Francesc Esperança, "l'autobiografia" del papa Francesc

La mort sobtada del papa Francesc, en bon Dilluns de Pasqua 2025, no m’ha permès de llegir totalment el llibre sobre la seva «autobiografia» (potser sigui la primera d'un papa!) que vaig adquirir a principis de la quaresma, a la ciutat de Barcelona.

Així i tot, el consider força recomanable a l’hora d’endinsar-nos en la personalitat d’aquest personatge tan singular, en ple segle XXI: el primer papa sud-americà, el primer papa jesuïta i el primer papa que pren el nom de Francesc. Tres qualificatius que defineixen a la perfecció el gran llegat que ens deixa.

Portada del llibre FRANCESC ESPERANÇA

Moltes de gràcies, papa Francesc! Que Déu vos ho pag, com vos ho mereixeu, Ell qui en sap, qui pot i qui segurament també vol.

En bon primer Divendres de Quaresma, mentre acudesc a la llibreria barcelonina Alibri Llibres del carrer de Balmes 26, acompanyant-hi l’autor mallorquí del llibre «Quadern de quaresma», el bon amic Miquel Àngel Lladó, mir de pegar una ullada a publicacions més recents.

D’entre totes, me n’assenyalen una que jo desconeixia. Segons el llibreter, es tracta de la primera autobiografia que es fa un papa i es publica. A més a més en català! S’hi remarca que són «les primeres memòries d’un papa».

És la primera edició d’un llibre de 340 pàgines, publicat per Rosa dels Vents a Barcelona el mes de gener de 2025. En col·laboració amb Carlo Musso, es fa simultàniament en els idiomes principals i en més de cent països del món. La traducció al català corre a càrrec de Maria Llopis Freixas.

A la nota breu (pàg. 331), el coautor afirma que per voluntat del papa Francesc la seva autobiografia s'hauria d'haver publicat inicialment com a llegat després de la seva mort. Però el Jubileu de l'Esperança i les necessitats de l'època l'han resolt a difondre ara aquest llegat tan preuat (uns tres mesos i mig abans que mori).

«La memòria és un present que no para de passar, diu un poeta mexicà» (p. 9)
«L’esperança és sobretot la virtut del moviment i el motor del canvi; és la tensió que uneix memòria i utopia per construir realment els somnis que ens estan esperant» (p 9)

1. Que se m’encasti la llengua al paladar (pàg. 17)

Llegint les primeres pàgines, on Jorge Mario Bergoglio narra l’anada i el viatge marítim dels seus padrins italians – Giovanni Angelo i Rosa Margherita Vassallo – amb el seu fill – Mario -, cap a l’Argentina, arribant-hi  l’1 de febrer de 1929, dues setmanes després d’haver salpat del port de Gènova,  «un dels hiverns més freds que hauria conegut el segle XX», em ve a la memòria, de manera molt clara, que mon pare, arribat per primera vegada a Barcelona per aquelles mateixes calendes, provenint de Guinea Equatorial on havia nascut, no hi trobava la manera d’adaptar-s’hi: pel fred imperant, del tot inexistent al seu país natal!

Els germans del padrí de Jorge Mario hi havien arribat abans, a l’Argentina, l’any 1922.

M’entren endins algunes de les expressions que amolla en aquests primers capítols:

«La nostàlgia de les arrels és un sentiment sa, perquè un poble sense arrels es perd, i una persona sense arrels està malalta» (p 22)

«Por lo que el árbol tiene de florido vive de lo que tiene sepultado», com diu un poeta argentí, Francisco Luís Bernárdez. (p 22)

«Van portar amb ells la pobresa, les tragèdies, les ferides de la seva condició, però també la força, el coratge, la perseverança, la fe. I una multitud de talents que esperaven una oportunitat per donar fruits» (p 23)

«Lampedusa, la petita illa del Mediterrani que s’ha convertit en un lloc d’esperança i solidaritat, però també en el símbol de contradiccions i la tragèdia de les migracions i el cementiri marí de massa, massa morts» (p 24)

«Davant la globalització de la indiferència, que ens fa a tots «sense nom»... oblidats de la nostra pròpia història i del nostre destí... la pregunta de Déu a Caín sempre reverbera: «On és el teu germà? La veu de la seva sang clama a mí» (p 25)

2 Fa massa temps que habito amb els qui detesten la pau (pàg. 26)

«Emigració i guerra són dues cares de la mateixa moneda. La guerra és la fábrica més gran de migrants» (p 26)

«El món d’avui sembla cada dia més elitista i cada dia més cruel amb els exclosos i els descartats. Els països en vies de desenvolupament continuen sent desposeïts dels seus millors recursos naturals i humans en benefici d’uns pocs mercats privilegiats» (p 26)

«No se’ls perdona res, als pobres, ni tan sols la seva pròpia pobresa» (p 26)

«Com va escriure Primo Mazzorali, un dels gran rectors d’Itàlia, un rostre profètic, lluminós i «incòmode» d’un clergat no clerical: «Els pobres són una protesta contínua contra les nostres injustícies; el pobre és una pólvora. Si li cales foc, el món s’ensorra» (p 27)

«La guerra intel·ligent no existeix: la guerra no pot portar més que misèria; les armes, només la mort. La guerra és estúpida. La gent gairebé sempre ho ha entès, la gent no és beneita» (p 34)

«Sé que és molt important que els joves coneguin els efectes de les dues guerres mundials del segle passat: aquella memòria és un tresor, dolorós però molt útil, per crear consciències» (p 36)

  3 Els regals d’una sana inquietud (pàg. 44)

  4 Gairebé a la fi del món (pàg. 55)

  5 Si somos muchos, mucho mejor (pàg. 67)

  6 Com una corda tensa (pàg. 83)

  7 Jugava per la terra que ell havia creat (pàg. 93)

  8 La vida és l'art de la trobada (pàg. 102)

  9 El dia passava com una fletxa (pàg. 111)

10 Es van reconèixer de lluny (pàg. 120)

11 Com la branca de l'ametller (pàg. 127)

12 Devoren el meu poble com si fos pa (pàg. 135)

13 Ningú se salva tot sol (pàg. 151)

14 Ressona amb les vibracions més profundes (pàg. 164) 

15 L'única manera de ser plenament humans (pàg. 176)

16 Com un nen en braços de la seva mare (pàg. 188)

17 Perquè te'n recordes i te n'avergonyeixes (pàg. 208)

18 Tothom a fora i tothom a dins (pàg. 223)

19 Caminant per valls fosques (pàg. 237)

20 La teva vara i el teu bastó em donen confiança (pàg. 251)

21 L'escándol de la pau (pàg. 266)

22 De la mà d'una nena irreductible (pàg. 280) 

23 A imatge d'un Déu que somriu (pàg. 292)

24 Perquè els millors dies encara han d'arribar (pàg. 303)

25 Jo només soc un pas (pàg. 322) 

Contraportada del llibre FRANCESC ESPERANÇA

Totalment corprès per la notícia que rep a mitjan matí del Dilluns de Pasqua, relativa a la mort del papa Francesc, no em puc estar de posar-me a completar la lectura d'aquesta "autobiografia papal" amb ganes de destriar-hi aspectes personals que puguin fascinar-me, encara més si cal (abans que l'assemblea dels cardenals reunits en conclave decidesquin triar-ne un altre!).

Amb ganes també de convidar altra gent a fer-hi el mateix, mirant de seguir-ne les petjades de manera cada cop més esperançada. Tot i la gran pèrdua, irreparable crec jo, que pateix la nostra Església, a l'hora que travessam una nit de fosca tan negra que ens caldrà pregar insistentment: "Veniu, Esperit Sant! Veniu a il·luminar el cor dels cardenals! Veniu Esperit Sant! Veniu Esperit Sant!"

A l'espera que ens escolti, ens atengui i ens protegeixi! A tots els qui volem ser seguidors de Jesús, el de Natzaret, i servidors cada cop més eficients del seu poble més pobre. 

Cecili Buele, capellà catòlic casat

Setmana Santa 2025, i el record d’algunes altres

L'any passat visc la Setmana Santa al Perú, on duc a terme "el millor viatge de la meva vida, abans de complir els 80 anys".

Això vol dir que enguany ja en van vuitanta, de setmanes santes viscudes per mi  al llarg de la meva vida octogenària. La majoria a Mallorca.

Tot i el pas inexorable del temps,  mantenc viu el record d'algunes altres viscudes intensament en territoris africans o sud-americans.

Enguany, en bon Diumenge de Rams, a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, pleníssima de gent a vessar, tanta que moltíssima no hi pot romandre asseguda als bancs i  ha d'estar dreta on pugui durant tota la funció, hi  acompany els cants de la celebració, fent-hi sonar l'orgue, altre temps adquirit i emprat pel bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias (qepd):

Canta, Jerusalem...

 

Tres dies després, en bon Dimecres Sant, com en tantes altres circumstàncies de la vida, m'acut i se’m fa recurrent l'interrogant irresponible de si aquesta no podria ser, per a mi, la darrera vegada que celebr el Dimecres Sant a la Seu Catedral de Mallorca...

Record que quaranta-quatre anys enrere hi acudesc com a prevere en exercici actiu, participant-hi com a rector de la parròquia de l'Encarnació, ben situat i encarxofat, com desenes d'altres companys sacerdots mallorquins, dalt de tot del presbiteri catedralici.

Ara i avui, com en altres ocasions posteriors, ho faig des d'un dels bancs situats allà deçà la meitat del temple... Com la doneta aquella de l'evangeli... Entre fidels assistents, un feligrès més.

Aquest dia, en bon Dimecres Sant de 2025, puc seguir per youtube fins a tres misses crismals distintes que m'interessen: la de la Catedral Regina Mundi de Bujumbura, a la capital del Burundi; la de la Catedral de Lima, presidida pel cardenal Carlos Castillo, al Perú; i la de la Catedral de Mallorca, amb el bisbe Sebastià Taltavull. Una de les tres, aquesta darrera, en directe i físicament present.

Mentrestant no deix de pregar pel clergat de Mallorca i d'arreu del môn catòlic: que Déu il.lumini tots i cadascun dels preveres, perquè romanguin sempre fidels al Senyor, essent i comportant-se pertot arreu com a bons seguidors de Jesús el natzarè i com a bons servidors del poble més pobre, amb el qual Ell s'identifica.

No sé ni record si 44 anys enrere hi són presents més preveres o manco que avui. Enguany n'hi arrib a comptabilitzar més de 120, de capellans, a l'hora que ingressen jeràrquicament i ordenada en processó, clarament demostrativa del poderiu masculí dins aquesta església nostra (sense cap dona ni una que hi entri triomfalment!).

Tots són homes, en exclusiva, capellans diocesans i religiosos de congregacions masculines diverses, tant de ritus occidental com oriental. Més d'una desena de diaques. Manco d'una dotzena de seminaristes (amb bastant més negritud present en els rostres avui dia que no temps enrere, quan el més negre de tots som jo...) Tothom precedit pels escolans portadors dels dos cirials i la creu alçada, amb l'espectacular encenser capdavanter.

Presidits pel bisbe Sebastià Taltavull, en una celebració litúrgica solemníssima de la Missa crismal. Una cerimònia que retransmet en directe IB3, el canal públic autonòmic. Ben animada pel Cor catedralici, l'orgue sonor i l'encens escampat per tots els racons de l'espai imponent i majestuós.

Entre els concelebrants, m'alegra veure-hi algunes cares conegudes. Les primeres que salud, abans, en el claustre de la Seu, són les d'en Suau Serra, Servera Terrassa... I ja dins el temple, Horrach, Seguí... "et alibi aliorum..."

A l'homilia, llarga com de costum, el bisbe Taltavull esmenta el Sínode universal i l'Assemblea diocesana recents; repassa diverses cites bíbliques referides als sacerdots i ministres, i als cristians batiats; cita paraules del papa Francesc; per dues o tres vegades acaba... i no acaba d'acabar una homilia episcopal una miqueta per davall dels 20 minuts de durada...

Segueix la renovació pública de les tres promeses sacerdotals envers l'Església... amb l'assentiment col·lectiu refrendat positivament i clamorosa pel conjunt presbiteral.

Continua la benedicció de les tres àmfores contenidores dels tres olis sagrats portats davant l'altar, entre d'altres, per quatre membres de la nostra parròquia de Santa Catalina Thomàs...

Hi trob a faltar el cant popularment conegut del Crec en un Déu... El de sempre a Mallorca, el d'en Romeu. Crec que s'hi escau, avui i aquí, pentura com mai (tant o més que l'homilia episcopal), en un dia festiu i eclesiàstic com aquest.

Continua la celebració eucarística fins al final, amb la solemne benedicció a mans del bisbe.

Me'n surt content d'haver participat durant una hora i mitja seguida en una celebració eucarística íntegrament en català, l'única llengua pròpia de Mallorca!

I d'haver-hi enregistrat algunes poques imatges amb el mòbil, sense que m'ho hagi impedit terminantment (com en ocasions anteriors) cap element de la guàrdia pretoriana que vigila atentament i acurada tots els moviments dels assistents en el recinte sagrat, amb ulls ben espolsats (com de soldats).

En sortir del temple catedralici, a l'alçada del carrer de sant Miquel, em trob amb una de les processons de Setmana Santa amb caparutxes... guàrdies civils i militars... Compten amb una fantàstica i grandiosa banda de música, magistralment executora d'una peça religiosa ben coneguda.

No en conec el pas. És la primera vegada que l'hi veig.
Fins a l'any que ve idò... Si Déu ho vol.

Mentrestant, no em puc estar de demanar-hi insistentment i reiterada: "Dau-me la fe dels meus pares.... potser el que em manqui, a mi".

En la nit del Dijous Sant 2025, torn a pensar que podria ser el darrer de la meva vida terrenal damunt del planeta. 

En comptes de llegir i tractar els evangelis com uns llibres d'història que ens conten fets succeïts segles enrere a terres palestines, em sent molt més fermament empès a rellegir-me'n els textos com a quatre testimonis vivents de nombroses i diverses experiències espirituals, personals i col.lectives. 

 

Succeïdes temps enrere i en indrets diversos, incideixen en la persona i algunes actuacions més rellevants de Jesús de Natzaret, ressuscitat i reviscolat d'entre els morts per la fe dels seus seguidors més entusiastes.

Després de ser assassinat, de manera violentíssima, per ordre i mandat dels elements més poderosos en l'àmbit de la llei (mosaica i divina), del temple (sagrat i jueu) i de la política (imperial i local) del seu temps.

Lleis i temples i polítiques que avui dia també pretenen fer el mateix, amb qui vulgui fer-se seguidor entusiasta d'aquell natzarè extraordinari anomenat Jesús, fill de Maria i de Josep. 

Certament que amb mètodes diferenciats, molt més sofisticats (camuflats sota codis i contrasenyes legalment establertes, codis canònics ultramontants i caducs, codis de governança salvatgement capitalista), arriben a aconseguir mantenir amagat el bassó evangèlic en masses ocasions: l'amor a Déu per damunt tot, i l'amor a l'ésser més pobre que tenim a prop o enfora. 

Malauradament, lleis i temples i polítiques pretenen fer el mateix també dins la nostra Església catòlica, apostòlica i romana. Tan reàcia a assumir com a propis els pecats estructurals del nostre segle!

Seguint a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, en bon Divendres Sant, a la lectura reiterada de la Passió a càrrec de tres clergues, segueix l’homilia (en boca i expressió del meu condeixeble manacorí mossèn Miquel Serra, qui presideix la cerimònia); l’adoració que tots els assistents dediquen a la Creu on penja la imatge de Jesús crucificat; i la comunió amb el pa eucarístic consagrat ahir, el Dijous Sant. 

En aquesta ocasió, el temple també s’omple de fidels, tot i que no tant com a les dues jornades anteriors.

A l’espera de celebrar-hi la Vigília de Pasqua... si és que no m’ho impedeix el començament d’una d’aquelles pipides que em compareix de tant en tant. Amb el nas ben embromat, des de l’assaig d’ahir capvespre a la capella de sant Miquel de Campanet, m’afany a endevinar les tecles de l’orgue que corresponen a cadascuna de les peces i cançons que acompanyen la celebració de la Vigília de Pasqua, festa major de la comunitat parroquial de Santa Catalina Thomàs i de totes les comunitats cristianes d'arreu del món.

Sort que, per acompanyar el Pregó pasqual, hi participa gent jove amb les seves guitarres, instruments musicals i les seves veus.

Durant la Vigília de Pasqua, assaborim la vivència que Crist viu! Ha ressuscitat! Ho celebram, ens n'alegram i miram de reprendre el camí de viure així com Ell desitja que visquem. 

«Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que vos tendreu entre vosaltres» (Jn 13,35).

 

XII Diada cultural d’Amics del Seminari de Mallorca, al monestir de La Real

 

Cartell anunciador de la XII Diada cultural

Pocs dies abans de la Setmana Santa 2025, membres de la Junta Directiva de l’Associació Cultural Amics del Seminari es fan presents al monestir de La Real, per acabar d’arrodonir els preparatius de la XII Diada Cultural programada per al dissabte 3 de maig, a partir de les 9:15h del matí.

Organitzant la XII Diada cultural al monestir de La Real

Hi som convidats tots aquells que, d’una forma o una altra, hem passat algun temps estudiant (som moltíssims!) enmig d’aquelles quatre parets de l’edifici de Son Gibert. Ara tenim l’oportunitat de retrobar-nos (bastant més granats!) per compartir-hi una jornada, també amb les companyes i els acompanyants que tenguin ganes d’acudir-hi.

Iniciarem la jornada amb la celebració eucarística. La «Missa in memoriam» concelebrada pels companys sacerdots que ho desitgin, en aquesta ocasió, serà presidida pel P. Josep Amengual Batle, MSSCC.

Entre d’altres, hi té anunciada la seva participació mossèn Llorenç Tous Massanet. Fa comptes de desplaçar-s’hi des de Ceinos de Campos (Valladolid), amb un dels seus llibres «Elogio del girasol. Comentario al Evangelio de Juan»: té moltes ganes d’oferir-ne de franc un exemplar a tots i cadascun dels assistents.

Portada del llibre i escrit que s'hi adjunta

Després de la missa, mentre els organitzadors ofereixen un piscolabis a la concurrència, està programada l’exposició d’esbossos per un quadre de l’Assumpta, del pintor Josep Bover, que s’ha encarregat de recollir i d’oferir-hi el bon amic felanitxer Biel Bennàssar.

A mitjan matí, està prevista una conferència molt interessant sobre “Història del Monestir de La Real”, a càrrec del Pare Josep Amengual Batle .

L’Schola Cantorum, dirigida per Tomeu Ripoll Pou, amb acompanyament de l’organista Pep Portell Barceló, i el guitarrista Jaume Barceló Mairata, oferiran un concert coral esplèndid, amb un repertori que inclou 8 peces musicals variades. Comptarem amb la col·laboració especial d’un grup d’esposes dels socis.

Abans del dinar de germanor, elaborat per una de les cases porrerenques més  prestigioses de la nostra illa, s’organitzaran visites guiades a algunes de les dependències més emblemàtiques d’aquest monestir cistercenc, l’existència del qual es remunta al segle XIII.

Per a una organització millor de la trobada, convé comunicar l’assistència al dinar, ABANS DE DIA 27 D’ABRIL, al company infatigable Joan Bonet Rubí (Telf./Whatsapp 606 56 96 58 / bonetrubi@hotmail.com). El preu del dinar és de 5,00€ pels socis i 18,00€ pels no socis acompanyants.

A l’espera de dur a terme, de la manera millor possible, aquesta XII Diada Cultural d’Amics del Seminari de Mallorca, en un indret tan singular com el monestir de La Real, ens alegrarà ben molt veure-hi cares conegudes i poder mantenir una estona agradosa de contacte i de comunicació força enriquidora.

Comentaris rebuts sobre l'entrevista a Ràdio Cultura

Vet ací una CINQUANTENA de comentaris rebuts sobre l’entrevista realitzada per Ràdio Cultura-Mallorca, divendres, 28 de març, a les instal·lacions culturals de Casa Planas, amb la col·laboració tècnica de Federico Marotta Francia i la conducció radiofònica de Miquel Palou-Bosch, quan em sotmeten a una entrevista personal durant gairebé una hora seguida. 

MIQUEL PALOU i CIL BUELE als estudis de Ràdio Cultura

He de dir que m’ho pas la mar de bé, mantenint el micro davant, i càmeres distintes pels costats, responent les preguntes interessantíssimes que em formula el bon amic Miquel, íntegrament en català.

A més de la difusió que en fan, jo també mir de penjar-ne enllaços en aquest blog meu, a facebook i a youtube, convidant la gent a entrar-hi i atendre el que hi deim un i l’altre.

Un cop feta l'entrevista, en molt poc temps, i de manera sorprenent, m’arriben més d'una trentena de comentaris que no em puc estar de reproduir-los aquí mateix (amb la vènia suposada dels seus remitents).

Mantenc la idea que poden ajudar a copsar, no solament la quantitat de seguidors que té aquest programa radiofònic, sinó també el contengut enriquidor i divers de les aportacions que hi fan.

Amb això, em vull mostrar molt agraït a tots i a cadascun dels que hi figuren i dels que no hi apareixen, dels que ho fan per escrit i dels que hi envien paraules de veu enregistrades, dels que hi diuen qualque cosa i dels qui s’estimen més no dir-hi res... El meu agraïment profund a tots, amb el desig que resulti profitós, també, a tots i a cadascun.

01 Bona entrevista! He deixat el comentari al Facebook (C.B.Q.)

02 Moltes gràcies (V.S.N.)

03 Acab d'escoltar-te a la Ràdio Cultura. He cregut entendre, a la teva entrevista quins principis haurien de funcionar per arribar a un món millor i els que te  coneixem de prop sabem que a nivell individual, tu ets la mostra que és possible fer-ho. A nivell de conjunt i ( m’incloc, a mi mateix) ja és més utòpic. Una abraçada (R.B.J.)

04 No atures (V.R.S.)

05 Gràcies pel teu testimoni. No tenc Facebook però he pogut seguir l'entrevista amb format que has posat a l'altre whatsapp. Compartesc el teu misatge malgrat en alguns aspectes ho visc de forma diferent. Tenim molt en comú. Una abraçada i m’nvaeix un sentiment de gratitud (A.M.G.)

06 Gràcies, Cil (G.S.L.)

07 He vist i escoltat amb atenció la teva intervenció a Ràdio Cultural i m'ha paregut un model d'evangelització actual, posant com a model a Jesús de Nazaret. Aquest és l'apostolat que la societat actual necessita, abandonant vells models pietistes i posant la justícia como a centre i fonament de conducta i aprofundint amb el valor essencial de l'amor a l'altre. Molt bé, Cecil. Evidentment es pot seguir i predicar a Jesús des de la fe en Ell, sense ostentar ministeris eclesiàstics.(M.G.P.)

08 Gràcies, Cil (F.T.M.)

09 Molt bé (P.B.)

10 Gràcies pel canvi de format. Així ho he pogut escoltar. Enhorabona. Una abraçada. (G.H.E.)

11 Gràcies, Cecili (R.T.M.)

12 Ho escoltaré amb atenció. Bon dia (O.D.M.)

13 No sé si mi comentario habrá salido en facebook. No me aclaro mucho con las redes sociales. 🤦Pero te lo voy a repetir aquí: ha sido una entrevista muy, pero que muy interesante. Me quito el sombrero ante personas como tú que sois un ejemplo de vida. Ojalá hubiera más personas de este tipo, capaces de conseguir un mundo mejor. Desgraciadamente creo que cada vez vamos a peor. Se han perdido esos valores que podríamos llamar cristianos, en los que nos educaron nuestros padres. Y creo que la institución de la iglesia tiene mucha culpa de ello. No hacen lo que predican y eso aleja a la gente de la iglesia y, x tanto, de esa doctrina de Jesús. Un fuerte abrazo y sigue así x muchos años, x el bien de todos. (S.J.D.)

14 Comulgo con todas las consideraciones que has planteado en esta entrevista q te ha hecho mi Gran Amigo y Compañero Miguel, has citado personajes  históricos que para mi siguen siendo luceros Fanon, de las Casas, Che y Jesucristo q verdaderamente era Marxista y q hoy no sacaría el cinto para echar a los capitalistas del Templo de Dios (q no es el edificio q alberga la iglesia, sino cada uno de nosotros y cuanto más pobre y pecador más cerca de El) sino q empuñaria sin duda un AK47 para proteger al prójimo de tanta depredacion e injusticia capitalista, Dios te bendiga y vuelvas al redil del PCPE (C.D.R.)

15 A les cinq de sa matinada he vist aquesta entrevista que t'han fet i que m'ha agradat moltísim. Jo som una persona amb els pensaments molt semblants en els teus pero malhauradament no amb el teu coratge, som un "tibio" com diu s'evangeli i per tant no serà meu el regne de Deu.  Felicitats Cecili. (P.B.)

16 Grasis (G.M.)

17 Gràcies, Cil (F.T.M.)

18 Bon vespre moltes gràcies per donar-me aquesta oportunitat d'escoltar aquesta entrevista que t’han feta.Si hi hagués moltes persones com tu el món estaria millor👏👏😘 (V.A.)

19 Ur’umuntu w’ukuri (ets una bona persona) (M.S.T.)

20 No tenc facebook... (L.M.C.)

21 Molt bé Cil. Sempre és un plaer escoltar-te. 👍🤗 (R.B.J.)

22 Bon vespre, Cil. Com va tot? Demà ho escoltaré amb tranquilitat. Gràcies! (E.M.L.)

23 Molt bona entrevista,totalment d'acord (P.B.M.)

24 Excelente y disfrutable conversación la de hoy Cil. Enhorabuena. (M.C.R.)

25 Escoltat l’entrevista, m’ha entusiasmat, llàstima que estiguem tan lluny de fer un món com volia Jesús, si podem ajudar als demés, també penso que Jesús era d’esquerres, era molt atrevit (R.P.J.)

26 Uep!! que bo. Tens tota la raó que de veïnats poc coneixem..... mea culpa!! Els temps són així, però encara que poc algo hem de fer .... M´ha agradat molt tota la història amb les teves experiències doloroses moltes, però enriquidores que has viscut. I les anècdotes .... moltes gràcies per compartir. (T.A.M.)

27 He escoltat s’entrevista!!! M’ha agradat molt !!!! QUINA GRAN PERSONA QUE ETS! Molt ben dit tot !!! 😘😘😘😘😘😘(R.M.M.)

28 Cil, ni ets un ingenu ni un somnia truites... M'ha agradat molt aquesta entrevista: senzilla, distesa i ben autèntica i profunda. Gràcies. L'he escoltada tota sencera... (V.V.B.)

29 Ja me l'he escoltada sencera. Molt interessant com sempre  (C.B.A.)

30 Ens ha agradat molt s'entrevista i poder saber més sobre sa teua intensa vida. Salut i moltes gràcies (C.M.T.)

31 Gràcies per compartir!! (P.P.A.)

32 Molt bona entrevista👏👏👏👏 (S.S.T.)

33 Gràcies Cil però ja no tenc Facebook i no ho puc veure (P.A.M.)

34 Ben fet. Salut I força, Cil! (S.A.)

35 Enhorabuena Cecil👏🏼👏🏼👏🏼👏🏼🥰🥰 (E.P.R.)

36 Enhorabona, Cil. Una glopada d'Evangeli, d'utopia. Amb la força de l'Esperit podem fer camí cap a un món nou. Moltes gràcies! (A.P.G.)

37 Magnífica entrevista, ets un comunicador extraordinari. Gràcies. Magnífica entrevista Cil, he passat molt de gust d'escoltat-te (R.M.M.)

38 Fantástica entrevista, con verdades como puños y muy aleccionadora. Cil, me quito el sombrero ante personas como tu, excepcionales, entregadas y un ejemplo a seguir. Un abrazo.
(C.J.S.)

39 Enhorabona Buele. Les teves paraules són sinceres i humanes, Amb els polítics no arribarem a tenir un món millor... No és que avui sigui pitjor. En aquest món sempre s'ha cercat el poder: política, església, etc. Pot ser ara sigui més fàcil amb les tecnologies. És veritat que s'han perdut valors i respecte. He escoltat que encara vols seguir lluitant i no has perdut l' optimisme. Essent negatius no anam enlloc. Una frase que m' encanta! "Si lloras por haber perdido el sol, tus lagrimas no te dejaran ver las estrellas" Rabindranath Tagore". (C.B.A.)

40 Celi! Jo tenc moltes preguntes que fer. Com tu, estic amb Jesús però al Déu Pare no l'entenc. I no se parla del Déu del Antic Testament on hi ha moltes persones que hi estan empotades. L'església, com deia una madona  de 91 anys ( del programa Madones IB3, es dilluns a les 22,20 h.) ha quedat anticuada. Jo no sé si es perquè hi ha interessos ocults de que hi quedi. (T.M.)

41 Cil, un mestre (F.M.T.)

42 Una Magnifica entrevista tal com mereix en Cil. Enhorabona a l'emisora Radio Cultura Mallorca. (B.F.J.)

43 En Cil un Pran Pare i persona con ningú i un cor tan gran com un Sol. (G.M.L.)

44 Una entrevista molt interessant a un personatge molt agradable, valuós, savi i coherent. 👍👏👏👏 (H.T.)

45 Bon dia. GRÀCIES per compartir, un plaer escoltar-te (T.L.J.)

46 Escuché tu intervención de ayer. Maravillosa. Espero poder escucharte pronto,y siempre tan interesante. Un abrazo buen amigo. (J.M.M.)

47 M'ha encantat le teva entrevista i haver conegut una gran part de la teva vida que només coneixia alguns pasatges. He quedat amb ganes de fer un cafetó plegats!! (P.G.G.)

48 Bon vespre Cil.

Fins avui no havia tingut temps de visionar el video. 

És llarg i entretingut, te conec i res de nou. He llegit tot el que has publicat, et...

M'admira la teva fortalesa d'esperit i com no t'ha tombat tanta malifeta d'aquest món.

Com pots seguir pertanyent a l'església catòlica,  sense que t'hagi defraudat o deixat un gran buid, com també Esquerra Republicana... deu ser un tema de fidelitats.

No te jutjo, ja t'he dit, m'admira. 

Aguantes estoicament barrumbades a dreta i esquerra, sense que mermi la teva integritat.

No sé si donar-te l'enhorabona o demanar-te la fòrmula.

És tan preocupant el que ens passa aquests dies, és tan maliciòs i sense principi de fí, que aguantar amb dignitat sense despotricar, maleir, o desitjar el pitjor a tanta dolentia que ens envolta...i va "in crescendo", és molt difícil.

Enhorabona per haver mantingut aquesta armilla aparent, contra tot dolor i destrossa. 

Suposo que la processó va per dins.

Bona nit, I gràcies  per tenir-me en compta a l'hora de les teves publicacions.🙅‍♀️🙅‍♀️🙅‍♀️ Senzillament... (M.X.)

49 Cil!!!! Que entrevista tan interesante. Me ha gustado escucharte. 😊 (G.S.R.)

50 He tenido que escuchar toda la entrevista para saber de qué iba y poder dar una opinión. Va a ser un poco largo porque hay varios enfoques. Es mi opinión. El tema está en que la mayoría de gente de hoy no tiene fé, y niega el fundamento de nuestra Fé: la Virginidad de Maria, la Concepción y no creen en la existencia de Dios. Esto conlleva compromiso religioso, ni obras de misericordia ni mandamientos. A nosotros nos educaron nuestros padres como los tuyos a vosotros, partiendo no sólo de decirnos sino también con ejemplos y todo cala en los niños y cuando nos hicimos mayores esos principios, puede que no todos han estado presentes en nuestro vivir y obrar. La gente No Cree y tú has apuntado muy bien, la opulencia de la Iglesia es criticada y no admitida, la pederastia y los escándalos provocados por los sacerdotes y cargos eclesiásticos...

Yo estoy convencida de que Jesús hubiera sido de izquierdas, totalmente de acuerdo por la misma razón que has expuesto pero es muy difícil, creo que está en la utopía pensar que podemos dar la vuelta al mundo, porque no hay interés...

Decías que el trasfondo de las guerras son problemas de religión y yo añadiría de poder y dominio...

Creo que el corazón del Hombre sigue siendo el mismo y difícilmente cambiaremos el mundo porque lo que rodea al hombre no le ayuda y la falta de Fé y creencias tampoco...

Totalment d'acord però lluites individualmente fent les coses ben fetes o lo millor que saps posant la intenció evangélica pero no pasa de ahí, pot repercutir a un/s o no però no transforma una societat...  (A.C.C.)

A Ràdio Cultura Mallorca, amb Miquel Palou Bosch

En bon dia 13 de març, l’activista i escriptor Miquel Palou Bosch, via whatsapp, em demana si me pareix bé de col·locar a la meva agenda la realització d’una entrevista sobre la meva biografia personal i com visc la jubilació, a partir de possibles observacions filosòfiques de la vida en general.

L’objectiu del projecte, m’assenyala en Miquel, és fer veure a la societat mallorquina la necessitat de les persones majors (o jubilats/des) com a staf consultiu a les planificacions socials (polítiques, econòmiques, administratives, empresarials, etc); sobretot, pel que fa a la filossofia de les planificacions.

M’assenyala com a data possible divendres 28 de març a les 11 hores, a través de Ràdio Cultura Mallorca, per participar en un programa cultural d’enguany que intenta promocionar la figura de la gent gran.

He de reconèixer que no conec aquesta emissora radiofònica. Per això li deman que m’indiqui on m’he de fer present. M’assenyala un indret i una instal·lació que desconec: Centre cultural i creació Casa Planas, carrer Sant Ferran, 2 1.

Em convida també a escriure, si me’n fa ganes, al seu diari digital «Viahipatia». Em remarca que hi puc escriure perfectament en català. Fins i tot considera que és millor així, ja que, de moment, no compten amb ningú que hi sàpiga escriure, en aquesta llengua...

Tot d’una m’afany a fer-ho a saber a altra gent octogenària com jo mateix, perquè, si els fa pla, s’hi oferesquin.

Pel que em sembla, es tracta d’un «canal de youtube» que rep aportacions culturals dels seus integrants (amb enllaços per a les lectures) que hi poden publicar. Si el canal no els ho permet, poden enviar-ho al whatsapp 616 053 145 i ho compartiran.

De bones a primeres, em crida poderosament l’atenció una iniciativa cultural com aquesta. Hi veig, per exemple, "Davant darrere", un programa de música tradicional mallorquina i ball de bot que emet Ràdio Cultura. Diuen que es tracta d’un programa de Ferran Vallès, i que la notícia enllaça amb els podscasts que també emet Sa Pobla Ràdio.

Faig a saber a Miquel Palou que, en principi, em fa molta d’il·lusió atansar-m’hi, tot i que em resulta de tot desconegut l’àmbit que m’assenyala.

D’en Miquel, guard molt bon record de la col·laboració que faig a la seva publicació d’anys enrere sobre el senegalès que mor a Mallorca afectat per la tuberculosi, ALPHA PAM.

Record que n’hi faig el pròleg, i que en presentam la publicació a la Fira del Llibre l’any 2021, al passeig del Born, de Palma en bon dia 9 de juny. A punt de fer quatre anys!

Davant d'una cinquantena d'assistents presentam "Alpha. Destino de un migrante", obra de Miquel Palou-Bosch. Amb la conducció del periodista uruguaià FEDERICO MAROTTA (director de programes diversos  Ràdio Sputnik de Palma; president de l'Associació República Oriental del Uruguay; president del Centro Intercultural Hipatia; Membre del Comité Ejecutivo Plataforma de la Inmigración), intervenen: CECILI BUELE, autor del pròleg. CHEIKH NGALGOU NDIAYE, president de YAPO Asociación de Inmigrantes Senegaleses. BERNAT GELABERT, representant CGT-Balears. PETER DE ECHAVE, autor de les fotografies que apareixen al llibre. DAVID ROMAN, disseny i maquetació. MADIOP DIAGNE, membre d'ASEMA, Associació Senegal Mallorca. PEP JUÁREZ, membre de CGT-Balears. MIQUEL PALOU-BOSCH, autor del llibre "Alpha. Destino de un migrante".

És la col·laboració, de què guard més bon record, amb Miquel Palou Bosch. Ara em demana de fer-me present en aquest altre indret. Me’n fa moltes de ganes participar-hi.

Josep Maria Llompart de la Peña, quaranta-quatre anys enrere

Em sent molt honorat de viure, avui dia i des de fa més de tres dècades seguides, al carrer que dóna directament a la Biblioteca Municipal "JOSEP M. LLOMPART". Des que la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Palma, Nanda Ramon, la hi instal·la i s'hi manté. Situada dins el recinte modernista de l'antic Escorxador Municipal de Palma, construït per l'arquitecte Gaspar Bennàsser, al barri del Camp Rodó.

Visc no gaire lluny, també, de l’Institut que porta el mateix nom i llinatge insignes.

Amb motiu del 32è aniversari de la seva mort, m’agradaria incidir en algun aspecte de la seva vida que tenc la gran sort d’haver-hi compartit, més que directament, dècades enrere. 

Som del parer que, no pel fet de ser poc coneguda la seva conducta i dedicació intensa, deixa de tenir gran valor dins la nostra societat.

L'any 1979, una dotzena i mitja d'anys després d’haver nascut el que se'n diu Amnesty International damunt del planeta Terra, Toni Castañer – un bon solleric que manté un altíssim grau de consciència humanista – i jo mateix, desplegam i intensificam les nostres accions, per tal que hi sigui reintroduïda, després d’anys d’inoperància a Mallorca.

Ens afanyam a constituir un grup reduït de persones interessades en la defensa dels drets humans. Sobretot, a la vista de l’increment notori d’exiliats polítics llatinoamericans que vénen a establir-se a Mallorca, decidim reestructurar i reanimar l’organització. 

Després d’un any de treball intens, el 25 de juny de 1981 duim a terme la primera Assemblea local en la qual participen 15 membres. 

Amb el pas del temps, se n’hi van apuntant d’altres. Introduïm mètodes nous de treball i implantam una orientació nova. Com podem i sabem, cream a Palma la Secció local d'Amnesty International en defensa dels presos de consciència: gent ficada a la presó a causa de les seves idees. 

Molts d’aquests membres són xilens, que han fugit de la dictadura de Pinochet; argentins, fugint de la dictadura de Videla; uruguaians, salvadorencs, etc. Llatinoamericans, en definitiva.

Essent jo rector de la parròquia de l’Encarnació, no dubt ni un moment a oferir les instal·lacions parroquials perquè s’ hi aixoplugui la seu social d’aquesta organització. Com també hi roman adscrit el Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina, o el Grup de Drets Humans, o el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, o els Grups d’Esplai, etc. 

Som i ens movem com a membres d'una organització humanitària que desplega una labor gegantina a favor dels "presos de consciència": persones empresonades per motius ideològics, polítics, religiosos, sexuals, racials, lingüístics, etc. Lluitam aferrissadament i prioritària contra la tortura i la pena de mort arreu del món.

El mes de novembre de l'any 1981, en celebrar el segon aniversari de la implantació a Mallorca d’Amnesty International, organitzam un sopar multitudinari amb la finalitat de recaptar fons, de cridar l'atenció sobre la nostra existència, i d'ampliar el nombre de simpatitzants i afiliats. 

A aquell sopar, celebrat a un restaurant xinès del carrer Marquès de la Sènia de Ciutat, hi assisteixen personatges tan coneguts públicament com Ramon Aguiló, batle de Palma; Gregori Mir, senador socialista; i també Josep Mª Llompart, escriptor. Entre d’altres personalitats del món de la cultura, la política i els moviments socials.

Guard com un tresor de valor incalculable la intervenció que hi fa el poeta i escriptor excel·lent Josep Maria Llompart de la Peña (1925-1993), amb motiu de la inauguració del local nou d’Amnesty International a Mallorca.

Ens diu, textualment, això mateix que ens lliura després, escrit a màquina, amb algunes correccions fetes per la seva mà perfeccionista com la que més. Amb la seva intervenció, no solament fa el gran elogi d’aquesta organització humanitària anomenada i coneguda pertot arreu com Amnesty International. També s'hi mostra totalment favorable a la tasca que desplegam i ens encoratja a dur-la a terme com a gesta veritable:

«No sé ben bé a títol de què he estat invitat amablement a dir avui algunes paraules - diu l’escriptor -. No, sens dubte, a títol de personalitat, perquè, per bé que un no sigui una violeta quant a modèstia, som prou realista per adonar-me que el qualificatiu de personalitat, allò que es diu «personalitat», no m’escau gens ni mica. 

Un es dedica a fer de la millor manera que sap la tasca de cada dia, procurant, i no sempre aconseguint, de fer algun bé al propi país i a la terra dels homes. Senzillament això.

M’abelliria pensar que m’han fet la invitació a títol de poeta. Que és igual que dir a títol de capdavanter de les empreses belles i àrdues, quixotesques i a contrapèl. 

«Amnistia internacional», efectivament, a contrapèl de tants i tants interessos poderosos, és, en bona mesura i en el més noble sentit de la paraula, quixotesca. No endebades va pel món amb la bella dèria de desfer torts i adobar greuges. 

Els encantadors li poden prendre la ventura; mai no li prendran la glòria de l’esforç. 

«Amnistia Internacional» té, doncs, molt a veure amb l’actitud del poeta, i el seu treball s’amara de la més alta i humana poesia.

Compte, emperò; no tan sols de poesia. Amb els peus afermats a la terra dels homes, «Amnistia Internacional» no és campiona d’ideals impossibles ni d’empreses per endavant perdudes. No habita núvols exquisits, ni es complau en la pròpia perfecció de la seva causa, ni s’aconsola amb el dolç exercici de la caritat. 

Entre la caritat i la justícia, «Amnistia Internacional» ha pres clarament partit per la justícia, i per això és la veu que clama per la llibertat dels humans; la veu de tots aquells que, en qualsevol lloc de la terra i en nom de qualsevol ideari polític o social, són perseguits, empresonats o torturats per motius ideològics o de pensament. En qualsevol lloc de la terra.

«Amnistia Internacional» no coneix fronteres territorials ni fronteres de partit ni de pensament polític. Perquè tots aquells que hi militen saben profundament - i permeteu que ho digui amb els il·lustres dístics elegíacs de Carles Riba - que no hem estat fets per un destí bestial, i que

«la llibertat conquerida en l’apassionada recerca
del que és ver i del que és just, i amb sobrepreu de dolor,
ens ensenyàreu que on sigui del món que és salvada, se salva
per al llinatge tot dels qui la volen guanyar;
i que si enlloc és vençuda i la seva llum és coberta
per la tempesta o la nit, tota la terra en sofreix.»

«Amnistia Internacional» ha plantat les seves tendes a Mallorca i avui hi inaugura domicili.
Que la seva tasca entre nosaltres sigui profunda i fecunda.

Moltes gràcies.»

Puc afirmar amb certesa total que, si aleshores bateguen a Ciutat determinades entitats ciutadanes de caire humanista i/o educatiu, com és el cas del Comitè de Solidaritat amb Amèrica Llatina o el Grup de Drets Humans o el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca o Amnesty International,  en bona mesura, encara que sigui minsa i per un temps limitat, pot atribuir-se a la dedicació personal i col·lectiva de la Parròquia de l’Encarnació.

I a l'empenta que hi dóna l'encoratjament entusiasta i contagiós de personatges com Josep Maria Llompart de la Peña. No en tenc cap casta de dubte.

Per això mateix, no em puc estar de recordar-ne, entre moltes d’altres persones que s’hi afanyen: Cristina Aznar Plana, Boettcher de Alejandre, Mª Antònia Artigues Bonet, Catalina Bosch Sansó, Ana Luisa Coll Martínez de Tudela, Catalina Company Vidal, Mª Carme Fernández Bosch, Agustín Hayles Aguiló, Maria Jesús Ferrer Salvans, Macmillan and Mrs., Francesc Manresa Sérvole, Jaume March Bisbal, Luís Moyá Noguera, Antoni Roig Roig, Luis Miguel Suárez Diguele, Francisca Vich Vaquer o Catalina Vivern Mairata, 

Tot aquest col·lectiu, de 10 dones i 8 homes, que formam aleshores el Grup Local d’Amnesty International en Formació, durant un bon temps som el grup de persones que ens feim nostre el missatge i l'encàrrec que ens fa Josep Maria Llompart de la Peña. en aquest àmbit del compromís social més intens.

Ens engresca i ens estimula a fer una tasca tan profunda com fecunda des de l’illa de Mallorca,  afanyant-nos a convertir-nos en la veu d’aquells que, en qualsevol lloc de la terra i en nom de qualsevol ideari polític o social, són perseguits, empresonats o torturats per motius ideològics o de pensament. En qualsevol lloc de la terra.

Gràcies, mestre! 

Gràcies, Josep Maria Llompart de la Peña! Pel teu suport i la teva gosadia lluitadora.