dimecres, 27 de novembre del 2013

Drets Humans de Mallorca, entre dos moments significatius

Podem veure que els quaranta anys de vida d'aquesta entitat que anomenam “Drets Humans de Mallorca”, discorre entre dos moments summament significatius dins la història més recent de Mallorca.

Neix l'any 1973, -quan continua ben activa la repressió militar i dictatorial franquista-, i perdura fins ara mateix, l'any 2013, -quan s'han implantat retallades insòlites i insolidàries a l'estat espanyol, tant per part de governants del PSOE com del PP,- amb mesures que afecten de manera més que preocupant l'àmbit dels drets i les llibertats de la ciutadania.

Són dos moments tan significatius en la història més recent d'aquesta terra nostra, que poden ajudar-nos a veure més clarament la necessitat de continuar lluitant, amb la mateixa fermesa de sempre, pels drets i les llibertats de la ciutadania, tant a l'àmbit individual com a l'àmbit col·lectiu, en ser persones, membres vius i actius d'un poble que viu a l'illa de Mallorca, fent part inestroncable dels Països Catalans!

Per molt que, amb grans dosis del cinisme polític més oiós, alguns governants ho vulguin dissimular i fins i tot pretenguin negar-ho, tant l'una -la repressió brutal franquista- com les altres -les retallades cruels del PSOE i, sobretot, les darreres més recents del PP- recauen de manera més brutal, més dura i més crua damunt la gent que pertany als sectors més vulnerables de la nostra societat:

  • -la que no pot dur una vida mínimament digna, perquè no té accés als mitjans que s'hi precisen;
  • -la que no obté ingressos suficients per arribar a final de mes, i ha d'acudir a cercar-se el menjar diari allà on se'n pot trobar de franc (contenidors enmig del carrer, esglésies i associacions, o serveis socials públics)
  • -la que fa que no pugui aparèixer damunt del mapa de l'Europa del segle XXI una Mallorca sense fam;
  • -la que malviu com pot, al marge del comú dels mortals, dormint al ras fins i tot en les nits d'hivern més dures i més crues;
  • -la que ve de fora de Mallorca amb les mans damunt del cap, sovint enlluernat per un benestar que s'esdevé inexistent;
  • -la que cerca feina, d'un cap a l'altre de la nostra terra, i no n'arriba a trobar cap mai enlloc;
  • -la que s'ofereix a anar a tomar ametlles o garroves que tanmateix no s'han de collir, a veure si aconsegueix recursos, ni que siguin minsos, i no troba cap finca on acudir-hi;
  • -la que no es pot pagar els medicaments ni les atencions mèdiques que necessita per curar-ne les malalties;
  • -la que no es pot pagar una vivenda, ni de lloguer ni en propietat;
  • -la que viu sotmesa a les càrregues feixugues d'hipoteques insostenibles per poder tirar endavant;
  • -la que ha tengut l'oportunitat de viure una situació més o manco sostenible, i ha de veure que aquesta cau en picat, com aquell qui diu, de cop sec, d'un dia per l'altre;
  • -la que roman subjecta a capricis de governants prepotents que administren i representen tan pèssimament la ciutadania, com és el cas de la comunitat educativa: ensenyants i docents, alumnes, pares i mares d'alumnes;
  • -la que ha de romandre subjecta al finançament pèssim d'unes lleis tan mal girbades com la de la dependència, que es veu forçada a haver de romandre dependent per motiu doble;
  • -la gent jove que, per molt que s'afanyi a estudiar, no arriba a trobar mai aquella sortida professional que desitja trobar;
  • -la gent malalta que no troba l'atenció mèdica que necessita per superar la tuberculosi que el duu a la mort...
De totes aquestes persones i situacions, se'n fa ressò, explícitament i directament, la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948.

És ben cert que, a primer cop d'ull, el text de la declaració pot semblar obsolet, sobretot pel que fa a aquells aspectes més nous i recents que, per lògica pura, no hi queden contemplats.

Però no deixa de ser cert, també, que avui dia tenen i mantenen més validesa que mai aquells aspectes als quals para esment la Declaració Universal.

Tant si ja l'heu feta, com si no ho heu fet mai, vos convid a fer-ne una lectura, reposada, atenta, diligent... De tots i cadascun dels 30 articles que proclamen els drets i les llibertats de la ciutadania arreu del Planeta Terra.

En podem tenir una oportunitat, nova i bona, amb motiu de la celebració del 65è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, el 10 de desembre de 1948 (tenia jo quatre anys i una setmana!)

Que aquest acte i aquesta trobada en aquesta església de Sant Felip Neri ens engresqui més encara, a continuar lluitant, cada cop més enèrgicament, cada cop més fermament a favor dels drets i les llibertats de la ciutadania, de què feim part!

Salut i coratge!

dilluns, 25 de novembre del 2013

Declaració Universal dels Drets Humans: 65è aniversari, a Mallorca

Molt content de tornar a tenir l'oportunitat de dir públicament allò que en pens, d'un assumpte que m'interessa ben molt: com veig la situació dels drets humans a Mallorca, avui dia!
Es tracta de l'acte que anualment s'organitza a l'església de Sant Felip Neri, a Ciutat, el 10 de desembre, a les 20:30 hores.

Enguany compleix seixanta-cinc anys!
El 10 de desembre de 1948, l'Assemblea General de les Nacions Unides, reunida al Palau de Chaillot de París, aprova i proclama la Declaració Universal dels Drets Humans.

Un document de trenta articles que subratllen els drets humans considerats bàsics, aplicables sense cap excepció a tots els éssers humans.
S'esdevé el més bàsic d'una sèrie de tractats que es redacten l'any 1966 i que completen la Carta Internacional de Drets Humans, que, després de ser sotmesa a votació el 1976, es converteix en llei internacional.

Aquesta Declaració Universal d'ara fa 65 anys provoca i produeix iniciatives innombrables arreu del Planeta. Entre d'altres, i ben a prop de nosaltres, la que sorgeix a Mallorca l'any 1973 -trenta anys enrere-:

A la parròquia de l'Encarnació, de Ciutat, es crea el “Grup Cristià de Drets Humans”, que avui dia actua i es coneix amb el nom de “Drets Humans de Mallorca”, entitat presidida per Bernat Vicens Vich, un dels seus fundadors (juntament amb mossèn Josep Antoni Fuster Segura, que en va ser l'ànima mentre va viure entre nosaltres...):

“Férem una passejada pastoral per parròquies i entitats de l'Església de Barcelona, que eren capdavanteres en l'aplicació del Concili Vaticà II dins un compromís més profètic dins la societat actual.
Des d'aquí, i des dels trepitjaments constants que el règim franquista seguia cometent, sorgí la necessitat que un grup d'adults cristians agafàs cada vegada més una nova línia de compromís eclesial en la transformació de la societat espanyola, denunciant, defensant i promocionant els Drets Humans, amb unió amb els grups socials que també ho manifestaven, moltes vegades fins i tot il·legalment...
Així, des de la reflexió seriosa en grup de la realitat social, des de l'empenta alliberadora de la constitució
“Gaudium et Spes” del Concili Vaticà II, des d'una comunitat acollidora i encoratjadora del canvi, es crea en 1974 com una comissió parroquial de “Justícia i Pau” -sols es podia fer així-: “per a persones interessades a cercar i trobar una resposta cristiana als problemes reals de la nostra societat, a la defensa i promoció dels drets humans. Més tard aquesta comissió pren el nom de “Grup Cristià de Drets Humans”, ja que a Barcelona així s'anomenen els grups parroquials d'aquest tipus...” (manifesta mossèn Fuster a L'ENCARNACIÓ 1962-1996, pàg. 50)”

Se m'ocorre de remarcar-ne aquests aspectes, valuosos aleshores i pentura fins i tot més valuosos avui dia, a la vista de la situació que vivim aquests dos darrers anys a Mallora:

  • -Trepitjades constants del règim, contra drets humans fonamentals, de persones i col·lectius humans
  • -Empenta alliberadora de la constitució conciliar “Gaudium et Spes”
  • -Passejada pastoral per parròquies barcelonines, capdavanteres en l'aplicació del concili Vaticà II.
  • -Reflexions serioses en grup sobre la realitat social
  • -Persones interessades a cercar i trobar respostes cristianes als problemes reals de la societat
  • -Amb unió de grups socials que s'hi manifesten
  • -Per un compromís profètic dins la societat mallorquina actual: assumir noves línies de compromís eclesial en la transformació de la societat espanyola
  • -Denúncia, defensa i promoció dels drets humans
  • -Comunitats acollidores i encoratjadores del canvi

dimecres, 13 de novembre del 2013

Alguns comentaris a la xerrada feta a Bunyola

Profundament agraït als comentaris nombrosos que m'arriben, relacionats amb la xerrada organitzada a Bunyola, al cicle “País i procés sobiranista a Catalunya”, on vaig participar diumenge 10 de novembre, convidat pel bon amic i compatriota català, el bunyolí Climent Garau Arbona, em sembla que pot resultar interessant constatar-ne la gran riquesa i varietat que comporten:

  1. Bon dia, Cil
    He rebut el teu correu i he clicat l'enllaç per llegir aquesta opinió personal teva que m'ha semblat molt interessant, sincera i ben documentada. Però el que més m'ha impactat, ha estat el fet de declarar-te d'esquerres i catòlic. No saps com és de difícil això avui en dia per una estudiant de Ciències Religioses a Mallorca. Molts dels companys, excel·lents persones i amics, tenen greus problemes per entendre aquestes conviccions. Sembla que només puguis ser catòlic si ets de dretes i tot ho redueixen als rojos cremant esglésies i matant clergat.
    La meva experiència personal és molt més curta, però el fet de ser filla d'un lleidatà i una mallorquina, d'idees esquerranes i catòlics, suposo que ha tingut molt a veure a fer-me així com soc. Vaig nàixer a Mallorca i aquí em vaig criar, però els meus pares sempre em feren estimar aquest bocí del món que anomenem Països Catalans, i que són el meu referent cultural i la meva herència més estimada. La primera vegada que vaig llegir en públic en català tenia dotze anys i va ser una vetlla pasqual a l'església de Puigvert de Lleida, el poble del meu pare. Des de ben petita estava acostumada a llegir els diumenges a l'església però, en aquell temps, a una parròquia de les afores de Palma, les misses eren en castellà. Aquella vetlla pasqual, les meves cosines fugien del rector que buscava lectors i em va agafar a mi. Jo pensava que llegiria aquella primera lectura interminable i preciosa del Gènesi 1 en castellà i, quina no fou la meva sorpresa quan vaig pujar a l'ambó i em vaig trobar un leccionari en català (el primer que veia a la meva vida). Vaig començar a llegir i m'en vaig sortir, essent un orgull pels meus pares que sabien que mai havia rebut una classe de català i que gairebé no havia llegit mai en aquesta llengua.
    Ho duim a la sang, ens surt de dins i si hem pogut mantenir la nostra llengua i la nostra cultura fermes davant els embats de la història, crec que ha arribat el moment que pensem que també podem fer ressorgir aquell país que fórem un dia i que ajudem a crear-hi Institucions justes i adaptades a la realitat, però també a aquells que han defensat la nostra identitat al llarg del temps
    No et cansaré més amb experiències personals, però a vegades és molt difícil trobar persones que puguin entendre que seguir el missatge de Jesús i sentir-te filla d'una terra encisadora sigui compatible.
    Rep una forta salutació, i gràcies pel teu temps i per les teves opinions. (P.F.C.)
  2. Molt bé, Cil, aquesta conversa a Bunyola, a Son Pastor. I m'agrada que facis referència a la nostra Associació, Drets Humans de Mallorca. Gràcies per enviar-m'ho.
    Està molt bé que tu, membre de Drets Humans de Mallorca, hagis escrit això. Me sent, i puc dir que tots ens sentim identificats en el que dius, i lo bé que ho expresses.
    Sobretot quan veig persones com tu, que duen tota una vida amb molta coherència en el que pensen, diuen i viuen, això és la més gran força que tenim per sentir-nos lliures, i per convèncer el contrari.
    Un abraç. (V.V.B.)
  3. Gràcies, Cil, per aquestes aportacions tan valuoses. Sobretot, per dir la teva en un debat que sembla tabú aquí a Mallorca, i molt més al País Valencià.
    El moment és apassionant, i demostra que les idees de Joan Fuster, i altres, tenen un recorregut que fa molta més via del que potser ells mateixos es podien imaginar.
    Som dels qui pensen que el dret a la lliure determinació i independència com a poble és tan valuós i indeslligable com la resta de drets humans, individuals i col·lectius, i més concretament del dret al just repartiment social de la riquesa.
    Dit en paraules de fa quatre dècades, però que encara tenc com a vigents, l'alliberament nacional no té sentit, si no suposa també l'alliberament de classe.
    Aleshores es deia: "El País Valencià serà d'esquerres, o no serà". Efectivament i per a desgràcia nostra, de moment no hi és.
    Però nosaltres ho continuarem intentant.
    Que sigui amb molta salut! (A.J.J.)
  4. Enhorabona, Cil! Com diu aquell, tant de bo fóssim més. I millor representats políticament, afegeixo. Així com la independència del Principat la veig més que plausible, a Mallorca, he de ser franc, ho veig encara com el somni d'uns pocs (massa sovint mal avinguts). Però cal somniar per sentir-nos vius. I lluitar democràticament perquè aquest sentiment, aquest somni, sigui algun dia el de la majoria de mallorquins.
    Visca Catalunya, Gran i republicana! (P.S.T.)
  5. Estimado Cecili, mi formación al respecto y por vivir en Argentina me obliga a decirte que no estoy de acuerdo conque España se trocee en nacion gallega, nacion catalana, nación balear y así sucesivamente autonomía por autonomía, no quedaríamos nada y yo estoy muy orgulloso de ser mallorquin pero dentro de la España plural. Un abrazo. (M.J.)
  6. Molt bo aquest article. M'hagés agradat venir a escoltar-lo. Independència i salut. (F.J.M.)
  7. I dius "Vos he de confessar que jo li som dit que no sé si sabré estar a l'alçada d'allò que em proposa".?
    Tant de bo uns quants més com tu que fessin entendre a tots els muts i cecs, que no volen escoltar ni veure, el millor camí a seguir per tenir uns Països Catalans lliures i Independents de l'escanyament espanyol, que ens està ofegant cada dia més!
    Has parlat clar i català com sols i saps fer i que tant m'agrada a mi. Et felicito, Cil.
    Llàstima que ens separen les aigües del nostre tant estimat Mediterrani, perquè ara mateix et donaria l'abraçada que només puc fer-te virtualment!
    Molt agraïda per pensar en mi i deixar-me participar de les teves xerrades.
    Besets per a la Bel i tota la meva estima per a vosaltres. (X.A.M.)
  8. Estimat Cil. Moltes gràcies pel teu escrit. El m'he llegit fil per randa. M'ha fet retrobar amb el nostre amic comú en Climent Garau, un referent humà que ens ha influït i ens ha fet molt de bé.
    Tota una lliçó de història de les nostres arrels catalanes i de les nostres essències com a poble i com a país. M'identific en casi tot el que dius i en especial amb dos aspectes que ens són substancials a tu i a mi. La nostra fe no ens fa nosa, ans ens esperona. Les nostres idees, tu les teves i jo les meves no ens són un obstacle per respectar les dels demés. Creim en el diàleg, en la força de les paraules, i en una cosa que està, pens, en el rerefons d'aquesta actitud. En tota persona hi ha quelcom inexplicable que la fa mereixedora de ser respectada...
    Una abraçada. (B.C.J.)
  9. Molt bé, estimat. Veig que, tot i alguna diferència (jo no vaig a missa els diumenges i tenc l'església com a una de les grans enemigues del meu catalanisme, republicanisme i esquerranisme), mantenim molts de punts en comú. Endavant les atxes! (S.M.B.)
  10. Bon vespre, estimat Cil, En primer lloc, m´agradaria saber com es troba la teva companya. Com evoluciona? Esper que benet...
    Per una altra banda, m´ha llegut i també m´ha plagut  llegir l´escrit que vares redactar per  a la trobada de Bunyola. Si el dia tengués més de 24 hores, me podria permetre el luxe de dedicar-te més temps a donar-te´n més opinions, fer-te´n alguns comentaris, etc. . La veritat, però, és que estic enrevoltat de papers amb les anotacions d´aquelles coses que tenc pendents i, de vegades, amb retrassos de setmanes. Per tant, me limitaré a dues reflexions i a un preg:
    a) Trobes correcte que enlloc d´utilitzar tant l'expressió lluitar, anar en contra, etc. comencem a utilitzar, sobretot a la pràctica, aquesta altra: fer feina a favor de?. Fer feina a favor de la difusió d´una cultura vertaderament alliberadora; fer feina a favor de l´autodescobriment del potencial humà que tots tenim, però que molt pocs tenen en compte; fer feina a favor de la germanor;  fer feina a favor d´extendre la idea que els conceptes de bo i de dolent són molt, molt relatius,etc. etc.?
    Ja sé que he tocat un tema difícil i que fa por la major part de gent, però com que crec que la utopia d´avui serà la realitat de demà, estic de ple en un procès basat en aquestes suggerències que just ara t´he fet.
    b) Després de 40 anys de fer feina a favor dels teus ideals, quina és la conclusió més immediata que podries aportar? Te revelaré la meva: no es pot seguir ni un minut més fent feina a favor de amb els mateixos esquemes mentals i tècniques que ja feiem servir a finals dels ´60... (M.A.J.)
  11. Hala, Cili, que m´has fet desfermar! Em sembla fantàstic que des d´una perspectiva cristiana, s´aixequin veus coherents i raonables com la teva que deixin en evidència l´estultícia d´alguns clergues. De quin Déu són els portaveus? Ningú més que ells s´han atorgat tal poder. Quines lleis divines pretenen dictar que no es troben en les Sagrades escriptures?
    Qui estableix com immoral la voluntat de tothom a decidir com a persona i com a poble, estableix que és moral qui la nega? Aquesta és la moralitat que defensa Monsenyor Juan Antonio Martínez Camino , per molts de montsenyors i altres titols afegits al seu nom?
    Aquest senyor, et regal el "mon" que no el vull per res, no deu recordar que ell es va emancipar dels seus pares per fer la seva via. Que els ho consultà o no?. Perquè o bé sí accepta consultes, o imposa la seva voluntat sense consultar. Mira per on! Quina moralitat!
    És per això que s´agraeixen les paraules d´aquelles persones obertes i que cerquen la justícia davant de tot.
    A qualcú li estranya veure les esglésies buides, amb les poques persones majors que, en morir-se, obligaran a tancar portes perquè l´Església no ha sabut renovar-se?
    Per què aquests senyors no diuen res de la Casa Reial, que roba, que oculten proves d´avortaments, que són infidels etc. Per què no diuen res dels polítics corruptes?
    Per què? Segur que això no es pot dir. Per immoral! (S.M.A.)
  12. Tant de bo aquesta línia de pensament conquistàs més gent de per Mallorca. Si a Catalunya ja la cosa és difícil... a Mallorca caldrà suar sang. Però les coses engrescadores mai ho ha estat de fàcils. Molt d'acord amb el que dius del bisbe Camino. La manera com tracta Catalunya la COPE (sobre tot en temps de Losantos) i 13 TV a mi personalment em fa empegueir. Per sort que l¡'Església és més gran i digne que en Camino i en Rouco. (P.S.M.)
  13. Gràcies Cecili , a vegades aquí mateix es veu tot molt complicat ! I simplificar i allunyar el focus del que es la política del pim pam pum quotidià amb una visió del que ha succeït al llarg de la història , relativitza i ajuda!! (S.R.C.)
  14. Hola Cil, despres de haver llegit sa teva conferència, només puc dir-te que si pogués créixer sa meva admiració cap a la teva persona, ho hauria fet. (G.B.P.)
  15. Cecilio, veo que te interesa el tema de la independencia de Cataluña. A nosotros (a mí, en concreto) nos queda un poco lejano el tema, pero comprendo que vosotros tengáis ilusión en ello. Os animo a luchar por lo que consideráis justo y que sea para bien. Yo, veo que hoy en día se intenta, más bien, conseguir unión entre países, que la disgregación. Pero, por otra parte, a lo mejor conviene disgregar para luego tomar conciencia de lo necesaria que es la unión. ¡Quién sabe! ¡Que tengas mucha suerte y que sea para bien! Un fuerte abrazo.
    Gracias, Cecilio, por tus palabras que reflejan ilusiones y esperanzas. Cada cual tiene que luchar por lo que quiere, por lo que desea y por lo que entiende que va a contribuir a mejorar la vida personal y la de sus semejantes. Y las consultas políticas siempre son bienvenidas para conocer los deseos de los ciudadanos. Que esa consulta catalana sea para bien. De todas formas, te pregunto (es que lo desconozco): Si Cataluña se independizara, ¿qué ocurriría con las Baleares y con la Comunidad Valenciana? Porque creo que la consulta se haría solo en Cataluña. ¿Quedarían fueras esas Comunidades?
    Pues poco a poco y con constancia. Que el tesón lo consigue todo. Y que no falte la ilusión y el optimismo (la esperanza, digo yo). (P.S.A.)
  16. Que la Providència t'escolti, Cil!, però amb els polítics que tenim no ho tinc tan clar. Confio molt més en la força del poble.vLa llibertat no es demana, es pren.vGràcies per la teva exposició, tan esclaridora. Des de Manresa, una forta aferrada.
    Un cant d'amor a la terra. Emocionant, engrescador,... Gràcies per ser com ets, Cil. Des de Manresa, una forta aferrada. (S.G.L.)
  17. Gràcies, Cil. Convé no baixar la guàrdia davant les imbecil·litats que es diuen i es fan contra el nostre país. (T.F.P.)
  18. Cil, avui com cada dimarts era a fer de pagès, coses que tota la vida m'han agradat i quan he arribat a Palma i he obert l'ordenador m'he trobat amb el teu correu. No he pogut esperar i m'he llegit de cap a peus amb molt de gust i alegria la teva intervenció a Bunyola. Moltes gràcies per haver-m'ho enviat. No fa falta dir-te que ho subscric tot. Una forta abraçada. (M.R.P.)
  19. Benvolgut Cecili Buele, Gràcies per enviar-me la xerrada a Bunyola que bé la podríem titular magistral conferència, digne de procedir a una publicació per poder tenir-la en lletra impresa. Sé que el tema és difícil i espinós, però la democràcia  està part damunt la normativa, perquè és precisament ella que fa les lleis. Veig que hi manca molta formació,cultura i educació dintre la nostra societat actual. Hi falten mestres com tu per poder aclarir conceptes al gran públic. M'agrada el fons i la forma per obrir un diàleg sincer i arribar a l'autogovern que és el dret humà de tots els pobles del món. Salutacions i enhorabona.(M.B.J.)
  20. Cilet: vaig llegir el que parlares a la trobada de Bunyola que me paresqué encertada, sols pentura la part introductòria un poc llarga. De passada t'envii una segona entrega relacionada amb la qüestió, tal com me digueres que fes. T'he fet cas, com podràs veure. I si tens observacions a fer, da-li!, seran ben rebudes... (R.M.M.)
  21. Molt bé Cil, m'ha plagut i l'he llegit, estic totalment d'acord amb  el que dius! una besada! (F.J.P.)
  22. Com vols que me sembli?, pens quasi al 100 % com tu. Tant de bo aquest missatge creixi de cada dia.
    Aquest govern que tenim són una guarda de "beates falses", com diuen en es meu poble. Jo som d'Ariany i visc a Maó una ciutat encara que ara governi el PP, és de tradició esquerrana. Tenim una filleta i un fillet de 8 i 6 anys. Cada diumenge anem a missa perquè volem i vol que la nina faci la primera comunió, a l'església de Santa Maria, de Maó mateix. Aquí no ens coneixen la tradició de la meva família. Et pots creure que la gent just pel fet d'anar a missa, ja ens associen amb aquest sector ranci de l'església i per descomptat amb el PP. Crear una família cristiana, avui és complicat. Per seguir amb la fe i les tradicions que els nostres padrins, pares i capellans ens van mostrar. Ara resulta que aquest sector ranci que ens governa ho volen tot per ells. Ni que tots els d'esquerres haguérem d'anar a cremar esglésies. Una altra cosa que no suport és el procés de beatificació de les víctimes del franquisme. I les altres víctimes enterrades en fosses comuns. Què en fan? Res. Mira com tu mateix som d'esquerres, nacionalista i cristià. I en tots els àmbits sempre tant jo com la meva dona ens hem de reafirmar, no en l'àmbit personal, perquè ho tenim prou clar. Però si a davant la gent que ens envolta.
    Salutacions, un cristià indignat.
    PD:Sempre els hi dic que Jesús va ser el primer comunista de la història.
    Gràcies Cil per ser com ets. (T.J.C.)
  23. Què t'he de dir, Cil! Em pareix perfecte. Crec que va bé fer pedagogia en el to que empres en aquesta intervenció teua. És molt didàctica...i molt clara. I estic convençut que hi ha molta gent que necessita carregar-se d'arguments per defensar aquests punts de vista, davant la crispació que la brunete mediàtica i companyia estan generant. Una abraçada. (M.J.B.)
  24. Hola Cil. Crec que és molt interessant que se parli d´aquestes coses que fins ara eren com a tabú, però crec que a Catalunya no se donen ses condiciones per fer una independència traumàtica, ja que no hi ha violacions dels Drets Humans i, al final, es tracta d´administrar millor o pitjor els diners, cosa que amb el personal polític que tenim és molt dubtós que se pugui aconseguir. Jo seria més partidari d´una més forta integració a Europa, de forma i manera que tenc més confiança amb un administrador alemany o finés que no amb un administrador de Palma, Barcelona o Madrid, por lo que hem vist als darrers anys.
    Per altra banda, el parlar del dret de autodeterminació, con si fos un dret elemental dintre dels Drets Humans, em sembla exigerat, més que res per el problema de fitxar els límits territorials. Per mi els Drets Humans son personals, no dels territoris.
    M´agrada que me enviis coses. Records. (S.S.A.)
  25. Amic Cil, per mi ha estat un veritable goig, el fet d'haver rebut noves teves(ja n'era hora), les quals em mareixen un respecte ben profunt i que he començat a llegir i he arribat al punt 5e.
    Es la meva voluntat amic Cil, seguir en la tasca de acabar de llegir-lo i a la vegada rumiar-ho ben rumiat, per tal de esbrinar-ne, tot el rerafons que tu hi has possat al si del escrit.
    I digam si pots, quin i quants foren, el que et vingueren a escoltar i si tambe n'hi vingueren just a sentir-te, no res idò seguirèm en unaltre moment, a enrreonar de tot l'escrit.
    Sort i coratje. Estic content de xarrar en tu, pareix, que els nostros camins avui en dia no es troben. Salutaciòns cordials. (C.R.M.)
  26. Estimat Cil: No tan sols em plau donarte de veritat l'enhorabona per la teva intervenció a la xerrada de Bunyola, si no que, contant en que no te molesti, me la he impresa per guardarla.
    La quantitat i qualitat de coses que digueres en 13 folis impresos m'ha fet que no ho penses dues vegades i ja forma part dels documents que m'agrada repassar de tant en cuant.
    Maldament en Martínez Camino, amb mala llet (com tu dius) digui que la idea de l'independéncia es inmoral (i aquí ja jutje a qui no ha de jutjar) Tu defenses una postura sense el recurs fácil de tildar a la gent que no pensa igual que tú amb adjetius com Inmoral. Aixó t'honra i ho ha fet sempre.
    Jo a aqueixos els dic de rucs, beneits, curts....etc. Pero no puc ensenyar a ningú que és ser moralment correcte.
    D'aquí que m'agradi tant llegirte. Utilitzes arguments i no ximpleríes de la dreta anclada al segle IXX. Estimat Cil. Altra vegada, Enhorabona. Deu faci que a banda de Bunyola siguin moltes les xerrades que facis arreu dels Paisos Catalans pel nostre goig i per gaudirne tots amb salut. Desde les faldilles del Montseny Salut per tú i els teus. (B.F.J.))
  27. Moltes gràcies, Cecili. Salut, (M.S.F.)
  28. Hola Cil : M'ha agradat molt lletgir es teu parlament , pens que a catalunya ja ho tenen molt parlat , desde fa molts d'anys . Aqui fins que no mos escaldam no mos movem . Pens que amb tota sa moguda dels docents , molt recolçada a la part forana , s'esta començant un moviment molt bo de la ciutadania , que fa que mes i mes gent vegi amb bons ulls la independencia de Catalunya i que fa obrir els ulls cap a una independencia de els Illes.
     Si en Bauza continua pegant destrelades i els politics en general a tot l'estat espanyol continua diguent i fent animalades , mes i mes gent pensara, i de fet ja esta passant , que l'independencia es una opció . 
    I si be, com tu dius , mos pot afectar malament la independencia de Catalunya perque sofrirem mes pressió sobre la llengua i l'economia , aixó sera al mateix temps lo que mos mourá , ja com a poblacio desperta i unida , cap a la independencia .
      Encare ha de despertar molta gent , i n'hi ha que nomes s'aixecan amb una poalada d'aigo freda . NOmes hem d'esperar que es politics acabin de fer sa seva,  per tenir a tothom despert i a punt per defensar el pais i la butxaca com s'esta fent ja amb la llengua.
    Amb el teu permis , vull compartir el teu escrit amb alguns companys desperts.
    Gracies per tota la feina que encara fas , per el teu esperit jove , obert , comunicador i  unificador.  Per  jo en particular aquesta personalitat teva i la lluita per "lo nostro" (llengua , pais) ha sigut molt inspiradora , i  ets i sempre seras un personatge clau i molt important . Me sent molt honrrada amb la teva amistat.
    Una abraçada molt gran (P.A.M.)
  29. Hola Cil, despres de haver lletgit sa teva conferencia, nomes puc dir-te que si pogues creixer sa meva admiraciò cap a la teva persona, ha hauria fet. (G.B.P.)
  30. Molt ben dit, Si a Catalunya volen l'independència, prest o tart la tindran, pero noltros... I a mes, si Balears s'independitzes d'Espanya, i governes el PP, no se si encara seria pitjor. L'única sortida que li veig a Balears es que poguem independitzarmos i formar part de catalunya. Salut, força i independència (B.J.M.)
  31. Estimat amic Cil: Vaig poder asistir a la primera xerrada d'aquest cicle amb la intervenció de Pere Sampol, però no em fou posible ser present a la teva. Per això, t'agraeix que m'hagis fet arribar el que exposares. No puc més que estar absolutament d'acord amb els teus plantejaments, tot i que voldria veure amb els teus propis ulls i amb la teva ferma esperança els paral·lelismes que estableixes entre allà i aquí, entre ells i nosaltres. Cert que em va encoratjar i molt la més nombrosa manifestació de la nostra historia del passat 29 de setembre, però em causa una profunda preocupació i un inquietant temor aquesta oberta, programada i prepotent lluita dels actuals governants amb majoria contra la nostra llengua i cultura i el vergonyós no fer res de quasi la totalitat dels qui els accepten i segueixen. Tenc la impressió trista que hem retrocedit més de trenta anys en molt poc temps i segurament ens costarà altra cop anys i anys de lluita tornar als nivells bàsics assolits amb tant d'esforç i patiment. Per això, ara per ara, veig com un somni quasi inabastable i molt llunyà la possibilitat de convèncer el nostre poble perquè s'uneixi al camí de l'autodeterminació que envejablement i amb pas tan ferm han emprès els germans de Catalunya. Només serà possible si són molts els que com tu no defalleixen en l'afany i en la lluita constant per aconseguir aquest repte. Felicitacions, Cil, i gràcies. Una abraçada, (C.M.D.)
  32. Estimat Cil:
    He llegit les paraules que vares dir a Bunyola. D’acord en tot al que fa referència al país i a la independència. Una altra cosa és l’església. No comprenc com encara es pot fer el joc a una institució tan absolutament nociva. Naturalment, ens hauríem de seure a parlar-ne. Però, al meu entendre, els senyors de la COPE i de 13TV fan més mal que els senyors de la guerra. No dic les televisions, que ja n’hi ha prou; dic els senyors d’aquestes televisions. Vaig ser un entusiasta de Joan XXXIII, m’he dit molts d’anys catòlic. Ara mateix, m’estimaria molt més ser del PP.
    T’ho dic des de l’admiració i des d’un gran afecte per a la teva persona...
    És clar que hi ha catòlics meravellosos! N’hi ha milions. Jo sé que mai no els arribaré a les soles de les sabates. Admir les seves accions i la seva bondat. Però no entenc com poden sentir-se part d’una Església presidida pels qui la presideixen.
    T’ha sorprès això que et deia del PP. Ho comprenc. Però t’ho puc explicar. Encara que amb la boca petita i de mal grat, el PP excepte el joc democràtic. Quan no agradin a la majoria, en qualsevol moment, els podrem llevar. Als bisbes, als cardenals, al Papa, NO. Es trien ells amb ells, en un cercle infernal que no hi ha qui pugui rompre.
    Després, hi ha els drets humans. Si no vaig molt errat, el Vaticà és l’únic estat del nostre entorn que no ha signat la declaració universal dels Drets Humans. No em ve de nou: el que fan amb les dones no té nom. Superen el PP, i a una gran distància (em xoca quan diuen que Jesús no va triar cap dona, entre els apòstols: tampoc no va triar cap capellà).
    Dels homosexuals, no en parlaré perquè el meu fill ho és. Cada vegada que sent algun representat de l’església jeràrquica que obre la boca en relació al tema, no vull ni dir-te el que pens i el que sent. Una abraçada molt forta. (F.V.A.)
  33. Bon vespre, Cil! Trob que aquest dossier de la teva xerrada a Bunyola és clar i concís. No té tara. ÉS S'EVANGELI!!! Al marge et voldria fer una sèrie de comentaris:
    3.- De la introducció. Crec que si que has estat un personatge clau dins la societat mallorquina. Has deixat llavor de com s'han de fer les coses ben fetes perquè cal i és de justícia, sense esperar cap avantatge material.
    4.- De la introducció. Crec que el que volen és restaurar i posar al dia la casa pairal, que quedà mig esbucada ara fa 300 anys.
    2.- Com allà ells nosaltres... Crec, com molt bé dius, que el nostre futur pot quedar bloquejat; la nostra llengua i cultura amb dificultats més serioses encara.I sobre tot que la nostra situació fiscal pot empitjorar; la nostra contribució a l’estat pot comportar augments de la nostra quota en euros, amb l'empobriment progressiu de les nostres Illes. A més la nostra capacitat de reacció col·lectiva, davant l'espoli constant, és gairebé insignificant.
    Pel que fa a la resta, que és gairebé tot, com ja t'he dit m'ha agradat molt!!! A reveure. (R.G.T.)

diumenge, 10 de novembre del 2013

País i procés sobiranista a Catalunya, des de Bunyola



ALGUNES REFLEXIONS PERSONALS
AL CICLE “PAÍS I PROCÉS SOBIRANISTA DE CATALUNYA”
Bunyola, 10 de novembre de 2013


0.- M'alegra ben molt haver estat convidat a venir aquí a Bunyola. Més que res, perquè hi puc dir allò que pens sobre un assumpte d'actualitat que m'interessa moltíssim, com és ara el “procés sobiranista de Catalunya”.
Es tracta de veure per què ens convé i ens pot resultar profitós, als mallorquins en particular i als illencs en general, fixar-nos en allò que hores d'ara està passant al Principat de Catalunya. De parlar sobre aquest procés actual cap a la independència catalana. D'analitzar el que comporta per a nosaltres la sobirania catalana i l'exercici del dret a l'autodeterminació que proposa la societat catalana i les seves institucions públiques.

  1. Vull agrair la invitació que em fa, juntament amb l'Associació J. Koslowsky, el gran amic Climent Garau. En tenc i mantenc la imatge, d'un home lligat al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, fundador i impulsor de partits polítics diversos, farmacèutic de renom, analista incomparable, president singular de l'Obra Cultural Balear, estudiant de teologia modèlic i aplicat, fundador i animador perenne del Grup Blanquerna (1985), Premi Ramon Llull GIB (2000), impulsor de l'Opinió Catalana a Mallorca, Creu de Sant Jordi GENCAT (2003), activista social i cultural -alhora que pagès en actiu- a l'edat de 89 anys...) Vull agrair sincerament i profundament la invitació que se'm fa d'estar avui aquí, a la Sala de la Rectoria de Bunyola, amb les portes ben obertes i amb un rector, mossèn Rafel Mas, que té l'amabilitat de telefonar-me per dir-me que no podrà estar aquí perquè a aquesta hora té missa a Palmanyola.
    Li ho agraesc, en ser aquesta una de les poques invitacions que m'arriben d'ençà que deix d'estar present, com a polític, dins d'institucions públiques mallorquines, l'any 2003. Enguany fa 10 anys!
  2. La meva admiració pel bon amic Climent Garau, en lloc d'anar minvant amb el pas del temps, augmenta a les totes. Veig que no cedeix ni una mica en el seu activisme sociocultural, i que a mida que passen els anys (com diu l'amic Miquel Pasqual), “hi posa més passió i més fervor, a l'hora d'engegar noves activitats amb l'objectiu de debatre idees i opinions” .
    Bunyola se n'ha de sentir ben orgullosa de tenir això que té en exclusiva, i que cap altre municipi de Mallorca no té.
    Bona mostra en són aquestes trobades i xerrades d'enguany que comencen el mes passat i que giren entorn de la idea de país, fent un esguard al procés sobiranista que es viu actualment a Catalunya.
  3. Vos he de confessar que jo li som dit que no sé si sabré estar a l'alçada d'allò que em proposa. Mai no m'he considerat enlloc cap peça ni cap personatge clau o important, ni rellevant, ni significatiu dins la societat mallorquina. Em veig, això sí, com un ciutadà de Mallorca que l'estima tant, que s'afanya a servir-la amb totes les forces pròpies, des d'àmbits tan diversos com són ara l'eclesiàstic, el funcionari públic, el delegat sindical, el polític, l'activista social, el glosador...
  4. Com a bon mallorquí, m'interessa ben molt seguir de prop allò que passa a Catalunya.
    Sobretot, quan es tracta de valorar-ne dins Europa una iniciativa tan singularment exemplar com aquesta, des del punt de vista democràtic.
    M'encantaria que fóssim molts més els mallorquins que ens hi mostràssim cada cop més interessats a prendre llum de na Pintora. Es tracta dels veïnats que tenim més a prop, com aquell qui diu, a quatre passes.
    En veure que aquests veïns nostres miren de construir-se una casa nova al seu solar, ens ha d'interessar ben molt la idea i despertar una gran curiositat, a veure si també nosaltres som capaços d'aixecar-ne una, semblant o millor...
    A diferència de tanta gent que en parla agrament i durament, jo som un d'aquells que admiren i que miren amb molt de respecte el procés actual cap a la independència catalana.
    Fins al punt que no sé si es poden considerar respectables certes opinions reflectides a mitjans de comunicació, que em semblen més fruit de les vísceres o de la mala llet, que no del cap o del cor!
    Aquests dies em copsa l'atenció l'opinió escampada pel secretari general de la Conferència episcopal espanyola (monsenyor Juan Antonio Martínez Camino).
    Justament el mateix dia i a la mateixa TVE1 on apareix el president d'Esquerra Republicana, explicant magistralment els aspectes més valuosos d'una iniciativa política com aquesta -escapçant-li bona part del temps d'intervenció pactada!- compareix el bisbe espanyol i s'atreveix a afirmar que “és immoral” fer una consulta democràtica al poble de Catalunya!
    Aquest senyor, que jo sàpiga, mai no ha reconegut públicament que sigui immoral que l'església catòlica, propietària de la cadena de televisió vinculada als Bisbes, 13TV, es mostri tan barroerament contrària a tot quant té a veure amb Catalunya; ni que els governants espanyols deixin de pagar allò que deuen, per llei, a comunitats autònomes com la catalana o com la nostra; ni que els mateixos governants espanyols escapcin conquestes democràtiques aconseguides amb l'estat del benestar per a la població; ni que els mateixos governants espanyols retallin serveis públics tan indispensables per a la societat com els referits a la salut, a l'educació, als serveis socials, a la dependència; ni que aquests mateixos governants espanyols hagin contribuït a engreixar porcs grassos com les entitats bancàries que es folren cada cop més amb la suor de la gent més senzilla i treballadora; ni que els mateixos governants espanyols vagin de bracet amb la jerarquia eclesiàstica en totes aquestes manifestacions i iniciatives contràries al bé comú, al conjunt de la població.
    Res de tot això, per a aquest bisbe espanyol, no és immoral. L'únic immoral avui dia, per a ell, és que els governants catalans, seguint la veu del poble que es manifesta de maneres diverses, prenen la decisió de tirar endavant amb una consulta a la ciutadania de Catalunya sobre si volen continuar així, dependents d'Espanya, o si volen canviar de rumb, independents d'Espanya!
    Es veu que, a aquestes alçades del segle XXI, encara hi ha gent que considera que hi ha preguntes que no es poden formular mai a Catalunya. Són immorals. Ja només li faltava afegir que constitueixen un veritable “pecat mortal” que porta directament cap a l'infern... Valga'm déus, quins exemplars d'eclesiàstics!
  5. En començar aquesta intervenció meva, m'he oblidat de dir-vos que som vengut de Palma fins a Bunyola, fent un gran revolt. Volia impregnar-me dels aires nets i frescs de paratges tan encisadors, tot passant surran del penyal d'Honor, les cases d'Orient, de Son Bernadàs, de Solleric, del castell d'Alaró... Sempre m'evoquen el record de fets de la nostra història mallorquina, amb figures tan llegendàries com les de Guillem Cabrit i Guillem Bassa (que moren rostits per ordre reial alfonsina (1286), en haver-se volgut convertir en defensors aferrissats del rei Jaume II de Mallorca...)
    Sempre ens passa igual, en voler defensar Mallorca! Sempre surt qui ho vol impedir, a les bones o a les males! No en som els primers que ho patim! Tenim uns avantpassats lluitadors, molts dels quals han regat la nostra terra amb la seva suor, amb les seves llàgrimes, amb la seva sang, amb la seva vida.
  6. Amb la presència meva aquí, a Bunyola, m'agradaria aprofitar l'ocasió per compartir amb vosaltres una opinió meva personal sobre això que em proposa el bon amic Climent Garau.
    M'agradaria saber-ho fer. Faig comptes servir-me del bagatge humanístic, filosòfic, teològic, sociocultural i polític que he anat acaramullant aquests darrers 45 anys de la meva vida pública, tant a Mallorca com fora de Mallorca en àmbits diversos...
    Sobretot, amb el bagatge aconseguit durant els darrers vint-i-vuit anys que he dedicat primordialment a tasques polítiques: entre d'altres activitats, he militat -i encara en conserv els carnets- dins tres formacions polítiques distintes, totes tres considerades d'esquerres (PCPE-PSM-ERC). (A tot això, si vos pot servir d'aclariment, puc afegir que, a més de romandre afiliat a la CGT-Balears com a sindicat, també acostum a anar a missa tots els diumenges...!)
  7. Des d'aquestes perspectives, no solament no puc donar l'esquena a allò que comporta el procés actual de Catalunya cap a la independència. Em sent empès a admirar-lo i a mirar-lo amb molt de respecte: des dunes esquerres revolucionàries, des d'un independentisme republicà, des d'una visió de la nació catalana sencera (de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer), des d'una condició personal de cristià, creient, catòlic.
    Entenc per “esquerres revolucionàries” les que s'afanyen a lluitar contra els efectes nefasts del capitalisme imperant, assumint l'opció prioritària de defensar i protegir dels sectors, grups, col·lectius i classes socials més maltractades.
    Entenc per “independentisme republicà” la lluita, política i social, per aconseguir l'establiment de la República Catalana a l'interior de l'Europa del segle XXI.
    Entenc per “nació catalana sencera” la que constitueixen tots els territoris on la llengua catalana és parlada des de fa segles, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer, això que anomenam Països Catalans.
    Entenc per “condició personal de cristià, creient, catòlic” la que em mou i em guia cap a les altres tres anteriors. Basant-me sobretot en l'evangeli de Jesús de Natzaret, que difon la germanor veritable a tots vuit vents del món i de la bolla, d'on sorgeix, al meu modest mode de veure, l'energia positiva més potent per viure obert i fidel a Déu i a la Humanitat arreu del Planeta Terra.
  8. Quins són els elements que més han influït en mi, que m'empenyen a arribar a aquesta posició i que m'agradaria que també incidissin poderosament en molta d'altra gent?
    Se m'obren els ulls a la realitat catalanades del mateix moment que mantenc els meus primers contactes personals directes amb el Principat de Catalunya (1967), capellans progressistes, monestir de Montserrat, Minyons Escoltes, Amnistia Internacional, Colònies d'estiu... Més endavant (1980), Lluís Maria Xirinacs a Palma, Comitès de Solidaritat amb Amèrica Llatina, Drets Humans de Mallorca, Associacions de Veïns... Finalment (1990), contactes més específicament polítics, processos electorals amb el PSM i CDC, presència i actuacions al País Valencià, presència i actuacions a Catalunya Nord, militància dins ERC, treball com a autònom a la Generalitat de Catalunya, col·laborador de Josep-Lluís Carod-Rovira... Justícia i Pau (Arcadi Oliveres), Opinió Catalana (Miquel Sellarès), Òmnium Cultural (Muriel Casals), ANC, Arcadi Oliveres... Contactes i lectures sobre la història dels Països Catalans...
    Amb tot això, arrib a una conclusió final: s'ho paga treballar intensament perquè allò que alguns anomenen “la nostra nació cultural” arribi a ser qualque dia “la nostra nació política”.

D'ara endavant, i amb el que em queda de xerrada, voldria intentar justificar davant vosaltres per què crec que avui ens convé parlar clar de Catalunya, aquí a Mallorca, del seu procés actual cap a la independència, de la sobirania nacional catalana, o del dret que tenen els catalans a l'autodeterminació, i a decidir com volen muntar-se el seu futur.
Si se'm permet parlar d'ALLÀ i d'ELLS -per referirme al Principat de Catalunya i al País Valencià-, i d'AQUÍ i de NOSALTRES -per referir-me a Mallorca i les Illes Balears i Pitiüses- miraria d'esmentar una DESENA D'ASPECTES que m'afanyaré a esbrinar tot seguit:

1. Com allà ells, nosaltres també aquí ens volem acollir al dret a l'autodeterminació, un dret democràtic universal
Som un d'aquells polítics que, en jurar el càrrec públic per tres vegades seguides -regidor a Palma, conseller a Mallorca, diputat al Parlament- sempre he dit sí a la constitució espanyola i a l'estatut d'autonomia de les Illes Balears, afegint-hi “SENSE RENUNCIAR AL DRET A L'AUTODETERMINACIÓ DEL NOSTRE POBLE”. Com han fet milers de companyes i companys aquests darrers trenta-cinc anys.

És més, anys abans, l'any 1974 es crea a Mallorca una associació que s'anomena, “Drets Humans de Mallorca”, i que encara ara perdura, gràcies a la tenacitat dels seus membres, majoritàriament creients, entre els quals també em situo...

La defensa dels drets humans, tan personals com col·lectius, és al punt de mira d'aquesta associació nostra mallorquina, nascuda a la parròquia de l'Encarnació, a Ciutat. Durant totes aquestes dècades hem pensat i hem difós que el dret a l'autodeterminació, com el dret a decidir, és un dret democràtic universal. Val per a totes les persones, per a totes les nacions, per a tots els nostres temps i per a totes les nacions que decideixin constituir un estat nou. Basant-nos en les declaracions i manifestacions de Nacions Unides i d'altres estaments oficials.

2. Com allà ells, nosaltres també aquí vivim una situació estimulant, alhora que carregada de presagis xerecs
A certs moments, atenent allò que es diu i allò que es fa, sembla que la independència del Principat de Catalunya es troba a les portes de ser assolida. M'admira molt aquesta situació i m'imposa molt de respecte.
Hi mantenc grans dosis d'esperança, no sense certes dosis d'escepticisme.
Tenc plena confiança amb bona part de la gent catalana i les seves institucions públiques.
Mantenc les meves reserves gairebé amb la totalitat de la gent espanyola, i sobretot de les seves institucions públiques.
Veient com és i com actua Espanya, la independència del Principat de Catalunya, que sembla més a prop que mai, com aquell qui diu a punt d'arribar, no serà tan fàcil d'assolir com molts voldríem.
I això ens pot afectar en bé o en mal. En bé, perquè ens esperoneja i serveix d'estímul activador de comportaments més valents i agosarats entre nosaltres.
En mal, perquè el nostre futur pot quedar bloquejat; la nostra llengua i cultura amb dificultats més serioses encara; la nostra situació fiscal pot empitjorar; la nostra contribució a l’estat pot comportar augments de la nostra quota en euros, amb l'empobriment progressiu de les nostres illes.

  1. Com allà ells, nosaltres també aquí mantenim arrels catalanes de la gent i del territori de Mallorca
Basta recórrer els territoris que van de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer per adonar-nos que, fins i tot geogràficament s'assemblen molt: la flora i la fauna, el clima, les configuracions hidrològiques, les valls, les muntanyes, la mar...

Ho demostren també nombrosos llinatges nostres, que molt sovint tenen a veure amb topònims, oficis, expressions i figures del nostre llenguatge i també de la nostra parla...
Em resulta xocant que hi pugui haver gent que nega els seus orígens catalans, quan porta llinatges d'ascendència catalana tan evident com “Balaguer, Barceló, Berga, Calafell, Castelló, Català, Feliu, Manresa, Martorell, Mas, Montserrat, Puigcerdà, Rosselló, Rubí, Serra, Terrassa, Valls, Vallespir, Vendrell, Vic, Vilanova...” Tots aquests llinatges, i molts d'altres, fan referència explícita a llocs concrets del Principat de Catalunya o del País Valencià. L'ascendència catalana és més que evident.
Com passa amb la gent que porta llinatges acabats en -ez (Álvarez, Benítez, Bermúdez, Chávez, Diéguez, Díez, Domínguez, Fernández, Hernández, Gómez, Gonzàlez, Gutiérrez, Ibáñez, Jiménez, Juárez, López, Martínez, Méndez, Ordóñez, Peláez, Peñalvez, Pérez, Ramírez, Rodríguez, Saenz, Sánchez, Suárez, Vázquez, Velázquez...). Ningú amb dos dits de seny no s'atreveix a negar-ne l'ascendència castellana/espanyola...
Sense cap casta de connotació negativa, en tots dos casos, simplement es tracta de reconèixer les evidències.

  1. Com allà ells, nosaltres també aquí mantenim un increment considerable de la presència de gent venguda de fora
A diferència d'altres indrets de la península ibèrica on això no passa ni gairebé s'hi fa visible la presència d'immigrants, tant allà, a Catalunya o al País Valencià, com aquí, a les Illes Balears i Pitiüses, s'hi fa ben present una munió de gent provinent de tots els indrets del món.
Vull recordar que al segle passat ja van començar-ne aquestes onades. No puc deixar d'esmentar l'arribada de mumpare, procedent de Guinea Equatorial, el primer negre que veien els mallorquins, després que ell s'hagués passat un temps a Barcelona.
Encara que no resulti gens fàcil que aquesta gent venguda de fora entengui les nostres motivacions per a la defensa de la pròpia identitat com a poble, no resulta del tot impossible.
En teniu una prova més que evident aquí mateix, davant dels vostres ulls, i tants d'altres africans, sudamericans, japonesos, magribins, etc. Que s'estimen aquesta terra nostra i la nostra llengua pròpia, fins al punt de fer-se-les tan seves com en són nostres.

  1. 5. Com allà ells, també aquí passam de ser “un reino moro, africano” a ser un regne privatiu d'Europa
Em crida poderosament l'atenció aquesta expressió que sent a dir no fa gaires setmanes a un canonge de la seu “Mallorca és un 'reino', un 'reino moro, africano'. Quan ens explica els orígens de la seu catedral.
Ho és, abans que sigui regne privatiu d'Europa amb l'arribada i el regnat de Jaume I, la seva noblesa, les seves tropes, els seus descendents... provenint de terres aragoneses i catalanes.

  1. 6. Com allà ells, també nosaltres aquí treballam per repartir-nos la terra i les propietats immobiliàries entre els conqueridors
L’empremta dels primers temps de la conquesta són el repartiment de la terra i de les propietats immobiliàries entre els conqueridors. Al llibre del repartiment es descriuen aquests fets. La construcció d’esglésies, l’estructuració de la diòcesi en parròquies. Les parròquies de Palma. El patrimoni pictòric amb, Pere Nisart. L’arquitecte Guillem Sagrera, autor del Castel Nuovo de Nàpols, de la Seu de Perpinyà, del Castell dels reis de Mallorca d’aquella ciutat i de les llotges de Palma, València, i Perpinyà.

7. Com allà ells, nosaltres també aquí mantenim una jerarquia eclesiàstica catalano-valenciano-mallorquina
Basta recordar que el primer Bisbe de Mallorca és un català, Ramon de Torrella (1238 – 1266), enterrat a la capella del Corpus Christi, a la seu catedral de Mallorca. I que els tres darrers bisbes de Mallorca són del País Valencià (Teodor Úbeda -enterrat també a la capella del Santíssim, a la seu catedral de Mallorca), Jesús Murgui, Xavier Salinas).
Només aquest fet ja hauria de servir al clergat de Mallorca per entendre, explicar i difondre l'existència i perdurabilitat dels Països Catalans, fins i tot a l'àmbit eclesiàstic!

8. Com allà ells, nosaltres també aquí ens aixecam contra imposicions que pretenen d'ofegar-nos econòmicament: les revoltes de la part forana de Mallorca
El malestar que pateix la part forana a causa dels tributs fa que finalment els pagesos mallorquins acabin la paciència i arriba la revolta de la Part forana de Mallorca a finals dels segle XV.

9. Com allà ells, nosaltres també aquí ens rebel·lam contra l'estat espanyol i l'espoli que ens fa: les germanies
Els pagesos mallorquins cansats de pagar els plats romputs, s’organitzen el sindicat de la part forana, que dóna nom al carrer del Sindicat de Palma. A principis del segle XVI, els pagesos s’uneixen amb els menestrals i altres components de la societat i es forma la Germania.
Els agermanats mallorquins estenen aquells valors moderns entre la germania valenciana.

ALGUNES CONCLUSIONS BREUS:

Espanya, del segle XV al XVIII es fa gran i més gran...
Però tot té un límit

10. Espanya, el segle XIX
Perd les colònies allà deçà la mar. Es produeixen congressos constituents nacionals i declaracions d'independència a 16 territoris, entre els anys 1811 i 1821. I no passa res. Espanya continua endavant, això sí, un poc més retallada!
Argentina, 1813; Bolívia, 1813; Colòmbia, 1811; Costa Rica, 1821; Equador, 1811; Guatemala, 1821; Hondures, 1821; Mèxic, 1813; Nicaragua, 1821; Panamà, 1819; Paraguai, 1813; Perú, 1821; El Salvador, 1821; Uruguai, 1815; Veneçuela, 1811; Xile, 1818).

11. Espanya, el segle XX
Als inicis de l'any 1968, Espanya compta amb 15 regions i 50 províncies, com estudiàvem aleshores. Acaba l'any 1968 amb 49 províncies. Se n'independitza Guinea Equatorial. I no passa res. Espanya continua endavant, això sí, un poc més retallada!

12. Espanya, el segle XXI
Als inicis de 2014, Espanya compta amb 17 comunitats autònomes. Si l'acabàs amb 16, què li podria passar? Res de res! Espanya continuaria endavant, això sí, un poc més retallada

CONCLUSIÓ FINAL
Vos convid a mirar, cada dia amb més bons ulls, aquest procés d'independència que enceta Catalunya, i que n'hi ha que desitjam que s'estengui arreu dels Països Catalans.