Cloenda de la Jornada de Mallorca Missionera, Burundi 2026, a Son Roca (i 5)

    La celebració de la Jornada de Mallorca Missionera aquest any 2026 roman marcada profundament pel 25è aniversari de la creació de la parròquia de Rabiro dins la diòcesi de Gitega a Burundi (Àfrica Central), en mans de capellans diocesans mallorquins.
    Per aquest motiu enguany s’han fet presents a Mallorca per uns dies l’arquebisbe burundès monsenyor Bonaventure Nahimana i l’únic missioner mallorquí que treballa hores d’ara en aquell país, el felanitxer mossèn Jaume Obrador Adrover.

    Amb molt bon criteri, la Delegació diocesana de Missions, que torna a està dirigida per Cati Albertí Victory, qui també representa les Obres Misionals Pontifícies (OMP) a Mallorca, ha organitzat una darrera trobada a la Casa d’Espiritualitat de Son Roca, per un intercanvi d’impressions entre els qui hem treballat en aquell país de l’Àfrica Central, abans que se’n tornin tots dos cap a Burundi.
    Més que ràpidament han transcorregut vint-i-cinc anys des que uns capellans mallorquins creen una parròquia de Rabiro a Burundi. També n'han passat setanta-cinc, d’anys, des que s’hi fa present el primer missioner mallorquí, el P. Jaume Moragues de Oleza l’any 1951. 
    Noces d’argent per una banda, noces de platí per una altra.
    Per desenes poden comptar-se les missioneres i els missioners de Mallorca que han treballat a Burundi. 

    El temps corre rapidíssimament i, amb ell, les generacions envelleixen, emmalalteixen o se’n van d’aquest món. Per això cada vegada resulta més poc nombrosa l’assistència a convocatòries d’aquestes característiques, per manca de mobilitat, per vellura, per malaltia, per defunció. 
    Així i tot, a partir de les les 19:00 h de dilluns 4 de maig, arribam a ser una dotzena i mitja  els qui ocupam la sala esvelta del Museu que conserva valuosíssims records del pas de Germanes de la Caritat mallorquines per terres de Perú i de Burundi.
    Comptam amb la presència enriquidora dels dos personatges venguts de l'Àfrica Central, i amb la companyia del bisbe de Mallorca durant bona part de la vetlada que s’ha estès durant prop de dues hores seguides.
    Tant de bo que, des de Mallorca puguem correspondre a la visita que hem rebut, anant-hi també alguns de nosaltres a participar en la festa commemorativa del 25è aniversari de la creació de la parròquia de Rabiro a la diòcesi burundesa de Gitega.
    Segur que se n’han d’alegrar ben molt els membres d’aquella comunitat eclesial germana.

A Lluc, amb motiu de la Jornada de Mallorca Missionera 2026 (4)

    Diumenge 3 de maig, després de berenar del bufet que ofereixen a sa Fonda de Lluc, me’n vaig a caminar una estona pels voltants del santuari. Abans de tornar a pujar a la cambra 313 que m’han assignat per passar-hi les tres nits que hi he reservat prèviament, m’atur a prendre un cafè amb llet al bar de sa Plaça acompanyat d’un trocet de coca de gató.
    Com de costum, salud el fillol del P. Antoni Vallespir (MSSCCC qepd) qui des de fa dècades s’encarrega d’oferir bons productes a la gent que s’hi acosta.
    Per casualitat, gràcies a la informació que em passa una veïnada de Ciutat que em saluda pel meu nom i llinatge, m’assabent que a la missa de les 12:30 d’aquest diumenge hi és prevista la participació de la Coral de Son Dameto. 
    M’alegra ben molt aquesta notícia, sobre la qual jo no en sabia res de res.
    Per molt que cerc i cerc, no n’arrib a trobar cap casta d’informació sobre aquesta actuació musical. Mirant d’aconseguir-ne qualcuna, arrib a saber que és la mateixa Delegació diocesana de Missions la que li ha encomanat la tasca. 
    Me n’alegr ben molt.     La Coral de Son Dameto és un exemple admirable de feina ben feta i perllongada en el temps. Els dos bons amics meus Xisco Bonnín – el músic i el dirigent veïnal – contribueixen a fer que la parròquia de Sant Pau, que des de fa dècades roman servida per l’altre bon amic mossèn Llorenç Fernández, es mostri ben activa en àmbits diversos. Entre d’altres, en l’acollida tan amable que dispensen a la gent venguda de fora.


    Poc temps després d’haver-me assabentat d’aquesta sorprenent actuació musical, m’informen que a Ciutat està caient una aigua de bimbolla, que hi plou a barrumbades. També per aquí comencen a sentir-se trons i llamps i pluges que s’acosten a les mateixes contrades de Lluc. Haurem de veure quin temps duren i amb quina intensitat.
    Manquen solament dues hores perquè s’iniciï la segona celebració eucarística d’aquest diumenge 3 de maig a la Basílica de la Verge de Lluc i, amb l’absència de l’Escolania dels Blavets, per coincidir en dies de vacances, podrem comptar amb la presència de la Coral de Son Dameto de Ciutat.

    Mir de veure si trob qualcú de la comparsa missionera mallorquina. Via whatsapp els companys del Pla de Mallorca, mariando i petrer, em demanen si plou per devers Lluc.
    La primera trobada de gent amiga és amb tres germanes de la Caritat, al mateix cambril de la Verge: Catalina Alcover, Antònia Campaner i Carmen Cerrón. De rampellada, a l’interior del temple Antònia Sastre. 
    Sortint-ne i pels passadissos, em duc la sorpresa de topar-me inesperadament amb la franciscana que fa feina a Trujillo Catalina Vallespir. S’ha vengut a passar una mesada a Mallorca. M’alegra ben molt veure-la avui a la Roqueta  (ja que l’any passat no poguérem coincidir tots dos a Perú).
    Via whatsapp la religiosa salesa Carmen Salleras em fa a saber que ahir dissabte al convent de s’Olivera varen rebre la visita de l’arquebisbe de Gitega monsenyor Bonaventure Nahimana acompanyat de mossèn Jaume Obrador. En demanar-li alguna foto d’una trobada tan extraordinària com aquesta, em respon tot d’una i em diu que lamenta no haver-ne fet cap perquè fou al locutori, una cambra molt petita i a més a més separada per una reixa.
    Poc a poc arriben desenes de missioneres i missioners de Mallorca, que treballen i/o han treballat a desenes d’indrets arreu del planeta. N’hi ha que no els conec, d’altres sí. Són membres de congregacions religioses femenines com Germanes de la Caritat, Trinitàries, Franciscanes, Agustines de l’Empara; o masculines, Missioners dels Sagrats Cors, Dominics, Franciscans, Diocesans; o seglars, laics i laiques. 
    N’arrib a comptabilitzar més d’una quarantena.
    Concelebrant damunt del presbiteri una dotzena de companys presidits pel bisbe menorquí de la diòcesi mallorquina, monsenyor Sebastià Taltavull, i per l’arquebisbe burundès de la arxidiòcesi de Gitega, monsenyor Bonaventure Nahimana.

    Gràcies a l’aportació generosa de Son Servera Solidari, el ritus propi de la benedicció inicial en temps pasqual s’ha vist enriquit amb el detall esplèndid  d’un ciriet molt ben adornat amb teles de colors i brotet de romaní, que ha estat lliurat a cadascun dels assistents que l'ha mantengut encès mentre el bisbe hi feia arribar l’aigua beneïda en recordança del baptisme.
    La Coral de Son Dameto, dirigida per Xisco Bonnín, hi ha interpretat esplèndidament, des del cor del temple, peces musicals molt ben seleccionades durant la celebració.
    Mentre el bisbe de Mallorca duia el pes de tota la celebració, en català i en francès, l’arquebisbe de Gitega n’ha fet l’homilia en francès traduïda al català per mossèn Jaume Obrador Adrover, el missioner felanitxer a la parròquia de Rabiro que l’ha acompanyat en el viatge de Burundi a Mallorca.
    Al final de la missa, una pregària especialment dedicada pel papa Lleó XIV a promoure vocacions missioneres arreu de l’Església, ha precedit la fotografia de rigor que s'han fet tots els missioners i missioneres pujant al presbiteri.


    Seguidament un dinar de companyonia ha arreplegat els assistents al recinte cobert de l’Acolliment on han pogut assaborir una deliciosa fideuà, amb begudes, fruita i coca.
    Abans de dinar, la Delegació diocesana de Missions ha volgut obsequiar amb un detall una representació de missioneres i missioners presents a l’acte.
    No hi ha faltat l’animació del ball de la Marinera peruana, ni les cançons improvisades que han interpretat els membres de la Coral de Son Dameto.

    Un any més, Mallorca Missionera ha fet sentir la seva veu, en aquesta ocasió des del santuari de LLuc,  i s’ha afanyat a engrescar la nostra gent perquè no deixi maig de girar la ullada cap al Sud geogràfic i global, d’on arriben al Nord capitalista i envellit signes clars d'una renovació necessària per dur una vida més intensa.
    Salut i molt de coratge, sempre, per continuar la tasca missionera d’anunciar, amb paraules i amb fets, la bona notícia que Jesús de Natzaret és el millor camí cap a la veritat i cap a la vida. 
    Com molt bé diu aquest teòleg:
   "Jesús és més gran que l'´Església institució. No confongueu Crist amb els cristians.  Encara que  deixeu moltes coses, pràctiques, devocions, no vos quedeu sense Jesús. Hi trobareu el camí, la veritat i la vida que nosaltres, potser, no us hem sabut mostrar. Jesús vos  pot sorprendre, vos pot atreure, vos pot fascinar" (José Antonio Pagola).

A Lluc, amb motiu de la Jornada de Mallorca Missionera 2026 (3)

     Des de fa temps la Delegació diocesana de Missions i les Obres Missionals Pontifícies de la diòcesi de Mallorca preparen com cada any l’organització de la Diada Mallorca Missionera 2026  que enguany es fa al santuari de Lluc, diumenge dia 3 de maig.

    Té un caràcter molt especial. Fa 25 anys que, amb la presència missionera mallorquina, es crea la parròquia de Rabiro a la diòcesi de Gitega (Burundi). 
    Per aquest motiu, la celebració d'enguany al santuari de Lluc compta amb la presència del l’arquebisbe de Gitega, Mons. Bonaventure Nahimana i el missioner mallorquí Mn. Jaume Obrador venguts expressament a Mallorca.

    Cinc dies abans,  el bon amic i millor canonge de la Seu Catedral de Mallorca, antic missioner a Perú, el vilafranquer mossèn Joan Bauzà Bauzà, dirigia un gran col·loqui organitzat per Mallorca Missionera, i presidit pel bisbe monsenyor Sebastià Taltavull, titulat "Les missions, inspiració per la vida del S.XXI".

    Un clar esdeveniment de reivindicació per a l'actualitat missionera. Amb el debat actual del canvi de paradigma entre «països del Sud», considerats anys enrere com a «països de missió», i «països  del Nord» avui dia "receptors" de gran quantitat de missioners que provenen d'aquelles zones.  

    M’hagués agradat moltíssim participar-hi, però no vaig poder acudir-hi de cap de les maneres. Al mateix dia i a la mateixa hora em trobava a la ciutat de Barcelona assistint a una Tertúlia interessantíssima sobre la figura del papa Lleó XIV.
    No tenc cap dubte ni un que, com a bon missioner a Perú a finals del segle XX, aquest papa ja es mostra avui dia, i encarà es farà més palès en el futur, com a molt bon cap de l'Església catòlica del segle XXI, conduït sempre per l'Esperit Sant de Jesús que l'ha de continuar ajudant i acompanyant en una tasca no gens fàcil.

A Lluc, amb motiu de la Jornada de Mallorca Missionera 2026 (1)

    Tot d’una que sé que la Delegació diocesana de Missions organitza la Diada de Mallorca Missionera a  Lluc diumenge 3 de maig de 2026, faig passes per reservar-me’n una cambra a l’hostatgeria del santuari els tres dies més propers.
    En bon Primer de Maig, des de l’estació intermodal de Ciutat, puj al tren que m’ha de dur fins a Inca. 
    A l’estació  de busos inquera m’hi trob l’amic Dídac Polo i senyora, de la parròquia de Santa Catalina Thomàs. 

    Des de la capital del Raiguer, en el bus de TIB que  s’enfila per la ruta muntanyenca farcida de volts i revolts, i també d’innombrables  cicloturistes que freguen la temeritat, feim el recorregut viari passant per Selva, Moscari i el coll de sa Batalla, fins que arribam al santuari.
    Mentre faig les gestions i tràmits a la recepció, tenc oportunitat de saludar el prior de Lluc, el bon amic Marià Gastalver. 
    Les empleades m’ofereixen la cambra núm. 313 a la tercera planta. Senzilla i confortable, m’agrada.
    Després de col·locar-hi tot el que hi porto, baix a l’església, per visitar la imatge de la Verge de Lluc i participar en la missa que presideix el prior. Hi prenem part una trentena de persones. Els Blauets són de vacances, no hi canten la Salve avui.
    Finalitzada la missa, me’n vaig a assaborir un bon plat de cabrit al restaurant Ca s’Amitger.

    Aprofit la tarda per posar en ordre els comptes del mes passat, amb l’excel instal·lat a l’ordinador portàtil Lenovo, iniciant el mes d’abril en condicions refermades per la pensió ingressada recentment.
    L'anunciada venguda a Mallorca de l’arquebisbe de Gitega monsenyor Bonaventure Nahimana (que no tenc el gust de conèixer) em fa entrar en ganes d’aprofitar el temps per avesar-me a utilitzar el kirundi que fa tantes dècades que no he emprat. 

    Setmanes enrere m'he instal·lat una aplicació didàctica que m’ofereix classes de kirundi. Abonant-hi 6€ mensuals puc fer exercicis i pràctiques senzilles amb el meu mòbil. 
    Si ho haguéssim tengut mig segle enrere, quan assistíem a Muyange amb el professor belga Père Neis!
    També, des de la cambra de l’hostatgeria de Lluc tenc oportunitat de seguir per youtube - superant distàncies geogràfiques enormes - les imatges i els sons que retransmeten des de l’Stade Ingoma de la ciutat burundesa de Gitega amb motiu del Dia Internacional del Treball i l'Ocupació. 
    Llegesc la cita que diu: "El treball és la dignitat. Tot burundès hauria d'utilitzar el seu talent per construir el futur" (Umusi Mpuzamakungu wahariwe Abakozi n’Akazi. ICIVUGO: ibikorwa ni ryo teka; Umurundi wese akoreshe impano yiwe mu kwubaka imbonakazoza).

    La cerimònia s’inicia amb una pregària a càrrec d’un capellà catòlic. 
    Tot i que només arrib a entendre algunes de les paraules que pronuncia en kirundi qui des del 18 de juny de 2020 s’exerceix com a president de la República del Burundi, Evariste Ndayishimiye (Gitega, 17 de juny de 1968), n’he volgut escoltar íntegrament tot el discurs presidencial, en una cerimònia que – malgrat inicialment anuncien que serà breu – s’ha perllongat durant dues hores i vint-i-tres minuts ininterromputs. 
    Malgrat la presència molt notòria d'una pluja torrencial que hagués pogut deslluir una festa com aquesta. Finalitza amb una pregària musulmana.

    M'ha agradat molt tornar a veure gestos i comportaments, vestits i estils, paraules i músiques, imatges i sons d'una ciutat de Gitega que ha canviat moltíssim durant els cinquanta-dos anys que fa que no l'he vista.
    Em serveix de preàmbul per a la trobada programada a Lluc per a diumenge que ve amb l'arquebisbe de Gitega, companyes i companys que hem treballat a Burundi.

A la bona amiga i veïna Josefa Cañavate Mesas, religiosa trinitària

En la dècada dels anys 50 del segle passat les nostres dues famílies, la Buele-Ramis i la Cañavate-Mesas, s’instal·len al mateix carrer de Ciutat, ocupant sengles vivendes modestes, situades davant l’antiga fàbrica de GESA, al carrer 365... A molt poques passes una de l'altra.

A Son Roca, el 10 de maig de 2025

D’infants, jugam plegats amb els seus germans Ramon i Juan. Ella em guanya d’uns 9 anys i mig.

Aleshores record que em sorprèn moltíssim la seva decisió de fer-se religiosa trinitària abans que complís els 20 anys. Mantenc viva la imatge d’aquella primera vegada que la veig amb l’hàbit trinitari, portant la creu blava i vermella característica... 

Mentre estic estudiant Filosofia al Seminari diocesà de Mallorca, m’assabent que se’n va destinada al Perú com a missionera, l’any 1961.

Poques notícies seves m’arriben de llavors ençà, fins que coincidim en la nostra tasca al país andí catorze anys després. La hi veig dedicada profundament i intensa, dirigint amb entusiasme i moltes ganes el centre educatiu Colegio San Agustín, situat a l’avinguda Javier Prado de Lima. Escola catòlica, de caràcter privat, dins el districte de San Isidro, hi és considerat com un dels col·legis de nines més prestigiosos de la capital peruana.

 

Posteriorment, ens retrobam a una altra casa dels afores de Lima. Ella, juntament amb les seves germanes de congregació, hi duen a terme tasques pastorals diverses, residint al convent que les religioses trinitàries mantenen obert al Balneario de Ancón (al mateix indret on el cardenal Juan Landázuri Rickets m'encomana la tasca de rector a la parròquia de San Pedro durant uns quants mesos).

Som testimoni directe de la gran feinada que hi fan, acollint-hi infants i mares de família en situació de pobresa extrema, amb molta de cura i gran dedicació (encara avui dia roman obert).

També record haver visitat na Josefa fora de la ciutat de Lima, a centenars de quilòmetres cap al Nord. Quan les religioses trinitàries funden una casa (que encara avui roman oberta), en un dels poblets anomenat Pueblo Nuevo, situat en una de les zones rurals del departament de La Libertat, entre Trujillo i Piura (on treball alguns anys).

He de dir que sempre hi som molt ben acollit, tant per ella com per les germanes trinitàries que m’hi reben, des que les conec i tract de prop l’any 1975, fins l’any passat mateix. Durant aquests darrers cinquanta anys, en una desena d'ocasions m’hi he trobat com a ca meva. Els estic molt agraït.

Quan la bona amiga i religiosa trinitària Francisca Berga em comunica, aquest dilluns dia 14, la notícia de la mort de Josefa Cañavate Mesas, m’hi qued sorprès. La darrera vegada que coincidim tots dos és a Mallorca. Concretament, a la casa d’espiritualitat de Son Roca, hi participam el proppassat dia 10 de maig, en una trobada organitzada per Mallorca Missionera.

Una altra bona amiga i veïnada se n’ha anat d’aquest món cap a la dimensió desconeguda que anomenam el cel. Que, conduïda per l’Esperit de Jesús,  gaudeixi per a sempre de la Vida que el nostre Pare, Senyor i Déu de l’Univers, ens té reservada, a tota la humanitat alliberada. 

I que na Josefa Cañavate Mesas no deixi mai de continuar afanyant-se en la tasca d’acompanyar-nos i d’engrescar-nos en el treball per un món millor: el cel nou i la terra nova on impera la Justícia.