peus als deixebles com a prova de servei i d'amor: 

- “El ritus, com a cosa màgica, ha matat el contengut, el significat profund i el compromís”

Per aquest motiu, tampoc no estranya que, en aquelles circumstàncies no pugui arribar a connectar-se amb una casta de celebració eucarística tan buida de contengut. De fet, ja ha pres la decisió d'iniciar una etapa nova dins la seva vida i de deixar, sense traumes ni crisis, la seva anterior pràctica sacerdotal.

Una mica perduda, sí que que es pot trobar i sentir-se qualque persona lectora, quan s’endinsa en lluites i enfrontaments  concrets entre polítics d'esquerres i agents de pastoral... Tothom s’hi pot perdre! O quan parla de la línia de masses dirigida per Alberto Anaya, enemic visceral d'Adolfo Orive... O quan al·ludeix a companys brigadistes de Política Popular conjuntament amb antics militants de la Unió del Poble, que s'integren en comunitats diverses dels passos estrets de la Selva Lacandona... Segurament pel fet de desconèixer-ne el context i les situacions concretes...

Molt interessant el relat sobre la seva condició doble, com a brigadista i com a capellà, a la diòcesi del bisbe Samuel Ruiz: el grup de pastoral de La Castalia i la brigada de Política Popular. Com també l’al·lusió al conflicte entre la pràctica pastoral i la pràctica política.

Entusiasma el relat de la victòria aconseguida per comunitats camperoles que adquireixen un vehicle propi, guanyant el plet amb les autoritats locals, per primera vegada en la seva història de poble oprimit, i fent prevaldre'n el dret sobre una llei injusta i una policia al servei dels cacics. Fa veure la força d'un poble organitzat, combatiu, amb ganes de continuar lluitant per aconseguir d'altres objectius més grans.

Duu el record d'altres mobilitzacions populars, dures i intenses, que vivim de prop, a Piura, per exemple, quan s'hi duu a terme la darrera invasió i ocupació del “pampón” davant l'església, l'any 1977...

Amb el seu llibre, Joan Riera contagia la seva il·lusió quan viatja a la mítica i desconeguda selva mexicana. Diu que s'hi sent com explorador, alhora que com heroic missioner-revolucionari. Esdevé del tot emocionant la celebració eucarística que presideix a la selva. Torna a sentir el gust de ser capellà, alhora que li esdevé experiència destructora de tot el romanticisme que mantenia respecte de la selva, mostrant-li la duresa de la vida en un entorn tan agressiu, malgrat la bellesa exuberant de molts dels paratges.

Sorprèn enormement la convidada sacerdotal a les oficines del Bisbat on un tribunal de capellans, després d'una reflexió i anàlisi seriosa de l’actuació de Joan Riera, decideixen comunicar-li que ha d'abandonar la diòcesi de San Cristóbal de Las Casas! 

Enorme la seva intervenció davant la comunitat, en presència del bisbe Samuel Ruiz! Superba! Magistral!

Es llegeix amb molt d'interès i moltes ganes el relat de la seva retrobada emotiva amb gent coneguda de San Martín, quan hi va a passar uns dies. Les ganes que li manifesten que els celebri una missa. La realització de l'assemblea popular. L'agraïment popular per la feinada feta al barri anys anteriors. L'enfrontament amb el bisbe de Piura... 

L'esment del “cebiche peruano”. La seva estada a Lima, amb Joan Parets. El bisbe Schmidt. El personal de Son Dureta de vacances al Perú. La selva peruana, Pucallpa, Iquitos, Amazones. La  descoberta de la repressió sexual acumulada. La seva experiència de relació sexual... El seu retorn a Mallorca, a finals de 1978. Les festes de Sant Joan a Ciutadella. La mort de na Montse...

Podria servir de resum excel·lent, de tot quant ha escrit en Joan Riera en aquest llibre, això que hi diu: 

“Recordé mis salidas: de Mallorca, por un conflicto con la jerarquía; de Piura, por la situación insostenible que se había creado con el obispo Richter Prada; de Chiapas, por un tribunal eclesiástico de la diócesis de San Cristóbal de las Casas; y ahora, sin explicación alguna, se me impedía permanecer en un país que amaba. Todas las expulsiones eran por decisión de las jerarquías eclesiásticas y no de los Gobiernos. Me preguntaba el por qué se repetían estas situaciones si nunca hice nada contra la Iglesia ni contra algún pueblo, que siempre había intentado ser honesto y consecuente con unos principios que consideraba evangélicos...”

Vet ací una presentació breu d’aquest llibre de 200 pàgines, publicat a Mèxic, amb el títol «Confesiones de un confesor». 

El consider summament recomanable per a qui vulgui resseguir una mica més de prop allò que ha fet, allò que ha dit i allò que ha estat i representat Joan Riera Fullana «Mossegat»

Manacorí que se n’ha anat a viure a Mèxic, plenament lliure de cap casta de fermall.

I que s’hi ha deixat la pell i els ossos.

Que descansi en Pau! I gaudeixi de Vida plena!