Zully Socorro Moreno Romero és una peruana de 62 anys, nascuda, crescuda, enfortida i madurada a la ciutat nordenca de Piura. La conec i veig per primera vegada al PJ San Martín, quan ella només compta amb 14 anys d’edat. Jo en tenc aleshores 30.
Suara mateix és padrina de quatre néts (Jostin, Fabrizio, Rafaela, Nicolás) i mare d’un fill, Iván, d’una filla, Pamela, i d'una altra filla que va morir a l'edat de 17 anys amb hidrocefàlia (Karlyta)...
Viu com les papallones, volant d’aquí cap enllà, sempre a l’interior del Perú. Mai no n’ha sortit fora d’aquelles fronteres peruanes: Piura, Trujillo, Lima, Moyobamba, Jaén de Bracamoros...
 |
| ZULLY SOCORRO MORENO ROMERO, al PJ San Martín, a l'edat de 13 anys, a Piura (PERÚ) |
Treballa en àmbits i quefers tan diversos com la cuina: venent a altri aliments cuinats per ella; conrant i comprant cafè a la regió amazònica, per vendre’l a Lima; impartint classes particulars, com a mestra d’ensenyament primari; portant la gerència i administració d’un hostal, situat a l’encreuament de carreteres que van d’una banda a l’altra de la selva «moyocha»... rebent allò que li permet de subsistir més o manco dignament, com fan tantes i tantes altres dones d’extracció popular en aquell país andí: dotada d’una ciència intuïtiva i d’uns coneixements pràctics adquirits, que resulten del tot inabastables per a bona part de la gent que es passa anys i més anys per universitats de renom...
Zully Socorro Moreno Romero, des de fa dècades fins a l’actualitat resideix a l’assentament humà de Santa Rosa, a Piura. Sempre l'hem considerada i tractada, tant la meva esposa Isabel Rosselló Girart com jo mateix, com una autèntica «fillola», que miram de protegir, ajudar i fer suport en la mesura de les nostres possibilitats, des de l’any 1975 ençà.
Són més de quatre dècades seguides de mantenir una relació tan familiar com intensa, que sempre que viatjam al Perú (en més de mitja dotzena d’ocasions), som molt ben rebuts i acollits a casa seva, com si fos ca nostra.
La darrera vegada que ens hi feim presents tots dos és l’any 2010.
Dos anys després, quan comencen a comparèixer els primers símptomes de demència en na Bel, la meva esposa, decidim que na Zully véngui a Mallorca, a passar-hi uns mesos en la nostra companyia, a la nostra casa de Ciutat: màxim tres mesos, d’acord amb la legislació vigent.
Aleshores, de manera tan sorprenent com inesperada, en tramitar les gestions administratives pertinents, després de sol·licitar i obtenir del Ministeri d’Interior espanyol la «Carta invitación», ens trobam que l’ambaixada espanyola a Lima, un any i un altre li denega, a ella, el visat d’entrada a Espanya. De manera que no arriba mai a poder disposar d’aquest requisit, del tot imprescindible per poder viatjar fora del Perú fins a Europa.
Per tota explicació, ens diuen: «Porque no queda suficientemente garantizado su retorno al país de origen»... I això que nosaltres dos hi hi hem posat tots els mitjans econòmics necessaris, l’adquisició dels bitllets d’anada i tornada, l’hostatge a ca nostra, el compromís d’acompanyar-la en el viatge de retorn al Perú... Res de res!
No puc oblidar mai aquells mals moments passats. No puc deixar de lamentar moltíssim que na Zully no pogués acompanyar la seva amiga i esposa meva, els seus dos «padrins mallorquins», durant els anys que precediren la seva mort l’any 2016, afectada per la malaltia d’alzhèimer...
Per afegitó, l’arribada de la pandèmia amb la covid de l’any 2020, que m’aglapeix de ple quan jo som al Perú, em torna a impedir de fer-la venir a Palma...
A la fi, aquest any 2023 puc veure realitzat plenament aquell somni nostre de dur-la a ca nostra, tot i que na Bel ja no és aquí amb nosaltres...
 |
| ZULLY SOCORRO MORENO ROMERO, al restaurant peruà Munay, a l'edat de 62 anys, a Palma (MALLORCA) |
Durant una mesada seguida, na Zully Socorro Moreno Romero ha pogut recórrer l’illa, d’un cap a l’altre de Mallorca, gràcies a la generositat dels bons amics de Binissalem, Pere i Toni Barceló, que han posat a la nostra disposició un dels seus dos cotxes.
També hem anat a passar uns dies a Barcelona. La recorrem d’un cap a l’altre. Arribam fins al monestir de Montserrat. Gaudim diàriament del transport públic tan variat amb què compta aquella ciutat...
Malauradament, durant tot aquest mes seguit d'estada a Mallorca no pot tastar el gust saborós d’una bona nedada a cap de les platges mallorquines que visitam, degut al mal temps que hi regna entre l’11 de maig, quan ella hi arriba, i l’11 de juny, quan se’n torna al Perú.
Un motiu més perquè torni a Mallorca...
Amb aquesta col·lecció de vídeos domèstics que mir d’editar, pretenc deixar constància visual i auditiva d’aquest temps que na Zully es passa a Mallorca, recorrent el territori, contactant amb molta de gent, visitant la família i persones amigues que hi resideixen, participant en actes i celebracions religioses...
Esper que, tot plegat, li pugui haver compensat d’alguna manera el mal tràngol passat anys enrere, quan, des d’una ambaixada tan poc comprensiva com l’espanyola, a Lima, li barren el pas per arribar a Mallorca... quan encara na Bel, la meva esposa i amiga seva, viu i alena entre nosaltres...Li desig de tot cor, a aquesta fillola nostra peruana, que continuï volant com les papallones, d’un lloc a un altre de la terra...
Com diu i canta Bonet de Sant Pere: «Carita de ángel, consérvate así!»
NOTA:
QUI VULGUI VEURE TOTA LA SÈRIE DELS 25 VÍDEOS DOMÈSTICS BREUS, QUE HE EDITAT SOBRE L'ESTADA DE ZULLY SOCORRO MORENO ROMERO A MALLORCA DURANT UNA MESADA SEGUIDA, HO POT FER DES D'ACÍ MATEIX.
 |
| ZULLY SOCORRO MORENO ROMERO, a Palma ara (MALLORCA) i 58 anys enrere a Piura (PERÚ) |
