A la glosa nadalenca 2012

Enguany he enviat la meva glosa nadalenca 2012, desitjant bones festes i molts d'anys a les meves amistats, el mateix dia dels Innocents, el 28 de desembre.

Com és costum, vaig rebent-ne les respostes, summament interessants, que mir de reproduir ací mateix:

DIJOUS, 27 DE DESEMBRE DE 2012

(01)
AXM
BONISSIMA!!! No deixessis pas de fer mes gloses. Que tranquil et deus quedar, quan pots dir tot el que penses i de manera tant entenedora. Felicitats Cil !!

(02)
GBMC
Gràcies per fer-me arribar aquesta dosi d'energia en forma de glosa. Molts d'anys amb l'empenta i el coratge que ens calgui per rebre el que ens duguin els temps.

(03)
PGJ
Amic Cil, molt bon any i molt coratge per seguir sempre endavant amb tan bon cor com hi poses que ens fas sentir a tots un en cami ferm solidari. Una abra¢ada.

DIVENDRES, 28 DE DESEMBRE DE 2012

(04)
GFJ
Gràcies Cecili per aquesta preciosa glosa nadalenca, quines veritats com a punys..... desig per tots que el 2013 sigui un poquet menys xerec, difícil però no impossible. PAU I SALUT

(05)
MSA
Gràcies per la teva glosa! Ens fa sentir més units en la desgràcia i en les alegries. Que s'aconsegueixi enguany curar l´alzeimer o almenys aturar-lo. Pau!

(06)
DLJM
Gràcies i molts d'anys

(07)
SDGJ
Enhorabona per les gloses, Cil, i per Molts d'anys! (però no com aquest 2012)

(08)
SRP
Molt be Cil!. Crec que sa d'enguany, de moment, es la millor. Ens veim prest.

(09)
NG
Molts d'anys i gràcies per aquesta glosa.

(10)
PAJ
Cecili ànims i gràcies per tot el que has fet per nosaltres, pel país!

(11)
MLLF
Moltes gracies Cil per aquestes paraules. Paraules d'amic i de curolles compartides. Que t'acompanyi la sort i també la tranquil·litat per poder mantenir el coratge davant l'adversitat que la malaltia imposa. Una forta abraçada i que el 2013 sigui un bon any per a tots els que somniam viure amb llibertat i pau.

(12)
MLLJM
Molt bona i encertada. Que per molts d'anys en puguis seguir fent i noltros llegir-te. Molts d'anys i una abraçada

(13)
FAG
Moltes gràcies i molts d´anys

(14)
TRR
Ets molt bo, Cil, quin goig haver fet la coneixença. Jo, que sóc un autodidacte empíric i pragmàtic, no en sé més i et desitjo Bones Festes i Bon Any Nou! Una abraçada

(15)
DGN
molts d'anys Cecili i gràcies per la teva aguda aportació.

(16)
RGG
Molt bona la teva poesia, encertada, plena i verídica. T'envio un poc de rialles, d'en Borges. Salutacions i Bon Any

(17)
TP
Estimat Cil: Com cada any, pas gust de llegir les teves gloses, plenes de seny a vessar, però que enguany tornen tota una eina de lluita i esperança. Moltes gràcies i molta salut, que serà ben necessària!

(18)
CBT
Cecil: Que Déu te conservi l'humor...! Molts anys... Molts anys... Molts anys...

(19)
MCM
Estimat ets un autentic ângel de Nadal. Grâcies per existir i per haver triat la nostre terra per neixer. Que els Dêus de la bonhomia et guardin un bon añy. Molts anys.

(20)
OFM
Hola Cil...una vegada més compartim lluites...tenc un cunyat que als 53 anys li diagnosticaren Alzhèimer...ara en 56 té zero memòria. És difícil i dur a vegades conviure amb ell m'agradaria poder ajudar a la seva dona que és la que esta pendent d'ell tot el dia...tens cap remei o consell... gràcies...De cada any les gloses tenen més sentiment...enhorabona!

(21)
OSJISM
La sibil·la té raó
anunciant temps d’amargura,
la crisi que tant temps dura
ens fa pensar el pitjor.

El món està capgirat,
comanda l’economia
i al poble cada dia
amaguen la veritat.

Convocaren eleccions
per seguir sent governats,
no dient que són els mercats
que prenen les decisions.

Polítics de pantomima
n’han fet una professió
i no queda cap racó
per a qui el món estima.

Per guanyar les eleccions
ens feren falses promeses,
i ara anam de rodolons
perquè elles no són ateses.

Ja no hi valen parlaments
ni paraules enganyoses,
són promeses ben ronyoses
que esbuquen els fonaments.

Si la gent no reflexiona
i pensa que s’ha d’unir,
no passarà molta estona
que molt s’haurà de sofrir.

El nou any que aviat comença
hauria d’encoratjar
a tots plegats treballar
per les dificultats vèncer.

Treballant en solitari
no ho podrem aconseguir,
només fent-ho en solidari
tots junts en podrem sortir.

I si voleu que acabem
sense perdre l’alegria,
de part de Jaume i Maria
que l’any nou bé comencem.

Palma, 28 de desembre 2012

(22)
MLLA
Una glosa molt interessant Cil. Que així sia, que ens poguem llegir per molt de temps, plens de salut i d'estima. Bon Nadal.

(23)
JFMP
Molts d'anys Cil i que Déu t'escolt! Segueixes ben inspirat i no perds l'escriguera i així nosaltres en podem fruir. Besades

(24)
APJ
Que per molts d'anys les puguis fer aquestes gloses nadalenques, i encara que enguany no hi ha molts ànims ni moltes rialles per tot el que ens està passant a tots, no perdre es bon humor ni ses ganes de rodar món. Una abraçada ben forta!

(25)
VKE
Gràcies! Molt d'anys,

(26)
JMM
¡Hola! Molts d´anys también, no sé mallorquín, así que aunque quiera no puedo responderte con nustro idioma, cuando yo me vine por aquí no se podía emplear... No sabía que eras tan glosador, algunas cosas se me escapan de ellas por no estar en aquella relaidad, la de aquí también es bien "enrevesada" De todas maneras buen año nuevo... sin crisis de ninguna clase... aunque sea difísicl de conseguir este deseo. Un abrazo

(27)
JJR
Moltíssimes gràcies, Cil, per aquesta teva genial glosa!. Amb la seva lectura encoratjadora, et desig força i seny com fins ara, pel 2013 i pels que venguin amb una forta i sincera abraçada. Ben agraït.

(28)
TTB
Això mateix, salut i coratge, endavant! Si més no, lluitem per la nostra dignitat i pels drets laborals i socials que ens volen prendre. Una abraçada ben forta i per molts d'anys. Tant de bo l'any que ve sigui un poc millor.

(29)
MF
Igualment, Cil!!! Bones festes del solstici, i bon 2013 de moment!!!

(30)
PMM
Moltes gràcies!, salut i bon any!

DISSABTE, 29 DE DESEMBRE DE 2012

(31)
VP
Gracies Cil, he gaudit molt d'aquest glosat. Salut i per molst d'anys. Des de Veneçuela

(32)
BCM
Molt bé Cil per haver-me enviat aquesta glosa nadalenca. Una abraçada.

(33)
PJ
Benvolgut Cecili, Moltíssimes gràcies per aquesta glosa tan ben escrita. Malauradament enguany no podré venir a Mallorca per participar als actes de la Diada. Desitjo que vagin molt i molt bé. A veure si la gent respon bé i surt una bona gentada al carrer i tothom s'engresca a continuar lluitant per la llibertat d'aquest país. Que vagi molt i molt bé. Fins aviat! Salut i independència!

(34)
DFI
Gracias y un abrazo muy grande... Para ti y para Isabel lo mejor del mundo. Un abrazo

(35)
OEP
Bon dia Bel i Sil jo devant les veritats que dius sols puc dirte que estic amb tu i desig lo millor per a tots . Un abracada molt forta.

(36)
GMLL
Cecil aquesta glosa es molt bonica i cuant la estic llegin i racort tot el 2012 no puc deijar de pensar en toto el ha pasat per mi ha estar l'any de l'indgnació, perque no m'esperava que el governants feses el que han fet, retellar amb el ben estar social, que es el que senpre he defensat, i mes per aquestes persones que ho han de menrster, con les ajudes als dicapacitats, el pagament de les medecines a les persones majors que tenen un sou, minin, i con això moltes altres coses. Cecil m'agradaria que entre tots fesem veure que han errat el cami de la politca, que fosin un poc mes humans, i foses es justs am els mes nesesitats. Vui que sapigues que smpre t'admirat, com a persona, perquë sempre que has pogut tu si que has estat amb els es nesetitats, i sempre ho dire que ets una gran persona. Que aquet any que començarem sigui un poc millor que el deixaren, i que tinguem pau, molt de goig i mes felicitat.

(37)
BZS
Per molts d'anys pugui llegir-les!!

(38)
MOJ
M'has recordat el que de vegades corre per la xarxa de crítiques que pareixen actuals i després resulta que son de Séneca o Cicerò....Es veu que certes formes del Mal són males d'esborrar i que els aprofitats i cantamañanas es reprodueixen ,sobre tot a cert indrets polítics....Ets un homo amb visió a llarg plaç,la qual cosa no fa que TOTS el teus plantejaments,pens,siguin sempre acertats....

(39)
RMG Gràcies... I que les puguis fer encara molts i molts anys!

(40)
Molt acertada aquesta glosa! no deixes cap tema sense tocar! Gràcies, Una abraçada per a tots dos!

(41)
VFRA
Bonissima, per molts d'anys

(42)
MANC
Moltíssimes gràcies Cil, pel teu compromís incombustible amb la cultura, la justícia i les persones. Per molts anys!

(43)
CM
Que per molts anys en puguem fer i puguem llegir-ne! Molts d'anys Cil

DIUMENGE, 30 DE DESEMBRE DE 2012

(44)
SJC
Cil, ets un fenomen! Enhorabona pels teus versos i la teva feina, que molts compartim (encara que qualcuns no som tan bons artistes per arribar a aquest grau de precisió per expressar el que sentim...) Molts d'anys!!!!!!!!

(45)
PM
Moltes gràcies!, salut i bon any!

(46)
CA
Moltes gràcies! Salut i amor,

DILLUNS, 31 DE DESEMBRE DE 2012

(47)
CCM
Facem via! Bons desitjos pel 2013. Abraçades

DIMARTS, 1 DE GENER DE 2013

(48)
HJJ
Gràcies Cil pel teves gloses y pel seu sentit. Una abraçada,

(49)
LLRMA
Una glosa senzilla però sentida, amb una música del tot escaient per encetar l'Any Nou amb il·lusió i esperança compartides:
Dos mil dotze ja se'n va,
un Any Nou toca a la porta
i amb una abraçada ben forta
jo vos vull felicitar.
FELIÇ I VENTURÓS 2013!!!

DIMECRES, 2 DE GENER DE 2013

(50)
RMJ
Gràcies Cil, moltes gràcies. Que l'estrofa final sigui un auguri! Molta salut i vida de la bona!

(51)
SC
Cecili m'ha agradat molt i m'has fet passar una estona molt agradable i melancònica llegint la teva glosa! Esper que cada any en pugui llegir una i que em pugui fer reflexionar com aquesta. Moltes gràcies i molta molta salut per tu i tots els teus! Una abraçada.

(52)
LLEJ
Molts d'anys millors! Un 2013 amb notícies més positives per als Països Catalans! I molta salut! (53)
VEJ
Molts d'anys, Cil i que tengueu bona sort durant tot el 2013.

(54)
CC
Hola Cecil: Para qué desearte más, te veo bien, entusiasmado y feliz.. Lo que si que te deseo es que te dure mucho tiempo, siempre!. Me hace gracia la facilidad que tienes para la poesía, aunque a veces me cueste entender el significado de algunas palabras, pero en el contexto global me quedo con el mensaje que mandas.Deseo que sigas ilusionado y con ese afán insaciable de trabajar en tantas facetas que se ponen al alcance de tu mano. Debes dar Gracias a Dios por la cantidad de dones que ha puesto en ti. Feliz 2013, aunque la felicidad está algo recortada por la situación de nuestra sociedad y de nuestro pais. Intentaremos dar sentido a esta situación e intentar sacarle partido en beneficio de todos. Un abrazo.

(55)
FVM
Gràcies per compartir aquest escrit. Salut!

L'any passat per primer cop
rebí la teva glosada
el meu content no fou poc
em fe sentir il·lusionada.

Paraules de reflexió
opinions i sentiments
eren de connexió
amb molts dels meus pensaments.

Aquest regal nadelenc
que sempre m'arriba al cor
en llegir-lo em sorprenc
i el valoro més que l'or.

El d'enguany m'ha deixat trista
deixant-me un gust amargant
però no perdré de vista
que cal seguir caminant.

Haurem de seguir lluitant
per vèncer tants enemics
no ens importi pas fins quan
si ens els treim a tots del mig

En la lluita col·lectiva
o en la lluita personal
el que realment ens cal
és fer-la ben productiva.

Salut i Bon Any!

Glosa nadalenca 2012

M'ha vengut avui al cap
girar ullada cap enrere,
repassar-hi ma escriguera
per passar a qui no la sap.
Poques coses jo puc dir
d'enguany que siguin molt bones!
Quasi totes vénen soles,
giren coa pel camí.

Som entrat dins una etapa
en què el temps no compta tant
com comptava al meu voltant...
sense alzhèimer com a tapa...
Per això potser t'arriba
una mica molt més tard
eixa glosa. A l'Estendard,
i no per Nadal, garrida!

Gent Escolta interessada
a conèixer més de prop
el que sents quan reps el cop
i d'alzhèimer la topada...
És “Arrugas” un bon film,
fa comprendre molt millor
allò que esdevé pitjor
quan l'alzhèimer fila prim.

Aquest any no és cap bon any
per a qui un món nou somnia:
s'ha desfet tot quant tenia
l'antic món, de bo, de guany.
Hem passat a ser esclaus
de l'engany i la mentida,
que ens enverguen fora mida
governants babaus o braus.

Dos mil dotze començam
i es deroga un bon decret:
que pretén fer ús condret
de l'idioma que empram.
Quin adéu al Decret Cent
barra, mil nou-cents noranta!
Res commou, tampoc espanta
un govern tan indecent!

Quin poc cas fan els botxins
al Sermó de la Conquesta!
Sols llueixen a la festa.
No els arriba gens endins...
A presó tot llengüicida!
Qui l'idioma va matant
poc a poc, amenaçant
fins i tot les nostres vides!

Embrutida i renouera
esdevé nostra Ciutat:
i què hi fa l'autoritat
que duu tanta comandera?
Per què ho fa tan malament,
l'actual govern de Palma?
Hi domina massa calma
dins aquest Ajuntament!

Mai m'hagués imaginat
d'arribar aquí, a veure
glops amargs haver de beure
envoltat de marginats!
On és el repartiment
de recursos que són públics?
Lladres són, a més d'impúdics,
els que ens donen patiment!

Quants de pics hem de sortir
a les viles i ciutats,
per dir les necessitats
que la gent ha de cobrir?
Quin capet pot mai comprendre
que, per salvar tants de bancs
no s'hi posin entrebancs
i la gent s'hagi de vendre!

Ens governen delinqüents!
El qui regna va de caça!
Qui administra no té traça!
I s'imputa al Parlament...!
Fent camins contra mentides,
i també vagues de fam,
enllaçats pertot anam.
Defensem les nostres vides!

L'Assemblea Nacional
Catalana de Mallorca
va prenent més i més força.
Hi presenta com a aval
molta gent que mira enfora,
mira a prop i mira endins:
vol lluitar contra botxins
d'una terra com la nostra.

A la glosa nadalenca
que vaig fer l'any dos mil onze,
ressonant com ho fa el bronze,
va respondre gent illenca.
Jo no sé què serà el dotze,
tot i que puc somniar-ho;
miraré de destriar-ho,
tant de bo que em pesi el colze...

Que molts anys puguem passar
compartint aquestes festes!
Que esdevenguin ben xalestes,
i que ens omplin a vessar.
Que puguem fer-les un dia,
al país independent!
Amb coratge, i por perdent
dins Europa! Facem via!

Mallorca, 28 de desembre de 2012
Festa dels Innocents
Cecili Buele i Ramis

NOTA:
Pel mes de desembre de l'any 1995, quan m'exercesc com a regidor a l'Ajuntament de Palma, m'atrevesc a fer unes gloses malgarbades,
adreçades per primera vegada a gent amiga i coneguda.
Des d'aleshores, no deix passar cap any sense fer-ho així, quan se celebren arreu de Mallorca i dels Països Catalans les festes de Nadal i de Cap d'Any.
Vet ací la feta enguany, l'any 2012!

Que per molts anys en puguem fer i puguem llegir-ne!

El comportament ètic dels nostres polítics

Durant aquestes festes nadalenques, gràcies a les indicacions assenyades del meu cunyat -Bartomeu Company i Vidal-, tenc l'oportunitat de reviure el contengut d'un dels meus escrits, vint anys enrere.

Quan despleg la meva activitat militant intensa dins del PSM-Nacionalistes de Mallorca i dins la Federació d'Associacions de Veïns de Palma: l'any 1992, temps en què promovem la solidaritat dels moviments socials mallorquins amb Amèrica Llatina...

Arran de determinats casos de “corrupció política local”, se m'ocorre d'escriure i publicar un article amb el títol: “El comportament ètic dels nostres polítics”(El Mundo, divendres 6 de març de 1992).

Més de vint anys després, no només en subscric totes i cadascuna de les manifestacions expressades, sinó que m'enorgulleix i em satisfà ben molt haver procurat de ser-hi fidel durant tot el temps dedicat a la meva tasca política institucional, vuit anys seguits, (a finals de la dècada dels anys 90 i principis del 2000).

“Des que la democràcia moderna s'ha tornat a implantar al nostre país, la vida política ha anat prenent color, i s'està assemblant cada cop més a l'arc de Sant Martí! Sortosament, podríem dir, per principi.

Tot i amb això, determinats colors, en aquests darrers dies, llueixen molt més que uns altres. I, per desgràcia nostra, no són precisament aquells colors que resulten més agradosos a la vista. Ben al contrari. Vivim enlluernats per la corrupció política, que avui és notícia i que figura a l'ordre del dia de gairebé tots els noticiaris. El comportament d'alguns polítics hi apareix del tot indigne i provoca indignacions pertot arreu.

En aquest context, se m'ocorre de recórrer als vells tòpics de la política més clàssica, on l'ètica no deixa de tenir-hi mai un paper que hom pot qualificar d'imprescindible.

Tot depèn d'allà on se situï cadascú.

N'hi ha que diuen que amb ètica no aniríem mai enlloc, que el polític ha de ser realista i pragmàtic, que això de l'ètica és molt relatiu, que ningú no té l'exclusiva del comportament ètic, que ètica i política fa molt de temps que es varen barallar, etc.

Generalment, qui afirma aquestes coses sol ocupar un càrrec polític, o hi és ben atansat. Cal tenir-ho ben present.

En canvi, el comú de la ciutadania acostuma a identificar la manca d'ètica amb la presa de pèl. La manca d'ètica en un polític esdevé una presa de pèl a la majoria dels ciutadans. Així de clar.

Vull dir que la imatge d'una persona honesta no sol concordar ni poc ni gens amb la imatge de l'home públic que es va difonent entre nosaltres.

Tot i que sigui per raons històriques, ara per ara difícils d'esbrinar, s'assumeix com a cosa normal que el polític és per naturalesa l'enganya-pobles que ningú no desitjaria que fos, però que s'accepta com un fet normal dins l'esfera política.

Aleshores, resulta del tot lamentable que avui en dia s'hagi pogut arribar a pensar que el llop més perillós per a l'ésser humà massa sovint es vesteix amb la pell d'un polític.

Més esgarrifosament plàstica em resulta la visió, quan es fa públic que, en esferes polítiques municipals, s'ha entrat de ple en la dinàmica nefasta de pretendre induir algun Regidor amb doblers, perquè aquest adopti una actitud política contrària a la que li correspon.

D'aquí ja només fa falta arribar al súmmum de la desvergonya i pensar que no s'ha acceptat aital quantitat perquè se'n pot percebre, d'una altra banda, una altra de més substanciosa!

I és que, quan les conviccions ètiques no són el motor i guia d'un polític determinat -bastaria que en fos un-, quan aquest no viu a fons l'ètica, quan actua mancat de principis ètics, cívics, públics, és tota la democràcia la que se'n ressent i queda sacsada als seus fonaments més profunds.

Sense cap ètica, la vida pública queda en mans del més fort, del “tot val”, del joc brut. I s'obren les portes a la “democratura” -que no és cap altra cosa que una lletja caricatura de la democràcia-, certament no imposada per cap grup de votants, però sí per alguns dels qui són ben a prop dels elegits a les urnes.

En la democràcia de què necessitam gaudir a ca nostra, les conviccions ètiques no poden romandre arraconades al calaix dels discursos o del programes electorals o dels documents oficials més o manco ben redactats; tampoc no han d'estar solament als llavis dels qui ens governen.

S'han d'anar convertint, més tost, en l'autèntic motor i guia de tots els polítics, a totes les seves actuacions públiques, i tots els dies.

Sens dubte, és una de les exigències ciutadanes més sentides per la població. L'ètica de l'ideal polític demana, crec jo, molta lucidesa. Des d'una perspectiva ètica, urgeix molt més seny a tots els nostres polítics.

• Que no siguin mai uns aprofitats, ni permetin que cap altre company polític s'arribi a aprofitar mai del càrrec públic que exerceix, per omplir-se les butxaques particulars.
• Que no pretenguin confondre mai les pròpies conveniències amb allò que és més convenient per al nostre poble.
• Que siguin persones obertes, sense gens de por a la raó i les raons, crítiques i autocrítiques.
• Que siguin -ja no s'hauria de poder demanar menys- persones honrades en la recerca de la veritat.
• Que es dediquin a cercar i emprar els mitjans més adients per aconseguir les metes que proposen els ciutadans, i no les que imposen els capitals.
• Que intentin fer sempre allò que consideren que és el millor per a tothom i amb tothom.
• Voldria demanar-los, finalment, que, quan calgui, tenguin la gosadia de reconèixer els propis errors, de sotmetre's espontàniament al parer dels altres representants del nostre poble; de subjectar-se netament als tribunals, de demanar públicament disculpes o de presentar irrevocablement la dimissió.

Coses que, per no estar gens ni mica avesats a veure fer -al nostre entorn més immediat-, crec que agrairien moltíssim un bon grapat de ciutadanes i ciutadans d'aquestes illes.

Qualcú va dir un bon dia que el poder sempre corromp, i que el poder absolut sempre corromp absolutament.

¿No deuen ser les majories absolutes del nostre país les forces polítiques més idònies per fer veure -amb els fets- que qui va dir això anava ben errat de comptes?"

Cecili Buele i Ramis,
militant del PSM-Nacionalistes de Mallorca
El Mundo, divendres 6 de març de 1992

Mig segle de lluita continuada, a favor de la llengua catalana a Mallorca

El bon amic i company de lluites cultural, socials i polítiques, Antoni Mir i Fullana, em fa arribar la notícia d'una iniciativa que es mereix tot el suport.

Es tracta, ni més ni pus, que d'un documental sobre mig segle de lluita dels mallorquins per mantenir viva la llengua catalana.Mig segle de l’Obra Cultural Balear (1962-2012).

"Hem lluitat 50 anys i lluitam ara més que mai. Tenim una història, ens importa i la volem contar.

No hi hem volgut renunciar, a pesar del setge econòmic que pateix avui l’entitat. Per això acudim al micromecenatge, a moltes petites aportacions: junts, ho farem possible!

Es diu “L’OBRA DE TOTS” i necessitam aconseguir 15.000€ en 40 dies, a comptar des de DIA 17 DE DESEMBRE de 2012. Si en aquests 40 dies no hem pogut arribar als 15.000€, les quantitats que els mecenes s’hagin compromès a aportar no es faran efectives i el projecte no rebrà el finançament.

Tothom hi pot aportar, les donacions comencen a partir de 5€, i tots podem ajudar fent-ne difusió. Entra i segueix la campanya.

Gràcies!"

Desembre de 2012

Un ram de flors, per a Miquel Morell

Dos anys i mig després d'haver-lo vist, saludat, enregistrat, escoltat i atès -a la residència albacetenya on vivia el bon amic i company de lluites cíviques veïnals, el camprodoner Miquel Morell i Covas-, m'hi he volgut tornar a posar en contacte.

Volia saber on puc anar a dipositar-li un ram de flors que acompanyi durant uns dies les despulles mortals d'aquest artista pintor i escultor mallorquí de tan gran vàlua i més que merescuda estima.

M'hi he afanyat tant com he pogut, aprofitant un viatge a la província d'Albacete, on resideix la meva germana Maria Ana, juntament amb el seu espòs i dues de les seves filles. Però no m'ha resultat possible arribar a esbrinar on reposen les seves restes. Ningú no me n'ha sabut ni pogut donar clarícies.

Haurà de ser en una altra oportunitat propera!

Mentrestant, i per a sempre més, descansa en pau, bon amic Miquel!

Que gaudeixis de la felicitat que volgueres escampar pertot arreu, amb les teves paraules i amb les teves obres!

Enguany, resposta històrica als atacs contra la llengua catalana, el 31 de Desembre a Mallorca

Quan falten pocs dies per celebrar la Diada de Mallorca, a Palma el 31 de desembre, m'arriben uns escrits, tramesos pel bon amic i company de lluites patriòtiques i cíviques catalanes, l'alaroner Joan Vicenç Lillo, i d'altres amistats electròniques, el contengut del qual em sembla summament interessant.

Per això, m'afany a reproduir-lo en aquest blog meu.

“ Avui escric perquè, davant els atacs a què ha estat sotmesa la llengua catalana, enguany, a les Balears, m’agradaria que el proper 30 de desembre hi hagués una resposta històrica a la manifestació convocada al passeig del Born a les 18 h.

Ja sé que aquesta manifestació es convoca cada any, però enguany no és un any qualsevol. Confés que jo no hi he anat mai –potser tu sí, o no, és igual–, però crec que aquesta és una ocasió perquè ens mobilitzem els que fins ara no ho havíem fet.

Per això et deman:

Primer, que tu també hi assisteixis, i segon, que facis com jo i intentis animar a quinze o vint dels teus amics, companys i/o coneguts per demanar-los que facin el mateix i estenguin la demanda als seus amics..., i així successivament.

Si aconseguim que aquesta demanda s’estengui de manera viral i, sobretot, que arribi a aquells que encara no estaven convençuts d’assistir-hi, potser serem un parell de milers de manifestants que ens afegirem als que hi van cada any.

Hem de fer saber que els defensors de la catalanitat d’aquesta terra no ens rendim. Potser penses que no aconseguirem res, però la realitat és que l'única assegurança de fracàs és l'immobilisme.

Omplim el Born! (I el Passeig Marítim!)

AFEGESC INFORMACIÓ SOBRE LA FINALITAT I LA HISTÒRIA DE LA MANIFESTACIÓ:

31 de Desembre, arrels profundes per a una diada de futur

La Festa de l’Estendard és la festa cívica més antiga d’Europa. Es fa per recordar els nostres orígens com a poble, amb la conquesta catalana de 1229, i per retre homenatge a la senyera de les quatre barres. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per diverses vicissituds depenent de l’època històrica, s’ha mantingut sempre com el recordatori de les nostres arrels col·lectives.

Des de principi dels anys vuitanta, el nacionalisme mallorquí ha assumit la Diada com una jornada reivindicativa dels nostres drets col·lectius. Des d’aleshores s’ha recuperat el vertader esperit del 31 de Desembre, que no és altre que recordar els orígens de la societat mallorquina i projectar-los cap al futur. La Festa de l’Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa dels nostres drets com a poble. Perquè per saber què volem ser en el futur, és imprescindible saber què hem estat en el passat.

Ja fa prop de 25 anys que els mallorquins i mallorquines ens manifestam amb motiu del 31 de Desembre, data que ens recorda els orígens catalans de Mallorca. Han estat diverses les generacions que s’han anat sumant, any rere any, a la reivindicació de la plenitud dels nostres drets nacionals. 20 anys són molts d’anys i abracen una època de canvis en la història de Mallorca, dels Països Catalans i del món en general.

Durant aquestes dues dècades ha caigut el mur de Berlín, han desaparegut règims polítics que semblaven sòlids, han entrat en crisi ideologies i han passat governs de diferent signe polític.

Però cada any per aquestes dates milers de ciutadans i ciutadanes continuam sortint al carrer per reafirmar-nos en el què som i per reivindicar el dret dels Països Catalans a la llengua, a la cultura, al territori i a l’autodeterminació.

En cada edició hem estat més els que sortíem per exigir respecte, per rebutjar les agressions de l’Estat i dels seus directes servidors, per expressar un malestar davant la situació de submissió nacional del nostre país.

Precisament el caràcter unitari és una de les característiques peculiars de la mobilització mallorquina. Durant els anys posteriors han canviat alguns elements, com el canvi de dia –de 31 a 30-, la modificació del recorregut –abans acabava davant l’estàtua del Rei en Jaume, on es llegia el manifest-, i la incorporació del concert final. Aquestes variacions no han transformat gens l’esperit de l’acte, però han contribuït a un augment important de la participació.

Al llarg d’aquestes dues dècades la mobilització ha aplegat forces molt diverses: des de les que defensaven un nacionalisme autodeterminista fins a les que reivindicaven la independència plena dels Països Catalans.

Per damunt de les organitzacions convocants, la manifestació ha unit tots els mallorquins que lluiten per la llibertat del nostre poble. I que sigui per molts d’anys, mentre l’opressió nacional es mantengui.”

VODAFONE m'ha de compensar monetàriament

Avui, dia 12 del mes 12 de l'any 12, quan es compleix exactament un any i cinc dies d'aquella jornada nefasta en què VODAFONE em va traure de polleguera, fent-me passar per camí que no dic, m'arriba, a la fi, la notificació de l'acord a què ha arribat la Junta Arbitral de Consum de les Illes Balears.

Estima parcialment la meva reclamació, en considerar que l'incompliment del contracte per part de l'empresa m'ha produït un perjudici econòmic i moral, la compensació del qual considera l'òrgan arbitral que ha de ser monetària, quantificada en 420 €, que VODAFONE m'ha de pagar, amb taló nominatiu en el termini d'un mes al meu domicili...

El camí ha estat llarg...penós... increïble... insòlit... inaudit!

Tres contractes seguits per via telefònica (que diuen que queden enregistrats i no hi ha manera d'accedir-hi!), missatges per correu electrònic, telefonades, reclamacions davant l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC), presentació d'escrits d'al·legacions, sol·licitud d'arbitratge, derivació a la Junta Arbitral de Consum del Govern de les Illes Balears, inici del procediment arbitral, admissió a tràmit de la sol·licitud d'arbitratge i d'inici del procediment arbitral, notificació de contestació de l'empresa reclamada, citació a l'audiència, etc.

Al final, tot i els maldecaps soferts, crec que ha valgut la pena fer palès que hi ha ciutadans que no estam disposats a acceptar passivament que se'ns tracti amb tan poc respecte, com s'acostuma a fer, en aquest cas, per part d'empreses de telefonia que s'ofereixen a contractar uns serveis que no arriben a prestar mai... els responsables de les quals mai no donen la cara i s'escuden en eufemismes que no signifiquen res de res i que només serveixen per embullar molt més la troca...

Ja no es tracta de la quantitat fixada com a compensació, que és del tot minsa. Peró sí del fet que un òrgan governamental, que se suposa que procura ser el més objectiu possible, reconeix públicament que l'empresa esmentada ha incomplert uns contractes i que ha de respondre per això.

Jo havia demanat que VODAFONE em pagàs les factures que m'han anat arribant durant tot aquest temps, de l'altra empresa contractada, des que el 7 de desembre de 2011 VODAFONE s'havia compromès a donar-me'n de baixa i no ho havia fet (ni hores d'ara!). Ascendien a 945,72 €.

El Col·legi Arbitral considera que VODAFONE no ha aportat cap motiu convincent que l'hagi impedida de prestar els serveis contractats; no ha acreditat, ni tan sols ha argumentat de manera convicent el motiu pel qual no ha prestat aquest servei contractat; més tost ha actuat de manera negligent, en no activar els serveis contractats i no donar cap casta d'explicació raonable.

I considera que, mentrestant, jo he hagut de continuar pagant, a un preu superior, els serveis que m'ha continuat prestant una altra empresa...

Esper que tot arribi a acabar bé... Hores d'ara, encara no s'ha acabat... No m'han arribat encara els 420 euros que la Junta Arbitral de Consum de les Illes Balears m'ha comunicat que m'ha de pagar VODAFONE.

Però la porta roman una mica més oberta a l'esperança de veure'm defensat i protegit, per un òrgan governamental competent, davant el maltractament inflingit per una de les empreses de telefonia, de la qual jo havia arribat a ser considerat CLIENT ESPECIAL, CLIENT DIAMANT, des que m'hi vaig atansar, via AIRTEL, l'any 2000... Me n'he donat de baixa 12 anys després.
No em puc imaginar com deuen tractar la resta de clients...

El Parlament de les Illes Balears, a l'ull de l'huracà

Arreu de l'Europa del segle XXI, vivim uns temps de convulsions profundes, que rebroten de manera més virulenta que mai a partir de l'any 2007, ara fa cinc anys, quan presideix el Parlament de les Illes Balears Maria Antònia Munar.

Des de l'any 1983 ençà, en el decurs de vuit legislatures, 9 persones n'han exercit la Presidència:

Antoni Cirerol Thomàs (AP-PDP-UL, 1983-1987);
Jeroni Albertí i Picornell (UM, 1987-1991);
Cristòfol Soler Cladera (PP, 1991-1995);
Joan Huguet i Rotger (PP, 1995-1999 );
Antoni Josep Diéguez i Seguí (PSOE, 1999);
Maximilià Morales i Gómez (UM, 1999-2003);
Pere Rotger i Llabrés (PP, 2003-2007);
Maria Antònia Munar i Riutort (UM, 2007-2010);
Aina Rado Ferrando (PSOE, 2010-2011);
Pere Rotger i Llabrés (PP, 2011-2012).

La manca de regularitat s'hi detecta a primer cop d'ull. En pot ser la mostra primera que s'hi exhibeix. Manca de regularitat. Anormalitat, si més no, pel que fa a la durada de cadascuna de les legislatures, fixada, en principi, en quatre anys.

Aquest termini s'arriba a assolir plenament i pràcticament només durant les dues primeres legislatures, a les Illes Balears.

Manca de regularitat, anormalitat, que porta a tenir dos presidents durant la cinquena, dues presidentes durant la setena i un mateix president durant la sisena i la vuitena!

La anormalitat esmentada podria esdevenir irrellevant, si no anàs acompanyada d'altres mostres d'anormalitat més preocupant, des del punt de vista democràtic.

Vull fixar-me en una. Aquesta: de les QUATRE darreres persones que han ocupat la Presidència del Parlament de les Illes Balears, TRES han estat imputades pels Tribunals de Justícia, en qüestions relacionades amb casos de corrupció. De quatre, tres! Quasi res!

Qualque cosa greu i seriosa deu haver passat en aquestes illes nostres quan, davant situacions com aquesta, s'han arribat a veure compensades amb vots considerables a les urnes, precisament, les dues formacions polítiques dins les quals s'integren aquestes tres persones:

Maximilià Morales, d'UM, pel cas Son Oms; Maria Antònia Munar, d'UM, pel cas Son Oms, pel cas Can Domenge, pel cas Maquillatge...; i Pere Rotger , del PP, pel cas Over Marketing.

Estam parlant del Parlament de les Illes Balears, sense ficar-nos, ni prop fer-hi, amb els membres del Govern!

La dimissió recent del president del Parlament, entre d'altres elements, pot comportar certes valoracions que pretenguin desacreditar institucions tan valuoses com la parlamentària. Una excusa i un motiu més per fer-hi retallades, al mapa de les autonomies tan malparides a l'Estat espanyol...

He viscut ben de prop el que és i comporta un Parlament. Vaig ser-ne diputat durant tota la legislatura cinquena, quan s'hi exerciren com a presidents Diéguez i Morales.

Acabava de conèixer el que és i comporta una acció de govern: l'exercida com a conseller de Cultura al Consell de Mallorca. I l'acció de l'oposició: l'exercida com a regidor a l'Ajuntament de Palma.

Crec saber-ne, una miqueta de què estic parlant!

He de dir, clar i català, que no tota la gent que es dedica a la política ho fa amb les mateixes intencions. Ni amb la mateixa intensitat. Ni amb els mateixos objectius. Ni se serveix dels mateixos mitjans per a exercir-ne la tasca. Sortosament, la diversitat n'és una bona marca.

N'hi ha que som així. Ens ficam en política sense anar a cercar de fer-nos més rics, ni aspirant a aconseguir el major nombre possible de guanys econòmics, materials o patrimonials. Fins i tot n'hem pogut haver sortit perdent, en aquest àmbit...

Però hem tengut sempre ben clar, i així hem mirat de comportar-nos, com qui aspira, només, a comptar amb el mínim imprescindible per sobreviure amb certes dosis de dignitat.

He de dir que no resulta gens ni mica fàcil! Sobretot, quan veus passar per davant dels teus ulls oportunitats úniques d'embutxacar-te doblers, amb certa facilitat, si més no aparentment innòcua. Amb mil i una excuses i pretextos que ho poguessin justificar...

Tampoc no resulta gaire fàcil manifestar-te disconforme amb certes decisions que s'adopten en aquest àmbit i que, des del punt de vista propi, consideres que no són les més adequades per romandre al servei del poble, tot evitant de servir-se'n en profit propi.

Malgrat tot, en defensa d'institucions públiques com la parlamentària, a aquestes alçades del segle XXI, som dels qui pensen i creuen que mai no serà retallant o escapçant espais de democràcia, per esquifida que pugui semblar a primera vista, que se'n reforçarà i es consolidarà més fermament la democràcia veritable.

Això sí, a més democràcia, cal més transparència, més honestedat, més “comptes clars”, més exigència... amb totes les reformes, autocrítiques i millores que calguin.

Maria Ferret, a la finca escolta de sa Torrentera (Sencelles)

En manco de vint-i-quatre hores, he tengut la gran sort de poder participar activament a dues activitats eminentment escoltes: al lliurament dels Premis de la Fundació Maria Ferret, que es va fer a Can Tàpera, divendres, i a la col·locació de les cendres de na Maria Ferret a la finca escolta de sa Torrentera (Sencelles), dissabte.

Particularment emotiva per a mi la trobada amb companyes i companys escoltes a sa Torrentera on, amb la presència dels seus quatre fills i la seva filla, n'hem depositat les cendres ben al costat de les del seu espòs i pare, n'Eladi Homs.

Hi he tornat a fer públic el nostre compromís, adquirit quaranta-cinc anys enrere, de romandre sempre a punt en la defensa dels drets de les dones a l'interior de les nostres societats profundament masclistes...

A veure si, també en aquest àmbit d'actuació nostra, aconseguim de deixar el nostre país una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer!

El meu país no és tan petit...

Quan fa pocs dies que ens ha deixat na Maria Ferret i Espanyol, se'm demana de parlar públicament, aquí, a Can Tàpera, davant gent escolta mallorquina, sobre allò que consider que és el meu país.

M'envaeix una sensació de frescor, de satisfacció profunda, de ganes de dir-hi la meva, esplaiant-m'hi a les totes.

Se m'ofereix l'oportunitat de manifestar-ho lliurement, obertament, clarament i catalana. Cosa que no em succeeix tots els dies!

Gràcies, companyes i companys de la Fundació Maria Ferret organitzadora d'aquest acte!

Avui dia, em sent més que mai en condicions de poder dir allò que en pens ara, del meu país, després d'haver fet moltes passes dins aquest àmbit d'actuació cívica que anomenam Escoltisme i Guiatge de Mallorca. I dins altres ambients distints, també, tant a Mallorca com fora de la nostra Roqueta estimada...

A sa Torrentera

Per expressar una mica més gràficament què entenc pel meu país, el nostre país, el vostre país, el país que ja anam fent, puc dir-vos que em ve com l'anell al dit la Trobada de Germanor organitzada fa poques setmanes a la finca escolta de sa Torrentera, a Sencelles, per l'Aplec Scout d'Antics Escoltes de Mallorca.

Per una sèrie de motius. Sobretot per dos, que m'agradaria apuntar-vos succintament ara mateix.

Pregària escolta

D'una banda, com tenim per costum la gent de l'Escoltisme i el Guiatge, quan hi encetam i recitam la Pregària escolta... Ho sabem bé: demanam, entre d'altres precs, que el Bon Jesús ens ensenyi a “estimar i servir la pàtria més que nosaltres mateixos”. Estimar i servir la pàtria més que nosaltres mateixos, quasi res!

La pregunta cau de ple: quina és aquesta pàtria nostra que hem d'estimar i servir més que nosaltres?

Molts dels que som aquí, durant dècades i més dècades, seguides, hem aixecat aquesta pregària, a indrets diversos, amb companyies diverses, en situacions personals i col·lectives diverses.

I no només ho hem fet de paraula, sortint pels nostres llavis, sinó sobretot amb el convenciment profund que s'ho paga fer-ho: “estimar i servir la pàtria més que nosaltres mateixos”.

Vet ací, doncs, una primera observació.

Sense cap símbol que ens en parli?

Un altre segon detall de la trobada, d'altra banda, també em fa venir al cap i al cor quin és el país que volem continuar aixecant, a aquestes alçades del segle XXI, des d'aquest indret illenc que anomenam Mallorca.

Veig que a la instal·lació de l'altar que s'hi munta per a la celebració de l'Eucaristia, ornat amb el PH característic de l'Escoltisme i el Guiatge, amb tots els elements litúrgics corresponents, no s'hi destria ni beslluma cap casta de senyal ni signe ni símbol que faci palès on ens trobam, a quin país, a quina terra...

Pel que s'hi veu, podríem trobar-nos a qualsevol racó del món i de la bolla, si param esment als símbols escoltes, els de caràcter universal, que hi apareixen, davant dels nostres ulls! Res no ens fa a saber que trepitjam terra illenca, terra mallorquina, terra catalana...

Sortosament una bona companya guia s'encarrega de col·locar-hi el petit floc de les quatre barres, símbol clar i català que ens enllaça senzillament i evidentment amb la gent que viu a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, a la resta de territoris que conformen el que anomenam des de fa estona Països Catalans!

N'estic ben content, de veure aquella bona companya que s'afanya a fer-ho...

"Glocalització" indefugible

Escoltisme i Guiatge de Mallorca, amb visió i perspectiva universal, és clar. També, sempre des d'un lloc concret, amb una gent concreta, a un territori concret, a un país concret. Com es diu avui dia, en la perspectiva “glocalitzadora”, la d'una glocalització creixent: pensant globalment, actuant localment.

Petitesa del meu país?

A títol personal, vos puc dir que, d'una manera o una altra, des que m'introduesc en el món de l'Escoltisme i el Guiatge de Mallorca, quaranta-cinc anys enrere, l'any 1967, vaig descobrint, a poc a poc, que el meu país no és tan petit.

Sobretot, si el compar amb tants d'altres països més petits que es belluguen, falaguers i lliures, damunt del Planeta Terra, des de fa temps, més o manco.

El meu país no és cap altre que el que s'estén de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer -per representar-ho gràficament i geogràfica-.

Aquesta és la perspectiva local que mantenc més pròxima, l'àmbit des d'on puc observar el món i aportar-hi allò que som, allò que vull, allò que puc, allò que tenc.

L'indret que posseeix una llengua pròpia, única, que em permet de comunicar-me amb la gent.

El territori que agombola una cultura, singular i específica, diferenciada i distinta d'altres expressions culturals també valuoses.

La terra que vull veure convertida en estat sobirà dins l'Europa del segle XXI, com més aviat millor...

Vull dir-vos també que, a aquestes alçades de la meva existència en aquest país nostre, tan malmenat des de fa segles, precisament per la gent que el mal presideix, el mal governa, mal administra i mal representa, no m'importa tant el nom que se li vulgui donar al meu país... cada cop vaig veient més clarament que, a moltíssims d'àmbits, malauradament, el nom no fa la cosa!

Països Catalans, Nació Catalana, Catalunya... Allò que més m'importa, per damunt tot, és defensar-hi aferrissadament la catalanitat profunda que amara les nostres contrades, per la qual tanta gent ha suat i treballat i lluitat tan àrduament durant tants segles!

O Déu, empara el meu país!

Finalment, no em puc estar d'esmentar aquell himne, aquell cant típic de l'Escoltisme dels anys 60:

"Senyor, no deixis sense empar el bell país on jo naixia,
aquell que sempre he d'estimar i estimaré sia com sia.
A aquesta llei d'amor jo em faig submís,
Oh Déu empara el meu país.
Amb força amor l'he d'estimar per ses belleses infinites,
per ses muntanyes, per ses valls i per ses prades tan florides.
Sons enemics s'han conjurat per fer-lo perdre i enfonsar-lo,
feu-me valent i agosarat per si en la lluita he de salvar-lo."

Per això, si m'ho permeteu, col·legues, vull acabar dient-vos:

Siau qui sou, mallorquins!
Siau qui sou, catalans!

Perquè, com vaig manifestar per escrit ja fa estona:

“El meu país sencer duu el nom de Catalunya.
N'han fet mil bocinets, d'allò que és carn i ungla!
Països Catalans a l'interior d'Europa,
som i serem més grans amb tot quant ens pertoca:
sent lliures, sobirans i independents, com sona!”

Cecili Buele i Ramis
Ex-consiliari diocesà
Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca

Mallorca, 30 de novembre de 2012

EPÍLEG:

El meu país no és tan petit... com Malta, per exemple, que és un estat membre de la Unió Europea:
Malta compta amb 316 km2; el meu país en té més de 70.000
Malta compta amb 420.000 habitants; el meu país en té més de 14.000.000
Principat de Catalunya,7.364.078 (32.000 km2)
País Valencià, 5.094.675 (23.255 km²)
Illes Balears, 1.094.972 (5.014 km2)
Catalunya Nord, 440.885 (14.145 km2)
Franja de Ponent, 50.000 (4.137 km2)
El Carxe, 644 (310 km2)
HABITANTS/KM2 14.045.254 (78.861 km2)

Al món hi ha més de 60 estats reconeguts oficialment, que són més petits que els Països Catalans;
més d'un centenar d'estats reconeguts oficialment compten amb més poca població.

Per això, vull insistir a transmetre-vos la idea que EL MEU PAÍS NO ÉS TAN PETIT!

S'ho paga d'estimar-lo més que a nosaltres mateixos!

L'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca fa passes endavant

Alegra ben molt veure que, a la tercera reunió encaminada a constituir a Mallorca l'Assemblea Nacional Catalana, va en augment el nombre de persones que hi són interessades de debò.

Des que per primera vegada, a la seu de l'STEI-i, se'n va dur a terme la primera trobada amb una desena de participants, tant a la segona al monestir de la Real amb més de seixanta, com sobretot a la tercera, també a la Real, amb prop d'un centenar de persones que s'hi han interessat, es va fent cada cop més palès el desig d'arribar a constituir, també a Mallorca, una secció territorial de l'Assemblea Nacional Catalana.

Amb gent tan feinera com la que ha constituït el primer Secretariat provisional, que s'ha vist reforçat amb la col·laboració entusiasta d'una dotzena de persones disposades a dur endavant aquest projecte engrescador, integrant el segon Secretariat provisional, fa la impressió que, des de Mallorca, s'estan posant molt bons fonaments perquè s'hi arribi a aixecar i bastir l'edifici consolidat d'una assemblea nacional que hi engresqui cada cop més persones, més col·lectius i més sectors socials delitosos de veure reconeguts a l'interior de l'Europa del segle XXI uns Països Catalans lliures i sobirans.

Que les passes fetes fins ara contribueixin a remarcar el camí a seguir cap a l'obtenció d'aquest objectiu.

Crida a participar en l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca

M'acaba d'arribar el text íntegre de què ha de disposar la gent que assisteixi a l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca convocada per al dijous 29 de novembre de 2012 al monestir de la Real.

Em sembla summament interessant, hores d'ara, per tal d'engrescar-nos en la tasca d'assolir uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior de l'Europa democràtica del segle XXI::

"La gent de les Illes Balears i Pitiüses, juntament amb la del País Valencià, del Principat de Catalunya, de la Franja de Ponent i de la Catalunya del Nord, fa vuit segles que formam una nació amb una personalitat pròpia. Durant més de cinc-cents anys vàrem ser capaços d’organitzar-nos políticament en una estructura confederal amb un dels sistemes parlamentaris més avançats d’Europa. Però l’Estat que havíem construït va quedar anul·lat amb l’annexió il·legítima de la Catalunya del Nord a l’Estat francès al segle XVII i de la resta de territoris, per la força de les armes, a l’Estat castellà al segle XVIII. Tanmateix, malgrat la supressió violenta de la nostra sobirania i de les nostres institucions d’autogovern, hem mantingut viva fins avui la consciència de pertànyer a una mateixa comunitat nacional i durant aquests darrers tres segles hem desplegat un ampli moviment de renaixença cultural i política, en el qual han tingut una gran rellevància les aportacions fetes des de les Illes Balears i Pitiüses.

L’empenta de la nació catalana va ser clau perquè, després de la dictadura franquista, es constituís dins l’Estat espanyol un marc democràtic autonòmic, que podia semblar una fórmula adequada per al reconeixement de les diferents nacions que l’integren. Aviat, però, es va veure que l’oligarquia de la nació castellana no estava disposada a deixar de monopolitzar l’Estat espanyol en benefici propi, com ha fet des del segle XVIII. La Constitució de 1978, i encara més la lectura restrictiva que se n’ha fet, ha contribuït a perpetuar, amb aparents concessions, la identificació d’Espanya amb la nació dels castellans. Després de més de trenta anys, és evident que el marc autonòmic no garanteix el reconeixement ple, en peu d’igualtat, de les altres nacions que integren l’Estat. Al contrari, el menyspreu i les agressions persistents que en rebem se sumen a la sagnia financera a què ens sotmeten.

En un món globalitzat, l’única forma de mantenir una cultura, una llengua i una identitat és disposar d’un estat propi. També és l’única manera de posar fi a l’espoli fiscal i a l’ofegament econòmic permanent que patim i d’aconseguir uns nivells de benestar en consonància amb la riquesa que cream amb el nostre esforç. L’altra opció és la nostra progressiva dissolució com a nació i el continu deteriorament del nostre estat del benestar i de la nostra cohesió social.

El Principat de Catalunya ha iniciat amb pas ferm el camí cap a la constitució d’un estat propi, un estat que hom vol que sigui democràtic, modern, just, participatiu i solidari. Un estat que sens dubte serà ric i pròsper en el context europeu. La resta de la nació catalana tard o d’hora haurem de decidir si emprenem el mateix camí: haurem de decidir si volem cloure el parèntesi de submissió i restablir entre nosaltres els vincles que un dia ja ens varen unir i que avui sens dubte ens faran més forts com a poble. L’exhortació de Ramon Muntaner amb l’exemple de la mata de jonc torna a ser, ara més que mai, una apel·lació a la necessitat d’unir esforços per assolir un futur millor per a la nostra nació.

Entenem que, en aquest context, no actuar és prendre part per l’opció més desfavorable per a nosaltres. Per aquesta raó, el 3 d’octubre de 2012, al monestir de la Real de Palma, una seixantena de mallorquins vàrem posar la llavor de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, una iniciativa que neix de la societat civil i s’adreça a la societat civil, i en la qual estan convidades a participar totes les persones que, a títol individual, se sentin compromeses amb la recuperació de la plena sobirania de la nació catalana.

El nostre objectiu últim és bastir, des de Mallorca, una majoria social favorable a la constitució d’un estat propi que abraci tots els territoris que integren la nostra nació i posar les bases perquè aquest estat es construeixi. La mateixa ambició del nostre objectiu ens obliga a ser realistes i a actuar amb responsabilitat i rigor. Som conscients que en la societat mallorquina encara no som majoria les persones que estam a favor del dret de decidir el nostre propi futur al marge de la tutela de l’Estat espanyol. Però també som conscients que ja s’han començat a produir canvis importants en el nostre entorn que en els propers anys ens obligaran a repensar molts dels aspectes que avui constitueixen l’ordre establert.

Per tot això, feim una crida als ciutadans que comparteixen aquest objectiu perquè participin en l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca com a instrument per treballar en l’establiment d’un estat propi entès com una realitat desitjable i assolible en un termini raonable."

Comiat de Maria Ferret i Español, a sa Torrentera (Sencelles)

Maria Ferret i Espanyol (10/01/1924-11/11/2012) s'ha mort fa pocs dies.

La que va ser fundadora i primera Cap d'Agrupament del Guiatge a Mallorca, impulsora de l'Escoltisme juntament amb el seu espòs, n'Eladi Homs, amb els quals vaig tenir la gran sort de col·laborar activament a la dècada dels anys 60, ens ha deixat.

M'acaba d'arribar la informació que em passa la bona amiga Angelina Gacias, i que estic segur que ha d'interessar a molta de gent amant del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorac:

La FUNDACIO MARIA FERRET, -Escoltisme i Guiatge de Mallorca-, el MOVIMENT ESCOLTA I GUIATGE DE MALLORCA i l’APLEC SCOUT, -Associació d’Antics escoltes de Mallorca-, conviden a l’acte unitari de comiat de na Maria Ferret i Espanyol.

"Ens trobarem a la finca escolta “Sa Torrentera”, -Sencelles-, dissabte dia 1 de Desembre, a les 12,00h, per acompanyar la seva família i retre el nostre adéu mallorquí a na Maria."

Vull, amb això, fer conèixer aquesta convocatòria a la gent vinculada amb na Maria i amb l’escoltisme mallorquí, convidant-hi aquelles persones que hi puguin estar interessades a assistir-hi.

S'hi prega que, per arribar a sa Torrentera, s'hi facin cotxades, ja que l’espai per aparcar-hi és molt limitat.

Esper i desig que sigui ben molta la gent que s'hi atansi, a retre aquest homenatge al matrimoni Homs Ferret que ha fet tant per l'Escoltisme i el Guiatge a Mallorca, que es mereix de reposar tranquil·lament, no solament en el record, sinó també dins aquesta terra tan estimada per ells, com és ara Mallorca.

Que hi descansin en pau, amb les seves cendres escampades a Sencelles!

Maria Ferret, dona d'empenta catalana

M'acab d'assabentar de la mort d'una gran amiga, Maria Ferret i Español, impulsora del Guiatge a Mallorca a la dècada dels anys 60.

Mestra i cap d'una colla immensa de dones mallorquines que, a través del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, han tengut l'oportunitat de rebre'n l'exemple, el coratge i l'empenta, per romandre sempre a punt, al servei dels altres, de la manera millor possible. Amb ganes de deixar aquest món una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer!

Que descansi en pau, per a sempre, ella que n'ha sabut escampar a balquena i pertot arreu tan grans dosis!

Assemblea nacional catalana, més mallorquinitzada...!

El 30 d’abril de 2011 se celebra al Palau de Congressos de Barcelona la Conferència Nacional per l'Estat propi. S'hi fa pública una declaració amb la qual es fan constar i es consideren i s'acorden determinats elements que conflueixen cap a la crida a incorporar-se al procés de constitució de l'Assemblea Nacional Catalana.

Just un any després, el 10 de març de 2012, es constitueix al Palau Sant Jordi l'Assemblea Nacional Catalana, l'organització popular, unitària, plural i democràtica, cridada a forjar una nació lliure, justa i avançada, la nació catalana, l'Estat Català.

S'esdevé com a resultat d'un munt d'iniciatives ciutadanes diverses, que arranquen de la consulta sobre la independència de Catalunya, a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009: la Coordinadora nacional de la Consulta per la Independència i el Moviment per la Independència (MxI), en són dues mostres evidents.

Com es reflecteix a la documentació que se'n fa pública aleshores, l'ANC neix amb la finalitat de treballar per aconseguir la majoria social favorable a la independència de Catalunya.

El mateix dia de la seva constitució a Barcelona, hi ha gent a Mallorca que es demana si l'ANC neix i creix en la perspectiva d'assolir la independència de la nació catalana sencera, -de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer- o si només vol parar esment a la part de la nació catalana, hores d'ara convertida en regió-comunitat autònoma d'Espanya, avui dia anomenada Catalunya.

Des de Mallorca estant, a certs àmbits cívics i socials se segueix amb molt d'interès la trajectòria d'aquest procés força engrescador; i, a través dels seus dirigents màxims, s'arriba a expressar el desig i la voluntat d'adherir-s'hi a títol personal, com també de rebre'n informació i d'assistir a les reunions que s'hi convoquin.

Tot i sentir-s'hi encara minoritària dins la societat actual, aquesta gent mallorquina, que aspira a incrementar el nombre de persones i col·lectius favorables a la independència de la nació catalana en el seu conjunt, vol afanyar-se a treballar en la perspectiva d'uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior de l'Europa del segle XXI.

Farta d'haver hagut de comprovar i suportar durant dècades seguides l'esterilitat infructuosa que comporten certes perspectives segmentàries del conjunt de la nació, -des de formacions polítiques i organitzacions socials illenques que només paren esment al bocí de territori que trepitgen- aquesta altra gent mallorquina es proposa de reprendre un treball intens i ferm encaminat a aconseguir, a l'illa de Mallorca, ni que sigui a llarg termini, una majoria social favorable a la independència de tots els territoris que conformen els Països Catalans.

Aquesta gent de Mallorca, que ha mantengut contactes diversos amb representants de l'Assemblea Nacional Catalana, tant a l'illa com al Principat, des del mes d'agost de 2012 n'ha manifestat la voluntat i les ganes de constituir la secció territorial de l'ANC-Mallorca.

No són poques les dificultats amb què s'ha topat, de bon principi, i que s'incrementen a mida que passa el temps.

De bon començament, sorgeixen les dificultats primeres, provinents de la mateixa gent que participa a les reunions celebrades al monestir de la Real, a Palma.

S'hi fa evident, d'una manera o una altra, que no tothom manté la mateixa visió compartida sobre el que és i comporta la nació catalana.

La perspectiva localista, imperant a la Roqueta des de fa dècades a l'àmbit de l'anomenat mallorquinisme polític, es contraposa a una altra perspectiva més àmplia que pretén abastar el conjunt de la nació catalana, el país sencer.

També sorgeixen, a la par, altres dificultats que sobresurten entre els mateixos membres que representen l'Assemblea Nacional Catalana constituïda al Principat de Catalunya.

Apel·lant gairebé sempre al “respecte mutu” que cal establir a les relacions entre territoris diversos, s'hi assumeix com a “normal” la fragmentació territorial de la nació catalana imposada des de fa segles per les administracions estatals: Principat de Catalunya, d'una banda; País Valencià, de l'altra; Illes Balears i Pitiüses, de l'altra; i Catalunya Nord, més enllà dels Pirineus...

S'hi està oblidant, així, i passant per alt allò que som, que hem estat i que volem continuar sent: una sola nació, la nació catalana!

Mentre les poques veus que se senten, favorables a aquesta visió de la nostra realitat, obtenen gran ressò entre la gent més delitosa de constituir a Mallorca la secció territorial de l'Assemblea Nacional Catalana, com més aviat millor, les reaccions més fortes encaminades a consolidar la visió convencional de territoris segmentats, seguint cadascun el seu ritme propi, sembla que volen anar-se imposant amb l'impuls d'iniciatives paral·leles i la creació de plataformes divergents...

“El Principat, sovint fa tot l’efecte d’haver-se desentès i girat l’esquena al País Valencià i a les Illes Balears, on l’autonomia política ha creat més distància amb Catalunya que proximitat... -diu Josep-Lluís Carod-Rovira, ex-vicepresident de la Generalitat de Catalunya-. Sóc dels qui creuen que la nació cultural dels Països Catalans pot ser també una nació política i, personalment, continuaré treballant perquè així sigui un dia... Sóc d’aquells a qui fa mal al cor veure el mapa incomplet del meu país... bandejant les quatre illes... El dia de la independència serà un dia de gran alegria, sí, però jo no podré tenir una satisfacció plena veient com uns territoris i una gent que, en el meu imaginari, formen el meu país, “una pàtria tan petita que la somio completa”, queden fora del nou estat... Per això confio que una Catalunya independent actuarà amb més fermesa i intel·ligència cap al País Valencià i les Balears que no ho ha fet fins ara...”

Al costat d'aquesta opinió, tan clara i llampant sobre els Països Catalans, se'n detecten d'altres, força distintes, com les que conté la Declaració de la Conferència Nacional per l'Estat Propi, per adonar-se de quines en són les intencions i de quina n'és la visió i la perspectiva que s'hi manté des del primer moment:

“4. Des del Principat de Catalunya s’ha de prendre la iniciativa i s’ha d’actuar solidàriament per donar suport als moviments que sorgeixin, amb les mateixes finalitats, als altres països amb els quals Catalunya comparteix, des de fa vuit segles, la mateixa nacionalitat, expressada especialment en la comunitat de llengua, de cultura, de dret, de tradicions i en una estructura social i econòmica semblant. ..

6. El Parlament de Catalunya ha ratificat en diverses ocasions que Catalunya és una nació (cal entendre, conjuntament amb els altres països catalans)...

8.- Mentre no es constitueixin al País Valencià, a les Illes Balears i a la Catalunya Nord assemblees nacionals amb els mateixos objectius que els de l’ANC, aquesta acollirà al seu si tots els compatriotes d’aquells països que vulguin vincular-s’hi i els donarà tot el suport possible amb aquella finalitat, tot respectant els diferents processos i ritmes de cada país. Un cop constituït en un altre país de nació catalana un moviment unitari consemblant a l’ANC, s’hi establiran formes de reconeixement recíproc dels membres respectius i de coordinació per a la solidaritat i l’ajut mutus.”

M'hagués agradat i alegrat molt més haver-hi pogut destriar, clar i català, el màxim grau de claredat i de catalanitat en la valoració, per part de l'Assemblea Nacional Catalana, d'allò que és i comporta la nació catalana, els Països Catalans, Catalunya!

Amb tot això a la vista, voldria ser capaç de tenir i mantenir sempre ben present, seguint-lo fil per randa, el bon consell d'un bon amic del Principat :

“Lamentablement, els regionalistes de Catalunya (ANC inclosa) són majoritaris... Tranquil·litat: guanyarem (però encara no sabem quan...)”

Cecili Buele i Ramis

Mallorca, 29 d'octubre de 2012

ALGUNS ESCRITS RECENTS, AMB VISIÓ DEL PAÍS SENCER

1. La insostenible lleugeresa,
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 28-10-2012
2. La somio completa,
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 14-10-2012
3. L'Onze, a les sis,
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 02-09-2012
4. Països Catalans,
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 28-10-2012
5. Més enllà dels rius i de la mar
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 01-04-2012
6. ANC, construir estat
   Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 18-03-2012

Jubilats per Mallorca es declara en peu de guerra!

Amb molt de gust reproduesc en aquest blog meu l'escrit que m'ha fet arribar el bon amic i company de lluites cíviques i socials, Jaume Vicens, sobre JUBILATS PER MALLORCA ES DECLARA EN PEU DE GUERRA:

"Després que el mes de juliol passat el govern Balear, amb el suport que el PP li proporciona al Parlament, va aprovar la reforma de la llei de Funció Pública, la nostra associació va aprovar la redacció d’un manifest que vàrem titular Jubilats per Mallorca es declara en peu de guerra.

Ho férem quan ja va ser clar que la vaga de fam per la llengua que varen fer en Jaume Bonet i en Tomeu Amengual durant el mes de març i part d’abril, no havia donat el resultat que esperàvem. També vàrem fer el manifest perquè amb la reforma de la citada llei, el PP havia romput el consens que hi havia sobre el grau d’exigència del coneixement de la llengua catalana.

Vàrem creure que havia arribat el moment, provocat pel PP, que ens ha de permetre aprofitar la nova situació per reivindicar un exigència més justa que la que representava el consens de mínims preexistent, fruit d’un moment històric condicionat pel que es va anomenar transició democràtica.

El consens en qüestió, un acord de mínims encastat dins la constitució espanyola, no garantia superar l’estatus de llengua colonial que el català ha patit durant els darrers 300 anys; simplement era un pegat. Precisament perquè era un pegat, l’ús de la llengua pròpia als territoris de parla catalana ha anat reculant en benefici de l’expansió del castellà.

Aprofitant, idò, que el PP ha romput aquest consens, nosaltres vàrem decidir passar a l’ofensiva. Ara reivindicam la superació de tota la legislatura que és fruit del pacte constitucional espanyol i exigim l’oficialitat primera de la nostra llengua en els territoris de parla castellana.

Aquesta ofensiva s’havia de concretar i ampliar perquè vàrem voler denunciar, altra pic perquè no havia de ser la primera vegada que ho hem fet, el malbaratament que suposa per als interessos del nostre poble la nova llei turística de Carlos Delgado; també la supressió, i plans de privatització, de mitjans de comunicació que emeten en la nostra llengua o els atemptats comesos contra els drets socials de les persones més desvalgudes -expropiació de bens col·lectius i atemptats contra l’economia de les classes populars.

Volíem explicar, perquè entenem que tot és u, que la crisi econòmica que han provocat per aconseguir un canvi de model social i productiu fa part, també, d’un intent d’eliminació de tota casta de diversitat, perquè l’elit financera intenta fiscalitzar i centralitzar el control de tota la riquesa del planeta. Va ser d’aquesta convicció que va néixer l’acció que vàrem denominar Camins contra mentides.

Per tal de completar aquest projecte, reivindicatiu i de denúncia, el primer que vàrem fer va ser oferir a altres organitzacions que hi poguessin col·laborar, editant material i posant mitjans humans i organització. Vàrem editar una marca, un logotip, amb la intenció de donar projecció unitària a la campanya Camins contra mentides. Algunes de les organitzacions han editat el seu propi material, com és el cas del sindicat STEI Intersindical, el GOB, l’OCB o la Fundació S’Olivar. També repartim material redactat i editat per Jubilats per Mallorca.

Tot el material editat havia de contemplar un requisit, denunciar l’ofensiva neoliberal contra la diversitat cultural, l’espoliació econòmica del poble, el malbaratament dels recursos naturals, i plantejar alternatives. A la nostra proposta varen contestar afirmativament diverses entitats que, d’una manera o altra, ens han donat suport: STEI, GOB, OCB, Drets Humans de Mallorca, Fundació S’Olivar, Fundació Emili Darder, Memòria Històrica de Mallorca, Padrines i Padrins Flauta del 15M, Antics Escoltes de Mallorca...

Dia 1 d’agost va començar a Lluc la primera ruta de l’acció Camins contra mentides que va durar catorze dies fins que va acabar a Manacor, en un acte multitudinari, amb més de dues-centes persones i un final de festa amb gloses i sonar de xeremies.

Dia 21 de setembre va començar a Manacor, on havia acabat la primera acció, la segona ruta que va transcórrer pels pobles de Llevant i del sud de Mallorca, fins que va acabar, dia 4 d’octubre, al monestir de La Real.

La tercera ruta va començar dia 15 d’octubre. Aquesta ruta presenta dues novetats. La primera és que s’ha dividit en dues columnes que partiren del monestir de La Real, una cap a una etapa final que serà a Inca i l’altra cap a una altra etapa final que serà a Sóller. La segona nova és que hi hem incorporat un nou document, una publicació editada per l’OCB que denuncia el dany que per a la nostra economia representa el constant espoli fiscal que patim per part de l’estat espanyol i l’agreujament de la discriminació lingüística que ha provocat la reforma de la llei de Funció Pública.

Finalment, una quarta ruta començarà a mitjans del mes de novembre i recorrerà, en una sola jornada, el centre de Palma i els carrers que travessen les barriades més populars de la capital. És ben segur que per a poder pentinar tota la ciutat haurem de menester un bon nombre de voluntaris que ens ajudin a fer-ho.

Jaume Vicens
Jubilats per Mallorca

Primeres passes de l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca

Seguesc amb gran interès i molta d'atenció la notícia segons la qual, des de fa pocs mesos, ha sorgit a Mallorca la iniciativa de crear-hi una secció territorial de l'Assemblea Nacional Catalana.
Segons la informació que s'ha difós, la primera reunió amb representants de l’ANC se celebra a la seu de l’STEI Intersindical dia 30 d’agost a les 19.30h. Hi assisteix un grup d'una dotzena de persones que n'escolten amb interès els objectius.
S'hi explica com veuen i fan comptes treballar des de l’ANC la realitat dels Països Catalans i es parla de quin grau de participació i/o col·laboració s'hi vol establir, tant per a les persones a títol individual, com per a les entitats ubicades en aquesta part del territori.
S'hi han desplaçat dos membres del Secretariat nacional de l’ANC, n’Anna Masó i n’Odette Vinyes.
Setmanes més tard, es convoca la segona reunió de persones interessades en la participació i/o el contacte amb l’ANC. al Monestir de la Real a Mallorca, dia 3 d'octubre. A aquesta segona convocatòria hi assisteixen més d'una cinquantena de persones.
S'hi fa un debat intens i interessant sobre si es vol una assemblea nacional pròpia o una que mantengui vinculació amb la del Principat de Catalunya. S'hi valora el camí emprès pel poble de Catalunya amb els representants polítics. I, després d’escoltar posicions diferents dels assistents, s'hi concreten aquests quatre punts:

1. Constituir l’Assemblea Nacional Catalana vinculada amb l’Assemblea Nacional Catalana del Principat.
2. Donar-li un nom: Assemblea Nacional Catalana de Mallorca
3. Constituir un secretariat provisional, perquè organitzi el debat intern amb una bona metodologia de treball que permeti: redactar una proposta d’objectius, fer una proposta d’accions, fer una proposta de calendari i establir uns primers contactes amb Menorca i les Pitiüses, per saber si hi ha interès a participar-hi... o cada illa faci el seu propi camí...
4. Convocar una reunió de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca dijous dia 29 de novembre de 2012

per debatre els objectius, calendari, propostes, contactes amb les altres illes i el que es determini per part del secretariat provisional.
Segons el meu modest mode d'entendre, una iniciativa d'aquestes característiques, sorgida de la societat civil, sense interferències de partits polítics ni de sindicats, amb participació personal a títol individual, que faci ben visible, a Mallorca, la realitat d'uns Països Catalans que aspiren a ser lliures, a ser reconeguts com a sobirans a l'interior de l'Europa del segle XXI, es mereix tot el suport de persones i entitats que es considerin democràtiques.

Multa de l'Ajuntament de Palma a JUBILATS PER MALLORCA

Des de JUBILATS PER MALLORCA es fa públic aquest Comunicat de premsa enviat avui als mitjans de comuicació:

"El departament de medi ambient de l'Ajuntament de Palma ha comunicat al GOB l'inici dels tràmits per a l'opertura d'un expedient per haver repartit fulls informatius a alguns cotxes. Essent que aquest repartiment fou realitzat per Jubilats per Mallorca, dins la segona caminada de l'acció CAMINS CONTRA MENTIDES, acció que la nostra associació va iniciar el passat 1 d'agost i que feim comptes de concloure el proper dia 10 de novembre, ens en responsabilitzam completament.

En aquestes caminades repartim diversos fulls informatius, uns de nostres i altres d'altres associacions, entre elles un full del GOB i, per tant, tota la responsabilitat del repartiment és nostra, i confiam que així ho entenguin a l'ajuntament a l'hora d'instruir l'expedient.

Dit això i aclarit que allò que han comunicat al GOB és a nosaltres a qui ho han de dirigir, volem expressar la nostra indignació pel fet de que es vulgui amagar un atac contra la llibertat d'expressió i d'informació baix de l'excusa d'una defensa del medi ambient.

Que una gent que permet que a la incineradora de Son Reus (terme de Palma) s'hi generin dioxines tetraclorades cancerígenes, i que no sabem que s'hagi oposat a la importació de fems d'arreu d'Europa per esser-hi cremat (perquè els qui tenen la "bondat" de regalar-lo i de dur-lo fins aquí a compte seu i encara afegir-hi doblers no volen les dioxines per devers ca seua), que els qui permeten això, dèiem, entenguin que la defensa del medi ambient passa per perseguir la difusió d'informació que difícilment es pot difondre pels grans canals mediàtics, assusta.

Que els inspectors de medi ambient de l'ajuntament de Palma no tenguin millor feina a fer que perseguir la difusió d'informació i/o d'opinió, espanta, que la brutor campi arreu, els abocaments incontrolats també, i els excrements d'animals domèstics, i medi ambient de l'ajuntament es dediqui més a perseguir la llibertat d'expressió que no les propagandes d'activitats de dubtosa legalitat aborrona.

Si hem de pagar, pagarem, no tenim cap cèntim però obrirem una subscripció popular i, si no basta, ens gratarem la pròpia butxaca, allò que no farem serà deixar-nos reduir al silenci, deixar-nos tapar la boca. Continuarem informant.

Ara més que mai CAMINS CONTRA MENTIDES.

Jubilats per Mallorca, a Palma dia 8 d'octubre de 2012"

La marxa a peu de JUBILATS PER MALLORCA arriba al terme municipal de Palma

Dilluns, 1 d'octubre, JUBILATS PER MALLORCA, que fan marxa a peu seguint els CAMINS CONTRA MENTIDES que reprengueren a Manacor el proppassat dia 21 de setembre, arriben al terme municipal de Palma, entrant per Sant Jordi.

CAMINS CONTRA MENTIDES
SEGONA CAMINADA

DILLUNS DIA 1 D’OCTUBRE ARRIBADA A SANT JORDI

A les 19 h
Els voluntaris que vulguin caminar els esperen a Son Binissalom
A les 20 h
Arribada per can Forner acompanyats pels xeremiers
Acte al local de la Tercera Edat:
Xerrada sobre el per què de la seva caminada
Tast de coques santjordieres...

VOS HI ESPERAM!

Iniciada la segona caminada el 21 de setembre a la ciutat de Manacor, JUBILATS PER MALLORCA fan comptes d'arribar marxant a peu fins al monestir de Sant Bernat a la Real el proper dia 4 d'octubre.

Fins ara han passat per Manacor, Sant Llorenç, Artà, Capdepera, Son Servera, Cala Millor, Son Carrió, Portocristo, Cales de Mallorca, Portocolom, s'Horta, Calonge, Cala d'Or, Portopetro, s'Alqueria Blanca, Cas Concos des Cavaller, Santanyí, es Llombards, ses Salines, sa Colònia de Sant Jordi, ses Covetes, sa Ràpita, s'Estanyol, Campos, Llucmajor, Randa i Algaida.

Dilluns, dia 1 d'octubre entren dins el terme municipal de Palma. Ho fan per Sant Jordi, on fan comptes de romandre.

Dia 2 d'octubre continuaran caminant a peu i passaran per s'Aranjassa, es Pil·larí, s'Arenal, Can Pastilla;
3 d'octubre: es Coll d'en Rabassa, es Molinar, Cala Major;
4 d'octubre: Sant Agustí, Gènova, Son Rapinya, sa Vileta, Son Roca i la Real Jubilats per Mallorca és una associació que pretén oferir a jubilats i assimilables, propostes i àmbits de feina voluntària en defensa de la llengua, de la cultura, del territori i també en favor del reconeixement ple de la nostra dignitat i dels nostres drets socials, culturals, econòmics i de tota casta.

Serà bo que a totes aquestes barriades de Palma, per on passaran JUBILATS PER MALLORCA, hi hagi gent que s'hi vulgui solidaritzar, que s'hi apunti a fer un tros de camí a peu, que hi col·labori repartint fulls informatius, etc.

Per posar-s'hi en contacte, hom pot enviar un e-mail a jubilatsxmca@gmail.com o telefonar a Jaume bonet: 689 727 757

Alguns vídeos de JUBILATS PER MALLORCA, fent CAMINS CONTRA MENTIDES

Una sèrie de vídeos breus, que he enregistrat durant les dues marxes a peu que han fet JUBILATS PER MALLORCA, seguint CAMINS CONTRA MENTIDES arreu de l'illa, en fan veure alguns dels aspectes més rellevants, i alguns dels pobles i ciutats per on han passat.

Marxa segona:
de la ciutat de Manacor al monestir de Sant Bernat, la Real (Palma)
(14 de setembre – 4 d'octubre de 2012)

• Artà
• Capdepera
• Cas Concos
• Es Llombards
• Manacor
• Palma - Sopar de suport, Sant Jordi, Coll d'en Rabassa i La Real (1), (2), (3)
• Sant Llorenç des Cardassar
• Santanyí
• Ses Salines
• Campos

Marxa primera:
del santuari de Lluc a la ciutat de Manacor
(1 – 14 d'agost de 2012)

• Can Picafort
• Costitx
• Lloret de Vistalegre
• Lluc (1 i 2)
• Manacor
• Petra
• Porreres
• Ruberts
• Sant Joan
• Santa Margalida
• Son Macià
• Vilafranca de Bonany

Algunes intervencions personals

• Caterina Aguiló
• Jaume Bonet
• Joan Francesc March, MSSCC
• Maties Oliver
• Pere Joan Munar
• Pere Morey

Camins contra mentides-2: de Manacor a La Real

El 14 de setembre de 2012, a la ciutat de Manacor, JUBILATS PER MALLORCA reprenen els CAMINS CONTRA MENTIDES, una iniciativa que consisteix a caminar a peu per l'illa de Mallorca, informant, denunciant i mirant de deixondir la població, davant les cada cop més nombroses i barroeres mentides del Govern del PP que administra i representa tan malament les Illes Balears i Pitiüses.

Amb el suport d'entitats diverses - ATTAC-Mallorca, Drets Humans de Mallorca, Fundació s'Olivar d'Estellencs, GOB, Memòria Històrica de Mallorca, Obra Cultural Balear, STEI-i, etc. JUBILATS PER MALLORCA continuen marxant a peu per ciutats, viles, pobles i llogarets de Mallorca.

En aquesta ocasió s'han proposat de recórrer a peu les comarques del Llevant i del Sud de Mallorca, repartint-ne els fulls informatius que s'han editat. Ho fan des d'allà mateix on varen acabar la primera tongada, la ciutat de Manacor.

Durant catorze dies seguits, en JAUME BONET en TOMEU AMENGUAL, en PEP PLANAS i tota la gent que s'hi vulgui sumar s'acostaran a més d'una cinquantena d'indrets caminant a peu...

Durant la primera jornada, han recorregut els 22 quilòmetres que separen la ciutat de MANACOR, de la vila d'ARTÀ, després de passar per SANT LLORENÇ DES CARDASSAR. Pertot han estat molt ben rebuts i acollits, tan per part de la població com de l'autoritat local màxima, els batles respectius...

Dia mundial contra la malaltia d'alzhèimer

Avui capvespre hem assistit a la conferència excel·lent que ha fet al Club Diario de Mallorca el doctor Guillem Amer, neuròleg de l'Hospital Universitari de Son Espases. Ha tractat d'"Allò que cal saber sobre la malaltia d'alzheimer".

Amb una claredat magistral en l'exposició, el doctor Amer ens ha il·lustrat sobre el procés que segueix aquesta malaltia degenerativa, els avanços tècnics i científics que s'estan duent a terme, les mancances i defectes d'una atenció mèdica amb recursos insuficients, etc.

S'acosta la celebració del DIA MUNDIAL CONTRA LA MALALTIA D'ALZHEIMER que es fa cada any arreu del Planeta el 21 de setembre, amb la finalitat de fer front a l'impacte d'aquesta malaltia damunt de pacients i familiars afectats més directament.

L'Associació de Familiars d'Alzheimer de Mallorca -AFAM-, amb aquest motiu,organitza una sèrie d'activitats que s'orienten cap a l'estimulació cognitiva de persones malaltes d'alzheimer i d'altres demències lleus-moderades.

Esdevé una passa primera per contribuir a millorar substancialment la qualitat de vida d'aquestes persones i per evitar-ne alhora l'aïllament social i emocional.

També ofereix una atenció psicosocial a familiars i persones de l'entorn cuidador, atenent així les demandes d'aquest col·lectiu.

Dia 28 de setembre, a les 20:30 hores, al Club Militar es Fortí, al preu de 30 €, n'organitza el Sopar benèfic anual, com un dels actes commemoratius del Dia Mundial contra l'Alzheimer.

Malaltia neurodegenerativa terrible que s'està convertint en l'epidèmia veritable del segle XXI, els efectes nefasts de a qual pateix, directament o indirecta, gran part de les societats occidentals desenvolupades.

Tot al llarg del mes de setembre es realitzen una sèrie d'activitats i campanyes de sensibilització de la patologia de l'alzheimer:

• Xerrada del doctor Guillem Amer sobre "Els indicies de la demència. Claus per a un bon diagnòstic", a la seu d'AFAM (carrer de Rector Petro, 27 baixos - La Soledat), dimecres 19 de setembre, a les 17 hores. L'assistència i l'entrada és gratuïta, per a tothom que vulgui acudir-hi.
• Concert de la Banda militar de Balears, a l'església de la Soledat, a les 11:00 hores de dijous, 20 de setembre. L'entrada també és oberta a tothom i gratuïta.
• Sopar benèfic al Club Militar es Fortí, a les 20:30 hores, divendres 28 de setembre, al preu de 30 €.

La presidenta de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Mallorca, Francisca Servera Baño convida tothom a participar-hi.

L'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca

Per al proper dia 26 de setembre de 2012 està convocada la reunió ordinària de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca al Casal d'Immigrants i ONGD de Palma.

Hi ha xifres que es poden considerar mítiques o emblemàtiques o singularment significatives. En aquest cas, es tracta de la reunió núm. 50 d'aquesta assemblea ciutadana, des que es va crear el dia 8 d’abril de 2008, al local de la Fundació de Serveis per al Poble (C/ Francesc Borja Moll, 10, entresòl).

Se n'hi feia la primera reunió constitutiva, amb la presència de representants de totes les entitats que volien participar en un projecte engrescador de participació cívica.

L'ordre del dia s'establia allà mateix, per la mateixa gent que hi participava, en iniciar-s'hi la reunió, i que arreplegava representants de ATTAC (Maria Francisca Simonet), Drets Humans de Mallorca (Aina Calafat, Cecil Buele i Xisca Sampol), Entrepobles (Miquel Tugores), Fòrum Ciutadà (Miquel Ramon, Xisco Mengod i Guillem Ramis), Sindicat CGT (Helena Herrera) i Sindicat STEI (Francesc Ramis).

D'aleshores ençà, no han deixat de reunir-se periòdicament, amb la finalitat de posar en comú allò que fa cada entitat, de programar accions conjuntes i de compartir els anhels i les aspiracions més intenses de la ciutadania.

Val la pena de tenir present una iniciativa com aquesta que, bé sia a la Fundació Serveis de Cultura per al Poble, bé sia a l'Espai Solidari, bé sia al Casal d'Immigrants i ONGD de Palma, aconsegueix de reunir gent diversa, interessada a aportar elements positius de dinamització cívica, a partir d'allò que fa cadascú al seu redol.

Si se n'han de remarcar alguns aspectes, s'hi poden assenyalar:

La implicació de l'AMS de Mallorca en l'organització i l'impuls del Fòrum Social de Mallorca (FSMa), la seva participació en el Fòrum Social Mundial (FSM, Porto Alegre, Dakar...), en el Fòrum Social Català (FSCat), en el Fòrum Social de la Mediterrània (FSMed), en el Fòrum Social Europeu (FSE)...

La seva defensa aferrissada dels serveis públics, com a drets inherents a la ciutadania democràtica

La defensa d'una democràcia més participativa a l'interior de l'Europa del segle XXI

El paper de els institucions públiques, al govern, l'administració i la representació democràtica de la ciutadania

L'aportació d'iniciatives ciutadanes amb motiu de les diverses campanyes electorals, locals, insulars, autonòmiques, estatals, europees

La lluita contra mesures governamentals de caire bèl·lic, antisocial, contràries als drets adquirits democràticament, destructores del territori, etc.

La defensa, promoció, ús i impuls de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears

La lluita contra la corrupció política i a favor de la regeneració democràtica

La participació en el Consell de la Societat Civil de Mallorca

El suport a iniciatives ciutadanes que n'afavoreixen la participació: Jubilats per Mallorca, Sa TevaVisió, Agenda Llatinoamericana, etc.

Tot plegat fa que es pugui valorar molt positivament l'existència i el desplegament d'aquesta iniciativa ciutadana, nascuda a Mallorca l'any 2008, que continua ben activa i que resulta cada cop més necessària...