dilluns, 31 d’agost del 2015

Amb el bon amic Climent Garau

D'entre tantes i tantes ocasions que hem tengut de trobar-nos i retrobar-nos, en Climent Garau i jo, al llarg d'aquestes darreres cinc dècades, en vull remarcar algunes que consider més rellevants i significatives.

He pogut veure i viure de prop l'amor apassionat unint fermament dues vides, la d'en Climent i la de na Camil·la...
L'he recordat com a pare molt sol·lícit i actiu dins l'Escoltisme: AE Jaume I i Verge de Lluc. Com a un dels primers impulsors del cooperativisme laboral, a Ciutat. Bon professional de les anàlisis clíniques, a Ciutat. Farmacèutic de renom, a Bunyola. Defensor aferrissat del control de bacteris a instal·lacions sanitàries...

Com a lluitador per la democràcia, des del temps del franquisme. Cercador infatigable de la veritat. Estudiant de teologia, a l'edat madura. Lector d'obres científiques i filosòfiques. President de l'Obra Cultural Balear. Militant actiu del PSM-Entesa nacionalista
Fundador del Grup Blanquerna. Defensor de la llengua catalana, a tots els àmbits de la vida. Crític amb el tarannà i comportament passiu de la gent de Mallorca... Bon conrador de la terra i de la cuina. Acollidor de molta gent a la finca bunyolina de Son Pastor.

Però hi ha dos fets, relativament recents, que són els que més endins m'han arribat:

Mai no podré oblidar que, gràcies a Climent Garau, tant la meva dona com jo mateix tenguérem la gran oportunitat de participar diverses vegades en les trobades que organitzava al Principat de Catalunya l'Opinió Catalana Unes jornades força interessants, que ens permetien d'atansar-nos als sectors i a les persones amb més empenta política, social i cultural de Catalunya.
Record que la primera de totes fou a Reus. Durant dos dies seguits, divendres i dissabte, 6 i 7 de juny de 2003, assistírem a les Terceres Jornades de l'Opinió Catalana, que es varen realitzar a la capital de la comarca del Baix Camp–.
I en seguiren d'altres: a Lleida, Vilanova i la Geltrú, etc.

Tampoc no podré oblidar mai la convidada que em va fer, perquè jo pogués participar en una d'aquelles xerrades i trobades culturals que organitzava periòdicament a Bunyola.


En agrair la invitació que em feia en Climent Garau, a participar en una d'aquelles xerrades sobre «País i procés sobiranista a Catalunya», no vaig poder deixar d'esmentar-hi tots aquells aspectes que m'interessava remarcar de la seva personalitat tan peculiar.

Continuo tenint i mantenint-ne la imatge nítida i ferma, d'un home lligat al Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, fundador i impulsor de partits polítics diversos, farmacèutic de renom, analista científic incomparable, president singular de l'Obra Cultural Balear, estudiant de teologia modèlic i aplicat, fundador i animador perenne del Grup Blanquerna (1985), Premi Ramon Llull GIB (2000), impulsor de l'Opinió Catalana a Mallorca, Creu de Sant Jordi GENCAT (2003), activista social i cultural -alhora que pagès en actiu- a l'edat de 89 anys...»

Amb la seva mort, segur que hem perdut la presència física d'un gran lluitador entre nosaltres... Tant de bo que n'hàgim guanyat , així mateix, moltes més dosis i capacitats per a continuar-ne la trajectòria que va emprendre... ara que governen els seus...

De Climent Garau i Arbona
jo només guard bons records
dins mon cap i dins mon cor,
com a bona i gran persona.

Li és arribada l'hora
de descansar una mica,
a qui va fer de la vida
una lluita, de la bona.

Sa veu sempre bé ressona
i en àmbits tan nombrosos!
Amb aquests ulls meus plorosos
mai no oblidaré la trona

per a mi i per tants d'altres,
que fou sempre Son Pastor:
tan farcit de l'escalfor
més intensa, com cap altra.

Nostra llengua i el país,
nostra gent i el territori
com si fos a un sanatori,
hi trobaren sempre, llis,

tan senzill com qui no mana,
un dels savis catalans,
un científic, dels cristians,
un heroi de vida sana.

T'és ben arribada l'hora,
amic meu, de descansar
i de veure ja més clar
tot el que et semblava enfora...

Vetla sempre pel país,
per la gent i per la terra
que del mar fins a la serra
vol ser lliure, més feliç.

divendres, 21 d’agost del 2015

Tot un matí perdut, a la conselleria...

Ja estam que durant el mes d'agost, en general, les administracions públiques romanen ben mortes... El personal funcionari s'hi agafa les vacances, d'altra banda ben merescudes...

Però això no lleva que, ciutadans com jo mateix, no deixem de romandre subjectes a situacions com aquesta: tot i que sigui el mes d'agost, no ens deixaran de cobrar els 1.843,71 euros que, gràcies a l'Administració, haurem de pagar a finals de mes, per l'assistència residencial a una persona malalta d'alzhèimer... encara que considerem que n'és una quantitat excessiva!

Avui he mirat de fer-hi front, de la manera millor possible. M'he fet present a les dependències de la Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, a lliurar-hi, per quarta vegada consecutiva aquests darrers quatre mesos, una sol·licitud que es limita a demanar que se'ns REVISI EL COPAGAMENT! Consideram que és excessiva la quantitat que se'ns aplica: una dona com la meva, que percep una pensió mensual de 912,47 euros, n'ha de pagar prop de 2.000 cada mes, concretament 1.843,71 €!

Hi som anat aquest matí de divendres, per fer-hi unes quantes coses:

- la primera, lliurar-hi, al Registre, per quarta vegada consecutiva en quatre mesos, la sol·licitud d'una REVISIÓ que em sembla del tot raonable: 1.843,71 euros/mes, no, 1.118 €, sí (seguint sempre els càlculs establerts a la normativa vigent). No hi ha hagut cap problema. N'han quedat segellats l'original i la còpia, que me n'he emportat.

- la segona, demanar explicacions sobre el perquè, després d'insistir-hi, per una resolució de la consellera, només se'ns ha rebaixat fins a 1.379 i no s'arriba als 1.118,48 € que tenim calculats. «Això ja són coses dels serveis jurídics», se m'ha vengut a dir...

- i la tercera, què puc fer per mantenir una entrevista amb el director general de Dependència, que en deu ser el responsable màxim... N'he de demanar cita a la seva secretària, se m'ha indicat, al pis de dalt...

Resumint-ho molt breument, una hora i mitja després d'haver-hi entrat, n'he tornat a sortir sense haver-hi aclarit res de res:

- els dels serveis jurídics, que m'havien d'informar, no han pogut venir on m'han fet asseure per espai de vint-i-cinc minuts... Em contestaran per escrit, se m'ha dit...

- la secretària del director general, no hi ha hagut manera de trobar-la enlloc, tot i haver estat esperant-la a la porta del despatx durant més de vint minuts seguits...

- la funcionària, que m'ha atès molt amablement, volia que jo m'endugués el document segellat que jo havia presentat al Registre, per ser una cosa meva... Li he volgut fer entendre que eren ells els que se l'havien de quedar...

No em queda més remei que romandre a l'espera de rebre l'escrit que m'aclareixi, d'una vegada per totes, per quines cinc-centes hem d'haver de pagar tant, per ocupar una plaça pública residencial d'una persona malalta d'alzhèimer, a Mallorca!

Com si no bastassin els maldecaps que comporta una situació com aquesta, ara veig que n'he de suportat d'altres que provenen d'una Administració pública que jo em creia que s'havia creat per ajudar-nos...

dilluns, 10 d’agost del 2015

L'EMT em contesta ràpidament

M'ha sorprès enormement i agradosa la celeritat amb què, des de l'Empresa Municipals de Transports de Palma, l'EMT, se m'ha contestat el requeriment que hi vaig fer el proppassat cap de setmana.

Res a veure amb tantes d'altres situacions que duen mesos o fins i tot anys, a l'espera de ser ateses com caldria, per part d'unes institucions públiques que, en democràcia vera, haurien de romandre sempre al servei de la ciutadania...

N'és el cas, per exemple, de la petició que vaig fer el proppassat mes de maig al Servei de Dependència del Govern de les Illes Balears, -que vaig reiterar el mes següent i que tornaré a fer els dies propers-: que ens revisin el càlcul del copagament, pel servei d'atenció residencial a la meva dona, malalta d'alzhèimer.

O l'altre que vaig adreçar a la Conselleria de Salut, per la mala atenció que ens dispensaren al Servei d'Urgències de l'Hospital de Son Espases, l'any passat.

O...

Bé, el fet és que, des de l'EMT, la resposta no ha torbat gaire a arribar-me via Facebook.

Dissabte, 8 d'agost de 2015, entre les 18:30 i les 19:35 hores, m'esper inútilment l'arribada del bus de la Línia 2, Circumvalació Casc Antic... A les 19:15 rep al meu mòbil l'única resposta:

Diumenge, 9 d'agost, a les 11 hores, escric l'FB de l'EMT:

«Molt cabrejat avui, amb la Línia 2 de l'EMT de Palma, durant més d'una hora i mitja: des de les 18:33 hores de divendres...

Després de 57 -cinquanta-set- minuts d'espera infructuosa a la parada de la Línia 2 -Circumvalació Casc Antic- al carrer de General Riera, m'he hagut de dirigir a peu cap a Cals Canonges, just devora la Seu, on tenia ganes d'arribar-hi sense haver suat... Cosa que tampoc no he pogut aconseguir.

Segons he arribat a saber posteriorment, resulta que a l'estiu només n'hi ha UN, d'autobús que en fa el recorregut. Justament avui, aquest ha tengut un accident damunt les 19 h. Lluny de substituir-lo amb un altre, la línia s'ha quedat sense servei durant hores...

Anteriorment, i per assabentar-me del que pogués haver passat, he marcat el número de telèfon que apareix a la parada: 971214444 «el nostre horari d'atenció al públic durant els mesos de juliol i agost és de les 8:15 a les 4 de la tarda...»

També he enviat un SMS al número que apareix a la parada: 659251530, i m'ha aparegut «PASO PARADA LIN=L2 PAR=494 > SIN ESTIMACIÓN»

He demanat a tots els conductors de les altres línies: «Aquest bus ha tengut un accident i fins que la Policia no l'autoritzi, no podrà circular» He demanat a agents de la Policia Local a veure si podrien aconseguir que l'EMT hi posàs un altre vehicle...

Res de res! Me'n som anat a peu cap a la Casa dels Canonges, on he arribat tot suat, a les 20:05 h, quan hi hagués pogut esser ben bé una hora abans...

Així no anam, ni amb rodes! Sobretot pel que fa a la manca d'informació per part de l'EMT a la gent que n'és la usuària!

Dilluns, 10 d'agost, a les 8:30 hores, m'arriba una resposta:

«Bon dia Cecili, lamentem les molèsties. Hem traslladat aquesta qüestió al departament corresponent per poder saber la causa del succeït. Contactarem de nou amb vostè per argumentar-li la situació. Novament, sentim les molèsties. Pot formalitzar la seva queixa a la nostra web»

Els don les gràcies...

M'hi responen:

«Gràcies a vostè. És important conèixer tot el que succeeix de la mà dels nostres usuaris amb la finalitat de millorar en tant que sigui possible el servei. Contactarem amb vosté novament. Salutacions»

Al cap d'uns minuts, em tornen a comunicar:

«Cecili, ens informen d'haver comprovat que efectivament aquest bus va quedar detingut a la Pl. Espanya a les 18:52 per un accident de circulació fins les 19:32 que es va incorporar a la línia al Passeig Mallorca. Aquest bus havia de sortir a les 7:30 del carrer Balanguera, l'operador de Control decidí que s'incorporés al Passeig Mallorca tenint en compte l'hora que era per tractar de recuperar l'horari establert. No es va poder enviar un vehicle de substitució perquè no hi havia conductors disponibles, quedant el servei interromput durant aquest temps. Pel que fa a l'horari, es posaren avisos a les parades amb l'horari vigent pels mesos de juliol i agost. No obstant, és possible que algú l'hagi arrabassat. Ens comuniquen que enviaran una persona per comprovar-ho i que els reposi si és precís. Novament, sentim les molèsties.»

Els reiter el meu agraïment...

És clar que, amb tot això, el que no m'acaba de quadrar és la «deficiència en la informació a la gent usuària de l'EMT, al moment mateix de l'incident»...

Però ja és qualque cosa que, si més no, se'ns faciliti informació «a parte post».

La meva qualificació, alta, en aquest cas, per a l'EMT.