Lleó XIV, el 267è papa de l’Església Catòlica és el cap d’estat de la Ciutat del Vaticà des de la seva elecció el 8 de maig de 2025. Conseqüentment té les tres nacionalitats: l’estatunidenca, la peruana i la vaticana. Es converteix així en un cas inusual de papa amb múltiples nacionalitats civils reconegudes oficialment en el sentit modern del terme.
Les imatges retransmeses per youtube evidencien que s’hi mou a gust, en aquest àmbit institucional tan complex i divers. Se’l veu tranquil, serè, somrient, com a peix dins l’aigua. Amb tendència a atendre primordialment els sectors de la població més vulnerables.
A més d’informar-me com faig habitualment a través de Vatican News he mirat de cercar i trobar opinions entre les meves amistats peruanes sobre aquesta visita papal: a la quarantena de persones del Perú amb les quals em comunic sovint, els he demanat que em diguin com la veuen i la viuen.
Des del primer moment he anat rebent respostes que em fan besllumar un cert interès a comunicar-me’n l’opinió, el parer, els sentiments, les crítiques, els elogis, les incomprensions o simplement les poques ganes de dir-hi la seva.
Esper que tot plegat serveixi per ajudar a fer-ne una valoració una mica més completa i objectiva que la que puguem obtenir a través dels canals informatius convencionals més professionals.
Es tracta en aquest cas d’aportacions de gent senzilla: pares i mares de família, cambrers, mestres, guies turístics, directors de centres, religioses, alguns eclesiàstics, dos bisbes.
A mi, de bon començament m’han xocat moltíssim les aparicions tan perllongades del papa Lleó XIV juntament amb la presidenta de la República de Perú, Keiko Sofía Fujimori Higuchi: a l’aeroport durant una bona estona, al palau presidencial o al Teatre Nacional durant unes altres estones llargues.
Per afegitó em diuen que el proper dia 15 la presidenta se’n va a la Xina i deixa el papa a Perú com aquel qui diu "abandonat". Males llengües difonen que ho fa per evitar-s’hi reprimendes papals tant o més dures que la que Lleó XIV li envergà, al president argentí, Javier Gerardo Miley.
També m’assenyalen que un dia com aquest la presidenta Fujimori ha arribat tan tard a l’aeroport internacional de Lima Callao que l’avió papal ha hagut de fer voltes i més voltes durant una estona llarga, fins que se l’ha vista arribar ben acalorada.
Pel que he pogut veure i notar durant les tres primeres hores de seguiment, m’ha semblat que es tracta d’una visita papal que commou moltíssim a moltíssima de gent. És una visita molt desitjada. Hi ha una gran expectativa i molta d’emoció per l’arribada d’aquest papa a Perú.
Qui més qui manco se sent gent privilegiada pel fet de poder assistir a una missa celebrada amb el papa. Són molts els que ho consideren una gràcia divina, i esperen que pugui animar la gent a caminar per un Perú tan necessitat d’esperança.
És el que em comunica la bona amiga piurana Z.A.M. quan em dịu que "El papa ha tengut una rebuda apoteòsica i ella ha tengut l'oportunitat de veure'l de prop quan pujava al Papamòbil per recórrer els carrers de Lima fins arribar al Teatre Nacional on ha fet el seu primer discurs".
Em conten que fins i tot de països veïns com Equador, Bolívia, Colòmbia o Xile també s’ha desplaçat molta de gent a Lima. Creuen que el més emocionant de tot ha de ser la seva arribada a la diòcesi de Chiclayo divendres, al tercer dia, on treballà com a bisbe durant prop de 10 anys a la dècada dels anys 80.
D’altres afirmen que ja voldrien prendre part en alguna de les activitats programades amb motiu de la visita papal, però que el seu estat de salut no els permet d’assistir-hi i ho lamenten moltíssim. Com és el cas d'un bon amic "chiclayano" que s'ha hagut de quedar a casa - com puc veure'l fotografiat - per mor d'haver estat afectat pel "dengue" (E.E.A.).
