Després d’una primera jornada del papa Lleó XIV a la capital de Perú (12 de novembre de 2026), que comporta tot una sèrie de trobades diverses, com la mantenguda amb les autoritats del país andí, la societat civil i el cos diplomàtic al Gran Teatre Nacional ; la que manté amb els bisbes peruans a la capella del Palau Arquebisbal de Lima; la celebració de l’Hora Mitjana presidida per Lleó XIV juntament amb els bisbes, sacerdots, religioses, seminaristes, equips sinodals i consells pastoral a la Basílica Catedral de Sant Joan apòstol i evangelista; una altra trobada sobre desafiaments i les esperances per al futur del poble peruà amb la participació del papa a la Plaça d’Armes; la vigília d’oració amb joves i universitaris que presideix a l’Estadi Nacional de Lima; mir de seguir tant com puc la visita del papa Lleó XIV a Perú en directe a través de LATINA NOTICIAS, tot i la diferència horària entre Mallorca i Perú d’unes 6 hores endarrerides.
La paraula que més sent que hi pronuncien i que repeteixen una vegada i una altra els comentaristes televisius és “emoció”, “emotiu”, “emocionant”.
Fa la impressió que la ciutat de Lima – d’uns 12 milions d’habitants actualment - bull a les totes amb una visita tan singular com aquesta. La retransmissió d’un esdeveniment tan insòlit és espectacular.
Tant de bo que tantíssima d’emoció concentrada en tantíssima de gent produeixi fruits notoris en la convivència urbana cívica i que les paraules pronunciades avui es tradueixin demà en comportaments exemplars per part de la gent que hi viu i que s’hi veu involucrada d’una forma o una altra.
No hi ha cap dubte que el papa nord-americà Lleó XIV s’hi sent feliç i ben a gust en aquest ambient peruà que coneix a les totes des de fa anys. Se n’hi ha passat més d’una vintena com a missioner agustí i com a bisbe. I que el poble peruà també se’n sent ben orgullós i no deixa d’expressar-ho d’una manera força cridanera i molt entusiasta.
En una manifestació tan espectacular i multitudinària com aquesta, amb tants mitjans de tota casta desplegats, tot i que no deixa de ser-hi, ens costa bastant de veure-hi la figura del seguidor i representant de Jesús de Natzaret.
I més quan informen detalladament de les mesures que s’hi han hagut de prendre en vistes a protegir-ne “la seguretat”. El personatge ho requereix, diuen. El personatge s’ho mereix, afirmen. El personatge s’ha de protegir, reiteren. I, per això mateix, ha d’anar envoltat de munió d’altres personatges que l’han de protegir de possibles malifetes: guàrdia suïssa, gendarmeria vaticana, policia nacional peruana, policia local limenya i tot quant faci falta perquè no li passi res de nou al papa (no fos cosa que morís enclavat en creu!)
A banda d’imatges esporàdiques centrades en el contacte directe del papa amb algunes persones concretes que pertanyen a sectors de la població peruana més malmenada, tot el gros d’un viatge com aquest duu ben visible la marca del poder i l’ostentació, molt més que la del servei humil evangèlic que assenyala “que la teva mà esquerra no sàpiga què fa la teva mà dreta” (Mt 6,3). Res a veure amb un consell evangèlic com aquest.
Més tost s’hi deu voler reflectir (Mt 5,14-16) quan apunta «vosaltres sou la llum del món... que resplandeixi la vostra llum davant dels homes, de manera que vegin les vostres bones obres i en glorifiquin el Pare del cel».
Déu vulgui, idò, que tot sia en profit i benefici del conjunt de les esglésies que congreguen creients i de la població mundial en general que s’ho mira una mica més a la distància.
Tant de bo que aquest afany de poder i de protagonisme que traspuen les imatges transcendeixi la mirada i vagi molt més enllà del que comporta un veritable negoci econòmic de proporcions gegantines. Com cap altra mostra de religiositat institucional arreu del planeta.
Que Déu sigui lloat sempre, en tot i pertot! Així com Ell vol i desitja. També a Perú, aquests dies i sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada