dilluns, 24 de juliol de 2023

Al bon amic esporlerí, Vicenç Vidal i Matas

Vagi per davant la meva felicitació més sincera i profunda, bon amic Vicenç Vidal i Matas, en haver aconseguit aquest 23 de juliol de l’any 23 d’aquest segle, el que altres polítics de generacions anteriors no hem estat capaços d’assolir mai, abans, com fins ara. 

I que consti que, com saps, som testimoni directe que ens ho proposam de bon de veres, a cada convocatòria electoral des de la formació política del PSM: comptar amb l’elecció d’algun diputat illenc, que pertanyi a una formació política estrictament illenca que, directament i personalment, hi pugui defensar els interessos illencs al Congrés dels Diputats. 

Enhorabona i coratge, bon amic esporlerí, per tenir l’oportunitat de tirar endavant amb aquesta tasca política de diputat, que ja has sabut i pogut dur a terme activament i dinàmica, com a senador a Madrid, durant la legislatura passada.

La meva enhorabona personal s’ajunta també a la de tantíssima d’altra gent que sé ben cert que te l’envia i que t’ho desitja de tot cor. És el cas del bon amic meu pollencí i bon mestre teu a l’Escola d’Esporles, qui em consta que t’estimava molt, i que et va cuidar i encoratjar a progressar com alumne, malgrat les teves dificultats de visió... Sé ben cert, i em consta positivament, que s’alegra ben molt de veure com ho has superat tot i has sabut arribar tan lluny, aconseguint de comptar amb els vots necessaris per sortir elegit diputat el proppassat 23 de juliol. Enhorabona, si més no, per partida doble!

Amb un esdeveniment com aquest jo, que després de militar durant tres anys seguits dins del PCPE (de constitució estatal espanyola), arrib a optar per afiliar-me al PSM-Entesa Nacionalista (de creació nítidament autonòmica), mir de representar-lo el més bé que sé i que puc, durant quinze anys seguits, participant activament en ocasions electorals diverses. 

Jo que, finalment, duc més de vint anys militant dins Esquerra Republicana (nítidament independentista catalana), no puc deixar de fer una repassada general del que, des del meu modest mode de veure, comporta la gosadia heroica de presentar, efectivament i incansablement, una candidatura electoral al marge del PP i del PSOE en aquestes illes nostres, Balears i Pitiüses, durant més de quatre dècades seguides «ininterrompudament».

L’enhorabona que t’envio, la vull fer extensiva també a tota aquesta gran colla d’ajudants que deus haver tengut, assistents, col·laboradors, companys i companyes de partit que t’han fet suport en tot moment... M’imagín que són moltíssims.

L’alegria gran que sent en aquests moments, com a polític i com a ciutadà del barri palmesà del Camp Rodó, em resulta del tot indescriptible! A la fi, aquesta comunitat autònoma, tan rica i tan diversa des de tants punts de vista diferents, a la fi arriba a comptar amb una representació, tot i que mínima, genuïnament illenca, al Congrés dels Diputats! 

I mira tu que ho hem intentat per pa i per sal, en totes quantes ocasions electorals han estat convocades aquests darrers quaranta-cinc anys «de democràcia espanyola low cost». Mai abans, no hem trobat la manera d’arribar-hi, en 14 ocasions anteriors. Enguany sí, que ho has aconseguit! Serà un any per recordar en la història política i social d’aquest racó dels Països Catalans, que anomenam les Illes Balears i Pitiüses.

Sé que ho deus saber molt millor que jo, però vull aprofitar aquesta avinentesa per fer un recorregut ràpid i breu sobre allò que han estat «intents fallits anteriors». Si més no, perquè puguin ajudar a aconseguir que la teva gesta d’enguany mantengui i n’incrementi la continuïtat futura, fins i tot pel que fa al nombre superior de representants en ocasions venidores.

Hem tengut una quinzena d’ocasions «històriques», amb motiu de les quinze convocatòries que s’han fet des de Madrid, d’unes eleccions generals espanyoles, orientades a escollir els membres del Congrés dels Diputats i del Senat que a la vegada triïn el president del Govern d’Espanya, legislin, administrin i representin els interessos de tota la ciutadania, des de Madrid.

Si no vaig errat de comptes, des de les eleccions generals celebrades l’any 1978, pel cap baix sempre hi ha hagut una formació política d’aquestes illes nostres (PSM) que hi ha volgut i s’ha atrevit a presentar-hi candidatura. Cosa molt bona de dir, però no tan bona de fer, ni de bon tros. 

Si ho sabran els dirigents que s’hi han esmerçat amb tantíssima de cura! Bé sigui anant en solitari i amb denominacions diverses; bé sigui presentant-se en coalició amb altres forces polítiques, tant de caire autonòmic com estatal, el fet és que la formació política esmentada s’ha afanyat a fer-s’hi present sempre, en totes 15 convocatòries: PSM (Partit Socialista de Mallorca), PSM (Partit Socialista de Menorca), PSM-Nacionalistes d’Esquerra, PSM-Entesa Nacionalista, PSM-Entesa Nacionalista d’Esquerres, Pacte de progrés de les Illes Balears (PSM-EN, IU, VERDS, ERC), Unitat de les Illes Balears (PSM-EN, UM, ERC, VERDS)...

El fet és que mai per mai no hem aconseguit d’anar gaire més enllà del 7%, i enguany sí. Enguany, encapçalada per tu, bon amic Vicens Vidal, la candidatura illenca-estatal SUMAR MÉS (Més per Mallorca, Més per Menorca i Sumar) n’ha superat extraordinàriament el sòtil: has aconseguit més que quadruplicar en vots el millor de tots els resultats anteriors, assolint-hi el 16,57%. Quasi res!

Naturalment que als ulls de segons qui pot semblar poqueta cosa. Sobretot, si la compara amb els altres dos dinosaures de la política desplegada a les Illes Balears i Pitiüses, que s’ho han repartit gairebé tot, durant els darreres 45 anys, PP i PSOE!

Però un com jo que, entre d’altres ocasions, l’any 2000 encapçala la llista electoral del PSM-Entesa Nacionalista al Congrés dels Diputats, sap i viu de prop el molt que costa arribar a aconseguir-hi el 5,9% dels vots, enfront dels dinosaures de la política autonòmica balear que aleshores s’enduen 5 diputats el PP i 2 diputats el PSOE... veure’n els resultats d’avui, tretze anys després, no puc deixar de valorar-ho com una veritable heroïcitat fora mida: PP3, PSOE3, VOX1, SUMARMÉS1: Fantàstic! Increïble!

Tenc molt d’interès a reproduir-te la taula adjunta, perquè crec que evidencia nítidament tot quant t’estic, any electoral per any electoral: de l’inicial 3,3%  l’any 1979, passam pel 5,7% l’any 1996, superant el 7% l’any 2016, i enguany tocam a dalt de tot amb el 16,57%, que comporta  haver aconseguit ni mes ni pus que 83.116 vots

Record perfectament l’alegria que tenim i compartim l’any 2000 quan aconseguim superar els 23.480 vots! Tu, enguany, Vicenç Vidal, n’has aconseguit quasi quatre vegades més!

Enhorabona! Salut i coratge republicà, per representar-nos al Congrés dels Diputats, així com tu saps fer molt bé, i així com el conjunt dels Països Catalans es mereixen.