Tretzè dia de Ruta pel Sud del Perú: primera jornada a Cuzco
A les 9 del matí sortim de l’hotel Novotel on ens allotjam a la ciutat de Cuzco, conduïts per na Milagros, Mili, com a guia, i amb Diego com a conductor d’un vehicle que duu la matrícula peruana XAI-951.
Som un grup d’una vintena de turistes, disposats a visitar Sacsahuaman, la gran fortalesa situada a 5 km de la ciutat, on cada any es repeteix la cerimònia espectacular de la celebració de l’Inti Raimi, la Festa del Sol, cada solstici d’hivern, el 24 de juny.
Amb la presència de visitants nacionals i estrangers, els actuals pobladors dels països andins continuen realitzant aquesta tradició, avui dia considerada d’interès turístic.
 |
| Fortalesa de Sacsayhuaman, a prop de Cuzco |
Passam el control d’entrada, on lliuram els tiquets turistics que ens permeten de visitar una desena de centres dels voltants de la ciutat de Cuzco. Nosaltres dos els tenim inclosos en la nostra tarifa ja pagada.
No puc evitar-hi el record d’altres visites fetes a aquest indret, en companyia d’altres persones temps enrere. Amb religioses Germanes de la Caritat, amb el bon amic manacorí Joan Riera, amb els amics piurans Mendoza Guerrero, amb la meva esposa difunta Bel Rosselló...
Avui dia, segurament les pedres són les mateixes d’altre temps. Tot i la millora en la seva conservació i l’increment considerable de visitants que hi arriben en nombre força superior, em sorprèn la catifa d’herba verda que ho domina pràcticament tot, a diferència de la memòria que en mantenc d’un espai aleshores més tost sec. Em diuen que, de manera sorprenent per l’època que travessan, fa pocs dies que ha plogut en aquesta zona de la serra andina peruana...
També ens porten a Qenqo, amfiteatre sagrat, centre d’adoracio al déu Puma, lloc on es feien sacrificis humans. Em crida poderosament l’atenció la presència d’un bosc d’eucaliptus immens que envolta la contrada.
 |
| Amfiteatre sagrat, centre d'adoració al déu Puma |
La nostra passada per Pucapucará, anomenada la «fortalesa roja» per la tonalitat que tenen les seves roques amb la llum del crepuscle, ens permet de veure-hi restes preincaiques.
De Tambomachai, a uns 3.765 msnm, guard molt bon record del temple on retien culte a l’aigua les comunitats indígenes d’altres èpoques llunyanes que, sortosament, encara perviuen en aquestes contrades andines ocupades també per exemplars camèlids tan simpàtics com les llames. Les fonts d’aigua que encara ragen avui dia, em fan la impressió que ja no en duen tanta com en anys passats...
Lloc d’allotjament: Cuzco, Novotel
San Agustín, 239
 |
| Grup de visitants a Tambomachai, a prop de Cuzco |
Catorzè dia de Ruta pel Sud del Perú: de Cuzco a Machupicchu
En busset de 22 places sortim de l’hotel Novotel en direcció cap a la Vall sagrada dels inques.
Amb Ronald com a guia, visitam els pobles de Pisac, poble mestís colonial.
Pujam a veure’n les restes arqueològiques, el sector Q’Allaqasa a 3.514 msnm, les marjades preincaiques.
Dinam d’un bon buffet al restaurant Tunupa.
Arribam fins a la població de nom Ollantaytambo, on se situa el parc arqueològic gegantí, un complex agrícola administratiu, social, religiós i militar que tengué moltíssima d’importància en temps del Tahuantinsuyo.
Ens duen fins a l’estació del tren que ens ha de portar, farcit de turistes, fins al poble d’Aguas Calientes, als mateixos peus del mític i místic cim del Machupicchu.
Lloc d’allotjament: Aguas Calientes – Hotel El Mapi by Inkaterra
Av. Pachacutec 109,084
 |
| Cada cop més a prop de Machupicchu, Ollantaytambo |
Quinzè dia de Ruta pel Sud del Perú: Machupicchu
De bon matí, després de berenar, feim una volta pel poble de Machupicchu, a l’estació d’Aguas Calientes. Visitam l’església situada a la plaça Major.
Després de dirigir-nos a l’estació Puente Ruinas, prenem el busset que ens ha de dur fins a la Ciutat Perduda dels Inques, Machupicchu, l’exemplar més famos de l’arquitectura incaica, descoberta l’any 1911. Gaudim d’una excursió guiada per les edificacions principals del recinte.
 |
| Visitant Machupicchu |
Jo, que ja l’he visitat en quatre ocasions anteriors, ja no torn a fer-ne tot el recorregut. M’estim més quedar a prop de l’entrada, i contemplar l’entorn muntanyenc que m’envolta. La meva fillola piurana sí que recorre tot el recinte, en companyia del guia i del grup, passant pel Temple del Còndor i per tots els racons que avui dia poden esser visitats. Amb moltíssimes més restriccions que temps enrere, per mor d’una conservació dels elements que serveix de pretext per establir-hi normes de comportament més estrictes, sempre vigilades de prop pels nombrosíssims guardians que fan vetla i empren el xiurell quan veuen algun incompliment.
Un cop finalitzat el recorregut, prenem el bus de baixada cap a la ciutat d’Aguas Calientes on dinam en un restaurant local. Em ve de nou que, a diferència d’altres temps, ja no presenciam la baixada ràpida d’aquells infants que compareixien a cada revolt de la carretera que va de dalt abaix, a l’espera de rebre una compensació al final del trajecte...
Una mica més tard, sortim en tren amb destinació a Ollantaytambo i d’aquí cap a Cuzco.
Per manca de places a l’hotel Novotel, degut a les celebracions multituinàries de la festa del Corpus Christi, amb processon de sortida dels Dotze Sants, quedam instal·lats a la Casa Andina, un altre hotelet més modest, de tres estrelles, també confortable i una mica més cèntric, a molt poques illetes de la plaça Major.
Lloc d’allotjament: Cuzco, Novotel
San Agustín, 239
 |
| Machupicchu |
Setzè dia de Ruta pel Sud del Perú: llacuna Humantay
Tenim programat de pujar fins a la llacuna Humantay (5.473 msnm), a la regió cuzquenya de Vilcabamba. Per això, passen a recollir-nos per l’hotel a les 5h de la matinada. Arribam a Mollepata a les 7:20. Després d’unes quatre hores de viatge, som a Soraypampa (3.850 msnm), on desdijunam.
Des d’allà besllumam a l’horitzó els imponents cims nevats de Salkantay i Humantay. Com que les meves cames no donen per fer més passes en aquestes zones tan altes de la serra andina peruana, propòs de separar-me del grup, indicant-los que m’estim més quedar-me abaix i esperar que la resta del grup retorni.
Aleshores aprofit per fer una de les caminades en solitari més agradoses que he fet mai en la meva vida. En bon dia 28 de maig de 2024, gaudesc a les totes de la millor caminada en solitari de la meva vida.
Així ho manifest a les meves amistats mes properes. Els dic que he recorregut un tram meravellós de la serra andina peruana tot sol (per no entorpir la marxa d'un grup de 14, al meu ritme massa lent...), dins la regió cusquenya de Soraypampa (3.850 msnm).
Pas per davant de «Cabañas Andinas Eco Lodge Mamá Andrea», que fan la impressió de ser llocs d’aixopluc per a gent delitosa de gaudir de la natura a plaer. Per davant d’hotels de muntanya. Per indrets on ofereixen el servei de transport a cavall. Per davant del parador Soraypampa (3.832 msnm) i d’algun restaurant muntayenc. Per una vall encisadora, coberta de verdor, on pasturen guardes de llames a lloure.
 |
| Cim andí ben nevat |
Arrib a un encreuament de camins que porten a indrets tan engrescadors com Soraypampa, el cim nevat Humantay, la llacuna Humantay o el cim nevat Salkantay.
Pel que explica el cartell informatiu, Soraypampa s’està convertint en una gran zona turística a manera de campament base, des d’on surten caminants que s’adrecen a la llacuna d’Humantay i al cim nevat de Salkantay, el pas de muntanya més alt en la ruta cap al Machupicchu.
M’adon que es tracta d’una regió que compta amb zones humides i aigües abundoses. Fa part de l’àrea intangible de l’ACR Choquequirao, rodejada de cims nevats imponents considerats deïtats en la cosmogonia andina. Pertany a la municipalitat distrital de Mollepata.
La contemplació serena, tranquil.la, silenciosament eloqüent, dels dos apropats cims nevats Salkantay i Humantay em deixa corprès i extasiat, sense dir ni mu davant de tanta grandesa admirable.
 |
| Coronant la muntanya de 7 colors |
Tot i que no aconseguesc d'arribar fins a la Laguna Humantay (4.200 msnm), a la qual sí que hi arriba la meva fillola piurana, en qued summament i plenament satisfet del viscut i experimentat d’una manera tan vivencial.
Déu és més gran encara! Experiment vitalment. Gràcies!
A la baixada de tots, ens disposam a dinar a Soraypampa, i retornam a la ciutat imperial de Cuzco. Ens allotjam al mateix hotel Novotel.
Lloc d’allotjament: Cuzco, Novotel
San Agustín, 239
 |
| Pujant dal de la muntanya de 7 colors, a Cuzco |
Dessetè dia de Ruta pel Sud del Perú: Maras i Moray
Viatjant a Maras (3.300 msnm), tenim l’oportunitat de presenciar el panorama esvelt de la serralada d’Urubamba i els cims nevats de La Verónica (5.682 msnm) i El Chikón (5.530 msnm).
Ens diuen que és un dels llocs on van a parar els nobles incaics despullats dels seus palaus de Cuzco, forçats a establir-se en altres pobles petits com aquest de Maras.
Una església construïda amb blocs de fang, típica arquitectura religiosa de poble, conté teles i pintures de l’Escola cuzquenya.
 |
| Complex arqueològic de Maras |
A una setena de quilòmetres de Maras, visitam un complex arqueològic únic en el seu genere dins aquesta regió. Un conjunt de depressions o clots naturals gegantins en la superfície del terreny que els antics moradors preincaics utilitzen per construir als seus entorns terrasses o marges agrícoles amb els respectius canals de rec.
Prototipus d’hivernacle o d’estació experimental biològica molt avançada per al seu temps que ajuda la població de l’antiguitat a heretar per al conjunt de la humanitat un 60% dels productes vegetals que consumeix; i que la població andina consumesqui un miler i mig de varietats diverses de patates, un centenar i mig de blat de les índies, i moltíssims d’altres productes agrícoles.
Retornam a l’hotel Casa Andina de Cuzco.
 |
| Mines de sal, a Moray |
Lloc d’allotjament: Cuzco, hotel Casa Andina
Portal Espinar, 142
Devuitè dia de Ruta pel Sud del Perú: muntanya de 7 colors
Ben prestet, de bon matí, a les 4 i 10 minuts passen a recollir-nos per l’hotel Casa Andina de Cuzco per tal d’iniciar el recorregut d’avui dia en direcció a les faldes del cim nevat d’Ausangate. Es tracta d’un camí força costarrut i amb molt de pendent a més de 5.000 msnm.
 |
| Muntanyes de colors, a Cuzco |
Tant la meva fillola piurana com jo mateix optam per pujar-hi, com molta d’altra gent, «en moto lineal» i de paquet. Es converteix en una de les aventures més arriscades que faig mai en la meva vida, a l’edat de 79 anys, amb els genolls mig desfets: vaig de paquet en una moto conduïda per un jove i expert motorista que, a tota pastilla, ascendeix per viaranys muntanyencs sense asfaltar, plens de pols i de pedres, amb precipicis vertiginosos a la meva dreta, sotracs de tota casta a cada passa que avançam, revolts per on pugen i baixen altres motos... Una experiència única, que queda reservada solament a la gent més intrèpida o, si més no, a la més inconscient...
Lloc d’allotjament: Cuzco, hotel Casa Andina
Portal Espinar, 142
Denouè dia de Ruta pel Sud del Perú: de Cuzco a Lima
Avui és el darrer dia que passam a la ciutat andina de Cuzco. Feim el darrer recorregut pel centre urbà. Miram d’aconseguir-hi algunes petites peces d’or i plata: or de 18 kilats i plata de 9,5, com anuncien quan són posades a la venda.
 |
| Retaule 12 Sants pel Corpus Christi, a Cuzco |
Em sent empès a oferir a na Pamela, la filla de la meva fillola piurana, un d’aquells anells d’or de 18 kilats amb pedra semipreciosa prazolita que no val més de 800 dòlars americans. Per molts de motius, trob que es mereix això i molt més encara, després d’haver-nos aconseguit un dels paquets turístics més ben coordinats pel sud del Perú.
Feim una darrera passejada per la ciutat de Cuzco, encara ben endomassada per la celebració de la festa del Corpus Christi, quan s’organitzen les processons de sortida dels Dotze Sants, encapçalades per una espècie de quatre grans retaules de colors i miralls instal·lats a la plaça Major de la ciutat.
Passam per davant l’entrada d’un museu de la «Benemérita Sociedad de Artesanos del Salón Cultural Tupacamaru» amb entrada lliure. Na Zully vol entrar-hi. Ens hi ficam tots dos. De manera sorprenent veig que s’adreça al guàrdia uniformat que vetla l’entrada, com si es coneguessin. Li demana pel nom i llinatges. El guàrdia s’hi adreça anomenant-la pel seu nom, Zully. Resulta que tots dos són tia i nebot, de Piura. Quines coincidències! Quines casualitats més inesperades!
 |
| Encontre de tia i nebot de Piura, a Cuzco |
A l’hora assenyalada, vénen a cercar-nos a l’hotel per endur-nos cap a l’aeroport de Cuzco. Hi hem de fer els tràmits pertinents, per tal de facturar les tres maletes que portam entre tots dos i les dues bosses de mà que duim damunt dins la cabina de l’avió.
 |
| Hores darreres a la ciutat de Cuzco... |
