Quan el bon amic i condeixeble, antic company d’estudis eclesiàstics, el mariando Jaume Ribas Molinas em convida a assistir a la presentació d’un llibre publicat per un dels seus nebots, Salvador Ribas Mas (1981), m’entren unes ganes immenses d’acudir-hi. N’anot la data i l’hora a la meva agenda, per no oblidar-me’n...
L’acte està programat de fer-se al Casal de Cultura de la vila mallorquina de Maria de la Salut. Just l’endemà de la festa dels Innocents, el 29 de desembre de 2023, a les 19 h.
M’hi present amb la màxima puntualitat. Des del primer moment, m’adon que hi acudeix una gentada, a l’interior d’una sala que podria encabir molt bé un centenar de persones. N’hi ha de totes les edats i condicions: dones, homes, vells, joves, infants, alguns polítics... majoritàriament gent marianda, arianyera i de contrades properes. Les cadires no basten, i un bon nombre d’assistents han de romandre drets.
Comença molt bé en Salvador, agraint la presència de tanta gent i manifestant la seva satisfacció a l’hora de presentar un llibre com aquest en una sala com aquesta: l’escola antiga del temps de la República, bellament reconvertida i condicionada pel consistori municipal en Casal de Cultura per al poble.
Les seves primeres paraules són de records bells i entranyables... Com el d’un llibre que marca la seva trajectòria vital, en sentit contrari... Si l’original conclou que el tresor millor que hom pot trobar, després de trescar món, roman amagat dins el corral de la casa pròpia, Salvador reconeix que, en el seu cas concret i particular, ocorre a l’inrevés: en sortir de la vila, de l’illa, d’Europa, pertot arreu troba tresors de valor incalculable que, entre d’altres, el porten a iniciar la seva carrera professional com arquitecte tècnic, a seguir com a consultor intercultural a The Culture Factor, a treballar a Nacions Unides, Melià Hotels International, Médicos sin Fronteras, Cort Penal Internacional, etc.
Tot plegat el duu a establir-se en països d’Àfrica com Camerun, Kènia, Libèria, Egipte o Mauritània... En aquest sentit, em crida poderosament l’atenció el comentari que em fa prèviament sobre la seva visita als companys missioners mallorquins que treballen a Burundi, l’any 2011, quan ell compta amb una trentena d’anys d’edat.
La presentació de l’edició primera d’aquest llibre (novembre 2023) que porta per títol «Directivos sin fronteras. Las diferencias culturales en los negocios internacionales», es complementa amb les aportacions que hi afegeix el seu cosí coetani Pere Joan Ribas Ribas, i les que hi fa un tercer mariando famós Rafel Jordà Siquier.
Tres homes d’una quarantena d’anys que, a mi personalment, em porten a admirar-ne la capacitat de comunicar-se amb un públic que segueix atentament tots i cadascun dels detalls, les anècdotes, les impressions, opinions o indicacions que emeten. De manera que els seixanta minuts de durada queden curts i passen rapidíssimament.
Faig comptes de llegir aquest llibre de 232 pàgines, de l’editorial Libros de Cabecera. Temáticos.
En destriar entre la concurrència tantes cares conegudes i apreciades, no em puc estat de donar l’enhorabona al poble de Maria de la Salut, pel fet de comptar amb una gent de tanta vàlua científica, humanística i empresarial.
2 comentaris:
Moltes gràcies, Cecili Buele, per escriure i publicar aquest article abans de que surti el sol i tot.
Va ser tot un honor comptar amb la vostra presència i espero que alguns passages del llibre ressonin amb les fostres vivències al Burundi.
Una forța aferrada.
Fou un veritable plaer la presentació d'aquest llibre teu tan exquisit al Casal de Cultura mariando, i gaudesc a les totes llegint-ne les primeres 50 pàgines a ca nostra. Amb una part primera i dos capítols inicials summament interessants! Tant de bo que m'haguessin arribat dècades enrere! M'haurien estalviat molts d'errors comesos tant a Àfrica com a Amèrica Llatina, on, com tu mateix, també només vaig fer servir unes eines tan insuficients com la intuïció, l'empatia o la paciència; en no poder comptar aleshores amb cap casta de "formació intercultural" com la que poden disposar, amb aquest llibre, generacions actuals més joves. Moltes gràcies, Salvador, per ampliar la base dels coneixements humanístics que, a la seva manera, ho record molt bé, també escampava i difonia a tots vuit vents del món i de la bolla el teu més que savi i respectable padrí patern, de qui guard tan bons records. Escoltant-te, em va semblar que l'escoltava... Salut i coratge per continuar fent aquest camí... cap a les piràmides egípcies o més avall d'un continent africà tan divers com immens!
Publica un comentari a l'entrada