dimecres, 17 d’abril del 2019

Guillem Balboa, al debat electoral d'IB3 TV

Vet ací la meva visió particular del debat de candidats al Congrés que oferí IB3 TV el proppassat dilluns 15 d'abril de 2019, on veig per primera vegada que hi participa el meu candidat al Congrés, el més preferit, bon amic i bon batle d'Alaró, GUILLEM BALBOA.


Tot i el fastijós desplegament d'un debat conduït per l'experta professional del periodisme, Elena Serra, al plató d'IB3 ocupat per 3 homes i 2 dones que representen cinc formacions polítiques -PP, PSOE, PODEM, CIUDADANOS i VEUS PROGRESSISTES- he aconseguit d'aguantar fins al final. 

Veig que n'han quedat excloses d'aquest debat televisiu algunes formacions polítiques com El PI o VOX..., Diuen que és per ajustar-se a les normes de la Junta Electoral...

Més d'una hora i mitja d'atendre la xerrameca habitual en aquests casos, que podria dur molt bé a «seleccionar, copiar i enganxar» edicions anteriors de quatre dècades enrere, m'ajuda a fixar unes quantes observacions més detallades i concretes.

Primera. 
Per a mi, el candidat que ha parlat més poc temps, i que ho ha fet sempre en català -com una altra candidata participant-, Guillem Balboa, de VEUS PROGRESSISTES (VP) ARA MÉS ESQUERRA, és el que ha fet les afirmacions més profundes i més rotundes, al meu parer. 

Amb les seves intervencions directes, menjant-se uns quinze minuts de la norantena dedicada a tot el debat, fa surar als ulls i les oïdes de tothom iniciatives ja realitzades a les Illes Balears i Pitiüses, amb ganes de traslladar-les a les corts generals espanyoles el proper 28 d'abril.

Segona.
El representant de CIUDADANOS ha fet totes les seves cinc intervencions inicials en castellà. N'ha estat l'únic, d'entre tots els participants. Després se n'hi han afegit dos més, i n'han estat majoria. Ha retret sobretot a PP i PSOE les polítiques d'aquests dos partits a l'àmbit estatal.

Tercera. 
La candidata d'UNIDES PODEM, en defensa aferrissada de la constitució espanyola, sempre en català, ha proposat que aquesta deixi de ser paper mullat i passi a ser executada en benefici de la ciutadania.

Quarta. 
El representant del PSOE, bravejant una vegada i una altra d'haver estat present com a diputat al congrés, se les ha tengudes amb les representants de PP i PODEM, alhora que s'ha acarnissat amb el representant de CIUDADANOS, antic company del seu mateix partit. S'ha plegat a parlar en castellà. No tenc record d'haver-lo sentit ni tan sols esmentar ni parar esment a VEUS PROGRESSISTES...

Cinquena.
La representant del PP s'ha menjat crus els representants de PSOE i CIUDADANOS, tot i les al·lusions que ha rebut com a membre d'un partit tan corrupte que manté a la presó tants i tan alts càrrecs. Ha barrejat el català amb el castellà durant bona part de les seves intervencions.

Conclusió: no arrib a saber del cert si serveix de res un debat televisiu d'aquestes característiques, ni quin seguiment deu tenir per part de la població, ni si influeix per a res en la decisió de votar o no. 

El que sí es cert és que, a mi, m'ha servit per confirmar-me en l'opció triada de bon començament en aquest procés electoral cap a les corts generals espanyoles.

Les Illes Balears i Pitiüses necessiten més que mai de ser representades per uns diputats i diputades que no duguin les marques conegudes fins ara: ni PP, ni PSOE, ni CIUDADANOS. Cap d'aquestes  tres formacions polítiques no han contribuït a millorar-ne el finançament, ni les polítiques d'igualtat i benestar, ni la salut i l'educació, ni l'economia i la fiscalitat.

Afanyades totes tres a fer suport i consolidar l'estat monàrquic que ens encolomà el general, s'oposen obertament a tot quant signifiqui i comporti una passa endavant, no ja cap a la república, sinó cap a més altes quotes de democràcia.

Per uns Països Catalans, lliures, sobirans i republicans, cal fer arribar representants de VEUS PROGRESSISTES com Guillem Balboa -i Rosa Cursach- a les corts generals espanyoles. 

Ens hi jugam el nostre futur, la nostra existència  i fins i tot allò que hem pogut aconseguir fins ara...



divendres, 12 d’abril del 2019

SUS de campanya electoral de Veus Progressistes (VP)

Aquest dijous 11 d'abril, a la plaça Llorenç Bisbal de Palma, la coalició electoral «VEUS PROGRESSISTES» (VP) integrada per ARA Eivissa, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i ESQUERRA REPUBLICANA de les Illes Balears i Pitiüses, ha donat el SUS de sortida a la campanya electoral de les eleccions a les corts generals espanyoles del proper dia 28 d'abril.

GUILLEM BALBOA (de MÉS per Mallorca) encapçala la llista al Congrés dels Diputats, que compta amb Mateu Mates «Xuri» de núm. 4 i PAU ARRANZ de núm. 6, tots dos d'ESQUERRA REPUBLICANA; mentre que ROSA CURSACH (també de MÉS per Mallorca) n'encapçala la candidatura al Senat, i jo mateix, militant d'ESQUERRA REPUBLICANA, hi figur com a suplent.

Els moments històrics que vivim ens empenyen a engrescar-nos en la tasca de fer campanya electoral, per tal de contribuir a consolidar entre nosaltres models polítics progressistes, feministes, ecologistes, sobiranistes i solidaris.

Com diu el president d'Esquerra Republicana a Mallorca, Mateu Mates «Xuri»:


«Que hi sigui tothom que hi creu,
que des de VEUS PROGRESSISTES
farem que els centralistes
no ens ofeguin més la veu.

Que hi sigui tothom que ho veu,
però en plena llibertat.
Endavant, que ha començat!
No donem el braç a tòrcer:
VEUS PROGRESSISTES té força
i, sobretot, DIGNITAT!»

Mateu Mates «Xurí»
Candidat d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats
Coalició electoral «Veus Progressistes» (VP) 
ARA MÉS ESQUERRA


dimarts, 9 d’abril del 2019

«Veus Progressistes» (VP), la candidatura illenca 2019 a les Corts Generals Espanyoles

Em sent molt honorat i agraït al meu partit, Esquerra Republicana a Mallorca, per haver-me triat com a suplent de la candidata artanenca Rosa Cursach al Senat, dins la coalició electoral «Veus Progressistes» (VP) per a les corts generals espanyoles l'any 2019.

Veus Progressistes (VP) és una coalició electoral de partits d’esquerres de les Illes Balears i Pitiüses. Hi formen part MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, Ara Eivissa i Esquerra Republicana, així com partits d’àmbit local i persones independents que han manifestat el seu suport a la coalició a títol individual.

Per Esquerra Republicana hi apareixen tres «Veus Progressistes» (VP): al Congrés dels Diputats Mateu Matas «Xurí» (núm. 4) i Pau Arranz (núm. 6). Al Senat Cecili Buele, suplent de la candidata titular Rosa Cursach.

Abans que s'iniciï la campanya electoral pròpiament dita, m'interessa remarcar aquests tres aspectes que figuren a la web de la coalició "VEUS PROGRESSISTES" (VP):

«Veus Progressistes» (VP) és la candidatura illenca que encapçala Guillem Balboa al Congrés i Rosa Cursach al Senat, quaranta anys després de les primeres eleccions posteriors a la dictadura franquista...
«Veus Progressistes» (VP) és la candidatura illenca que encapçala Guillem Balboa al Congrés i Rosa Cursach al Senat, tots dos cap a Madrid...
«Veus Progressistes» (VP), la candidatura illenca que encapçala Guillem Balboa al Congrés i Rosa Cursach al Senat obrirà l'oficina del diputat i la senadora a les quatre illes, amb total transparència i màxima proximitat...
Tres primers detalls d'una candidatura illenca que, des de fa temps, mira d'aconseguir la representació parlamentària a les Corts Generals Espanyoles. Enguany més que mai!

Quatre preguntes sobre el genocidi de Rwanda

L'excel·lent periodista d'ÚLTIMA HORA, Iris Luque, em demana per whatsapp unes paraules per al reportatge que vol fer sobre el genocidi de Rwanda. Li deman que me'n passi les preguntes i li dic que miraré de contestar-les-hi en tenir un moment disponible.

Molt amablement me'n passa quatre, de preguntes. Totes ben interessants. Les reproduesc tot seguit, amb la meva resposta a cadascuna d'aquestes:

1. ¿Cómo vivió el genocidio?

M'estim molt Àfrica, ara i des de sempre. I em dol moltíssim que la majoria de les imatges que arriben a Europa, sobre Àfrica, siguin gairebé sempre negatives, violentes, sanguinàries, farcides de misèria, de pobresa o de fam, gairebé sempre fora temps i totalment descontextualitzades. 

Després d'haver-hi viscut i treballat durant quatre anys seguits, a la dècada dels anys 70 del segle passat, al país veí de Rwanda que es diu Burundi, sé i em consta positivament que Àfrica és tota una altra cosa. Molt més que tot això, fins i tot en certs aspectes pot presentar-se millor que Europa...


He estat i viscut a prop de Rwanda (a una trentena de quilòmetres de distància). També t'he de dir que jo no he viscut de prop el genocidi rwandès, el de hutu que maten tutsi l'any 1994... Tenc amistats rwandeses, i conec gent que l'ha viscut de prop i que me n'ha parlat obertament i extensa. Sí que puc dir-te que he patit de prop l'etnocidi burundès, el de tutsi que maten hutu l'any 1972... a pocs quilòmetres de distància de la frontera amb Rwanda.


Per caprici colonial europeu, Rwanda i Burundi són dos països africans, molt petits, amb la mateixa orografia, la mateixa llengua, els mateixos costums, les tres mateixes ètnies... Així i tot, sobirans i independents un de l'altre. Al costat del gran gegant congolès!


Quaranta-set anys després d'haver vist amb els meus ulls maltractaments i matances humanes cruels, encara ara em marquen la vida molt profundament. Fins al punt que no puc oblidar certs aspectes i detalls que continuen esgarrifant-me.

No és ben bé el mateix veure'n imatges per la tele, que patir en carn pròpia els efectes nefasts de la violència més extrema, desbocada i desfermada davant dels teus  ulls... Et quedes sense paraula!

2. ¿Por qué cree que los medios no ofrecen toda la información?

Ho consider absolutament impossible!

Primer de tot, perquè en general tenen poc interès a fer quedar malament els actors i factors principals d'aquests genocidis. Els que maten són uns, certament; però els que fan matar són uns altres, que potser ni tan sols viuen i resideixen al país del genocidi: els fabricants i traficants d'armes, els explotadors de matèries primeres, els inversors amb grans negocis, els estats estrangers i les seves relacions diplomàtiques, els grans organismes internacionals que hi tanquen els ulls, etc.

Segon, no se sol oferir mai tota la informació sobre un genocidi, perquè no se sap mai què passa en realitat en aquell territori concret les 24 hores de cada dia a tots els racons. Sobretot quan es tracta de països on les agències de comunicació internacionals únicament es limiten a transmetre allò que els governants, gairebé sempre instruïts militarment, siguin del país o d'altres potències més grans, volen que se sàpiga i permeten que es difongui.


Tercer. En general, els mitjans de comunicació no acostumen a oferir tota la informació sobre els genocidis, perquè, si oferissin tota la que disposen, i parassin esment a totes les fonts d'informació existents, la gent veuria amb molta més claredat i nitidesa la perversitat d'aquest model de vida capitalista que es pretén estendre i mantenir pertot arreu. Comportaria el foment de revolucions imparables arreu del planeta!

Gràcies als genocidis, els grans explotadors estrangers i nadius tenen camp obert més propici per a l'espoli i el sotmetiment de les poblacions africanes!

3. ¿Qué verdades y qué mentiras se han contado?

Tot allò que es conta sobre genocidis depèn del costat on et situes. Dels objectius i les finalitats que et marques. Del coneixement directe o indirecte que en tens. Dels mitjans amb què comptes per atansar-te a la realitat. Dels contactes directes que hi pots mantenir.

La veritat indiscutible és que tot genocidi comporta víctimes i botxins. Unes són maltractades de maneres diverses, fins al punt de perdre la vida. D'altres arriben a comportar-se fins i tot pitjor que els animals salvatges. I enmig de tot plegat s'hi poden destriar causes, motius, contextos, excuses, opinions, explicacions més o manco adients o encertades que et duen a amagar certes històries o a magnificar-ne d'altres.

Per a mi, la gran mentida sobre Àfrica, i els genocidis que s'hi cometen, consisteix a atribuir a les poblacions africanes, o als governs africans de torn, allò que és produït, impulsat, volgut i promogut sobretot per una altra gent, de fora del territori africà, que hi manté  interessos particulars extraient-ne i aconseguint-hi beneficis substanciosos. 

Em resulta del tot significativa la presència publicada i publicitada del president de la Comissió Europea Jean-Claude Junker, el polític  luxemburguès del Partit Popular Social Cristià, al recent acte commemoratiu del genocidi de Kigali de fa un quart de segle...


Allò que es pretén amagar, per part de governants i forces influents del planeta, són les formes i les maneres d'actuar avui dia, característiques de la nova etapa colonitzadora d'Àfrica, perpetrada per les mateixes potències colonials de sempre, i alguna altra més de nova, emprant-hi mitjans molt més sofisticats i subtils que en èpoques anteriors.

Mentrestant, Àfrica continua dessagnant-se en perjudici propi i benefici aliè.

4. ¿Es possible la reparación?

Ho veig molt difícil. Hores d'ara, em sembla del tot impossible. Les marques fortes que deixen els genocidis que es cometen avui dia en les generacions actuals incideixen en les generacions futures, de tal manera que s'esdevenen tendenciosament proclius a rebel·lar-s'hi i revenjar-se'n.

Davant d'això, no comptam encara amb cap força humana capaç de fer complir les normes bàsiques de la convivència entre éssers humans a territoris en conflicte. 

Tampoc no comptam amb tribunals internacionals que esdevenguin capaços de jutjar com cal els genocidis, quan es cometen, amb la celeritat que reclamen situacions tan conflictives com aquestes. 

En realitat, no tenim unes Nacions Unides totalment independents dels Estats Units (de Nord-Amèrica). 

Ni tenim la capacitat d'aplicar unes lleis universals que regulin eficaçment el comportament humà internacional, a l'àmbit públic i col·lectiu, que pugui incidir lliurement i objectivament damunt dels estats que són reconeguts oficialment com a sobirans i independents.

En aquest sentit, l'actuació del magistrat-jutge central d'Instrucció número Quatre de l'Audiència Nacional Espanyola, Fernando Andreu Merelles, resulta més que valuosa i significativa, en relació amb el genocidi rwandès i el paper de l'actual president de la República de Rwanda, Paul Kagame.

"Se'n desprenen indicis racionals i fonamentats de criminalitat contra Paul Kagame", per delictes de genocidi, delictes de lesa humanitat, delictes contra persones i béns protegits en cas de conflicte armat (maltractaments, mitjans de combat prohibits, atacs indiscriminats, violació d'unitats sanitàries, atacs al patrimoni, actes contraris a les prescripcions dels Tractats internacionals), integració en organització terrorista, i, finalment, actes terroristes.

Com s'afirma a l'acte judicial, d'acord amb la legislació vigent, Paul Kagame no pot ser jutjat a Espanya, atesa la seva condició de president de la República de Rwanda. Però això no en lleva cap, dels indicis racionals i fonamentats de criminalitat contra aquest personatge.

La recoman a tots els mitjans de comunicació i als particulars que vulguin endinsar-se en el teixit complex d'una actuació militar a Rwanda, d'abast internacional.


Com també consider molt recomanables, per entendre una mica millor allò que passà a Rwanda, les actuacions d'una entitat abocada a l'esclariment dels fets i al reclam de responsabilitats, com és ara Veritas Rwanda Forum, amb l'advocat Joan Palou-Loverdos al capdavant.

Així mateix, aquesta altra entitat, Inshuti. Amics dels Pobles dels Grans Llacs de l'Àfrica Central, arriba a fer molta de llum sobre el genocidi rwandès.

Esper i desig, benvolguda Iris, que aquestes respostes meves hagin satisfet les preguntes teves. Molt agraït al teu interès per Àfrica!

dilluns, 8 d’abril del 2019

Rwanda 2019, de víctimes a botxins

Quina vergonya de planeta Terra!

S'hi pot veure que els que es mostren i comporten com a botxins (tutsi) en un indret (Burundi, 1972) apareixen com a víctimes (de hutu) en un altre (Rwanda, 1994)! Sempre amb el suport explícit de les potències més poderoses (UE), l'arraconament manifest dels vençuts (EUA) i la col·laboració interessada de mitjans de comunicació internacional (EFE)! 

Un espectacle fastigós i repugnant, només de veure'n imatges a la premsa local i a les televisions!


Això sí, res de res sobre allò que arriba a destriar fa 11 anys el magistrat-jutge central d'instrucció número quatre de l'Audiència Nacional, amb seu a Madrid, Fernando Andreu Merelles

A l'acte judicial s'esmenta prop d'un centenar de vegades el nom i llinatge de l'actual president de la República rwandesa, Paul Kagame, després d'haver estat atesos i escoltats nombrosos testimonis protegits.

Ni una sola línia no he vist esmentada, de les que apareixen transcrites a les 182 pàgines de l'acte judicial, del 6 de febrer de l'any 2008.

No n'he vist publicat res sobre l'assistència de l'actual president rwandès «a les reunions dirigides a preparar un atemptat per acabar amb la vida del president (hutu) Juvenal Habyarimana»; ni de les «ordres oportunes que dóna perquè siguin atacades les forces armades rwandeses»; ni dels «tres fets criminals que s'atribueixen a la seva decisió pròpia i directa (massacres de població civil de Byumba, massacre de bisbes i religiosos prop de Kabgayi i massacres de civils a Kibeho)»; ni de la seva implicació en l'assassinat d'alts comandaments militars col·laboradors seus, en circumstàncies no del tot ben esclarides; ni de tants i tants d'esments que se'n fan (prop d'un centenar!) a l'acte judicial.

Només mirant una mica detingudament els raonaments jurídics que s'hi expressen, pens que ja se'n pot deduir la vàlua humana d'aquest militar rwandès que arriba a la Presidència de la República.

«CUARTO.-Y  las  de  pruebas  practicadas  se  desprenden  indicios racionales y fundados de criminalidad contra las siguientes personas: 1º.-PAUL KAGAME, General Mayor. Presidente   de   la   República   de   Rwanda.   Jefe   de   Estado   y Comandante  en  Jefe  del  Ejército  Rwandés –Rwandan  Defence  Forces  / RDF-“Fuerzas Rwandesas de Defensa” (FDR)  antes llamadas APR (Ejército Patriótico Rwandés). De   lo   actuado   se   desprenderían   indicios   para   imputarle   su participación en los delitos comprendidos en los apartados A), B), C), D, E) y F) del apartado anterior».

Són delictes de genocidi, delictes de lesa humanitat, delictes contra persones i béns protegits en cas de conflicte armat (maltractaments, mitjans de combat prohibits, atacs indiscriminats, violació d'unitats sanitàries, atacs al patrimoni, actes contraris a les prescripcions dels Tractats internacionals), integració en organització terrorista, i, finalment, actes terroristes.

D'acord amb la legislació vigent, no pot ser jutjat a Espanya, atesa la seva condició de president de la República de Rwanda. «No obstante, dada la condición de Presidente de la República, esta resolución  no  podrá  acordar  dirigir  acciones  penales  contra  el  mismo, dado  que  el  artículo  21  de  la  Ley  Orgánica  del  Poder  Judicial,  que determina  la extensión  y  límites  de  la  jurisdicción  española establece que,  entre  los  supuestos  de  los  que  sería  competente, “Se exceptúan los supuestos  de inmunidad  de  jurisdicción y  de  ejecución  establecidos  por  las normas del Derecho Internacional Público”.Y en tal sentido, si examinamos los precedentes judiciales que han analizado    esta    materia,    debemos  llegar    a    la    conclusión    de    la incompetencia  de  jurisdicción  de  los  Tribunales  nacionales  para  su enjuiciamiento.  Tanto  el  Pleno  de  la  Sala  de  lo  Penal  de  la  Audiencia Nacional,  el Tribunal  Supremo,  y  la  Corte  Internacional  de  Justicia  han llegado a esta conclusión.»


Si els mitjans de comunicació internacional paraven una mica d'esment al contengut d'aquest acte judicial, i procuraven de mirar-s'ho amb deteniment i el màxim d'objectivitat possible, crec que s'ho pensarien una mica abans de publicar res d'allò que s'està publicant aquests dies i que s'afanyarien a esclarir ben a fons tot allò que envolta aquest personatge tan sinistre.

diumenge, 7 d’abril del 2019

Treure de l'oblit, avui, la història dels rwandesos vençuts

En sentir notícies, per TV3, sobre «el genocidi rwandès» de fa vint-i-cinc anys, i veure que s'hi esmenten atrocitats comeses per hutu contra tutsi, no puc deixar de dir-hi la meva. En sentit divers.


És clar que s'ha d'estar contra «aquest» genocidi comés fa vint-i-cinc anys! No en faltaria d'altra! I contra qualsevol genocidi que es comet damunt del Planeta.

Allò que ja em dol, bastant més, és que «aquest genocidi concret» pugui servir per encobrir-ne d'altres, anteriors i posteriors que, si més no, poden ajudar a «contextualitzar-ne» certs detalls que consider importants i que s'hi amaguen.

He viscut de molt a prop el genocidi comès l'any 1972  per governants militats tutsi contra població civil hutu a Burundi, país veí de Rwanda, situat a l'altra banda del llac Tanganika. Vaig haver d'abandonar el país centre-africà, per haver-me situat al costat de les víctimes hutu, de manera clara i llampant... Transcorreguts  47 anys, no en puc oblidar ni les imatges, ni l'esgarrifança, ni la por, ni el pànic, ni les seqüeles que perduren...


Em dol moltíssim haver de veure, avui mateix, que qui rep suport «publicitari» de mitjans de comunicació tan propers com TV3, ni més ni manco, és l'actual president de Rwanda! Un militar de nom Paul Kagame, format als EUA. 


Es tracta d'un individu tutsi, sinistre, sobre el qual he publicat diversos escrits que ajuden a veure una mica més clarament de qui es tracta i de què va aquest personatge.

Ni més ni manco que es tracta del president que ha ficat a la presó l'opositora Victoire Ingabire Umuhoza, una dona hutu rwandesa que, vivint confortablement a Europa, vol fer-se present al seu país per encapçalar una candidatura democràtica, ben conscient que exposa la seva vida i que la posa en perill greu.



El president rwandès Paul Kagame és el mateix personatge que surt esmentat a moltíssimes pàgines de l'Acte del sumari 3/2008 del magistrat-jutge Central d'Instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional espanyola, Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles


Consta de 182 pàgines redactades amb el màxim rigor i al més mínim detall. I tot el seu contengut resulta molt  il·lustratiu, per veure què se'n diu, d'aquest personatge tan sinistre que avui dia està damunt fulla. 

La primera vegada que el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, esmenta el nom del general Paul Kagame, el situa assistint a la darrera d'una sèrie de reunions d'alts comandaments militars i dirigents de l'APR/FPR (Armada Patriòtica Rwandesa/Front Patriòtic Rwandès) celebrada a Mulindi, el 31 de març de 1994, a les 14:30 hores.

Què hi fa, allà, Paul Kagame? Hi és present amb la finalitat de “preparar un atemptat que acabi amb la vida de l'aleshores president de Rwanda, el hutu Juvenal Habyarimana. Volen assaltar definitivament el poder, i crear una situació de conflicte civil”.

No només això. El jutge espanyol, al mateix Acte, també fa esment de la mort violenta de membres espanyols de Metges del Món -Manuel Madrazo, Flors Sirera i Luís Valtueña- ocorreguda el 18 de gener de 1997 a la localitat de Ruhengeri; com també la massacre sistemàtica contra la població civil hutu a Ruhengeri i als seus voltants durant els primers mesos de l'any 1997.

L'Acte del magistrat-jutge, en recollir les aportacions que hi fan testimonis protegits -civils i militars de totes dues ètnies, hutu i tutsi,  experts coneixedors de crims comesos a Rwanda, sobretot a la dècada dels anys 90-, indica que els tres membres de Metges del Món disposen d'informació sensible sobre les massacres realitzades per l'Armada Patriòtica Rwandesa (APR) en relació amb la població civil hutu.

El magistrat-jutge espanyol també aporta informació relativa a l'estructura política i militar rwandesa, al front de la qual roman Paul Kagame a la dècada dels anys 90. D'ell surten directament totes les ordres precises per a la majoria d'operacions militars o d'intel·ligència. Kagame és el responsable darrer, a qui se li demanen instruccions, en cas que no s'hi vegin clares les ordres, tant en relació amb crims comesos contra rwandesos, com expatriats, com congolesos.

Davant del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, alguns testimonis es mostren especialment explícits a l'hora de declarar i explicar les intencions de l'APR/FPR d'atacar membres de l'Església Catòlica, molt especialment missioners que duen més anys servint el país, com és el cas del sacerdot basc Isidro Uzcudun, assassinat a Rwanda. o de Miguel Angel Isla, Julio Rodríguez, Fernando de la Fuente y Servando Mayor (Germans Maristes).

Segons testimonis diversos que s'expressen a l'acte del magistrat-jutge espanyol, és Paul Kagame qui ordena personalment l'assassinat de bisbes, capellans i religioses a Kabgayi, Gakurazo l'any 1994.  

L'anomenat «Informe Gersony»  un document de l'Alt Comissionat d'Ajuda als Refugiats (ACNUR), que conté dades relatives a una Missió oficial d'investigació relacionada amb la situació rwandesa, al moment que l'APR/FPR pren el poder, quan la gran crisi humanitària comporta més d'un milió de persones refugiades als països veïns (Congo, Tanzània i Burundi) que fugen dels enfrontaments militars, aleshores roman ocult i sense veure la llum pública... 


Segons es manifesta a l'Acte del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional espanyola, el general major Paul Kagame és una de les persones que es reuneix amb la Delegació Oficial de l'Organització de Nacions Unides per tractar temes relacionats amb aquest “Informe Gersony”, a finals de setembre de 1994.

De poc o de res no serveixen, ni els esforços realitzats per organitzacions humanitàries mallorquines com la Fundació s'Olivar d'Estellencs; ni la carta oberta que adreç personalment a la senyora Michelle Obama, com a «fill de pare africà i de mare mallorquina»,  quan l'aleshores primera dama dels EUA viatja a Mallorca; ni els esforços realitzats pels Amics dels Pobles dels Grans Llacs de l'Àfrica Central – Inshuti; ni la moció del senador mallorquí Pere Sampol  a les corts espanyoles denunciant la postura del Govern espanyol davant Rwanda; ni les visites de personalitats rwandeses a la nostra illa mallorquina;  ni la denúncia presentada davant del Tribunal Penal Internacionalfeta pública per Joan Carrero Saralegui que presideix la Fundació s'Olivar d'Estellencs...


Haver denunciat davant dels Tribunals espanyols l'assassinat de 9 espanyols a Rwanda és una píndola massa mala d'empassar per a persones i institucions que bravegen de democràtiques. 

Que s'hi faci la llum és el que més importa!

Transcorregudes més de dues dècades, puc llegir algun article com aquest que, si més no a primer cop d'ull, em sembla que dóna en la diana del conflicte rwandès...  difícil de resoldre... mentre perduri l'imperi nord-americà damunt del Planeta...

dissabte, 6 d’abril del 2019

A la memòria escolta de la guia Elvira Bonnín

El rector de la parròquia de Sant Jordi, el bon amic deianenc mossèn Antoni Bauçà i Mas, m'acaba de comunicar la notícia de la mort d'una bona amiga i antiga companya d'afanys i de dedicació engrescadora al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, n'Elvira Bonnín i Aguiló. Que en pau descansi!

Filla de Fernando Bonnín Piña i de Mercedes Aguiló Forteza, n'Elvira és membre d'una família nombrosíssima. Són set germanes i tres germans: Amàlia, Eduardo, Lluïsa, Pepa, Jordi, Maria, Mercedes, Elvira, Ferran i Pilar. 

Tots dedicats plenament a deixar petjades inesborrables en àmbits diversos, n'Elvira viu tota la seva vida lligada a l'escoltisme. 

D'un moment a l'altre ens havia d'arribar aquesta notícia. Feia temps que patia molt. I que estava en mans de metges i doctors que l'atenien de la manera millor possible, segons em manifesta la seva germana Mercedes, molt bona amiga i veïnada de la nostra barriada del Camp Rodó.

Tenc l'oportunitat de conèixer n'Elvira Bonnín per primera vegada, quan tots dos ens dedicam al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Ella a l'agrupament escolta Reina Constança, aleshores amb seu i cau a la parròquia de Sant Miquel, de Ciutat. Jo, com a consiliari escolta de l'agrupament Verge de Lluc, a la parròquia de l'Encarnació, a finals de la dècada dels anys seixanta del segle passat.

Hores d'ara record perfectament la seva figura, la seva veu, les seves intervencions i observacions educatives sempre molt acurades, la seva participació activa en FOCA -trobades de formació de caps-, o en Camps Sant Jordi o en campaments d'estiu i sortides d'al·lotes guies...

Record, també, la seva implicació intensa en la tasca que hi duien a terme els fundadors del Moviment Escolta i dels Guiatge a Mallorca, a la dècada dels anys 50, el matrimoni principatí Homs-Ferret. Sobretot amb na Maria Ferret i Español , amb la qual n'Elvira féu conjuntament la Promesa escolta al puig de santa Magdalena d'Inca el 8 de desembre de 1962.


Casualment, pocs anys després, als inicis dels anys setanta, l'agrupament escolta Reina Constança de Mallorca  es traslladà al cau de la parròquia de santa Catalina Thomàs, on jo m'hi exercia com a vicari cooperador i consiliari escolta de l'agrupament Ramon Llull. El mateix agrupament on més recentment treballà qui avui dia s'exerceix com a batle de Palma, Antoni Noguera.


N'Elvira Bonnín  s'hi dedicava amb cos i ànima, a la tasca educativa dins l'Escoltisme. N'és una de les pioneres i capdavanteres a Mallorca, del feminisme implantat per les seguidores de BP, Sir Robert Baden-Powell. Hi ha deixat empremtes inesborrables que a dia d'avui encara perduren.

Record que, juntament amb na Paulina Guillem i Santamaria, n'Elvira Bonnín i Aguiló rebé el Premi Eladi Homs que li atorgà l'any 2004 la Fundació Maria Ferret, lligada al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca 

També record l'esment que se'n fa, de n'Elvira Bonnín, al document núm. 20 del llibre «L'Escoltisme a Mallorca (1907-1995)» de Mateu Cerdà. Hi apareix com a comissària adjunta de Maria Ferret (1958), responsable de branca Ruta, delegada diocesana del Guiatge de Mallorca...

Fortament implicada en el moviment, gràcies a n'Elvira Bonnín i altres dones d'empenta del Guiatge mallorquí, les relacions d'aquest amb les Guies Sant Jordi i la Conferència Internacional del Guiatge Catòlic s'implanta a Mallorca el mètode i la pedagogia de l'escoltisme femení. Fins que s'uniren tots dos moviments, el masculí i el femení, en el Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca (MEGM).


Si alguna característica n'he de remarcar, de n'Elvira, és el seu compromís ferm i decidit a dedicar-se durant tota la seva vida a la tasca educadora de la gent jove, primordialment de les al·lotes mallorquines interessades a participar en el Guiatge de Mallorca, afanyant-se a seguir tant com puguin les línies mestres de la Llei i la Promesa escolta.

M'honora moltíssim que el bon amic mossèn Antoni Bauçà m'hagi demanat de participar en el funeral que s'ha de fer per n'Elvira Bonnín a la parròquia de la Santíssima Trinitat, de Palma, dilluns 8 d'abril a les 20 hores, fent sonar l'orgue i acompanyant aquests cants que han estat triats perquè hi siguin interpretats per tota la gent que hi acudeixi:


- Au, pren alè, canta la vida, canta la teva fe!
- Tu ets el nostre Déu salvador
- Sant, del P. Martorell
- Sigui la pau amb nosaltres
- L'esperança ens crida
- Trobarem a faltar el teu somriure
- És l'hora dels adéus


dimecres, 3 d’abril del 2019

Caminada per Valldemossa: camí de les Ermites Velles i camí de l'Escolta

Sortint de ca madò Pilla, passam a l'altra banda de la carretera Valldemossa-Deià i recorrem un camí extraordinàriament agradós, farcit d'alzines i arboceres, de sitges i cases de carboner, de colls construïts admirablement per a la caça de tords amb filats.

Bosc ombrívol, no solament perquè no hi penetra el sol, sinó també perquè aixopluga moltes històries de vides humanes que s'hi han reclòs durant segles, o que s'han perdut... com la de l'ermità de l'any passat...

Ens aturam al mirador dels Tudons, una de les construccions de l'arxiduc Lluís Salvador més consistents i belles, des d'on veim una panoràmica extraordinària de la mar blava, sobresortint-hi per entre els pins na Foradada, les cases de Miramar i altres possessions de la contrada com Son Gallard

Volem arribar fins a la capella del puig del Verger,  una capella d'estil àrab amb arcs de ferradura a la porta i a les finestres, coberta per una cúpula, però no n'encertam el camí...

Baixam fins a la cova del beat Ramon Llull, per un camí que se'ns diu que és el primer que fa traçar l'arxiduc. 

Dins la cova cantam l'himne lul·lià «Puix que regnau coronat...». 

Fent un trajecte de baixada amb molts d'escalons, anam fins al mirador de les Filadores o de les «Sombrilles» i tornam a pujar cap a la cova del beat.

Seguim el camí que ens duu fins a les Ermites Velles, de les quals només queden la tanca que envolta les ruïnes i alguns pocs vestigis petris d'un passat eremític que es va esvaint i que va ser impulsat per Ramon Llull des del monestir de Miramar.  


Passam per devora del mirador del pla de l'Ullastre o dels Ermitans. Ens aturam a contemplar les panoràmiques.


En arribar al Bufador, una espècie de gelera natural dins la roca de la muntanya, ens adonam que ja som a prop de l'ermita de Valldemossa. Ens fotografiam al mirador del recinte eremític.


Per un altre camí, en direcció sud-est, continuam la davallada fins a ca madò Pilla, l'hostal que l'arxiduc construeix perquè s'hi puguin allotjar de franc durant uns dies els visitants de Miramar.

Baixant per unes escales (taponades per dos murs de pedra) arribam fins al mirador del Pi o del Niu del Corb, situat ben a ran del penya-segat esquerp. 


Des de can Costa recorrem el camí de l'Escolta farcit de miradors de tota casta i, sense arribar a Son Mas, tornam enrere cap al restaurant on dinam d'un bon arròs brut, abundós, precedit d'ensalada o pebres «padron» o «calamarins»...

Amb ganes de tornar per aquestes contrades valldemossines... «republicanitzades» en referèndum simbòlic fa pocs dies...

VET ACÍ EL VÍDEO DE LA CAMINADA (10')