 |
| Compartint taula i menjar a la parròquia de RABIRO |
FESTA GROSSA A LA PARRÒQUIA DE RABIRO!
Quan el mes de maig em passava pel cap la idea d’acompanyar mossèn Jaume Ribas pel viatge a Burundi, amb ganes de participar en la celebració de les noces d’argent de la parròquia de Rabiro on continua treballant el bon amic felanitxer Jaume Obrador Adrover «Xemarrí», no m’havia imaginat que veuria tot quant hi he vist amb motiu d’aquesta festa, traduïda aquí en Jubileu.
Una festassa com jo no n'he vist cap mai enlloc més! I amb un rector que no s’ha hagut d’ocupar ni de preocupar per a res. Tot ho han organitzat, programat muntat, duit a terme i realitzat (jo diria que a la perfecció!) els grups parroquials diversos que s’han afegit amb gran il·lusió a la iniciativa de l’arquebisbat de Gitega de celebrar el Jubileu pels 25 anys de la creació d’aquesta parròquia.
De bon matí ja es veu molta de gent que hi arriba en massa, mentre que una altra s’ha passat tota la nit als voltants de la parròquia preparant la menjua per a milers de persones.
Jo no sé quantes n’hi han acudit, però des de l’escenari se’n veuen moltíssims, de capets presents.
Després de berenar al menjador parroquial, he volgut fer un recorregut per l’esplanada molt ben condicionada per a encabir-hi la gent que s’hi presenti.
M’hi engresca el so dels tambors que comencen a sonar dues hores abans de l’inici de la missa programada per a les 10:30 i presidida per l’arquebisbe de Gitega monsenyor Bonaventure Nahimana acompanyat al presbiteri per una dotzena de preveres, alguns diaques i seminaristes, religioses de congregacions diverses i catequistes de la parròquia.
L’arribada de l’arquebisbe va acompanyada del so de les campanes, mentre s’adreça en cotxe Toyota negre a les instal·lacions parroquials per revestir-se amb els ornaments sagrats.
Una llarga processó de cantaires, escolanets, ajudants, religioses, catequistes i preveres es dirigeix ordenadament cap al recinte destinat a la celebració d’acció de gràcies, a l’exterior d’un temple que no resulta suficient per aixoplugar-hi tantíssima de gent.
El primer acte consisteix en la benedicció i descoberta del monument recordatori d’aquesta efemèride. Hi apareix explicitat l’agraïment a tots els missioners i missioneres de Mallorca que han passat per allà iniciant-hi la tasca d’evangelitzar i de promoure major benestar per a la població del que fins aleshores no és més que una sucursal de la parròquia de Nyabikere, vint-i-cinc anys enrere.
Hi apareixen ben visibles les imatges en fotografia de Jaume Obrador Adrover, Tomeu Barceló, Josefina Bujosa i Antònia Campaner.
Seguidament l’arquebisbe i bona part de la comitiva es fan presents a les obres que s’estan duent a terme per a la millora de les instal·lacions parroquials. Reben la benedicció episcopal.
La missa comença com sempre en aquest país amb molta de música i molta de dansa.
Durant més de dues hores llargues - amb homilia de 25 minuts inclosa - els diversos cors parroquials (n’hi ha vuit!) i tota la gent present a l’acte no s’estan de cantar en kirundi, en francès, en llatí i fins i tot una peça en castellà.
A l’hora de repartir la comunió entre tants milers de persones, els capellans, diaques i ministres autoritzats miren d’arribar ordenadament a tots els racons del recinte encerclat amb tanques que el delimiten.
Finalitzada la celebració eucarística mantenim una trobada cordial amb l’arquebisbe que es fa unes fotos amb nosaltres i fins i tot adreça unes paraules a la gent de Mallorca a la qual agraeix la col·laboració prestada.
A l’hora del dinar, al mateix indret on s’ha celebrat la missa, degudament transformat en menjador comunitari, em torna a sorprendre enormement la bona organització: ordenadament, sense presses ni empentes, primer comencen a servir-se els qui estam situats damunt l’escenari. Després es van repartint els plats entre la nombrosa concurrència, o s’acosten a recollir-ne el menjar on l’han col·locat prèviament.
Tot amb un bon orde, silenci i bona disponibilitat, això sí amb els plats a caramull! No s’hi miren ni poc ni gens ni una mica a l’hora d’emplenar-los amb el que hi ha: mongetes, arròs blanc, plàtans, pollastre, fruita i begudes diverses (aigua, sucs de fruita, cerveses, vi, etc.).
Com és costum en aquest país, la gent no solament es reuneix per compartir el pa o el menjar, també per compatir-hi la beguda o cervesa anomenada «urwarwa», compartint-hi simultàniament la paraula.
Per això, si la menjua dura mitja hora, les paraules que s’hi comparteixen van més enllà d’una hora llarga. Això sí, ho saben fer tan bé que, fins i tot sense entendre bé del tot allò que diuen, el temps ens passa molt ràpidament.
En un acte com aquest no pot faltar l’agraïment públic de tots els intervinents a la tasca desplegada per la Mallorca Missionera en aquesta parròquia de Rabiro durant vint-i-cinc anys seguits.
Qui se n’ha duit les primeres ovacions, agraïments i obsequis, lògicament, ha estat el rector actual, mossèn Jaume Obrador. Entre d’altres, li han regalat una casulla que recorda aquest Jubileu dels vint-i-cinc anys, un llibre de cançons i un quadre diploma honorífic.
En un moment determinat i de manera sorprenent, l’arquebisbe crida mossèn Jaume Ribas, a qui fa entrega d’un altre diploma honorífic adreçat al bisbe de Mallorca monsenyor Sebastià Taltavull, amb el prec que li faci arribar quan arribi a l’illa.
Ens sorprèn a tots dos, monsenyor Bonaventure Nahimana quan ens demana que vulguem dirigir unes paraules als assistents. Ningú no ens n’ha advertit prèviament, d’aquesta intervenció improvisada. Però no ens hi podem ni volem negar. Així com hem pogut i sabut saludam la gent en kirundi, els agraïm l’acollida dispensada i els desitjam un feliç aniversari.
S’acaba l’acte amb la benedicció de l’arquebisbe, no sense que, abans, la gent més acostada compartesqui la cervesa «urwarwa» a l’estil d’aquest país: agenollats davant d’una olla, extraient-ne el suc amb una canyeta i compartint-hi mútuament durant una estona breu les paraules i els bons desitjos.
Amb la partida de monsenyor cap a Gitega, s’acaba per a nosaltres aquesta jornada festiva que, per a mi, s’esdevé del tot inoblidable, per tants i tants de motius, i gràcies a tantes i tantes trobades enriquidores que ens han permès de mantenir en aquest país tota la gent que ens hi ha rebut i acollit per totes bandes la mar de bé.
Li’n don moltes de gràcies a Déu, Senyor de la Vida i Mare de la Terra. I ho compartesc amb les meves amistats més properes, i amb la gent que vulgui girar una mica més la ullada cap al Sud que n cap al Nord.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada