dimecres, 29 d’agost del 2018

Al santjoaner lluitador infatigable, Mateu Joan i Florit «Marió»

M'arriba la notícia de la mort del bon amic i company de lluites patriòtiques catalanes, el santjoaner Mateu Joan i Florit «Marió»

Esper i desig que descansi en pau, després d'una lluita tan perllongada com la que ha portat durant dècades seguides a favor dels Països Catalans.

Poques persones poden dir que s'han dedicat durant tant de temps i amb tanta fermesa a la publicació d'un quinzenari en català, com és ara l'Estel. El meu senzill homenatge simplement vol recordar alguns dels treballs que hem fet plegats en la mateixa direcció: cap a l'establiment de la República Catalana integrada per tots els territoris que conformen la nació catalana sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer:




Una de les seves enquestes preferides i més escampades pertot arreu, consta d'una sola pregunta, molt senzilla i fàcil: «Viuríem millor independents d'Espanya?». N'obté respostes per a tots els gusts.

Tant la meva dona manacorina, que de joveneta treballà a la vila mallorquina de Sant Joan, com jo mateix, adesiara ens feim present a can Mateu, a fer-li companyia, a cercar-hi exemplars de l'Estel o a portar-hi alguna col·laboració nostra.

Abans que es dediqui a l'edició i publicació del seu quinzenari, en Mateu Joan, que treballa a l'àmbit de l'hoteleria, coneix i tracta de prop na Bel Rosselló, qui també treballa com a cambrera de pisos a la platja de Palma.

L'any 2010, per a mi, és un dels anys en què col·labor més intensament amb el bon amic i company de lluites patriòtiques catalanes, el santjoaner Mateu Joan Florit «Marió».

Amb els pocs coneixements i mitjans tecnològics minsos de què disposam, ens atrevim a muntar una web , amb la col·laboració d'en Pep Serra. Li serveix per difondre'n els números publicats aquell any.

S'aconsegueix, també, que els números de l'Estel siguin digitalitzats per la UIB, cosa que permet d'accedir-hi amb gran facilitat.

Essent un dels quinzenaris de l'Associació de Premsa Forana de Mallorca, apareix a la Viquipèdia com la «publicació editada per Mateu Joan i Florit des de l'any 1981. Va néixer com a butlletí de l'Associació de Veïns de Son Sunyer (s'Arenal) amb el nom deS'Arenal de Mallorca. Quatre anys més tard es va difondre per totes les Balears i se li va posar el nom de L'Estel de Mallorca el maig del 1993 (núm. 266). El nom se simplificà a L'Estel a partir del núm. 385 (1998). Actualment s'editen 5.000 exemplars i arriba a tots els Països Catalans. El setembre de 2011 Govern de les Illes Balears del PP va emprendre accions legals contra la revista L'Estel per un presumpte delicte d'injúries contra el president José Ramón Bauzà.»

Ja no tenim aquest gran lluitador entre nosaltres. Ens queda, això sí, la seva lluita estimulant i la seva praxi engrescadora. Visca la República Catalana!

dimarts, 21 d’agost del 2018

Ressorgiment del Cor dels Països Catalans

Quan l'any 2004 la bona amiga Magda González i Crespí em convida a participar en el llançament de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, m'hi tir de cap.

Ho veig com una de les millors iniciatives sorgides a l'àmbit de la cultura catalana, més concretament de la música catalana. M'hi engresca ben molt aquell cartell tan estimulant, original del pintor valencià Antoni Miró, qui el signa i l'anomena «Amar l'OJIPC». Segueixen una desena d'anys consecutius de vida activa de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, 2004-2014.

L'OJIPC neix a Mallorca l'any 2004, gràcies a l'empenta de l'entitat Forum Musicae que presideix Magda González, amb la finalitat de difondre la música catalana que s'hi produeix.

Des dels inicis, es vol consolidar com un agent cultural que aplega una norantena de joves d'entre 18 i 26 anys, dels diferents àmbits de la mateixa cultura -l'Alguer, Andorra, Principat de Catalunya, Catalunya Nord, Franja de Ponent, Illes Balears i el País Valencià- per interpretar cada any un bon repertori orquestral. Es dediquen a conèixer més a fons i a fer conèixer a molts indrets la música dels Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer.

Llegint els articles que publica al diari Última Hora l'amic i bon professional del periodisme, Carles Domènec, es pot veure molt ben definida la trajectòria que segueix una iniciativa mallorquina tan singular, a l'àmbit cultural i musical, com és ara la creació, manteniment, pervivència i avatars que travessa l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, des que la presidenta de l'entitat «Forum Musicae», Magdalena González i Crespí, la inicia a l'any 2004.

M'alegra ben molt saber i veure que, després d'uns pocs anys d'inactivitat, ressorgeixen de bell nou les actuacions del Cor dels Països Catalans, una altra de les branques d'aquell arbre esponerós plantat a les primeries del segle XXI amb la denominació d'OJIPC -Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans-.

No se'n pot triar cap altre, de lloc millor, que l'església de sant Pere, a Prada de Conflent, per fer-lo renéixer amb motiu de la inauguració de la Universitat Catalana d'Estiu 2018 (UCE), com es fa en tantes altres ocasions anteriors.

Tenc la satisfacció immensa d'haver pogut assistir a la majoria de concerts de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans

L'any 2009 es crea l'Orquestra de Cambra de l'OJIPC. Té com a finalitat primordial interpretar un repertori que exigeix una plantilla més reduïda, d'una vintena d'integrants, i que permet de realitzar altres actuacions al llarg de l'any, a part de l'Encontre general estival de l'OJIPC.

L'any següent, el 2010, es posa en marxa el Cor Jove dels Països Catalans per fer-ne encara més fàcil l'organització i l'activitat musical que, de cap de les maneres, no es vol deixar de fer. Aquest Cor Jove, dirigit per Esteve Nabona, també està format per joves d'entre 18 i 26 anys, residents a tots els territoris que conformen els Països Catalans.

El CJPC neix a Mallorca, lligat a l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Totes dues iniciatives culturals a l'àmbit de la música, són impulsades per Magdalena González i Crespí, amb la col·laboració dels directors Esteve Nabona, Carles Gumí i Salvador Brotons.

Se'n fa la presentació pública a Palma, a la seu de l'Institut Ramon Llull, el 6 de juny de 2009, amb el recolzament dels representants dels moviments corals de l'Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, La Franja d'Aragó i les Illes Balears. Tots plegats decideixen de reforçar-ne la fundació.

La primera actuació pública oficial del CJPC es produeix el 21 d'agost de 2010, a un recinte històric tan emblemàtic com el claustre del Monestir de la Real, a Palma. Avui fa exactament 8 anys!

S'hi manté l'objectiu ben marcat de “recuperar i difondre el patrimoni musical de tot l'àmbit cultural català, amb la llengua catalana com a vincle d'unió, esdevenint-hi alhora una plataforma enriquidora d'encontre i d'intercanvi entre joves de diferents àmbits de la mateixa cultura, i al mateix temps un ambaixador cultural dels Països Catalans.“

En segueixen moltes d'altres actuacions, d'aquesta formació musical. 

Record, per exemple, la que es fa aquell mateix any, entre l'1 i el 5 de març de 2010, quan l'OJIPC, dirigida pel mestre Carles Gumí, participa amb un concert a l'acte de Cloenda de les Jornades amb motiu de la Diada de les Illes Balears, que organitza l'Institut Ramon Llull (IRL), al Palau Foz de Lisboa.

Per primera vegada en la seva història, l'OJIPC actua i fa un concert fora de l'àmbit territorial dels Països Catalans, adquirint-ne la condició d'internacional.

També record que a l'any següent, 2011, el Grup de Cambra del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans es fa present a l'Acte inaugural del Mur de la Memòria, al cementeri municipal de Palma, convidat per l'Associació Memòria de Mallorca, en homenatge a les 1.560 víctimes assassinades a Mallorca, lluitadores per la justícia i la llibertat republicanes...

Tenc la sort immensa de poder assistir a molts concerts de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans i del Cor Jove dels Països Catalans.

M'alegra ben molt veure'l fent suport l'11 de Setembre de 2013 a la Via Catalana cap a la Independència, durant l'acte central a la plaça de Catalunya, on actua l'Orquestra i el Cor Jove dels Països Catalans, sota la direcció d'Esteve Nabona.

Enguany, una de les alegries que rep, durant aquest 2018 «mon any sabàtic», té a veure precisament amb aquesta iniciativa cultural, a l'àmbit de la música, que neix a Mallorca l'any 2004. 

M'imagín que aquesta represa de l'activitat musical del Cor dels Països Catalans, mira de ser continuadora de la d'aquell altre Cor Jove dels Països Catalans que, a la vegada, prové d'una altra formació musical més àmplia que és l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, llavor inicial de tot plegat.

Sembrada i escampada, conrada i treballada des de Mallorca, gràcies als esforços gegantins que duu a terme la bona amiga, ara santamariera, Magda González i Crespí, m'alegra ben molt saber que torna a «agafar el testimoni i en continua» la tasca.

Som testimoni directe que, sota la batuta principatina del director titular Salvador Brotons i del director assistent Carles Gumí, des del 2004 fins al 2014, es realitza una activitat frenètica a l'àmbit de la música simfònica. Amb concerts nombrosos, alguns dels quals queden enregistrats als discs corresponents:
Entre aquell primer concert que l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans fa a l'Auditori del Fòrum l'any 2004, i aquest darrer que realitza al Palau de la Música Catalana, el 2014, un any tan emblemàtic per al país, l'OJIPC desplega una activitat intensa arreu dels Països Catalans.

Són més d'una vintena de concerts repartits a tots els territoris, que fan veure l'embalum i la qualitat d'aquestes actuacions musicals.

Tot i que Prada de Conflent (per la Universitat Catalana d'Estiu) i Barcelona (pel Palau de la Música Catalana, sobretot), són els indrets més repetits, l'altra meitat dels concerts que es fan als territoris on s'actua són nombrosos i força repartits: 

Principat de Catalunya (Barcelona 5, Lleida 1, Ripoll 1, Vila-seca 1), País Valencià (Mutxamel 1), Illes Balears (Palma 1, Sant Antoni de Portmany 1, Santa Eulària des Riu 1, Maó 1), Catalunya Nord (Perpinyà 1, Prada 7).


Catorze anys després del naixement de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, m'alegra ben molt veure que ara, l'any 2018, després d'una etapa brillant del Cor Jove dels Països Catalans (2009-2014) sota la direcció del mestre Esteve Nabona, i d'una parèntesi en la seva activitat musical, es reprèn una etapa nova amb els mateixos objectius inicials i la mateixa il·lusió, però amb la finalitat de consolidar i estabilitzar la formació.

Per això, em sembla del tot encertat que d'ara endavant es promogui i s'impulsi el Cor dels Països Catalans (CPC), en mans del prestigiós director valencià Francesc Valldecabres, home vinculat al projecte des de temps enrere.


Es veu que la insistència dels organitzadors de l'Escola Catalana d'Estiu 2018, el suport de l'Institut d'Estudis Baleàrics (que en paga bitllets) i el de la Generalitat de Catalunya (que n'ofereix allotjament a La Molina) fan possible el retorn a l'activitat musical d'aquest «Cor dels Països Catalans» que es presenta a Prada aquest estiu, i que té previst d'actuar a Palma a l'hivern, pel pont de la Purissima, a l'església de la Concepció, amb l'orquestra «Ars Musicae» (la primera formació de l'entitat «Forum Musicae» que enguany compleix 16 anys). Enhorabona!

Ho consider i valor com una molt bona notícia per a la gent que desitjam enfortir els lligams, culturals, musicals, socials i polítics entre tots els territoris que conformen els Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer.


Benvingut sigui aquest ressorgiment del «Cor dels Països Catalans»! Que perduri en el temps, amb molta i molt bona activitat, a tots els territoris, amb gent delitosa de participar-hi. 

I que ho puguem veure i gaudir!

dimecres, 15 d’agost del 2018

Festa guineana bubi a Palma, el dia de la Verge de Bisila

Des de fa un grapat d'anys, la comunitat guineana bubi que resideix a Palma organitza la festa de la Verge de Bisila, patrona de l'illa de Bioko.

L'any passat, 2017, vaig assistir-hi i gravar-ne imatges, tant a la parròquia de sant Pius X, que dirigeix el bon amic i company d'estudis, mossèn Pere Dolç, qui presideix la celebració de la missa; com al saló parroquial de Verge de Montserrat, que dirigeix el també bon amic i company d'estudis mossèn Jaume Alemany.

Aquest any de 2018, quan fa cinquanta anys que Guinea Equatorial assoleix la independència d'Espanya, també m'hi faig present, tant a un lloc com a l'altre. N'he enregistrat imatges que fan veure l'ambient festiu i alegre d'una trobada que es va repetint any rere any.

M'ha vengut al cap de posar-hi allò que m'ensenyà anys enrere el bon amic guineà Juan Balboa Boneke, perquè ho consider força expressiu per als bubis de Palma:

"Lôe abôhôbe, lô bero abôhôbe wêla, alo, chuchul-lê luê lôtalam-m ôchommaa"
(“Sou bôhôbes, nasquéreu al món bôhôbe. No ho oblideu mai!”)

Esper i desig que agradi a tots els membres de la comunitat bubi resident a Mallorca que tenguin l'oportunitat de veure-ho.

Un dia com avui, no puc deixar de pensar en mon pare, Andrés Buele Siesa és bubi, nascut a Sampaka l'any 1911. Mor a Palma el 12 d'octubre de l'any 1999. Enguany fa denou anys!

Que descansi en pau, juntament amb mu mare Maria del Carme, el meu germà Andreu, tots els membres de les nostres famílies, totes les nostres amistats, tots els difunts.