Cooperativa agrària Allima Cacao de Chazuta, en mans mallorquines

    Ben de matí, Roberto Acuña Marín es fa present a l’hotel Palm Tarapoto on ens allotjam. Amb motocarro, tots tres ens adreçam a la terminal de bussetes que duen fins a la municipalitat distrital de Chazuta, en una hora i mitja aproximadament.

Cooperativa agrària ALLIMA CACAO del Perú, premiada a París

    Tornam a passar pel districte de Juan Guerra. Feim el trajecte per una carretera que voreja el riu Mayo, enmig d’una vegetació tan exhuberant que ens envolta de verdor per totes bandes, fins al capcurucull de les muntanyes, tapades a estones per niguls baixos que amenacen de descarregar la pluja tropical característica de la regió. 
    Val a dir que, fins suara mateix, no tenc la sort de veure ploure en aquest indret del Perú. Em diuen que és un fenomen de veure, mai vist enlloc més, per les barrumbades fortes, totes seguides d’un sol resplendent. 
    De fet, el sol llueix a les totes els dos dies que hi duc present. Hi fa una calor de mil dimonis.
    En un revolt determinat, veim que el riu Mayo s’uneix al riu Huallaga. Aquest, al seu torn, desemboca en el Marañón, que va a parar a l’Amazones. Aquest, amb una longitud de 7.020 quilòmetres, és considerat el més llarg del món i desemboca definitivament a l’oceà Atlàntic, per la costa nord-est del Brasil. 
    Admirable, aquesta natura paradisíaca! Les aigües de pluja que cauen damunt d’un país que voreja l’oceà Pacífic, com és ara el Perú, a l’alçada del Nevado Quehuisha, a Arequipa, a la Quebrada Apacheta, van a parar, després de milers de quilòmetres de recorregut, a l’oceà Atlàntic.     
    Pràcticament el riu Amaçones travessa tot el continent sud-americà, d’oest a l’est, recollint aigües caigudes a una vuitena de països llatinoamericans: Perú, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guaiana, Surinam i Veneçuela.
    Arribam a Chazuta en la busseta. Personal que hi treballa ens acull la mar de bé. Tot són dones. Tècniques que hi treballen, o treballadores que elaboren els productes derivats del cacau i del macambo. 
    Es tracta d’una cooperativa agrària que  s’inicia el mes de gener de l’any 2009 amb una trentena de socis que es proposen de substituir el cultiu de la coca per al narcotràfic, amb el cultiu del cacau per a la producció i exportació de xocolates diverses. A l’actualitat són més de tres-cents els socis que s'integren dins aquesta cooperativa.
    Al catàleg actualitzat de productes elaborats, n’hi figuren més d’una dotzena. L’any passat només n’hi arrib a destriar 8.
    M’adon que avui dia elaboren, distribueixen i exporten a l’exterior: macambo torrat, cacau orgànic, xocolata biter (70% cacau), xocolata biter (70% macambo), xocolata macambo (60%), xocolata macambo (60% amb cafè), xocolata tassa, concentrat polpa de cacau, destil·lat mucil pasteuritzat i/o congelat, snack macambo amb xocolata.
    Molt amablement, ens expliquen els detalls de l’elaboració d’aquests productes, ens acompanyen a recórrer les instal·lacions i ens conviden a assaborir-los tots, una mica.
    M’interessa moltíssim que em parlin d’un dels PPPP (Petits Projectes Personals Peruans) que l’any passat em vaig proposar de fer-hi suport: l’adquisició d’una maquinària més potent, una conxadora/refinadora que permeti a les dones d’aquesta cooperativa refinar millor i més ràpidament el cacau que els serveix per a elaborar les xocolates. 

    Dels 15.000 euros que val, amb les aportacions ja realitzades i rebudes d’una vuitantena de persones generoses d'arreu de Mallorca, n’hem pogut aconseguir 10.000€. Cosa que ja permet de poder-la comanar a una empresa de Lima, mentre som a l’espera d’obtenir, si pot ser abans de Nadal, els 5.000 euros que hi manquen.
    Si t’hi apuntes, has de sabre que és molt fàcil fer-ho:
    Basta que vagis a qualsevol oficina de Correus (o a qualsevol Locutori) i enviar la quantitat d’euros que desitgis, SEMPRE MITJANÇANT WESTERNUNION (6€ de comissió, per a qualsevol quantitat), a nom de:

ROBERTO ACUÑA MARÍN
DNI 01106130
+051 986881364
TARAPOTO (PERÚ)

    MOLT IMPORTANT: tot d'una m'has de passar una FOTO del comprovant que hi donen, al meu telèfon de contacte (+34 667 79 58 80) 

    Un cop visitades les instal·lacions de la Cooperativa Agrària Allima Cacao de Chazuta, anam a dinar a un dels restaurants del port de Chazuta. Hi assaboresc un bon plat de «sudado de salmón con arroz, frejoles y yuca», regat amb «chicha de maíz dulce» i «refresco de piña».
    M’impressiona moltíssim veure el port de Chazuta, a la vora del riu Huallaga per on transiten canoes i barques característiques de la selva amazònica peruana, avui dia motoritzades. 
    Altre temps, em diuen, s’esdevé lloc emblemàtic per al tràfic de la cocaïna, cosa que hi comporta substanciosos ingressos econòmics. 
    Tot i que no se n’hi veu cap mostra d’un resultat positiu, ni en les seves infrastructures, ni en les seves edificacions, ni en cap aspecte que pugui fer-hi veure un passat, relativament recent, tan enriquidor.
    Retornam a la ciutat de Tarapoto, pel mateix camí d’anada amb una altra de les bussetes transportadores del passatge que les empra al preu de 10 S/ per persona (2,50€).

         Amb el desig avançadíssim que passem unes BONES FESTES DE NADAL 2025 I DE CAP D'ANY, des de l'interior de la selva amazònica peruana, la meva salutació més cordial  amb una abraçada entranyable, tan mallorquina com andina, tan peruana com catalana.

«Comunidad de Niños Sagrada Familia», a Ventanilla (Lima)

 
    Sempre que viatj al Perú i pas pel districte limeny de Puente Piedra, faig tots els possibles per visitar una de les iniciatives més admirables que conec, pel que fa a l’acollida desinteressada, voluntària i compromesa d’infants desprotegits.

    Des que en faig la descoberta el mes de maig de l’any 2020 , m’hi som atansat en tres ocasions.
    Cada vegada que hi vaig i ho veig, me’n surt molt més colpit, impressionat, bocabadat, meravellat,  de trobar-me davant un dels veritables «miracles» que es produeixen avui dia damunt d’aquest planeta nostre: l’acollida amorosa, tendra, alhora que exigent i disciplinada, de més d’un milenar d’infants desprotegits familiarment, que hi troben aixopluc indescriptible.
    Gràcies a la tasca que hi desplega, des de fa dècades, el laic compromès en la Teologia de l’Alliberament, de nom Miguel. No conec cap altra iniciativa solidària tan consistent, ferma, desenvolupadora de la personalitat individual i col·lectiva com aquesta, enlloc.

    L'ocasió darrera, l’any 2025, em serveix per veure que, lluny de romandre dins la inactivitat o la monotonia, hi continuen desplegant iniciatives innovadores que ultrapassen els límits físics d’unes instal·lacions cada cop més consolidades al districte limeny de Ventanilla, Lima-Nord.
    No conforme en ampliar-ne l’àmbit d’actuació fins a la mateixa selva amazònica peruana, on s’ha abocat a construir-hi cases de fusta per a persones d’edat avançada – me’n mostra l’adquisició recent de maquinària que hi transportarà un dia d’aquests, per facilitar-ne la tasca -; també pensa en projectes de col·laboració a Piura, al nord del Perú, facilitant-hi una perforació de terrenys encaminada a obtenir aigua per a les poblacions que en pateixen les mancances.

    Per a mi, que el més admirable de tot plegat, és la seva convicció profunda de ser estimat per un Déu que, en Jesús, «el seu Flaco», l’encamina, l’orienta, l’enforteix, li fa confiança i el protegeix de qualsevol possible mal que pugui caure damunt d’ell.
    El seu parlar i, sobretot, la seva praxi quotidiana indefectible, transpua grans dosis d’aquella religiositat popular peruana, tan profundament arrelada en la població més senzilla i modesta del país andí.

    Vivim  en ple estat d’Emergència nacional decretada pel nou govern peruà.  L’extorsió està a l’ordre del dia, i no passa setmana que no es faci pública la notícia d’alguna persona assassinada per aquest motiu. 
    L’Estat d’Emergència nacional a Lima i Callao sembla que no serveix gaire, perquè així i tot, se’n continuen cometent, d’assassinats, un darrere l’altre.
    És molt generalitzada l’opinió que serà mal d'aturar aquesta violència desfermada! 
    És més, bona part de la joventut, l’anomenada Generació Zeta, i alguns altres sectors de la societat peruana, reclamen actuacions semblants a les de Bukele a el Salvador: mà dura, implacable, contra la delinqüència, amb presons molt més endurides que les existents hores d’ara al Perú. Que ja hi són molt dures!

    Davant d’un panorama tan fosc i negatiu, la Comunitat Infantil de Ventanilla apareix com una llum esperançadora d’un altre món possible, millor que l’actual, basat en el respecte cap a les persones i la natura, l’educació crítica individual i col·lectiva, la convivència pacífica en la diversitat, i la fe profundament arrelada en un Déu alliberador de tot mal.

De Mallorca a Perú, de bell nou

Vint-i-quatre hores abans de partir de bell nou cap al Perú, on faig comptes de seguir les passes que el papa Lleó XIV va fer en aquest país d’Amèrica Llatina (Chulucanas, Trujillo, Chiclayo i Callao) durant una vintena d'anys, deixant-hi petjades significatives, no em puc estar d’agrair la col·laboració que m’han prestat fins ara, quant al suport a algun dels 6 microprojectes peruans personals iniciats l’any passat. 

Són 113 les aportacions rebudes, amb un total recaptat de 20.633,31€. Ho agraesc de tot cor. Gràcies a  aquests ajuts, ja hem superat la meitat del que ens havíem proposat l’any passat: 

1) Una Biblioteca virtual amazònica, amb 2.900€ enviats a Yurimaguas (selva peruana). Ja feta.

2) Una Caseta modesta a família necessitada, amb 3.200€ enviats a Moyobamba (selva peruana. Ja feta.

3) Una màquina Conxadora/refinadora de cacau per elaborar xocolata, 8.593,65€ a Tarapoto (selva peruana). Més de mig fet.

4) El Manteniment de 1.200 infants sense llar, amb 9.000€ recaptats i encara no enviats a Puente Piedra, a la costa peruana;

5) Una Fira d’intercanvis entre Ayabaca i Sechura (serra i costa peruanes), amb 2.500€ programats;

6) Un Programa radiofònic a Huamachuco, amb 2.500€ pressupostats per a la serra peruana.

    Desig continuar mantenint-me en contacte amb les amistats mallorquines, des del Perú estant. De manera que puguin obtenir informació més detallada d’així com va tot; i del que jo vagi fent durant aquest altre viatge programat per a un mes, o dos, o tres. Segons vagin les coses.

    Esper contribuir,  ni que sia modestament, a acostar una mica més aquestes dues realitats tan distintes i tan distants, com són Mallorca, al Nord, i Perú, al Sud. 

    Amb el desig d'anar aixecant una part petita del Nord que, en lloc de dedicar-se a trepitjar i maltractar el Sud, mira de col·laborar-hi, solidaritzant-se en les lluites que estan duent a terme les organitzacions populars més actives i dinàmiques, en vistes a assolir-hi un major i millor desenvolupament humà i ecològic, tan necessari avui dia alhora que tan merescut.

    Salut i coratge! Una abraçada!

NOTA:

La publicació i les cinc presentacions públiques, a diversos indrets de l'illa de Mallorca, del llibre "Cròniques meves peruanes", autoditat a Mèxic, contribueix enormement a difondre'n la iniciativa solidària amb Perú: 5€ de cada exemplar, se'n van directament cap a la Cooperativa Agrària ALLIMACACAO de Tarapoto, en plena selva amazònica peruana.

Edició catalana de "Cròniques meves peruanes" 
Edició castellana de "Mis crónicas peruanas"