Dos capellans de Burundi a Mallorca

Cinquena jornada: a Manacor

    Els dos capellans burundesos que han viatjat a Mallorca aquest mes de novembre (abbé Raphaël Ntahomvukiye i abbé Gerevasi Niyimbona) s'han fet presents a Manacor. 

    A més de visitar-hi les COVES DEL DRAC, han compartit una estona molt agradosa amb els dos antics missioners mallorquins diocesans de la vila manacorina, Toni Perelló Nebot i mossèn Joan Perelló Sansó.

    S'han mostrat molt agraïts al dinar a què els ha convidat en Toni i a la bona acollida domiciliària que els ha dispensat en Joan.

Quarta jornada: a Palma i a Santa Ponça

    Tenint previst de concelebrar la missa de Tots Sants a la Seu Catedral Basílica de Mallorca, amb el Capítol dels canonges, se n’alegraren ben molt tots dos quan s'assabentaren de poder fer-ho.

A les 10 en punt érem dins la seu, on el Capítol dels Canonges cantaven Laudes. El jove encarregat d’acollir els dos concelebrants burundesos va fer que s’asseguessin a la capella del Santíssim -contemplant l’obra artística de Miquel Barceló- mentre s'acabava de completar la pregària de les hores.

Al moment indicat han entrat tots dos dins la sagristia, s’han revestit amb els ornaments sagrats i han participat en la processó d’entrada, una filera de la qual era encapçalada per l’ecònom de l’arxidiòcesi de Gitega, l’abbé Gerevasi Niyimbona, mentre que a mitjan de l’altra hi compareixia el vicari de la parròquia de Rabiro l’abbé Raphaël Ntahomvukiye. compartint-hi ornamentació sagrada idèntica.

    Dues dignes representacions burundeses barrejades amb la presència d’altres canonges de la Seu Catedral de Mallorca i de Menorca, presidides pel bisbe de Menorca, monsenyor Gerard Villalonga Hellín (Maó, 1958).

Retransmesa per IB3TV, aquesta presidència creuada s’emmarcava en la relació diocesana i les convocatòries especials de la Seu de Mallorca per a aquesta solemnitat, cedida pel bisbe titular monsenyor Sebastià Taltavull i Anglada en aquesta ocasió al bisbe de la diòcesi menorquina.

Acabada la celebració eucarística, ens vàrem fer presents a la Residència sacerdotal on poguérem saludar mossèn Jaume Mas Julià, mossèn Julià Cifre Vanrell i mossèn Bartomeu Lluís Barceló Nadal, antics missioners diocesans mallorquins a Burundi.

Després d’un retrobament força emotiu, iniciàrem en cotxe el camí cap a Santa Ponça on assaborírem tots quatre plegats el deliciós «arròs Senyoret» que preparen al «Balcón de María», Just a dues passes de les aigües salades de la mar Mediterrània que captivà l’atenció dels dos barundi avesats a besllumar dins l’horitzó burundès  les aigües dolces del llac Tanganyika en plena regió africana dels Grans Llacs.

Retornàrem a Son Roca cap enllà mitjan capvespre.

Tercera jornada: a Maria de la Salut i Vilafranca

    Després de dinar a la casa de la família Ribas Molinas, vaig portar-los en cotxe fins al santuari marià de Bonany. Pogueren gaudir de la panoràmica general de l'illa de Mallorca envoltada per la mar i les muntanyes. Hi pregàrem junts amb el Parenostre kirundi tots tres. S’endugueren cadascun un petit record amb la imatge de Fra Juníper Serra.

    Baixàrem fins a Vilafranca, amb la intenció de comprar-hi un meló perquè poguessin assaborir-ne el gust. Però en dissabte capvespre la botiga romania tancada. Arribàrem fins a la casa de les monges, on fórem molt ben rebuts per la comunitat de Germanes de la Caritat.

    Sobretot per part de dues germanes mallorquines que havien estat a Burundi, Sor Bàrbara i Sor Isabel, la trobada fou molt emotiva, ja que la col·laboració de temps enrere amb mossèn Raphaël Ntahomvukiye havia estat molt intensa als inicis de la fundació de les germanes burundeses anys enrere.

Segona jornada
    Després de descansar a la Casa d’Espiritualitat de Son Roca, regentada per les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, on romanien allotjats, emprant el transport públic de l’EMT (Línia 8) i el tren de Manacor que surt de l’Estació Intermodal de Palma, es traslladaren a la vila mallorquina de Sineu, on els recollí mossèn Jaume Ribas, qui els portà fins a Maria de la Salut on passaren la nit. Visitaren Ariany i altres indrets més acostats. 

Primera jornada
    El proppassat dijous, dia 29 d’octubre, arribaren a l’aeroport de Son Sant Joan dos preveres burundesos: l’abbé Raphaël Ntahomvukiye (vicari de la parròquia de Rabiro d'on mossèn Jaume Obrador és rector) i l’abbé Gerevasi Niyimbona (ecònom, o administrador financer de l’arxidiòcesi de Gitega).

    Foren rebuts i acollits a Son Roca per les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül.

Comunicant-m’hi per whatsapp, ens retrobàrem a l’estació Intermodal de Palma, on pogueren veure els tràmits que s’hi precisen per emprar el transport públic a la nostra illa.

Assaborírem plegats els plats de peix mediterrani deliciosos que anaven endarrer de tastar, - llenguado, orada i emperador – tot molt ben regat amb vi mallorquí Franja Roja al Celler sa Premsa de Palma.

    Conversàrem  i parlàrem de tot i molt. Els vaig veure molt interessats en la difusió de la figura eclesiàstica que duu per nom l'abbé Mikaheli Kayoya. S'alegraren ben molt en saber que aquí a Mallorca, entre la colla missionera diocesana, és molt conegut i estimat.

Tot seguit pujàrem al bus de l’EMT de la línia 8 que els portà fins a les mateixes portes del seu lloc d’estada, la Casa d’Espiritualitat de Son Roca.

Fets tots els tràmits pertinents, han estat convidats a participar diumenge, Festa de Tots Sants,  en la concelebració eucarística que es fa a la Seu catedral de Mallorca, a les 10:30 del matí.

Han vengut a passar-hi una mesada sencera, a la Roqueta. Raphaël ja la coneix d’altres estades seves, mentre que Gerevasi és la primera vegada que viatja a Europa. 

    Una ocasió esplèndida que volen aprofitar per retrobar-se amb preveres mallorquins i religioses de Mallorca que han treballat per un temps a l’Àfrica Central, al «país de les mil i una muntanyetes que regalima llet i mel» i que anomenam Burundi.

    Per a avui divendres tenien programat d'arribar fins a Maria de la Salut, a retrobar-se amb mossèn Jaume Ribas, antic missioner diocesà mallorquí a Burundi en la dècada dels anys setanta.

Tenen previst de mantenir una trobada conjunta amb tots els qui hi passaren, aprofitant la seva estada a Son Roca, durant una jornada de companyonia que fan comptes de programar per a més endavant.

Que sien benvenguts a Mallorca, s’hi trobin a gust i gaudeixin de l’amistat que agermana tots dos pobles, Burundi i Mallorca, des de fa dècades.

Assemblea de MÉS PER MALLORCA: com concórrer enguany a les eleccions generals espanyoles

     Feia molt de temps - uns quants anys - que no assistia personalment i física a cap assemblea de MÉS PER MALLORCA, la formació política que, entre d'altres, integra Esquerra Republicana (on estic militant suara mateix des de l'any 2003) i que a les Illes Balears i Pitiüses fa comptes de presentar-se el 29 de novembre amb la marca ARA MÉS.

    Convocada extraordinàriament fa pocs dies per avui, festa de Santa Teresa d'Àvila, m'han entrat ganes d'arribar fins a La Col·lectiva, sala situada al carrer de Jeroni Pou, a Ciutat. Hi hem estat convocats per debatre i votar la proposta de coalició al Congrés i al Senat dins la qual concórrer a les properes eleccions generals del 29 de novembre.

    Hi he pogut escoltar les intervencions de les dues persones que han estat al front de l'equip de treball fent part de la comissió negociadora: Carme Gomila, que hi ha parlat sobre les passes fetes fins ara de cara al Congrés. I Lluís Apesteguia, coordinador de MÉS per Mallorca, que ens ha explicat allò que han fet en relació amb el Senat.

    Tots dos han parlat clar i llampant, ben decidits a fer front a unes eleccions generals espanyoles que, des de sempre, resulten molt difícils, sobretot per a les formacions polítiques que volen romandre més fermament arrelades en aquests territoris illencs i que aspiren a la seva sobirania màxima.

    He pogut seguir en directe les dues intervencions. També he pogut escoltar amb molta d'atenció les que hi han fet, en torn obert de paraules, tots els que hi han volgut dir-hi la seva.

    Als meus 81 anys d'edat, m'ha agradat moltíssim comprovar en viu i en directe que hi ha molta i molt bona gent jove, amb el cap ben moblat i ben poblat, que posa tot el cor en la tasca engrescadora d'aconseguir per a les Illes Balears i Pitiüses la millor representació política possible dins el Congrés i el Senat. No resulta gens fàcil  convèncer-ne la gent nostra.

    Ho sé per experiència pròpia, com a militant i com a candidat electoral de temps enrere pel PSM-Entesa Nacionalista. No resulta gens fàcil per a les esquerres sobiranistes, ecologistes, feministes i independentistes d'aquestes illes nostres incrementar el nombre de vots favorables i, conseqüentment, el nombre de diputats i senadors.

    La llei electoral elaborada en perspectiva eminentment madrilenya i centralitzadora afavoreix descaradament aquelles formacions polítiques més grans en detriment de les més petites.

    Així i tot, en uns moments tan complexos com els actuals, fa goig de veure que dins ARA MÉS - la denominació oficial que volem que figuri a totes les paperetes representatives de les esquerres illenques (tret del PSOE) - hi ha tanta gent jove fermament disposada a mantenir-hi (i augmentar-hi) una representació política que s'esdevengui superior a l'actual!    

    He de dir que, veient la qualitat i la quantitat de gent jove disposada a aconseguir allò que nosaltres no arribàrem a poder obtenir mai, no tenc cap dubte ni un que tenen i mantendran la capacitat d'assolir-ho. Cosa que m'omple de satisfacció i de goig. 

    Fins a tal punt que ja m'entren ganes de desitjar públicament que la d'ARA MÉS sigui la papereta més votada a les Illes Balears i Pitiüses el proper 29 de novembre, vigília de la festa de Sant Andreu.

    Queda dit. I queda escrit!

5 presentacions públiques del llibre "MESTÍS..." a Mallorca

    Vet ací una relació breu de les CINC presentacions públiques que dúim fetes (fins avui 24 d'octubre) del llibre "MESTÍS. Memòria viva d'un negret mallorquí transhumant".

Des que ens hi vàrem posar fins al dia d'avui 24 d’octubre de 2026 hem fet TRES presentacions del llibre MESTÍS a la Part Forana de Mallorca i dues a Ciutat. 

En totes, d’una manera o una altra hi ha participat com a tècnic audiovisual Agustí Baró i Bauló: qui, a més de fer-ne la maquetació, també l'ha il·lustrat amb dibuixos i un vídeo molt originals.

La primera presentació pública a la Part Forana mallorquina va ser a BÚGER.
    Va ser impulsada pel bon amic de Seminari l’inquer Bernat Forteza. Fou divendres 25 de setembre  al Teatre Parroquial a les 19:30h. 

    Les primeres paraules foren pronunciades pel batle del municipi Pere Torrens Escalas, de la formació municipal independent Tot per Búger. 

Hi acudiren 22 persones. S’hi repartiren 14 llibres.  S’hi recaptaren 250 euros, que foren lliurats en mà al màxim representant de la Comunidad de Niños Sagrada Familia, de Ventanilla (Perú), Miguel Rodríguez Candía el 25 de setembre de 2026.

La segona presentació de "MESTÍS..." a la Part Forana de Mallorca va ser a SANTA MARIA DEL CAMÍ, a l’Espai Passatemps del carrer Marquès de la Fontsanta 14. L’organitzà l’Obra Cultural Balear de la localitat santamariera, amb Miquel Frontera, Lina i Maria al capdavant, divendres 9 d’octubre a les 19 h. 

Presentà l’acte l'ex-batle santamarier, antic secretari general del PSM-Nacionalistes de Mallorca, polític de primera línia en actuació governamental autonòmica, Mateu Morro i Marcè. Hi acudí Miguel Rodríguez Candía juntament amb Margalida Pons i Lourdes Terrasa de l’entitat Amics de la Infància (que col·laboren amb la Comunidad de Niños Sagrada Familia de Perú).

Hi acudiren 33 persones. S’hi repartiren 14 llibres. S’hi recaptaren 210 euros, que foren lliurats en mà a Miguel Rodríguez dia 13 d’octubre de 2026.

    La tercera presentació pública de "MESTÍS..." a la Part Forana de Mallorca va ser a POLLENÇA. A la Biblioteca Municipal Guillem Cifre de Colonya CAN LLOBERA de l’Ajuntament de Pollença. Dijous 22 d’octubre a les 19:30h

    A PALMA també hem fet dues presentacions públiques de «MESTÍS...» (a 24 d’octubre de 2026)

La primera va ser a la sala gran de CineCiutat el 18 de maig de 2026. 

Participaren en la presentació de l'acte Jaume Mateu i M. Antònia Font. N’enregistrà imatges i sons Agustí Baró. 

Hi acudiren 72 persones. S’hi repartiren 28 llibres. Hi foren recaptats 1.182 euros. En foren lliurats a Can Gazà 750€.

El blog socrodamon  recull, entre d’altres, els comentaris que hi han fet Ángel Sáiz Pérez, Teresa Gené Ramis, M. Antònia Font Gelabert, Jaume Mateu i Martí... Els ho agraesc de tot cor.

La segona presentació pública de «MESTÍS...» a PALMA s’ha fet a la Parròquia de l’Encarnació, dimarts 13 d’octubre a les 19:45h. 

Després del passi del vídeo elaborat per Agustí Baró, n’ha fet la presentació inicial el rector de la parròquia, mossèn Guillem Vaquer. 

Explicats els principals motius que han duit l’autor a publicar aquest llibre, ha demanat unes paraules al  creador i mantenidor de la Comunidad de Niños Sagrada Familia de Ventanilla, Perú, Miguel Rodríguez Candía. 

Hi era present acompanyat de Lourdes Terrasa i Carme Serra, representants d’Amics de la Infància (que hi col·laboren esplèndidament des de fa anys). 

Tot quant s’hi ha recaptat va destinat al micro-projecte de 15.000 euros consistent a construir un pou d’on extraure’n aigua potable en plena selva amazònica peruana, a Pucallpa. 

Sobretot els infants hi pateixen els efectes desastrosos de la contaminació dels rius per l’extracció de minerals com l’or.

Hi acudiren 32 persones. S’hi repartiren 18 llibres. S’hi recaptaren 760 euros, que foren lliurats immediatament en mà a Miguel Rodríguez Candía, màxim representant de la Comunidad de Niños Sagada Familia de Ventanilla (Perú).

    Tenim programades altres presentacions de «MESTÍS...» a Mallorca:

A ALARÓ:

Al Casal de Cultura de Son Tugores, divendres 13 de novembre de 2026 a les 19h. L’organitza l’Associació cultural d’Alaró AL RUM . Hi col·labora l’Ajuntament d’Alaró.

    A MARRATXÍ...

    A CAMPANET...

Val a dir que totes les presentacions públiques d’aquest llibre són de franc, obertes a tothom qui tengui ganes d’acudir-hi. I d’adquirir-ne exemplars al preu de 18€ (tots els beneficis van destinats a algun dels CINC micro-projectes de cooperació solidària amb el SUD: 1 a Mallorca, 2 a Burundi i 2 a Perú).

Presentació a la parròquia de l'Encarnació del meu llibre "Mestís"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE «MESTÍS. Memòria viva d’un negret mallorquí transhumant». PARRÒQUIA L’ENCARNACIÓ. Palma, 13 d’octubre de 2026

Vull començar agraint a la parròquia de l’Encarnació, i als seus màxims responsables – mossèn Guillem Vaquer i mossèn Bartomeu Suau -, l’interès mostrat en oferir-me aquest recinte per presentar públicament aquest llibre amb títol «MESTÍS. Memòria viva d’un negret mallorquí transhumant».

També vull agrair a qui n’ha fet possible la publicació física i material, la Impremta Muro que ha donat totes les facilitats, perquè un llibre maquetat i il·lustrat per Agustí Baró i Bauló pogués sortir a la llum pública de la manera com ho han aconseguit.

Finalment i sobretot vull agrair la presència vostra a un acte d’aquestes característiques. No sempre tenim l’oportunitat de dur-ho a terme.

Avui i aquí, a l’Encarnació, si vos sembla bé enlloc de parlar-vos del CONTENGUT d’aquest llibre, m’entren ganes de ficar-me en algun dels MOTIUS pels quals m’ha passat pel cap publicar-lo.

Podria dir-vos que me n’hi vénen TRES:

El primer. Són les moltes ganes que tenc de contar allò que he viscut durant els 37 primers anys de la meva vida a Mallorca, a Burundi i a Perú. Des que vaig néixer al carrer 31 de Desembre núm. 17, fins que vaig dir la darrera missa aquí mateix, al carrer Joan Munar 14, de Ciutat.

El segon motiu. Les indicacions i els suggeriments que em va fer arribar el bon amic manacorí JAUME SANTANDREU I SUREDA, a qui agraesc profundament les seves aportacions sucoses.

El tercer motiu per a mi és el més important. M’agradaria saber transmetre-vos, a la gent que heu acudit avui aquí a l’Encarnació que ara més que mai cal que ENS ENGRESQUEM TOTS PLEGATS DE BON DE VERES A GIRAR MOLT MÉS INTENSAMENT LA ULLADA CAP AL SUD.
    De manera que siguem capaços de trobar formes noves de col·laboració més activa.

    Em fa ganes de presentar-vos aquests CINC MICRO-PROJECTES DE COOPERACIÓ AMB EL SUD que hem llançat enguany: un a Mallorca, dos a Burundi i dos a Perú. SÓN CINC PETITS PROJECTES que en conjunt demanen 60.000 euros. El doble que l’any passat ens vàrem proposar, més o manco, i que vàrem aconseguir amb la col·laboració generosa d’uns dos-cents donants.

Començaria pel microprojecte de MALLORCA: 

CAN GAZÀ. Institut contra l’Exclusió Social. Fundació Jaume Santandreu i Sureda. Al barri palmesà del Secar de la Real. 

Quants n’hi ha dels aquí presents que hi hem acudit qualque vegada! Ho tenim molt a prop. És gent d’aquesta terra nostra, homes que, per un motiu o un altre, s’han vist i trobat en situació de marginació social profunda. L’obra iniciada per Jaume Santandreu, ara que ja no és entre nosaltres físicament, segueix incidint en aquest àmbit de la nostra societat.

Em sembla que tenim dues maneres molt concretes de girar-hi la ullada amb ulls més solidaris: visitant l’indret, fent-hi arribar el nostre suport personal i aportant-hi l’ajut econòmic que precisen per tirar endavant enmig de tantes dificultats com les que provoca el moment actual i, sobretot, el futur que s’acosta de manera que sembla imparable, amb més que probables polítiques dretanes incentivadores d’una exclusió social encara molt més gran i desastrosa.

Qui compra aquest llibre al preu de 18 euros, ha de saber que un mínim de 3 euros els arribarà. Fins que arribem a assolir la quantitat compromesa dels 1.500 euros. De moment, n’hi han arribat 750€ per aquesta via.

També pot fer transferències bancàries al compte corrent que s’indica al full adjunt. Millor si se’n fan de periòdiques o s’hi estableixen donacions cada cert temps.

Seguiria pels dos microprojectes de BURUNDI:

Els dos micro-projectes de cooperació solidària amb Burundi se centren en el que vol dur a terme la Parròquia de RABIRO, creada i mantenguda per Mallorca Missionera. A l’actualitat hi treballa el felanitxer Jaume Obrador Adrover.

Comptam amb el seu whatsapp i també amb el compte corrent on fer arribar directament les aportacions voluntàries per als seus plans i projectes. 

Es tracta de construir UNES ESCOLES en un indret allunyat de la seu central de la parròquia. S’anomena MUTARA. La vàrem visitar el mes de juliol passat. Hi vàrem veure que, amb aportacions de Mallorca, s’hi han aixecat edificis i construccions útils per a la comunitat. Hi manquen les escoles que mossèn Jaume Obrador està molt il·lusionat a aixecar-hi.

S’hi precisen 15.000 euros. Ara com ara, n’hi han arribat 209€.

Se n'encarreguen Esron Niyungeko i Régine Ndidiye. Al full adjunt dins l’exemplar del llibre adquirit, hi apareixen els comptes corrents on transferir les quantitats que considereu adients. També ho podeu veure al final d'aquest escrit.

Per poc que hi poseu, sempre resultarà profitós: un euro equival a 6.500 francs burundesos. Els treballadors de la parròquia, considerats individus privilegiats dins la regió, cobren 30 euros al mes 195.000 FB.

De mossèn Jaume Obrador Adrover, que sap que avui ens trobam aquí presentant aquest llibre, m’arriba aquesta nota que vos tramet: «Me pareix molt bé. I agrairé personalment a tots els qui ens facin arribar un donatiu. Moltes de gràcies».

El segon microprojecte de cooperació mallorquina amb Burundi se centra en dos grans nuclis de població femenina que promociona l’entitat Veïns Sense Fronteres (VSF)creada i mantenguda per la família de Jaume Obrador Soler (qepd): un a la ciutat d’Ngozi  i l’altre a la capital del país Bujumbura, als barris de Kamenge, Cibitoke  i Kanyosha.

Hi he pogut veure la molta i molt gran activitat que hi despleguen dues entitats locals, ABI-Burundi i ARIJA, que es coordinen amb VEÏNS SENSE FRONTERES.

    Al full de l’interior del llibre hi ha les dades referides als seus líders i representants, els titulars dels comptes corrents on fer arribar les aportacions de manera directa.

Ens hem proposat de lliurar-hi enguany 10.000 euros. Encara no n’han rebut cap.

Han de servir per enfortir les organitzacions d’unes dones que lluiten per sortir de la marginació en què viuen, bé sia servint-se de la cria d’animals domèstics, o la construcció de cases més habitables o en una formació professional més adequada.

Acabaria exposant-vos els dos micro projectes de cooperació amb PERÚ. 

    A tots dos resulta fàcil fer-hi arribar aportacions econòmiques directament. No solament mitjançant transferències bancàries, sinó també a través de locutoris o d’oficines de correus via WESTERNUNION. Com ja han fet alguns, i com haurien de fer pel cap baix una altra dotzena de persones...

Tots dos projectes són a la selva amazònica peruana: 

El primer és a Tarapoto, on les aportacions mallorquines vénen de molt lluny, gràcies a la col·laboració que hi va prestar FODESBA.

Darrerament, esperen les aportacions d’un micro-projecte de 20.000€ per organitzar cursos de capacitació i formació adreçats primordialment a les dones de la Cooperativa Agrària Allima Cacao. 

Ho precisen per continuar amb la dèria de substituir el cultiu de la coca destinada al narcotràfic pel cultiu del cacau i el makambo destinat a l’elaboració de xocolates i altres productes derivats.

Se n’encarrega Roberto Acuña Marín. N’apareixen les dades concretes al full adjunt i a les imatges d'abaix. 

Daquest micro-projecte de 20.000 euros, encara no han rebut cap cèntim.

El segon micro-projecte de Perú va destinat a Pucallpa. És per a la Comunidad de Niños Sagrada Familia  que munta i manté Miguel Rodríguez Candía  des de fa 37 anys.

S’encamina cap a la construcció de pous d’aigua potable que serveixin per barrar el pas a la mortalitat infantil creixent, provocada per l’extracció de minerals com l’or que contamina els rius.

Precisen 15.000€. hores d’ara n’han rebut 3.425€.

oOoOoOoOoOoOoOoOoOoooo

M’agradaria haver sabut transmetre que ara més que mai cal que ENS ENGRESQUEM DE BON DE VERES A GIRAR MOLT MÉS INTENSAMENT LA NOSTRA ULLADA CAP AL SUD.

Si ho feim, estic segur que aprendrem a VIURE D’UNA ALTRA MANERA. No en tenc cap casta de dubte. La Universitat dels Plataners – com definia Miquel Parets els ensenyaments que ens dóna la gent senzilla, la més pobra, la més miserable – és una Universitat que no expedeix cap títol acadèmic, però que, en lloc d’empènyer a viure per tenir més i més, ensenya a viure amb el mínim imprescindible per sobreviure amb dignitat.

Pens que ens ha de fer molt de bé trobar i practicar formes de col·laboració activa mitjançant algun d’aquests CINC MICRO-PROJECTES DE COOPERACIÓ AMB EL SUD que hem llançat enguany: un a Mallorca, dos a Burundi i dos a Perú. Sobretot si ens avenim a posar-nos-hi en contacte directe.

SÓN CINC PETITS PROJECTES que en conjunt demanen 60.000 euros. El doble del que l’any passat ens vàrem proposar, més o manco, i que vàrem aconseguir amb la col·laboració generosa d’uns dos-cents donants; nombre que enguany podríem arribar a superar.

Presentació a Santa Maria del Camí del meu llibre MESTÍS (i 2)

 Seguim fent presentacions del llibre "Mestís. Memòria viva d'un negret mallorquí transhumant", i en bon divendres 9 d'octubre, l'hem presentat a l'Espai Passatemps de Santa Maria del Camí. Molt ben condicionat per Lina, Miquel Frontera i Maria.

Qui n'ha presentat l'autor ha estat l'ex-batle santamarier, antic secretari general del PSM-Nacionalistes de Mallorca, polític de primera línia en actuació governamental autonòmica, Mateu Morro i Marcè.

M'hi uneixen vincles estrets d'amistat des de fa dècades. Diria que des d'abans de ficar-me en política institucional. A principis dels anys 80, quan, essent rector de la parròquia de l'Encarnació, també treballava al col·legi Pius XII de Ciutat com a professor de català per als alumnes de BUP i COU, Mateu Morro m'hi succeí en aquella tasca professional, aportant-hi els coneixements molt més extensos que els meus, en matèria d'història i de filologia.

No és d'estranyar que s'hagi explanat en escampar totes quantes qualitats positives ha pogut anar destriant en la meva trajectòria eclesiàstica, docent, laboral, sindical, veïnal, social, cultural, etc.

Li he agraït la seva intervenció inicial davant una trentena llarga d'assistents que provenien no solament de la vila santamariera sinó d'altres indrets de Mallorca com són ara Alaró, Inca, Alcúdia, Muro, Palma, Bunyola... fins i tot m'he quedat sorprès davant la presència inesperada del bon amic peruà Miguel Rodríguez Candía qui hi ha acudit acompanyat de les bones amigues Margalida Pons i Lourdes Terrasa de l'associació Amics de la Infància.

Ha estat una trobada molt significativa per a mi. La presentació d'aquesta biografia breu a la vila natal de tanta gent amiga i coneguda, companys d'estudis eclesiàstics com Nadal Trias, els germans Miquel i Joan Parets, Mateu Ramis; militants de formacions polítiques d'esquerres, antics companys de feina administrativa en la Comunitat autònoma, donants generosos per a micro-projectes de col·laboració, antics amics de la infància, etc.

M'hi he volgut presentar com aquell qui, per la seva condició de mallorquí afrodescendent, se sent conscient de la seva pertinença indestriable tant al Sud com al Nord. Que es mostra molt crític amb el Nord, perquè considera que s'hauria de solidaritzar molt més intensament amb el Sud.

La publicació d'aquest llibre de 222 pàgines, maquetat i il·lustrat magistralment per Agustí Baró i Bauló (Bastaix), publicat a Impremta Muro i que fa part de la Col·lecció Marginàlia com a núm. 2, mira de trobar suports a cinc micro-projectes de col·laboració amb el Sud, que es concreten a Perú, a Burundi i a Mallorca.

A Perú, aportant-hi el que precisa la Cooperativa Agrària Allima Cacao de Tarapoto, i la Comunidad de Niños Sagrada Familia de Ventanilla, en plena selva amazònica.

A Burundi, col·laborant amb la Parròquia de Rabiro creada i mantenguda per Mallorca Missionera i amb entitats relacionades amb Veïns Sense Fronteres.

I a Mallorca amb la Fundació Jaume Santandreu i Sureda que continua mantenint l'Institut per a l'Exclusió Social (ICES) de Can Gazà.

Qui ha adquirit algun d'aquests exemplars, ha pogut obtenir un full informatiu que concreta les formes i maneres de poder col·laborar-hi directament, bé sia per transferència bancària bé sia per enviament des de locutoris o oficines de correus, com es pot apreciar ací mateix:

Al bon company de lluites polítiques Xosé Manuel Beiras Torrado

  Quan ens acaba de deixar aquest gallec tan eminent, gran defensor de l’Europa dels Pobles per davant de l’Europa dels Estats centralitzats, no em puc estar de dedicar-li ni que sia un breu moment per al record.

Durant l’època en què vaig dedicar-me a tasques polítiques institucionals, militant dins el PSM-Entesa Nacionalista, en ocasions diverses vaig tenir la gran sort d’arribar a contactar directament amb Xosé Manuel Beiras Torrado, aquest polític, economista, intel·lectual i escriptor tan rellevant dins l’àmbit polític del nacionalisme gallec contemporani. 

Algun paper hem compartit tots dos en l’àmbit de la política i el nacionalisme d’esquerres als nostres territoris respectius. Encara que el meu, sia sens dubte a un nivell incomparablement inferior.

De la mateixa manera que tots dos també hem guardat una certa relació amb l’acció política a les eleccions al Parlament Europeu. Ell aconseguí la fita fonamental d’esdevenir el primer eurodiputat del Bloque Nacionalista Galego (BNG), gràcies a aliances estratègiques amb altres forces nacionalistes, entre les quals hi havia el PSM-Entesa Nacionalista.

Record perfectament la trobada que mantenguérem l’any 2000 al Parlament Europeu durant la jornada que organitzava l’Aliança Lliure Europea (ALE), encaminada a articular una veu pròpia de les nacions sense Estat a Europa.

Tot i que formàvem part de partits diferents en realitats nacionals diverses, coincidírem en aquest espai de reflexió i en la sintonia política propiciada pel partit polític europeu que agrupava moviments autonomistes, federalistes, ecologistes i independentistes.

Per a mi va comportar la descoberta de tot un món nou i l’obertura d’ulls davant d'un panorama polític tan encisador com desconegut. Fa vint-i-sis anys i era una de les primeres vegades que acudia al Parlament Europeu. Hi aniria en altres ocasions posteriors a defensar interessos d’aquestes illes nostres tan deixades de la mà dels déus... i dels polítics.

Maig de l’any 2000 a Brussel·les

Era precisament a Brussel·les on vaig tractar de prop, entre d’altres polítics europeus, Xosé Manuel Hixinio Beiras Torrado (Santiago de Compostel·la, 07-04-1936). Compartíem idees i projectes polítics que tenien molt a veure l’un amb l’altre. Ens trobàrem a Brussel·les, a la seu del Parlament Europeu. 

Més d’una trentena de batles dels Països Catalans hi havien lliurat un manifest on demanaven per a la llengua catalana el mateix nivell de reconeixement que rebien altres llengües oficials de la Unió Europea. Era el motiu primordial de la meva assistència a l’encontre eco-nacionalista de tres dies de durada a la seu parlamentària europea.

Vaig participar en les reunions que mantenien representants dels partits polítics que conformaven el Partit Democràtic dels Pobles d’Europa (PDPE), amb eurodiputats que s’integraven dins el Grup Parlamentari Aliança Lliure Europea (ALE).

Vaig veure que les intervencions del tot favorables que hi feia aleshores Xosé Beiras, el feien comparèixer com una d’aquelles persones que, quan obria la boca, es feia escoltar per tothom. Deia coses tan senzilles i tan de sentit comú, que no podies deixar d’estar-hi d’acord. Bon economista, coneixia a la perfecció els mecanismes que mouen els fils de les nostres societats, tan abocades a nodrir el model capitalista com a ser-hi engolides.

Hi mantengué propostes polítiques d’alliberament dels pobles, que facilitassin i procurassin de debò la sobirania veritable.

Juny de l'any 2003, a Reus, Jornades de l’Opinió Catalana

Tots dos participàrem en les jornades de L’Opinió Catalana, l’associació catalana que promou la normalització nacional de Catalunya i dels Països Catalans, fomentant i debatent en profunditat idees que es basen en la democràcia, el pluralisme, els drets humans, el progrés i la justícia social.

Record molt bé que Xosé intervengué a l’acte inaugural de la jornada realitzada a Reus, dedicada a “Noves formes de participació política i fet nacional”. Hi parlà de manera magistral sobre “Mobilitzacions ciutadanes i identitat nacional a Galícia”.

  Centenars de persones de totes les edats, condicions i terres dels Països Catalans s’arreplegaren al Palau Bofarull, per seguir amb molt d'interès i força curiositat les diverses intervencions que s’hi exposaren, i que giraven entorn d’un dels assumptes de més ardent actualitat entre nosaltres: “Noves formes de participació política i fet nacional”.

Febrer de l'any 2024, eleccions autonòmiques gallegues

Amb motiu de les eleccions autonòmiques gallegues vaig veure que Xosé Manuel Beiras, tot i esser ja un ancià de 87 anys, continuava molt actiu en aquest àmbit de l’activitat humana. I de quina manera! Continuava essent una de les figures més importants de la política gallega i del nacionalisme gallec d’esquerres. Des de sempre, considerava que Galícia, a part de compartir amb el País Basc i els Països Catalans el fet de ser una nació sense estat, també esdevenia una colònia interior, amb la síndrome de la colonització. 

Per a Beiras, el poder que tenia el PP en la societat gallega, en els mitjans de comunicació, de la premsa escrita, o a la televisió de Galícia, era com en les colònies. I que Espanya, en versió aberrant de la cultura europea, s’afanyava a impulsar-hi la recolonització idiomàtica.

Era de l’opinió que la independència política de qualsevol espai territorial de l’Estat espanyol, mai no podria ser acceptat pel règim, de cap de les maneres, mentre hi hagués una monarquia borbònica, unes classes dominants en les institucions, com ara, la cúpula del poder judicial, que és colpista. «Mentre això sigui així, no tolerarà absolutament res». 

Xosé Beiras arribà a veure que l'any 2024 el Bloque Nacionalista Galego (BNG) aconseguia 25 escons (467.074 vots, un 31,57%), guanyant 6 diputats més dels que tenia i assolint el seu rècord històric de representació i de vots. Hi quedà com a segona formació política parlamentària, per darrera del PP i per davant de la resta, inclòs el PsdeG-PSOE.

Es consolidà fermament com la principal força de l’oposició, distanciant-se molt clarament del Partit Socialista i superant amb escreix els resultats d’etapes anteriors. La candidatura liderada per Ana Pontón capitalitzà gran part del vot progressista i sobiranista.

La mort de Xosé Manuel Beiras als 90 anys d’edat ha sacsejat tot el panorama polític i cultural gallec i de l’esquerra sobiranista de tot l’Estat espanyol, després d’una de les trajectòries intel·lectuals i polítiques més fascinants i complexes de la democràcia espanyola.

Que reposi en pau el gran lluitador gallec infatigable!

Presentació a Santa Maria del Camí del meu llibre MESTÍS (1)

El llibre "Mestís. Memòria viva d'un negret mallorquí transhumant", que ja ha estat presentat a Palma i a Búger, es presenta divendres dia 9 d'octubre a la vila mallorquina de Santa Maria del Camí. Més concretament a l'ESPAI PASSATEMPS (Marquès de la Fontsanta 14). 

L'entrada és gratuïta, oberta a tothom que tengui ganes d'acudir-hi.

1) EL LLIBRE
Títol complet: MESTÍS. Memòria viva d’un negret mallorquí transhumant
Volum de 222 pàgines
Imprès a Impremta Muro el mes d’abril de 2026
Maquetat i il·lustrat per Agustí Baró (Bastaix)
Segon número de la Col·lecció Marginàlia «Can Gazà»
Biografia breu i concisa sobre els primers 38 anys de vida de l'autor, abasta des del dia del seu naixement fins a la darrera missa que celebra l’any 1982 a la parròquia de l'Encarnació a Ciutat.

2) L’AUTOR
Cecili Buele i Ramis, de 81 anys d’edat
Fill de pare guineà i de mare arianyera
Estudia Humanitats, Filosofia i Teologia al Seminari diocesà de Mallorca
És ordenat sacerdot l’any 1968
S’exerceix durant tretze anys seguits com a eclesiàstic (5 anys a Mallorca, 4 anys a Burundi i 4 anys a Perú)
Consiliari diocesà d’Escoltisme i Guiatge de Mallorca
Vicari de les parròquies de Sant Nicolau i Santa Catalina Thomàs
Rector de la parròquia de l’Encarnació
Missioner a Burundi (1971-1974)
Missioner a Perú (1975-1979)
Es casa pel civil l’any 1982

3) QUÈ PRETÉN?
Com a memòria viva, vol contar coses: situacions, experiències, sensacions, impressions, etc.
Com a rodamón, vol fer conèixer al Nord una mica més el Sud
Com a escriptor, vol convidar la gent lectora a girar la ullada cap al Sud amb una mirada nítida i benèvola
Com a ciutadà vol intentar convèncer que del Nord ve massa mort, mentre que del Sud sorgeix salut

4) TRES BOCINS DE MÓN:
Mallorca: on va néixer i créixer, pertany al Nord tan benestant com malfactor
Burundi: on viu la segona població més pobra del món, després del Sudan (segons l’FMI)
Perú: on la lluita per la llibertat i la solidaritat es fa més que evident

5) OBJECTIU SOLIDARI (60.000€): Els beneficis del repartimient d'aquest llibre (al preu de 15€) van adreçats íntegrament a CINC microprojectes de Cooperació en aquests tres indrets esmentats: Can Gazà (a Mallorca) - Parròquia de Rabiro i Veïns Sense Fronteres (a Burundi) - Cooperativa agrària AllimaCacao i Comunidad de Niños Sagrada Familia (a Perú).

Presentació a Búger del meu llibre Mestís

A la sala del teatre parroquial de Búger, impulsada per Bernat Forteza es duu a terme la presentació del meu llibre «Mestís. Memòria viva d’un negret mallorquí transhumant».

Em fa molt d’il·lusió presentar-lo per primera vegada fora de Ciutat, després d’haver-ne fet una a la sala gran de CineCiutat. Imprès a Muro el proppassat mes de maig, maquetat i il·lustrat per Agustí Baró, fa part de la col·lecció Marginàlia «Can Gazà», essent-ne el núm. 2.

És un llibre publicat després que m’he passat 3 mesos seguits a Perú, i abans de passar-me’n una mesada seguida a Burundi, des de Mallorca estant.

És un llibre que no l’he fet tot sol. M’he volgut aconsellar del bon amic i  escriptor manacorí que ja no és entre nosaltres, Jaume Santandreu. Abans de partir em fa arribar suggeriments, indicacions i precs que mir de tenir en compte a l'hora de fer-ne la redacció definitiva.

M’hi present com el primer afrodescendent mallorquí nascut el segle passat a l’illa de Mallorca. Hi esment que som i em reconec fill de pare equatoguineà i de mare arianyera. Alhora que tenc moltes ganes d’oferir una biografia breu que abasta els meus primers 37 anys: des que vénc al món l’any 1944 al carrer 31 de desembre de Palma, fins que celebr i presidesc la darrera missa a la parròquia de l’Encarnació de Ciutat l’any 1982.

Mir d’oferir com m’hi veig durant aquestes prop de quatre dècades viscudes a Europa (Mallorca), a Àfrica (Burundi) i a Amèrica Llatina (Perú). Tres continents que marquen profundament la meva existència damunt d’un planeta xapat almanco en dos grans blocs: el Nord i el Sud.

Pretenent de contribuir a fer que, des del Nord estant, girem la mirada cap al Sud global amb uns ulls més benèvols, esper que aquesta presentació pública a Búger hi ajudi una mica.

Mir d'aportar-hi vivències personals, conscient de dur per les venes sang africana i sang europea.

M’alegra ben molt veure-hi cares conegudes de persones amigues. Algunes fa temps que no ens veim. D’altres no fa tant. Totes segueixen amb atenció les primeres indicacions que hi adreça el batle de la vila, Pere Torrens Escalas de la formació independent Tot per Búger, qui roman dins la sala tot el temps que dura l’acte.

També col·laboren en la interpretació del cant en kirundi que Bernat Forteza s’ha aplicat a fer assajar i que alegra ben molt la gent de Burundi que té l’oportunitat d’escoltar-lo.

Me’n surt molt content de veure que s’hi reparteixen més d’una dotzena d’exemplars d’aquest llibre que vol retre homenatge a la presència de gent mestissa a l’illa de Mallorca, fent-hi veure alguna de les aportacions positives que hi feim des del punt de vista cultural, social, veïnal, religiós, polític, etc.

També pretén recaptar aportacions senzilles que ajudin a tirar endavant mitja dotzena de micro-projectes de col·laboració mallorquina amb el Sud.

Acab la meva intervenció intentant reiterar que som una d’aquelles persones que considera que la gent del Nord hem d'aprendre a girar la ullada cap al Sud d'una altra manera: enlloc de compatir-nos d'uns pobrets que viuen en situació de pobresa extrema, hem de cercar i trobar maneres concretes de compartir-hi misèries imposades d’una manera o una altra per la injustícia global que marca aquest planeta nostre, tan maltractat per essers humans insadollables.