Premis a la solidaritat: a tot infant que gosa néixer en un món tan injust!

Sempre que assistesc a un acte institucional on s'atorguen premis a qualque persona o entitat, m'envaeix una carretada de sensacions... totalment contraposades.
Molt més encara, quan es tracta de premiar la SOLIDARITAT!
És el cas de l'acte de lliurament dels premis del Consell de Mallorca a la Solidaritat 2010, celebrat al Teatre Principal de Palma, dijous 9 de setembre de 2010, dins el programa de festes commemoratives de la Diada de Mallorca, durant dues hores seguides.

D'una banda, entenc que les persones i/o entitats que s'han dedicat i es dediquen a fer qualque cosa positiva per l'altra gent, de manera desinteressada, posant-n'hi dels seus (temps, recursos, doblers, coneixements, experiències, dedicació, propietats, mitjans...) a canvi de no res -si es a canvi de qualque cosa, sigui quina sigui aquesta altra cosa, per a mi, ja no es pot dir que sia solidaritat vertadera!- es mereixen de ser reconegudes públicament com a tals, per part d'institucions constituïdes democràticament pel conjunt de la ciutadania.

D'altra banda, no puc ni vull desfer-me'n d'aquella recomanació, tan sàvia com bíblica, que assenyala “que no sàpiga la teva esquerra allò que fa la dreta, a fi que això quedi en el secret, i qui veu en el secret t'ho pagarà” (Mt 6:3,4).

És clar que aquesta perspectiva és evangèlica! No és política, ni institucional, ni cívica, ni humanista ni tan sols filosòfica...

Però és que l'acte de lliurament de premis a la Solidaritat 2010 que s'ha celebrat al Teatre Principal de Palma -dijous 9 del 9 del 10- ha estat farcit de gent i d'iniciatives i de persones i d'entitats i d'organitzacions que, si més no teòricament, tenen qualque cosa a veure amb comportaments derivats de l'Evangeli...

Per no fer-me'n exhaustiu i evitar d'al·ludir a tots els esments de caire religiós catòlic que s'hi han escampat durant les dues hores seguides de durada de l'acte, pot resultar suficient assenyalar el darrer punt del programa: “Reconeixement a Mans Unides”, una iniciativa, s'ha dit, sorgida d'un grapat de dones d'Acció Catòlica, una cinquantena d'anys enrere...

M'estim més no parlar-ne! M'encén la sang pensar-hi! Per molts de motius.

Puc dir, així i tot, que me n'he sortit amb alguna referència positiva. N'hi ha hagut moltes i m'agradaria remarcar-ne una, l'expressada per la doctora Roman, impulsora de la iniciativa solidària AMAZONIA:

“Vivim en un món injust! Vull retre homenatge a tot infant que té la gosadia de néixer en un món tan injust!”

Just per sentir això, ja s'ho paga d'haver-hi anat, a un acte institucional com aquest, de lliurament de premis a la solidaritat...

Això sí, encara ara continuo sense acabar de veure clar que l'enhorabona a totes les persones premiades -sens dubte ben merescuda- s'hagi de barrejar amb l'enhorabona a les institucions que se n'aprofiten -sens dubte ben polititzada-.

N'hem de trobar d'altres, de fórmules, més cíviques, no tan institucionalment polititzades!