dissabte, 25 de setembre del 2010

Pensionistes a les Illes Balears i Pitiüses

Com que la desinformació del Diari de Mallorca i del Diari de Balears és una xapussa, aquí vos pas aquesta informació que m'he muntat, per si voleu distribuir-la.

Josep Juárez

Pensionistes de Balears han de malviure amb 710,93 euros de mitjana en tant que l'espanyola és de 782,26 euros. Si el mes passat la diferència entre la pensió mitjana de les Illes i l'estatal era de 71,21 euros, ara som 12 cèntims més pobres, perquè la diferència actual és del 71,33 euros.

En pensions mitjanes mensuals respecte de les estatals els jubilats de Balears guanyen 82,13 euros menys, les vidues cobren 57,96 euros menys, les persones amb incapacitat permanent guanyen 81,66 menys, les persones orfes 41,45 euros menys i les pensions en favor de familiars estan 100,51 euros menys mensuals per davall de les estatals.

La pensió mitjana de jubilació és en el mes de setembre a les Balears de 805,36 euros mensuals, 82,29 euros per davall de l'estatal situada en 887,65 euros, segons dades del Ministeri de Treball i Immigració. El mes anterior la diferència era de 82,13 euros.

La pensió de viduïtat s'ha situat en 514,94 euros mensuals (+ 0,40) que fan 57,96 euros menys que la pensió mitjana estatal per aquest concepte, la d'incapacitat permanent ha arribat a una quantia mitjana de 769,89 euros (+0,32) mensuals, la d'orfandat té una mitjana de 309,60 euros mensuals (-0,28), que són 41,45 euros menys que la mitjana estatal, i la de favor de familiars s'ha situat en 360,56 euros al mes (-0,08), 100,51 euros menys que la mitjana estatal.
El setembre, el nombre de pensions contributives de la Seguretat Social ha arribat a la xifra de 166.487.

D'aquesta quantitat, 99.286 (+214) pensions han estat de jubilació, 43.074 de viduïtat (+46) , 18.993 d' incapacitat permanent (-13), 4.988 d'orfandat (+19) i 147 (-1)en favor de familiars

dimecres, 15 de setembre del 2010

La marroquina mallorquina Saïda Saddouki ens dóna una bona lliçó

La història de la marroquina mallorquina Saïda Saddouki s'esdevé del tot alliçonadora per a la gent amant de la llengua catalana, sobretot al nostre redol més immediat.

Saïda Saddouki, la marroquina que vol emprar el català a Mallorca, i que l'empra amb normalitat total, ens encoratja fortament!

La seva postura decidida i valenta fa que, una vegada més, aparegui a molts mitjans de comunicació la discriminació que pateix la llengua catalana a l'illa de Mallorca -d'on és l'única llengua pròpia!- per part d'agents de la Guàrdia Civil.

Ni n'és l'única, ni, malauradament, no en serà la darrera! Mentre perduri aquest comportament tan poc respectuós envers la llengua catalana, per part de tants membres de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat espanyol a les nostres illes.

Ben conscients que la maquinària estatal funciona a la perfecció, en profit propi, clar, un bon grapat de persones l'hem volguda acompanyar fins als Jutjats situats a les avingudes de Palma.

Aquesta dona tan valenta es mereix aquest suport. I molts més que, segurament, mai no li arribaran: regidoria de Cultura, conselleria de Cultura, direccions generals de Cultura i Política Lingüística, etc.

Si més no, perquè en comptes de comparèixer-hi com a “maltractada” per la Guàrdia Civil, s'hi ha hagut de fer present com a “denunciada per injúries i calúmnies” per la mateixa Guàrdia Civil.

Per si això no bastava i per afegitó, davant d'un Tribunal que compta amb membres que no entenen el català...

Més esperpèntic, gairebé impossible!

En veure situacions com aquesta, hom arriba a pensar i creure que el català deu ser l'única llengua del món que ha de passar per aquest tràngol: sent la llengua pròpia i oficial de les Illes Balears, no només no se la pot emprar en una caserna de la Guàrdia Civil, sinó que s'hi rep un tracte tan despectiu quan se la hi vol emprar, que hom arriba a parar als Jutjats davant d'un tribunal!

Increïble!
L'incompliment d'una Llei per part de certs agents de l'Ordre es converteix en acusació i denúncia contra qui vol complir la Llei, la de Normalització Lingüística!

Dimarts, 14 de setembre, no se n'ha pogut arribar a esbrinar què en pensa ni què hi diu el jutge. El judici a Saïda s'ha posposat a l'octubre... per la impossibilitat de fer una videoconfèrencia amb un dels testimonis de l'acusació particular, un agent de la Guàrdia Civil destinat a un poble d'Àvila...

Amb això, què em ve al cap? Que la llista detallada de vint-i-sis persones maltractades per usar el català a les Illes Balears i Pitiüses es converteix en qualque cosa més que la llista d'uns casos aïllats: esdevé tot un símptoma del tractament públic que hi rep la llengua catalana aquests darrers cinc anys.

La independència plena dels Països Catalans, dins l'Europa del segle XXI, es beslluma com l'única sortida possible per tot aquest desgavell...

dilluns, 13 de setembre del 2010

Magdalena González, Premi Jaume II del Consell de Mallorca 2010

Diada de Mallorca 2010. Per segona vegada consecutiva, aquesta setmana, em faig present al Teatre Principal de Palma. L'anterior, per assistir al lliurament dels Premis a la Solidaritat. En aquesta, per presenciar el lliurament d'Honors i Distincions 2010 que el Consell de Mallorca atorga en tres modalitats:

  • Medalla d'Honor i Gratitud de l'illa de Mallorca -Categoria d'Or-
  • Fill adoptiu de l'illa de Mallorca
  • Premis Jaume II

M'interessaven tots, és clar.
Però m'hi vaig fer present, sobretot, per un: el que es concedia a la bona amiga i lluitadora infatigable en l'àmbit de la cultura catalana, na MAGDALENA GONZÁLEZ I CRESPÍ.

Juntament amb la gentada que omplia a vessar el recinte del Teatre Principal, vàrem poder escoltar que s'hi deia, des de l'escenari, que:

“El Consell de Mallorca ha decidit concedir el Premi Jaume II a Magdalena González i Crespí. La institució li concedeix aquest premi per la valuosa tasca realitzada en benefici de l'estudi, la divulgació i l'ensenyament del nostre patrimoni musical i per l'impuls en la creació de nous projectes en el camp de la música. Recull el premi la senyora Magdalena González.”

Gràcies!

Quina poca delicadesa a l'hora de concretar-ne l'actuació, en aquest cas! L'esport parolímpic, el periodisme i la docència, l'empresa Palma Pictures, l'aeronàutica mallorquina, el club de futbol Reial Mallorca, infants amb càncer, història local... amb tota claredat.

Orquestra de Joves Intèrprets i Cor Jove dels Països Catalans, ni tan sols s'hi esmenten!

Tanta sort que, a la seva intervenció en nom de totes les persones guardonades, na Margalida Capellà es va posar a l'alçada de les circumstàncies i féu una manifestació força significativa:

“Som feliç de ser aquí, fent part d'un acte d'afirmació identitat col·lectiva. Estimam Mallorca i podem dir ben cara alta que som d'un país que té una identitat i una llengua pròpia que ens universalitza. Qui estima el seu propi país estima el dels altres. Cal que prenguem consciència de la nostra pertinença a un país amb història. Cal conèixer la nostra història des de les escoles. Calen persones com MAGDALENA GONZÁLEZ, impulsora de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans! No hi ha res més tràgic que una persona que no és d'enlloc. Esser ciutadà o ciutadana del món passa per esser ciutadà de ca teva, passa per estimar ca teva...” (Margalida Capellà)

Em qued amb aquestes paraules tan assenyades i impetuoses de l'algaidina!

Enhorabona a totes les persones guardonades pel Consell de Mallorca. Especialment a aquelles que treballen amb plena consciència de fer part d'un àmbit cultural més ample, dins l'Europa del segle XXI, com és ara el dels Països Catalans!

divendres, 10 de setembre del 2010

Premis a la solidaritat: a tot infant que gosa néixer en un món tan injust!

Sempre que assistesc a un acte institucional on s'atorguen premis a qualque persona o entitat, m'envaeix una carretada de sensacions... totalment contraposades.
Molt més encara, quan es tracta de premiar la SOLIDARITAT!
És el cas de l'acte de lliurament dels premis del Consell de Mallorca a la Solidaritat 2010, celebrat al Teatre Principal de Palma, dijous 9 de setembre de 2010, dins el programa de festes commemoratives de la Diada de Mallorca, durant dues hores seguides.

D'una banda, entenc que les persones i/o entitats que s'han dedicat i es dediquen a fer qualque cosa positiva per l'altra gent, de manera desinteressada, posant-n'hi dels seus (temps, recursos, doblers, coneixements, experiències, dedicació, propietats, mitjans...) a canvi de no res -si es a canvi de qualque cosa, sigui quina sigui aquesta altra cosa, per a mi, ja no es pot dir que sia solidaritat vertadera!- es mereixen de ser reconegudes públicament com a tals, per part d'institucions constituïdes democràticament pel conjunt de la ciutadania.

D'altra banda, no puc ni vull desfer-me'n d'aquella recomanació, tan sàvia com bíblica, que assenyala “que no sàpiga la teva esquerra allò que fa la dreta, a fi que això quedi en el secret, i qui veu en el secret t'ho pagarà” (Mt 6:3,4).

És clar que aquesta perspectiva és evangèlica! No és política, ni institucional, ni cívica, ni humanista ni tan sols filosòfica...

Però és que l'acte de lliurament de premis a la Solidaritat 2010 que s'ha celebrat al Teatre Principal de Palma -dijous 9 del 9 del 10- ha estat farcit de gent i d'iniciatives i de persones i d'entitats i d'organitzacions que, si més no teòricament, tenen qualque cosa a veure amb comportaments derivats de l'Evangeli...

Per no fer-me'n exhaustiu i evitar d'al·ludir a tots els esments de caire religiós catòlic que s'hi han escampat durant les dues hores seguides de durada de l'acte, pot resultar suficient assenyalar el darrer punt del programa: “Reconeixement a Mans Unides”, una iniciativa, s'ha dit, sorgida d'un grapat de dones d'Acció Catòlica, una cinquantena d'anys enrere...

M'estim més no parlar-ne! M'encén la sang pensar-hi! Per molts de motius.

Puc dir, així i tot, que me n'he sortit amb alguna referència positiva. N'hi ha hagut moltes i m'agradaria remarcar-ne una, l'expressada per la doctora Roman, impulsora de la iniciativa solidària AMAZONIA:

“Vivim en un món injust! Vull retre homenatge a tot infant que té la gosadia de néixer en un món tan injust!”

Just per sentir això, ja s'ho paga d'haver-hi anat, a un acte institucional com aquest, de lliurament de premis a la solidaritat...

Això sí, encara ara continuo sense acabar de veure clar que l'enhorabona a totes les persones premiades -sens dubte ben merescuda- s'hagi de barrejar amb l'enhorabona a les institucions que se n'aprofiten -sens dubte ben polititzada-.

N'hem de trobar d'altres, de fórmules, més cíviques, no tan institucionalment polititzades!