divendres, 28 d’octubre del 2022

7 Dies a Menorca (2), amb Caminants Amics del Seminari de Mallorca

Dilluns, 17,10-2022

Una de les condicions que pos als companys caminants per participar en aquesta iniciativa de recórrer territori menorquí és poder participar en la concentració que organitzen els bons amics pensionistes de Ciutadella cada dilluns a les 12 del migdia, a la plaça de sa Catedral. Ho fan sempre en defensa d’unes pensions dignes,  i reclamant més respecte de les administracions públiques pels drets socials del conjunt de la ciutadania.

Per aquest motiu, en bon primer dia, no particip directament en la caminada a peu per trams del Camí de Cavalls, sinó que assistesc a la concentració de pensionistes que cada dilluns compareixen a la plaça de la Catedral, des de fa quatre anys seguits, sense cap interrupció.

Conduïts per Biel Martí Marquès, Agustí Hitar García, Custodia, Maria Lluïsa i d’altres pensionistes residents a Ciutadella, es concentren per defensar públicament unes pensions públiques dignes i respecte molt més acurat pels drets socials de la ciutadania.

Casualment aquest dilluns coincideix amb la primera concentració que fan, després de la gran manifestació d’àmbit estatal, realitzada a Madrid abans d’ahir, dissabte, a la qual ha pogut participar na Custòdia, representant Menorca; Graciela Masiano, representant Eivissa; i una nodrida representació de Mallorca amb Pep Juárez, Maribel Alcázar o Antonio Picazo al capdavant, tots ells membres de la Coordinadora Balear en Defensa de les Pensions Públiques i dels Drets Socials.

Em sap greu no haver-me pogut fer present, dissabte, ni a Madrid ni a Ciutadella, per sumar-me a les reivindicacions en defensa dels nostres drets, participant activament en les manifestacions unitàries de pensionistes arreu de l'estat espanyol. 

Sí que mir de fer costat aquest dilluns, dia 17 d’octubre, a la plaça de la Catedral, on s’hi concentren, com sempre, a les 12 del migdia els bons amics de l'entitat Pensionistes Per la Seva Dignitat de Ciutadella Menorca.

Els seguesc des de fa un cert temps per via telemàtica, des de Mallorca estant, i amb els vídeos que publiquen. Pel que vaig veient, són els membres més actius de la Coordinadora Balear en Defensa de les Pensions Públiques d'arreu de les Illes Balears i Pitiüses.

Cada dilluns, en sonar les 12 del migdia de la seu catedral de Menorca, inicien a la plaça de sa Catedral la seva concentració reivindicativa. Des de fa quatre anys seguits, sense cap casta d'interrupció.

Tenc el gust de conèixer-los només, per vies telemàtiques i amb imatges que apareixen a la pantalla del meu ordinador. Mai no ens hem vist "en viu i en directe", com acostumen a dir.

Avui, que n'és la primera ocasió, n'estic ben content, de fer-ho. N'admir la seva persistent constància. La seva presència constant, cada dilluns de cada setmana de cada any transcorregut. Sempre amb la mateixa dèria: convèncer la gent que vulgui escoltar-los que cal posar-se a defensar aferrissadament el sistema públic de pensions de l'estat espanyol, un dels millors, si no el millor, de l'Europa contemporània.

Així com els treballadors d'ahir, amb les seves quotes mensuals a la Seguretat Social, contribuïren esplèndidament a omplir la caixa de les pensions públiques dels pensionistes d'ahir; de la mateixa mantera, els treballadors d'avui, amb les seves quotes mensuals a la  Seguretat Social, contribueixen a mantenir plena la caixa de les pensions públiques per a pensionistes d'avui; i els pensionistes de demà, ¿de quines quotes mensuals a la Seguretat Social disposaran, si els treballadors d'ara endavant, en lloc d'aportar a la caixa pública, ho han de fer a una privada?

No es coneix cap altre sistema públic de pensions tan solidari com aquest en tota la Unió Europea. Per això, entre d'altres motius, volen desmantellar-lo. Perquè no resulta suficientment sucós per al capital privat que se'l vol fer seu i apropiar-se'l, servint-se dels governants espanyols actuals, tan submisos com els anteriors...

En companyia de la companya més veterana del l'entitat pensionista ciutadellenca, Maria Luïsa, qui sempre té per costum desplaçar-se en tricicle, a l'edat octogenària de què gaudeix, fent el passeig que va del port vell al port nou, vorera vorera mar, arrib a peu on arriba el vaixell de Baleària.

A mitjan camí, la companya se'n torna cap al centre de la ciutat, no sense deixar-me molt ben acompanyat per la seva infermera, molt amable, anomenada Conxa, qui m'acompanya fins allà on destrio la silueta del vaixell amarat al moll.

Acabada la concentració a la plaça de sa Catedral, i retornat del camí fet fins al port nou de Ciutadella, me’n vaig a dinar a s’Esplanada (Plaça dels Pins, 2) d’un bon menú del dia: Ensalada mediterrània i mero amb verdures (13,50 €), més una ampolla gran d’aigua mineral sense gas (2 €), més un cafè (1,40 €). Total, 16,90 €.

Sí que puc dir que, horabaixando, ben per casualitat m'he topat amb la tropa de caminants que han arribat al matí en vaixell i que acabaven de dur a terme la primera caminada. Programada pels voltants de Son Xoriguer, Cova dels Pardals i Son Saura, no en tenc imatges pròpies, ni puc dir-ne mot sobre allò que ha estat... 

A l'hora convenguda, anam a sopar al restaurant Casino Desset de Gener, situat a l’Avinguda de la Constitució, 18. 

Deman una ensalada de burrata i una aigua mineral sense gas. M’atén na Lucía. Me n’indica el preu: 10,90€.

«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els meus passos diaris, m’indica que aquest dilluns n’he incrementat el nombre, respecte d’ahir: 15.012. Més acceptables: 10,21 km.

7 Dies a Menorca (3), amb Caminants Amics del Seminari de Mallorca

Dimarts, 18-10-2022

Cada dia 18 de tots els mesos de l'any, continuo mantenint més viu que mai el record sempre estimulant i engrescador de qui, durant vint-i-vuit anys seguits, m'acompanyà com a esposa. Tal dia com avui, se n'anà, d'aquí on som, i roman gaudint a la "dimensió desconeguda" des de fa sis anys i cinc mesos. Que en gaudeixi a les totes la manacorina Isabel Rosselló i Girart!

Avui és la primera sortida que faig amb els Caminants Amics del Seminari per terres menorquines. Després de berenar a l’hostal, partim en autocar llogat cap a cala en Turqueta. Em deixen seure a la butaca de davant, a prop del conductor. Cosa que em per d'accedir fàcilment al micro. Mentre hi anam, cantam cançons d’èpoques llunyanes, dins aquell autocar que recorre carreteres i camins de Menorca amb l'objectiu de dur-nos, a tots, fins a cala en Turqueta...

Una cala que, segons diuen, durant l'estiu està farcida de turistes, visitants i vehicles motoritzats que fan gairebé impossible accedir-hi confortablement, com podem fer nosaltres aquest dimarts del mes d'octubre.

Arribats a l'indret on hem de deixar aparcat l'autocar, continuam fent camí a peu. Des de cala en Turqueta cap a les cales de Macarelleta i Macarella. Els paisatges són meravellosos, amb una illa tota coberta de verdor per totes bandes i unes platges nítides i clares, com poques vegades es poden veure.

Dinam a l’ombra d’un xibiu molt ben condicionat, el bar cafeteria na  Susi. 

M’hi atén Felet. Me’n demana 17,20 €, per una ració de pollastre cruixent (13,60 €), aigua mineral sense gas (2 €) i cafè (1,60 €).

«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els meus passos diaris, m’indica que aquest dimarts n’he fet: 13.724. Acceptables: 10,67 km.

7 Dies a Menorca (4), amb Caminants Amics del Seminari de Mallorca

Dimecres, 19-10-2022

Com ens assenyala i recorda l'organitzador bunyolí d'aquesta eixida fora de Mallorca, Joan Brunet, avui és jornada de semi-relax per a tots i cadascun dels membres que hi participen. 

Amb els nostres cinc cotxes arribam fins a Binimel·là, població situada a una trentena de quilòmetres de l’hostal ciutadellenc, i feim una caminada suau fins a la platja de Cala Pregonda

Anam a dinar a es Mercadal, al restaurant Las Vegas, on som atesos de manera magistralment professional per qui ens tracta a les mil meravelles, a l’hora que ens serveix uns plats exquisits. Hi deix 17€ del menú.

Abans, i ben per casualitat, tenc oportunitat de saludar na Tuni Allès i en Ramon Orfila Pons, antics companys de lluites polítiques institucionals, des del Partit Socialista de Menorca, tots dos en àmbits diversos: ell com a diputat del Parlament de les Illes Balears i conseller d’Agricultura del Consell insular de Menorca (1983-1997), Alcalde des Mercadal (1999-2010). Ella, consellera d’Economia i Medi Ambient del Consell insular de Menorca, directora general de Comerç del Govern de les Illes Balears (1999-2003). 


Grans defensors de la llibertat per al poble sahrauí, me n’alegr ben molt de tornar a veure’ls. 

Com també de veure, saludar i acompanyar la bona amiga Joana Triay Vidal, qui fou regidora del PSM a Ciutadella (1995-2005) i el seu espòs Carles Cavaller Pons.

«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els passos diaris que faig, m’indica que aquest dimecres n’he fet: 14.369. Massa pocs quilòmetres: 9,77 km.

7 Dies a Menorca (5), amb Caminants Amics del Seminari de Mallorca

Dijous 20-10-2022

Avui tenim projectat de recórrer el camí de la cala d’Algaiarens (La Vall), a una desena de quilòmetres de l’hostal. Hi anam amb els nostres cotxes, que són cinc. Els deixam a l’aparcament, tots, tret d’un que deixam a Cala Morell per després tornar a cercar-ne els altres.

Recorrem pel nord de Menorca. Des de les platges d’Algaiarens (zona coneguda com La Vall) fins a Cala Morell, una cinquena de quilòmetres.

La platja de ses Fontanelles, barraques de pescadors, vistes panoràmiques encisadores de la Vall i Punta Roja, el codolar de Biniatram, la necròpolis de Cala Morell

En visitam una, de les catorze coves que s'hi troben. En pujar-hi, miram d'interpretar-hi a dues veus el cant de l'Avemaria que hi ressona a les totes.

Dinam al restaurant Park de Cala en Blanes.

Tornam a l’hostal. Descansam. Sopam i a Son Dòrmer s’ha dit.

«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els passos diaris que faig, m’indica que aquest dijous n’he fet: 15.196. Acceptables: 10,33 km.


7 Dies a Menorca (6), amb Caminants Amics del Seminari de Mallorca


Divendres 21-10-2022

En bon divendres, s’acaba la sortida i les caminades nostres per trams del Camí de Cavalls. És la darrera etapa, la que feim altra volta cap a la platja d’Algaiarens (La Vall), a una desena de quilòmetres de Ciutadella. 

Aquesta vegada, anant-hi en els cotxes, ens endinsam cap a l’altre indret que ens permet d’arribar a les platges del Bot i Es Tancats. Una bella i esplèndida caminada, per un camí en molt bon estat, entre pinars i alzinars, tenim l’oportunitat de banyar-nos en les aigües més cristal·lines que jo no hagi vist mai. Ni al Carib, ni al Pacífic, ni a l’Índic, ni a l’Atlàntic, ni a la Mar Mediterrània. 

Per a mi s’esdevé la millor nedada que he fet mai en una platja verge. 

Acabam  la jornada, dinant al Restaurant Club 94, situat a l’avinguda Argentina 94 de Ciutadella. Jo ho faig amb uns uns bons canalons i llenguado exquisits, amb flam d’ou, cafè i aigua a rompre (16€).

Tot i que he de romandre una nit més a l’illa menorquina, vull acompanyar tota la colla que parteix avui mateix cap a Mallorca, des de l’Estació Terminal marítima. Fins als darrers moments.

Un cop acomiadada la colla d’amics caminants, vorejant la mar, me’n torn caminant a peu cap a l’hostal, on mir de passar la meva darrera nit ciutadellenca. 

Abans, emperò, vull fer una passada per Ca na Fayas. Em fa ganes de fer-me amb una magnífica Pultrú Muradeta de Porc Negre Fumada Picant (17,40€), una bona peça de formatge artesà semicurat Nº 48 (31,59€), i dues bones bosses d’arròs de la Terra (12€) (comanda que m’encarreguen de fer na Catalina i en Joan Toledo). 

Els he d’agrair, a tots dos, que això m’hagi servit per conèixer una de les millors comerciants que he vist mai, de nom Joana, excel·lent venedora de formatges, embotits i altres menjues boníssimes.

«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els passos diaris que faig, m’indica que aquest divendres n’he fet: 20.238. Magnífics: 13,76 km.

M’adon que tenc la satisfacció immensa d’haver passat uns dies molt agradosos, en companyia gratíssima i gratificant d’unes dues dotzenes de persones, cada cop més amigues i més entranyables.

De més de mitja dotzena de ciutadellencs amb qui he tengut l’oportunitat de contactar. En algun cas per primera vegada, en altres casos, després de molt de temps transcorregut des del darrer pic.

Me’n vaig amb tres grans satisfaccions personals: la primera, haver aconseguit fer cada dia el mínim de 15.000 passes que m’havia proposat d’arribar a assolir, fins i tot superant-ne la xifra en alguna ocasió (com avui mateix: 20.230).

La segona, haver aconseguit no beure alcohol, com m’havia proposat, durant tots els cinc dies que he romàs a Menorca, suplint-ho per l’aigua o alguna beguda no alcohòlica. (Em sembla que a la visita mèdica rutinària que em pertoca de fer la setmana que ve al PAC de s'Escorxador, s’hi ha de notar una mica la diferència per l’esforç realitzat! A veure si aconseguesc el "meritissimus cum laude" de la infermera).

La tercera no és tan completa. Així i tot, m’alegra una mica: m’havia proposat baixar 3 quilos de pes en una setmana... Només n’he aconseguit baixar 2 kg 300 gr. Pens que val més això que no res.

Mentre faig les maletes per tenir-les ben a punt per demà, abans d’emprendre el vol cap a Mallorca a les 17 hores des de l’aeroport de Maó, rep telefonada del bon amic Toni Riuda, qui em comunica que ell i la seva dona, na Margarita, em poden acompanyar en el seu cotxe fins a dalt del Toro. Em fa molta d’il·lusió aprofitar l’estada a l’illa per pujar-hi. Els ho agraesc de tot cor.


7 Dies a Menorca (i 7), amb Caminants Amics del Seminari de Mallorca


Dissabte, 22-10-2022

Darrer berenar a l’Hostal Ciutadella. 

En sortir de l’hostal, dirigint-me cap al Mercat del Peix, em saluda qui diu esser Bep Marquès, cantaire amb qui mantenc amistat feisbuquera, i que manté bons records de la meva persona en èpoques passades, les inicials seves dins l’àmbit de la música.

Ahir quedàrem de retrobar-nos amb Margarita Martí Vinent i Toni Riudavets Pons al Bar Viena de prop del Mercat del Peix. En arribar-hi, m’hi trob, a més a més, na Joana Triay i en Carles Cavaller. Tots cinc enfilam ruta cap al Toro, després de prendre un «cafenet» tots plegats.

 

Puj amb molta d’il·lusió a la muntanya més alta de Menorca. Fa dècades que vaig tenir l’oportunitat d’anar-hi. I també tenc molt present els records que m’ha fet reviure, via correu electrònic des de Barcelona, el bon amic bugerró Andreu Obrador Siquier, quan m’ha parlat d’una d’aquelles activitats que organitzaren al Toro amb la primera trobada de tots als agrupaments escoltes de Menorca, en coordinació amb Catalunya, i que va tenir un gran èxit l’any 1971.

De  retorn en cotxe cap a l’hostal, m’acomiad dels amics ciutadellencs i emprenc el camí de retorn cap a Mallorca, iniciant la caminada cap al Cementeri. Just davant està situada la parada de la línia 1 del bus TIB que m’ha de dur des de Ciutadella fins a Maó.

En aquesta ocasió, per ser dissabte, no n’hi ha tants com els altres dies laborables de la setmana. I, a més, fa moltes més parades, passa i s’atura pels pobles: A Ciutadella: Platja Gran, Plaça de la Pau, Av. Josep Mascaró Passariu, Piscina municipal; a Ferreries, Es Mercadal, Alaior-Centre, Alaior-Poliesportiu, Poliesportiu (t.), H. Mateu Orfila, Estació d'autobusos de Maó.

«Paicer», el comptador que maneig per mesurar els meus passos diaris, m’indica que avui, aquest dissabte, només n’he fet: 7.142. Massa pocs quilòmetres: 4,86 km.

Vaig a dinar al mateix aeroport, al Gambrinus, d’una ensalada Cèsar (8,10€) i una ampolleta de vi Sangre de Toro (3,90 €). Total 12,00 €.

Amb puntualitat anglo-germànica, ocupant el mateix seient 3C de l’avió d’Ibèria operat per Air Nostrum que ha de fer el vol IB8483 de Maó a Palma, deix enrere l’illa de Menorca i, en vint-i-cinc minuts torn a trepitjar terra mallorquina, una setmana després d’haver-me’n enlairat.

Cloenda:

M’afegesc als qui proposen continuar amb aquesta dinàmica tan encisadora de recórrer a peu trams illencs. No solament mallorquins, sinó també eivissencs per a la pròxima...



diumenge, 23 d’octubre del 2022

7 Dies a Menorca (1), amb Caminants Amics del Seminari de Mallorca


Diumenge, 16 d’octubre de 2022

Amb el vol d’Ibèria IB8488 operat per Air Nostrum, que té programat d’enlairar-se a Palma, des de l’aeroport de Son Sant Joan, a les 11:15 hores, ocup el seient de passadís 3C. En no haver-hi cap altre passatger al de la finestreta, m’hi col·loc. 

Sortim a les 11:20. Volam cap a l’aeroport de Maó. Al cap de 30 minuts, hi arribam puntualment. 

Mir l'horari dels busos TIB que fan el recorregut des de les instal·lacions aeroportuàries maoneses, fins a l'estació terminal de busos. Juntament amb una parella de turistes francesos, ens adonam que les dades que figuren al cartell imprès al tauler d'anuncis no concorden amb les referències que dóna el codi QR estampat a una columna: el primer ens indica que no n'arriba cap, de bus, dins d'aquí a una hora; mentre el segon ens diu que ja és a punt d'arribar...

Sortosament es compleixen les indicacions segones. En el bus TIB, des de les instal·lacions aeroportuàries, me’n vaig cap a la terminal de busos maonesa (2,80 €). 

És l'hora de dinar. Al bar que trob obert més a prop de l'estació terminal, m'empàs un entrepà de formatge i pernil, amb una bona ampolla d'aigua mineral sense gas. Aprofit per comprar els qautre cupons de l'ONCE acabats en 18 que veig darrere del taulell.

El bus TIB de la línia 1 surt des de l'andana 17 cap a Maó a les 13:30. En 45 minuts, ens duu fins a Ciutadella (5,75 €), sense aturar-se a cap altre municipi, més ple que buit. 

Arrib a l’Hostal Ciutadella, de Sagitariohotels, situat al carrer de Sant Eloi 10. Hi conec per primera vegada i m’atenen molt amablement na Cristina i n’Antònia que també s'ocupen del bon funcionament de la cafeteria restaurant, juntament amb na Kirsten (d’origen germànic) i en Joan, amb la gran capacitat d'imitació i sentit de l'humor característics del síndrome de down.

Un cop inscrit al llibre de registre de clients allotjats, em donen la clau de l'habitació 206, després de pagar els 6,60 euros d'impost turístic. Hi puj amb l'ascensor i gaudesc d'unes instal·lacions, senzilles i netes. 

Amb cafeteria als baixos, on serveixen el berenar. Amb finestres que porten uns panys singulars per travar-les, per mor del vent que hi pugui bufar. En una situació cèntrica envejable i de molt bon preu.

Gràcies a la labor ingent desplegada a Mallorca, durant mesos seguits, sobretot pel bon amic bunyolí Joan Brunet, el grup de Caminants Amics de Seminari tenim previst de realitzar alguns trams del Camí de Cavalls, durant els cinc dies que feim comptes de passar a Menorca.

Compt i figur entre els tres mallorquins que hi viatjam en avió. Des que vaig travessar de tan mala manera el canal entre Mallorca i Menorca, fa dècades, en un vaixell tan xerec com el «Jaume I», amb un temporal inoblidable, no m’he tornat a sentir amb prou ganes de viatjar-hi: m’estim més anar-hi pels aires!

Aprofit l’avinentesa per arribar-hi un dia abans que els altres i quedar-m’hi un dia després. Cosa que em permet de contactar amb amistats i persones conegudes amb les quals m’encanta retrobar-me

Som més d’una vintena de membres, els que formam aquest grup força heterogeni. La gran majoria s’hi atansa en vaixell amb el fast ferry de Balearia (que, a Ciutadella, atraca a un indret distint del port antic, on amarava temps enrere):

Honorato Puerto Pascual i Juana Vidal Torrens, Josep Portell Barceló i Clara Chiesa Artho, Juan Brunet Colom i Jaume Ribas Molinas, Miquel Monroig Mestre i Margalida Monroig Rosselló, Matías Llabrés Aloy i Heike Charmaine Genschow, Joan Miquel Toledo Ferrer i Catalina Cantallops Oliver, Pau Socies Pol i Francisca Bennasar Capó, Pere Reynés Florit i Margalida Palou Bonnín, Joan Bonet Rubí, Toni Colomar Marí, Bartolomé Mas Serra, Gabriel Vilanova Bisquerra i Cecili Buele Ramis conformam un grup, al qual s’han d’anar afegint altres membres residents a Menorca: Toni Riudavets Pons i Margarita Martí Vinent, Carles Cavaller Pons i Joana Triay Vidal, Joan i Janine...

Aprofit les primeres hores per endinsar-me per aquells carrerons tan bells i atractius d'una ciutat agradable i que fa bon caminar, d'un indret a un altre, gaudint-hi sempre d'una gent atenta i respectuosa, d'uns edificis que no ultrapassen les tres altures, d'uns carrers i voreres amb netedat més que considerable, i d'uns preus bastant més assequibles que a Mallorca.

M'atreu fortament el centre d'aquesta ciutat, envoltada per la Contramurada i les aigües del port de Ciutadella, entre l'avinguda de Jaume I el conqueridor, l'avinguda de la Constitució, el carrer Francesc de B. Moll i la mar.

Sortint de l'hostal cap a l'esquerra i voltant pel cantó del carrer d'Alaior, arrib al Mercat del Peix i el Seminari, pas per davant moltes cases senyorials com les de can Olives, can Saura Morell, cas Duc, can Sintes, can Vivó, can Salort, cas Comte, can Olivart, la seu Catedral, el teatre des Born, i arrib a la plaça des Born, amb l'Obelisc del segle XIX que s'erigeix ufanós al centre..

Em criden poderosament l'atenció les inscripcions llatines que apareixen a cadascun dels quatre costats del monument d'estil neoclàssic, que anomenen popularment "sa Piràmide": "ANNO MDLVIII PRO ARIS ET FOCIS HIC SUSTINUIMUS USQUE AD MORTEM". "Aquí vam resistir, per l'altar i la llar, fins a la mort". 

El monument recorda "l'any de la desgràcia", el 1558, quan, en defensa de les llars i dels temples, varen resistir fins a la mort els embats de les tropes turques comandades per Mustafà Piali que envaïren Ciutadella, la saquejaren i la incendiaren fins a la seva destrucció total.  Els supervivents foren empresonats i traslladats a terres de Constantinobla per ser venuts com a esclaus.

En bon primer dia, després d’haver-hi contactat per whatsapp, tenc oportunitat de saludar, ni que sigui breument degut a les seves múltiples ocupacions institucionals, qui a l’actualitat s’està exercint com a conseller de Cultura del Govern de Menorca, el bon amic Miquel Àngel Maria i Ballester. 

Ha d’assistir al Teatre des Born, per inaugurar el I Festival de Cinema Documental de Ciutadella. I aprofit per lliurar-li, just davant la porta principal, un exemplar del llibre biogràfic que m’ha volgut publicar el bon amic cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer. Li he dedicat unes paraules. I se n’ha alegrat ben molt, de tenir-lo a les seves mans.

En passar per Ses Voltes, em ve al cap que un altre bon amic binissalemer m’ha manifestat, a Mallorca, el seu desig de tenir a ca seva una ampolla de test, no de vidre, de Gin Xoriguer. Inclosa la bossa, són 18€.

Després de passar per l’hostal, vaig a sopar d’una bona ensalada de formatge de Menorca (9,90), aigua mineral sense gas 0,5l (2,50€), pa de vidre amb herbes i mantega (3,75€) i un cafè (1,40€), al restaurant Aurora, situat a prop de l’hostal on estic allotjat: plaça d’Alfons III, 3. Total: 17,55€.

«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els passos diaris que faig, m’indica que avui només n’he fet: 4.538. Massa pocs quilòmetres: 4,86km.


Crònica breu d'un recorregut pel Camí de Cavalls

D’un dels Caminants Amics de Seminari

Diumenge, 16 d’octubre de 2022

Amb el vol d’Ibèria IB8488 operat per Air Nostrum, que té programat d’enlairar-se a Palma, des de l’aeroport de Son Sant Joan, a les 11:15 hores, ocup el seient de passadís 3C. En no haver-hi passatger a la finestreta, m’hi col·loc. 

Volam cap a l’aeroport de Maó. Hi arribam puntualment al cap d’uns vint-i-cinc minuts. 

En el bus TIB, des de les instal·lacions aeroportuàries, me’n vaig cap a la terminal de busos maonesa (2,80 €). De l’andana 17 surt el bus TIB de la línia 1 a les 13:30. En 45 minuts, em duu a Ciutadella (5,75 €), sense aturar-se a cap altre municipi. 

Arrib a l’Hostal Ciutadella, de Sagitariohotels, situat al carrer de Sant Eloi 10. Hi conec i m’atenen molt amablement na Cristina i n’Antònia que, juntament amb na Kirsten (d’origen germànic) i en Joan, s’encarreguen també del bon funcionament de la cafeteria restaurant.

M'inscriuen a la llista de clients allotjats. Em donen la clau de l'habitació 206. Hi pag els 6,60 euros d'impost turístic. Gaudesc d'unes instal·lacions, senzilles i netes. Amb cafeteria als baixos, on serveixen el berenar. Amb finestres que porten uns panys singulars per travar-les, per mor del vent que hi pugui bufar...

Gràcies a la labor ingent desplegada a Mallorca, durant mesos seguits, sobretot pel bon amic bunyolí Joan Brunet, el grup de Caminants Amics de Seminari tenim previst de realitzar alguns trams del Camí de Cavalls, durant els cinc dies que feim comptes de passar a Menorca.

Som més d’una vintena de membres, els que formam aquest grup força heterogeni. La gran majoria s’hi atansa en vaixell amb el fast ferry de Balearia (que, a Ciutadella, atraca a un indret distint del port antic, on amarava temps enrere):

Honorato Puerto Pascual i Juana Vidal Torrens, Josep Portell Barceló i Clara Chiesa Artho, Juan Brunet Colom i Jaume Ribas Molinas, Miquel Monroig Mestre i Margalida Monroig Rosselló, Matías Llabrés Aloy i Heike Charmaine Genschow, Joan Miquel Toledo Ferrer i Catalina Cantallops Oliver, Pau Socies Pol i Francisca Bennasar Capó, Pere Reynés Florit i Margalida Palou Bonnín, Joan Bonet Rubí, Toni Colomar Marí, Bartolomé Mas Serra, Gabriel Vilanova Bisquerra i Cecili Buele Ramis conformam un grup, al qual s’han d’anar afegint altres membres residents a Menorca: Toni Riudavets Pons i Margarita Martí Vinent, Carles Cavaller Pons i Joana Triay Vidal, Joan i Janine...

Em compt entre els tres mallorquins que hi viatjam en avió. Des que vaig travessar de tan mala manera el canal entre Mallorca i Menorca, fa dècades, en un vaixell tan xerec com el «Jaume I», amb un temporal inoblidable, no m’he tornat a sentir amb prou ganes de viatjar-hi: m’estim més anar-hi pels aires!

Aprofit l’avinentesa per arribar-hi un dia abans que els altres i quedar-m’hi un dia després. Cosa que em permet de contactar amb amistats i persones conegudes amb les quals m’encanta retrobar-me.

En bon primer dia, després d’haver-hi contactat per whatsapp, tenc oportunitat de saludar, ni que sigui breument degut a les seves múltiples ocupacions institucionals, qui a l’actualitat s’està exercint com a conseller de Cultura del Govern de Menorca, el bon amic Miquel Àngel Maria i Ballester. 

Ha d’assistir al Teatre des Born, per inaugurar el I Festival de Cinema Documental de Ciutadella. I aprofit per lliurar-li, just davant la porta principal, un exemplar del llibre biogràfic que m’ha volgut publicar el bon amic cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer. Li he dedicat unes paraules. I se n’ha alegrat ben molt, de tenir-lo a les seves mans.

En passar per Ses Voltes, em ve al cap que un altre bon amic binissalemer m’ha manifestat, a Mallorca, el seu desig de tenir a ca seva una ampolla de test, no de vidre, de Gin Xoriguer. Inclosa la bossa, són 18€.

Després de passar per l’hostal, vaig a sopar d’una bona ensalada de formatge de Menorca (9,90), aigua mineral sense gas 0,5l (2,50€), pa de vidre amb herbes i mantega (3,75€) i un cafè (1,40€), al restaurant Aurora, situat a prop de l’hostal on estic allotjat: plaça d’Alfons III, 3. Total: 17,55€.

«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els passos diaris que faig, m’indica que avui només n’he fet: 4.538. Massa pocs quilòmetres: 4,86km.

Dilluns, 17,11-2022

Una de les condicions que pos als companys caminants per participar en aquesta iniciativa de recórrer territori menorquí és poder participar en la concentració que organitzen els bons amics pensionistes de Ciutadella cada dilluns a les 12 del migdia, a la plaça de sa Catedral. Ho fan sempre en defensa d’unes pensions dignes,  i reclamant més respecte de les administracions públiques pels drets socials del conjunt de la ciutadania.

Per aquest motiu, en bon primer dia, no particip directament en la caminada a peu, fent trams del Camí de Cavalls, sinó que assistesc a la concentració de pensionistes que cada dilluns compareixen a la plaça de la Catedral, des de fa quatre anys seguits, sense cap interrupció.

 

Conduïts per Biel Martí Marquès, Agustí Hitar García, Custodia, Maria Lluïsa i d’altres pensionistes residents a Ciutadella, es concentren per defensar públicament unes pensions públiques dignes i respecte molt més acurat pels drets socials de la ciutadania.

Casualment aquest dilluns coincideix amb la primera concentració que fan, després de la gran manifestació d’àmbit estatal, realitzada a Madrid abans d’ahir, dissabte, a la qual ha pogut participar na Custòdia, representant Menorca; Graciela Masiano, representant Eivissa; i una nodrida representació de Mallorca amb Pep Juárez, Maribel Alcázar o Antonio Picazo al capdavant, tots ells membres de la Coordinadora Balear en Defensa de les Pensions Públiques i dels Drets Socials.

Em sap greu no haver-me pogut fer present, dissabte, ni a Madrid ni a Ciutadella, per sumar-me a les reivindicacions en defensa dels nostres drets, participant activament en les manifestacions unitàries. 

Sí que mir de fer costat aquest dilluns, dia 17 d’octubre, a la plaça de la Catedral, on s’hi concentren, com sempre, a les 12 del migdia.

Acabada la concentració, me’n vaig a dinar a s’Esplanada (Plaça dels Pins, 2) d’un bon menú del dia: Ensalada mediterrània i mero amb verdures (13,50 €), més una ampolla gran d’aigua mineral sense gas (2 €), més un cafè (1,40 €). Total, 16,90 €.

Al capvespre, mir de trobar-me amb la tropa de caminants. Anam a sopar al restaurant Casino Desset de Gener, situat a l’Avinguda de la Constitució, 18. Deman una ensalada de burrata i una aigua mineral sense gas. M’atén na Lucía. Me n’indica el preu: 10,90€.

«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els meus passos diaris, m’indica que aquest dilluns n’he incrementat el nombre, respecte d’ahir: 15.827. Més acceptables: 10,76 km.

Dimarts, 18-11-2022

Després de berenar a l’hostal, partim en bus cap a cala en Turqueta. Mentre hi anam, cantam cançons d’èpoques llunyanes dins l'autocar...

Continuam fent camí a peu cap a les cales de Macarelleta i Macarella. Els paisatges són meravellosos, amb una illa tota coberta de verdor per totes bandes i unes platges nítides i clares, com poques vegades es poden veure.

Dinam a l’ombra d’un xibiu men condicionat. 

M’hi atén Felet. Me’n demana 17,20 €, per una ració de pollastre cruixent (13,60 €), aigua mineral sense gas (2 €) i cafè (1,60 €).

«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els meus passos diaris, m’indica que aquest dimarts n’he fet: 15.694. Acceptables: 10,67 km.

Dimecres, 19-11-2022

Jornada de semi-relax. Amb els nostres cinc cotxes arribam fins a Binimel·là, població situada a una trentena de quilòmetres de l’hostal. Caminam fins a la platja de Cala Pregonda

Anam a dinar a es Mercadal, al restaurant Las Vegas, on som atesos de manera magistralment professional per qui ens tracta a les mil meravelles, a l’hora que ens serveix uns plats exquisits. Hi deix 17€.

Abans, i ben per casualitat, tenc oportunitat de saludar na Tuni Allès i en Ramon Orfila Pons, antics companys de lluites polítiques institucionals, des del Partit Socialista de Menorca, tots dos en àmbits diversos: ell com a diputat del Parlament de les Illes Balears i conseller d’Agricultura del Consell insular de Menorca (1983-1997), Alcalde des Mercadal (1999-2010). Ella, consellera d’Economia i Medi Ambient del Consell insular de Menorca, directora general de Comerç del Govern de les Illes Balears (1999-2003). 


Grans defensors de la llibertat per al poble sahrauí, me n’alegr ben molt de tornar a veure’ls. 

Com també de veure, saludar i acompanyar la bona amiga Joana Triay Vidal, qui fou regidora del PSM a Ciutadella (1995-2005) i el seu espòs Carles Cavaller Pons.

«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els passos diaris que faig, m’indica que aquest dimecres n’he fet: 14.369. Massa pocs quilòmetres: 9,77 km.

Dijous 20-11-2022

Avui tenim projectat de recórrer el camí de la platja d’Algaiarens (La Vall), a una desena de quilòmetres de l’hostal. Hi anam amb els nostres cotxes, que són cinc. Els deixam a l’aparcament, tots tret d’un que deixam a Cala Morell per després tornar a cercar-ne els altres.

Recorrem pel nord de Menorca. Des de les platges d’Algaiarens (zona coneguda com La Vall) fins a Cala Morell, una cinquena de quilòmetres.

La platja de ses Fontanelles, barraques de pescadors, vistes panoràmiques encisadores de la Vall i Punta Roja, el codolar de Biniatram, la necròpolis de Cala Morell. 

Dinam al restaurant Park de Cala en Blanes.

Tornam a l’hostal. Descansam. Sopam i a Son Dòrmer s’ha dit.

«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els passos diaris que faig, m’indica que aquest dijous n’he fet: 15.196. Acceptables: 10,33 km.

Divendres 21-11-2022

En bon divendres, s’acaba la sortida i les caminades nostres per trams del Camí de Cavalls. És la darrera etapa, la que feim altra volta cap a la platja d’Algaiarens (La Vall), a una desena de quilòmetres de Ciutadella. 

Aquesta vegada, anant-hi en els cotxes, ens endinsam cap a l’altre indret que ens permet d’arribar a les platges del Bot i Es Tancats. Una bella i esplèndida caminada, per un camí en molt bon estat, entre pinars i alzinars, tenim l’oportunitat de banyar-nos en les aigües més cristal·lines que jo no hagi vist mai. Ni al Carib, ni al Pacífic, ni a l’Índic, ni a l’Atlàntic, ni a la Mar Mediterrània. Per a mi s’esdevé la millor nedada que he fet mai en una platja verge. 

Acabam  la jornada, dinant al Restaurant Club 94, situat a l’avinguda Argentina 94 de Ciutadella. Jo ho faig amb uns uns bons canalons i llenguado exquisits, amb flam d’ou, cafè i aigua a rompre (16€).

Tot i que he de romandre una nit més a l’illa menorquina, vull acompanyar tota la colla que parteix avui mateix cap a Mallorca, des de l’Estació Terminal marítima. Fins als darrers moments.

Un cop acomiadada la colla d’amics caminants, vorejant la mar, me’n torn caminant a peu cap a l’hostal, on mir de passar la meva darrera nit ciutadellenca. 

Abans, emperò, vull fer una passada per Ca na Fayas. Em fa ganes de fer-me amb una magnífica Pultrú Muradeta de Porc Negre Fumada Picant (17,40€), una bona peça de formatge artesà semicurat Nº 48 (31,59€), i dues bones bosses d’arròs de la Terra (12€) (comanda que m’encarreguen de fer na Catalina i en Joan Toledo). 

Els he d’agrair, a tots dos, que això m’hagi servit per conèixer una de les millors comerciants que he vist mai, de nom Joana, excel·lent venedora de formatges, embotits i altres menjues boníssimes.

«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els passos diaris que faig, m’indica que aquest divendres n’he fet: 20.238. Magnífics: 13,76 km.

M’adon que tenc la satisfacció immensa d’haver passat uns dies molt agradosos, en companyia gratíssima i gratificant d’unes dues dotzenes de persones, cada cop més amigues i més entranyables.

De més de mitja dotzena de ciutadellencs amb qui he tengut l’oportunitat de contactar. En algun cas per primera vegada, en altres casos, després de molt de temps transcorregut des del darrer pic.

Me’n vaig amb tres grans satisfaccions personals: la primera, haver aconseguit fer cada dia el mínim de 15.000 passes que m’havia proposat d’arribar a assolir, fins i tot superant-ne la xifra en alguna ocasió (com avui mateix: 20.230).

La segona, haver aconseguit no beure alcohol, com m’havia proposat, durant tots els cinc dies que he romàs a Menorca, suplint-ho per l’aigua o alguna beguda no alcohòlica. (Em sembla que a la visita mèdica rutinària que em pertoca de fer la setmana que ve al PAC, s’hi ha de notar una mica la diferència per l’esforç realitzat).

La tercera no és tan completa. Així i tot, m’alegra una mica: m’havia proposat baixar 3 quilos de pes en una setmana... Només n’he aconseguit baixar 2 kg 300 gr. Pens que val més això que no res.

Mentre faig les maletes per tenir-les ben a punt per demà, abans d’emprendre el vol cap a Mallorca a les 17 hores des de l’aeroport de Maó, rep telefonada del bon amic Toni Riuda, qui em comunica que ell i la seva dona, na Margarita, em poden acompanyar en el seu cotxe fins a dalt del Toro. Em fa molta d’il·lusió aprofitar l’estada a l’illa per pujar-hi. Els ho agraesc de tot cor.

Dissabte, 22-11-2022

Darrer berenar a l’Hostal Ciutadella. 

En sortir de l’hostal, dirigint-me cap al Mercat del Peix, em saluda qui diu esser Bep Marquès, cantaire amb qui mantenc amistat feisbuquera, i que manté bons records de la meva persona en èpoques passades, les inicials seves dins l’àmbit de la música.

Ahir quedàrem de retrobar-nos amb Margarita Martí Vinent i Toni Riudavets Pons al Bar Viena de prop del Mercat del Peix. En arribar-hi, m’hi trob, a més a més, na Joana Triay i en Carles Cavaller. Tots cinc enfilam ruta cap al Toro, després de prendre un «cafenet» tots plegats.

 

Puj amb molta d’il·lusió a la muntanya més alta de Menorca. Fa dècades que vaig tenir l’oportunitat d’anar-hi. I també tenc molt present els records que m’ha fet reviure, via correu electrònic des de Barcelona, el bon amic bugerró Andreu Obrador Siquier, quan m’ha parlat d’una d’aquelles activitats que organitzaren al Toro amb la primera trobada de tots als agrupaments escoltes de Menorca, en coordinació amb Catalunya, i que va tenir un gran èxit l’any 1971.

De  retorn en cotxe cap a l’hostal, m’acomiad dels amics ciutadellencs i emprenc el camí de retorn cap a Mallorca, iniciant la caminada cap al Cementeri. Just davant està situada la parada de la línia 1 del bus TIB que m’ha de dur des de Ciutadella fins a Maó.

En aquesta ocasió, per ser dissabte, no n’hi ha tants com els altres dies laborables de la setmana. I, a més, fa moltes més parades, passa i s’atura pels pobles: A Ciutadella: Platja Gran, Plaça de la Pau, Av. Josep Mascaró Passariu, Piscina municipal; a Ferreries, Es Mercadal, Alaior-Centre, Alaior-Poliesportiu, Poliesportiu (t.), H. Mateu Orfila, Estació d'autobusos de Maó.

«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els meus passos diaris, m’indica que avui, aquest dissabte, només n’he fet: 7.142. Massa pocs quilòmetres: 4,86 km.

Vaig a dinar al mateix aeroport, al Gambrinus, d’una ensalada Cèsar (8,10€) i una ampolleta de vi Sangre de Toro (3,90 €). Total 12,00 €.

Amb puntualitat anglo-germànica, ocupant el mateix seient 3C de l’avió d’Ibèria operat per Air Nostrum que ha de fer el vol IB8483 de Maó a Palma, deix enrere l’illa de Menorca i, en vint-i-cinc minuts torn a trepitjar terra mallorquina, una setmana després d’haver-me’n enlairat.

Cloenda:

M’afegesc als qui proposen continuar amb aquesta dinàmica tan encisadora de recórrer a peu trams illencs. No solament mallorquins, sinó també eivissencs per a la pròxima...