Marededéu de Bisila, patrona de l’illa de Bioko

Església parroquial de Sant Pius X,
a la ciutat de Palma (Mallorca)

L’any 2017 m’assabent que a la parròquia de Sant Pius X de Ciutat, regentada per mossèn Pere Dolç, i a la parròquia Verge de Montserrat, regentada per mossèn Jaume Alemany, la comunitat guineana BUBI resident a Ciutat celebra cada any la festa de la Marededéu de BISILA, patrona de l’illa de Bioko, on es troba Malabo la capital de Guinea Equatorial, coincidint amb el dia que l’Església catòlica d’arreu del món commemora la festivitat de l’Assumpció de la Verge Maria.

Imatge de la Marededéu de Bisila,
a l'interior de l'església de sant Pius X

A l’església de sant Pius X, a les 12 del migdia celebren una missa solemne, amb una participació considerable de la comunitat guineana catòlica resident a Ciutat que aquest dia 15 del mes d’agost s’ajunta a la comunitat parroquial que té per costum d’acudir-hi tots els diumenges i festes de guardar.

Seguidament, tota la comunitat guineana bubi es trasllada i fa present al saló parroquial d’una altra església de Ciutat, la de la Verge de Montserrat, on es duu a terme un dinar característic de Guinea Equatorial, amb plats cuinats i preparats per les mateixes famílies i compartits entre tots els assistents.

A la sobretaula, en un ambient summament festiu, passen hores i més hores cantant i ballant, dansant al més pur estil africà.

Aleshores me n’alegr ben molt, de saber-ho, atès que, pens jo, al meu pare ja difunt, originari de Sampaka, li hauria agradat ben molt participar-hi. En el seu nom, i de tota la família Buele, m’hi faig present cada dia 15 d’agost: 2017, 2018, 2019... I n’enregistr algunes imatges...

Amb motiu de la pandèmia, han de suspendre totes dues activitats els anys 2020 i 2021.

Membres de la comunitat  guineana bubi assistents a la missa

Sortosament aquest any 2022, encara que d’una manera molt més tímida, més senzilla i manco concorreguda, un bon grapat de guineans residents a Ciutat ens feim presents a l’església de sant Pius X, per a la missa.

Assistents a la missa, a la sortida del temple

Després acudim a un restaurant d’Inca, on celebram la festa amb un senzill i modest dinar de companyonia.

Compartint taula al restaurant Canyamel d'Inca

N'acabam la jornada a la casa de la bona amiga guineana Delfina Ebulabaté, qui, juntament amb el seu espòs Armengol Uta Erimo (que en pau descans!) són dos dels primers guineans que arriben a Mallorca i decideixen residir-hi a la dècada dels anys 60 del segle passat.

Enguany, menjar europeu...

Encara conserv amb molta d'estimació una d'aquelles fotografies en què compareixem tots tres el dia del seu matrimoni... un bon dia de l'any 1969, juntament amb la meva germana Maria Ana i mu mare Maria del Carme...

Celebrant el matrimoni de Delfina i Armengol, l'any 1969, a Palma

Durant la jornada festiva dedicada a la Marededéu de Bisila, a la casa de Delfina, tots ens ho passam molt bé. Encara que lament moltíssim desconèixer la llengua bubi que parlen amb normalitat total la resta dels assistents... 

Tant de bo que me n’ensenyin una mica, ni que siguin algunes poques expressions més útils en aquesta llengua africana que parlen bubis de Guinea Equatorial.

Ressò de la publicació del llibre «Cecili Buele Ramis. Biografia d’un rodamón», a alguns mitjans

A banda del que jo mateix vaig reproduint a les xarxes de la intercomunicació social, com és ara als meus blogs: MallorcaWeb, Sóc un rodamón, MésVilaWeb, a Twitter, Facebook, Youtube, Instagram  o grups de Whatsapp  diversos, m’adon que d’altres mitjans també se’n fan ressò, amb posterioritat a les seves publicacions i presentacions públiques a Palma, Marratxí i Ariany a finals del mes de juny de 2022.

Aprofitant l’època d’estiu m’he entretengut i mirat d’anar fent-ne recull, de tot el que vaig arreplegant a l’àmbit públic sobre la publicació d'aquest llibre. M’adon que, en poc temps, comença a adquirir un cert embalum. M’imagín que deu deixar ben content el bon amic, l’autor cabaneter-celoní Jaume Fernández Balaguer... 

A mi, m’afalaga moltíssim constatar-ho. De manera que no puc deixar de donar-li gràcies, a la Vida, per tanta amistat acaramullada al llarg d’aquests 77 anys meus, en àmbits tan distints i tan diversos com enriquidors. 

A finals de juliol començ destriant allò que difon la mateixa empresa encarregada d’editar i publicar el llibre «Círculo Rojo», quan mira d’adjuntar l’autor del llibre biogràfic Jaume Fernández Balaguer amb l’actor biografiat Cecili Buele Ramis, que qualifica d’«ilustre mallorquín». 

Difusió del llibre, 
per part de l'empresa editora

Fa molt de temps que no m’hi veig tractat d’una manera semblant!

Tot d’una em vénen al cap altres tractaments d’anys enrere, quan me’ls col·loquen davant del meu nom i llinatges: com a capellà, «V.R./Vuestra Reverencia», «Reverendum Sacerdotem Dominum», «Reverendo», «Nyakubahwa Patiri», «R.P./ Reverendo Padre», «Rvdo. Sr. D.»... Com a ciutadà llis i ras, «Sr.», «Benvolgut Senyor»... Com a diputat, «Hble. Sr./Honorable Senyor», «Excmo. Señor», etc.

Això d’«ilustre mallorquín», repetit més de tres vegades, em crida molt l’atenció. 

De totes les maneres, s’ho paga veure que «l’autor ens relata amb dades, dates, i detall, la vida intensa d’aquest personatge pel qual sent una gran admiració i respec­te...»

Sempre és d’agrair veure que hi ha qui valora la teva persona, d’una forma tan positiva. 

El primer dia del mes d’agost de 2022, en bon dilluns al capvespre, conduïts per l’admirable professional del periodisme Marta Garau, presentam el llibre de Jaume Fernández Balaguer, a IB3 TV. 

És la sisena vegada consecutiva que en feim la presentació, des que «Cercle Roig» publica el llibre amb el títol "Cecili Buele Ramis. Biografia d'un rodamón".

El presentam tots dos, en Jaume des de Sant Celoni i jo des de Calvià, a través del programa Cinc Dies de l'Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears IB3-TV 

D’aleshores ençà, se’n multipliquen pertot arreu els comentaris. Cosa que em sorprèn moltísim. Tant pel nombre i la quantitat, com pel contengut i la qualitat. No me’n puc estar d’agrair-ho!

Tres dies després, dijous, 4 d’agost, és el meu germà Jaume Buele i Ramis qui em sorprèn enormement amb la publicació d’un escrit seu que dirigeix i li publiquen a la secció «Cartas de los Lectores» del Diario de Mallorca amb un titular com aquest «Al meu germà Cecili Buele i Ramis». 

Deu ser el primer pic que s'hi adreça. El cert és que hi queda ben emmarcat i centrat dins la pàgina.

Article de JAUME BUELE RAMIS,
publicat al Diario de Mallorca

De bon de veres que m’arriben al fons de l’ànima les expressions que hi amolla i que traspuen l’alt grau d’admiració i enaltiment de la meva persona que hi vol reflectir. Fins a uns límits que em resulten del tot impensables.

Gràcies, germà! M’animes a seguir pel camí emprès fa dècades i continuat fins suara mateix!

El dia de la festa de Sant Llorenç, 10 d’agost, el bon amic i antic company de lluites i treballs diversos, tant a l’àmbit de l’administració pública com dels moviments socials en defensa dels drets humans i de les persones que hi són més maltractades, Miquel Àngel Lladó Ribas, publica també al Diario de Mallorca un article que m’arriba molt endins.

Capçalera de l'article publicat al Diario de Mallorca
per MIQUEL ÀNGEL LLADÓ RIBAS

Partint del visionat que n'ha fet, de l’entrevista a IB3 TV 10 dies abans, hi remarca les impressions i sensacions que li ha produït aquella conversa, tan serena i asserenada com assenyada, que mantenim amb la periodista Marta Garau. 

Per a mi, no solament s'esdevé una de les moltes entrevistes televisives que m’han fet al llarg de la meva vida, sinó també una de les que m’ha deixat més bon record. He de dir i reconèixer que, a diferència d’alguna altra, me’n surt, del plató, amb la sensació agradable d’haver-hi passat molt de gust, d'haver-hi estat entrevistat...

El bon amic Miquel Àngel fa una valoració molt positiva d’aquells vint minuts que dura l’entrevista televisiva. Mira de resumir-n'hi els tres eixos sobre els quals gira la raó de ser de la meva vida, en una barreja de compromís amb els més necessitats, fe cristiana i alegria de viure.

Quasi res, va dir aquell! Ja m’agradaria, a mi, que tot això que esmenta aquest bon amic meu fes part intrínseca d’una realitat palpable. Que tot plegat fos realment així com diu i assenyala. I que ultrapassàs els límits d’una aspiració, d’un desig, d’una dèria...

Li n’agraesc, de tot cor, les valoracions tan positives a què fa referència. Tant de bo serveixin per engrescar-hi altra gent...

Presentació del llibre "Cecili Buele Ramis. Biografia d'un rodamón", a IB3-TV

Molt agraït a la bona acollida que ens ha dispensat l’Ens Públic de Radiotelevisió de les Illes Balears, IB3, amb l’amic felanitxer Andreu Sebastià Manresa Montserrat al capdavant. No me l'esperava tan intensa i immensa!

Aquest primer dilluns del mes d’agost 2022 al capvespre, m’hi he sentit com a casa, quan m’han duit fins a Calvià, en taxi de Producció, des del meu domicili palmesà, facilitant-me la participació en directe dins el programa televisiu Cinc Dies. 

Hi he conegut, tractat de prop i m’hi han acollit molt amablement na Maria, en Jaume Rovira, en Carlos Durán o na Marta Garau... 

Segons el meu parer modest, la periodista ha conduït professionalment el programa d’una manera molt amigable, molt propera i molt delicada, amb  grans dosis de sensibilitat manifesta, durant els llargs vint minuts que hem romàs dins del plató. M'ha encantat!

He de reconèixer que m’han deixat descol·locat els nombrosos i diversos qualificatius que m’hi han aplicat: capellà, escriptor, home valent, missioner, músic, polifacètic, polític, etc.

M’hi han sorprès enormement les intervencions d’amics com n’Andreu Obrador Siquier des de Barcelona, en Jaume Fernández Balaguer des de Sant Celoni, o en Llorenç Tous Massanet des de Ceinos de Campos (Valladolid). Els ho agraesc de tot cor.

Esper i desig que aquests vint minuts d’IB3-TV serveixin per engrescar-hi més gent, a atansar-s’hi, a llegir de cap a peus aquest llibre que el bon amic Jaume Fernández Balaguer ha volgut publicar amb el títol «Cecili Buele Ramis. Biografia d’un rodamón».

Tant de bo que ajudi molta gent no solament a conèixer més detalls d’una vida personal, tan individualitzada, sinó també i sobretot a pendre’ns el nostre pas per aquest món com està avesat a fer-ho un rodamón de bon de veres: 

«Passant les jornades fent ruta, de dia i de nit, cercant l’esperança de VIURE EN CAMÍ!».