Al bon amic Miquel Alenyà i Fuster

No puc assistir a la missa funeral que li fan, a la parròquia de l'Immaculat Cor de Maria a Palma. Alguns dels assistents queden sorpresos de veure que li'l diuen en castellà perquè el prevere és andalús...

A banda de considerar-ho del tot ofensiu, per a la persona i la tasca desplegada a l'àmbit de la llengua i la cultura catalana, el dia que descobresc que el bon amic Miquel Alenyà i Fuster manté actiu un blog tan singularment rellevant com aquest, em qued del tot corprès, i m’afany a llegir-ne alguns dels escrits que hi va penjant.

M'adon que el 13 de gener de l’any 2010, Miquel Alenyà fa la salutació inicial d’un bloc seu que porta per títol «Miquel Cinema. El Bloc de Miquel Alenyà». Veig que conté  la darrera publicació amb data de l’1 d’agost de 2020. 

Ho diu ben clar: «En aquest bloc es presenten comentaris sobre SET temes d'interès: economia, turisme, cinema, pintura, música, Sa Nostra i diversos. S'han afegit passa a passa, a mesura que ha convingut o ha estat possible.

Pel que fa a l'economia, els comentaris es refereixen a l'evolució internacional, europea, espanyola i balear i als problemes i reptes que es plantegen a les Illes de cara al futur. L'apartat de turisme recull treballs, reflexions i opinions sobre la realitat, els problemes i els reptes que per a les Illes presenta el turisme de masses. Pel que fa al cinema, es presenten crítiques i comentaris de pel·lícules de tots els temps. Amb relació a la pintura es parla d'artistes, exposicions, obres comentades i events de relleu. Pel que fa a la música, s'ofereixen comentaris sobre concerts, novetats, enregistraments i events d'interès. Es dedica un apartat a Sa Nostra, una entitat que ha estat clau per a les Illes des de la seva creació el 1882. Un darrer apartat recull aportacions referents a temes diversos, com ara qüestions de gènere, problemes socials, referències biogràfiques i altres.

Que tot plegat sigui útil als lectors. Salutacions, Miquel Alenyà»

Al llarg de cadascun d’aquests 10 anys que van des del gener de 2010 fins a l’agost de 2020, hi va fent aportacions ben sucoses, de manera que els anys 2013, 2010 i 2014 es converteixen en els tres en què hi aporta més entrades: 290, 199 i 172 respectivament. 

Mentre que els anys 2020 i 2018 recullen el nombre més baix d’entrades: 2 i 1 respectivament.

En total, són més de vuit-centes entrades que, tretze anys i quatre mesos després d’haver-ne iniciat la publicació, quan ens arriba la notícia de la seva mort, tot el conjunt d’aquests escrits seus poden contribuir  molt positivament a valorar més objectivament la figura, personalitat i obra d’aquest mallorquí insigne, de nom i llinatges Miquel Alenyà i Fuster.

A totes aquestes, s’hi han d’afegir les que introdueix en aquest altre blog sobre CINEMA, que duu per títol «miquelcinema.crítiques. Crítiques de cinema de tots els temps. El bloc de Miquel Alenyà (I)».

En aquest altre cas, són quatre anys seguits de fer-hi unes dues-centes aportacions (2010, 2011, 2012 i 2013).

Pel que fa als temes de CULTURA,  n’hi exposa molts de ben variats: 

Art i cultura (20), Autobiografia (5), Biografies (291), Creu Roja (51), Creu Roja. Biografies (109), Curiositats (4), Diversos (2), Economia (17), Economistes (16), Esports (4), Filologia (1), Fotografies (2), Fotògrafs (1), Gastronomia (43), Història (89), Institut RLL (168), Llengua (2), Música (10), Natura i Medi Ambient (1), Notícies de darrera hora (2), ONG (4), Personatges d'Alcúdia (4), Pintor (1), Pintors (125), Pintura (39), Pregons de festes (2), Prehistòria (8), Presentacions (4), Qüestions de gènere (1), Sa Nostra (5), Turisme (3), Urbanisme (2), Urbanisme i Diversos (1), i Diversos (5), Monogràfics de pintura (5)

Que en pau descans, qui ha treballat tant a favor de la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra història, la nostra economia...!

En defensa de la diversitat lingüística (2): l’activista mexicana Yásnaya Elena Aguilar Gil, a Palma

Yásnaya Elena Aguilar Gil es lingüista, escriptora, traductora, activista de drets lingüístics i investigadora mexicana. A l’actualitat té 41 anys d’edat.

Es tracta d’una escriptora que aconsegueix de recopilar i reunir en un sol volum tot una sèrie d’articles publicats a la revista mexicana «Este País» entre els anys 2011 i 2015.

La lectura d’aquest llibre, i dels comentaris reflectits a mitjans diversos, permet de seguir el seu camí personal, polític i intel·lectual des dels seus inicis com a escriptora pública fins al moment actual, en què emergeix com una de les pensadores més originals i més interessants del Mèxic contemporani.

Tot i que el seu tema central són les llengües i les seves pràctiques, moltes preguntes i reflexions que fa l’autora miren d’anar més enllà i aborden problemes centrals en la història i la vida de Mèxic, sobretot pel que fa als pobles indígenes.

Mostren ben a les clares que la lingüística és política, que la relació entre el castellà i les TRES-CENTES SEIXANTA-CINC LLENGÜES (o més), que pertanyen a SEIXANTA-VUIT SISTEMES LINGÜÍSTICS de Mèxic, esdevenen una part clau en la història de la construcció d’aquest Estat nació, i del racisme i la violència que l’han acompanyada.

Es tracta d’una dona, amb veu nova i fresca, que parla l’ayuujk com a llengua nativa, i que utilitza el castellà com una eina de comunicació i de qüestionament, més que com a llengua de prestigi.

El conjunt d’aquesta antologia escrita esdevé una denúncia eficaç i precisa dels atropellaments i maltractaments que han acompanyat la «castellanització forçada» de les poblacions que parlen llengües indígenes: des del sofriment de l’alumnat en els internats, fins als menyspreus quotidians infligits pels «mestres bilingües». Com assenyalen comentaristes diversos.

Aquest llibre, a més de mostrar la importància de la resistència dels pobles originaris, és una invitació a valorar i fruir de la diversitat lingüística, escrita des de l’experiència i el pensament d’una dona mixe, defensora aferrissada dels drets lingüístics a Amèrica Llatina, i al món sencer. (La Casa del Libro)

Empesa per la seva passió profunda per les llengües, la lingüística, la literatura, ultrapassant els límits del seu «ayuujk» natiu i del seu castellà après, fins apropar-se d’idiomes més parlats arreu del món, com el rus, però també de llengües indígenes incomptables, amenaçades, marginades i sovint a punt de desaparèixer, basteix una defensa tan apassionada com raonable, tan rigorosa com amena, del valor de les llengües indígenes, de la pluralitat cultural i de la vitalitat de les tradicions dels pobles originaris.

Aquesta claredat d’idees i de conceptes referma i enforteix encara més les seves denúncies conra la discriminació lingüística, contra el menyspreu envers les llengües indígenes i contra la prepotència dels defensors del castellà com a llengua nacional.

Escrit al llarg de tot una dècada, aquest llibre està destinat a ser exponent d’una autèntica renaixença del pensament contemporani sobre parlants de llengües indígenes. (Federico Navarrete)

El llibre consta de 38 articles publicats a la revista «Este País» durant els anys 2011 i 2015. Van acompanyats d’una col·lecció de posts i tweets que els nodreixen. Exhorta a valorar la diversitat lingüística i cultural existent en el món... Conté una anàlisi aguda sobre les cares i matisos múltiples de la discriminació i del colonialisme, que han hagut de patir les poblacions parlants de llengües distintes del castellà...

L’autora posa de manifest que, en ple segle XXI, l’Estat mexicà continua considerant com a problema el monolingüisme de qui parla una llengua distinta del castellà. Mentre que, en el cas de poblacions monolingües hispanoparlants, solen valorar la situació d’una altra manera, molt distinta.

Adverteix que, si continuam per aquest camí, resultarà impossible frenar la mort de les llengües, i establir relacions interculturals sanes i equitatives...

Presenta una col·lecció de denúncies contra la discriminació lingüística, el menyspreu cap a les poblacions que parlen llengües distintes del castellà, la violació constant dels drets lingüístics i la manca d’accés a l’autodeterminació lliure dels seus territoris...

Respectar la diversitat lingüística implica reconèixer i valorar en positiu les poblacions que les parlen. Aleshores presenta dos dubtes: Com pots arribar a valorar bé allò que menysprees? I com pots arribar a respectar allò que negues i amagues?

L’autora convida a obrir les oïdes i la ment per viure des de la diversitat de les llengües existents al país... (Margarita Martínez Pérez)

Ens demana, també, que entenguem que l’extinció de les llengües en risc no és solament un assumpte de caire lingüístic, cultural i ètnic, sinó un problema d’indole social; allò que té a veure amb la lingüística és polític, l’assumpte indígena no és només assumpte d’indígenes; la defensa de les llengües originàries implica la defensa dels territoris i de les poblacions que les parlen (en mantenir-hi els coneixements des de pràctiques lingüístiques i culturals).

 

Conclou així l’autora mexicana: «No hi ha llengües sense parlants i no hi ha parlants sense territori... La defensa i protecció d’un territori qualsevol, passa per defensar-hi, també, les poblacions que hi viuen i la llengua que parlen.»

En defensa de la diversitat lingüística (1): "Ää: Manifiestos sobre la diversidad lingüística", de la mexicana Yásnaya Elena Aguilar Gil

Quan el bon amic navarrès Nicolás Ibarra, establert a Mallorca des de fa dècades, em proposa de presentar aquest llibre sobre «la diversitat lingüística», no m’hi puc negar de cap de les maneres. Tot i que, de cop sec, em sorprèn bastant una proposta com aquesta, en tractar-se d’un llibre i d’una autora mexicana que no han estat mai al meu abast. N'hi desconec les dades per complet.

El fet és, emperò, que avui dia, a través d’internet, ens podem informar més o manco detalladament sobre gairebé tot.

Així que m’hi pos tot d’una, a preparar-ho. En contacte amb amistats meves mexicanes de temps enrere, m’assabent que es tracta d’un llibre singularment rellevant dins l’àmbit de la defensa de les llengües indígenes d’arreu del món.

Entrant axarxes socials, m’és possible accedir a comentaris mexicans sobre aquest llibre de Yásnaya Elena Aguilar Gil. Prov de cercar fòrums de lectura, llibreries en línia o xarxes de la intercomunicació diverses que mantenen actives comunitats de gent lectora. Mir de cercar en blogs o pàgines  web sobre literatura mexicana o sobre temes de diversitat lingüística. Arrib a llegir opinions i comentaris d’altra gent, que coneixen molt més i molt millor que jo, com ha estat rebuda aquesta publicació en aquell país d’Amèrica Central, i també a la resta d’aquest món nostre.

Com a mallorquí que té la gran sort d'haver compartit la vida, durant alguns anys seguits, enmig de poblacions africanes residents a territoris amb llengua pròpia, com és ara el kirundi: una llengua arraconada i ofegada pel francès (que s'hi esdevé la llengua oficial de Burundi); o amb poblacions andines en territoris que també compten amb llengües pròpies, com són ara el quítxua o l'aimara, arraconades i ofegades igualment pel castellà (que s'hi esdevé la llengua oficial de Perú)...

Quant i més, com aquí a Mallorca i arreu dels Països Catalans, que comptam amb una única llengua pròpia, com és ara la catalana, arraconada i ofegada cada cop més intensament des de fa segles, també, per la llengua castellana (que s'hi esdevé la llengua oficial d'Espanya), em sent molt orgullós, content i satisfet de rebre l’encàrrec de presentar aquí, a Ciutat, una dona mexicana com aquesta, gran defensora de les llengües indígenes minoritzades arreu del món, llengües que, malauradament, es troben en perill lamentable d'extinció.

«Les nostres llengües continuen discriminades dins el sistema educatiu, dins el sistema judicial i dins el sistema de salut. Les nostres llengües no moren soles; a les nostres llengües, les maten!», acostuma a dir pertot arreu allà on va.

Si ho sabré jo, que a la dècada dels anys 90 del segle passat intervenc en ocasions diverses, com a diputat autonòmic, davant del Congrés dels Diputats a Madrid, i al mateix Parlament Europeu, defensant-hi l’ús de la llengua catalana com a «requisit» a l’Administració de Justícia espanyola!, Un assumpte que encara ara duu coa, més de vint anys després!

He d’agrair ben molt al Centre Basc Arteà -  Euskal Etxea Artea - que m'hi ha convidat. Eskerrik asko gonbidatzeagatik! Com també a la Llibreria Lluna que me n'ha facilitat l'exemplar del llibre i aquest espai encisador on gaudir-ne presències i converses. 

Per tot quant he pogut arreplegar, per ací i per allà, arrib a destriar que la desaparició de la diversitat lingüística és una de les preocupacions majors d’Aguilar Gil, un fenomen que, segons Yásnaya,  té molt a veure amb la conformació dels Estats. M’agrada la distinció que estableix entre «les llengües dels Estats i les llengües (a pesar) dels Estats».

Massa sovint passam per alt que l'Estat espanyol és un estat europeu que compta amb una gran diversitat lingüística. Per poc esment que hi parem, veurem que el conjunt de les llengües que s’hi parlen actualment, una desena, constitueixen un patrimoni etnolingüístic i cultural de valor immens: amazic (Melilla), àrab (dariya, a Ceuta), aragonès, astur-lleonès, castellà, català, èuscar, gallec, occità i portuguès. Tot i la manca de reconeixement i de respecte que es mereixen totes, i que mai no arriben a rebre enlloc com cal.

Sabem prou bé que la llengua oficial i majoritària a l'Estat espanyol és el castellà. Sovint oblidam, emperò, que unes altres quatre llengües (català/valencià, gallec, èuscar i occità) són oficials juntament amb el castellà a 6 comunitats autònomes i que, a més a més, continuen parlades en 10 de les 17 comunitats autònomes d’Espanya: Catalunya, Illes Balears, Franja d’Aragó, Múrcia (El Carxe) i País Valencià, cinc comunitats autònomes on, a més del castellà, parlen català; Galícia, Castella-Lleó (El Bierzo) i Astúries, tres comunitats autònomes on, a més del castellà també parlen gallec; País Basc i Navarra, dues comunitats autònomes on, a més del castellà, també parlen èuscar; Catalunya, una comunitat autònoma on, a més del castellà i del català, també parlen occità. En unes altres tres comunitats autònomes, dues altres llengües queden protegides d'alguna manera, tot i que no són oficials: l’asturlleonès i l’aragonès. 

Amb això, podem dir que molt més de la meitat de les 17 comunitats autònomes espanyoles NO són monolingües! NO parlen castellà només! Quasi res! 

Quines són les comunitats autònomes monolingües, on només parlen castellà? Aquestes 6: Andalusia, Cantàbria, Castella-La Manxa, Illes Canàries, La Rioja i Madrid. Són les sis comunitats autònomes monolingües castellanes, enfront de les altres 11 que posseeixen i empren alguna altra llengua a més del castellà.

Convidada a la presentació d'aquest llibre a la LLIBRERIA LLUNA

M’agrada el contengut d'aquest llibre de Yásnaya E. Aguilar "Manifiestos sobre la diversidad lingüística". Veig que és una obra que encoratja la reflexió crítica i convida a la societat a prendre consciència del valor de la diversitat lingüística, és a dir, la varietat de llengües que existeixen al món.

Veig que l'autora és una activista mexicana que defensa la importància de preservar i protegir les llengües minoritzades, especialment les indígenes, que s'estan perdent a un ritme alarmant.

En aquest llibre, Aguilar presenta diverses reflexions i manifestos sobre la diversitat lingüística i la seva defensa, i proposa diferents estratègies per a promoure la seva conservació i revitalització.

Es tracta d’una escriptora i activista mexicana que escriu en castellà: és la seva llengua materna i la llengua oficial de Mèxic. No obstant, Aguilar esdevé defensora aferrissada dels drets de les llengües indígenes del país, i sovint participa en campanyes per a la seva protecció i promoció.

>

Si no m’he errat de comptes, Aguilar pertany a la comunitat indígena nahuatlaca, una de les nombroses ètnies que habiten Mèxic i que tenen la seva pròpia llengua i cultura. Concretament la variant de Mixe de Coatlán, parlada per la comunitat mixe a l'estat d'Oaxaca, Mèxic.

M’ha interessat ben molt aconseguir de traduir a la llengua MIXE, la que em sembla que deu ser la seva, aquesta expressió catalana, molt breu, de salutació: «Benvinguda sies a l'illa de Mallorca, amb el català com única llengua pròpia, tu qui ets una gran defensora de les llengües indígenes mexicanes!»

"Wāyi ep badun tööwà' ka'mo lē jta̱' Mal Naluka̱, kēja̱ gān-ké̱n yēē mēēni̱' ne le k'akiə̱ nä' näwütjə̱̱̱ ku ca̱'a̱na̱ ta̱j jaa lu'una̱ jën bia".

Que sia benvenguda a La Roqueta! 

X Diada eminentment cultural d’Amics del Seminari, a Felanitx (1): descripció de la jornada

Tenc la ferma convicció que aquesta X Diada d’Amics del Seminari de Mallorca passarà a la història com una de les diades culturals més «singularment extraordinàries» i significatives. Remarcant-n’hi el caràcter de «cultural».

TONI OBRADOR, acompanyant lectura de poemes
amb la seva guitarra màgica, a Felanitx

Qui ha tengut oportunitat d’assistir-hi ha pogut rebre, durant prop de tres hores seguides, un bon bany d’aigües, tant superficials com profundes, en les quals els organitzadors felanitxers han aconseguit de submergir-nos, als prop d’un centenar d’assistents a l’acte cultural realitzat a l’interior de l’església parroquial de Sant Miquel, de Felanitx.

Enhorabona a Tomeu Rosselló, Miquel Monserrat, i Biel Bennàssar, que s’hi han dedicat en cos i ànima, a la preparació, realització i organització d’una Diada, ajornada tres pics seguits, per motius diversos, i que, a la fi, ha vist la llum de la vida en un dia assolellat que ens ha permès de gaudir a les totes de la lluminositat intensa tramesa a través dels vitralls admirables del temple felanitxer (tot i fastidiar-nos una mica el passi de diapositives...).

Estic passant un guster d’editar-ne els vídeos, que m’hi tornen a endinsar, en aquells instants tan sublims, animats per l’actuació musical de dos guitarristes felanitxers, coneguts i reconeguts arreu del món, com són Toni Obrador i Joan Carles Vaquer. 

Són uns instants que comencen amb la presentació de l’acte, a càrrec del company felanitxer i amic de Seminari, Tomeu Rosselló, qui s’ha esmerçat a recordar que, seguint la tradició venerable de l’associació cultural Amics del Seminari, segons la qual cada Diada ha anat dedicada a una personalitat local, en aquest cas seria per a mossèn Pere Xamena i Fiol, conegudíssim i recordadíssim professor i superior al Seminari diocesà de Mallorca. Tot i amb això, ens ofereix la repassada breu d’unes altres dues dotzenes de persones de Felanitx, considerades per ell igualment mereixedores d’aital distinció honorífica: 22 homes i 2 dones...

Amb una preparació acurada, el fotògraf felanitxer de prestigi més que reconegut, bon amic de Seminari, Biel Bennàssar, ens ha volgut oferir una esplèndida exposició de fotografies relacionades amb la figura de mossèn Pere Xamena i la seva vinculació amb la vila felanitxera. 

Tot i que la lluminositat del recinte (en aquest cas indesitjable!) no li facilitava gaire la tasca del passi de diapositives, i que, (per variar) els estris a emprar se li han rebel·lat en contra, a darrera hora, hem pogut seguir-ne les explicacions de qui deu ser un dels millors fotògrafs en la història de Mallorca.

Les intervencions del rapsode de Son Valls, bon amic de Seminari i condeixeble meu, Miquel Monserrat, ens han delitat amb la declamació d’una sèrie de poemes d’autors felanitxers, acompanyats amb les guitarres que fan sonar magistralment els músics Toni Obrador i Joan Carles Vaquer, ben proveïts d’estris electrònics de darrera generació.

Lamentablement, per problemes de salut, no hem pogut gaudir a plaer de la presència i la intervenció del bon amic de Seminari i eminent doctor en Teologia moral, professor del Seminari, Medalla de la Ciutat de Felanitx, mossèn Bartomeu Bennàssar, amb la seva lliçó programada. El text de la qual ha d'aparèixer publicat al número proper de la revista de l'associació.

Tot desitjant-li una recuperació prompta i estable, li hem d’agrair que, en lloc seu, hàgim pogut gaudir a plaer del que, per a mi, han estat els dos moments més àlgids en el desplegament d’aquest acte cultural (sense desmerèixer-ne res per a la resta!). No n'hi deu haver, d'altre, de precedent, que jo recordi.

Qui no ha assistit a aquest acte cultural d’Amics del Seminari a Felanitx, s’ha perdut l’ocasió única de fruir, com mai enlloc, en viu i en directe, a l’interior d’un temple que ressona a les totes, el que jo valor i consider com a «cloenda musical» extraordinàriament singular.

La interpretació que hi fan els dos músics felanitxers, Toni Obrador i Joan Carles Vaquer, és de les històriques. D’aquelles que requereixen estris molt millors que el meu, per quedar-hi enregistrades a la perfecció. Úniques. Singulars. Excel·lents. Increïblement factibles. Més semblants a un somni que a una percepció real...

«Les feuilles mortes», d’Ives Montand, i, sobretot, «Adagio», d’Albinioni, em posen els pèls de punta i m’omplen d’enveja sana com a músic. Gràcies, Joan Carles. Gràcies Toni. Per molts d’anys més, en aquesta tasca cultural tan intensa.

M’he estimat més deixar per al final de l’enregistrament d’aquest vídeo el que n’és, en realitat, el principi i l’inici d’aquesta X Diada Cultural d’Amics del Seminari de Mallorca a Felanitx. Per als creients, n’és l’origen i la culminació, amb l’Assemblea / Celebració del Memorial del Senyor a l’Església Parroquial de Sant Miquel de Felanitx. Una de les celebracions eucarístiques més entranyables en les quals he participat mai a Mallorca...

La presideix, humilment i modesta, el rector de la Parròquia de Sant Miquel de Felanitx, mossèn Josep Cerdà Tomàs, per la impossibilitat manifesta d’assistir-hi el bisbe de la diòcesi monsenyor Sebastià Taltavull i Anglada, qui s’ha hagut de fer present a Menorca.

Coincideix el mateix dia i la mateixa hora amb l’ordenació episcopal i presa de possessió de Mons. Gerard Villalonga Hellin, bisbe electe de Menorca, presidida per l'Excm. i Rvdm. Mons. Bernardito Auza, Nunci Apostòlic de Sa Santedat a Espanya, a la Catedral de Menorca (Ciutadella), dissabte 22 d’abril de 2023, 11.30h.)

A tot plegat, s'hi ha d'afegir el regal d'un pendrive que la Junta Directiva de l'associació cultural Amics del Seminari de Mallorca ha volgut fer arribar a tots els membres, sòcies i socis, com a record entranyable i inoblidable d'aquesta Diada Cultural felanitxera 2023.

En format MP3, començant per la intepretació de l'Himne de Felanitx (de Capó Adrover) i acabant amb la Jota Meravella, de s'Estol des Gerricó, ens deliten amb una quarantena de peces musicals, diverses i entretengudes, que ens acompanyaran sempre, quan tenguem ganes d'escoltar-les.

Són peces musicals variades de Capó Adrover, de Xamena Palou, de Bernat Julià, d'Aulí Caldentey, d'Oliver Martí, de Tomeu Bennàssar, de Manresa Adrover, d'Andreu Maimó, de Vich Bennàssar, de Manresa Gomila, de Vaquer Ramis, de Vicens Capó, d'Obrador Llinàs, de s'Estol des Gerricó, i d'altres autors anónims...

Feliç X Diada Cultural d’Amics del Seminari de Mallorca, durant la jornada prèvia a la celebració de la Diada de Sant Jordi 2023 als Països Catalans.

AD MULTOS ANNOS!

Pluges al Perú (2): El fenomen climàtic de El Niño

A Lima.

Em diuen que s’estan suportant aquests dies unes temperatures altíssimes, mai vistes a la capital del Perú durant cap mes d’abril anterior.

Al Nord del Perú, (Chiclayo, Piura, Tumbes...).

Cauen unes pluges torrencials i tempestats elèctriques que fan por. Sobretot a les zones més inundables, més baixes, on miren de construir-s’hi les cases i els domicilis les famílies més modestes. En molts de casos, tot hi ha quedat inundat i la gent s’ha quedat sense res. 

És molt lamentable veure que hi ha tantíssimes zones baixes (conques cegues) on les aigües s’hi queden embassades i no troben ni tenen cap sortida. Amb la conseqüent presència de moscards i inevitables barreges d’aigües pluvials amb altres aigües brutes i embrutades més i més.

Em dol al més profund de l’ànima veure com Piura està travessant una temporada molt forta, per les pluges que molt probablement acompanyaran la població durant molt de temps, per la presència dels corrents d’aire del Niño.

Diuen els experts que això pot durar mesos. I que es pot incrementar i empitjorar encara més, de bell nou a finals d’any. Que Déu els empari i protegeixi! I que les autoritats s'hi aboquin com cal!

Aques reportatge sobre Piura al programa televisiu peruà Cuarto Poder del canal 4, en pot donar una idea més o manco aproximada d'allò que s'està passant a Piura, amb reportatges colpidors. (IFP)

El fenomen climàtic de El Niño, que afecta Perú des de temps immemorial, és responsable de l’augment de les temperatures globals i de l’agreujament dels fenòmens meteorològics extrems, segons els entesos en la matèria. La causa ve provocada per les temperatures dels oceans i els vents de l’oceà Pacífic, que oscil·len entre l’encalentiment que provoca el corrent anomenat El Niño i el refredament provocat pel corrent anomenat La Niña.

Als edificis situats en les parts més altes de la regió piurana -zona desèrtica a la vorera de l’oceà Pacífic-, les pluges torrencials continuades hi provoquen diluvis que fan córrer les aigües pels carrers, com és el cas de l'Assentament Humà de Santa Rosa al Districte piurà 26 d'Octubre, on produeixen  moltes goteres que la gent mira de solucionar de la manera millor possible (ZSMR). 

Tot s'hi queda ben mullat, les aigües entren dins les cases, les tempestats elèctriques amb trons i llamps tenen espantada la població que, a més d'això, es troba amb altres dificultats pràctiques. Com les que els duen a veure's en l’obligació d’haver de tenir els mòbils en mode avió mirant de carregar-ne l'energia, o d’haver de mantenir-los apagats i de desconnectar aparells elèctrics, degut a les tallades inesperades del subministrament d’electricitat (PYLM).

Tothom considera del tot lamentable la negligència per part de les autoritats en una situació com aquesta, sobretot en no haver fet res a l'hora de prevenir desastres com aquest. Lamentable també que les autoritats encarregades de la protecció de les poblacions més vulnerables, no aconsegueixin de fer el suport necessari per atendre les zones inundades, on les famílies no tenen més remei que haver d’abandonar-ne les cases perquè hi corren un risc molt gran (MAZL).

S’esdevé molt trist veure la situació en què queden moltes poblacions que ho han perdut tot, absolutament tot, degut a les aigües caigudes que, si no se n’han duit els mobles i tots els elements de la casa amb el corrent, l’hi ho han deixat tot ben malmenat.

El fenomen climàtic de El Niño, es veu que enguany està fent matx al Nord del Perú. Que no duri gaire més!

Pluges intenses al Perú (1): a les regions del Nord del Perú

Molt males notícies m’arriben del Perú aquests dies, sobretot des de les regions del Nord peruà on les pluges torrencials n’estan fent, de les seves, des de fa un bon grapat de setmanes. Com no havien vist mai! 

A la ciutat i la regió de Piura

Amistats piuranes em parlen, espantades, de la gran quantitat d’aigua de pluja que està caient a la ciutat i a la regió de Piura, que tantes vegades he tengut l’oportunitat de visitar, on vaig treballar-hi alguns anys a la dècada dels anys 70 del segle passat.

Coincidint amb la celebració de la Pasqua Florida, m’arriben dades relacionades amb els desastres naturals que ocorren enguany al Perú, precisament en indrets que he tengut l’oportunitat de visitar en ocasions diverses.

A la ciutat de Piura, em diuen, no recorden d’haver vist mai el que s’hi està passant, amb  unes pluges fortíssimes que cauen damunt d’una ciutat gens ni mica preparada per fer front a fenòmens tan intensos com aquests.

Una situació que obliga la població dels "Assentaments Humans" (com s’anomenen avui dia aquells antics "Pueblos Jóvenes" del meu temps) a haver de traure al carrer, ja inundat, les aigües caigudes a l’interior de les cases: «Quan plou d’aquesta manera, tothom es banya!», diuen humorísticament per aquelles contrades nord-peruanes.

De manera tan sorprenent com insòlita, les darreres setmanes Piura ha rebut molta de pluja i molta de calor alhora. Sobretot durant la nit, em diuen, resulta eixordador el renou que produeixen les tempestats, acompanyades de trons i llamps escandalosos i temibles, com no s’havia vist mai en aquell indret tan apropat del desert del Sechura, fronterer amb el país veí d’Equador.

Diuen que deu ser la pluja més forta caiguda enguany damunt aquesta zona.

Chazuta. Tarapoto, selva amazònica nord-oriental

També a la regió amazònica nord-oriental de Tarapoto, on fa tres anys vaig tenir l’oportunitat d’arribar-hi i de veure-hi la gran feinada feta amb el suport institucional del Govern de les Illes Balears, em diuen que el riu Huallaga s’ha desbordat a les totes i ha inundat aquella zona, que s’hi ha quedat totalment enfangada, degut a les pluges intenses que caigudes a l’amazonia peruana.

Em diuen que el riu augmenta de cabal molt rapidíssimament, de manera que les parts baixes de la Cooperativa Allima Cacao, on se situava el viver de plançons de cacau i majambo, han estat inundades, quedant-hi del tot inservibles. Me’n passen imatges que fan plorera... a la vista d’aquelles altres que hi vaig poder prendre fa tres anys en aquest mateix indret...

Em diuen que hi ha pobles inundats, carreteres destrossades, cultius inundats, infraestructura productiva/econòmica inservibles, degut als embats de la natura que hi està fent matx a les totes.

A un negat, dau-li aigua! Com diuen en bon mallorquí. Després de mesos de protestes multitudinàries per l’enderrocament del president de la República, Pedro Castillo, quítxua del nord, substituït per la quítxua del sud, Dina Boluarte, fa una mesada que les poblacions han de suportar els estralls que ocasionen, sobretot al nord, les pluges intenses que hi van caient, tant a la zona urbana com a les rurals.

Hi ha dies que en cauen torrencialment durant més de 14 hores seguides, de manera ininterrompuda. Cosa molt difícil de suportar mentre ocorre, i molt més mal de mantenir encara després, quan se’n pateixen els efectes més devastadors.