divendres, 12 de maig de 2023

Al bon amic Miquel Alenyà i Fuster

No puc assistir a la missa funeral que li fan, a la parròquia de l'Immaculat Cor de Maria a Palma. Alguns dels assistents queden sorpresos de veure que li'l diuen en castellà perquè el prevere és andalús...

A banda de considerar-ho del tot ofensiu, per a la persona i la tasca desplegada a l'àmbit de la llengua i la cultura catalana, el dia que descobresc que el bon amic Miquel Alenyà i Fuster manté actiu un blog tan singularment rellevant com aquest, em qued del tot corprès, i m’afany a llegir-ne alguns dels escrits que hi va penjant.

M'adon que el 13 de gener de l’any 2010, Miquel Alenyà fa la salutació inicial d’un bloc seu que porta per títol «Miquel Cinema. El Bloc de Miquel Alenyà». Veig que conté  la darrera publicació amb data de l’1 d’agost de 2020. 

Ho diu ben clar: «En aquest bloc es presenten comentaris sobre SET temes d'interès: economia, turisme, cinema, pintura, música, Sa Nostra i diversos. S'han afegit passa a passa, a mesura que ha convingut o ha estat possible.

Pel que fa a l'economia, els comentaris es refereixen a l'evolució internacional, europea, espanyola i balear i als problemes i reptes que es plantegen a les Illes de cara al futur. L'apartat de turisme recull treballs, reflexions i opinions sobre la realitat, els problemes i els reptes que per a les Illes presenta el turisme de masses. Pel que fa al cinema, es presenten crítiques i comentaris de pel·lícules de tots els temps. Amb relació a la pintura es parla d'artistes, exposicions, obres comentades i events de relleu. Pel que fa a la música, s'ofereixen comentaris sobre concerts, novetats, enregistraments i events d'interès. Es dedica un apartat a Sa Nostra, una entitat que ha estat clau per a les Illes des de la seva creació el 1882. Un darrer apartat recull aportacions referents a temes diversos, com ara qüestions de gènere, problemes socials, referències biogràfiques i altres.

Que tot plegat sigui útil als lectors. Salutacions, Miquel Alenyà»

Al llarg de cadascun d’aquests 10 anys que van des del gener de 2010 fins a l’agost de 2020, hi va fent aportacions ben sucoses, de manera que els anys 2013, 2010 i 2014 es converteixen en els tres en què hi aporta més entrades: 290, 199 i 172 respectivament. 

Mentre que els anys 2020 i 2018 recullen el nombre més baix d’entrades: 2 i 1 respectivament.

En total, són més de vuit-centes entrades que, tretze anys i quatre mesos després d’haver-ne iniciat la publicació, quan ens arriba la notícia de la seva mort, tot el conjunt d’aquests escrits seus poden contribuir  molt positivament a valorar més objectivament la figura, personalitat i obra d’aquest mallorquí insigne, de nom i llinatges Miquel Alenyà i Fuster.

A totes aquestes, s’hi han d’afegir les que introdueix en aquest altre blog sobre CINEMA, que duu per títol «miquelcinema.crítiques. Crítiques de cinema de tots els temps. El bloc de Miquel Alenyà (I)».

En aquest altre cas, són quatre anys seguits de fer-hi unes dues-centes aportacions (2010, 2011, 2012 i 2013).

Pel que fa als temes de CULTURA,  n’hi exposa molts de ben variats: 

Art i cultura (20), Autobiografia (5), Biografies (291), Creu Roja (51), Creu Roja. Biografies (109), Curiositats (4), Diversos (2), Economia (17), Economistes (16), Esports (4), Filologia (1), Fotografies (2), Fotògrafs (1), Gastronomia (43), Història (89), Institut RLL (168), Llengua (2), Música (10), Natura i Medi Ambient (1), Notícies de darrera hora (2), ONG (4), Personatges d'Alcúdia (4), Pintor (1), Pintors (125), Pintura (39), Pregons de festes (2), Prehistòria (8), Presentacions (4), Qüestions de gènere (1), Sa Nostra (5), Turisme (3), Urbanisme (2), Urbanisme i Diversos (1), i Diversos (5), Monogràfics de pintura (5)

Que en pau descans, qui ha treballat tant a favor de la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra història, la nostra economia...!

dilluns, 1 de maig de 2023

En defensa de la diversitat lingüística (2): l’activista mexicana Yásnaya Elena Aguilar Gil, a Palma

Yásnaya Elena Aguilar Gil es lingüista, escriptora, traductora, activista de drets lingüístics i investigadora mexicana. A l’actualitat té 41 anys d’edat.

Es tracta d’una escriptora que aconsegueix de recopilar i reunir en un sol volum tot una sèrie d’articles publicats a la revista mexicana «Este País» entre els anys 2011 i 2015.

La lectura d’aquest llibre, i dels comentaris reflectits a mitjans diversos, permet de seguir el seu camí personal, polític i intel·lectual des dels seus inicis com a escriptora pública fins al moment actual, en què emergeix com una de les pensadores més originals i més interessants del Mèxic contemporani.

Tot i que el seu tema central són les llengües i les seves pràctiques, moltes preguntes i reflexions que fa l’autora miren d’anar més enllà i aborden problemes centrals en la història i la vida de Mèxic, sobretot pel que fa als pobles indígenes.

Mostren ben a les clares que la lingüística és política, que la relació entre el castellà i les TRES-CENTES SEIXANTA-CINC LLENGÜES (o més), que pertanyen a SEIXANTA-VUIT SISTEMES LINGÜÍSTICS de Mèxic, esdevenen una part clau en la història de la construcció d’aquest Estat nació, i del racisme i la violència que l’han acompanyada.

Es tracta d’una dona, amb veu nova i fresca, que parla l’ayuujk com a llengua nativa, i que utilitza el castellà com una eina de comunicació i de qüestionament, més que com a llengua de prestigi.

El conjunt d’aquesta antologia escrita esdevé una denúncia eficaç i precisa dels atropellaments i maltractaments que han acompanyat la «castellanització forçada» de les poblacions que parlen llengües indígenes: des del sofriment de l’alumnat en els internats, fins als menyspreus quotidians infligits pels «mestres bilingües». Com assenyalen comentaristes diversos.

Aquest llibre, a més de mostrar la importància de la resistència dels pobles originaris, és una invitació a valorar i fruir de la diversitat lingüística, escrita des de l’experiència i el pensament d’una dona mixe, defensora aferrissada dels drets lingüístics a Amèrica Llatina, i al món sencer. (La Casa del Libro)

Empesa per la seva passió profunda per les llengües, la lingüística, la literatura, ultrapassant els límits del seu «ayuujk» natiu i del seu castellà après, fins apropar-se d’idiomes més parlats arreu del món, com el rus, però també de llengües indígenes incomptables, amenaçades, marginades i sovint a punt de desaparèixer, basteix una defensa tan apassionada com raonable, tan rigorosa com amena, del valor de les llengües indígenes, de la pluralitat cultural i de la vitalitat de les tradicions dels pobles originaris.

Aquesta claredat d’idees i de conceptes referma i enforteix encara més les seves denúncies conra la discriminació lingüística, contra el menyspreu envers les llengües indígenes i contra la prepotència dels defensors del castellà com a llengua nacional.

Escrit al llarg de tot una dècada, aquest llibre està destinat a ser exponent d’una autèntica renaixença del pensament contemporani sobre parlants de llengües indígenes. (Federico Navarrete)

El llibre consta de 38 articles publicats a la revista «Este País» durant els anys 2011 i 2015. Van acompanyats d’una col·lecció de posts i tweets que els nodreixen. Exhorta a valorar la diversitat lingüística i cultural existent en el món... Conté una anàlisi aguda sobre les cares i matisos múltiples de la discriminació i del colonialisme, que han hagut de patir les poblacions parlants de llengües distintes del castellà...

L’autora posa de manifest que, en ple segle XXI, l’Estat mexicà continua considerant com a problema el monolingüisme de qui parla una llengua distinta del castellà. Mentre que, en el cas de poblacions monolingües hispanoparlants, solen valorar la situació d’una altra manera, molt distinta.

Adverteix que, si continuam per aquest camí, resultarà impossible frenar la mort de les llengües, i establir relacions interculturals sanes i equitatives...

Presenta una col·lecció de denúncies contra la discriminació lingüística, el menyspreu cap a les poblacions que parlen llengües distintes del castellà, la violació constant dels drets lingüístics i la manca d’accés a l’autodeterminació lliure dels seus territoris...

Respectar la diversitat lingüística implica reconèixer i valorar en positiu les poblacions que les parlen. Aleshores presenta dos dubtes: Com pots arribar a valorar bé allò que menysprees? I com pots arribar a respectar allò que negues i amagues?

L’autora convida a obrir les oïdes i la ment per viure des de la diversitat de les llengües existents al país... (Margarita Martínez Pérez)

Ens demana, també, que entenguem que l’extinció de les llengües en risc no és solament un assumpte de caire lingüístic, cultural i ètnic, sinó un problema d’indole social; allò que té a veure amb la lingüística és polític, l’assumpte indígena no és només assumpte d’indígenes; la defensa de les llengües originàries implica la defensa dels territoris i de les poblacions que les parlen (en mantenir-hi els coneixements des de pràctiques lingüístiques i culturals).

 

Conclou així l’autora mexicana: «No hi ha llengües sense parlants i no hi ha parlants sense territori... La defensa i protecció d’un territori qualsevol, passa per defensar-hi, també, les poblacions que hi viuen i la llengua que parlen.»

divendres, 28 d’abril de 2023

En defensa de la diversitat lingüística (1): "Ää: Manifiestos sobre la diversidad lingüística", de la mexicana Yásnaya Elena Aguilar Gil

Quan el bon amic navarrès Nicolás Ibarra, establert a Mallorca des de fa dècades, em proposa de presentar aquest llibre sobre «la diversitat lingüística», no m’hi puc negar de cap de les maneres. Tot i que, de cop sec, em sorprèn bastant una proposta com aquesta, en tractar-se d’un llibre i d’una autora mexicana que no han estat mai al meu abast. N'hi desconec les dades per complet.

El fet és, emperò, que avui dia, a través d’internet, ens podem informar més o manco detalladament sobre gairebé tot.

Així que m’hi pos tot d’una, a preparar-ho. En contacte amb amistats meves mexicanes de temps enrere, m’assabent que es tracta d’un llibre singularment rellevant dins l’àmbit de la defensa de les llengües indígenes d’arreu del món.

Entrant axarxes socials, m’és possible accedir a comentaris mexicans sobre aquest llibre de Yásnaya Elena Aguilar Gil. Prov de cercar fòrums de lectura, llibreries en línia o xarxes de la intercomunicació diverses que mantenen actives comunitats de gent lectora. Mir de cercar en blogs o pàgines  web sobre literatura mexicana o sobre temes de diversitat lingüística. Arrib a llegir opinions i comentaris d’altra gent, que coneixen molt més i molt millor que jo, com ha estat rebuda aquesta publicació en aquell país d’Amèrica Central, i també a la resta d’aquest món nostre.

Com a mallorquí que té la gran sort d'haver compartit la vida, durant alguns anys seguits, enmig de poblacions africanes residents a territoris amb llengua pròpia, com és ara el kirundi: una llengua arraconada i ofegada pel francès (que s'hi esdevé la llengua oficial de Burundi); o amb poblacions andines en territoris que també compten amb llengües pròpies, com són ara el quítxua o l'aimara, arraconades i ofegades igualment pel castellà (que s'hi esdevé la llengua oficial de Perú)...

Quant i més, com aquí a Mallorca i arreu dels Països Catalans, que comptam amb una única llengua pròpia, com és ara la catalana, arraconada i ofegada cada cop més intensament des de fa segles, també, per la llengua castellana (que s'hi esdevé la llengua oficial d'Espanya), em sent molt orgullós, content i satisfet de rebre l’encàrrec de presentar aquí, a Ciutat, una dona mexicana com aquesta, gran defensora de les llengües indígenes minoritzades arreu del món, llengües que, malauradament, es troben en perill lamentable d'extinció.

«Les nostres llengües continuen discriminades dins el sistema educatiu, dins el sistema judicial i dins el sistema de salut. Les nostres llengües no moren soles; a les nostres llengües, les maten!», acostuma a dir pertot arreu allà on va.

Si ho sabré jo, que a la dècada dels anys 90 del segle passat intervenc en ocasions diverses, com a diputat autonòmic, davant del Congrés dels Diputats a Madrid, i al mateix Parlament Europeu, defensant-hi l’ús de la llengua catalana com a «requisit» a l’Administració de Justícia espanyola!, Un assumpte que encara ara duu coa, més de vint anys després!

He d’agrair ben molt al Centre Basc ArteàEuskal Etxea Artea - que m'hi ha convidat. Eskerrik asko gonbidatzeagatik! Com també a la Llibreria Lluna que me n'ha facilitat l'exemplar del llibre i aquest espai encisador on gaudir-ne presències i converses. 

Per tot quant he pogut arreplegar, per ací i per allà, arrib a destriar que la desaparició de la diversitat lingüística és una de les preocupacions majors d’Aguilar Gil, un fenomen que, segons Yásnaya,  té molt a veure amb la conformació dels Estats. M’agrada la distinció que estableix entre «les llengües dels Estats i les llengües (a pesar) dels Estats».

Massa sovint passam per alt que l'Estat espanyol és un estat europeu que compta amb una gran diversitat lingüística. Per poc esment que hi parem, veurem que el conjunt de les llengües que s’hi parlen actualment, una desena, constitueixen un patrimoni etnolingüístic i cultural de valor immens: amazic (Melilla), àrab (dariya, a Ceuta), aragonès, astur-lleonès, castellà, català, èuscar, gallec, occità portuguès. Tot i la manca de reconeixement i de respecte que es mereixen totes, i que mai no arriben a rebre enlloc com cal.

Sabem prou bé que la llengua oficial i majoritària a l'Estat espanyol és el castellà. Sovint oblidam, emperò, que unes altres quatre llengües (català/valencià, gallec, èuscar i occità) són oficials juntament amb el castellà a 6 comunitats autònomes i que, a més a més, continuen parlades en 10 de les 17 comunitats autònomes d’Espanya: Catalunya, Illes Balears, Franja d’Aragó, Múrcia (El Carxe) i País Valencià, cinc comunitats autònomes on, a més del castellà, parlen català; Galícia, Castella-Lleó (El Bierzo) i Astúries, tres comunitats autònomes on, a més del castellà també parlen gallec; País Basc i Navarra, dues comunitats autònomes on, a més del castellà, també parlen èuscar; Catalunya, una comunitat autònoma on, a més del castellà i del català, també parlen occità. En unes altres tres comunitats autònomes, dues altres llengües queden protegides d'alguna manera, tot i que no són oficials: l’asturlleonès i l’aragonès. 

Amb això, podem dir que molt més de la meitat de les 17 comunitats autònomes espanyoles NO són monolingües! NO parlen castellà només! Quasi res! 

Quines són les comunitats autònomes monolingües, on només parlen castellà? Aquestes 6: Andalusia, Cantàbria, Castella-La Manxa, Illes Canàries, La Rioja i Madrid. Són les sis comunitats autònomes monolingües castellanes, enfront de les altres 11 que posseeixen i empren alguna altra llengua a més del castellà.

Convidada a la presentació d'aquest llibre a la LLIBRERIA LLUNA

M’agrada el contengut d'aquest llibre de Yásnaya E. Aguilar "Manifiestos sobre la diversidad lingüística". Veig que és una obra que encoratja la reflexió crítica i convida a la societat a prendre consciència del valor de la diversitat lingüística, és a dir, la varietat de llengües que existeixen al món.

Veig que l'autora és una activista mexicana que defensa la importància de preservar i protegir les llengües minoritzades, especialment les indígenes, que s'estan perdent a un ritme alarmant.

En aquest llibre, Aguilar presenta diverses reflexions i manifestos sobre la diversitat lingüística i la seva defensa, i proposa diferents estratègies per a promoure la seva conservació i revitalització.

Es tracta d’una escriptora i activista mexicana que escriu en castellà: és la seva llengua materna i la llengua oficial de Mèxic. No obstant, Aguilar esdevé defensora aferrissada dels drets de les llengües indígenes del país, i sovint participa en campanyes per a la seva protecció i promoció.

>

Si no m’he errat de comptes, Aguilar pertany a la comunitat indígena nahuatlaca, una de les nombroses ètnies que habiten Mèxic i que tenen la seva pròpia llengua i cultura. Concretament la variant de Mixe de Coatlán, parlada per la comunitat mixe a l'estat d'Oaxaca, Mèxic.

M’ha interessat ben molt aconseguir de traduir a la llengua MIXE, la que em sembla que deu ser la seva, aquesta expressió catalana, molt breu, de salutació: «Benvinguda sies a l'illa de Mallorca, amb el català com única llengua pròpia, tu qui ets una gran defensora de les llengües indígenes mexicanes!»

"Wāyi ep badun tööwà' ka'mo lē jta̱' Mal Naluka̱, kēja̱ gān-ké̱n yēē mēēni̱' ne le k'akiə̱ nä' näwütjə̱̱̱ ku ca̱'a̱na̱ ta̱j jaa lu'una̱ jën bia".

Que sia benvenguda a La Roqueta! 


dilluns, 24 d’abril de 2023

X Diada eminentment cultural d’Amics del Seminari, a Felanitx (1): descripció de la jornada

Tenc la ferma convicció que aquesta X Diada d’Amics del Seminari de Mallorca passarà a la història com una de les diades culturals més «singularment extraordinàries» i significatives. Remarcant-n’hi el caràcter de «cultural».

TONI OBRADOR, acompanyant lectura de poemes
amb la seva guitarra màgica, a Felanitx

Qui ha tengut oportunitat d’assistir-hi ha pogut rebre, durant prop de tres hores seguides, un bon bany d’aigües, tant superficials com profundes, en les quals els organitzadors felanitxers han aconseguit de submergir-nos, als prop d’un centenar d’assistents a l’acte cultural realitzat a l’interior de l’església parroquial de Sant Miquel, de Felanitx.

Enhorabona a Tomeu Rosselló, Miquel Monserrat, Biel Bennàssar, que s’hi han dedicat en cos i ànima, a la preparació, realització i organització d’una Diada, ajornada tres pics seguits, per motius diversos, i que, a la fi, ha vist la llum de la vida en un dia assolellat que ens ha permès de gaudir a les totes de la lluminositat intensa tramesa a través dels vitralls admirables del temple felanitxer (tot i fastidiar-nos una mica el passi de diapositives...).

Estic passant un guster d’editar-ne els vídeos, que m’hi tornen a endinsar, en aquells instants tan sublims, animats per l’actuació musical de dos guitarristes felanitxers, coneguts i reconeguts arreu del món, com són Toni Obrador i Joan Carles Vaquer

Són uns instants que comencen amb la presentació de l’acte, a càrrec del company felanitxer i amic de Seminari, Tomeu Rosselló, qui s’ha esmerçat a recordar que, seguint la tradició venerable de l’associació cultural Amics del Seminari, segons la qual cada Diada ha anat dedicada a una personalitat local, en aquest cas seria per a mossèn Pere Xamena i Fiol, conegudíssim i recordadíssim professor i superior al Seminari diocesà de Mallorca. Tot i amb això, ens ofereix la repassada breu d’unes altres dues dotzenes de persones de Felanitx, considerades per ell igualment mereixedores d’aital distinció honorífica: 22 homes i 2 dones...

Amb una preparació acurada, el fotògraf felanitxer de prestigi més que reconegut, bon amic de Seminari, Biel Bennàssar, ens ha volgut oferir una esplèndida exposició de fotografies relacionades amb la figura de mossèn Pere Xamena i la seva vinculació amb la vila felanitxera. 

Tot i que la lluminositat del recinte (en aquest cas indesitjable!) no li facilitava gaire la tasca del passi de diapositives, i que, (per variar) els estris a emprar se li han rebel·lat en contra, a darrera hora, hem pogut seguir-ne les explicacions de qui deu ser un dels millors fotògrafs en la història de Mallorca.

Les intervencions del rapsode de Son Valls, bon amic de Seminari i condeixeble meu, Miquel Monserrat, ens han delitat amb la declamació d’una sèrie de poemes d’autors felanitxers, acompanyats amb les guitarres que fan sonar magistralment els músics Toni Obrador i Joan Carles Vaquer, ben proveïts d’estris electrònics de darrera generació.

Lamentablement, per problemes de salut, no hem pogut gaudir a plaer de la presència i la intervenció del bon amic de Seminari i eminent doctor en Teologia moral, professor del Seminari, Medalla de la Ciutat de Felanitx, mossèn Bartomeu Bennàssar, amb la seva lliçó programada. El text de la qual ha d'aparèixer publicat al número proper de la revista de l'associació.

Tot desitjant-li una recuperació prompta i estable, li hem d’agrair que, en lloc seu, hàgim pogut gaudir a plaer del que, per a mi, han estat els dos moments més àlgids en el desplegament d’aquest acte cultural (sense desmerèixer-ne res per a la resta!). No n'hi deu haver, d'altre, de precedent, que jo recordi.

Qui no ha assistit a aquest acte cultural d’Amics del Seminari a Felanitx, s’ha perdut l’ocasió única de fruir, com mai enlloc, en viu i en directe, a l’interior d’un temple que ressona a les totes, el que jo valor i consider com a «cloenda musical» extraordinàriament singular.

La interpretació que hi fan els dos músics felanitxers, Toni Obrador i Joan Carles Vaquer, és de les històriques. D’aquelles que requereixen estris molt millors que el meu, per quedar-hi enregistrades a la perfecció. Úniques. Singulars. Excel·lents. Increïblement factibles. Més semblants a un somni que a una percepció real...

«Les feuilles mortes», d’Ives Montand, i, sobretot, «Adagio», d’Albinioni, em posen els pèls de punta i m’omplen d’enveja sana com a músic. Gràcies, Joan Carles. Gràcies Toni. Per molts d’anys més, en aquesta tasca cultural tan intensa.

M’he estimat més deixar per al final de l’enregistrament d’aquest vídeo el que n’és, en realitat, el principi i l’inici d’aquesta X Diada Cultural d’Amics del Seminari de Mallorca a Felanitx. Per als creients, n’és l’origen i la culminació, amb l’Assemblea / Celebració del Memorial del Senyor a l’Església Parroquial de Sant Miquel de Felanitx. Una de les celebracions eucarístiques més entranyables en les quals he participat mai a Mallorca...

La presideix, humilment i modesta, el rector de la Parròquia de Sant Miquel de Felanitx, mossèn Josep Cerdà Tomàs, per la impossibilitat manifesta d’assistir-hi el bisbe de la diòcesi monsenyor Sebastià Taltavull i Anglada, qui s’ha hagut de fer present a Menorca.

Coincideix el mateix dia i la mateixa hora amb l’ordenació episcopal i presa de possessió de Mons. Gerard Villalonga Hellin, bisbe electe de Menorca, presidida per l'Excm. i Rvdm. Mons. Bernardito Auza, Nunci Apostòlic de Sa Santedat a Espanya, a la Catedral de Menorca (Ciutadella), dissabte 22 d’abril de 2023, 11.30h.)

A tot plegat, s'hi ha d'afegir el regal d'un pendrive que la Junta Directiva de l'associació cultural Amics del Seminari de Mallorca ha volgut fer arribar a tots els membres, sòcies i socis, com a record entranyable i inoblidable d'aquesta Diada Cultural felanitxera 2023.

En format MP3, començant per la intepretació de l'Himne de Felanitx (de Capó Adrover) i acabant amb la Jota Meravella, de s'Estol des Gerricó, ens deliten amb una quarantena de peces musicals, diverses i entretengudes, que ens acompanyaran sempre, quan tenguem ganes d'escoltar-les.

Són peces musicals variades de Capó Adrover, de Xamena Palou, de Bernat Julià, d'Aulí Caldentey, d'Oliver Martí, de Tomeu Bennàssar, de Manresa Adrover, d'Andreu Maimó, de Vich Bennàssar, de Manresa Gomila, de Vaquer Ramis, de Vicens Capó, d'Obrador Llinàs, de s'Estol des Gerricó, i d'altres autors anónims...

Feliç X Diada Cultural d’Amics del Seminari de Mallorca, durant la jornada prèvia a la celebració de la Diada de Sant Jordi 2023 als Països Catalans.

AD MULTOS ANNOS!

dimarts, 11 d’abril de 2023

Pluges al Perú (2): El fenomen climàtic de El Niño

A Lima.

Em diuen que s’estan suportant aquests dies unes temperatures altíssimes, mai vistes a la capital del Perú durant cap mes d’abril anterior.

Al Nord del Perú, (Chiclayo, Piura, Tumbes...).

Cauen unes pluges torrencials i tempestats elèctriques que fan por. Sobretot a les zones més inundables, més baixes, on miren de construir-s’hi les cases i els domicilis les famílies més modestes. En molts de casos, tot hi ha quedat inundat i la gent s’ha quedat sense res. 

És molt lamentable veure que hi ha tantíssimes zones baixes (conques cegues) on les aigües s’hi queden embassades i no troben ni tenen cap sortida. Amb la conseqüent presència de moscards i inevitables barreges d’aigües pluvials amb altres aigües brutes i embrutades més i més.

Em dol al més profund de l’ànima veure com Piura està travessant una temporada molt forta, per les pluges que molt probablement acompanyaran la població durant molt de temps, per la presència dels corrents d’aire del Niño.

Diuen els experts que això pot durar mesos. I que es pot incrementar i empitjorar encara més, de bell nou a finals d’any. Que Déu els empari i protegeixi! I que les autoritats s'hi aboquin com cal!

Aques reportatge sobre Piura al programa televisiu peruà Cuarto Poder del canal 4, en pot donar una idea més o manco aproximada d'allò que s'està passant a Piura, amb reportatges colpidors. (IFP)

El fenomen climàtic de El Niño, que afecta Perú des de temps immemorial, és responsable de l’augment de les temperatures globals i de l’agreujament dels fenòmens meteorològics extrems, segons els entesos en la matèria. La causa ve provocada per les temperatures dels oceans i els vents de l’oceà Pacífic, que oscil·len entre l’encalentiment que provoca el corrent anomenat El Niño i el refredament provocat pel corrent anomenat La Niña.

Als edificis situats en les parts més altes de la regió piurana -zona desèrtica a la vorera de l’oceà Pacífic-, les pluges torrencials continuades hi provoquen diluvis que fan córrer les aigües pels carrers, com és el cas de l'Assentament Humà de Santa Rosa al Districte piurà 26 d'Octubre, on produeixen  moltes goteres que la gent mira de solucionar de la manera millor possible (ZSMR). 

Tot s'hi queda ben mullat, les aigües entren dins les cases, les tempestats elèctriques amb trons i llamps tenen espantada la població que, a més d'això, es troba amb altres dificultats pràctiques. Com les que els duen a veure's en l’obligació d’haver de tenir els mòbils en mode avió mirant de carregar-ne l'energia, o d’haver de mantenir-los apagats i de desconnectar aparells elèctrics, degut a les tallades inesperades del subministrament d’electricitat (PYLM).

Tothom considera del tot lamentable la negligència per part de les autoritats en una situació com aquesta, sobretot en no haver fet res a l'hora de prevenir desastres com aquest. Lamentable també que les autoritats encarregades de la protecció de les poblacions més vulnerables, no aconsegueixin de fer el suport necessari per atendre les zones inundades, on les famílies no tenen més remei que haver d’abandonar-ne les cases perquè hi corren un risc molt gran (MAZL).

S’esdevé molt trist veure la situació en què queden moltes poblacions que ho han perdut tot, absolutament tot, degut a les aigües caigudes que, si no se n’han duit els mobles i tots els elements de la casa amb el corrent, l’hi ho han deixat tot ben malmenat.

El fenomen climàtic de El Niño, es veu que enguany està fent matx al Nord del Perú. Que no duri gaire més!

diumenge, 9 d’abril de 2023

Pluges intenses al Perú (1): a les regions del Nord del Perú

Molt males notícies m’arriben del Perú aquests dies, sobretot des de les regions del Nord peruà on les pluges torrencials n’estan fent, de les seves, des de fa un bon grapat de setmanes. Com no havien vist mai! 

A la ciutat i la regió de Piura

Amistats piuranes em parlen, espantades, de la gran quantitat d’aigua de pluja que està caient a la ciutat i a la regió de Piura, que tantes vegades he tengut l’oportunitat de visitar, on vaig treballar-hi alguns anys a la dècada dels anys 70 del segle passat.

Coincidint amb la celebració de la Pasqua Florida, m’arriben dades relacionades amb els desastres naturals que ocorren enguany al Perú, precisament en indrets que he tengut l’oportunitat de visitar en ocasions diverses.

A la ciutat de Piura, em diuen, no recorden d’haver vist mai el que s’hi està passant, amb  unes pluges fortíssimes que cauen damunt d’una ciutat gens ni mica preparada per fer front a fenòmens tan intensos com aquests.

Una situació que obliga la població dels "Assentaments Humans" (com s’anomenen avui dia aquells antics "Pueblos Jóvenes" del meu temps) a haver de traure al carrer, ja inundat, les aigües caigudes a l’interior de les cases: «Quan plou d’aquesta manera, tothom es banya!», diuen humorísticament per aquelles contrades nord-peruanes.

De manera tan sorprenent com insòlita, les darreres setmanes Piura ha rebut molta de pluja i molta de calor alhora. Sobretot durant la nit, em diuen, resulta eixordador el renou que produeixen les tempestats, acompanyades de trons i llamps escandalosos i temibles, com no s’havia vist mai en aquell indret tan apropat del desert del Sechura, fronterer amb el país veí d’Equador.

Diuen que deu ser la pluja més forta caiguda enguany damunt aquesta zona.

Chazuta. Tarapoto, selva amazònica nord-oriental

També a la regió amazònica nord-oriental de Tarapoto, on fa tres anys vaig tenir l’oportunitat d’arribar-hi i de veure-hi la gran feinada feta amb el suport institucional del Govern de les Illes Balears, em diuen que el riu Huallaga s’ha desbordat a les totes i ha inundat aquella zona, que s’hi ha quedat totalment enfangada, degut a les pluges intenses que caigudes a l’amazonia peruana.

Em diuen que el riu augmenta de cabal molt rapidíssimament, de manera que les parts baixes de la Cooperativa Allima Cacao, on se situava el viver de plançons de cacau i majambo, han estat inundades, quedant-hi del tot inservibles. Me’n passen imatges que fan plorera... a la vista d’aquelles altres que hi vaig poder prendre fa tres anys en aquest mateix indret...

Em diuen que hi ha pobles inundats, carreteres destrossades, cultius inundats, infraestructura productiva/econòmica inservibles, degut als embats de la natura que hi està fent matx a les totes.

A un negat, dau-li aigua! Com diuen en bon mallorquí. Després de mesos de protestes multitudinàries per l’enderrocament del president de la República, Pedro Castillo, quítxua del nord, substituït per la quítxua del sud, Dina Boluarte, fa una mesada que les poblacions han de suportar els estralls que ocasionen, sobretot al nord, les pluges intenses que hi van caient, tant a la zona urbana com a les rurals.

Hi ha dies que en cauen torrencialment durant més de 14 hores seguides, de manera ininterrompuda. Cosa molt difícil de suportar mentre ocorre, i molt més mal de mantenir encara després, quan se’n pateixen els efectes més devastadors. 


dimecres, 5 d’abril de 2023

Ressò informatiu de la visita de Lourdes Huanca a Mallorca


16. IB3 RÀDIO. Durant mes de vint minuts, el prestigiós periodista d’IB3 Ràdio manté una conversa distesa, profunda i aclaridora de la situació actual que travessa Perú, amb la lideresa indígena peruana, la feminista aimara Lourdes Huanca, en el seu tercer dia d’estada seva a Mallorca. Com a tants d’altres indrets d’Europa, arriba a l’illa per denunciar el comportament genocida del govern peruà presidit per Dina Boluarte, que qualifica de «cívico-militar feixista».

15. DIARI DE BALEARS. Resum de la visita de la líder indígena peruana Lourdes Huanca a Mallorca. Cecili Buele (03-04-2023)

14. ROSA CURSACH SALAS, directora insular d'Igualtat i Diversitat del Consell de Mallorca. Avui l'activista feminista Lourdes Huanca, Defensora Nacional de les dones camperoles del Perú @FENMUCARINAP ens ha mostrat  la representació de les dones defensant la sobirania alimentària. Sovint ho tenim al davant i no ho sabem llegir, gràcies. Res no és casualitat. (03-04-2023)

13. DIARIO DE MALLORCA. El Colectivo de Peruanos Residentes en Mallorca se manifiesta en Palma por los derechos humanos en Perú. En la concentración estuvo presente la líder campesina, indígena y feminista peruana Lourdes Huanca (01-04-2023)

12. AGUSTÍ BARÓ. Conferència Lourdes Huanca a CCOO Mallorca. Recull, íntegre, en vídeo, de la conferència de Lourdes Huanca en defensa dels drets humans, a l'Auditori de Comissions Obreres (CCOO), dijous 30, a les 18:30, amb les intervencions de Susana Volosín, Cecili Buele Ramis, Joan Carrero, Toni, i els auspicis de CC.OO., les fundacions Darder Mascaró i el Col•lectiu de Peruans Residents a Mallorca. (31-03-2023)

11. SENADOR VICENÇ VIDAL MATAS. Al Parlament he compartit una estona amb Lourdes Huanca, líder camperola indígena peruana, que avui és a Palma en una gira denunciant vulneracions d drets al Perú. (31-03-2023)

10. DIARIO DE MALLORCA. Entrevista a Lourdes Huanca: «No daremos tregua hasta lograr la libertad de nuestra patria». La líder campesina, indígena y feminista peruana, dio este jueves una conferencia en defensa de los derechos humanos para invitar a sus compatriotas a «alzar la voz» ante la situación que vive su país (31-03-2023)

09. ESQUERRA UNIDA. Taula de diàleg amb Lourdes Huanca, presidenta de la Fenmucarinap PERÚ, per a conèixer de primera mà la situació sociopolítica en què es troba el Perú (30-03-2023)

08. ESQUERRA UNIDA ILLES BALEARS. Dissabte, primer d'abril, a les 11.00 hores.  Casal de Barri de #sEscorxador, Sala 1 (c. de l'Emperadriu Eugènia, 6, Palma) (30-03-2023)

07. ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE. Trobada amb Lourdes Huanca a Mallorca, activista pels drets humans i de la població indígena (31-03-23)

06. DIARI BALEARS. L'activista Lourdes Huanca parlarà a Palma sobre la situació del drets humans al Perú (18-03-2023)

05. PERIÓDICO DE BALEARES. Conferencia de Lourdes Huanca. Líder payesa, indígena y feminista de Perú (15-03-2023)

04. SALVEM LA CASA DEL POBLE. Pere Vicenç. Perú a Mallorca (14-03-2023)

03. SALVEM LA CASA DEL POBLE. Matias Colom. Xarla- col·loqui de l'activista indígena peruana Lourdes Huanca. (08-03-2023)

02. CECILI BUELE. Blog dedicat a Lourdes Huanca (26-02-2023)

01. LOURDES HUANCA amb el Fons Menorquí de Solidaritat i el GOB (Entrepobles) (07-05-2012)


dimarts, 4 d’abril de 2023

LOURDES HUANCA visita el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma


La lideresa peruana, camperola i feminista LOURDES HUANCA, és molt ben rebuda pel servei de protocol del Consell de Mallorca que li fa els honors, en visitar la institució insular acompanyada per membres del Col·lectiu de Peruans Residents a Mallorca.

Al twitter de ROSA CURSACH

S'hi troba seguidament amb representants del grup polític Més per Mallorca: amb el conseller electe del Consell de Mallorca i exregidor de Manacor per Esquerra Republicana, Joan Llodrà; amb el conseller i portaveu de Més per Mallorca al Consell de Mallorca i exbatle d'Alaró, Guillem Balboa, i amb Rosa Cursach, directora insular d'Igualtat i Diversitat, qui també s'hi incorpora; es troba també amb  Miquel Àngel Sureda, secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, regidor de l’Ajuntament de Pollença i president de la secció local d’Esquerra Republicana.

Lourdes Huanca visita la zona més noble de la casa durant una horeta, fent la impressió que té una gran potència política i intel·lectual. 

El Consell de Mallorca l'obsequia amb el llibre amb què se solen honorar les visites il·lustres. 

Després d'una horeta d’estada a la institució insular, parteix cap a Cort, acompanyada per Guillem Balboa, qui la posa en mans de Miquel Àngel Contreras, coordinador general de Cultura de l'Ajuntament de Palma, membre de la formació política Més per Palma.

A l'escala noble de l'edifici, amb Miquel Àngel Contreras

LOURDES HUANCA i acompanyants visiten la part més noble de l’edifici, mentre van rebent explicacions sobre alguns detalls de la façana barroca, els elements de l’escut de la ciutat o d'altres peculiaritats històriques, com per exemple el fet que abans de ser Ajuntament de Palma s’hi allotjava la Universitat...

També poden observar l’arca de les insaculacions (explicant-los una mica la historia de com s’escollien els representats de la Universitat), o els elements característics de la festa de l’Estendard (la Cimera, el propi Estendard, o la curiositat de l’home dels nassos). Els hi remarquen que es tracta de la festa civil més antiga d’Europa.

Al saló de plens, reben explicacions de com s’estructura l’Ajuntament i com s’asseuen els regidors electes. També s'informen de com funciona el Reglament del ple i com hi poden intervenir representants de les entitats ciutadanes (un fet que interessa ben molt al grup de visitants). 

dilluns, 3 d’abril de 2023

Resum de la visita de LOURDES HUANCA a Mallorca

Tot d’una que m’assabent que el Col·lectiu de Peruans Residents a Mallorca aconsegueixen i confirmen la venguda a Mallorca, durant quatre dies seguits, de la lideressa peruana indígena feminista LOURDES HUANCA (de qui no he sentit a parlar mai fins aleshores), em pos a veure’n l’activitat que desplega aquesta camperola, a l'actualitat, arreu d’Europa.

00.- Veig que surt del Perú el 9 de gener de 2023, inicialment amb la intenció de romandre uns pocs dies a Europa i de retornar al seu país. El fet és, emperò, que hores d’ara ja n’hi duu prop de tres mesos, recorrent diversos països europeus, de nord a sud...

El primer de tot que detect és que els mitjans oficials de comunicació la posen verda! Li diuen de tot! Com a presidenta i fundadora de la FENMUCARINAP (Federació Nacional de Dones Camperoles, Artesanes, Indígenes, Natives i Assalariades del Perú), rep els atacs més furibunds per part dels mitjans i les instàncies progovernamentals peruanes. 

Fins al punt que l’arriben a presentar com a mentidera, terrorista, falsejadora de la realitat, aprofitada, corrupta... 

Allò que vaig veient, emperò, és que des que aterra a Holanda, l’endemà mateix d’haver sortit de Lima, es fa present a Brussel·les on manté contactes diversos amb diputats europeus. 

A París, davant la tomba del poeta i escriptor peruà de Santiago de Chuco, César Vallejo, l’acompanyen peruans residents a França

A Suïssa, fa anades i vengudes de Ginebra (Nacions Unides) a Berna, on es troba amb personalitats internacionals, parlamentaris helvètics i representants del Ministeri de Relacions Exteriors. 

A Berlín, manté contactes nous amb personalitats diverses. 

A Oslo, rep el suport de Comitès noruecs de solidaritat amb Amèrica Llatina.

M’adon també que un bon dia aterra a l’Estat espanyol.  A Euskal Herria, rep el suport d’assistents a l’acte convocat l’1 de març a la plaça de la Virgen Blanca, a Gasteiz

A Madrid, li organitzen trobades amb referents polítics i socials de primer nivell. 

A Catalunya, contacta amb formacions polítiques de les esquerres que, a Barcelona, fan suport conjunt i ferm a les seves denúncies de violacions dels drets humans al Perú.

Mallorca no en pot quedar al marge. I gràcies al Col·lectiu de Peruans Residents, personificat en Pedro i Sarinova, aconsegueixen d’engrescar-hi entitats i organismes que fan suport a la lluita que duu a terme la lideressa peruana indígena aimara LOURDES HUANCA.

Amb moltes ganes que Mallorca aprofiti aquesta visita, d'una dona, lideressa camperola, indígena, aimara, feminista, defensora dels pobles i les nacions originàries, presidenta d'una entitat social que no constitueix cap partit polític, em pos a fer promoció d’una venguda a Mallorca, tan singularment significativa en la lluita dels pobles i les nacions originàries d’Amèrica Llatina.

01.- El mateix dia que ella arriba a l’illa, durant més de dues hores seguides es fa present a la sala auditori del sindicat de Comissions Obreres de les Illes (CC.OO.)  i davant d’una setantena de persones que l’escolten amb atenció i que, al final, li fan preguntes, hi desplega una xerrada-conferència summament interessant.

Gràcies al bon i exquisit enregistrament efectuat per Agustí Baró i Bauló, podem gaudir de la gravació íntegra d’una trobada tan singularment significativa:

Com a convidat a la mesa, juntament amb Joan Carrero, Susana Volosín, la lideressa indígena Lourdes, la moderadora peruana Sarinova, i jo mateix, mir de dir-hi quatre paraules, amb moltes més ganes d’escoltar allò que ens pugui dir ella, a tots els assistents, recent acabada d’arribar aquell mateix dia a Mallorca, des de l’aeroport de Frankfurt.

Començ la meva intervenció breu, passant pel micro unes poques paraules de salutació en quítxua i en aimara, tot desitjant que Lourdes Huanca s’hi trobi bé a Mallorca, durant els quatre dies que fa comptes de ser-hi present.

Agraint la presència de tots els assistents, gent interessada a seguir de prop la xerrada-conferència de Lourdes, n’hi destriï  de procedències diverses: 

Representants de partits polítics d’esquerres, funcionàries de l’administració pública, companys capellans mallorquins que han treballat a l’anomenat tercer món, mestres i professores de col·legis de Ciutat, membres de congregacions religioses que compten amb missioneres al Perú, alguns diputats o ex diputats autonòmics, mallorquines o mallorquins que mantenen contacte directe amb gent del Perú o d’Amèrica Llatina, representants de mitjans de comunicació, etc.

Agraesc a CC.OO. que cedeixi el local i les instal•lacions, i a les Fundacions Darder Mascaró que n'hi auspicien l'acte.

Em limit a dir-hi unes poques paraules, com a mallorquí que sempre s’ha mantengut amb moltes ganes de romandre en contacte intens i directe amb gent i amb organitzacions del Perú.

Convençut que, aquí a Mallorca, tenim molt a aprendre: de les lluites populars que duu a terme la població peruana, de les organitzacions populars més actives, dels moviments populars indígenes, de la FENMUCARINAP (Federació Nacional de Dones Camperoles Artesanes Indígenes Natives i Assalariades del Perú), creada i mantenguda activa per la dona peruana que, sortosament, podem tenir entre nosaltres, Lourdes Huanca, qui n'és la fundadora i animadora, i que ja es va fer present en aquestes illes nostres, l'any 2012 a Menorca, convidada pel Fons Menorquí, el GOB i l’entitat Entrepobles.

Amb la seva venguda d'ara a Mallorca, ens exposa la visió que ella i la seva organització tenen sobre la situació peruana actual: en el seu llenguatge planer, concret, i amb el seu estil característic.

Són quatre dies de trobades intenses: amb organitzacions sindicals i partits polítics, amb entitats de la societat civil, amb col·lectius de gent peruana resident a l’illa, i, també amb representants de les administracions públiques illenques.

Miram de preparar-ne les trobades institucionals.

02.- Durant la visita al Parlament de les Illes Balears, manté conversa i contacte directe amb el representant d’aquestes Illes nostres a les Corts Generals Espanyoles, el senador Vicenç Vidal Matas, com també amb el diputat autonòmic Joan J. Mas Tugores «Collet», tots dos de la formació política Més per Mallorca.

03.- Al Govern de les Illes Balears, és rebuda al despatx de la consellera d’Afers Socials i Esports, Fina Santiago amb qui intercanvia propostes i suggeriments de col·laboració institucional encaminada a l’empoderament de les dones en la construcció d’una societat peruana més igualitària.

04.- El Parc de les Estacions és l’indret que trien Amics de la Casa del Poble, el GOB i altres entitats, per mantenir-hi una convocatòria cívica, on  LOURDES HUANCA es dirigeix a la concurrència, explicant la situació actual que viu el Perú, des d'una perspectiva indígena, dels pobles i les nacions originàries d’Amèrica Llatina.

05.- La Plaça d’Espanya, de Ciutat, on acostumen a concentrar-se els membres del Col·lectiu de Peruans Residents a Mallorca, per denunciar-hi públicament les violacions de drets humans que estan perpetrant al Perú les autoritats governamentals, és el lloc escollit per a la seva darrera intervenció pública a Mallorca.

El darrer dia de la seva estada a Mallorca, LOURDES HUANCA  té l'oportunitat de visitar el Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma, Malauradament, no hi puc assistir, per qüestions de caràcter domèstic... Però puc afirmar que hi és molt ben rebuda pels representants de Més per Mallorca que la hi acullen.

06.- S'hi troba amb el conseller electe del Consell de Mallorca i exregidor de Manacor per Esquerra Republicana, Joan Llodrà; amb el conseller i portaveu de Més per Mallorca al Consell de Mallorca i exbatle d'Alaró, Guillem Balboa, i amb Rosa Cursach, directora insular d'Igualtat i Diversitat, qui també s'hi incorpora; es troba també amb  Miquel Àngel Sureda, secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, regidor de l’Ajuntament de Pollença i president de la secció local d’Esquerra Republicana.

07.- Després d'una horeta d’estada a la institució insular, parteix cap a Cort, acompanyada per Guillem Balboa, qui la posa en mans de Miquel Àngel Contreras, coordinador general de Cultura de l'Ajuntament de Palma, membre de la formació política Més per Palma.

CLOENDA.- Sens cap dubte ni un, aquests quatre dies de presència activa de LOURDES HUANCA a Mallorca ens serveixen per tenir al nostre abast una informació més directa i personal, que ens ajuda a entendre millor allò que passa avui dia al Perú, i a destriar allò que hi podem fer, des de Mallorca estant, amb més elements de judici.

Hem tengut l’oportunitat d’escoltar, en directe, la veu d’una representant indígena peruana, camperola, feminista, lluitadora aferrissada en la defensa i la protecció de les nacions originàries, tan presents i molt vives a certs territoris d’Amèrica Llatina. Entre d'altres, Perú.

Em faig meu aquell proverbi incaic, escrit en quítxua, que diu: "el hatum  ama sua ama llula ama quella". L'important és que no robis, que no diguis mentides i que no siguis gandul (referint-se a qualsevol persona que vulgui comportar-se com a ser humà, membre d'un col·lectiu profundament solidari).

Visca el Perú, en democràcia plena!

RESSÒ INFORMATIU DE LA VISITA DE LOURDES HUANCA A MALLORCA

16. IB3 RÀDIO. Durant mes de vint minuts, el prestigiós periodista d’IB3 Ràdio manté una conversa distesa, profunda i aclaridora de la situació actual que travessa Perú, amb la lideresa indígena peruana, la feminista aimara Lourdes Huanca, en el seu tercer dia d’estada seva a Mallorca. Com a tants d’altres indrets d’Europa, arriba a l’illa per denunciar el comportament genocida del govern peruà presidit per Dina Boluarte, que qualifica de «cívico-militar feixista». (01-04-2023)

15. DIARI DE BALEARS. Resum de la visita de la líder indígena peruana Lourdes Huanca a Mallorca. Cecili Buele (03-04-2023)

14. ROSA CURSACH SALAS, directora insular d'Igualtat i Diversitat del Consell de Mallorca. Avui l'activista feminista Lourdes Huanca, Defensora Nacional de les dones camperoles del Perú @FENMUCARINAP ens ha mostrat  la representació de les dones defensant la sobirania alimentària. Sovint ho tenim al davant i no ho sabem llegir, gràcies. Res no és casualitat. (03-04-2023)

13. DIARIO DE MALLORCA. El Colectivo de Peruanos Residentes en Mallorca se manifiesta en Palma por los derechos humanos en Perú. En la concentración estuvo presente la líder campesina, indígena y feminista peruana Lourdes Huanca (01-04-2023)

12. AGUSTÍ BARÓ. Conferència Lourdes Huanca a CCOO Mallorca. Recull, íntegre, en vídeo, de la conferència de Lourdes Huanca en defensa dels drets humans, a l'Auditori de Comissions Obreres (CCOO), dijous 30, a les 18:30, amb les intervencions de Susana Volosín, Cecili Buele Ramis, Joan Carrero, Toni, i els auspicis de CC.OO., les fundacions Darder Mascaró i el Col•lectiu de Peruans Residents a Mallorca. (31-03-2023)

11. SENADOR VICENÇ VIDAL MATAS. Al Parlament he compartit una estona amb Lourdes Huanca, líder camperola indígena peruana, que avui és a Palma en una gira denunciant vulneracions d drets al Perú. (31-03-2023)

10. DIARIO DE MALLORCA. Entrevista a Lourdes Huanca: «No daremos tregua hasta lograr la libertad de nuestra patria». La líder campesina, indígena y feminista peruana, dio este jueves una conferencia en defensa de los derechos humanos para invitar a sus compatriotas a «alzar la voz» ante la situación que vive su país (31-03-2023)

09. ESQUERRA UNIDA. Taula de diàleg amb Lourdes Huanca, presidenta de la Fenmucarinap PERÚ, per a conèixer de primera mà la situació sociopolítica en què es troba el Perú (30-03-2023)

08. ESQUERRA UNIDA ILLES BALEARS. Dissabte, primer d'abril, a les 11.00 hores.  Casal de Barri de #sEscorxador, Sala 1 (c. de l'Emperadriu Eugènia, 6, Palma) (30-03-2023)

07. ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE. Trobada amb Lourdes Huanca a Mallorca, activista pels drets humans i de la població indígena (31-03-23)

06. DIARI BALEARS. L'activista Lourdes Huanca parlarà a Palma sobre la situació del drets humans al Perú (18-03-2023)

05. PERIÓDICO DE BALEARES. Conferencia de Lourdes Huanca. Líder payesa, indígena y feminista de Perú (15-03-2023)

04. SALVEM LA CASA DEL POBLE. Pere Vicenç. Perú a Mallorca (14-03-2023)

03. SALVEM LA CASA DEL POBLE. Matias Colom. Xarla- col·loqui de l'activista indígena peruana Lourdes Huanca. (08-03-2023)

02. CECILI BUELE. Blog dedicat a Lourdes Huanca (26-02-2023)

01. LOURDES HUANCA amb el Fons Menorquí de Solidaritat i el GOB (Entrepobles) (07-05-2012)


divendres, 31 de març de 2023

Lourdes Huanca, lideressa indígena peruana (4): conferència a Palma

A l’acte programat pel Col·lectiu de Peruans Residents a Mallorca, personificat en Pedro i Sarinova, amb la intenció de presentar-hi la lideressa peruana indígena aimara LOURDES HUANCA, durant més de dues hores seguides es fan presents a la sala auditori del sindicat de Comissions Obreres de les Illes (CC.OO.) una setantena de persones que l’escolten amb atenció i que, en finalitzar, li fan preguntes molt interessants.

La mesa organitzadora de l'acte a la sala auditori de CC.OO. de Palma (Mallorca)
Com a convidat a la mesa, juntament amb Joan Carrero, Susana Volosín, la lideressa indígena Lourdes Huanca i la moderadora peruana Sarinova, mri de dir-hi quatre paraules, amb més ganes d’escoltar allò que ens pugui dir, a tots els assistents, la lideressa peruana arribada aquell mateix dia a Mallorca des de l’aeroport de Frankfurt.

Començ la meva intervenció breu, passant pel micro unes poques paraules de salutació en quítxua i en aimara, tot desitjant que Lourdes Huanca s’hi trobi bé a Mallorca, durant els quatre dies que fa comptes de ser-hi present.

Agraint la presència de tots els assistents, gent interessada a seguir de prop la xerrada-conferència de Lourdes, n’hi destriï  de procedències diveses: partits polítics d’esquerres, funcionàries de l’administració pública, companys capellans mallorquins que han treballat a l’anomenat tercer món, mestres i professores de col·legis de Ciutat, membres de congregacions religioses que compten amb missioneres al Perú, alguns diputats o ex diputats autonòmics, mallorquines o mallorquins que mantenen contacte directe amb gent del Perú o d’Amèrica Llatina, representants de mitjans de comunicació, individus del col·lectiu peruà resident a l'illa, etc.

Agraesc a CC.OO. que n'hagi cedit gratuïtament i de molt bon grat el local i les instal•lacions, i a les Fundacions Darder Mascaró que n'hi auspicien l'acte.

Em limit a dir-hi unes poques paraules, com a mallorquí que sempre s’ha mantengut amb moltes ganes de romandre en contacte intens i directe amb gent i amb organitzacions del Perú.

Convençut que, aquí a Mallorca, tenim molt a aprendre: de les lluites populars que duu a terme la població peruana, de les organitzacions populars actives, dels moviments populars indígenes, de la FENMUCARINAP (Federació Nacional de Dones Camperoles Artesanes Indígenes Natives i Assalariades del Perú), creada i mantenguda activa per la dona peruana que, sortosament, podem tenir entre nosaltres, Lourdes Huanca, qui n'és la fundadora i animadora, i que ja es va fer present en aquestes illes nostres, l'any 2012 a Menorca, convidada pel Fons Menorquí de Solidaritat, el GOB-Menorca i l’entitat Entrepobles.

Avui dia, onze anys deprés, ve a Mallorca, a exposar-nos la visió que té ella i la seva organització sobre la situació peruana actual: en el seu llenguatge i amb el seu estil característics.

Sens cap dubte ni un, n’arribam a sortir amb més informació al nostre abast, que ens ajuda a entendre millor allò que passa avui dia al Perú, i a destriar allò que hi podem fer, des de Mallorca estant, a favor dels sectors de la població més desfavorits.

oooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo

Em faig meu el proverbi incaic, escrit en quítxua que diu: "el hatum  ama sua ama llula ama quella". L'importsant és que no robis, que no diguis mentides i que no siguis gandul.

Visca el Perú, en democràcia plena!
Amb gran respecte pels drets humans de les nacions originàries!

dijous, 23 de març de 2023

Intervenció clara i contundent de Gabriel Rufian, en la moció de censura 2023

 

Escolt pel mòbil, íntegrament en directe, la intervenció parlamentària de Ramon Tamames al Congrés dels Diputats, presentant-se com a candidat a presidir el Govern espanyol, de la mà de Vox.

No seguesc, en directe, cap altra intervenció que la de Gabriel Rufian, portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya.

La de Tamames, em sembla lamentable, difícilment comprensible, inconsistent, amb tergiversacions de la història, com si aquest antic diputat del PCE, altre temps admirat per mi, mà dreta de Santiago Carrillo, hagués oblidat totalment la seva condició de perseguit i maltractat pel règim franquista.

M’admira tant la intervenció parlamentària de GABRIEL RUFIAN, durant aquella mitja hora que parla, tranquil·lament i asserenada, però sens dubte clarament i contundent, des de la tribuna d’oradors, que em sent empès a difondre’n els punts que consider més interessants... resumint-ne també les imatges en aquest vídeo:

Pens que s’esdevé una de les intervencions parlamentàries que hauríem de tenir més en compte, sobretot la gent que consideram que les esquerres no hem acabat de fer els deures com calia fins ara, a l’interior de l’Estat espanyol, i que, de bon de veres, volem que la dreta extrema hi quedi arraconada:

1. Amb Abascal

Rufian comença la seva intervenció parlamentària, adreçant-se primerament al president de Vox, Santiago Abascal. Li refuta algunes de les afirmacions que aquest ha fet anteriorment, començant per la crítica a la indumentària parlamentària d’alguns diputats... i fent-li avinent que l’ha aplaudit tothom, tret de Tamames...

Citant frase que Sílvio Berlusconi pronuncia, quan, en sortir del jutjat que el condemna per corrupció, li demanen si li ha canviat res, si l’ha afectat gens, aquella decisió judicial, tan certament com terrible contesta: «No, per què? La veritat no canvia res!»

Posant-se en la pell de la gent treballadora que pari una mica d’esment a la sessió d’aquesta moció de censura contra el president del Govern, mira d’esbrinar-ne la veritat:

Tenen davant dels ulls uns senyors preocupats per un govern que pacta amb els enemics d’Espanya... Són uns senyors que diuen que no són feixistes enrabiats, sinó patriotes preocupats...

Davant d’això, el diputat republicà es demana per què hi ha gent de la classe treballadora, que s’indigna més pel que cobren (roben) els polítics que no pel que el rei emèrit fugitiu ha robat durant quaranta anys seguits...

Per què hi ha gent de la classe treballadora que odia partits que voten a favor del salari mínim interprofessional, i que estimen i voten partits contraris a la pujada del salari mínim interprofessional...

Gràficament s’expressa demanant-se: «Per què són tants els ratolins que escolten i voten moixos?»

La resposta que dóna és aquesta: perquè hi ha molta de gent disposada a votar en contra dels seus propis interessos, pensant que vota a favor dels seus principis...

I el principi més poderós en política és la pàtria, afirma el portaveu d’Esquerra Republicana.

Per a molts, què és la pàtria? Una bandera! Però, què passa amb la gent que duu aquesta bandera? Què passa amb la gent que duu les banderes d’aquesta gent?

Pentura, diu el diputat, resulta que una pàtria no és ni un himne, ni un exèrcit, ni un rei, ni un equip de futbol, ni una bandera. La pàtria és la seva gent, la pàtria és l’altre, i, sobretot, com viu aquesta gent, com viu aquest altre.

Per desemmascar el partit presidit per Santiago Abascal, i fer veure clarament què ha votat Vox per la gent que duu la bandera, en fa una llista considerable:

- Vox ha votat contra totes les ajudes que salvaren la vida de milions de persones en el pitjor de la pandèmia;

- Mai no ha votat a favor de pujar les pensions contributives i no contributives;

- Ha votat contra una llei d’infància per protegir als que necessiten de ser més ben protegits a un país amb quasi un 30% de pobresa infantil;

- Ha votat contra una llei de convivència universitària a favor dels estudiants;

- No ha votat mai a favor de cap inversió en ciència;

- Mai no ha votat a favor de cap mesura contra els oligopolis elèctrics, com és el cas de l’autoconsum elèctric;

- Sempre ha votat contra qualsevol iniciativa a favor del medi ambient;

- No ha votat a favor que les treballadores de la llar, si volen, puguin accedir a l’atur;

- Ha votat contra la venda a pèrdues, tot i que diuen que són els del camp;

- Ha votat contra l’ingrés mínim vital;

- Mai no ha votat a favor de pujar el salari mínim interprofessional...

Aquests són els patriotes preocupats! Conclou el diputat d’ERC.

Si tens fam, Espanya; si no tens casa, Espanya; si no tens feina, Espanya; si tens casa, però no la pots pagar, Espanya; si tens feina, però cobres molt poc, Espanya, Espanya, Espanya, Espanya! Això és el que diu Vox, manifesta Rufian.

2. Amb Tamames

Segueix el diputat Rufian amb una segona part, que la inicia adreçant-se directament a Ramon Tamames, el candidat de Vox a la Presidència del   Govern d’Espanya, desitjant-li bones tardes en una sessió tan llarga com aquesta.

Durant la seva intervenció, Tamames ha dit que no sap qui li ha robat el discurs, el diputat Rufian li recomana que pari esment, no sigui cosa que també ell estigui dins l’ull de Pegasus, com tants d’altres polítics.

Li diu que, després d’haver-lo escoltat atentament, li vol fer algunes preguntes:

Com que Tamames constantment parla del passat, li vol recordar que no sempre el passat fou millor. Sacralitzar el passat és perillós: quaranta anys enrere què passa? Joan Carles I, «campechano»; Joan Pau II és un papa aguerrit, amb una església que no té cap cas de pederàstia; Arévalo fa acudits sobre homosexuals, sobre negres, sobre maltractament de dones, i no passa res... No és cert que quaranta anys enrere estàvem millor. Aleshores, hi ha més mentides i més privilegis, això sí.

Rufian li diu, a Tamames, que parla d’un temps que no ha existit mai. I que ho fa donant la mà als fills i als néts que el varen ficar a la presó: «Això no és reconciliació, senyor Tamames, això és rendició».

A Tamames, que es declara constitucionalista, antifranquista, i que critica la incoherència i les males companyies del Govern, Rufian li retreu si sap per quin partit es presenta com a alternativa a l’actual president del Govern, i si coneix quin són els que li han signat la moció de censura.

N’hi treu cinc exemples:

Juan José Aizcorbe, diputat de Vox  a Barcelona, ex militant de Fuerza Nueva, Juntas Españolas, Frente Nacional, partits que reclamen una nova dictadura mitjançant un nou cop d’Estat. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista o d’esperit de la transició?»

Juan Carlos Segura, també diputat de Vox per Barcelona, ex militant del Frente Nacional, detengut per llançar còctel molotov a seu d’UCD, i per cremar una figura del rei. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista o d’esperit de la transició?»

Jordi de la Fuente, secretari d’Organització de Vox a Barcelona, milita en partit nazi com a Moviment Social Republicà, és detengut per vandalisme contra una sinagoga i contra un centre de menors. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista i d’esperit de la transició?»

Jorge Gutillas, actual diputat de Vox a l’Assemblea de Madrid, milita a Patria y Libertad, és detengut per tirar pedres contra un autobús amb infants bascs a Madrid. «Què té això, senyor Tamames, d’antifranquista, de constitucionalista i d’esperit de la transició?»

Passa a esmentar Rufian el darrer de la llista, el campió: Javier Ortega Smith, milita a  la Falange, publica un article on demana el retorn d’un règim de partit i de sindicat únics. «Senyor Tamames, què té això d’antifranquista, de constitucionalista o d’esperit de la transició?»

Com que Tamames ha parlat de malbaratament, Rufian li recorda que Vox ha donat 4 milions d’euros a una fundació presidida per Santiago Abascal...

En haver parlat Tamames de convivència nacional, li demana en què ajuda a la convivència nacional l’enviament de la Guàrdia civil i la Policia nacional, a atupar la gent d’un col·legi electoral a Catalunya l’1 d’octubre de 2017?

Quan Tamames ha parlat de la nostra llengua, s’ha referit exclusivament de la llengua espanyola. Rufian li recorda l’article 3 de la Constitució on apareixen més llengües oficials en aquest país. Un país que no reconeix la seva diversitat lingüística i cultural, simplement no se la mereix.

En parlar de memòria democràtica, Tamames ha dit que durant la guerra no hi va haver ni bons ni dolents, i ha acabat el discurs llegint Machado... Rufian li demana si li sembla bé que un assassí com Queipo de Llano hagi estat dins una basílica fins despus-ahir, i que un poeta universal com Lorca continuï avui dia dins d’una fossa, i que aquí no passi res? Ni bons ni dolents, on és això?

Per al diputat d’Esquerra, curiosament sembla que tot es un cop d’Estat manco allò que és un cop d’Estat: reformar el codi penal és un cop d’Estat, una investidura al Partit Socialista amb Unidas Podemos és un cop d’Estat, renovar el Tribunal Constitucional és un cop d’Estat, aprovar els Pressuposts és un cop d’Estat, un referèndum a Catalunya és un cop d’Estat, però el del 36 és una brega entre padrins vells...

Quant a la sobre-representació dels partits separatistes que ha esmentat Tamame, el portaveu d’ERC li recorda els vots que necessiten les formacions polítiques per aconseguir un escó a les Corts espanyoles 56.601 PSOE, PP 56.708,  PNV 63.167, ERC 67.167. Es demana per què insisteixen a canviar una la llei electoral que afavoreix els dos partits grossos?

Sobre el sistema penal d’Espanya, que Tamames ha qualificat d’exemplar, Rufian li demana per què jutges d’Escòcia, d’Alemanya, de Suïssa o de Bèlgica no han extradit encara a delinqüents tan perillosos com Puigdemont o Rovira? Perquè, ho diuen tots aquests jutges, a Espanya no tendrien un judici just.

Sembla broma que la solució de Tamames per a les PIME sigui que deixin d’existir...

Parlant de Gibraltar, li recomana que no hi enviï Ortega Smith, a negociar això.

Acaba aquesta segona part fent un resum del seu discurs:
«Senyor Tamames, s’ha passat de «abans roja que trencada», a «abans fatxa que trencada».

3. Amb el Govern espanyol

Finalitza Gabriel Rufian amb una tercera part breu, adreçant-se a un Govern, que considera que té motius per ser censurat. Diu que voldria parlar d’hipoteques, de preus, etc.

Afirma que cap moció de censura no els farà fora del govern. El que sí els farà fora del Govern és la inflació. 

Per evitar-ho, cal donar solucions a la gent. Una democràcia no pot aguantar-se damunt el compte corrent de la gent, sinó que s’ha de fonamentar en les coses corrents que afecten la gent. 

Acaba amb aquest missatge: «Comencin a pensar en la gent que estan desencisant. I no tant en els gerents dels poders que els estan pressionant».