Fortament impressionat per la notícia que m’acaba d’arribar sobre la mort de la bona amiga Joana Pérez Bezares, coneguda per nosaltres amb el nom inconfusible de NA JOANI, no me’n puc estar d’escriure quatre mots que em servesquin per refrescar-hi la memòria de tants i tants moments viscuts al llarg de les nostres vides. Amb ella i el seu company inseparable, el bon amic Esteve Homs Comas.
L'agraïment molt profund a tots dos m'empeny a recordar-ne algunes fites.
La darrera vegada que ens veim, no fa gaires anys. A la seva casa del carrer Pérez Galdós, a Ciutat, compartint-hi taula i conversa, amb ganes de repetir-ne la trobada.
De la primera vegada, no puc detallar-ne dades ni dates concretes. Podria ser l’any 1967, quan em faig present i m’inicio en tasques de consiliari escolta dins l’Agrupament Verge de Lluc. Ells dos, si mal no record, feien part de l’Agrupament Sant Josep Obrer.
Són més de sis dècades de coneixença mútua. D’haver compartit durant anys moltes i molt diverses experiències educatives a l’interior del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca.
També com a gent dedicada a treballs administratius dins institucions públiques illenques, ella al Museu de Mallorca; jo, entre d’altres indrets, al Museu del Regne de Mallorca, dues instal·lacions públiques geogràficament situades no gaire lluny l’una de l’altra.
Darrerament, encara que acudint-hi jo poques vegades, n’he anat seguint passes fetes dins l’Aplec Scout integrat per una quarantena de membres, mol més actius que jo en aquest àmbit.
És per aquest conducte, i a través del bon amic Pep Lluís Riera que n'he estat informat: «després d’una ràpida malaltia, na Joani, sa dona de n’Esteve Homs ha mort. I haurà velatori a Son Valentí dilluns de 16.00 a 20.00 h». Tot agraint-nos que ho facem córrer a la gent que els coneixia.
Record d’haver compartit amb na Joani llocs escoltes tan diversos com Can Tàpera on assistíem a les FOCA (Formació de Caps Escoltes). O el pinar de Son Macià, on muntàvem els Camps Sant Jordi tots els agrupaments de Ciutat i de Mallorca. O a les instal·lacions de sa Torrentera; o la seu central de la Fundació Maria Ferret, ubicada al Seminari Vell.
Tot plegat em duu a recordar que, durant els 8 anys que vaig romandre fora de Mallorca, com a missioner a Burundi i a Perú, continuàrem mantenint una certa relació epistolar, a través de les cartes que intercanviàvem entre amistats escoltes més properes.
De retorn a Mallorca, continuàrem mantenint contacte en ocasions nombroses i diverses. El mes de gener de 2006, amb motiu del 50è aniversari del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, assistírem a l’exposició muntada a la capella de la Misericòrdia i a la taula rodona en la qual participàrem dins la sala d’actes.
També ens hem anat trobant amb motiu d’acudir a donar el darrer adéu a companys i companys escoltes que se’n van d’aquest món cap a l’altre. És el cas del mes de gener de 2007 quan, amb motiu de la defunció de Joan Peñas, feim memòria també de Paco Jaume o de Joan Alcover.
La Fundació Maria Ferret, que fa part del Moviment Escolta i Guiatge de Mallorca, també és ocasió de retrobar-nos. És el cas de l’acte públic que organitza, obert a tothom que hi vulgui participar-hi i que consisteix a lliurar els Premis Eladi Homs i Maria Ferret.
El que mai no arribaré a saber-li agrair com es mereix na Joani és el suport personal que m'oferí en moments tan delicats per a mi, com fou la mort de la meva esposa Isabel Rosselló Girart.
Ajuntant-se a centenars d'altres persones amigues, en uns moments tan dolorosos per a mi, volgué romandre al meu costat i fer-me suport. Li ho agraesc de tot cor.
Esper i desig que hores d'ara ja s’hagi retrobat amb tota la gent que ens ha precedit, fent camí i recorrent la ruta que ens porta cap a la dimensió desconeguda per nosaltres, que alguns anomenam EL CEL.
Som dels qui pensen i creuen que s’ho té ben guanyat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada