Per la Pau i la Democràcia al País Basc

Fa un grapat de mesos que diferents persones de sensibilitats diferents es reuneixen i debaten al voltant dels escenaris nous que s'estan vivint al País Basc. Els aplega la voluntat de poder contribuir a la consolidació d'un procés que es viu amb esperança.

Per aquest motiu han redactat una Declaració per la Pau i la Democràcia.

Mantenen la voluntat d'aconseguir el suport més ampli possible.

Dins el grup promotor d'aquesta iniciativa social i política, apareixen noms i llinatges ben coneguts arreu dels Països Catalans: Antoni Batista, August Gil Matamala, Gemma Calvet, Jordi Porta, Roser Ràfols, Arcadi Oliveres, Gabriela Serra, Jordi Muñoz, Jose-Lluís Carod-Rovira.

Al migdia de dimecres, 30 de març de 2011, es presenta a Barcelona, al Col·legi de Periodistes, el manifest “Per la pau i la democràcia al País Basc”, reclamant la legalització de l'esquerra abertzale.

M'alegra veure que, entre les 172 adhesions primeres d'arreu dels Països Catalans, hi apareixen una dotzena de persones de les Illes Balears i Pitiüses:

Antoni Ramis Caldentey, psicòleg social
Bernat Joan, escriptor
Cecili Buele, promotor cultural
Climent Garau, promotor cultural
Esperança Marí, diputada al Parlament Balear
Francesca Tur, historiadora
Jaume Mateu i Martí, escriptor
Joan Carrero, moviment pacifista
Joan F. López Casasnovas, filòleg
M. Antònia Font, professora
Magdalena González, pedagoga musical
Sebastià Alzamora, periodista i escriptor.

Tant de bo que, els propers dies, s'hi vagin sumant moltes d'altres adhesions que facin veure i sentir el crit equànime de la gent demòcrata dels Països Catalans.

Exigint i reclamant del Govern espanyol el màxim respecte a la llibertat d'expressió, de manifestació i de participació política sense cap casta de restricció, per tal que es restableixi d'una vegada per totes la normalitat democràtica al País Basc.

Aurrera la pau i la llibertat!

Primera sessió de Junta directiva d'AFAM

La meva primera participació en la reunió de la Junta Directiva de l'Associació Familiars d'Alzheimer -AFAM- com a vocal, m'ha servit avui mateix, entre d'altres aspectes, per veure una mica més de prop certes dificultats concretes amb què es troba una entitat com aquesta, quan vol afanyar-se a prestar el millor servei possible a les persones que en són afectades i que s'hi atansen.

S'hi veu ben a les clares que la desena de persones, que envoltam la taula ovalada, compartim les mateixes ganes d'anar millorant, en la mesura de les nostres possibilitats minses, l'atenció que l'associació vol dispensar a les persones i famílies que s'hi interessen.

No passa dia, segons se'ns diu i podem comprovar “in situ”, que no hi hagi qualcú que s'acosti a les instal·lacions -situades al carrer de Fra Juníper Serra, de Palma-, on mantenim la reunió, per demanar-hi informació i recaptar-ne la col·laboració...

El personal que hi treballa l'atén amb molta cura i amabilitat.

De famílies amb algun membre afectat per la malaltia d'alzheimer, segons es veu, n'hi ha moltes més de les que pugui semblar a primer cop d'ull entre nosaltres. I, malauradament, no sempre les institucions públiques romanen ben disposades a prestar-hi l'atenció que requereix una situació com aquesta.

Com qualsevol altra entitat, veig que aquesta associació no està gens ni mica exempta de dificultats d'ordre intern (espais adequats, personal disponible, material convenient, instal·lacions adients, recursos econòmics suficients, participació activa dels socis, coordinació interna, etc.) i de dificultats que li sorgeixen de l'exterior (aplicació de les institucions públiques, col·laboració amb centres hospitalaris, relació amb altres entitats, finançament bancari, etc.).

Dificultats, moltes. Facilitats, més tost poques!

Coincidint més o manco en el temps que m'acost a AFAM, m'adon que també hi ha altres centres que es dediquen a atendre persones afectades per l'alzheimer.

Veig, per exemple, que un centre de dia, anomenat Mente, situat al carrer José Rover Motta de Palma, presta atenció a una trentena d'ancians amb aquesta malaltia...

Veig, també, que s'insinuen certes divergències entre l'atenció pública d'aquesta malaltia i la col·laboració privada d'organitzacions no governamentals.

De moment, em consider com un d'aquells aprenents que no té res més valuós a fer, ara per ara, que observar, atendre, escoltar, demanar, informar-se... per tal d'esdevenir qualque dia un dels membres més actius a l'interior d'aquesta Junta Directiva que, durant els darrers 19 anys, ha duit a terme una tasca gegantina en aquest àmbit concret de la nostra societat mallorquina.

Ermessenda de Carcassona, la dona més poderosa del país

Mantenc ben viu dins del meu record el darrer dilluns i dimarts del mes de març de 2011. Gràcies a TV3, des de Mallorca estant, vaig poder accedir a conèixer una mica més de prop certs de personatges de la nostra història. I això sempre és d'agrair.

Als dos capítols de les sessions dedicades a Ermessenda de Carcassona (975-1058), comtessa de Barcelona, de Girona i d'Osona, vaig poder veure el paper que exercí i la marca profunda que deixà en la història catalana l'esposa de Ramon Borrell, al segle IX.

Vaig passar un guster de veure'n la projecció. Fins al punt que em vaig engrescar en la tasca de reprendre la lectura del llibre d'Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, on apareixen explicacions més àmplies sobre aquest personatge tan singular.

Poc coneixedor de la història del meu país, la nació catalana, jo no en sabia res, d'aquesta dona potent anomenada Ermessenda de Carcassona, protagonista de la pel·lícula. No n'havia sentit a parlar mai.

Es tracta de portar a la pantalla televisiva unes actuacions que s'esdevenen a la Catalunya bressol a l'alta edat mitjana. Quan el País Valencià i les Illes Balears i Pitiüses encara no fan part dels Països Catalans, i “enlloc no estava escrit que ho haguessin de ser.”

Aleshores, formant part de l'Àndalus, els seus habitants són musulmans andalusins, que, malgrat expulsions, expropiacions, destruccions, aculturacions i transformacions, aconsegueixen que molts elements d'aquest ric passat islàmic sobrevisquin.

És el període històric característic de la formació de Catalunya, com a entitat territorial i humana diferenciada. M'entusiasma la idea de conèixer-lo una mica més a fons...

Vaig veient que, als nostres dies -si es vol, amb formes i modes diferents- se'n van repetint adesiara comportaments, plantejaments, pràctiques, estratègies, actituds que només en mantenen certa novetat quan s'ignoren certs detalls molt aguts d'aquelles èpoques...

Una altra vegada, NO a la guerra!

Les institucions mundials i els governs dels principals països del món han estat incapaços d'adoptar cap tipus de mesures prèvies per a evitar la brutal repressió i genocidi del poble libi en demanda de llibertat, respecte dels drets humans i justícia social.

Una vegada més s'ha demostrat que, per als dirigents polítics, no és prioritari evitar el sofriment dels pobles, el sofriment de les i els treballadors, sinó que s’han estimat més jugar a la política, han preferit escenificar els seus protagonismes i personalismes, han optat per pensar primer en els interessos econòmics de les grans multinacionals i en el futur del petroli de Líbia.

Han estat incapaços d'embargar i bloquejar els comptes del tirà Gadafi, la seva família i els seus generals, incapaços de bloquejar la venda d'armes, de bloquejar els seus ports, d'establir zones d'exclusió aèria, incapaces de trencar les relacions comercials, d'identificar i perseguir als responsables de la repressió i aplicar-los la justícia universal, incapaços d'iniciar cap procés de mediació o de negociació per a trobar una solució pacífica al conflicte.

Per contra, l'única mesura adoptada ha estat la intervenció militar.

Per a CGT, aquesta mesura no solucionarà el conflicte sinó que provocarà més morts, incentivarà un clima de guerra civil i perllongarà el conflicte d'una forma indeterminada, de conseqüències incalculables, com succeeix en els països en els quals s'ha intervingut recentment, l'Iraq o Afganistan.

CGT denuncia que novament governs dels països més rics trien l'ús de la força militar com l'única forma de “ajuda” als pobles i especialment als pobles que consideren del tercer món.

CGT condemna l'ús de la força militar com forma de resoldre els conflictes socials i populars que s'estan produint en els països àrabs, i en concret a Líbia, l'origen del qual està en la falta absoluta de llibertat i justícia social.

Per a CGT, el president Zapatero torna a sorprendre'ns amb la seva aposta entusiasta per la intervenció militar oblidant l'actitud clarament pacifista del nostre poble.

El govern espanyol no ha de prestar-se a la militarització dels conflictes, ni ha d'autoritzar l'ús de les bases militars, ni enviar tropes, sinó que ha de mantenir una permanent defensa d'una solució pacífica als conflictes.

CONCENTRACIÓ demà divendres, dia 25 de març de 2011, a les 19:00 hores, a la Plaça d'Espanya, de Palma.

Confederació General del Treball de les Illes Balears
(CGT-BALEARS) Secretariat Permanent, 24 de març de 2011

Ni Gadafi ni l'imperi. No a la Guerra!

Escrit interessantíssim del bon company de lluites cíviques, sindicals i polítiques, Josep Juárez, sobre la situació que pateix la regió Mediterrània -ben allunyada de les costes nordamericanes, per variar- amb presència militar insòlita, bomdardejant, destrossant i matant a Líbia en nom d'allò que no es diu mai: el "petrolibi".

"Ens han ficat una altra vegada en una guerra “humanitària”. Curiosament, també un 19 de març, com fa vuit anys. Tot i que al ca li han col·locat aquesta vegada el collaret d'una resolució de l'ONU, el de Líbia és de la mateixa ventrada que el de l'Iraq o el d'Afganistan: Un règim tirànic com el de Gadafi, fins a ahir amic de les potències occidentals, on venia a plantar la seva jaima, amb els seus camells i verges, i que ara també serveix d'excusa per a un atac bèl·lic que, sens dubte, igualment té uns objectius aliens als de promoure la democràcia i els drets humans.

En el seu moment també van ser els talibans, a Afganistan, o Sadam Hussein, a L'Iraq, tots ells criatures made in usa, les excuses per a iniciar unes guerres que només van servir als interessos de la indústria armamentística, al robatori dels immensos recursos energètics i al control geo-estratègic de la zona, per part d'Estats Units i Israel.

Que ningú no tingui el menor dubte que les potències occidentals, a les quals s'ha unit de manera tan entusiasta el govern espanyol del en altre temps pacifista Zapatero, no donen puntada sense fil. D'una banda, està en joc el futur control dels recursos energètics de Líbia i, per una altra, el control de les incipients revoltes democràtiques en els països àrabs, que ja estan provocant mals de cap, entre d’altres, a l'estat sionista.

Han deixat podrir la situació, sense intentar ni de bon tros una solució pacífica el menys cruenta possible. Qualifiquen com necessari l'atac “per a evitar mals majors”, i han convençut a l'opinió pública que no havia altra alternativa. Pot ser que, també aquesta vegada, a les veus crítiques amb l'atac sobre Líbia se'ns apunti com partidaris de Gadafi, com en el seu moment se'ns va acusar de fer-li el joc a Sadam Hussein. Però tenc per mi que ara, molts d'aquells actors i intel·lectuals de el “no a la guerra”, com també els principals dirigents polítics i sindicals d'aquesta esquerra de cartró-pedra aferrada a les institucions, faran de claque de les decisions de Zapatero.

Mentre, a Bahrain i a Iemen s'assassina a desenes de manifestants, sense que la “coalició” mogui una pestanya. El mateix val per als sàtrapes i petro-monarques que composen mitja Lliga Àrab, encoratjadora de la “zona d'exclusió aèria” per a Líbia. L'exèrcit d’Aràbia Saudita, per cert, veritable “exemple” d'estat democràtic, ha entrat a Bahrain per a sostenir el règim tirànic amenaçat per les revoltes populars, sense que els vaixells de la “coalició” hagin posat proa al mar d'Aràbia. La hipocresia occidental no coneix límits. O millor dit, els límits els marquen els interessos econòmics i geopolítics purs i durs, important-los un pebre els drets humans i altres cançons.

Bloquegin els règims dictatorials, suprimeixin els paradisos fiscals que els donen cabuda, i donin-li veu al poble. Aturin aquesta guerra, deixin de matar víctimes innocents, forcin una solució pacífica i democràtica del conflicte. Aquesta nova guerra, com la qual va començar fa exactament vuit anys, ni es fa en el nostre nom, ni contarà amb el nostre silenci."

Pep Juárez,
Març de 2011

Bartolomé Sancho Morey, a ERC

Llegesc al Diari de Balears que Bartomeu Sancho, combatent castrista i polític mallorquí, afirma que “s'ha allistat a ERC per la credibilitat de les seves persones, no per les sigles.”

A mitjans 80, Bartomeu Sancho i Pere Felip eren militants socialistes (del PSOE i UGT)que trencaren amb el partit i es passaren al PASOC de Pablo Castellanos. El PASOC -Partido de Acción Socialista- va ser un partit integrat dins Esquerra Unida i que trencà amb la formació per divergències que sovint Bartomeu Sancho recorda amb les seves cartes als diaris.

M'ha vengut al cap que aquest bon company de lluites cíviques i polítiques perdurables, des de l'any 1999 ençà, Bartolomé Sancho Morey, juntament amb Pere Felip Buades són dos lluitadors que s'han afanyat a presentar-se al capdavant de les llistes electorals de la Coalició Treballadors per la Democràcia: Morey al Parlament, per la circumscripció electoral de Mallorca. I Buades a l'Ajuntament de Palma.

Sempre n'he admirat la persistent i consistent insistència, d'aquests dos bons ciutadans mallorquins!

També aquesta coalició, en definir-se com a partit polític d'esquerra radical i republicana de Mallorca, m'ha cridat l'atenció poderosament.

Repassant-ne una mica la trajectòria, es veu que es tracta d'una coalició electoral que neix de la unió entre el POSI (Partit Obrer Socialista Internacionalista), un partit polític comunista de tendència trotskista, adherit a la Quarta Internacional, de la que se'n considera representant a Espanya; i la Plataforma Democràtica Municipal...

És una d'aquelles coalicions electorals que ha fet història a l'àmbit estatal, autonòmic, insular i municipal! Malgrat no haver aconseguit mai, ni de prop fer-hi, cap casta de representació institucional a cap dels tres àmbits on s'ha presentat. Des de Palma.

• 12-06-1986 – El POSI es presenta a les Eleccions Generals al Congrés dels Diputats i aconsegueix 21.853 vots
• 13-06-1999 - Treballadors per la Democràcia es presenta a les eleccions al Parlament de les Illes Balears, i obté 473 vots (0,13%)
• 12-03-2000 - Treballadors per la Democràcia es presenta a les Eleccions Generals, integrant-se dins el POSI i obtenint-hi 12.200 (0,05%)
• 25-05-2003 - Treballadors per la Democràcia es presenta al Parlament de les Illes Balears, com una de les 10 candidatures per la circumscripció electoral de Mallorca, obtenint-hi 438 vots (0,10%)
• 14-03-2004 - Treballadors per la Democràcia es presenta a les Eleccions Generals, integrant-se dins el POSI, que n'obté 8.003 vots (0,03%)
• 04-05-2007 - Candidatura al Parlament de les Illes Balears per una de les 11 que s'hi presenten per la circumscripció electoral de Mallorca. Encapçalada per Bartomeu Sancho Morey. S'hi obtenen 543 vots (0,13%)
• 13-03-2008 – La Coalició Treballadors per la Democràcia, integrada dins POSI, es presenta a les Eleccions Generals i aconsegueix 7.386 vots

Amb totes aquestes dades, quan veig que, des de les més altes instàncies d'Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes Balears i Pitiüses es diu que "Esquerra suma...", vull creure que sí...

Esquerra Republicana de Catalunya compleix 80 anys

El 19 de març de 2011 Esquerra Republicana de Catalunya compleix 80 anys. Ho commemora, entre d'altres, amb un acte de celebració que s'organitza al mateix lloc on es va fundar el partit: a l'antic Foment Republicà de Sants (carrer Cros 7, Barcelona).

Ho recorda, amb imatges i paraules d'arreu dels Països Catalans, aquest vídeo nou amb el títol A espatlles de gegants...

Pot ser bo i profitós, amb aquesta avinentesa, fer un repàs de la trajectòria d'ERC al servei dels Països Catalans al llarg d'aquests 80 anys d'història... incloent-hi relacions culturals, socials i polítiques amb l'espai comú que conformen tots i cadascun dels territoris....

També pot ser bo i profitós, amb aquesta avinentesa, asseure's a analitzar, amb seny asserenat i amb serenor assenyada, el moment present d'ERC... incloent-hi encerts i errors detectats a tots i a cadascun dels territoris...

I, és clar, pot ser bo i profitós, també, engrescar-se en el projecte de futur que cal bastir, sobretot per a les generacions més joves... incloent-hi la realitat nacional sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer...

Som dels qui pensen i creuen que, com a ciutadanes i ciutadans amants de la República, l'Esquerra i els Països Catalans, no tenim cap dret ni un a continuar afegint més temps al temps perdut...

Si durant aquests 80 anys d'història haguéssim après a sumar i multiplicar, només; i ens hi haguéssim aplicat de debò, deixant a una banda qualsevol casta d'actuació que pogués tenir a veure amb operacions tan poc productives com són ara restar i dividir... quina nació catalana no tendríem ara molt més consolidada, reconeguda i valorada!

El 80è aniversari d'Esquerra Republicana de Catalunya, al meu parer, pot servir-nos per retrobar les fites veritables del camí marcat per aquesta colla de “gegants” de la política nacional catalana que ha fet possible esdevenir octogenària.

Atenent i valorant les veus que puguin alçar-se al nostre entorn més democràtic. Com és clar. Però, sobretot, atenent i valorant les veus pròpies, les d'una militància amarada del delit que l'empeny a treballar en la construcció d'un nou estat europeu, l'Estat Català, a l'interior de l'Europa del segle XXI.

Cecili Buele i Ramis
Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, a Mallorca

Ja som soci d'AFAM (Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Mallorca)

No fa ni quatre dies, com aquell/a qui diu, que vaig sol·licitar d'afiliar-me a AFAM com a soci -l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Mallorca-, que té la seu social a Palma (carrer de Fra Juníper Serra 6, CP 07014.)

Gairebé coincidia amb la mort d'Annie Girardot, aquella artista gran del cinema francès que patia la malaltia d'alzheimer.
Aquella artista de cinema que sap que pateix alzheimer i no s'espanta. Publica llibres de records, mentre la memòria aguanta i fins i tot fa una pel·lícula on ella interpreta el paper d'una malalta amb aquesta malaltia -"Je préfère q'on reste amis"-.
Més tard s'ofereix com a pacient d'alzheimer a la pel·lícula “Ainsi va la vie” de 2008, volent conscienciar el món sobre la malaltia.

Jo tenia interès a conèixer més a fons aquest tipus de demència, progressiva i degenerativa, que destrueix irremeiablement la memòria, el pensament i la conducta de les persones afectades.

Aquesta demència, la més freqüent en l'esser humà, que afecta el 10% de la població major de 65 anys.
Aquest patiment l'origen del qual es desconeix i que se sap que no té cura, ara per ara i de moment.
Aquest desordre incurable, la incidència del qual augmenta dramàticament els darrers anys.
Aquest fenomen convertit en l'epidèmia de salut més rellevant dels nostres temps.
Aquesta malaltia que, en una societat on la gent viu més anys, farà que siguin moltes més les persones que hauran de ser ateses per problemes de demència...

M'arriba la primera convocatòria d'Assemblea General Extraordinària d'AFAM: per a dissabte, 12 de març de 2011, a les 11:00 hores, a la mateixa seu de l'entitat.

Els temes a tractar tenen a veure amb l'Informe del president sobre la situació actual de l'entitat; l'aportació de nous càrrecs i membres de la nova junta directiva; la dissolució i el cessament de la junta directiva actual...

Atesa la importància d'aquests assumptes, s'hi prega l'assistència.

M'hi he volgut fer present per primera vegada.
Me n'he duit molt bona impressió.

Davant d'una trentena de persones assistents, els tres membres que presideixen la Mesa -Guillem, Llorenç i Jaume- ens expliquen i passen dades fefaents sobre la situació que travessa una entitat com aquesta.

N'admir la dedicació, de totes aquestes persones que, durant aquests desset anys darrers, han duit a terme innombrables iniciatives encaminades a millorar les condicions de vida de les persones afectades d'alzheimer i altres demències a Mallorca: persones malaltes i aquelles que en tenen cura i els presten una atenció més acurada i directa.

M'oferesc a col·laborar-hi, com a vocal de la Junta, si m'hi volen.

Me'n vaig amb una idea força aclarida:
Es tracta de “recórrer un camí llarg i escabrós, per viaranys de l'oblit, sent testimoni d'un adéu perllongat i silenciós, dur i anguniós que pot perllongar-se durant anys."

És l'alzheimer, la malaltia de l'oblit, com se la sol anomenar.

Enguany plou molt a la selva peruana (Pucallpa)

Les darreres notícies que s'escampen per la xarxa apunten al fet que enguany està plovent a les totes a la regió selvàtica peruana del departament d'Ucayali. Com molta de gent no havia vist mai!

• Transportistas reclaman por carreteras en mal estado, en Pucallpa(04-03-2011)
• Caída de puente aísla a caseríos de Yarinacocha, en Pucallpa
• Pobladores de Pucallpa capturan a una boa de seis metros de largo(04-04-2011)
• Detectan primer caso de dengue hemorrágico, en Pucallpa(03-03-2011)
• Lluvias aumentan el nivel de la laguna de Yarinacocha, en Pucallpa (22-02-2011)
• Inundaciones afectan a pobladores de Pucallpa (22-02-2011)
• La triste realidad del Parque Natural de Pucallpa
• Mitin de Alejandro Toledo en Pucallpa (06-03-2011)

L'Himne de Pau Casals a Nacions Unides (algunes notes institucionals)

Durant aquests darrers anys, diverses institucions públiques n'han centrat l'atenció en l'Himne de Nacions Unides que va compondre, interpretà i dirigí Pau Casals l'any 1971, per encàrrec del secretari general de l'ONU, U Thant.

Vet ací un resum d'algunes de les actuacions institucionals duites a terme:

• 10-05-2011
  Madrid.Senat d'Espanya
  Respon el Govern espanyol, llevant-se les busques d'enmig i veient amb gran satisfacció les iniciatives dels Governs de Catalunya i de les Illes Balears de celebrar un concert de commemoració que serveixi per recordar l'estrena de les obres (sic) de Pau Casals....
• 22-02-2011
  Madrid. Senat d'Espanya
  Presentació de pregunta parlamentària sobre actuacions, gestions i suports ministerials a concert commemoratiu a la seu de Nacions Unides, a càrrec del senador autonòmic Pere Sampol
  
  
• 22-02-2011
  Madrid. Congrés dels Diputats. Comissió de Cultura
  Proposició no de Llei, amb intervencions de representants de tots els grups parlamentaris que l'aproven per unanimitat (s'hi fa l'esment especial de “col·laborar amb la iniciativa promoguda per l'entitat Forum Musicae impulsora de l'organització d'un concert commemoratiu el 24 d'octubre de 2011 de l'executat per Casals a Nacions Unides, a càrrec de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans i dels Cors de l'Orfeó Català.”)
  
  
• 22-02-2011
  Madrid. Congrés dels Diputats. Comissió de Cultura
  Presentació de Proposició no de Llei sobre impuls de l'adopció de l'himne de Nacions Unides de Pau Casals com a himne oficial de l'ONU, presentada pel GP Esquerra Republicana-Izquierda Unida-Iniciati-va per Catalunya Verds (Núm. Exp. 161/002079)
  
  
• 30-12-2010
  Barcelona
  Músics mallorquins a la seu de Nacions Unides. Forum Musicae treballa perquè l'Orquestra i el Cor Jove dels Països Catalans interpretin, 40 anys després, l'Himne de la Pau a Nova York
  
  
• 11-11-2010
  Palma. Seu de l'Institut Ramon Llull.
  La direcció de l'IRL iniciarà les passes perquè es pugui tornar interpretar l'himne de les Nacions Unides en el 40è aniversari de la seva estrena; projecte, que promou el Palau de la Música Catalana i el Forum Musicae,i que també haurà de comptar amb la intervenció de la Fundació Ramon Llull.
  
  
• 10-11-2010
  Palma. Seu de l'Institut Ramon Llull
  L'Institut Ramon Llull commemorarà el concert de Pau Casals a la ONU. La junta rectora acorda a Palma fer les gestions perquè 40 anys després es torni a escoltar allà el "Cant dels ocells" (1)
  
  
• 22-10-2009
  Barcelona. Parlament de Catalunya. Comissió d'Acció Exterior i de la Unió Europea
  Proposició no de Llei presentada per Grup Socialistes, Ciutadans pel Canvi, GP Esquerra Republicana, GP Iniciativa per Catalunya Esquerra Unida i Alternativa
  
  
• 23-04-2009
  Madrid.Senat d'Espanya. Comissió d'Assumptes Exteriors
  Resposta del ministre Moratinos a la pregunta formulada pel senador autonòmic balear (2-12-2008)
  
  
• 24-04-2009
  Palma. Parlament de les Illes Balears. Ple
  Publicació de Resolució derivada de la Proposició No de Llei
  
  
• 08-04-2009
  Palma. Parlament de les Illes Balears. Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals
  Presentació i aprovació per unanimitat de Proposició no de Llei 3129/09, pel Bloc per Mallorca i PSM-Verds
  
  
• 08-04-2009
  Madrid. Senat d'Espanya
  Pregunta amb resposta escrita del senador autonòmic balear Pere Sampol
  
  
• 11-02-2009
  Palma. Parlament de les Illes Balears. Mesa del Parlament
  Presentació de Proposició no de Llei 3129/09, pel Bloc per Mallorca i PSM-Verds
  
  
• 02-12-2008
  Madrid. Senat d'Espanya
  Enregistrament de pregunta sobre modifica-ció programa Sala Drets Humans ONU (Ginebra), formulada pel senador autonòmic balear Pere Sampol (1)
  
  
• 02-12-2008
  
Palma. Diari de Balears Bartomeu Mestre “Balutxo” desvetlla himne de Pau Casals oblidat durant dècades, amb motiu d'inauguració a Ginebra d'obra de Miquel Barceló (1), (2)
• 17-03-2006
  Barcelona. TV3
  Discurs de Pau Casals al programa d'història catalana "El Favorit" (TV3, Oriol Junqueras)
  
  
• 29-09-1970
  Nova York. Seu de Nacions Unides
  U Thant encomana l'Himne per a les Nacions Unides a Pau Casals

Himne de l'ONU, de Pau Casals, a l'any 1971

La documentació excel·lent amb què compten els arxius de l'entitat mallorquina Fòrum Musicae permet d'atansar-se una mica més nítidament i clara al que fou una iniciativa genial del secretari general de l'ONU, senyor U Thant, a la dècada dels anys 70, en relació amb l'Himne per a les Nacions Unides que va compondre Pau Casals.

Concert del Dia de Nacions Unides 1971: cronologia d'alguns antecedents rellevants

Novembre 1970

El secretari general de l'ONU, U Thant, escriu al Mestre Casals i el convida a compondre un nou himne perquè sigui interpretat durant el Concert del Dia de Nacions Unides 1971 -vint-i-sisè aniversari de la creació de l'organisme internacional per excel·lència-... (Dia 29 de setembre, pàg. 131)

Març, 1971

L'Orquestra Simfònica Nacional Mexicana, dirigida pel mestre Carlos Chaves, té previst de realitzar una gira pels Estats Units el mes d'octubre de 1971. El mes de març d'aquell any rep una invitació del secretari general de Nacions Unides, U Thant, a través de l'ambaixador extraordinari i plenipotenciari, representant permanent de Mèxic a l'ONU, Alfonso García Robles, perquè participi en el concert que s'organitza cada any amb motiu de la celebració del Dia de Nacions Unides. (Dia 23)

Abril, 1971

Una mesada més tard, l'ambaixador comunica al secretari general que ha fet conèixer el suggeriment esmentat a les autoritats mexicanes competents, tot agraint-li l'honor que, amb això, dispensa al seu país. (Dia 22)

Juliol, 1971

El cap de la Secció de Televisió i Filmació de Nacions Unides, George Movshon, adreça al cap del Gabinet del secretari general C.V.Narasimhan una sèrie d'observacions relacionades amb el Concert del Dia de Nacions Unides 1971 (Dia 8):

S'ha treballat un programa amb el Mestre Casals i els seus col·laboradors... Dura aproximadament uns 70 minuts... D'acord amb les indicacions del Mestre Casals, s'hi requereixen entre 150 i 200 cantaires de Nacions Unides... El pressupost supera la quantitat prevista i pot rebre finançament de la senyora Fuhrman... Considera un encert incloure el Concert en Mi bemoll (Dumbarton Oaks) d'Igor Stravinsky, atès que les relacions entre Casals i aquest -que ha mort fa pocs mesos- han estat més tost fredes durant molts anys.

S'hi adjunta l'ESBORRANY DEL PROGRAMA del Concert del Dia de Nacions Unides 1971 (que rebrà certes rectificacions posteriors):

“Al Saló de l'Assemblea General
Diumenge, 24 d'octubre a les 15:00 hores
L'Orquestra Festival de Casals
Els Cantaires de Nacions Unides
Direcció: Pau Casals i Alexander Schneider
Solistes: Mieczylaw Horszowski, Eugene Istomin i Rudolf Serkin (a confirmar)
HIMNE DE NACIONS UNIDES, text de W.H. Auden (Estrena mundial) i música de Casals (6 minuts)
Paraules del secretari general (6 minuts)
Concert de Brandenburg nº 3 en Sol major, de Bach (11 minuts)
Concert en Mi bemoll (Dumbarton Oaks) d'Igor Stravinsky (20 minuts)
Concert per a tres clavecins, de Bach, amb solistes (Mieczylaw Horszowski, Eugene Istomin i Rudolf Serkin -a confirmar- (18 minuts)
HIMNE DE NACIONS UNIDES (repetició), de Casals (6 minuts)

Setembre, 1971

El mateix cap de Televisió de Nacions Unides, George Movshon, s'adreça a W.H. Auden, qui resideix a Hinterholtz (Àustria), per tal d'acabar de concretar certs aspectes relacionats amb el text i la música de l'himne; ateses les dificultats de comunicar-se entre Nova York (seu de l'ONU), Puerto Rico (lloc de residència de Casals) i Àustria (lloc de residència d'Auden)... (Dia 2)

Clara Rothier, vídua de Leon Rothier, contrabaix del Metropolitan Opera durant 30 anys, amic de Casals des de temps enrere... demana invitació... (Dia 18)

El mateix cap de Secció de Televisió i Filmació, George Movshon, fa gestions per facilitar la gravació de l'assaig previ al Saló de l'Assemblea General... (Dia 22)

NOTA DE PREMSA ---(Pàg. 131)

De la Secció de Premsa de l'Oficina d'Informació Pública de Nacions Unides, es fa pública una nota informativa per als mitjans de comunicació: “Músics de fama mundial interpreten amb Pau Casals el Concert del Dia de Nacions Unides (Dia 29)

Una companyia de renom de músics associats amb Pau Casals s'unirà al mestre de 94 anys d'edat, per commemorar el Dia de les Nacions Unides, 1971. Actuaran en el concert anual del Dia de Nacions Unides, que se celebrarà al Saló de l'Assemblea General a les 15:00 hores, diumenge, 24 d'octubre.

El concert s'obrirà i tancarà amb l'actuació d'UN NOU HIMNE DE LES NACIONS UNIDES, compost per Pau Casals amb text de WH Auden.

El secretari general, U Thant, es dirigirà a l'audiència.

Seran solistes que participaran en el concert Isaac Stern, Alexander Schneider, Rudolf Serkin, Horszowski Mieczylan i Eugene Istomin. L'Orquestra del Festival Casals estarà acompanyada per un gran cor, format pels cantants de les Nacions Unides i el cor de l'Escola de Música de Manhattan.

Tot l'esdeveniment restarà sota la direcció del mundialment famós violoncel·lista, director i compositor, Pau Casals, que compleix 95 anys d'edat el 29 de desembre. Les seves dues presentacions anteriors als concerts del Dia de les Nacions Unides han atret un interès públic ampli.

A més de la nova composició de l'himne, el programa comptarà amb música de Bach i Stravinsky. El Concert de Bach per a dos violins i un altre Concert per a tres clavecins estan programats, juntament amb el Concert Dumbarton Oaks d'Stravinsky (1938).

El mes de novembre passat, U Thant, va escriure al Mestre Casals convidant-lo a redactar un nou himne per a l'actuació en el concert del Dia de les Nacions Unides de 1971. En la seva carta, el secretari general va explicar que tot i que la nova cançó no podia ser formalment adoptada com l'himne oficial de les Nacions Unides, esperava que arribaria a ser interpretada en ocasions apropiades.

El Mestre Casals va demanar que es preparés un text adequat, i W.H. Auden respongué ràpidament i positivament al suggeriment del que havia d'escriure. (El text del Sr. Auden es farà públic el 24 d'octubre, data fins a la qual els drets d'autor queden en possessió del poeta). Els autors han demanat que els ingressos que es desprenguin del nou himne vagin destinats a benefici de l'Escola Internacional de Nacions Unides.

Pau Casals. La carrera de Pau Casals és notable no solament per la seva durada -artista de concerts establerts abans de la tombada del segle-, sinó també per la seva gamma àmplia d'interessos humans i musicals. Nascut a Catalunya, ha viscut en les últimes dècades fora d'Espanya, durant molts anys a Prades, als Pirineus Orientals de França; i des de 1956 a Puerto Rico, on ha dirigit els Festivals Casals. L'any 1958 va arribar a Nova York per tocar a Nacions Unides i l'any 1963 va actuar el Dia de Nacions Unides amb el seu oratori El Pessebre.

Isaac Stern. Ha celebrat recentment el seu cinquantè aniversari, fita remarcable en la seva carrera artística de trenta-cinc anys de durada fins ara. Stern és un dels concertistes més actius i viatgers, i els seus viatges han inclòs tres visites a la Unió Soviètica. És el president de Carnegie Hall a Nova York, l'auditori que ell va ajudar a salvar de la demolició l'any I960. L'any 1964 va tocar el Concert per a violí de Bruch en el concert del Dia de les Nacions Unides amb l'Orquestra Simfònica de Londres, dirigida per Georg Solti.

Alexander Schneider. Va néixer a Rússia el 1908 i va ser durant molts anys membre del Quartet String de Budapest, que va realitzar gires diverses als anys 1930 i finalment va fixar la seva llar als Estats Units. Des de fa temps roman unit a les activitats musicals de Pau Casals, com a violinista i també com a director assistent. Schneider és director assistent musical i administrador en cap del Festival Casals de Puerto Rico.

Rudolph Serkin. Entre els músics més admirats i influents del món, Rudolph Serkin és un reconegut intèrpret de compositors clàssics i de romàntics primerencs. Quan se li va preguntar quin era el músic que l'havia influenciat més, va anomenar Adolf Busch, Arnold Schoenberg i Arturo Toscanini. Serkin és cap de l'Institut de Música Curtis de Filadèlfia. Es va presentar com a solista en el Concert del Dia de Nacions Unides de 1969, tocant el Concert per a piano nº 4 en Sol major de Beethoven amb l'Orquestra Filharmònica Royal, sota la direcció de Rudolf Kempe.

Mieczylaw Horszowski. Va néixer el 1892, en una part de Polònia situada aleshores dins l'Imperi Austríac. A Venècia, va estudiar amb els més eminents mestres de piano, Theodor Leschetizky. Ha estat un gran amic i col·lega de Pau Casals, sobretot des de la seva primera trobada a Milà el 1906 i apareix regularment en els Festivals Casals a Puerto Rico. Horszowski s'associa amb Rudolf Serkin a la facultat de l'Institut de Música Curtis.

Eugene Istomin. Es troba als seus quaranta i tants d'anys, novaiorquès de naixement i alumne tant de Rudolf Serkin com de Mieczylaw Horszowski. Ha viatjat i tocat àmpliament en molts dels principals centres musicals del món. Istomin s'associà amb Pau Casals a l'edat de 21 anys, una relació que va començar al Festival de Prades de 1950.

PROGRAMA PER AL CONCERT DEL DIA DE NACIONS UNIDES (DEFINITIU?)

L'Orquestra Festival Casals
Cantaires de Nacions Unides
Cor de l'Escola de Música de Manhattan
Dirigit per Pau Casals i Alexander Schneider
Himne de Nacions Unides, text de W.H. Auden (Estrena mundial) i música de Casals
Paraules del secretari general
Concert en Re major per a dos violins, Bach. Solistes: Isaac Stern i Alexander Schneider
Concert en Mi bemoll (Dumbarton Oaks) d'Stravinsky
Concert per a tres clavecins, de Bach, amb solistes (Mieczylaw Horszowski, Eugene Istomin i Rudolf Serkin)
Himne de Nacions Unides (repetició), de Casals (Dia 29)

Octubre, 1971

CALENDARI D'ASSAIGS

Dijous, 21 d'octubre: Auditori de Escola Nova (66 West 12th St.), 9.30 – 12.30 Concert en Mi bemoll (Dumbarton Oaks) d'Stravinsky – SCHNEIDER
Dijous, 21 d'octubre: Teatre Dag Hanmarskjold ONU, 15:00 – 17:00 Tot el Cor – CASALS
Divendres, 22 d'octubre: Auditori Escola Nova (66 West 12th Street), 13:30 – 15:30 Bach – SCHNEIDER / 16:00 – 18:00 Bach – CASALS
Divendres, 22 d'octubre: Sala de Conferències 14 ONU, 20:00 – 22:00 Conferència Productor, Director, Càmeres, Ads, Audio, etc.
Dissabte, 23 d'octubre: Saló Assemblea General ONU, 14:30 – 18:30 – Tots els actors (llums i càmeres a les 14:00 h):
14:30-15:00: Dumbarton: SCHNEIDER
15:00-16:00: Hymn: CASALS
16:00-16:30: Pausa per al cafè
16:30-17:00: Bach doble: STERN, SCHNEIDER, CASALS
17:00-17:30: Bach triple: HORSZOWSKI, ISTOMIN, SERKIN, CASALS
Diumenge, 24 d'octubre: Saló Assemblea General ONU, 10:30-12-30 -
Diumenge, 24 d'octubre: Saló Assemblea General ONU, 15:00-16:30 CONCERT
(Dia 5)

CARTA D'U THANT A AUDEN

“Senyor Auden benvolgut,
Amb decepció profunda vaig saber que no podria unir-se a nosaltres el 24 d'octubre amb motiu de l'estrena de l'Himne a les Nacions Unides, sobre el qual vostè i el Mestre Casals han col·laborat amb tant d'èxit. Jo esperava donar-li les gràcies personalment, en aquesta ocasió important, pel seu treball realitzat que expressa tan bé l'esperit de la Carta de les Nacions Unides. Tant de bo que en l'esdevenidor aquesta composició encantadora es dugui a terme en públic en totes les ocasions apropiades i proporcioni una llavor sentida durant molt de temps: un himne que identifiqui realment les Nacions Unides.
També vull donar-li les gràcies de tot cor per la seva oferta tan grata i generosa d'assignar els seus drets d'autor a l'Escola Internacional de Nacions Unides. Aquesta Escola, que porto molt endins del meu cor, arriba a infants que representen cada raça, creença i cultura, i esdevé un homenatge en vida a la Carta de Nacions Unides.
Amb el testimoni de la meva estima més alta, el saluda molt atentament, U Thant “
(Dia 11)

NOTA DE PREMSA

TEXT DEL DISCURS DEL SECRETARI GENERAL, U THANT, AL CONCERT DEL DIA DE NACIONS UNIDES, 24 D'OCTUBRE

“Cada any, el 24 d'octubre, commemorem l'aniversari de Nacions Unides amb l'oferta de música gran dels músics mestres. Durant una hora o dues en aquest dia, prenem prestat aquest Saló de l'Assemblea General dels delegats i convidam músics que ens parlin a nosaltres amb el llenguatge universal de la música, omplint de joia els nostres cors i aixecant els nostres esperits en harmonia.

Avui tenim el privilegi insòlit i inoblidable de celebrar aquest aniversari amb el Mestre Pau Casals i alguns dels seus col·laboradors musicals i amics més propers. Aquests distingits artistes no necessiten cap elogi meu. Els seus noms són símbols eminents del major èxit musical assolit arreu del món.

Parlo en nom de tots nosaltres, en donar-los les gràcies per venir aquí i compartir amb nosaltres el seu art consumat. No menys calorosa puc expressar la nostra gratitud als nostres cantants de les Nacions Unides i al Cor de l'Escola de Música de Manhattan que s'hi han unit en l'estrena del nostre nou Himne a les Nacions Unides.

Aquesta composició ha arreplegat la visió i el talent de Pau Casals amb el distingit poeta W.H. Auden. Tots dos van respondre amablement el meu suggeriment de col·laborar en aquesta obra, i ara han dut encara més enllà la seva generositat, en acceptar fer donació dels drets d'autor de l'himne nou a benefici de l'Escola Internacional de les Nacions Unides. És una causa molt a prop del meu cor i, espero, també del de vostès.

Don Pau és aquí per dirigir l'Himne i per això rep personalment el nostre més agraïment mes sentit. El senyor Auden es troba a Europa, potser escoltant la ràdio: així que permetin-me dir "gràcies" a aquests dos grans humanistes pel treball que han creat per a nosaltres.

Han transcorregut vint-i-sis anys des de la cerimònia de fundació històrica a San Francisco. Els que estaven vius quan es va redactar la Carta són ara una minoria de la població mundial. Ha passat una generació completa; el món ha canviat i també ho ha fet l'Organització que va ser creada per curar les seves divisions i equilibrar les seves forces.

El dia d'avui Nacions Unides no és el que els arquitectes de San Francisco havien planejat que fos. Ha estat a l'altura de les expectatives. Podem dir això: un altre holocaust mundial ha estat evitat de moment i s'ha aconseguit millorar molt la situació de milers de milions d'homes, dones i nens a la terra.

Aquells de nosaltres, que creim profundament en els principis de la Carta com a camí civilitzat i humà de resoldre les divergències entre les nacions, amb dolor infinit som testimonis de l'erosió gradual de l'autoritat i el prestigi d'aquesta gran Organització.

La violència i l'anarquia continuen prevalent en les relacions entre les nacions, tot i els nostres esforços per mantenir la pau. L'abisme entre rics i pobres continua ampliant-ne l'amenaça, tot i els nostres esforços per tancar-ho. La cursa d'armaments es continua accelerant a un ritme desastrós, malgrat els nostres esforços per aturar-la i donar-li la volta. Milions d'éssers humans continuen patint la humiliació de la discriminació i la injustícia, malgrat els nostres esforços per eradicar aquests mals dels cors dels homes.

Ara no és el moment per al cinisme, la desil·lusió, l'apatia. És l'hora que els Estats Membres de Nacions Unides compleixin les seves promeses i donin vida nova als principis que totes van subscriure. Facem l'ajust necessari -en les nostres actituds i en les nostres pràctiques– per atendre les condicions del món el 1971. Arrepleguem la força moral i la saviesa necessàries per avançar cap a les nobles metes amb les quals tots estam d'acord.

En reunir-nos avui aquí, units a tots els milions de persones d'arreu del món, refermam la nostra convicció profunda que l'harmonia i l'equilibri són elements necessaris per a la nostra existència.

Després de suportar el pes de l'oficina del secretari general durant una dècada, continuo ferm en la meva convicció que les Nacions Unides poden ajudar la humanitat a assolir la pau que sempre ha buscat. Nacions Unides segueix sent indispensable per a la supervivència en aquest planeta, continua sent la nostra única esperança en la construcció de l'estil de vida que tots desitgem per a nosaltres i per a generacions futures.

Abans de retornar l'oportunitat als nostres músics excel·lents, vull aprofitar l'avinentesa per retre un homenatge especial al Mestre Casals i al senyor, Auden: Don Pablo, vós heu dedicat la vostra vida a la veritat, a la bellesa i a la pau. Com a home i com a artista, encarnau els ideals simbolitzats en aquesta Medalla de la Pau de les Nacions Unides. La vos oferesc amb tot el meu respecte i admiració.

Encara que el senyor Auden no és amb nosaltres en persona, el seu esperit sí; gràcies. En reconeixement al seu compromís profund amb els valors humanistes en una època que ell ha caracteritzat com "l'era de l'ansietat", tenc el gran plaer d'oferir a W.H. Auden la Medalla de la Pau de les Nacions Unides.”
(Dia 22)

DESPRÉS DEL CONCERT (24-10-1971)

NACIONS UNIDES Nova York 25 d'octubre - Pau Casals, en una de les seves actuacions públiques esporàdiques a l'edat de 94 anys, va tocar ahir el seu últim treball dedicat a la pau mundial, davant d'una audiència internacional a la seu de Nacions Unides.

Primerament va dirigir l'estrena mundial d'aquesta composició, "Himne", una obra coral breu, basada en un poema nou de WH Auden i dedicada a les Nacions Unides. A continuació, després de dirigir solistes famosos mundialment i una orquestra de cambra en dos concerts de Bach, va prendre possessió del seu violoncel per tocar el "Cant dels Ocells" una melodia popular de la seva Catalunya natal.

L'actuació va ser rebuda amb ovacions de l'audiència posada dempeus. Era amb ocasió del Dia de les Nacions Unides, marcant el vint-i-sisè aniversari de l'organisme mundial.

Seguidament, el secretari general U Thant atorgà a Casals la Medalla de la Pau de les Nacions Unides. Thant anuncià que una medalla semblant també havia estat donada a Auden, absent.

Casals respongué que el premi era "el major honor que he rebut mai." Casals, que viu en exili autoimposat a Puerto Rico, perquè s'oposa al règim de Franco a la seva Espanya natal, i Auden aporten els drets d'autor de l'himne a l'Escola Internacional de les Nacions Unides.

Thant, en la seva darrera intervenció com a secretari general de l'ONU el Dia de les Nacions Unides, va assenyalar que les Nacions Unides han estat a l'altura del que proposaven els seus autors a San Francisco, però va dir: "Com a mínim un holocaust mundial ha estat fins ara avortat".

L'ONU continua sent indispensable per a la supervivència d'aquest petit planeta ", va dir. "Les nacions han de complir les seves promeses i donar vida nova als principis que han subscrit."

Casals portà des de San Juan (Puerto Rico) l'Orquestra de Cambra Festival Casals a tocar amb ell. A més, alguns dels seus col·laboradors musicals més propers - Alexander Schneider, Isaac Stern, Horszowski Mieczylaw, Rudolf Serkin i Istomin Engene- actuaren en el programa.

L'orquestra va estar acompanyada pels Cantaries de les Nacions Unides i el cor de l'Escola de Música de Manhattan que interpretaren l'himne de tres minuts.

(25-10-1971) ESCRIT PUBLICAT A LA PREMSA (Pàg. 119) St Louis Post-Dispatch, de dilluns 25 octubre 1971 Casals toca "Himne" a l'ONU De Post-Dispatch Serveis de Wire

(NOTA: Aquest recull de notes, arreplegades en fotocòpies als arxius de l'entitat mallorquina Fòrum Musicae, han estat traduïdes de l'anglès al català per Cil Buele)

Himne de l'ONU, de Pau Casals, al Parlament de Catalunya

El 22 d'octubre de 2009, a la Comissió d'Acció Exterior i de la Unió Europea del Parlament de Catalunya, s'hi presentava, debatia i aprovava per unanimitat una proposta de Resolució sobre l’adopció com a himne de l’Organització de les Nacions Unides l’escrit per W. H. Auden i compost per Pau Casals el 1971 (tram. 250-02108/08) p. 3.

Era una iniciativa parlamentària presentada pels tres grups que donaven suport al Govern català: Grup Socialistes - Ciutadans pel Canvi, el Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana i el Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya - Esquerra Unida i Alternativa. S'hi sumà també Convergència i Unió, a l'hora de la votació.

Durant mig any, des que se n'havia iniciat el procediment amb l'admissió a tràmit el 26 de maig de 2009 fins que se'n publicà l'adopció el 2 de novembre de 2011, s'havia elaborat i treballat un text.

La Comissió d’Acció Exterior i de la Unió Europea del Parlament de Catalunya, a la sessió de dia 22 d’octubre de 2009, va estudiar, debatre i aprovar el text de la Proposta de resolució.

El diputat Francesc Pané Sans, en prendre la paraula com a portaveu de tots tres grups parlamentaris que donaven suport al Govern, reconeixia la improbabilitat alta que l'organització internacional acabàs recuperant un himne que havia romàs oblidat durant dècades.

Tot i amb això, amb l’aquiescència de tots i de totes, engrescava a fer l'esforç d'instar el Govern que efectivament fes els oficis necessaris per dur-ho a bon terme, encara que resultàs difícil d’arribar-hi.

La diputada Rosa Fortuny i Torroella, en representació del Grup Parlamentari de Convergència i Unió, manifestà que el seu grup votaria a favor; tot lamentant que aquella proposta no hagués arribat a ser presentada per tots els grups parlamentaris.

El text de la Resolució deia així: “El Parlament de Catalunya insta el Govern a impulsar accions per tal que l’himne escrit per W. H. Auden i compost per Pau Casals a propòsit de la commemoració del 25è aniversari de la creació de les Nacions Unides, que fou interpretat el dia 24 d’octubre de 1971 per l’orquestra del Festival Casals, dirigida per aquest compositor, sigui adoptat com a himne propi i oficial de l’Organització de les Nacions Unides.”

Himne de l'ONU, de Pau Casals, al Parlament de les Illes Balears

Gràcies a l'ajut del bon company parlamentari menorquí, el diputat Eduard Riudavets, m'he pogut assabentar d'algunes dades concretes relacionades amb la tramitació parlamentària d'aquella iniciativa institucional que naixia dia 8 d'abril de 2009, donant suport parlamentari al “restabliment solemne de l'himne oficial” de l'ONU.

Dia 8 d'abril de 2009 la Comissió d'Assumptes Institucionals i Generals del Parlament de les Illes Balears aprovava per unanimitat la Proposició no de Llei núm. 3129/09 relativa a l'Himne de les Nacions Unides.

Tretze dies després, el 21 d'abril, es feia pública la Resolució derivada d'aquella Proposició no de Llei i la presidenta de la comissió esmentada, Francina Armengol i Socias, trametia a la presidenta del Parlament de les Illes Balears, Maria Antònia Munar i Riutort, la certificació expedida pel secretari de la Comissió d'Assumptes Institucionals, Josep Melià i Ques, en català i en castellà, segons la qual “el Parlament de les Illes Balears insta la Secretaria General de Nacions unides al restabliment solemne de l'himne oficial de la institució. En el mateix sentit insta el Govern de l'Estat a dur a terme les gestions diplomàtiques escaients en favor de l'himne i per reparar el greuge comès contra els autors.”

Dos dies després, amb data 23 d'abril de 2009, la presidenta del Parlament de les Illes Balears, Maria Antònia Munar i Riutort, trametia el certificat acreditatiu de la Proposició no de Llei esmentada, en la versió catalana, al president del Govern de les Illes Balears, Francesc Antich i Oliver, per al seu coneixement i als efectes oportuns. El mateix dia, també, en trametia el mateix certificat acreditatiu, en la versió castellana, al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero (Complejo de la Moncloa, Avda. Puerta de Hierro, s/n 28071 Madrid) i al secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-Moon (First Avenue at 46th street, Nueva York, NY 10017).

D'aquesta manera, una presidenta i un secretari de Comissió parlamentària, una presidenta de Parlament, dos presidents de Govern i un secretari general de l'ONU apareixien esmentats en la tramitació d'una iniciativa institucional mitjançant la qual “s'insta al restabliment solemne de l'himne oficial oficial de la institució” -l'ONU.

Cal tenir present, com figura al Diari de Sessions, que aquella iniciativa parlamentària, que va ser aprovada per unanimitat, havia estat presentada davant la Comissió Parlamentària d'Assumptes Institucionals i Generals pel Grup Parlamentari Bloc per Mallorca i PSM-Verds, i havia comptat amb les intervencions dels diputats Alorda i Vilarrubias (Bloc per Mallorca i PSM-Verds), Costa i Serra (Grup Socialista), i Juan i Cardona (Grup Popular).

Tots ells havien valorat molt positivament la iniciativa d'instar a restablir solemnement l'Himne oficial de Nacions Unides que havia compost, interpretat i dirigit el mestre Pau Casals, dia 24 d'octubre de 1971, a la mateixa seu de Nacions Unides, a Nova York.

Himne de l'ONU, de Pau Casals, al Senat d'Espanya (1)

Entre la mitja dotzena de preguntes parlamentàries que formulà el senador autonòmic balear Pere Sampol i Mas el proppassat mes de febrer, n'hi ha una que em resulta particularment interessant i atraient.

Fa referència explícita i directa a la iniciativa impulsada per l'entitat mallorquina Forum Musicae, presidida per Magdalena González i Crespí, que es proposa la realització d'un concert amb l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, commemorant el 40è aniversari de l'Himne de Nacions Unides que Pau Casals composà, dirigí i interpretà l'any 1971, per encàrrec del secretari general de l'ONU, U Thant, a la mateixa seu de Nova York el proper mes d'octubre de 2011.

El text complet de la pregunta formulada pel senador autonòmic balear, Pere Sampol ha sortit publicat a la web del Senat d'Espanya.

M'interessa, sobretot, perquè va adreçada a la senyora ministra d'Assumptes Exteriors, Trinidad Jiménez. I li demana una resposta escrita sobre tres assumptes:

• Si té constància de cap actuació realitzada pel Ministeri d'Assumptes Exteriors, que, amb el senyor Moratinos al capdavant, fa un any que es va comprometre a “realitzar gestions davant del secretari general de Nacions Unides, amb la finalitat d'intentar que s'oficialitzàs l'Himne composat per Pau Casals".
• Si considera oportú, com a ministra d'Assumptes Exteriors i de Cooperació, realitzar alguna altra gestió oficial davant del secretari general de Nacions Unides, a fi de promoure el reconeixement oficial de l'Himne de Nacions Unides de Pau Casals.
• Si el Ministeri d'Assumptes Exteriors i de Cooperació està disposat a donar suport a la commemoració i a realitzar les gestions necessàries per celebrar aquest concert commemoratiu.

Anys enrere,
el senador autonòmic balear Pere Sampol, el 2 de desembre de 2008, ja havia fet entrar dins del registre del Senat d'Espanya una pregunta (681/000805) relativa a les causes per les quals s'havia modificat el programa de la inauguració solemne de la cúpula de la Sala dels Drets Humans de la seu de l'Organització de Nacions Unides (ONU) a Ginebra (Suïssa) i s'hi havia suprimit la interpretació de l'Himne de l'organització esmentada.

Una setmana després, aquella iniciativa parlamentaria havia estat qualificada per la Mesa del Senat; tres dies després, el 12 de desembre, se n'havia publicat l'anunci. Transcorreguts 10 dies, se n'havia sol·licitat la conversió en pregunta oral.

Uns quatre mesos després, el 3 d'abril de 2009, el Govern espanyol hi havia contestat, en uns termes que havien estat publicats 5 dies després, el 8 d'abril de 2009.

Haurem de romandre a l'espera de la resposta escrita que hi vulgui donar la senyora ministra d'Exteriors. I, sobretot, a les actuacions que emprengui el Ministeri d'Assumptes Exteriors i de Cooperació els pocs mesos que queden per arribar al 24 d'octubre de 2011.

AFAM -Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Mallorca-

Fa dies que em vaig interessar a cercar -i vaig trobar, a la fi- la seu d'una entitat social mallorquina que, des de fa 17 anys, s'afanya a treballar a favor de persones afectades per lesions cerebrals orgàniques que provoquen una de les demències portadores de dificultats en la vida ordinària: l'Alzheimer!

Es tracta d'AFAM: l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer de Mallorca, situada al carrer de Juníper Serra, 6, a la barriada palmesana de Son Armadams.

M'hi vaig trobar dues persones molt amables, que m'atengueren amb molta cura: na Jassirts, que s'hi desfà com a coordinadora; i na Imma Sánchez Carrillo, psicòloga. Entre totes dues m'assabentaren d'allò que és l'associació:

“Una entitat de caràcter social, no lucrativa, oberta a totes aquelles persones que desitgen treballar per millorar les condicions i la qualitat de vida, tant de les persones malaltes d'Alzheimer i altres demències, com de les que en tenen cura o en són familiars."

A la segona visita que hi vaig fer, coincidint amb la vigília del Dia de les Illes Balears, se'ns convidà molt amablement a visitar la paradeta que AFAM tenia instal·lada al recinte firal del passeig de Sagrera...

Ens hi adreçàrem, assaborírem menjua exquisida i sol·licitàrem de fer-nos-en socis...