Sortint de ca madò Pilla, passam a l'altra banda de la carretera Valldemossa-Deià i recorrem un camí extraordinàriament agradós, farcit d'alzines i arboceres, de sitges i cases de carboner, de colls construïts admirablement per a la caça de tords amb filats.
Bosc ombrívol, no solament perquè no hi penetra el sol, sinó també perquè aixopluga moltes històries de vides humanes que s'hi han reclòs durant segles, o que s'han perdut... com la de l'ermità de l'any passat...
Ens aturam al mirador dels Tudons, una de les construccions de l'arxiduc Lluís Salvador més consistents i belles, des d'on veim una panoràmica extraordinària de la mar blava, sobresortint-hi per entre els pins na Foradada, les cases de Miramar i altres possessions de la contrada com Son Gallard.
Volem arribar fins a la capella del puig del Verger, una capella d'estil àrab amb arcs de ferradura a la porta i a les finestres, coberta per una cúpula, però no n'encertam el camí...
Baixam fins a la cova del beat Ramon Llull, per un camí que se'ns diu que és el primer que fa traçar l'arxiduc.
Dins la cova cantam l'himne lul·lià «Puix que regnau coronat...».
Fent un trajecte de baixada amb molts d'escalons, anam fins al mirador de les Filadores o de les «Sombrilles» i tornam a pujar cap a la cova del beat.
Seguim el camí que ens duu fins a les Ermites Velles, de les quals només queden la tanca que envolta les ruïnes i alguns pocs vestigis petris d'un passat eremític que es va esvaint i que va ser impulsat per Ramon Llull des del monestir de Miramar.
Passam per devora del mirador del pla de l'Ullastre o dels Ermitans. Ens aturam a contemplar les panoràmiques.
En arribar al Bufador, una espècie de gelera natural dins la roca de la muntanya, ens adonam que ja som a prop de l'ermita de Valldemossa. Ens fotografiam al mirador del recinte eremític.
Per un altre camí, en direcció sud-est, continuam la davallada fins a ca madò Pilla, l'hostal que l'arxiduc construeix perquè s'hi puguin allotjar de franc durant uns dies els visitants de Miramar.
Baixant per unes escales (taponades per dos murs de pedra) arribam fins al mirador del Pi o del Niu del Corb, situat ben a ran del penya-segat esquerp.
Des de can Costa recorrem el camí de l'Escolta farcit de miradors de tota casta i, sense arribar a Son Mas, tornam enrere cap al restaurant on dinam d'un bon arròs brut, abundós, precedit d'ensalada o pebres «padron» o «calamarins»...
Amb ganes de tornar per aquestes contrades valldemossines... «republicanitzades» en referèndum simbòlic fa pocs dies...
VET ACÍ EL VÍDEO DE LA CAMINADA (10')
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada