dimarts, 24 de juny del 2014

Denúncia contra l'hospital de Son Espases, i sol·licitud de prestació de material ortoprotètic


El mateix dia que vaig presentar a l'IBSALUT la meva denúncia pública contra la mala atenció sanitària que se'ns havia dispensat a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital de Son Espases, durant cinc mesos seguits, presentava també davant la Direcció General del Servei d'IBSALUT la sol·licitud d'una prestació per MATERIAL ORTOPROTÈTIC (cadira de rodes, cadira de dutxa i WC, baranes per al llit, matalàs làtex, llit elèctric...), per valor de 1.920 € (MIL NOU-CENTS VINT EUROS).

Quant a la denúncia presentada en mà, vaig rebre al correu electrònic, com aquell/a qui diu a l'instant, una resposta automàtica l'endemà mateix, amb la qual se'm feia a saber:

“Justificant de recepció reclamació número Qsi-21152
Govern_de_les_Illes_Balears@caib.correu.caib.es
Benvolgut Sr./Sra,
El dia 6 de juny de 2014 vàrem rebre el seu escrit i l'hem enregistrat amb el codi 2140... A partir d'ara s'inicia la seva gestió. Un cop finalitzat el tràmit informatiu, li trametrem una resposta. Gràcies per utilitzar el servei de reclamacions i suggeriments del servei de salut de les Illes Balears. Els seus comentaris ens ajuden a reflexionar i ens permeten anar millorant la nostra atenció. Atentament, Servei d'Atenció a l'Usuari Hospital Universitari Son Espases. Palma, 6 de juny de 2014.”

Al marge de l'esment “temporal” que consider poc adequat, ni tan sols s'hi tenia present que som Sr...

Pel que fa a la sol·licitud de la prestació presentada, l'assumpte va torbar una mica més.
El dia de la festa de Sant Joan, el 24 de juny de 2014, a les 14:26 hores, m'arribava una d'aquelles telefonades tan oioses, que no pots respondre... es tractava d'un 63030852955909...

La funcionària eficient em comunicava que mirarien de parar esment a la factura de la cadira de rodes (340 euros). Però que no podien atendre de cap de les maneres la resta de factures d'altres elements que hi havíem inclòs (1.580 €).

Vaig agrair-li la informació... a l'espera d'actuacions posteriors que faig comptes d'emprendre... relacionades amb la denúncia presentada contra el servei d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases.

Ja només ens faltaria que, a més d'haver de romandre sota els efectes nefasts d'una malaltia com l'alzhèimer, també ens haguéssim de carregar amb les despeses derivades d'una atenció mèdica tan negligent com la que se'ns va dispensar a la secció d'URGÈNCIES de Son Espases durant cinc mesos seguits...


dilluns, 16 de juny del 2014

Gloses meves, presentades a la ciutat de Manacor


Dissabte, 14 de juny de 2014, com en totes les presentacions anteriors -tant a Palma com a la Part forana de Mallorca- ben acompanyat pel cantaire Agustí Baró i per l'escriptor pobler Miquel López Crespí, vaig presentar l'edició segona de "Gloses meves" a la institució pública mossèn Antoni M. Alcover, a la ciutat de Manacor.

Amb la col·laboració valuosa de qui n'és l'ànima i creadora, la manacorina M. Magdalena Gelabert, poguérem comptar amb les instal·lacions i els equipaments magnífics de què disposa la institució cultural.

Gràcies a la labor desplegada per Joan Barceló i per Joan Bonet, també vàrem poder veure'ns acompanyats de nombrosos membres d'Amics del Seminari que s'hi volgueren sumar.

Si a tot això, hi afegim la gent nombrosa de Manacor -entre familiars directes, amistats i coneixences- val a dir que la sala estava ben plena i ocupada durant l'acte de presentació d'aquest primer llibre meu, en la seva edició segona.

Les actuacions musicals de n'Agustí i les intervencions explicatives d'en Miquel precediren la meva intervenció breu, amb la qual vaig voler fer avinent els motius que m'han duit a publicar aquestes "Gloses meves": d'una banda, el conreu escrit i rimat de la nostra estimada llengua catalana; i, de l'altra, la voluntat de contribuir a obtenir recursos econòmics destinats a entitats que tracten pacients d'alzhèimer i d'altres demències. Com és el cas de l'entitat poblera "Llar de Memòria", a la qual van destinats tots els doblers que s'hi recaptin.

dimarts, 10 de juny del 2014

En nom de Déu? En nom de l'home?, llibre d'en Sebastià Mesquida


PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “EN NOM DE DÉU?
EN NOM DE L'HOME?”
D'EN SEBASTIÀ MESQUIDA I SUREDA
A CAN ALCOVER
Palma, 10 de juny de 2014

Avui i aquí, amic Sebastià, em sent molt afalagat que m'hagis tornat a convidar a la presentació d'un altre llibre teu, aquest que tenim a les mans i que has titulat “En nom de Déu? En nom de l'home?”, també a càrrec de l'editor Lleonard Muntaner (haurem de veure quan aquest bon home i editor gran es decideix a publicar-me'n algun, de meu...)

M'imagín que, amb aquesta invitació teva d'enguany, hi deu tenir qualque cosa a veure el fet que som condeixebles, que hem fet plegats bona part dels estudis eclesiàstics i que vàrem ser ordenats preveres el mateix dia, al mateix lloc, pel mateix bisbe, dilluns que ve, 16 de juny, farà 46 anys. Això vol dir que ja no som tan joves com érem llavors, tot i que puguem mantenir fins i tot les mateixes dèries d'aleshores.

Al dinar anual de companys de curs, el que férem la setmana passada, ja et vaig dir i comentar que m'he llegit aquest llibre teu fins a tres vegades. I que, amb això, em fa la impressió d'haver-ne paït, només, una tercera part del seu contengut aproximadament. El que em duu a pensar i creure que, per assolir-ne la comprensió sencera, com a mínim, me l'hauré de llegir sis vegades... en tenir temps i ganes...

Vull dir-te, amb això, i vull dir a la gent que ha volgut acudir a aquesta presentació d'aquest llibre teu, que es tracta, com sempre, d'un llibre dotat d'una càrrega de profunditat tan forta i tan gran, que s'esdevé explosiva.

Això sí, a més de l'esforç de llegir unes quantes pàgines escrites, s'hi requereix també l'afany sublim d'intentar comprendre'n i abastar-ne el contengut, allò que s'hi vol expressar. Que no és poc, ni és gens ni mica irrellevant!

Per a mi, si ho hagués de resumir en uns pocs mots, diria que, amb aquest llibre teu -que al meu modest mode de veure, complementa el que ja vàrem presentar conjuntament fa vuit anys a sa Nostra, “El Déu possible”- intentes fer veure d'una banda, que entre creador i criatura, entre Déu i l'Home, només hi pot haver interessos comuns i camins de solució també comuns. Amb això, t'allunyes fort ferm de tantes expressions jeràrquicament correctes que assenyalen justament el contrari: que l'home i Déu vénen a ser a com a una espècie de contrincants o de competidors, quan no són considerats adversaris o enemics...

Es tracta d'un llibret, tu acostumes a anomenar-lo així, un llibret que conté 58 pàgines, editades per Lleonard Muntaner l'abril de 2014 a Palma. Aquest llibret teu arreplega reflexions serioses teves, molt profundes, sobre l'home, sobre Déu i sobre l'Església o les esglésies cristianes. Són unes reflexions que, pel que em sembla, has anat elaborant en el decurs d'un any i mig. Concretament, entre el mes de febrer de 2011 i el mes de setembre de 2012, si no ho he entès malament.

Al llarg d'aquestes 58 pàgines, fas que hi apareguin les esglésies cristianes, més com a una espècie d'empreses constructores d'entrebancs, que no d'institucions humanístiques que s'afanyin a parar esment en les coincidències entre allò que podem atribuir a Déu i allò que podem atribuir a l'home. Tu t'estimes molt més parar esment a les coincidències, que no a les divergències.

Segons tu afirmes de manera categòrica, “creador i criatura contemplen interessos i camins de solució necessàriament comuns”. Interessos i camins de solució comuns, necessàriament, afegeixes.

En aquest llibre, molt sovint fent-hi preguntes i posant-hi interrogants, vols expressar lliurement la teva voluntat de dir el que penses, davant d'alguns motius d'inquietud que produeixen determinades línies del vessant oficial i conegut de l'Església catòlica o les esglésies cristianes.

T'hi mostres molt crític davant una manera d'estar i actuar d'aquestes esglésies en el nostre món. Una manera d'actuar que, segons el teu parer, porta cap a una manca de diàleg al seu interior. Quan és aquest, precisament, el que s'esdevé un dels dinamismes essencials en tota associació humana. I que porta, també, cap a una opció que s'assembla molt a una ofrena personal de preveres, religiosos i religioses.

Si no ho record malament, amic Sebastià, ja em vares convidar també a la presentació d'aquell altre llibre teu que titulaves “El Déu possible”, fa una vuitena d'anys, al centre cultural de sa Nostra... http://ferret.cecili.cat/post/16172

M'ha semblat que aquest llibre que presentam avui complementa la tercera part d'aquell altre llibre que se centrava en Déu com a afirmació de la història (pàg. 61-102).


Bon filòsof i teòleg, gran pensador, mai no deixes de banda el fet de repassar –malgrat que sia breument- la història i la tradició juevo-cristiana, aquella que valora Israel com a poble alliberat, i que, en aquest cas, en remarques el fet de la presència de profetes.

Al fenomen històric del profetisme, t'hi acostes en els seus termes bàsics: destaques que són homes que proclamen missatges, acompanyant-se de paraules que n'afirmen la procedència divina; que pretenen de presentar-ne els missatges en nom de Déu, alhora que els proclamen en nom propi... Quina visió tan acurada dels profetes, la que ens mostres tu, amic Sebastià.

¿Com acabes aquella tercera part d'aquell altre llibre teu? Dius i manifestes que fa estona que en nom de Déu i a través d'institucions que volen ser portaveus o orientadores oficials de la fe, sembla com si en el món històricament no hi passàs res... El que fa que esdevengui una forma planera i evident de la negació de l'home i de la història...

Denuncies que a les esglésies hi ha tota una manera de viure i de ser que representa una negació amplament establerta de la història de l'home... I això fa que t'hi rebel·lis, revelant-te'n disconforme!

Creus que la teologia -la ciència i el tractat sobre Déu- ha de contribuir a afirmar l’home i la història. Perquè, quan Déu no és contemplat al si de la història humana, sinó en una esfera pròpia, conclous, als ulls de l'home aquesta història es converteix en quelcom mancat de total salvació i produeix, literalment, pànic.

Com a clergue que vaig ser a la dècada dels anys 60 i que vaig deixar d'exercir-ne l'any 1982, m'agrada especialment allò que acostumes a escriure sobre aquells que en aquest llibre anomenes “especialistes, els clergues”.

Com en aquell altre llibre, també en aquest no pots deixar de fer al•lusió als especialistes, al clergat: homes amb funcions que es legitimen des d'una altra part, respecte de la història, o des de si mateixos; afegint-hi la conseqüència que no poden ser substituïts pels creients que habiten les àrees ordinàries de la dita història... Els especialistes, els clergues, són minories que estableixen el model universal del creient cristià i, per tant, una manera determinada de viure la fe cristiana i de ser home en el món...

En relació amb aquests especialistes que conformen el clergat, assenyales que la història ordinària, la que es va teixint dia a dia, ni pot donar de si ni admet cap mena d'especialistes; si s'entén que la missió d'aquests comporta el seu assentament a una altra part, és a dir, fora d'ella. Els únics especialistes possibles per a aquesta història serien, si de cas, els homes que es lliurassin a aprofundir-la més decididament. Serien uns especialistes que concentrarien la seva vida, precisament, en el gresol on es genera la història ordinària.

Aquí és on ara jo em sentiria en condicions d'iniciar tot un debat i de mantenir una conversa extensa i perllongada... allà on es genera la història ordinària... feta de goigs i d'esperances...

Arrib a concloure, amb aquest llibre teu, amic Sebastià, que les esglésies cristianes, com més parlin i actuïn en nom de l'home, més s'atansaran al Déu vivent. I que com més parlin i actuïn en nom del Déu vivent, més s'atansaran a l'home concret, aquell en què pren cos el Fill de Déu, empès per l'Esperit Sant.

Tant de bo que n'arribis a escriure molts més, de llibres com aquest, amic Sebastià. Fan tanta de falta i fan tanta de llum, enmig de tanta tenebra i foscor...

Moltes gràcies, Sebastià!


dilluns, 2 de juny del 2014

Denúncia pública del servei d'URGÈNCIES a l'hospital de Son Espases



CECILI BUELE I RAMIS, amb DOI ..., espòs d'ISABEL ROSSELLÓ GIRART, amb DOI ..., número ... del Sistema de Salut; pacient diagnosticada amb la malaltia d'alzhèimer des del 6 de maig de 2009; grau de dependència III, amb caràcter permanent des del 19 de març de 2013; atesa periòdicament pel neuròleg Dr. Guillem Amer, a la secció de Neurologia de l'Hospital Universitari de Son Espases; per la doctora Juana González, al Centre de Salut de s'Escorxador; i per l'equip de professionals del Centre de Dia Oms (des del 22-01-2014);  

Faig arribar a les autoritats sanitàries del Govern de les Illes Balears la meva DENÚNCIA PÚBLICA contra el servei d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases, perquè hi parin esment, mirin d'esbrinar-ne les responsabilitats que calguin, procurin esmenar el que en precisi i ens reparin els mals causats, d'acord amb les lleis i la normativa vigent:

FETS:

Primer: cinc mesos darrers, cinc vegades a URGÈNCIES

Des del 17 de desembre de 2013 i durant l'any 2014 hem hagut d'acudir CINC VEGADES CONSECUTIVES a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases, a causa de les caigudes repetides i patides per la meva dona que, en el seu estat de salut, ha anat presentant mostres cada cop més evidents de les dificultats greus que té a l'hora de CAMINAR i quan s'ha de mantenir DRETA.

Les diverses notes d'interconsulta expedides i lliurades pel Centre de Salut (PAC) de s'Escorxador i adreçades al servei d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases en mostren els motius (“dificultad en la marcha”, “urgencias traumatología: lumbalgia”, etc.) Observacions escrites des del Centre de Dia Oms en fan veure la impotència funcional, per la qual demanen valoració traumatològica per descartar-hi cap lesió.

Així i tot, hem d'arribar a la CINQUENA CONSULTA perquè se li arribin a fer les RADIOGRAFIES ADIENTS. Tenint present que a les anades, en les ambulàncies del 061, i als retorns a casa en les ambulàncies del SSA, se m'ha impedit d'accedir-hi, juntament amb la meva dona.

Segon: les 5 consultes a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital universitari Son Espases

18-12-13
Des de les 5 de la matinada fins a les 7
(DUES HORES, A LA SALA D'ESPERA + tres hores d'espera d'ambulància)
Motiu de la consulta: CAIGUDA. Es remet a NEUROLOGIA, tot i les queixes pels dolors a l'esquena que l'impedeixen moviments. Res de radiografies a les cames!

12-01-2014
Des de les 18.30 fins a les 20
(UNA HORA I MITJA, A LA SALA D'ESPERA + 2 hores d'espera d'ambulància)
Amb antecedents de caiguda, quedant-ne descartades fractures, s'hi valoren episodis momentanis de dolor lumbar. Res de radiografies a les cames!

11-03-2014
Des de les 16:20 fins a les 22:00 hores
(CINC HORES I CINQUANTA MINUTS A LA SALA D'ESPERA + 3 hores d'esperar ambulància)
Davant sol·licitud d'interconsulta a URGÈNCIES TRAUMATOLOGIA, adduint-s'hi com a motiu LUMBALGIA, amb caigudes diverses i contusions lumbars, davant d'aquest avís de “dolor lumbar”, amb les radiografies de columna realitzades, es diagnostica “Aplastamiento L4.L2.D12.” Res de radiografies a les cames!

21-05-2014
Des de les 17:06 fins a les 20:30 hores
(TRES HORES I MITJA A LA SALA D'ESPERA + 2 hores d'espera d'ambulància)
En lloc d'emetre INFORME DE TRAUMA, se'ns en passa un de NEUROLOGIA! Se'ns comunica que s'hi han fet “analítiques sanguínies urgents”, “exàmens d'orina”, “RX Tòrax”, “TC cranial”, però cap RX a les cames... Continuam amb res de radiografies a les cames!

28-05-2014
Des de les 18:52 fins a les 23:30
(QUATRE HORES I MITJA A LA SALA D'ESPERA + 3 hores d'espera d'ambulància)
Hem d'arribar fins al 28-05-2014, perquè, a la fi, amb un informe de l'estat actual de la usuària del Centre de Dia Oms (“Usuaria de centro de día con impotencia funcional desde hace diez días, rogamos valoración traumatológica para DESCARTAR LESIÓN”) i una sol·licitud d'interconsulta del Centre de Salut (“Agradecería valoración urgente en Trauma y estudio Rx tras caída reciente”), a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases es dignin realitzar les RADIOGRAFIES REQUERIDES.
És en aquesta ocasió quan se'ns comunica el diagnòstic: “FRACTURA DE PUBIS CERRADA”, amb les indicacions de “Reposo en cama. Movilización según tolerancia...” Just el contrari d'allò que se'ns havia recomanat de fer durant els cinc mesos anteriors...

Tot i acudir-hi CINC VEGADES CONSECUTIVES, han hagut de transcórrer CINC MESOS, entre el 17 de desembre de 2013 i el 28 de maig de 2014. En cap de les consultes anteriors, no se li arriba a diagnosticar a la secció d'URGÈNCIES cap casta de fractura.

Tercer: la impossibilitat de traslladar-me a l'hospital dins l'ambulància

Em sembla increïble que, tant a les anades, en les ambulàncies del 061, com als retorns a casa en les ambulàncies del SSA, se m'impedeixi d'accedir-hi, juntament amb la meva dona. Pel trasbalsament que comporta tant a la pacient, que es veu a les mans de no sap qui, com a mi mateix, que m'hi he de traslladar amb un altre vehicle que he d'aparcar i pagar tot el temps que duri l'estada a la secció d'URGÈNCIES.

Quart: la manca de radiografies a les cames de la meva esposa

De res no serveix que expliqui als professionals del servei d'URGÈNCIES que la pacient no pot caminar, que té greus dificultats a l'hora de moure's i que es queixa de molts dolors. Sembla que, en veure la paraula ALZHÈIMER, tots reaccionen de la mateixa manera: això és cosa de MENTALITAT...

Cinquè: triatge incomprensible, inútil i erroni des dels inicis

Ja hi podem dur documents que provenen del Centre de Salut nostre, amb les indicacions precises que assenyalen la necessitat de ser atesos a la secció de traumatologia. No ens serveix de res. Hem de romandre a la sala d'espera, fins que ens cridin per anar al TRIATGE. I aquí, en lloc d'enviar-nos cap a TRAUMATOLOGIA (com indiquen les notes d'interconsulta del PAC nostre), ens remeten cap a NEUROLOGIA.

Sisè: la manca de respecte cap a familiars de pacients d'alzhèimer

Sembla mentida que, com a espòs de la meva dona, segons quin personal hi ha a la sala, no em permet d'estar-hi al seu costat, i he de romandre a la sala d'espera, per “qüestions de protocol”. De molt mala manera se'm trau fora, a pesar dels requeriments que faig a restar-hi. A la darrera ocasió -28-05-2014- em veig forçat, fins i tot, a haver d'emprar el “mètode del crit”, davant d'una situació que, malgrat tot, arrib a besllumar per la porta: hi veig la meva dona, ajaguda ran de la camilla, amb els peus fora, a punt de caure'n! Consider que no és de rebut que es pretengui respectar més el protocol que les persones que en pateixen els desgavells.

Setè: el nombre deficitari de professionals dedicats a URGÈNCIES

Es veu ben a les clares que una mitja dotzena de persones són del tot insuficients per atendre adequadament tots els pacients que acudeixen a l'hospital universitari de Son Espases per la via d'urgència: dos metges, dues infermeres, dos zeladors... i poqueta cosa més s'hi veu.

Vuitè: les esperes perllongades de les ambulàncies, a l'hora de retornar a casa

Una cosa és l'horari d'estada a URGÈNCIES que figura als informes mèdics que se'ns lliuren en haver-hi acabat l'actuació sanitària. I una altra ben distinta, l'estada real al recinte hospitalari per mor del retard en l'arribada de les ambulàncies. (Una mostra evident en són els dos fulls que puc aconseguir el darrer dia: mentre a l'oficial figura que acabam a les 20:29, en realitat, com apareix al segon, no en sortim fins a les 23:28, és a dir TRES HORES MÉS TARD, quan ens arriba l'ambulància assignada). Així ens passa cadascuna de les cinc vegades que hi anam: entre dues i tres hores d'espera de l'ambulància!

Novè: les expenedores de begudes “es beuen” euros irrecuperables

Per si totes aquestes malifetes no bastaven, encara ens cauen a damunt les “polissonades” de les màquines expenedores de begudes. Les dues que hi ha més a prop de la Sala d'Espera d'Urgències, se'ns queden els euros que hi posam, sense que ens facilitin cap producte. Des d'agents de vigilància, se'ns diu que no val la pena d'emprar el telèfon de queixa, perquè no sol servir de res...

Desè: la mala audició, quan es crida per megafonia

L'audiofonia, a l'hora de cridar pel seu nom els pacients d'URGÈNCIES, és pèssima i massa sovint ocorre que s'hi diuen noms distints al mateix moment. Cosa que crea confusions entre la gent que romanem a l'espera de ser cridada.

Onzè: l'incomprensible pagament de l'aparcament per accedir a URGÈNCIES

Davant la tardança a sortir atesos a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases, fa la impressió que fins i tot hi deu haver qualque casta d'acord amb l'empresa adjudicatària del servei d'aparcament de vehicles, perquè s'hi perllongui l'estada de visitants, més enllà de l'imprescindible. No és de rebut que, a més de ser-hi mal atesos, a damunt, hàgim de pagar més de 10 euros en sortir d'una anada i estada més que forçosa al recinte hospitalari.

CONSIDERACIONS:

Primera.

Que s'hagi d'acudir a URGÈNCIES cinc vegades en cinc mesos no resulta gens ni mica agradable per a ningú. Si, cada cop que hi hem anat, hem vist que va en ascens el tractament defectuós cap als pacients que hi hem hagut d'acudir, qualque cosa no funciona correctament dins d'aquest recinte. Necessita mà de metge!

Segona.

No creim que sigui de rebut que, en tractar-se d'acudir a TRAUMA D'URGÈNCIES en quatre ocasions distintes, per caigudes, s'hagi hagut d'esperar la cinquena per fer-n'hi una RADIOGRAFIA LUMBAR. Consider que s'ha de parar més esment a allò que s'assenyala a les notes d'interconsulta.

Tercera.

Hem pogut detectar que la parauleta ALZHEIMER provoca, en gairebé tots els professionals que ens han atès a URGÈNCIES, aquella reacció que sembla indicar que, en tractar-se d'això, cal atansar-se més directament a indicacions de neuròlegs, i que no és l'hora ni la feina de traumatòlegs... Ho consider un error greu que ens ha portat a tractar la meva dona erròniament.

Quarta.

Tenc molt mal d'entendre que, enviats des del Centre de Salut a TRAUMATOLOGIA, no sé si per mor del TRIATGE, se'ns adreci cap a NEUROLOGIA i ens n'hàgim de sortir sense poder comptar amb cap informe mèdic redactat a trauma.

Cinquena.

Consideram molt vergonyós que, en una comunitat autònoma com les Illes Balears -que aporta riquesa i beneficis econòmics a altres comunitats autònomes que al cap i a la fi resulten més ben dotades que la nostra en matèria hospitalària-, no puguem comptar amb el personal mínimament requerit per atendre mínimament dignament les persones que ens acostam, per necessitat veritable, a la secció d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases.

Sisena.

És vergonyós que, en una comunitat autònoma com les Illes Balears -que aporta riquesa i beneficis econòmics a altres comunitats autònomes que resulten molt més ben dotades-, no puguem comptar amb cap casta d'atenció sanitària, amb ingressos hospitalaris destinats específicament a malalts d'alzhèimer i d'altres demències, sobretot quan precisen d'atencions especials o de cures intensives perllongades. Com pot ser el nostre cas: com es pot dur al propi domicili, de manera adequada, un període de “repòs absolut” durant quaranta o cinquanta dies seguits? Difícilment, una malaltia d'aquestes característiques pot ser atesa convenientment al domicili familiar.

Setena.

Sembla mentida que, a aquestes alçades del segle XXI, encara hi pugui haver empreses expenedores de begudes a centres hospitalaris públics que es quedin amb la recaptació que no els pertoca. La vigilància que s'hi exerceix no serveix per a res. I, com que es tracta d'unes quantitats com 1,50€, al final del dia, de la setmana i del mes, els deu arribar a comportar una summa substanciosa.

Vuitena.

Es fa del tot necessària una millora considerable en l'audiofonia que s'està emprant actualment al servei d'URGÈNCIES de l'hospital universitari de Son Espases.

Novena.

En haver d'acudir al servei d'URGÈNCIES per necessitat peremptòria, no és de rebut que, per mor de la demora en l'atenció mèdica i sanitària a dispensar, s'hagi d'enriquir més encara l'empresa concessionària dels serveis d'aparcament de vehicles en zona pública.

Desena.

Consider que no és de rebut que no es pugui emprar, per part del familiar, la mateixa ambulància amb què és traslladada la meva dona, malalta d'alzhèimer, cap a l'hospital de Son Espases.

Onzena.

Veig que, amb el pas del temps, hem anat passant d'una atenció a la demència, pública i gratuïta -dispensada a manicomis i centres psiquiàtrics de caràcter públic-, a una atenció a la demència cada cop més abocada cap a negocis privats que se n'estan lucrant a les totes. NO crec que sigui aquest el millor camí per atendre de la manera millor possible a la ciutadania d'aquestes Illes nostres.

Per tot això,

DEMAN

Que, en prestar atenció a tots aquests punts que he assenyalat fins ara, les autoritats sanitàries de la Conselleria de Salut i Consum del Govern de les Illes Balears esbrinin, de la manera millor possible i com més aviat millor, quines en són les responsabilitats que s'hi escauen; i que em comuniquin, també com més aviat millor, quines han estat les mesures concretes adoptades per tal que quedin reparades totes i cadascuna d'aquestes deficiències assenyalades més amunt.

NOTA FINAL:
En arribar a ca nostra, des de la secció d'Urgències de l'hospital universitari de Son Espases, m'adon que la meva dona, que havia portat ULLERES en entrar, no n'ha duit en sortir...
Hores d'ara, quan ja n'ha transcorregut una setmana, ningú de la secció d'URGÈNCIES no ens ha comunicat cap troballa d'aquestes...

Palma, 2 de juny de 2014.


Cecili Buele i Ramis
DOI: ...
C-el: rodamon@cecili.cat