A la sala del teatre parroquial de Búger, impulsada per Bernat Forteza es duu a terme la presentació del meu llibre «Mestís. Memòria viva d’un negret mallorquí transhumant».
Em fa molt d’il·lusió presentar-lo per primera vegada fora de Ciutat, després d’haver-ne fet una a la sala gran de CineCiutat. Imprès a Muro el proppassat mes de maig, maquetat i il·lustrat per Agustí Baró, fa part de la col·lecció Marginàlia «Can Gazà», essent-ne el núm. 2.
És un llibre publicat després que m’he passat 3 mesos seguits a Perú, i abans de passar-me’n una mesada seguida a Burundi, des de Mallorca estant.
És un llibre que no l’he fet tot sol. M’he volgut aconsellar del bon amic i escriptor manacorí que ja no és entre nosaltres, Jaume Santandreu. Abans de partir em fa arribar suggeriments, indicacions i precs que mir de tenir en compte a l'hora de fer-ne la redacció definitiva.
M’hi present com el primer afrodescendent mallorquí nascut el segle passat a l’illa de Mallorca. Hi esment que som i em reconec fill de pare equatoguineà i de mare arianyera. Alhora que tenc moltes ganes d’oferir una biografia breu que abasta els meus primers 37 anys: des que vénc al món l’any 1944 al carrer 31 de desembre de Palma, fins que celebr i presidesc la darrera missa a la parròquia de l’Encarnació de Ciutat l’any 1982.
Mir d’oferir com m’hi veig durant aquestes prop de quatre dècades viscudes a Europa (Mallorca), a Àfrica (Burundi) i a Amèrica Llatina (Perú). Tres continents que marquen profundament la meva existència damunt d’un planeta xapat almanco en dos grans blocs: el Nord i el Sud.
Pretenent de contribuir a fer que, des del Nord estant, girem la mirada cap al Sud global amb uns ulls més benèvols, esper que aquesta presentació pública a Búger hi ajudi una mica.
Mir d'aportar-hi vivències personals, conscient de dur per les venes sang africana i sang europea.
M’alegra ben molt veure-hi cares conegudes de persones amigues. Algunes fa temps que no ens veim. D’altres no fa tant. Totes segueixen amb atenció les primeres indicacions que hi adreça el batle de la vila, Pere Torrens Escalas de la formació independent Tot per Búger, qui roman dins la sala tot el temps que dura l’acte.
També col·laboren en la interpretació del cant en kirundi que Bernat Forteza s’ha aplicat a fer assajar i que alegra ben molt la gent de Burundi que té l’oportunitat d’escoltar-lo.
Me’n surt molt content de veure que s’hi reparteixen més d’una dotzena d’exemplars d’aquest llibre que vol retre homenatge a la presència de gent mestissa a l’illa de Mallorca, fent-hi veure alguna de les aportacions positives que hi feim des del punt de vista cultural, social, veïnal, religiós, polític, etc.
També pretén recaptar aportacions senzilles que ajudin a tirar endavant mitja dotzena de micro-projectes de col·laboració mallorquina amb el Sud.
Acab la meva intervenció intentant reiterar que som una d’aquelles persones que considera que la gent del Nord hem d'aprendre a girar la ullada cap al Sud d'una altra manera: enlloc de compatir-nos d'uns pobrets que viuen en situació de pobresa extrema, hem de cercar i trobar maneres concretes de compartir-hi misèries imposades d’una manera o una altra per la injustícia global que marca aquest planeta nostre, tan maltractat per essers humans insadollables.
Des de Barcelona estant, un bon dia del mes de maig de 2025 el bon amic bugerró Andreu Obrador Siquier m’informa que l’Ajuntament de Búger vol fer fill il·lustre mossèn Gaspar Aguiló Capó. Em sembla una notícia molt bona. Digna de ser recordada i tenguda en compte en molts d’àmbits, i per molts i molt diversos motius.
A través de l’altre bon amic inquer que resideix a la vila bugerrona, Bernat Forteza, m’assabent que es tracta d’un homenatge que li vol retre el Ple de l’Ajuntament, presidit pel batle socialista Pere Torrens Escalas. El tenen programat per al dia de la festa de Sant Marçal, dilluns dia 30 de juny, després de la missa que celebren a les 20:15h.
M’hi vull fer present aquest dia unes hores abans, amb ganes de deixar-n’hi constància audiovisual fefaent. Em sembla una jornada històrica. No solament per a la vila mallorquina de Búger. També per al conjunt de l’Església diocesana i, si m’ho permeteu, per a tota l’Església catòlica universal: que un capellà de 93 anys rebi un homenatge públic, no seria cap fet extraordinari. N’hi deu haver d’altres. Que aquest capellà, emperò, sempre s’hagi reconegut públicament i s’hagi comportat exemplarment durant dècades seguides com a bon pare de família, ja no resulta cap fet tan normal ni tan corrent.
Efectivament, mossèn Gaspar Aguiló Capó té una filla, de nom Àngela Aguiló Lemoine. En aquesta ocasió, tenc oportunitat de conèixer i saludar sa mare, per primera vegada: la ciutadana francesa Teresa Lemoine Cardellí. No ens coneixíem, fins avui mateix. Els admir tots tres: jo, capellà enviduat dues vegades, i sense cap casta de descendència, sempre he valorat com a molt positiva una situació familiar tan singular com la seva!
M’alegra veure’ls tots tres molt ben acompanyats, entre moltíssima d’altra gent, per dos dels condeixebles preveres mallorquins, el mossèn taujà Gabriel Amengual Coll, canonge de la Seu (padrí de l es Fonts de n’Àngela!), i el mossèn deianenc Guillem Miralles Cardell, amb qui he compartit tantíssimes tasques pastorals com a consiliaris escoltes i missioners al Burundi tots dos.
Així mateix, hi fan d’acompanyants uns altres dos capellans: el bugerró mossèn Joan Pons i el binissalemer mossèn Pere Gerard Bestard. Quatre bones companyies sacerdotals mallorquines!
El més admirable, emperò, és veure-hi gairebé tot el poble de Búger que hi fa costat. Amb gent que em resulta coneguda i molt ben valorada, com és ara el pare del batle actual, Pere Torrens Siquier (cosí bo d’Andreu Obrador Siquier). I amb tot el Ple de l’Ajuntament al front d’un acte públic d’homenatge institucional civil i eclesiàstic a mossèn Gaspar Aguiló.
No hi manquen els reforços de la Policia local que contribueix al manteniment de l’ordre públic.
Tot queda ben emmarcat dins la diada festiva que dedica el poble a la gent major de la vila: són més d’una vuitantena de persones, dones i homes que hi participen com poden i a la seva manera: una nicaragüenca molt simpàtica ajuda en Gaspar Aguiló a ser-hi portat en cadira de rodes durant tot el temps.
La plaça de la vila ben empaperinada i endomassada amb imatges de Sant Pere, patró de la localitat, roman buida i desocupada totalment pels vehicles que acostumen a romandre-hi aparcats.
Com és habitual, no hi manca la presència d’una bona colla de xeremies, amb Miquel Perelló fent-la sonar, Maria Cladera al flabiol, i caparrots dansaires que acompanyen tota la comitiva des de les instal·lacions municipals fins a l’interior del temple.
Queda ple a vessar, mentre tothom roman una bona estona a l’espera de l’arribada del senyor rector (qui, bo com és, sempre s’hi ha de fer esperar!) Fins que l’escolà Jaume Gamundí fa sonar les campanes en senyal clar que s’inicia la missa concelebrada per quatre capellans.
Amb les autoritats que ocupen els primers bancs de l’esquerra, i els familiars de mossèn Gaspar Aguiló que s’asseuen als primers bancs de la dreta, el cor parroquial que dirigeix Bernat Forteza, compost per més d’una dotzena de veus cantaires, acompanyades a l’orgue per les mans prodigioses del músic Donald Santiago, ençaten la celebració cantant «Celebrem la glória dels amics de Déu». I continuen acompanyant-hi amb cants successius: «El Senyor és compassiu i benigne», «Al·leluia», «Goigs de Sant Pere», «Mallorca ditxosa», etc.
No hi pot faltar el Ball de l’Oferta, a càrrec d’un grup local proposat per l’Obra Cultural Balear, que rep els aplaudiments de tota la concurrència al final de la seva execució admirable.
Acabada la missa, tothom s’adreça cap a la plaça del poble. Hi ocupa centenars de cadires ben disposades, fent rotlle en torn d’un escenari molt ben preparat per a actuacions musicals posteriors.
Ballades dels caparrots i del grup de ball de bot conviden la gent a participar en el bolero i la jota que executen a la perfecció.
Sol ponent, el batle presenta l’acte d’homenatge. Abans que parli el batle, hi intervé breument el capellà bugerró mossèn Joan Pons qui mostra la seva admiració i el seu suport personal a la tasca desplegada per mossèn Gaspar Aguiló, tot al llarg d'una vida nonagenària dedicada als sectors més desprotegits de la societat mallorquina.
La intervenció del senyor batle resulta molt emotiva, emmarcant l’homenatge a mossèn Gaspar Aguiló dins el context d’un homenatge més ampli a tota la gent major del poble, que representa el conjunt de les arrels d'aquest arbre que duu el nom de Búger, com també la saba que li dóna vida. Fa una exposició molt extensa de la tasca desplegada pel mossèn bugerró, basant-se en les aportacions que hi fa Miquel Perelló durant unes jornades d’Estudis locals.
Resulta tan extensa i detallada, que, també a mi, em causa sorpresa i admiració, més enllà dels coneixements que fins aleshores tenc de qui fou company d'estudis eclesiàstics al Seminari diocesà de Mallorca durant una desena d'anys seguits: ell com a "balarasa" de més de 20 anys d'edat, i jo com el més jove de la guarda que s'hi fa present l'any 1955 a l'edat de 10 anys. Acabat el discurs, el batle li imposa la medalla de fill il·lustre de Búger.
La cloenda definitiva de l’homenatge corre a càrrec de la filla de mossèn Gaspar Aguiló, Àngela Aguiló Lemoine, qui, davant tota la concurrència, agraeix profundament el reconeixement oficial fet públic, alhora que explicita la satisfacció de son pare davant les mostres d’afecte que el poble de Búger sempre li ha fet. Ho valora com un homenatge a tota una vida de compromís amb els membres més marginats de la nostra societat. N'acaba amb un «Moltes gràcies! Visca Búger! Visca Sant Pere!»
Aleshores comença el repartiment d’ensaïmada que desplega el batle a tots els assistents, quan sonen les 10 de la nit al rellotge del campanar de l’església bugerrona... I jo me’n torn cap a Ciutat!
