dissabte, 23 de juny del 2018

A Rosario Sánchez Grau, delegada del Govern a les Illes Balears

El canvi sobtat de Govern a Madrid, presidit per Pedro Sánchez, m'ha duit de rebot tota una sèrie de notícies relacionades amb el nomenament de tres dones mallorquines que no em resulten desconegudes: 

Carmen Orte Socías, la professora de la UIB, investigadora principal del projecte SACHI2, que enguany mateix me n'ha signat el diploma, ha estat designada directora general de l'Institut de Majors i Serveis Socials (IMSERSO).

Bel Oliver, la diputada socialista que ha estat nomenada secretària d'Estat de Turisme, amb qui vaig treballar com a funcionari públic a la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, quan ella n'era la secretària general -abans que es ficàs en política activa directa-.

Però la notícia que m'ha arribat més endins aquests dies ha estat la del nomenament de la nova delegada del Govern a les Illes Balears, Rosario Sánchez Grau. Tant és així, que no me n'he pogut estar, d'enviar-li la meva felicitació sincera, a ella i a la presidenta Francina Armengol que l'ha triada perquè en fos nomenada al Consell de Ministres a Madrid. 

Crec que hi ha de poder arribar a fer molt bona feina.

Rosario Sánchez Grau és la primera dona socialista que assumeix un càrrec com aquest. Després d'altres tres socialistes que han passat a presidir la Delegació del Govern a les Illes Balears durant pràcticament dues legislatures seguides: Carlos Martín Plasencia (1984-1989), Gerard García Franco (1984-1996) i Ramon Socías (2004-2012).

Des que vàrem treballar junts dins el Grup de Drets Humans, presidit durant dècades pel bon amic i company de lluites cíviques, Bernat Vicens, no n'havia tornat a tenir cap altra casta de notícia, referida a aquella persona que record seriosa, amable, laboriosa, delitosa de lluitar per la justícia i la solidaritat entre col·lectius diversos, pels drets i les llibertats de totes les persones. 

Pel que n'he pogut esbrinar, darrerament na Ro, com acostumàvem a dir-li entre nosaltres, s'havia exercit com a directora general de Coordinació del Govern de les Illes Balears.

Llicenciada en Economia i llicenciada en ADE per la Universitat Pompeu Fabra, és funcionària en excedència de la Sindicatura de Comptes; fou directora de Gestió Sanitària de Mallorca (GESMA) i directora insular de Pressuposts del Consell de Mallorca durant el mandat de Francina Armengol (2007-2011). Ocupà el càrrec de secretària general de la Conselleria de Salut (2015), fins que fou nomenada directora general de Coordinació, encarregada de fer el seguiment de l'execució dels acords programàtics subscrits per PSOE, Podem i Més. A més d'això, ha impulsat la Llei LGTBI, per garantir els drets de lesbianes, homosexuals i transsexuals de les Illes.

Amb un bagatge tan ben acaramullat com aquest, no tenc cap dubte ni un que na Ro pot arribar a exercir una tasca molt bona com a delegada del Govern a aquestes Illes nostres. Així ho esper i ho desig de tot cor.

No crec que li resulti gaire fàcil, tot i amb això, assumir com cal les responsabilitats polítiques que comporta un càrrec «tan poc nostre» com aquest. Ha de representar un Govern central que «ens xucla» moltíssim més que a la resta de comunitats autònomes. Ella, tant per la seva trajectòria professional com personal, ho sap molt bé, pentura més que ningú. Per això pens que no li ha de resultar gens ni mica fàcil exercir-s'hi d'acord amb les seves conviccions més fondes.


Li desig tota la sort del món. I que sempre tengui present allò que compartíem quan defensàvem «els drets humans» de col·lectius més maltractats i potejats: cercant el bé i els interessos dels més febles, hom pot encertar millor en la defensa i protecció del bé i dels interessos del conjunt de la població.

Per molts d'anys, estimada Ro!