Quan m'arriba la notícia de la mort del bon amic i company de lluites escoltes, en Josep Maria Magrinyà i Brull, dirigent actiu del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, em surt de l'ànima el desig, sincer i profund, que descansi en pau!
Fa més d'una dotzena d'anys, vaig escriure això, referit al matrimoni Magrinyà-Bosch:
“Escoltisme i Guiatge, amb vosaltres, es va convertint en respecte a la natura i les persones.
Fer país independent.
Lluita i festa al mateix temps.
Joc d'infants, feina d'adults.
Ús normal de la llengua pròpia, catalana de nom, mallorquina de llinatge.
Paritat d'homes i dones.
Civisme i democràcia.
Un grapat de signes ben vitals.
Tot un enfilall de fets i d'obres, en bé d'altri.
Escoltisme i Guiatge, amb vosaltres, globalitza i transcendeix.
Marca vides, deixa marques.
Apunta lluny i apunta amunt.
Obre horitzons de pint en ample.
Fa caure murs, aixeca ponts.
Marca fites d'una Europa solidària.
Fa camí cap un món globalitzat de bon de veres, sens permetre-hi cap casta d'exclusió ni privilegi.
Mira al sud i es gira al nord, veu l'oest i esguarda l'est; d'on arriben vuit oratges portadors dels vents del món.
Ben agraït per tot quant heu fet, a Mallorca, dins i fora, vos recorda especialment qui valora vostra tasca".
ALGUNES DE LES RESPOSTES REBUDES:
Francesc Homs Ferret
Estimat Cecili,
Gràcies ! ...
M'arriba de la teva mà la notícia de la mort de Josep Maria Magrinyà. Persona molt estimada per molts i per tota la nostra família Homs-Ferret.
La mort d'un amic sempre ens colpeix, però en aquest cas t'he de reconèixer que supera la tristesa que ens provoca, la satisfacció que ens dóna observar el rastre de vida tan plena que ell ha tingut.
Una vida d'autèntic compromís amb al seu país: Mallorca, que estimava amb profunditat; compromís amb el proïsme, identificat en els valors del l'Escoltisme i el Guiatge; i una vida impulsada i alimentada per la fe i els valors cristians. Quin testimoniatge!! Senzill, autèntic,vconstant, des-interessat.
No cal proposar-se fer grans espectacularitats per descobrir el sentit a la vida: estimar. La seva, va ser una vida plena de sentit i humana. Va estimar, a una família, a un gran cercle d'amics, al seu país, al proïsme.
Un referent de vida normal, però autèntica, compromesa en uns valors que han fet de la seva llarga vida, una vida plena de sentit i testimoniatge. Un exemple ...
Ell va veure morir els nostres pares: l'Eladi i la Maria. Ben segur que es trobaran i que seguiran junts...
Mantingueu-me informat dels actes que feu.
Gràcies
Una abraçada
Apolonia Gené Ramis
Quina pena! i quins records! Em sap un bon greu. Molt!
Però alhora em deixa molt satisfeta pensar que va tenir una vida plena de curolles i d'il·lusions, que va viure amb alegria, amb entusiasme i amb molt de coratge... i jo tenc es conhort d'haver-ne estat una des beneficiaris, una de ses nines que va créixer a dins es seu entorn escolta, solidari, catalanista (mallorquí de llinatge, com tu dius) i especialment acollidor... perquè a ca seva sempre hi havia un forat per a tothom i a més, sa garantia de trobar es seu somriure. Aquest somriure que va conservar fins i tot quan ja es temps havia llimat una part ben important des seu físic, només des seu físic, perquè per sa seva empenta tranquil·la, seguia impulsant es seu somriure...
Adéu, Sr. Magrinyà i GRÀCIES PER TOT.
