dissabte, 15 de gener del 2022

Al bon amic capellà, mossèn Joan Martorell i Mir

Des de la residència de les Germanetes dels Pobres, on resideix des de fa uns anys, m’acaben de comunicar la mort del bon amic i molt bon capellà inquer, mossèn Joan Martorell i Mir, a punt de complir els 97 anys d’edat.

Que descansi en pau!

Sé que neix a Inca l’any 1925. Estudia al Seminari diocesà de Mallorca i és ordenat prevere a Barcelona l’any 1952 a l’edat de 27 anys, amb motiu de la celebració del Congrés Eucarístic Internacional.

S’exerceix com a vicari de Santanyí durant tres anys (1952-54), i com a vicari de Binissalem durant quatre (1954-58).

El conec i tract de prop per primera vegada quan s’exerceix com a ecònom de la parròquia d’Algaida on roman durant 16 anys (1958-74). Posteriorment és nomenat rector de Vilafranca (1974-79). Hi resideix cinc anys.

L’any 1979 se'n va a la parròquia ciutadana de Santa Catalina Thomàs, com a vicari, on tornam a coincidir i tractar-nos de prop adesiara, durant aquests darrers 42 anys que hi ha romàs.

En un moment com aquest, quan el bon amic se’n va cap a l’altra dimensió vital eterna, em ve a la memòria el record viu, entre d'altres, de dos moments terrenals molt significatius en la nostra relació personal.

El primer, és a Algaida. El segon, a Palma.

Ell n’és l’ecònom algaidí a finals de la dècada dels anys 60 del segle passat. Quan nosaltres, estudiants de Teologia, duim a terme allò que se’n deien «Missions Infantils» a pobles diversos de l’illa de Mallorca.


Ho hem recordat tots dos més d’una vegada. Es tractava d’unes jornades en què barrejàvem jocs, cançons, pregàries, xerrades, etc. amb tots els infants de la vila.

En connivència amb les autoritats civils, militars, policials, educatives, familiars, eclesiàstiques, etc. la vida d’aquell poble se centrava durant tota una setmana sencera en aquell fet tan singular en el qual participaven educadors, pares i mares, catequistes, seminaristes, capellans i religioses...

En un d’aquells jocs, que consisteix a veure qui corre més ràpid, ens enfrontam tots dos a la plaça de la vila algaidina, ensotanats com és costum de l’època. I m’hi guanya. Mossèn Joan Martorell, el rector del poble corre més ràpid que jo i guanya al jove estudiant del Seminari amb qui competeix...

Ho hem recordat plegats, i esmentat sovint comentant-ho entre rialles.

El segon bon record que en guard, d’aquest bon amic inquer, té relació amb el gran favor que em fa l’any 1988, una vintena d’anys després.


Com a vicari de la parròquia de Santa Catalina Thomàs, sense posar-hi cap casta d’impediment, sinó ben al contrari donant-me totes les facilitats d'aquest món, accedeix gustosament a oferir-me-n’hi de molt bon grat la capseta dels «olis sagrats», perquè sigui jo qui administri a ca meva la «unció dels malalts» a la meva esposa Lina Company, quan es troba a punt de morir...

Mai no ho he oblidat! Aleshores jo ja duc més de mitja dotzena d’anys sense exercir com a capellà, per haver-m'hi casat pel civil. És llavors quan per darrera vegada n’administr el sagrament a una persona malalta, la meva esposa Lina (que en pau descansi!)

No puc més que desitjar, a aquest bon amic capellà inquer, que descansi en pau. Ell qui ha dedicat tota la seva vida a escampar la bondat joiosa i el goig bondadós de l’evangeli salvador de Jesús de Natzaret, a tants indrets de la nostra estimada Mallorca.

Que el vegem en el cel!

dimecres, 12 de gener del 2022

Morir damunt un banc d’una plaça pública, a Palma!

A Palma? A la capital del turisme mediterrani occidental? A la ciutat que vol assumir la capitalitat de les Illes Balears? A l’indret illenc on raja la font de riquesa més gran, que se’n va a parar gairebé tota a Madrid? 

A Palma? A l’indret on arriben anualment a terra, per mar i aire, milers d’avions procedents de l’exterior i centenars de macro-vaixells amb milions de viatgers ben confortablement instal·lats? 

A Palma? On es troben les seus del bisbat de Mallorca, del govern militar, del parlament balear, del govern autonòmic, del govern insular, del govern municipal capitalí...? On mantenen la seu tantíssims d’organismes institucionals, tantíssimes organitzacions no governamentals, amb tantíssims despatxos tan ben condicionats... 

A Palma! A primeres hores del matí, han trobat el cadàver d’un «indigent» al carrer! A Palma! 

Ho he vist, amb els meus ulls! No crec que se m’esborri mai de la memòria!

Ho penj a facebook dimarts dia 11 de gener de 2022: 

"Acab de veure una escena insòlita a prop de ca meva: a la plaça Germans Garcia Penyaranda, a prop de l'Escorxador, a Palma, hi destrio un cotxe dels Serveis Judicials. Quatre individus, protegits amb vestits aïllants de blanc, trauen d'entre cartrons situats damunt d'un banc, el cos inert i rígid d'una persona que fiquen dins d'un sac blanc, morta... Jo no ho havia vist mai a Palma! Així no anam!"

No poca gent se’n fa ressò, afegint-hi comentaris de tota casta. Els agraesc tots, de tot cor. 

El que més endins m’arriba és el d’un bon amic, molt més jove que jo. Me’l tramet vint-i-quatre hores després, per messenger:

"Bon dia, Cil!
Estic impactat per la notícia que vares publicar ahir.
Al mateix temps, no pens dedicar ni un segon a fer el ploricó ni a criticar ningú.
Som un dels centenars de milions de persones que viu sota un sostre rere una porta tancada amb pany, i no vaig convidar aquesta persona a dormir a ca nostra la nit que va morir.
Pens de quina manera es pot posar una pedra amb qualque possibilitat  d'aconseguir cap avenç en aquest tema.

Se m'acut:

1) Esbrinar què nom la persona que va morir i fer-hi qualque acció de record. Potser semblant a quan mor una dona víctima de violència masclista, o semblant al cas Alpha Pam. Personalitzar-lo, re-humanitzar-lo. És tal persona, no un cadàver anònim enmig d'un pessebre de cartons.

2) Mirar qui és que fa feina en aquest àmbit a Mallorca, i si la manera és efectiva. Si no basta, explorar la Fundació Arrels de Barcelona, bé per estendre-la a Mallorca bé per copiar-la.

Si se t'acut res més, digues!

Una abraçada i bon 2022.

(Volia dir centenars de milers de persones amb sostre, només a Palma)"

No em puc estar de respondre-hi tot d’una:

"Gràcies, Joan, per haver parat esment al que vaig manifestar ahir sobre una persona anònima per a mi... Miraré de fer cas al que em dius, sobre allò que presenciaren els meus ulls, encara ara astorats, a la plaça Germans Garcia Penyaranda damunt les 9:30 del matí de dimarts 11 de gener de 2022.
Et dic coses. Una abraçada."

Engrescat per aquesta aportació juvenil que m’arriba inesperadament, a les 10:43h se m’acut d’adreçar-me a dos periodistes, dos advocats, dues entitats ciutadanes i quatre polítics.

Sorprenentment i sobtada, només al cap de tres minuts (10:46h), m’arriba la resposta del batle de Palma, José Hila

«Bon dia Cecili, és molt trist que passi una cosa així, massa gent viu al carrer i tractam amb l’àrea de Benestar Social i Imas del Consell d’oferir una alternativa, ja sigui un servei d’acollida o un pis on viure temporalment. Però també molts d’ells no volen anar. Hem de fer molta feina perquè això no torni a passar».

Quatre minuts després, li’n vull agrair sincerament una resposta tan prompta:
«Gràcies, per aqueixes paraules teves, que em fas arribar tan ràpidament, batle José... com molts voldríem veure-hi també iniciatives municipals concretes d’aquí que toquin hores. Una abraçada!»

Pel que fa a la resta de destinataris, un dels dos advocats, una mica més tard, també em fa arribar la seva resposta, que agraesc sincerament: 

«Se podría investigar qué tiempo llevaba ese ciudadano y ser humano en esas circunstancias... Y si hay alguna entidad que quisiera exigir responsabilidades, yo me presto desinteresadamente para asistir jurídicamente el tema, ni con la izquierda gobernando se evitan estos acontecimientos».

Durant aquest darrer quart de segle, com a ciutadà de Palma que en desitja la millora, sempre he tengut ben present allò que va passar, quan un bon advocat volgué actuar en defensa d’una altra persona trobada morta a Palma... en va guanyar el plet, contra l’Ajuntament!