Quins darrers cinc mesos!
El proppassat mes de març de 2026 no vaig acabar d’entendre per quines cinc-centes el bon amic campaneter Ferran Bellver i Silvan em demanava de presentar públicament aquest poemari del manacorí Bernat Nadal a la ciutat d’Inca.
Vos he de dir que molt manco ho vaig entendre el mes d’abril.
En passar-me’n les galerades, vaig adonar-me que el llibre portava epílegs de qui, a finals de la dècada dels anys 70 del segle passat, havia estat professor meu a la Universidad de Palma de Mallorca -ubicada aleshores a Son Malferit- l’algaidí Gabriel Janer i Manila: escriptor, gestor cultural, llicenciat en lletres, doctor en Pedagogia, catedràtic d'Antropologia de l'Educació, entre d’altres titulacions acadèmiques.
Però el súmmum del meu desconcert m’arribà el mes de maig.
Vaig veure’n el cartell anunciador de l’acte: «Hi intervendran Damià Pons i Pons, professor i escriptor». Llavors sí que vaig pensar que en Ferran Bellver havia errat totalment de comptes.
Em demanava a mi mateix de quina manera un modest i senzill activista social i cultural, com reconec que vull ser, (sense cap doctorat de cap universitat) ha de poder compartir la presentació d’un llibre d’aquestes característiques juntament amb el campaneter més il·lustre del segle XXI: l’escriptor, polític, professor i catedràtic universitari Damià Pons i Pons.
No me'n podia avenir! M’arribà el consol de pensar que entre tots dos podríem retre homenatge a una de les veus més consolidades i més respectades de la literatura mallorquina contemporània, el manacorí Bernat Nadal.
Modestament i senzilla, de part meva, durant el mes de juny vaig intentar sortir-me’n, d'aquell desconcert inicial, i em vaig voler dedicar a llegir el contengut del poemari de Bernat Nadal.
Gràcies al seu gest esplèndid, vaig poder recollir un exemplar que l’autor va voler deixar-me a la barra d'un bar apropat de l'Estació intermodal de Ciutat, i que dedicava «al molt considerat Cil Buele per la seva lluita en pro de la dignitat humana».
Quasi res! Ell no em podia afalagar de forma més agradosa als ulls, al cervell i al cor meus.
D’aleshores ençà, cada dia una miqueta, vaig voler anar assaborint deliciosament el gust de cadascun dels seus poemes. Si em permeteu l’expressió tirant a agredolç alhora que humanament intens i crític.
M’he anat enxopant d’allò que consider que ens vol transmetre el poeta manacorí sobre la seva visió i la seva vivència profunda del que podem considerar la Passió per excel·lència, si més no des de la perspectiva del nostre àmbit geogràfic, històric, religiós i social més immediat: l'àmbit del Nord hom vivim i residim, alenam i ens alimentam, treballam i ens afanyam, patim i gaudim.
Finalment, aquest mes de juliol li vull agrair públicament, al bon amic campaneter Ferran Bellver, que m’hagi donat aquesta oportunitat d’atansar-me al poeta manacorí Bernat Nadal d’una manera tan directa com diàfana.
Com bé diu a la contraportada, 6 anys més jove que jo neix a Manacor l’any 1950. El mateix any en què jo faig la Primera Comunió.
Vint-i-un anys després enceta la seva vida poètica amb el llibre La desintegració del desig, el mateix any en què me’n vaig de missioner a Burundi, a l’Àfrica Central.
Vos he de dir amb franquesa total que, al llarg de la meva octogenària trajectòria vital, he pogut assaborir que, en la meva persona mestissa, el Nord i el Sud es donen la mà d’una forma força admirable!
Com a antic conseller de Cultura i Joventut del Govern de Mallorca que el mes de febrer de l’any 2000 vaig tenir l’oportunitat de participar directament en l’atorgament del «Reconeixement de Mèrits» al Moviment Escolta de Manacor (1959), un guardó que concedeix l’Escola Municipal de Mallorquí, no em puc estar de recordar que Bernat Nadal l’any 2018 uniria el seu nom al de tants i tants il·lustres personatges que se n’han fet mereixedors.
Entre d’altres, que són moltíssims, Antònia Vicens, Josep Massot, M. Antònia Oliver, Miquel Àngel Riera o Guillem d’Efak.
Vos he de dir també que a primer cop d'ull aquest títol «Una passió confidencial» em dugué a pensar en una història d'amor humà, discret o prohibit. Però a mida que m’endinsava en la poesia de Bernat Nadal anava veient que mantenia en el fons una connexió directa amb la Passió de Crist i amb la seva vigència al segle XXI.
Pel que sé, resulta bastant normal i corrent en la tradició literària mallorquina que el fet religiós i sobretot la Passió sagrada siguin interpretades des d’una òptica humana, existencial, molt sovint heterodoxa.
Podem pensar en Blai Bonet, o Llompart de la Peña i tants d’altres que se’n serveixen per fer poesia. Des d'una perspectiva si voleu un xic clerical, podríem dir que es tracta d’una poesia cristiana sense voler, o sense anar-ho a cercar.
El cert és que, a mida que m’anava passant pàgines, m’anava adonant que l’autor s’afanya a presentar-nos un Viacrucis contemporani, mirant de ficar-se dins la pell d’un Jesús de Natzaret presentat ben viu i patint molt en ple segle XXI.
De bones a primeres, em semblava que ho feia, lògicament, des de la perspetiva d’un home del Nord. Amb les inquietuds, els plantejaments, les propostes, els dubtes o les reflexions que es produeixen en aquesta banda de l’hemisferi terraqui on habitam nosaltres.
Em bastava veure quines al·lusions a altres personatges hi anaven quedant reflectides. Curiosament, de la dotzena d'esments recollits, només n'hi vaig destriar un provinent del Sud: el poeta xilè Pablo Neruda (p. 45).
Tota la resta, eren personatges del Nord. Cosa que em sembla del tot lògica:
El poeta i filòsof italià Giacomo Leopardi (p. 12); el poeta català Josep Vicenç Foix i Mas (Sarrià 1893-Barcelona 1987) (p. 34); el poeta andalús Antonio Machado (p. 43); el filòsof grec Epicur (s. IV-III aC) (p. 47); la poetessa grega Safo de Lesbos (s. VII-VI aC) (p. 48); el rei Salomó, fill de David (s. X aC) (p. 50); el filòsof i escriptor mallorquí Ramon Llull (s. XIII-XIV)(p. 54); el poeta i assaigista nord-americà Walt Whitman (1819-1892) (p. 58); el poeta mallorquí, novel·lista i crític d’art Blai Bonet i Rigo (1926-1997) (p. 61); el poeta i escriptor manacorí Jaume Santandreu (p. 71) o fins i tot l’artista catalana Rosalía (2025).
Des d'aquesta perspectiva del Nord, que, ho reiter, em sembla del tot lògica, em fa la impressió que Bernat Nadal en aquest poemari mostra Jesús de Natzaret com un líder espiritual i social que, pel fet de voler romandre fidel a la seva missió, acaba patint persecució, és jutjat pels tribunals de justícia, pels jurats i per la població que l’envolta, fins que tots plegats el condemnen a la pena de mort.
Una persecució encara vigent avui dia, malauradament, en no pocs indrets del planeta.
I tot per què? Perquè es tracta d'un personatge i dels seus seguidors més addictes que no volen deixar de dur una vida completament engrescada en la tasca de compartir les seves idees i el seu projecte transformador de la humanitat. Una humanitat vista i considerada pel poeta com l’encarregada primordial de mantenir la vida damunt del planeta Terra.
Què en puc dir, i què voleu que vos digui de la lectura feta?
He vist que Bernat Nadal utilitza un llenguatge molt directe que cerca de comunicar-se obertamet i clara a través dels ulls de qui vulgui llegir-ne cadascun dels versos i repassar línia per línia tot quant hi expressa.
He vist que ofereix una anàlisi profunda del més íntim que porta un poeta, amb una presència molt intensa de la temàtica amorosa.
He vist que tot plegat repercuteix en la consideració de l’ésser humà, el pas del temps, la memòria, la terra i el sentiment de país.
Però allò que més m’ha captivat d’aquest llibre són les preguntes que hi apareixen formulades en negreta i lletra més grossa ocupant tota una pàgina sencera.
Són vuit preguntes que qui més qui manco se’n pot haver fet qualcuna al llarg de la vida:
Digau-me, Mestre, què podria fer per viure sense haver de patir tant? (pàgina 15)
Natzarè, per salvar-me, què he de fer? (pàgina 20)
Jo som un home ric: puc salvar l’ànima? (pàgina 27)
Diuen que ets rei. Si tens tant de poder, per què ara t’arrossegues i pateixes? (pàgina 32)
Vares denunciar que els fariseus en la seva opulència no cuiden el poble. I diuen que pots fer miracles. (pàgina 36)
Tu que ets un líder, ens podries dir com cal lluitar contra invasors armats que ara mateix sotmeten el meu poble? (pàgina 42)
Digueu-me, per favor: sentir plaer carnal, en veritat és execrable? (pàgina 49)
Tu que pots caminar per sobre l’aigua, per què no tens poder per a salvar-te? (pàgina 55).
Qui s'hi posi, podrà veure que són més de 70 pàgines delicioses que no solament captiven l’atenció de qui les llegeix, sinó que aconsegueixen d’arribar molt endins del cervell i del cor, del pensament i dels sentiments, fins que pots arribar a pensar i a creure que és ben cert, ben real en aquest món nostre de misèries compartides, tot quant hi veus reflectit en llenguatge poètic.
Si vist des del Nord, això és així, imaginau-vos com no s’hi ha de veure tot plegat, moltíssim més remarcat encara, des d’una perspectiva que provengui del Sud. D’on no solament ens arriben alguns dels vuit vents del món i de la bolla -com són xaloc, migjorn o llebeig-, sinó també persones i cultures, productes i matèries primeres, costums i hàbits de conducta, llengües i religiositats, mentalitats i visions distintes.
En definitiva, es tracta de músiques i de lletres, de poemes vivents, força capaços d’acompanyar i d’explicar encara molt millor tot quant comporta UNA PASSIÓ CONFIDENCIAL com la que ens fa arribar a les mans el bon amic manacorí Bernat Nadal.
Desig de tot cor que aquest poemari tan ric i enriquidor esdevengui profitós per a tothom que s’hi atansi amb ganes d'aprofundir-hi. Si m’ho permeteu de dir-ho així: en profit de la gent i la natura del Nord, i també de les del Sud global.
Durant la presentació d'aquest llibre de poemes aquí a Inca, no em puc estar d’esmentar que ho feim avui dijous. Com bé sap Ferran Bellver, pocs dies abans d’emprendre el vol cap a terres centreafricanes, burundeses.
Faig comptes d'anar a passar una mesada sencera amb una de les poblacions humanes més representatives del que comporta avui dia trobar-se estructuralment a la coa del denvolupament econòmic global.
Totes les estimacions oficials assenyalen que Burundi ocupa pràcticament el segon lloc entre els països més empobrits del món. Només el supera Sudan del Sud que n’encapçala el rànquing, si hom para esment al PIB per càpita en paritat de poder adquisitiu (PPA), seguint estimacions de l’FMI.
No em puc estar d'assenyalar que, malgrat sia per un temps determinat només, des de fa 75 anys hi ha gent mallorquina que vol compartir aquesta «passió confidencial» tan fortament marcada per la misèria, per la lluita i per l’esperança encoratjadora d'un poble del Sud.
Segons el meu modest mode de veure, són aquestes les tres mateixes característiques primordials que reflecteix el poemari nascut del cervell, del cor i de la medul·la òssia d’aquest manacorí que anomenam Bernat Nadal: les misèries humanes, les lluites humanes i les esperances humanes que es mostren força encoratjadores perquè són portadores de grans dosis de vida molt més intensa.
Moltes de gràcies, Bernat.
dijous, 9 de juliol del 2026
Una passió confidencial, poemari de Bernat Nadal
Relat d'una relació ferma amb Burundi (1971-2026)
 |
| Imatges fetes al laboratori fotogràfic de Gitongo (1972) |
Més d’una cinquantena de persones de Mallorca s’han fet presents al Burundi, amb ganes de compartir-hi durant un temps determinat uns anys de la seva existència humana, alhora que de sembrar-hi llavors d’Evangeli.
Pel que puc arribar a esbrinar són laiques i laics (10), religioses i religiosos (17), i una trentena de capellans diocesans.
Amb aquests 57 individus i d’altres que s’hi han atansat Mallorca s’ha fet conèixer al cor mateix de l’Àfrica negra, i hi ha deixat petjades fondes des de l’any 1951 ençà fins suara mateix.
Jaume Moragues de Oleza és el primer que s’hi presenta l’any 1951. Inicialment com a Pare Blanc i, posteriorment, com a capellà diocesà. El darrer de tots, Jaume Obrador Adrover «Xemarrí», ja hi duu treballant més de dues dècades i mitja: 3 anys a la missió de Gitongo, 9 anys a Nyabikere i 15 anys a Rabiro (després d'haver treballat uns anys com a missioner a Perú).
Aquest anys 2026 esdevé molt important i significatiu. Fa 75 anys (noces de platí) que s’hi ha fet present per primera vegada un mallorquí. I es compleixen 25 anys (noces d’argent) des que hi construïren la parròquia de Rabiro on continua romanent present el capellà felanitxer.
Em passa pel cap repassar-ne breument i concisa la història d’una presència mallorquina que consider enriquidora per a ambdues parts, Mallorca i Burundi.
No m'hi veig com a cap peça fonamental però sí com un modest participant directe.
Som un dels qui pensen i creuen que, quan la gent del Nord se sent empesa a girar la ullada i encaminar-se cap al Sud amb ganes de compartir-hi l'existència més que no d’imposar-hi res de res, aleshores el benefici esdevé mutu, se'n beneficien totes dues en molts i diversos sentits.
D’aquí neix la valoració positiva que en faig, d’una celebració com aquesta en la qual m’agradaria participar de manera directa; i que s’hi afegís encara més gent. En tenc moltes de ganes.
A les noces de plata d’una missió com la de Rabiro fundada per missioners mallorquins l’any 2001, s’hi afegeixen les noces de platí per a la presència missionera mallorquina al Burundi amb l’anada del P. Jaume Moragues (qepda) el mes d’abril de 1951.
És ell qui n’informa els Clergues Regulars (Teatins) que envien un primer equip el mes d’abril de 1959, mentre que l’any 1960 s’estableixen a la missió de Nyabikere i després a Nyabiraba. Són els PP. Guillem Estrany, Vicenç Miró i Gaietà Rosell.
Llegint les informacions publicades, podem adonar-nos que, a més dels 30 capellans diocesans que se’n van al Burundi aquests darrers 75 anys (1951-2026), col·laboren decididamente en les tasques missioneres una desena de seglars (6 homes i 4 dones), 2 monges Saleses i 14 Germanes de la Caritat.
Són més d’una cinquantena d’individus que, des de Mallorca estant, s’adrecen a compartir-hi anys de les seves vides amb el poble burundès, al cor de l’Àfrica negra.
En podem obtenir dades més concretes llegint els números 52-53 (setembre-desembre de l’any 1987) i 127 (de l’any 2012) de la revista COMUNICACIÓ que edita el Centre d’Estudis Teològics de Mallorca.
El primer consta de 164 pàgines, la publicació de les quals és patrocinada pel Consell de Mallorca: «Mallorca a Burundi. 25 anys de presència evagelitzadora», reprodueix documents i testimoniatges d’homes i de dones que hi diuen la seva, sobre la relació Mallorca-Burundi, amb articles que signen: Bartomeu Suau M. (Palma), Sebastià Salom M. (Campos), Llorenç Riera M. (Bunyola), Jaume Mas J. (Campos), Margalida Jordà M. (Sineu), Jaume Obrador A. (Felanitx), Miquel Parets S. (Santa Maria del Camí), Gabriel Amengual C. (Santa Eugènia), Josep A. Fuster S. (Palma), Jaume Ribas M. (Maria de la Salut), Joan Servera T. (Artà) i Francesc Munar S. (Manacor).
El segon, amb 88 pàgines recull els «50 Anys de Mallorca Missionera» i publica aportacions del bisbe Jesús Murgui Soriano, l’Equip M.M. a Rabiro, Pere Fiol i Tornila, Guillem Muntaner, Antoni Bonet Vicens, Joan Parets Serra, Joan Darder i Brotat, Anselmo Álvarez Santamaría, Cecili Buele i Ramis, i Toni Vera. Són aportacions referides a Burundi i també a Perú. Els dos països del Sud amb els quals Mallorca Missionera ha mantengut una relació més directa i estreta, des que el papa Pius XII promulga l'encíclica Fidei Donum (21 d'abril de 1957).
La missió de Rabiro (Gitega, Burundi)
Llegint el publicat l'any 2012 en aquest segon número de Comunicació, m’adon que «el mes d’octubre de 1999 comencen la construcció de la nova casa parroquial de Rabiro.» «El mes de setembre de l’any 2001, els mallorquins deixen la parròquia i la casa de Nyabikere i s’instal·len a la nova casa de Rabiro. Dia 9 de desembre el nou arquebisbe de Gitega erigeix oficialment la nova parròquia de la Resurrecció de Rabiro» (Pàg. 25). «El 26 de febrer de 2005 el nunci apostòlic al Burundi presideix la celebració de la inauguració i la benedicció de la nova església parroquial» (Pàg. 26).
Són les dades històriques que explicarien l’interès per a una celebració que comporta l’impuls d’una acció de gràcies a tota la gent que ho ha fet possible, i al Déu i Senyor de la història i de l’univers que n’engresca cors i ments.
Encara que pugui sonar a «tòpic», el fet és que tots els qui hem tengut la gran sort oportuna, i l’oportunitat sortada de fer-nos presents al Burundi, i, en general, a països del Sud, tenim clara la consciència que «n'hem rebut moltíssim més del que hi hem pogut donar». En moltíssims d’aspectes!
Com a capellans mallorquins a Burundi obrim portes al món més empobrit del Planeta Terra .
Sense cap casta de dubte, l'anada de capellans mallorquins al Burundi, si més no durant les darreres quatre dècades del segle passat, contribueix a obrir de pint en ample les portes de la solidaritat mallorquina cap als pobles més empobrits del Planeta.
Burundi, per exemple, té una de les poblacions humanes més representatives del que comporta avui dia trobar-se estructuralment a la coa del denvolupament econòmic global.
Totes les estimacions oficials assenyalen que ocupa pràcticament el segon lloc entre els països més empobrits del món. Només el supera Sudan del Sud que n’encapçala el rànquing, si hom para esment al PIB per càpita en paritat de poder adquisitiu (PPA), seguint estimacions de l’FMI.
El contacte directe amb la misèria més dura i més crua, entre d'altres aspectes, a més de servir per fer veure certes diferències entre els països del Nord i els del Sud, també ajuda a endinsar-nos en les causes d'aquestes diferències: el model de societat capitalista impulsat arreu del Planeta Terra no respecta la Natura, ni els territoris, ni els països, ni els pobles, ni les persones... únicament i exclusiva roman al servei del capital i del negoci lucratiu creixent en benefici d'una minoria privilegiada. Cosa que aboca la gran majoria de la població mundial a la misèria més dura i més crua.
Si d'alguna cosa podem estar contents i satisfets els qui hem anat a tocar mare per devers Burundi, segons el meu modest mode de veure, és que qualsevol que hi hagi posat els peus mira, estima i tracta Mallorca i la resta del Planeta, d'una altra manera, molt distinta.
Cosa que es fa evident a Mallorca si ens atansam a aquells moviments socials que continuen pensant, dient i lluitant amb la mateixa dèria: Un altre món és possible! Una altra Europa també! I una altra Mallorca és del tot necessària! Molts dels membres que els integren hi mantenen una relació molt directa amb el Sud global.
Repassant una mica el que he anat publicant sobre Burundi, m’adon que no és poc:
1.- A la memòria de Na Chon, bona amiga meva religiosa, de Sisante (18-07-2023)
2.- Dos Nadals, ben diferents, en cinquanta anys (25-12-2021)
3.- Sobre el doctor Fernando Simón Soria (06-05-2020)
4.- Mossèn Miquel Parets, paraules de Jaume Obrador Soler (06-06-2016)
5.- Del monestir de la Real, pel missioner mallorquí mossèn Miquel Parets (05-06-2016)
6.- A mossèn Miquel Parets: del P. Joan Arbona, msscc, des de l'Argentina (05-06-2016)
7.- Paraules introductòries al funeral del missioner mossèn Miquel Parets (03-06-2016)
8.- A la mort del bon amic, mossèn Miquel Parets i Serra (31-05-2016)
9.- A la mort de mossèn Jaume Amengual i Pizà, capellà de Son Dureta... (11-02-2016)
10.- A la mort de n'Eduard Jordà, traumatòleg mallorquí a Burundi (10-02-2016)
11.- Gràcies a la Vida, que tant m'ha donat! (16-06-2013)
12.- En kirundi: Declaració de sobirania del Parlament de Catalunya (29-01-2013)
13.- Kur'abantu b'igihugu citwa Kataloniya (23-01-2013)
14.- Presentació d'un llibre sobre Burundi, a Manacor (23-01-2010)
15.- Al bon amic Jaume Cañellas Llompart (12-08-2025)
16.- Al bon amic campaner, mossèn Sebastià Salom Mas (15-12-2019)
17.- Reflexions d'un desencís: Jaume Cañellas Llompart (13-05-2017)
18.- Carta de capellà mallorquí -casat i enviduat 2 vegades- al bisbe Taltavull (22-04-2017)
19.- A Toni Mas i Colom, solleric de seny asserenat i serenor assenyada (02-08-2011)
20.- Ens ha deixat el gran amic Pep Toni Fuster (01-11-2005)
21.- Al bon amic concarrí Jaume Obrador i Soler (08-08-2025)
22.- D'ex missioner mallorquí (Cil Buele) a missioner mallorquí (Julià Cifre) (13-07-2023)
23.- Gabriel Amengual Coll: Fites històriques de l’antropologia filosòfica (14-09-2020)
I) Presència laica mallorquina a Burundi
No solament si fan presents a Burundi missioneres i missioners religiosos. També se n'hi van un nombre considerable de laics.
Mirant d'arreplegar dades sobre la presència de gent laica a Burundi, amb l'afany de cooperar-hi voluntàriament, arrib a fer-ne aquesta llista més o manco aproximada, pel que fa a dades i dates assenyalades:
01 Josep Ordinas (a Gitega, 1970, dos anys)
02 Andreu Forteza (a Gitongo, 1974, quatre anys)
03 Mª Lluïsa Caragol (a Mutaho, 1974)
04 Julià Gomila (a Nyabikere, 1992, quatre anys)
05 Puri Risco (a Gatonde, 1994 tres anys)
06 Marisa Moreno (de Girona, 1994, a Gatonde, dos anys)
07 Xavier Castell (de Menorca, a Gatonde i a Butezi 1994, tres anys)
08 Mauro Ambrosini (d’Itàlia, a Nyabikere, 1995, sis anys)
09 Catalina Mir (a Nyabikere, 1995, dos anys)
10 Julià Gomila (bis) (a Rabiro, 2002, dos anys)
II) Presència a Burundi de religioses mallorquines:
A) Visitandines (Saleses)
01 M. Gertrudis Fuertes (Palma, 1967)
02 M. Magdalena Mir Marcó (Binissalem, 1967)
B) Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül
01 Josefina Bujosa Sanchiz (Gitongo, 1973 - Nyabikere 1994 Rabiro),
02 Joana Santandreu Sureda (Gitongo, 1973),
03 Rosa Escudero Sevilla (Gitongo - Mutaho, 1973)
04 Ascención Laserna Pérez (Gitongo - Mutaho, 1973)
05 Isabel Caimari Matas (Mutaho, 1975)
06 Aina Ferrà Fluxà (Gitongo, 1975)
07 Marilén Martínez Bonafè (Mutaho, 1977)
08 Margalida Jordà Munar (Mutaho, 1978)
09 Catalina Alcover Andreu (Mutaho, 1978 - Rabiro 2010)
10 Antònia Valriu Mulet (Nyabikere, 1981)
11 Carme Cerrón Donoso (Nyabikere, 1983)
12 Margalida Abraham Ferriol (Nyabikere - Rabiro 1994)
13 Francisca Valentí Cortès (Gatonde, 1995)
14 Antònia Campaner Fiol (Rabiro, 1999)
III) Presència a Burundi de capellans diocesans
01 Jaume Moragues de Oleza (de Palma) (a Kanyinya 1951 - Nyabikere)
02 P. Guillem Estrany (de Vilafranca, a Nyabikere 1959)
03 P. Vicenç Miró (de Palma, a Nyabikere 1959)
04 Miquel Parets Serra (de Santa Maria 1961 a Nyabiraba, Nyabikere, Gitongo)
05 Jaume Amengual Pizà (de Palma a Nyabiraba 1966,Nyabikere,Gitongo,Bugenyuzi)
06 Bartomeu Suau Mayol (de Palma a Nyabiraba 1966, Kibumbu,Nyabikere,Gitongo)
07 Jaume Vives Cañellas (de Sóller a Nyabiraba 1966, Nyabikere,Gitongo,Bugenyuzi)
08 Gabriel Amengual Coll (de Santa Eugènia a Nyabiraba 1966 – Nyabikere – Gitongo)
09 Jaume Cañellas Llompart (de Palma a Nyabiraba 1966 – Nyabikere – Gitongo)
10 Jaume Obrador Soler (de Cas Concos a Nyabiraba 1966, Gitongo – Bugenyuzi)
11 Josep A. Fuster Segura (de Palma a Gitongo, 1967)
12 Antoni Perelló Nebot (de Manacor a Gitongo, 1967, Bugenyuzi)
13 Jaume Ribas Molinas (de Maria de la Salut a Gitongo, 1969
14 Sebastià Salom Mas (de Campos a Gitongo, Nyabiraba) 1969
15 Miquel Gual Tortella (de Campanet a Gitongo, 1970 Bugenyuzi, Murayi, Nyabiraba)
16 Joan Servera Terrassa (d’Artà a Gitongo, 1970 Nyabiraba)
17 Guillem Miralles Cardell (de Deià a Gitongo, 1971)
18 Cecili Buele Ramis (de Palma a Gitongo, 1971)
19 Alfred Miralles Lozano (de Palma a Gitongo 1971, Bugenyuzi, Murayi, Nyabiraba)
20 Julià Cifre Vanrell (de Selva a Gitongo, 1973)
21 Antoni Mas Colom (de Sóller a Gitongo, 1973)
22 Bartomeu Barceló Nadal (de Felanitx a Gitongo, 1974 - Nyabikere, Rabiro)
23 Joan Perelló Sansó (de Manacor a Gitongo, 1974, Nyabiraba, Nyabikere)
05 Jaume Amengual Pizà (bis, de Palma a Gitongo, 1975)
24 Jaume Mas Julià (de Campos a Gitongo, 1976 Nyabikere)
25 Miquel Monroig Mestre (de Petra a Gitongo, 1978)
26 Llorenç Riera Martí (de Bunyola a Gitongo, 1978)
27 Francesc Munar Servera (de Manacor a Gitongo, 1979)
14 Sebastià Salom Mas (bis de Campos a Gitongo, 1980 -Nyabiraba)
24 Jaume Mas Julià (bis de Campos a Gitongo, 1982, Nyabikere)
28 Jaume Obrador Adrover (de Felanitx a Gitongo, 1983, Nyabikere, Rabiro)
29 Pere Barceló Rigo (de s’Alqueria Blanca a Gitongo, 1984)
24 Jaume Mas Julià (ter de Campos a Gitongo, Nyabikere)
22 Bartomeu Barceló Nadal (bis de Felanitx a Gitongo, 1988)
20 Julià Cifre Vanrell (bis de Selva a Gitongo, 1988)
04 Miquel Parets Serra (bis a Nyabiraba 1990,Nyabikere,Gitongo, Gitaramuka)
01 Jaume Moragues de Oleza (bis de Palma a Nyabikere, 1991)
01 Jaume Moragues de Oleza (ter de Palma a Nyabikere, 1994 Gatonde)
28 Jaume Obrador Adrover (de Felanitx a Gitongo, Nyabikere, 1994 Rabiro)
23 Joan Perelló Sansó (ter de Manacor a Gitongo, 1997 Nyabiraba, Nyabikere Rabiro)
30 Pere Mascaró Munar (de Palma a Nyabikere, 2000 Rabiro)
29 Pere Barceló Rigo (bis de s’Alqueria Blanca a Gitongo, 2001 Nyabikere, Rabiro)
14 Sebastià Salom Mas (ter de Campos a Gitongo, 2007 Nyabiraba)
La meva relació personal amb Burundi no solament em duu a recordar persones de Mallorca que hi hem treballat, també m'empeny també a editar alguns vídeos domèstics, emprant les imatges recaptades ací i allà sobre la presència missionera de Mallorca en aquest país de l'Àfrica Central des de l'any 1951 ençà:
01 Moto d'ahir (a Àfrica), i motos d'avui (a Mallorca) (13 de març de 2016)
02 A IB3 Ràdio sobre Àfrica (31 d'octubre 2021)
03 Presentació "Descobrint les belleses del cor d'Àfrica" (7 de desembre de 2021)
01 Cooperant a Burundi l'any 1971
02 Recordant les Matines de fa cinquanta-cinc anys a Burundi
03 Al bon amic missioner a Burundi Jaume Obrador
04 Presència mallorquina a Burundi (calendari)
05 Presència missionera diocesana a Burundi (Àfrica Central)
06 Presència perllongada de religioses mallorquines a Burundi
07 Capellans i monges de Mallorca a Burundi
08 Més de 30 capellans mallorquins a Burundi
09 Valentes dones mallorquines a Burundi
10 17 religioses de Mallorca a Burundi
11 Processó del Corpus a Burundi
Preàmbul d'una celebració
La celebració del 25è aniversari de la creació de la parròquia de Rabiro a Burundi, a càrrec de capellans missioners mallorquins, té com a preàmbul a Mallorca l'acte organitzat per la Delegació diocesana de Missions al santuari de Lluc.
Amb assistència de l'arquebisbe de Gitega (Burundi) monsenyor Bonaventure Nahimana, del bisbe de Mallorca, monsenyor Sebastià Taltavull, i de nombrosos missioners i missioners mallorquins arreu del món, celebren missa d'acció de gràcies al santuari de Lluc diumenge el 3 de maig de 2026.
Vet ací el vídeo que editam amb aquest motiu: