Dimarts, 18-10-2022
Cada dia 18 de tots els mesos de l'any, continuo mantenint més viu que mai el record sempre estimulant i engrescador de qui, durant vint-i-vuit anys seguits, m'acompanyà com a esposa. Tal dia com avui, se n'anà, d'aquí on som, i roman gaudint a la "dimensió desconeguda" des de fa sis anys i cinc mesos. Que en gaudeixi a les totes la manacorina Isabel Rosselló i Girart!
Avui és la primera sortida que faig amb els Caminants Amics del Seminari per terres menorquines. Després de berenar a l’hostal, partim en autocar llogat cap a cala en Turqueta. Em deixen seure a la butaca de davant, a prop del conductor. Cosa que em per d'accedir fàcilment al micro. Mentre hi anam, cantam cançons d’èpoques llunyanes, dins aquell autocar que recorre carreteres i camins de Menorca amb l'objectiu de dur-nos, a tots, fins a cala en Turqueta...
Una cala que, segons diuen, durant l'estiu està farcida de turistes, visitants i vehicles motoritzats que fan gairebé impossible accedir-hi confortablement, com podem fer nosaltres aquest dimarts del mes d'octubre.
Arribats a l'indret on hem de deixar aparcat l'autocar, continuam fent camí a peu. Des de cala en Turqueta cap a les cales de Macarelleta i Macarella. Els paisatges són meravellosos, amb una illa tota coberta de verdor per totes bandes i unes platges nítides i clares, com poques vegades es poden veure.
Dinam a l’ombra d’un xibiu molt ben condicionat, el bar cafeteria na Susi.
M’hi atén Felet. Me’n demana 17,20 €, per una ració de pollastre cruixent (13,60 €), aigua mineral sense gas (2 €) i cafè (1,60 €).
«Pacer», el comptador que maneig per mesurar els meus passos diaris, m’indica que aquest dimarts n’he fet: 13.724. Acceptables: 10,67 km.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada