Sempre que viatj al Perú i pas pel districte limeny de Puente Piedra, faig tots els possibles per visitar una de les iniciatives més admirables que conec, pel que fa a l’acollida desinteressada, voluntària i compromesa d’infants desprotegits.
Des que en faig la descoberta el mes de maig de l’any 2020 , m’hi som atansat en tres ocasions.
Cada vegada que hi vaig i ho veig, me’n surt molt més colpit, impressionat, bocabadat, meravellat, de trobar-me davant un dels veritables «miracles» que es produeixen avui dia damunt d’aquest planeta nostre: l’acollida amorosa, tendra, alhora que exigent i disciplinada, de més d’un milenar d’infants desprotegits familiarment, que hi troben aixopluc indescriptible.
Gràcies a la tasca que hi desplega, des de fa dècades, el laic compromès en la Teologia de l’Alliberament, de nom Miguel. No conec cap altra iniciativa solidària tan consistent, ferma, desenvolupadora de la personalitat individual i col·lectiva com aquesta, enlloc.
L'ocasió darrera, l’any 2025, em serveix per veure que, lluny de romandre dins la inactivitat o la monotonia, hi continuen desplegant iniciatives innovadores que ultrapassen els límits físics d’unes instal·lacions cada cop més consolidades al districte limeny de Ventanilla, Lima-Nord.
No conforme en ampliar-ne l’àmbit d’actuació fins a la mateixa selva amazònica peruana, on s’ha abocat a construir-hi cases de fusta per a persones d’edat avançada – me’n mostra l’adquisició recent de maquinària que hi transportarà un dia d’aquests, per facilitar-ne la tasca -; també pensa en projectes de col·laboració a Piura, al nord del Perú, facilitant-hi una perforació de terrenys encaminada a obtenir aigua per a les poblacions que en pateixen les mancances.
Per a mi, que el més admirable de tot plegat, és la seva convicció profunda de ser estimat per un Déu que, en Jesús, «el seu Flaco», l’encamina, l’orienta, l’enforteix, li fa confiança i el protegeix de qualsevol possible mal que pugui caure damunt d’ell.
El seu parlar i, sobretot, la seva praxi quotidiana indefectible, transpua grans dosis d’aquella religiositat popular peruana, tan profundament arrelada en la població més senzilla i modesta del país andí.
Vivim en ple estat d’Emergència nacional decretada pel nou govern peruà. L’extorsió està a l’ordre del dia, i no passa setmana que no es faci pública la notícia d’alguna persona assassinada per aquest motiu.
L’Estat d’Emergència nacional a Lima i Callao sembla que no serveix gaire, perquè així i tot, se’n continuen cometent, d’assassinats, un darrere l’altre.
És molt generalitzada l’opinió que serà mal d'aturar aquesta violència desfermada!
És més, bona part de la joventut, l’anomenada Generació Zeta, i alguns altres sectors de la societat peruana, reclamen actuacions semblants a les de Bukele a el Salvador: mà dura, implacable, contra la delinqüència, amb presons molt més endurides que les existents hores d’ara al Perú. Que ja hi són molt dures!
