dissabte, 23 de febrer del 2019

23-F. Segona notícia periodística d'àmbit eclesiàstic (i 2)

L'escrit «eclesiàstic» que llegesc a l'Osservatore Romano en bon 23-F 2019 no és l'únic que em copsa l'atenció aquests dies. També m'empeny a escriure'n quatre mots, un altre que apareix publicat al diari mallorquí Última Hora, del Grup Serra, alguns dies abans.

Es tracta d'un breu article d'opinió. Apareix publicat a la pàgina 38 de dijous 21 de febrer de 2019. Només pel títol, ja se'n pot deduir el nom i llinatges de l'autor: «Lluc, per als grans marginats de l'Església». El síndic major de can Gazà, és qui fa públic el seu somni. 


Jaume Santandreu, davant la notícia sorprenent, publicada recentment, sobre la marxa sobtada dels Missioners dels Sagrats Cors, de Lluc, a causa de l'edat avançada dels membres d'aquesta comunitat religiosa que des de fa temps se n'encarreguen. Afegit tot plegat a la manca de gent jove que se senti cridada a continuar-ne la tasca..., en Jaume somnia, d'una banda, que «el col·lectiu de capellans secularitzats es fa càrrec del santuari» i, de l'altra, que «el bisbe nomena Cil Buele zelador de la nova etapa».

Quasi res! Ni més ni pus! En Jaume Santandreu somnia que el bisbe Sebastià Taltavull em nomena, precisament a mi, zelador major del santuari de Lluc! Gran i bella imaginació d'aquest bon amic meu manacorí!

Seguint algunes petites puntualitzacions que serveixen per acabar d'arrodonir el seu bell somni santandreuí, la primera tasca que m'encomana el bisbe, segons escriu Jaume Santandreu, és la de cercar i trobar 52 capellans disposats a dedicar-se al servei de les eucaristies i els sagraments de Lluc durant una setmana a l'any. Ell mateix, en Jaume, s'hi ofereix voluntàriament. S'apunta a la que no vulgui ningú!

En Jaume sap molt bé que el bisbe Taltavull s'ha reunit unes quantes vegades amb aquest col·lectiu, cada cop més significatiu, de capellans mallorquins secularitzats que hem optat per casar-nos i formar una família. La norma disciplinària del "celibat" ens ho impedeix.

Sap molt bé en Jaume que aquest grup d'homes madurs i voluntariosos hem mantengut algunes trobades fraternes amb el bisbe de Mallorca, monsenyor Sebastià Taltavull. 

Sap que alguns ens hem ofert al jerarca diocesà per col·laborar-hi com agents actius en la missió evangèlica de l'Església.

Considera fermament, en Jaume Santandreu, que l'Església de Mallorca ha de restituir l'honra i la tasca als que ell considera que són els grans marginats de la missió sacerdotal: els capellans secularitzats, més d'un centenar a Mallorca.


Amb això, tres títols que ho diuen tot, opina en Jaume que el panorama de Lluc pot quedar ben clar, definit i operatiu: 

La dinàmica de Lluc (l'esperit, l'empenta, la saba de la terra...) en mans de capellans mallorquins secularitzats.

L'hostaleria, en mans de la mateixa empresa que de manera exemplar gestiona allotjaments místics a santuaris, monestirs i ermites de Mallorca. (A la pàgina 39 del mateix diari, a «s'Era» llegesc: «Hay quien dice que la gran beneficiada de la marcha de los «Coritos» de Lluc sería la empresa 'Mallorca Espiritual'»)


L'escolania dels Blavets, s'integraria en l'Escola Catòlica de Mallorca, sorgida i impulsada per un pare «corito».

Me'n parla per telèfon, d'aquest escrit lliurat a la premsa. Me l'escolt. M'ho llegesc. Ho trob interessant. Li dic, això sí, que m'imagín que, per desplegar com cal aquesta tasca, he de poder comptar sempre amb la seva col·laboració propera, durant les vint-i-quatre hores de cada jornada...

Així i tot, també som conscient i m'adon que «ja m'ha passat l'edat de la dansa, com diu el vell Baloo: ja no dansaré!» (Rudyart Kipling)

23-F. Dues notícies periodístiques d'àmbit eclesiàstic (1)

En bon 23-F de 2019, vull fixar-me en dos mitjans de comunicació que esmenten dos fets que em copsen l'atenció aquests dies i que m'empenyen a escriure'n quatre mots. 

D'una banda, tenc davant dels meus ulls l'escrit que apareix publicat a l'Osservatore Romano, «el diari polític i religiós» (així figura a la capçalera) de l'estat del Vaticà. Concretament el d'avui mateix, dissabte 23 de febrer de 2019.

L'article publicat en primera pàgina tracta sobre la segona jornada de treball a Roma, aprofitant la celebració de la festa de la Càtedra de Sant Pere (el 22 de febrer), d'una trobada de bisbes d'arreu del món, dedicada a la protecció dels menors a l'interior de l'Església catòlica. (Deu ser un eufemisme per fer-hi encabir actuacions delictives de clergues, podria pensar qualcú!)

L'escrit, signat per Maurizio Fontana, duu per títol «Col·legialitat i sinodalitat per curar la plaga dels abusos». Llenguatge eminentment eclesiàstic, no exempt de certes connotacions polítiques típicament vaticanes!


S'hi esmenta directament i explícita allò que aporten durant aquella jornada diversos cardenals, bisbes i el moderador: pare Federico Lombardi, director de l'Oficina de Premsa de la Santa Seu ; cardenals Blase Joseph Cupich, arquebisbe de Chicago; Oswald Gracias, arquebisbe de Bombai; o Jesús Rubén Salazar Gómez, arquebisbe de Bogotà i president de la Conferència Episcopal Colombiana (CEC)...

La col·legialitat a què fan referència ve a dir que, en escoltar atentament els testimonis esfereïdors d'algunes de les víctimes,  «cap bisbe no pot dir que aquest assumpte no l'incumbeix... sinó que tots i cadascun dels bisbes és responsable per tota l'església». Que tots els abusos d'infants, d'allà on sia, han de ser atesos de manera col·legiada per tots els bisbes. Reconeixent que les arrels profundes i culturals d'aquests abusos sexuals constitueixen un dels aspectes remarcables del «clericalisme».

La sinodalitat a la qual fa referència proposa la fixació de quatre «principis sinodals» per donar forma a totes les reformes estructurals, legals i institucionals que cal dissenyar per enfrontar-se a l'enorme desafiament que representa la realitat dels abusos sexuals del clergat. 

S'hi esmenten per aquest ordre: una audició radical, una implicació essencial del laicat, la col·legialitat episcopal i l'acompanyament de les víctimes.

Em sembla que allò que es publicita a la web de l'Osservatore Romano, amb lletres ben remarcades: «Valentia i concreció per fer front als abusos sexuals» d'infants per part de clergues, a primer cop d'ull, no em queda suficientment establert en aquesta informació que llegesc avui. Ni la valentia ni tampoc la concreció!

Podrien semblar-me més o manco encertats aquests plantejaments, si, emprant el llenguatge eclesiàstic, es vol considerar l'abús sexual com un «pecat». I només això!

Però és que, a més a més, l'abús sexual de menors és delicte. No només té a veure amb el Codi de Dret Canònic, també queda ben tipificat al Codi Penal, al qual ha de quedar sotmès qualsevol ciutadà.

Tothom qui abusa sexualment d'un infant ha de ser tractat i considerar com a delinqüent. Sigui qui sigui. I els clergues més encara, amb l'agreujant d'haver assolit la condició «privilegiada» de què gaudeixen, i n'abusen!

Em sembla que si els bisbes catòlics refusen d'agafar el bou per les banyes, com deim a Mallorca, les coses els poden arribar a sortir de mare...magnum...

Com antic consiliari escolta de Mallorca, antic vicari jove de parròquies de Ciutat, col·laborador actiu amb iniciatives nombroses de caire infantil i juvenil (Colònies d'Estiu, Campaments, Camps i rutes escoltes, Club d'Esplai, Diades escolars de la No Violència, professor d'alumnes menors d'edat, catequista, educador, etc. No me'n puc avenir, de la tebiesa amb què l'episcopat catòlic s'està prenent aquest assumpte -dels abusos sexuals d'infants per part del clergat-, la gravetat del qual sembla que encara no ha estat valorada com cal.

Molta de parafarnàlia espectacular! I molt poques decisions sàvies i decidides!

Que Déu els il·lumini una mica més que fins ara!

«Qui aculli un infant com aquest en nom meu, a mi m'acull. Si algú esgarriava un d'aquests petits que creuen en mi, més li valdria que li pengessin al coll una roda de molí i l'enfonsessin al mig del mar. Ai del món, per causa dels escàndols! Perquè els escàndols són inevitables, però ai de l'home que provoca l'escàndol!" (Mt 18, 5-7)

(CONTINUARÀ)

dimecres, 20 de febrer del 2019

Jornades de formació per a persones cuidadores

Convidat per la bona amiga, infermera molt feinera, que col·labora amb l'associació Mallorca Mans a les Mans, Yolanda Cáceres Teijeiro, particip per primera vegada en una trobada de formació entre iguals, de persones cuidadores, que s'organitzen a centres de salut illencs.

En aquest cas, és al centre de salut Escola Graduada, al carrer Socors de Palma.

A les 10:30 del matí, ben puntualment, s'inicia la reunió que compta amb una quinzena de persones, que hi assisteixen com a persones cuidadores d'altres persones malaltes, i una mitja dotzena d'altres persones adscrites a algun dels serveis públics de salut. 

Jo hi som present com a observador: ni pertany al grup de tècnics professionals ni a l'actualitat tenc cura de ningú; sí que mantenc ben viva l'experiència d'haver-me cuidat de les meves dues dones, totes dues ja mortes, que acaben les seves vides en cadires de rodes, bé sia amb càncer, la primera, bé sia amb la malaltia d'alzhèimer, la segona.

Duen el pes d'aquesta reunió dues cuidadores pertanyents a l'associació Mallorca Mans a les Mans, na Maria Sastre, de sant Joan, i na Xisca Salas, de Pollença. Amb les indicacions de totes dues, ens hi passam dues hores llargues, intercanviant opinions i experiències sobre la tasca de cuidar malalts crònics. 

Tot i que jo no hi he de participar més que avui, les jornades duren 6 setmanes, cada dimecres, en sessions dedicades a la cura de malalts, els efectes estressants, les emocions, l'afectivitat, l'autoestima, la comunicació o la salut pròpia.

S'hi segueix una metodologia participativa, amb anàlisis avaluadores, el seguiment d'unes normes mínimes de funcionament, la puntualitat a l'hora de començar i acabar, sense mòbils, amb gran respecte per a cadascun dels participants, tant pel que fa a allò que diu, com pel que respecte a l'ús que en faci, de la llengua catalana o castellana... 

Allò que més importa és compartir una comunicació, el més lliure i espontània possible.

Un cop iniciada la sessió i fetes aquestes indicacions, s'utilitza un cabdell de fil vermell que es va passant d'un a l'altre per fer-n'hi la presentació individual, explicar-ne la motivació de l’assistència i esmentar una qualitat personal característica.

S'explica en què consisteix el Programa Pacient Actiu, com l'experiència de col·laboració entre pacients crònics i professionals de la salut, de manera que ambdós col·lectius puguin traure'n més suc i més bon profit.

La finalitat és anar aprenent a saber-nos cuidar, com a cuidadors, i també a comportar-nos adequadament com a persones amb malalties cròniques. Enfocat tot cap a una millor qualitat de vida.

Un dels aspectes tangencials que resulta interessant és el que es provoca amb l'explicació d'allò que se'n diu el Programa Crònic Complex i el Programa Crònic Avançat. Una mesura existent als centres de salut, als hospitals i a les urgències que permet de facilitar-hi l’accés, amb la intervenció més directa de la persona gestora de casos de cada centre de salut. Un element desconegut per mi, fins ara.

La trobada d'avui m'ha servit, si més no, per valorar encara molt més allò que és i que comporta una associació de persones cuidadores, com és ara Mallorca Mans a les Mans i per implicar-m'hi encara amb més intensitat.  


Hi estic molt agraït!

diumenge, 17 de febrer del 2019

Assistència al primer acte de precampanya electoral 2019

Tothom pot veure que s'acosten dies molt moguts a l'àmbit de la política local, autonòmica, estatal i europea, a causa de les nombrosos convocatòries electorals que són a punt de celebrar-se.


Un cop acabat «mon any sabàtic» de 2018, em pos de bell nou a moure'm en aquells àmbits que consider primordials. És el cas d'aquest diumenge, amb la meva assistència al primer acte de precampanya electoral que s'ha fet a sa Pobla. Acte que serveix per presentar qui aspira a ser "el primer batle d'esquerres de sa Pobla", el regidor actual de Cultura, Innovació i Participació Ciutadana, com a 1r tinent batle de la Corporació poblera.


Convidat per dues militants d'Esquerra Republicana Mallorca, la poblera Catalina Munar, regidora de Serveis Socials i Medi Ambient de l'Ajuntament de sa Pobla; i la diputada de Més per Mallorca al Parlament de les Illes Balears, la bunyolina Agustina Vilaret, m'hi faig present amb moltes ganes.


El moment s'ho paga. És 17 de febrer de 2019. Pocs dies després que, a Madrid, s'ha iniciat el judici contra representants socials i polítics catalans. Molt pocs dies després que han estat convocades eleccions generals per al 28 d'abril, Diumenge de l'Àngel, abans que es realitzin les eleccions municipals, les eleccions autonòmiques (al Consell i al Parlament) i les eleccions europees. Quasi res!


En arribar a sa Pobla, veig que és molta la gent que s'ha apuntat al dinar de germanor que es fa aquest diumenge a sa Pobla, a Can Cirera Prim. Més d'un centenar de persones volen  fer suport a la candidatura municipal de Més per sa Pobla,  encapçalada pel regidor actual de Cultura Antoni Simó Tomàs (MÉS), dins la qual també s'integra la regidora actual Catalina Munar (ERC). 


M'adon que s'hi veu molt abundosa la presència de gent jove. Bastant més jove que jo! Tant la que apareix a la candidatura municipal, com la que participa en la trobada.

A part del bon dinar -un exquisit arròs sec amb verdures, acompanyat d'olives, pebre, rave, ensaïmada, taronja, cacauets, aigua, vi, cafè- i la bona companyia d'aquestes persones compartint taula i conversa, s'hi gaudeix de bona música, amb el grup Acoustic Outsiders.


Personalment, em sent molt content de trobar-m'hi amb gent coneguda, tant de MÉS com d'ERC, de sa Pobla i d'altres indrets de Mallorca, a més de la parella de regidors poblers esmentada: Joana Aina Campomar, Jaume Barceló, Joan Cladera «Cocou», Agustina Vilaret, Pere A. Ripoll, Joan Llodrà, Carme Rosselló, Margalida Seguí, Magdalena Solivellas, Toni Marquet i família, Albert Palou, etc.


Com vàrem comentar a la sessió del congrés extraordinari d'Esquerra Illes celebrat aquest cap de setmana a Manacor, ens hem d'abocar en cos i ànima a difondre, impulsar i fer que resultin guanyadors els valors republicans que propugnam, a favor d'uns Països Catalans lliures i sobirans, en la perspectiva de la construcció d'una República Catalana amb els elements més característics de l'esquerra transformadora.

Amb el lema «Esquerra Republicana – Ara Repúbliques» feim comptes de presentar-nos a les eleccions europees. Mentre que miram de sumar esforços amb altres formacions polítiques amb les quals podem compartir-ne certs aspectes, d'una manera o una altra, a totes les confrontacions electorals que es presenten enguany.


L'acte públic més immediat d'Esquerra Republicana s'esdevé aquesta mateixa setmana. Es tracta de la presentació del llibre «Oriol Junqueras. Fins que siguem lliures» de Sergi Sol al Club Diario de Mallorca, DIVENDRES 22 DE FEBRER A LES 19 HORES.

Promet de ser un acte força interessant, amb l'entrada gratuïta per a tothom que tengui ganes de conèixer més a fons la personalitat, el pensament i l'acció del líder independentista català, president d'Esquerra Republicana, actualment empresonat, Oriol Junqueras!

dilluns, 11 de febrer del 2019

A la memòria de n'Aina Moll, primera educadora infantil de l'Escoltisme, a Mallorca

Mallorca no seria la que és avui dia, amb els aspectes més positius que manté la societat mallorquina dins l'àmbit de l'ecologia, el feminisme, la coeducació, la política o la religió, sense l'aportació valuosa que hi fan durant dècades, un bon grapat de dones mallorquines, com n'Aina Moll Marquès.


M'interessa remarcar, sobretot, allò que fa n'Aina des d'aquest grup modest i força incisiu que és l'actual Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, dins del qual ella n'esdevé la primera Akela en tota la història de l'escoltisme mallorquí i una de les primeres persones que treballa per implantar el moviment a Mallorca. 

«Akela» és el terme scout que designa la persona responsable d'un grup de llobatons o nins petits. En aquella època, l'Akela és una dona. Els llobatons són nins (no nines) d'entre 8 i 11 anys.

Amb la feinada intensa que hi desplega n'Eladi Homs Zimmer, principatí que aterra a Mallorca l'any 1954, es constitueix a la nostra illa dos anys després el primer grup d'Escoltisme masculí, l'any 1956: amb el nom de Ramon Llull queda implantat al convent dels Caputxins, a Ciutat.

L'any 1958, amb la denominació de Reina Constança, s'estableix el primer grup d'escoltisme femení a la parròquia de l'Immaculat Cor de Maria.

Ho recorda des del seu mur de facebook la bona amiga, antiga escolta, Paquita Alcover Fontanet. Li agraesc sincerament i profundament que m'ho hagi recordat.


Com a polític que he exercit diversos càrrecs institucionals, com a regidor a l'Ajuntament de Palma, conseller de Cultura i Joventut al Consell de Mallorca o diputat al Parlament de les Illes Balears, valor moltíssim la tasca pública que arriba a fer n'Aina Moll a l'àmbit institucional d'arreu dels Països Catalans. Com ningú! Per a mi, resulta inigualable, difícilment superable.

Sobretot si param esment al fet que, quan compta amb 50 anys d'edat, el president Jordi Pujol l'anomena, durant dues legislatures seguides, la màxima responsable de la Política Lingüística del Govern de la Generalitat de Catalunya. Quasi res! 

Esdevé així la primera directora general de Política Lingüística de la Generalitat. I, posteriorment també, als 65 anys d'edat, és nomenada assessora lingüística del Govern de les Illes Balears.

Però, com a antic consiliari escolta que som, no puc deixar d'esmentar i valorar, en primer lloc, si més no i encara que només sigui per seguir un ordre cronològic, la feina tan valuosa que n'Aina Moll desplega dins el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, on esdevé la primera Akela mallorquina!

L'historiador Mateu Cerdà ho explica molt bé. És a l'any 1958 quan es forma a la Roqueta el primer estol de llobatons, és a dir el primer grup de nins petits escoltes (L'Escoltisme a Mallorca (1907-1995), pàg. 221). 

N'Eladi Homs, a l'hora d'introduir l'escoltisme a Mallorca, obté el suport d'un bon grapat d'amics i pares dels escoltes, entre d'altres Francesc de Borja Moll.

Juntament amb les seves germanes, des del principi del moviment escolta, n'Aina roman molt en contacte amb l'escoltisme. I és el mateix Eladi qui l'anima a fer-se'n responsable, del primer grup de nins petits escoltes. N'Aina accepta la proposta de n'Eladi i es converteix en la primera Akela mallorquina. Compta amb 28 anys d'edat.

Amb això ja es pot parlar del primer agrupament escolta a Mallorca, perquè n'Eladi ja compta així amb unitats de dues etapes distintes: la de la Secció (per a adolescents) i la de l'Estol (per a infants menuts).

També els «Apunts sobre l'Escoltisme i el Guiatge de Mallorca» que elaboren Paquita Bosch i Josep M. Magrinyà, em serveixen per complementar aquesta circumstància històrica. S'hi esmenten al·lotes que tenen germans i amics a les unitats escoltes masculines d'Eladi Homs i que prenen la iniciativa d'organitzar-se de manera semblant.

Na Dora Moll, per exemple, germana de n'Aina Moll, ja el 1957, simultaneja la tasca de fer feina amb n'Eladi i la d'esbossar unes primeres activitats amb al·lotes, per constituir l'Agrupament Escolta Reina Constança, femení. 

La primera Garba femenina, Rosa de Bardissa, es forma el mes d'abril de 1958. Com que no qualla l'intent d'acollir-se a la parròquia de sant Miquel, se'n fan les reunions a casa de Francesc de Borja Moll.

Prest veuen que no se n'arriben a sortir, que els manquen coneixements i orientació metodològica i demanen a n'Aina Moll, l'akela del primer estol de llobatons mallorquins de n'Eladi, que les ajudi i orienti. N'Aina Moll els recomana na Maria Ferret, esposa de n'Eladi. 

Així neix l'escoltisme femení a Mallorca, amb l'empenta i orientació que hi dóna n'Aina Moll.

D'aquesta manera, per primera vegada en la història dels moviments juvenils de la nostra illa, grups femenins que no pertanyen al règim franquista, s'inicien en la tasca objectiva d'educar en el temps lliure. És a l'any 1958.

Si se'n descarta la participació activa de la família Moll Marquès, com d'altres famílies engrescades en la implantació, el manteniment i l'enfortiment del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, la situació social, cultural, política i religiosa a la nostra illa seria ben bé una altra. Sense cap casta de dubte.

Probablement, bona amiga Aina, mai no t'ho sabrem agrair prou! 

Així i tot, moltes gràcies per tot quant has fet perquè aquest país nostre hagi fet passes  endavant en el coneixement i ús del català, la nostra única llengua pròpia. 

Per haver enfortit la presència de la dona enmig de la nostra societat. 

I per haver-nos engrescat a estimar de bon de veres els Països Catalans, en situacions tan poc favorables.

Descansa en pau!

dissabte, 2 de febrer del 2019

Assemblea extraordinària de socis de CineCiutat

Com a soci de CineCiutat, he rebut la convocatòria per assistir amb veu i vot a l'Assemblea Extraordinària de Socis, dissabte 2 de febrer de 2019.

En bona festa de la Candelera, la reunió gira en torn del futur immediat de l'associació, les mesures urgents a prendre i, després de dos anys de legislatura, les eleccions per a la següent Junta Directiva de l'entitat.

Recordant altres trobades anteriors, me'n duc, com sempre, una impressió molt bona i engrescadora.

Sobretot a la vista de l'entusiasme amb què se'ns informa sobre tot quant fan durant l'any aquest grapat de joves que es dediquen a impulsar i dur endavant una iniciativa cultural, social i educativa tan valuosa, com és ara CineCiutat.

Una vegada més, veig que es tracta de qualque cosa més que una sala de cinema. S'hi projecten pel·lícules, certament. I s'hi projecten pel·lícules molt especials i singulars, que no es poden veure ni a casa ni a cap altra sala de cinema de Palma.

Però CineCiutat és molt «Més que un cinema».

Compta amb un nombre considerable de persones voluntàries que hi col·laboren, per dur-hi a terme una munió d'activitats diverses amb uns objectius socials i educatius molt interessants. 

Malauradament, trob jo, no reben tot el suport institucional que es mereixen.

CineCiutat, no solament projecta pel·lícules excepcionals. També dedica molts d'esforços al manteniment de relacions socials amb altres entitats ciutadanes, educatives i culturals.

Veig que a l'actualitat compta amb un miler de socis que paguen la seva quota anual i que, juntament amb la taquilla, constitueixen el gruix dels ingressos econòmics que permeten de fer front a les grans necessitats d'una iniciativa tan singular com aquesta.

CineCiutat s'afanya a convertir la ciutat de Palma en una d'aquelles ciutats europees més avançades en l'oferta d'espais comunitaris oberts al barri i al conjunt de la ciutadania, primordialment mitjançant el cinema de qualitat en versió original. També en català. 

Com molt bé se'ns diu, és la ciutadania la que salva el cinema arreu del Planeta, invertint-hi recursos, temps i esforços. Sense socis no hi ha cinema. I la renovació de la condició de soci esdevé una decisió molt important.

Al llarg d'aquests darrers anys, quantes persones no deuen haver-se fet sòcies de CineCiutat! I quàntes, per un motiu o un altre, han deixat de ser-ho. Sovint sense saber ben bé per què. A vegades, creient que ja no se'ls necessita!

Se'ns expliquen molts aspectes de la labor valuosíssima que desplega CineCiutat a Palma. 

També de les dificultats enormes amb què ens topam a l'hora de contactar amb grans distribuïdores com Fox, Warner, Disney,.. o a l'hora d'obtenir recursos públics institucionals... o quan s'ha de fer front al pagament del lloguer de les sales...

Me'n surt amb la idea que les institucions públiques -Ajuntament de Palma, Consell de Mallorca, Govern de les Illes Balears, Ministeri de Cultura, etc.- no valoren  a bastament tot quant fa CineCiutat a favor  de la cohesió social, la labor educativa o la promoció i difusió de la llengua catalana, per posar només alguns exemples.

Com a veïnat del Camp Rodó, que sempre m'he mostrat molt crític amb la presència de MERCASA en la rehabilitació de s'Escorxador, -a la dècada dels anys 90 del segle passat, en temps del batle Ramon Aguiló-, allò que més em dol avui mateix, de tot quant se'ns informa, és saber que CineCiutat paga 10.000 euros mensuals a MERCASA pel lloguer de les sales de cinema: i els ha de pagar fins a l'any 2022! Cada mes!

Em sembla una barbaritat! Increïble! Quina vergonya! Com pot ser que s'hagi de pagar una quantitat tan elevada a una empresa privada, per la utilització social i cultural de les sales d'un edifici que és propietat municipal, sense rebre cap casta d'ajuda econòmica del Consistori, ni del Consell, ni del Govern! In-cre-ï-ble!

Pel que arrib a escoltar durant l'assemblea, tot i que, a mi, em semblava el contrari abans d'entrar-hi, m'adon que hores d'ara CineCiutat NO està consolidat, ni es pot dir que s'hagi quedat per a sempre entre nosaltres, com a cinema amb caràcter col·laboratiu... 

Veig que fer-se soci esdevé imprescindible, necessari, recomanable.

La manca de gent jove entre els socis, que contrasta amb el nombre considerable de gent jove que acudeix a les sales de projeccions, sobretot en determinades ocasions, em duu a demanar públicament que, si volem estar a l'alçada d'altres ciutats europees, avançades en allò que comporta la promoció del millor cinema, ens hem de fer socis de CineCiutat i hem de promoure que se n'hi faci com més gent millor.

Des d'aquest blog meu, em sent empès a convidar la gent a visitar la web de CineCiutat 

He de reconèixer que no puc dir com ha acabat aquesta assemblea extraordinària perquè, dues hores després d'haver-se iniciat, he hagut d'absentar-me'n. 

Miraré d'assabentar-me'n visitant-ne la pàgina informativa