dilluns, 29 de març del 2010

Moviments socials, motor del canvi!

INTRODUCCIÓ

Estic molt content que m'hàgiu convidat a participar en aquest cicle de xerrades debat amb un fil conductor anticapitalista, -amb tres eixos principals, de moviments socials, educació, i ecologisme-. I que l'organització hagi pensat en mi com un ponent molt adient per a fer la xerrada de moviments socials, juntament amb n'Arnau Matas.

Agraesc a Borja Rosa i a Toni Pizà que m'hagin convidat a estar una estona amb vosaltres, per tractar d'un assumpte que em fascina i m'interessa moltíssim, des de fa molts anys: els moviments socials, com a motor de canvi.

Des de l'any 1969 ençà, m'he dedicat en cos i ànima a aportar el meu granet d'arena personal a moviments socials diversos. Des de la gratuïtat més absoluta (sense sou professional, vull dir).

Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca. Organitzacions de promoció i defensa dels drets humans (Drets Humans de Mallorca, Amnistia Internacional). Cooperació amb països del Sud (Àfrica, Amèrica Llatina, l'Índia). Defensa dels drets laborals de la classe treballadora (delegat sindical i afiliat, primer, a CCOO, i ara a la CGT). Reivindicació veïnal en barriades de Palma (AVV Camp Rodó i FAAVV de Palma). Militant en partits polítics (PCPE, PSM i ERC). A l'actualitat, membre de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca (des de fa més de 2 anys), participant en els tres fòrums socials de Mallorca, en els dos fòrums socials catalans i en el Fòrum Social de la Mediterrània (realitzats en conjunció amb el Fòrum Social Mundial, Porto Alegre 2001).

Més de 40 anys seguits de romandre implicat en moviments socials m'ajuden a tenir i mantenir certes opinions, actituds i comportaments que se'n deriven, i que m'alegra ben molt de poder compartir avui amb vosaltres, una estona.

Partint de Ciutat, de Mallorca, de les Illes Balears i Pitiüses, mentre construïm uns Països Catalans lliures i sobirans dins l'Europa del segle XXI, consider que els moviments socials esdevenen, més que mai, el veritable motor del canvi necessari. Pentura no n'és l'únic, però sí, sens dubte, el millor. No solament a l'àmbit econòmic i polític; també al social, al cultural i al mediambiental.

Es pot dir que moviment social és tota entitat o associació organitzada que mira d'aplicar-se a fer moure la societat, en el sentit que sigui (!): cap a la dreta, cap al centre, cap a l'esquerra, cap amunt, cap avall, cap ací o cap enllà, no importa.

Però, per a mi, moviment social com a tal és aquell que gira entorn de la transformació de la societat, en un sentit marcadament específic: contra el model neoliberal que perpetua el model capitalista que s'intenta imposar arreu del Planeta, i a favor d'un model més solidari, més participatiu, més revolucionari.
Som dels qui pensen que, de plantejaments revolucionaris fets pels moviments socials naixen pràctiques progressistes; de plantejaments progressistes, naixen pràctiques conservadores; de plantejaments conservadors, naixen pràctiques reaccionàries; de plantejaments reaccionaris, naixen pràctiques feixistes; i de plantejaments feixistes, naixen dictadures...

Miraré d'exposar-vos-ho amb quatre pinzellades. Llavors en podrem continuar parlant i debatent entre totes i tots. Tenint present que, si m'agrada compartir amb vosaltres el que en pens i mir de fer, encara m'alegra i em satisfà molt més saber què en pensau vosaltres, la gent jove més activa de Mallorca, i, sobretot, què hi feis o hi voleu fer.

1. Quin és el paper dels moviments socials en el context econòmic i polític actual?

Context econòmic i polític actual.
M'interessa remarcar-ne el marc al qual vull fer referència explícita: als Països Catalans (de Salses a Guardamar i de Fraga fins l'Alguer): sucats per estats europeus -l'espanyol, el francès i l'italià- entossudits a voler construir una Unió Europea que ens acabi d'engolir, impedint-nos d'esdevenir i comportar-nos com a nació lliure i sobirana!

Paper necessari:
Davant les enormes pressions diverses i variades que exerceixen les pràctiques polítiques (grans partits estatalistes), econòmiques (grans empreses multinacionals), socials (grans organitzacions sindicals venudes al capital i a l'Estat), culturals (grans monopolis i grups de pressió mediàtica), es fan necessàries més que mai certes pràctiques de moviments socials, no solament de resistència sinó també d'oferta d'alternatives que n'evidenciïn la millora.

Paper insubstituïble:
Allò que no facem nosaltres, membres de moviments socials més crítics amb la situació actual, més oberts a la transformació de la societat que tenim, amb la finalitat d'aconseguir-hi la societat que volem, no ho farà ningú.

Paper inajornable:

L'anomenada crisi financera, de caràcter econòmic, iniciada de manera més traumàtica als EUA el mes d'agost de 2007, fa veure més clarament que mai la necessitat inajornable d'empènyer fortament cap a un canvi radical.
No solament de model econòmic, sinó també de model polític, social i cultural. Amb paradigmes nous que n'inverteixin la marxa endins, cap a un segle XXI que superi les contradiccions enormes que imposa el capitalisme i que porti, de bon de veres, a eliminar la fam i la misèria que s'estén i escampa cada cop més intensament arreu del Planeta, sobretot a l'hemisferi Sud.


2. Com ens podem organitzar com a societat civil?

Una societat civil diversa, pentura massa tancada en si mateixa:
L'allau immigratori potser sigui un dels elements que faci més palesa que mai la diversitat creixent amb què anam construint les nostres societats. Alhora que s'hi fan evidents no poques actituds i comportaments característics d'ambients socials avesats a romandre tancats en si mateixos.
Cal organitzar-nos conjuntament amb la gent immigrada que s'acosta als Països Catalans. Tenen molt d'enriquidor a aportar-hi.

Una societat civil superactiva, pentura força descoordinada:
Mirant Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses, el país sencer, hi descobrim senyals clars d'una societat civil activa i dinàmica, constituïda per entitats i associacions organitzades, enfortides per l'acció de persones inquietes i decidides...
Alhora, podem detectar-hi que són massa pocs els vincles d'unió que enllacen persones, entitats i accions d'indrets allunyats de l'entorn més immediat.
Cal enfortir-ne l'organització mútua, emprant amb molta més intel·ligència i i fermesa -amb molt més seny i molt més ímpetu- les eines que posen a les nostres mans les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Una societat civil en xarxes, però no en una xarxa organitzada:
Cada cop són més nombroses les xarxes socials que anam teixint diàriament entorn de causes i d'assumptes de gran diversitat.
Puc parlar-vos d'un dels exemples més evidents: el Fòrum Social Mundial que neix l'any 2001 a Porto Alegre. Tot i els esforços considerables realitzats, als àmbits locals, regionals, estatals, continentals, etc. 10 anys després d'haver nascut, encara resulta difícil activar de debò una xarxa de xarxes, com la que pot arribar a ser “Club Belem Expandit” -muntada amb motiu de l'FSM-2009 celebrat a Brasil, Belém do Pará, l'any passat mateix-.
Cal que treballem en xarxa, des d'allà on treballam en directe rigorós, de manera que arribem a comunicar-ho i a obtenir-hi informacions d'altri que ens enriqueixin mútuament.


3. Com es coordinen els diferents moviments socials amb un horitzó de canvi comú?

Mitjançant les ganes de sumar més que de restar:
No conec receptes infal·libles que portin inexorablement i automàtica fins a la coordinació efectiva i duradora dels diferents moviments socials. Sí que vull apuntar com a element que consider imprescindible les ganes de sumar més que de restar: en dir sumar, vull dir, enfortir el que tenim, més que afeblir-lo; consolidar el que som, més que diluir-lo; valorar positivament tot quant som i tenim, més que subestimar-lo.

Mitjançant el respecte i el diàleg en la diversitat:
No crec que sia suficient romandre força actiu únicament i exclusiva en el redol més acostat i propi, d'aquelles persones, entitats o grups que ens puguem considerar més afins.
Ens cal incrementar les dosis de respecte i de diàleg amb persones, entitats o grups diferents del nostre àmbit més proper.
La diversitat, per a nosaltres, ha de ser considerada com una gran riquesa cultural, política, social, econòmica, cultural i mediambiental

Mitjançant accions pràctiques realitzades conjuntament:
Les idees, els plantejaments teòrics, les paraules, els documents esdevenen elements força necessaris, a l'hora d'establir mecanismes que portin els moviments socials a convertir-se en motors de canvi efectius.
Necessaris, però insuficients.
Cal fer la passa més agosarada de passar a la pràctica d'accions concretes, realitzades conjuntament, en la mesura de les possibilitats de cadascuna de les organitzacions socials que conformen els moviments socials diversos del nostre entorn més immediat.

CONCLUSIONS:

1.Si algun encàrrec vos he d'encomanar -com a amant apassionat de la llibertat, la justícia i la solidaritat- és el de convidar-vos a seguir les passes que he fet jo mateix, suggerint-vos d'integrar-vos en alguna de les xarxes socials existents (o creant-ne de noves, si cal): a partir de la defensa aferrissada dels drets humans.

2.Vos convid a aprofundir en allò que s'anomenen els Drets Humans Emergents. A partir d'ací, pens que podeu contribuir enormement a fer que els moviments socials d'aquesta terra nostra avancin i vagin molt més lluny d'allà on es troben hores d'ara.

3.Es tracta de promoure la defensa dels 55 Drets Humans Emergents -DHE- (Barcelona, 2004), a l'interior de la nostra societat, característica del segle XXI, promovent-hi un tipus de democràcia que resti dotada d'aquests 6 caires: igualitària / plural / paritària / participativa / solidària i garantista:
http://www.idhc.org/cat/documents/CDHE/DDHE.pdf S'ho paga girar una ullada cap al contengut d'aquella Declaració Universal de Drets Humans Emergents, que neix de la societat civil global a l’inici del segle XXI, amb l’objectiu de contribuir a dissenyar un nou horitzó de drets que serveixi d’orientació als moviments socials i culturals de les col·lectivitats i dels pobles.
Tant de bo que puguem aconseguir que aquesta Declaració Universal de Drets Humans Emergents s’arribi a inscriure en les societats contemporànies, en les institucions, en les polítiques públiques i en les agendes dels governants, a partir d’una nova relació entre la societat civil global i el poder constituït democràticament. Vet ací l'enumeració d'aquests 55 drets humans emergents que proclama la Declaració de 2004, a Barcelona:
1. Títol I. Dret a la democràcia igualitària
2. Article 1. Dret a l'existència en condicions de dignitat.
3. El dret a la seguretat vital
4. El dret a la integritat personal
5. El dret a la renda bàsica o ingrés ciutadà universal
6. El dret al treball
7. El dret a la salut, a l’assistència sanitària i als fàrmacs
8. El dret a l'educació, al saber i al coneixement i a la formació continuada i inclusiva i a l'eradicació de l'analfabetisme
9. El dret a una mort digna
10. Article 2. Dret a la pau.
11. Article 3. Dret a habitar el planeta i al medi ambient.
12. Article 4. Dret a la igualtat de drets plena i efectiva.
13. El dret a la igualtat d’oportunitats
14. El dret a la protecció dels col·lectius en situació de risc o d’exclusió
a. Els nens, nenes i adolescents tenen dret a la protecció
b. Les persones grans tenen dret a una vida digna i autònoma
c. Els immigrants tenen dret al reconeixement i gaudi dels drets proclamats
d. Les persones amb discapacitat tenen dret a participar i formar part activa de la societat

15. Títol II. Dret a la democràcia plural. Article 5. Dret a la democràcia plural.
16. El dret a la pluriculturalitat
17. El dret individual a la llibertat cultural
18. El dret al reconeixement i protecció de la identitat cultural comuna
19. El dret a l’honor i la imatge pròpia dels grups humans
20. El dret dels pobles indígenes, els afrodescendents i les persones que els integren a mesures especials de reconeixement
21. El dret a la llibertat de consciència i religió
22. El dret a la informació
23. El dret a la comunicació
24. El dret a la protecció de les dades personals

25. Títol III. Dret a la democràcia paritària. Article 6. Dret a la democràcia paritària
26. El dret a la igualtat de les dones en relació amb els homes
27. El dret a l’autodeterminació personal i la diversitat sexual
28. El dret a l’elecció dels vincles personals
29. El dret a la tutela de totes les manifestacions de comunitat familiar
30. El dret a la salut reproductiva
31. El dret a la representació paritària

32. Títol IV. Dret a la democràcia participativa. Article 7. Dret a la democràcia participativa.
33. El dret a la ciutat
34. El dret a la mobilitat universal
35. El dret universal al sufragi actiu i passiu
36. El dret a la consulta, a ser consultat
37. El dret a la participació
38. El dret a l’habitatge i a la residència
39. El dret a l’espai públic, a la monumentalitat i la bellesa urbanística
40. El dret a la mobilitat local i a l’accessibilitat
41. El dret a la conversió de la ciutat marginal en ciutat de ciutadania
42. El dret al govern metropolità o plurimunicipal

43. Títol V. Dret a la democràcia solidària. Article 8. Dret a la democràcia solidària.
44. El dret a la ciència, la tecnologia i el saber científic
45. El dret a participar en el gaudi del bé comú universal
46. El dret al desenvolupament

47. Títol VI. Dret a la democràcia garantista. Article 9. Dret a la democràcia garantista
48. El dret a la justícia internacional i a la protecció col·lectiva de la comunitat internacional
49. El dret i el deure d’eradicar la fam i la pobresa extrema
50. El dret a la democràcia i a la cultura democràtica
51. El dret a la veritat i a la justícia
52. El dret a la resistència
53. El dret i el deure de respectar els drets humans
54. El dret a un sistema internacional just
55. El dret a la democràcia global

4. Convidant-vos, també, a preparar-vos intensament i profunda perquè arribeu a fer política activa, institucional, radical. Tenint present que, si no la feim nosaltres, ens la faran per nosaltres. En política, o la fas tu o te la fan uns altres.

5. Finalment, recomanant-vos de seguir amb interès allò que es planteja, proposa i realitza l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, una entitat que aglutina unes dues dotzenes d'entitats, associacions i organitzacions diverses i plurals, que miren d'incidir en accions tendents a lluitar contra el model neoliberal que imposa el sistema capitalista arreu del Planeta, seguint les orientacions que sorgeixen del Fòrum Social Mundial.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 29 de març de 2010

L'OJIPC, al Palau de la Música Catalana (2)

L'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans -nascuda a Mallorca l'any 2004- arriba al cim de les seves actuacions simfòniques, amb un concert que fa al mateix Palau de la Música Catalana, a Barcelona, diumenge dia 11 d'abril, a les 21 hores.

Els cinc anys de trajectòria frenètica, en l'actuació d'aquesta norantena de joves i al·lotes que provenen de tots els territoris que conformen els Països Catalans -de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer- passant també pel Principat d'Andorra; es veuen ara compensats amb aquest concert institucional que es realitza en aquest recinte emblemàtic.

A mida que s'acosta el dia, van apareixent als diversos mitjans de comunicació i fent-se públiques les dades relatives al concert, que surt publicat a la web de la màxima institució musical catalana.

A Barcelona, fins i tot el mateix programa del Puyal, en la retransmissió del partit de futbol Barça-Stuttgart de la "Champions" (l'estona inicial, minut 21:50), no dubta a fer publicitat gratuïta d'aquest concert.

A Madrid, el mateix periòdic El País (dijous, 25 de març de 2010) en fa publicitat ben visible



S'estén, també, per la xarxa de les xarxes una notícia com aquesta:

  1. Cinquè aniversari de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans.- Xarxa.net (27-03-2010)

dimecres, 24 de març del 2010

Com un ciutadà assaltat, estafat i robat per l'Agència Tributària (1)

Avui mateix, el dia que l'ex president Jaume Matas ha estat cridat per donar comptes davant la Justícia sobre molts delictes de què se l'acusa, rep i sign un certificat de rebuda d'un correu que em deixa blanc com la paret i glaçat com un gelat.

Tenc la impressió d'haver estat assaltat, estafat i robat per una d'aquestes administracions públiques d'aquesta terra nostra que consider de les més nefastes i xereques: l'Agència Tributària Illes Balears.

Amb el títol ressonant de “Dades del pagament telemàtic. Comunicació inici del procediment de comprovació limitada amb notificació de la proposta de liquidació de la taxa per serveis relatius al tractament de residus sòlids urbans de l'Ajuntament de Palma”, entenc que se'm diu i se m'indica que he de pagar 432,14 euros, corresponents als anys 2007, 2008, 2009 i 2010.

Quasi res!

Mir a veure si algun d'aquests anys passats que se m'assenyalen no n'he pagat alguna, de les taxes corresponents. I efectivament, veig que sí, que les he pagades totes religiosament. Ho comprov amb els rebuts que guard zelosament, pel que pogués succeir, i veig que l'any 2007 vaig abonar religiosament, l'any 2008, l'any 2009 i l'any 2010 estic a punt de pagar-hi .

Quasi res! Un munt d'euros abonats per una bossa de fems que dos jubilats com nosaltres no arribam a omplir mai amb més d'un kg cada dia!

Vull aclarir de què va la cosa aquella de les maleïdes “dades del pagament telemàtic”. Mir d'entrar dins la web d'informació general que se m'indica,

No n'arrib a treure trellat!

Hi he enviat un correu electrònic amb aquests termes. Romandré a l'espera de la resposta que se'm vulgui fer arribar...

“He rebut per correu certificat, signat abans de saber-ne el contengut, una proposta de liquidació que ascendeix a 432,14 euros corresponents a l'any 2007, 2008, 2009 i 2010. I necessit que se'm donin explicacions sobre aquesta notificació inesperada. Moltes gràcies.”

Veient com s'administren els recursos públics en aquesta terra nostra, cada vegada som més partidari d'exercir la INSUBMISSIÓ FISCAL GENERALITZADA!

A veure si aconseguim que no ens prenguin més el pèl!

dilluns, 22 de març del 2010

Manifestació a Palma, contra la corrupció política



Dissabte, 20 de març de 2010, el centre de Palma s’omplia de manifestants que aixecaven les seves veus, cartells, pancartes, denúncies contra la corrupció política i a favor d’una dignificació de la democràcia.

Havien estat convocats per una Plataforma recentment creada, que aconseguia d’arreplegar-hi gent, de Ciutat i la Part Forana, en nombre molt superior a les dues anteriors convocatòries efectuades: entre 3.000 i 4.000 persones recorrien el trajecte que va des de la plaça d’Espanya fins a la plaça de Cort.

 Amb PANCARTES:
"Contra la corrupció! Participació ciutadana!"
“Canviem el sistema per acabar amb la corrupció”
“Menys corrupció, més pensions”
"+ Ocupació i - Corrupció"
“Contra la corrupció, la força del jovent”
“Que no nos engañen, es nuestro dinero, basta ya de tantos robos”
"Políticos trincones, en Mallorca los hay a montones"
“Fora corruptes a ses nostres institucions”
"PP-UM: Lladres"
"Només una regeneració social durà una regeneració política"

 CARTELLS
"Contra la corrupció! Participació ciutadana!"
“Prou”
"Prou de xorisos"
"Mallorca Sol i Xusma"
“Basta ya de corrupción”
“Busco partido político ¡No corrupto!
"Basta ya de corrupción"
"600 millones desaparecidos"
"Actuad! Despertad!"
"Matas es el Ali Babá y los 10.000 ladrones"
"Corruption=Genocide"
"Del rei Jaume i de la reina Maria Antonieta no volem descendència"
“Volem els nostres diners”
“Salvem la democràcia”
"Unió de Mangantes! Polítitcs Putrefactes! Torneu els doblers!
"Sí a la política neta! No als abusos i la corrupció!"

 SLÒGANS
"Contra la corrupció! Participació ciutadana!"
"Els doblers! Els doblers! Els doblers!"
"Contra la corrupció! Participació ciutadana!"
"¡No en volem cap que no sigui dels nostres no en volem cap que mos hagi robat!"
"Lladres, corruptes, a sa presó!"
"Que tornin els doblers!"

 DENÚNCIES
"Contra la corrupció! Participació ciutadana!"
"Caso Funeraria Palma"
"Caso Bitel"
"Caso Maquillatge Video Uhhh"
"Caso Can Domenge"
"Caso PPalma Arena"
"Caso Andratx PPlotazo"
"Caso Turisme Jove PP"
"Caso Scala Cola Cao"
"Caso Operación Voltor Xanxullo gros"

dimarts, 16 de març del 2010

Suport a Ràdio Televisió de Mallorca

Som dels qui pensen i creuen que l'ens públic Ràdio Televisió de Mallorca s'ha convertit en un dels mitjans de comunicació local que informen millor. Tant pel que fa a les tècniques emprades, com pel que comporta de participació plural i diversa, de persones i d'entitats.

L'equip que dirigeix la professional excel·lent Marisa Goñi, entre d'altres elements, ha aconseguit de superar l'estadi d'una etapa anterior -marcada fortament per comportaments titllats de corruptes- i ha col·locat l'ens públic al més alt nivell de qualitat.

I tot això amb un pressupost que pot qualificar-se com a mínim de molt magre...

Si fan goig de veure certs programes que hom pot gaudir davant la pantalla de la televisió, o d'escoltar-ne d'altres per la ràdio, molt més goig fa encara entrar dins les web respectives i veure'n els avanços que s'hi van implantant de manera gradual: molt més intensament que en altres mitjans que compten amb pressuposts moltíssim més superiors!

Som dels qui pensen i creuen que tot Mallorca s'hauria d'avesar a sintonitzar ONA Mallorca i TV Mallorca, cada dia una estona. Esdevé una pràctica molt saludable, a l'hora que es rep informació clara i directa de la gent que hi pren part.

Per això, m'ha alegrat ben molt, avui, haver tengut l'oportunitat d'accedir al Consell de Mallorca, en nom de l'AMS de Mallorca, per lliurar-hi la DECLARACIÓ DE L'ASSEMBLEA DE MOVIMENTS SOCIALS DE MALLORCA, DAVANT LA POSSIBLE DISSOLUCIÓ DE L'ENS PÚBLIC DE RÀDIO I TELEVISIÓ DE MALLORCA, juntament amb el secretari del Fòrum Social de Mallorca, el bon company de lluites socials, Miquel Ramon.

dimarts, 9 de març del 2010

Cinc vistes del concert de l'OJIPC a Lisboa

1) Amb l'anunci fet públic a la seu de l'Institut Ramon Llull, a Palma, s'inicia el camí que porta l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans fins a Lisboa, a fer el primer concert a l'estranger, en commemoració del Dia de les Illes Balears a l'exterior

(Palma, 26 de febrer de 2010, matí)

Anunci de concert de l'OJIPC a Lisboa from Cil Buele on Vimeo.

2) Tot d'una que arriben a Lisboa la quarantena de components de l'OJIPC, es posen a fer els assaigs corresponents, a la Sala d'Audicions de l'Hotel on romanen allotjats.

(Lisboa, 1 de març de 2010, matí i capvespre)

Assaig de l'OJIPC a la sala d'audicions de l'Hotel, a Lisboa from Cil Buele on Vimeo.

3) El mateix dia del concert, al matí, l'OJIPC es fa present per primera vegada a la Sala dels Miralls del Palau Foz, on realitza els darrers assaigs.

(Lisboa, 4 de març de 2010, matí)

4) La tarda del 4 de març de 2010 esdevé una fita històrica en la trajectòria musical de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, creada a Mallorca l'any 2004: Concert de l'OJIPC al Palau Foz!

(Lisboa, 4 de març de 2010, capvespre)

5) En un àlbum de fotos es recullen imatges fixes sobre un esdeveniment tan singular com és ara el concert de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans a la ciutat de Lisboa.

dilluns, 8 de març del 2010

Primer concert de l'OJIPC a l'estranger

Massa sovint s'esdevé que determinades iniciatives culturals singulars, sorgides a Mallorca en l'àmbit de la música clàssica, hi passen desapercebudes i reben molt poca atenció per part dels mitjans de comunicació convencionals.

Hi resulten força més ben valorades, fora de la Roqueta nostra!

És el cas de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Creada per l'entitat mallorquina Forum Musicae que presideix Magda González Crespí, des de l'any 2004 ençà ha realitzat diversos concerts simfònics.

Roman integrada per joves d'entre 18 i 26 anys, d'arreu dels territoris que van de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer.

Enguany, per primera vegada en la seva història, l'OJIPC ha sortit fora dels territoris i ha realitzat un concert excel·lent al Palau Foz.

Situat al mateix centre de la ciutat de Lisboa, a Portugal, representa una fita històrica en la trajectòria de l'Orquestra.
Va ser dijous, dia 4 de març, amb motiu de la celebració del Dia de les Illes Balears, per invitació de la directora adjunta de l'Institut Ramon Llull, Fanny Tur.

Per primera vegada en la seva història, també, l'OJIPC ha fet un concert només amb peces musicals d'autors dels Països Catalans, íntegrament, recuperant-ne creacions artístiques singulars.

Per primera vegada en la història, finalment, l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans ha interpretat, i enregistrat en un CD, algunes obres musicals que resultaven inèdites fins ara.

Enhorabona a tots els joves components de l'Orquestra, a l'equip tècnic de l'OJIPC, al seu director adjunt Carles Gumí, al pianista Miquel Estelrich, i a qui n'és l'ànima creadora i mantenidora, la professora mallorquina de música, Magda González.

L'OJIPC, en concert a Lisboa

Tant de bo que, per molts d'anys, puguem gaudir d'aquesta iniciativa cultural tan singular en l'àmbit de la música creada i recreada als Països Catalans.

Alguns enllaços d'interès:

  1. Ple total al primer concert internacional de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. El concert és una de les activitats de la setmana Be Balears a Portugal.-
    Institut Ramon Llull
  2. A Cultura das Ilhas Baleares desembarca em Lisboa.-
    Xarxa universitària d'estudis catalans a l'exterior
  3. Primer concert de l'OJIPC a l'estranger.-
    Sóc un rodamón
  4. Palácio Foz. A Orquestra «Joves Intèrprets dels Països Catalans» (OJIPC)* nasceu em Palma de Maiorca, em 2004, estimulada pelo Forum Musicae, Centro de Dinamização dos Ensinos Musicais nas Baleares.-
    Juventude Musical Portuguesa
  5. La cultura Balear visita Portugal.-
    La Veu de Mallorca
  6. Semana Cultural das Ilhas Baleares.-
    Associaçao Portuguesa de Sociologia
  7. Setmana de la cultura balear a Lisboa.-
    Ballaruga Serveis Culturals
  8. Primer concert de l'OJIPC a l'estranger.-
    Promocat
  9. Concert de l'OJIPC a Lisboa.-
    Facebook
  10. L’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans és internacional.-
    Diari de Balears
  11. Concert a Lisboa Orquestra de Cambra de l'OJIPC.-
    Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans
  12. La programación cultural empieza en Lisboa del 1 al 4 de marzo y termina en la ciudad invicta día 6. La creación cultural de las Islas Baleares visita Portugal con una muestra de su literatura, de su música y su arte.-
    Libertad Balear
  13. La literatura, la música y el arte balear se reivindican en Lisboa y Oporto.-
    Diario de Mallorca