Girant la ullada cap enrere... per continuar cap endavant!

Març 2003. Tant a l'Ajuntament de Palma, com al Parlament de les Illes Balears  o al Consell de Mallorca, em consider i vull mostrar-me com una persona que creu fermament en la feina política. Una de les eines d'actuació pública que permet de treballar més activament en benefici del conjunt de la ciutadania. 

Per a mi, fer política és això, més que cap altra cosa. La política, per damunt tot, consisteix a treballar fermament per romandre sempre al servei dels ciutadans i les ciutadanes d'aquest país nostre. Sobretot mitjançant actuacions públiques concretes que reflectesquin amb nitidesa allò que deim amb els llavis els qui hi creim de tot cor. 

Es tracta d'una activitat, a vegades intensa, a vegades més pausada, però sempre encaminada directament a la recerca del major benestar possible per a les persones i els col·lectius que es belluguen i actuen dins el nostre entorn més immediat. Primordialment dels més desfavorits.

La feina política esdevé, per a mi, l'art veritable d'anar aixecant, entre tots, aquesta ciutat nostra i aquest país nostre, on es vagi desplegant cada cop més enfortida la nostra existència com a poble. La persona humana, i, d'entre totes, la més feble i vulnerable, és la que roman al centre del meu punt de mira preferencial. 

És clar i evident que un militant d'aquestes característiques no acaba d’encaixar ni de concordar plenament amb les fites i metes que duu marcades la formació política que represent aleshores. 

Per això mateix, en una de les poques converses que mantenc amb el cappare del partit, màxim representant del PSM (amb nom i llinatges, Pere Sampol Mas), asseguts tots dos a les butaques de l'edifici del Parlament, he d’escoltar que em diu que ja no em tornarà a posar més a les llistes electorals del PSM...

Gens ni  mica sorprès per la notícia, em propòs, a mi mateix, de no fer-hi cap casta de comentari... ni gens ni mica de sang... deixant que passi tranquil·lament, sense obrir boca, tot el procés electoral d’aquell any 2003, a punt d’arribar i de celebrar-se.

Això sí, l'endemà mateix de les eleccions del mes de març, sol·licit i obtenc el carnet propi que m'acredita com a militant d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb el número 27.167 i amb moltes ganes de complir amb tots els requisits  que fixen els estatuts vigents d’aquell nou partit, per a mi el tercer (tot esperant i desitjant que en sigui definitivament el darrer)... 

Vull ser militant d'Esquerres. Vull ser Republicà. Vull ser constructor dels Països Catalans. Amb les mateixes ganes, o més grans encara, que les manifestades dins del PSM. Esper i desitj que Esquerra Republicana de Catalunya sigui la darrera formació política, el darrer partit on milit, al llarg de la meva trajectòria personal dins l'àmbit de la política! 

Abans del PSM, durant tres anys seguits ja milit dins el Partit Comunista dels Pobles d’Espanya, PCPE, d’Ignacio Gallego, juntament amb la meva esposa Lina Company.

Dos dies després de les eleccions autonòmiques i municipals, el 27 de maig de 2003, vull adreçar-me personalment a la militància del PSM per comunicar que he presentat la meva baixa com a militant del partit, afiliat el 22 de febrer de l’any 1988. Hi he romàs una mica més de 15 anys seguits.

Aquesta decisió ferma, com la militància pesemera pot suposar, no sorgeix així com així. Ve de lluny, de molt enrere. Si més no, com a mínim, des del mateix moment que, per voler repartir tasques públiques entre diverses persones de la nostra formació política, decidesc renunciar al càrrec públic de conseller de Cultura al Consell de Mallorca, amb la finalitat de dedicar-me en cos i ànima al Parlament, de manera exclusiva. És l'any 2000. Tres anys enrere!

Amb una carta meva personal a la militància, aprofit l'avinentesa per agrair sincerament tot el suport rebut, d'una manera o una altra, durant el temps de la meva militància activa i de la meva pràctica política institucional, tant a l’Ajuntament de Palma, com al Consell de Mallorca i al Parlament de els Illes Balears. 

Reconec explícitament que, sense el seu suport, no la hi hagués poguda dur a terme.

Esper i desitj que aquesta decisió darrera, després d'haver-m'ho pensat durant molt de temps, malgrat pugui comportar un trencament en la relació política d'afiliació i militància, no aconseguesqui mai rompre els lligams d'amistat personal teixits durant anys.

Reiter, idò, la meva predisposició personal a continuar sempre al costat de cada militant, malgrat sigui des d'àmbits d'actuació política-partidària diferents.

«Sempre a la teva disposició, ben cordialment, Cecili Buele i Ramis». Així acaba el text de la meva carta, adreçada a cadascuna de les persones militants del PSM-Entesa Nacionalista l'any 2003.

Nanda Ramon Tous. La primera persona a la qual vull fer arribar el text complet de la meva baixa com a militant del PSM, després d’haver-la enviada al secretari general, és Nanda Ramon, l’antiga col·laboradora en tasques institucionals, mentre som conseller de Cultura i Joventut al Consell de Mallorca:

«Benvolguda Nanda: Vull que siguis la primera persona que ho sàpiga. M'acab de donar de baixa del PSM. Te n'adjunt el text lliurat a Mateu Morro, el nostre secretari general. Una forta abraçada. Salut. Cil.»

Me la contesta tot d’una: «Em sap greu. Un disgust més. Definitivament, és una mala setmana. No passis pena de la nostra amistat. És a prova de bombes.»

Com és d’esperar, la carta meva adreçada a la gent més propera provoca no poques respostes, relacionades amb el fet d’haver deixat de militar dins el PSM i de passar-me a ERC. 

Mir de correspondre-hi de la manera que em sembla millor, dient-hi també la meva al més d’un centenar d’observacions que m’arriben. De tota casta...

Opcions a prendre. Dia 1 de juny de 2003 m'incorpor de bell nou a la feina com a funcionari autonòmic de la Conselleria de Medi Ambient. Hi he mantengut reservada la plaça de cap de Negociat de Publicacions, en situació de serveis especials, durant tots els anys dedicats a feines institucionals públiques. 

A banda del meu retorn a la vida laboral, mantenc obertes altres portes, de cara a la tasca pública i/o política per dur a terme d’aleshores endavant.

Aleshores puc prendre l’opció de retirar-me de la vida política i pública... És una decisió que em sembla més que improbable que arribi a adoptar mai. La consider gairebé impossible.

Puc optar per retirar-me de la vida política i continuar dins la vida pública, passant a enfortir els moviments socials més crítics amb partits polítics que ja no compleixen la tasca per a la qual han estat concebuts: l'impuls i enfortiment de la democràcia... Si no s’han  mostrat capaços d'alimentar-la, ni tan sols al nivell intern! Què no n’hem de dir del nivell més general! Em fa una certa il·lusió, aquesta segona opció.

També puc mirar de continuar dins la vida política i pública. En aquest cas, hi veig dues portes obertes:

Passar a col·laborar amb el partit del Pacte de Progrés que necessita més ajuda, perquè n'és el més feble, si més no des del punt de vista quantitatiu, és a dir amb Els Verds: temps enrere, m’ha fet una certa il·lusió afiliar-m’hi.

O bé passar a militar dins un dels partits que no han estat dins el Pacte de Progrés i que consider que hi haurien d'haver estat. Pens en Esquerra Republicana de Catalunya. Aquesta és l’opció preferent que mantenc aleshores.

Mir de consultar-ho amb alguns dels meus amics més propers i de confiança major. Qualcú no deixa d’esmentar-me l'oblit que faig sobre l'existència d’una altra tercera via que representaria el fet d'"engegar una nova formació que d'un bon principi establís formes de participació, acció, elecció i decisió obertes". 

Bé. Em sembla tan meravellosa aquesta idea que, si qualcú la vol dur endavant, jo m’engrescaria a animar-lo a tirar-hi. Però no em sent ni em veig mai com a cap pare fundador de res!

D'altra banda, entenc que vulguin analitzar l'existència dels partits polítics i dels moviments socials des d'una perspectiva poc afalagadora, gens ni mica engrescadora. Ho entenc, perquè, segons des d'on es miri, així pareixen gairebé totes les iniciatives humanes que sorgeixen del capet o del coret d'alguns  éssers humans.

Però no ens en podem escapar. Hi estam ben atrapats. Els humans som així de limitats, i molt difícilment i/o rarament deixarem de ser-ho. Malgrat algú pretengui intentar-ho.

També vull dir-hi que sempre m’he volgut mostrar respectuós envers totes i cadascuna de les persones, companyes i companys, que consideren que han de continuar treballant, des de dedins, per fer que el PSM arribi a canviar i reorientar-se. 

Aleshores tenc molt clar que, després de tot quant ha passat darrerament fins llavors, només hi ha una sortida possible a la situació crítica en què s'ha anat capficant el partit des de l'any 1995 ençà: que el trio més representatiu del PSM - P(ere), S(ebastià), M(ª Antònia) - renunciïn a prendre possessió com a diputats i es retirin del govern i l'administració del partit (tanmateix algun dia haurà d'arribar la seva fi)...

Sortosament, durant aquell cap de setmana na Bel Rosselló i jo feim comptes d'assistir a unes jornades que semblen molt més interessants que aquesta temàtica tan localista. Hem estat convidats a participar en les III Jornades que organitza Opinió Catalana, convocades a la ciutat de Reus. Giren en torn de noves formes de participació política i moviments socials. Quasi res!

Del PSM a Esquerra Republicana. Amb Esquerra Republicana ja fa temps que mantenc contactes. Un cop sol·licitada i acceptada la meva militància republicana, els dirigents principatins em proposen d’encapçalar la llista a  les autonòmiques recents, per competir-hi de debò  a les Illes Balears i Pitiüses. 

M'hi neg en rodó. Maig no he volgut fer sang al meu segon partit polític. Malgrat tot, encara me l'estim una mica, el PSM. I vull creure i pensar que me l'estimaré sempre! No n’és poc l’enriquiment polític rebut.

Aleshores, em captiva molt més la idea d’esdevenir militant llis i ras d'una formació política que, a la vista d'allò que fa al Principat de Catalunya, consider que també pot resultar profitosa a les nostres illes.

Així ho manifest en carta adreçada a amistats més properes el 14 de juliol de 2003:  

«Benvolguda companya, benvolgut company:
Aprofit aquesta època estiuenca per saludar-te amb aquest escrit. Segurament t'ha arribat la notícia de la meva baixa com a militant del PSM i l'afiliació posterior a Esquerra Republicana. Vull que sàpigues que estic a la teva disposició en tot quant consideris que et pugui ser útil.
Em fa molta d'il·lusió continuar treballant activament perquè, a Mallorca, es despleguin polítiques genuïnament d'esquerres, tan democràtiques que apuntin a l'establiment d'un règim republicà i tan nostres que assenyalin com a objectiu la consolidació d'uns Països Catalans més sobirans i solidaris.
Com diu el secretari general d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira: en tenim el futur a les nostres mans.
Si t'interessa mantenir algun tipus de contacte amb gent que treballa en aquesta direcció i formació, ja saps que sempre podràs comptar amb la meva col·laboració. M'alegrarà ben molt que ho facis.
Et desig que passis un bon estiu, gaudint d'unes vacances excel·lents.
Una abraçada. Salut.
Cecili Buele i Ramis, militant d'Esquerra Republicana a Mallorca».

A ficar-me dins ERC, m'hi engresquen molts personatges que admir, com a polítics convençuts de la necessitat de lluitar per aconseguir les màximes quotes d'autogovern per als Països Catalans.

Tant Lluís M. Xirinacs com Josep-Lluís Carod-Rovira, cadascú des del seu àmbit respectiu, m'esdevenen dos líders indiscutibles, en l’impuls i la promoció de la independència dels Països Catalans.

Lluís Maria Xirinacs i Damians m'hi engresca de bon de veres. Sense dir-m'ho obertament i clara, aquell vell lluitador, català infatigable, que dedica intensament les set dècades de la seva vida a defensar els drets de les persones i dels pobles, em fa de far orientador. 

Empra sempre mètodes pacífics, com Mahatma Gandhi; no com altres, defensors de fer esclatar bombes allà on sigui. Empra com un artista la paraula, eina perillosa a l’hora que hom es posa a treballar per la independència d'una nació, pel que es veu.

El conec i el tract directament al Col·legi Pius XII de Ciutat, on ens trobam qualque vegada a finals de la dècada dels anys setanta. Més endavant, en faig un seguiment quan l'any 1980 fracassa estrepitosament en la seva etapa política, en presentar-se amb el BEAN (Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional) i no aconsegueix cap escó, ni a les eleccions al Congrés ni al Parlament de Catalunya.

Aleshores inicia un canvi radical en la seva vida. Escriu llibres, fa conferències, crea fundacions, etc. Aquell frare escolapi demana i obté la secularització l'any 1990. I l'any 2000 es planta a la plaça de Sant Jaume per tal d'iniciar l'Assemblea dels Països Catalans i preparar, a llarg termini, la independència de la nació catalana com a poble sobirà d'Europa, d'acord amb la Declaració dels Drets dels Pobles de l'ONU.

Un altre personatge polític que m'atreu i m'empeny a militar activament dins Esquerra Republicana de Catalunya, fins i tot abans que ens arribem a tractar personalment i directa, és el tarragoní, dedicat des de la infància a la feina política, que es diu Josep-Lluís, «aquí i a la Conxinxina», Carod-Rovira. 

Per a Josep-Lluís Carod-Rovira, Lluís M. Xirinacs és un dels símbols de la resistència pacífica al franquisme, els anys 70, i un referent en la defensa de principis que han quedat marginats per l’anomenada «transició democràtica»: la idea de l'autodeterminació, el concepte de Països Catalans o la construcció nacional des de la base, i comptant amb el sector més progressista de la societat. 

Els veig tots dos com a referents veritables del moviment independentista popular dels Països Catalans, partidaris ferms de l'autodeterminació, amb el pacifisme com l'únic instrument per resoldre problemes.

Abril 2003. Coalicions electorals catalanistes. El fet d'haver militat dins el PSM-Entesa Nacionalista, em facilita d’entrar en contacte directe amb militants d'altres partits polítics. És el cas de militants de formacions polítiques com Nacionalistes d'Esquerra, Magda Oranich i Solagran, advocada i política catalana. Miquel Sellarès i Perelló, expert en temes policials, nomenat director general de seguretat ciutadana de la Generalitat de Catalunya), Entesa dels Nacionalistes d'Esquerra...

Quan l'any 2003 pas a militar dins Esquerra Republicana, se m'incrementen les ocasions de contactar amb gent del Principat de Catalunya, tant a títol individual com col·lectiu. No es tracta tan sols d'assistir amb veu i vot a assemblees, congressos, conferències o convocatòries públiques que fa el partit. 

També i sobretot, em cal mantenir contacte personal i directe amb iniciatives engrescadores que m'empenyen amb força a participar activament i prendre partit, cada cop més intensament, cada cop més fermament, a favor de la implantació de la República Catalana arreu dels Països Catalans (De Salses a Guardamar, i de Fraga fins a l’Alguer, passant per Maó...)

Durant l’estiu, tardor i hivern de 2003, em dedic a escriure molt. Són nombrosos i diversos els mitjans que me’n publiquen articles i aportacions: Diari de Balears, Fent Carrerany, Diario de Mallorca, L’Estel, etc.

Temes i assumptes tan distints com: «viatjar en avió molt més car entre illes»; «renous i brutors, parella estable»; «rostres desencisats, per la victòria electoral del PP a les illes»; «obrir les portes al futur, nova línia política d’ERC»; «habitatge digne per a la gent més jove»; «eina per a fer feina, la llengua catalana a l’abast de tothom»; «amb les mans brutes tacades de sang, a Guinea Equatorial»; «des d’una altra perspectiva, l’esquerra, la república i els Països Catalans»; «participació cívica més intensa, jornades d’Opinió Catalana a Reus»; «un bisbe com n’hi ha pocs, amb motiu de la mort de Teodor Úbeda, bisbe de Mallorca»; etc...

Juny 2003. Presència de Carod-Rovira a les Illes Balears i Pitiüses. Aquests dos darrers anys, el president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, es fa present més que mai a les Illes Balears i Pitiüses.

Hi aterra moltes vegades. Per motius diversos, que tenen tant a veure amb la seva tasca política com amb la seva activitat literària. Ve sovint a les Illes, bé sigui per celebrar-hi aniversaris d’implantació del partit, o per animar-hi campanyes electorals, o simplement per romandre a prop de la militància.

També per presentar-hi llibres seus, fer-hi conferències de tipus cultural o, simplement, passar-hi uns dies de descans.

A les Illes Balears i Pitiüses, el president d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, sempre hi troba molt bona acollida. Per mostra, basten uns botons:

A Eivissa, la presència i conferència de Josep-Lluís Carod-Rovira omple d’assistents la sala de Can Ventosa que “Diario de Ibiza. Decano de la prensa matutina balear” posa a disposició d’ERC. És el 20 de juny de 2003, quan se celebra el 10è aniversari d’Esquerra Republicana a Eivissa.

Pel mes de setembre de 2003, convidat per Toni Mir, president de l’Obra Cultural Balear, entitat organitzadora d’un cicle de conferències, Josep-Lluís Carod-Rovira hi exposa la seva opinió davant d’un públic que omple la Sala d’Actes de la Banca March, a Palma. La jornada acaba amb un sopar al Restaurant del Parlament, amb assistència de nombroses persones, desitjoses de compartir-hi taula, mantells i la paraula...

Amb motiu de la quinzena edició de la Setmana del Llibre en Català, Josep-Lluís Carod-Rovira es faria present a Palma per presentar-hi dos dels seus llibres: ”El futur a les mans” i ”La nova Catalunya”, el mes de febrer de 2004.

Amb Llorenç Capellà com a presentador, el recinte de Fires i Congressos s’ompliria de gent delitosa veure de prop la figura i escoltar la veu d’un dels polítics més representatius del moment.

Coincidint amb la campanya electoral de les generals espanyoles, Josep-Lluís Carod-Rovira es faria present a Palma, participant en un míting multitudinari –el més nombrós de tots quants hi ha fet mai ERC- acompanyat, entre d’altres, pel diputat a les Corts espanyoles Joan Puigcercós i per l’eurodiputat eivissenc Bernat Joan.

Durant la campanya a les eleccions europees, en la qual ERC presentaria l’eivissenc Bernat Joan com a cap de llista, Josep-Lluís Carod-Rovira participaria en el míting que fa el partit al Centre de Can Domenge, pel mes de juny de 2004.

Aquell mateix any, també a Palma, participaria en un acte de benvinguda a militants durant el darrer any donats d'alta al partit a l'illa de Mallorca. L’acte es fa a la Sala Gran del Cafè Capuccino, dimecres, 1 de juny.

A Felanitx, fa una conferència a l’Auditori Municipal, amb el tema «Nosaltres pagam, nosaltres decidim». L'acte es fa aquell mateix dimecres, 1 de juny.

Tornant a Palma, al Centre de Cultura de sa Nostra, Josep-Lluís Carod-Rovira presenta el seu llibre publicat per l’Editorial Moll “Noms que perduren. Seixanta personatges, seixanta retrats”. L’acompanyen en la presentació, l’escriptor Sebastià Alzamora i l’exconseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears Damià Pons.

A Pollença, pel mes de febrer de 2005, amb motiu de la celebració a l’estat espanyol del referèndum sobre el Tractat per a una Constitució Europea, Josep-Lluís Carod-Rovira es faria present a Mallorca. Amb un míting multitudinari a les instal·lacions municipals del Poliesportiu de Pollença.

Mai no s’hi ha vist tanta de gent, que faci tornar tan petita una instal·lació d’aquelles característiques, tan plena a vessar. La vetllada acaba amb un sopar al qual assisteixen militants i simpatitzants d’arreu de l’illa.

Desembre 2003. Felicitació nadalenca. A l’espera de retrobar-nos al Passeig del Born de Ciutat, dimarts, dia 30 de desembre de 2003, una mica abans de les 18:00, per iniciar la festa de la Diada Nacional de Mallorca amb la manifestació reivindicativa de cada any, desitj els Molts d’anys, Bones Festes de Nadal i Excel·lent Any 2004, amb una de les meves gloses malgarbades:

«Qui neix pobre en un estable
I mor nu en una creu,
Qui viu al servei dels altres
I  en vol ser la seva veu,

Com pot ser que amb ulls afables
Pugui veure allò que veu
En un món tot ple de nafres,
Guerra i fam pertot arreu?

Festes bones de Nadal
En aquest any 2003,
Et desitja un qui és
De l’Esquerra militant.

Una Esquerra que ara escampa
Amb més força avui que mai
La llavor republicana
Pels Països Catalans.

Mallorca serà esquerrana
O, com diuen, no serà.
I serà republicana
Si amb Europa vol estar.

I ha de ser ben catalana,
Si en aquest món vol pintar
Qualque cosa molt més sana
Que ser apèndix castellà.

Bon Nadal del dos mil tres
Et desitja un qui és
De l’Esquerra militant.»

Vint anys després, quan només falten molt pocs dies per a una jornada electoral com la de 2023, que podria comportar canvis substancials (que no subtanciosos) en la vida quotidiana de la ciutadania dels Països Catalans, se m'ocorre de girar la ullada cap enrere... una vintena d'anys justs...

I fer-ne la glosa que porta per títol "Des de llavores ençà"

Des de llavores ençà!

Ara ja fa vint anys! 

L’any 2003, per a mi, s’esdevé un any molt important dins la meva vida personal, professional i política. Em comporta molts de canvis, en tots els ordres. No puc deixar de recordar-lo mai. No solament amb gran nostàlgia, sinó també amb dosis grans d’agraïment a la Vida.

És l’any en què, fumador entossudit de tres capses de tabac diàries, prenc la decisió de deixar de fumar definitivament. Ho duc a terme, fins al dia d’avui mateix: vint anys, sis mesos i quatre dies després.

L'any 2003 és l’any que tenc oportunitat d’intervenir des de la tribuna del Congrés dels Diputats a Madrid, per presentar-hi una Proposició de llei del Parlament de les Illes Balears. Hi faig la meva compareixença com a diputat autonòmic, defensant-hi l’ús del català com a requisit dins l’Administració de Justícia als Països Catalans. Aleshores tenc l’oportunitat única de mantenir contacte directe amb diputats de les esquerres estatals: Joan Puigcercós, Begoña Lasagabaster, etc.

Any em què mir de viatjar a la terra natal de mon pare, Guinea Equatorial. Però no en puc veure satisfets els meus desitjos, perquè les autoritats guineanes me’n deneguen el visat corresponent. Cosa que, alhora que m’impedeix d’anar-hi, em facilita l’oportunitat de viatjar amb la família fins a un altre indret, caribeny, les platges de Cancun, a Mèxic.

Es l’any que deix de ser diputat al Parlament de les Illes Balears, després d’haver-m’hi exercit durant tota la legislatura des de l’any 1999.

Deix de militar dins el PSM-Nacionalistes de Mallorca i prenc la decisió d’afiliar-me a la formació política independentista Esquerra Republicana de Catalunya. Això m’ajuda a mantenir molts de contactes amb dirigents independentistes catalans, tant a Mallorca com al Principat de Catalunya.

És l’any en què, com a tertulià, surt moltíssim als mitjans de comunicació locals, per assumptes molt diversos. Mantenc activitat frenètica al local que adquirim al carrer de Ticià, la meva dona i jo, convertit en la seu de la nostra Fundació Picamall, Pobles i Cultures a Mallorca. 

M’unesc a l’expedició mallorquina que trasllada al Parlament Europeu les queixes ciutadanes davant un pla de carreteres illenc que proposa de construir a Ciutat el segon cinturó.

És l’any en què particip en moltes de les manifestacions cíviques convocades a Palma: pel No a la guerra, en defensa dels drets humans, a favor de la llengua catalana als Països Catalans, fent suport a la lluita del Poble sahrauí, celebrant el Primer de Maig, etc.

Mantenc una relació intensa i directa amb personatges de la vida social, política i cultural del meu entorn més immediat: entre moltíssims d'altres, l’escriptor pobler Miquel López Crespí, l’eurodiputat nord-català Miquel  Mayol, la militant activa del PSM Nanda Ramon,  el cantautor d’Al Mayurqa i gran lluitador cultural Toni Roig, el líder veïnal de Son Dameto Xisco Bonnín, l’infatigable i entossudit Isidre Forteza, etc.

L’any en què celebram el Fòrum Social de Mallorca, a les instal·lacions de la UIB. L’any en què, juntament amb la meva esposa, Isabel Rosselló Girart, convidats pel gran lluitador en defensa dels Països Catalans, el farmacèutic i analista clínic bunyolí Climent Garau i Arbona, participam en les terceres jornades de l’Opinió Catalana, realitzades a la ciutat de Reus.

L’any 2003 em dedic a escriure molts articles a nombrosos i diversos mitjans. Torn a treballar com a funcionari autonòmic, i em reincorpor a la Conselleria de Medi Ambient, exercint-t’hi les tasques de cap de Negociat de Publicacions i encarregant-me de la correcció de textos redactats en català.

En definitiva, l’any 2003 és per a mi un veritable punt i a part en la meva trajectòria pública, dins la qual, vint anys després, em sent molt orgullós d’haver-hi transitat.

D’aquí neix aquesta glosa malgarbada i l’escrit que hi correspon. Ho vull recordar i compartir, molt resumidament en la glosa, i bastant més extensament en un altre escrit meu, elaborat precisament, quan només "falten vuit dies per a una jornada electoral que podria comportar canvis substancials (que no substanciosos) en la vida ciutadana d'arreu dels Països Catalans".

Ara que ja fa vint anys,
i passaren tantes coses...
davant tantes dades noves,
que em perdurin molts d’afanys!

Des de llavores ençà!

Deix de fumar un bon dia
a principis de gener;
en fumar el tabac darrer,
ho suplesc amb aigua viva...

Des de llavores ençà!

Creient en Déu, fora mandra,
a política em dedic,
deix d’estar bé on estic
i me’n vaig a una altra banda...

Des de llavores ençà!

No mir tant allò que diuen
com, sobretot, el que fan:
tanta gent que passa fam,
o que a prop d’aquí malviuen...

Des de llavores ençà!

Militant dins les esquerres,
jo vull ser republicà
d’uns Països Catalans
que han perdut tantes de guerres...

Des de llavores ençà!

Amb la vera democràcia
hem d’arribar a votar:
si volem continuar
mastegant sempre desgràcia...

Des de llavores ençà!

Acaparar molts de càrrecs
en política no hi val:
massa sous fan molta sal
i malmenen bons espàrrecs...

Des de llavores ençà!

Me’n torn a la meva feina,
la que ja he desplegat,
funcionari, empleat,
avesat a emprar-ne l’eina...

Des de llavores ençà!

Nanda Ramon, Mateu Morro,
Pere Sampol, Tià Serra,
Polítics d’aquesta terra,
que heu fet tant i de bon rollo ...

Des de llavores ençà!

Xirinacs, Carod-Rovira,
per a mi dos referents
en política, eminents,
des d’aquest punt meu de mira...

Des de llavores ençà!

Mallorca serà esquerrana
O, com diuen, no serà.
I serà republicana
Si amb Europa vol estar.

Des de llavores ençà!

I ha de ser ben catalana,
Si en aquest mon vol pintar
qualque cosa molt més sana
que ser apèndix castellà

Des de llavores ençà!

Glosa meva dels setanta-set

 Amb DOS SETS de bístia vella

Com cada any quan ve Nadal,
se m’acut de fer una glosa:
oferint alguna cosa
a qui vulgui obrir portal.

Dos Nadals, mal confinats
per mor del covid denou:
hem rebut allò que cou,
n’hem quedat acoquinats.

Aquest segon any pandèmic,
capgirat tot dalt a baix,
com qui guarda en un calaix
tot allò que era acadèmic:

me n’arriben dos en dos,
alguns fets i moltes dades:
amb UN SET dues vegades,
jo pel "banc del si no fos".

Setanta vegades set
aquest pic encara no!
Però escolt bé la cançó
d'un grafisme que se'm perd.

Com diu Job al seu Poema
que fa Cinc en el seu llibre:
quan ell creia que era lliure,
li arribà mala condemna.

Hem quedat ben abatuts.
Ens ha pres, com no esperàvem,
molta gent que estimàvem,
valuosa que hem perdut.

Ha marcat la nostra cara
amb arrugues de tristor.
Ens ha duit gran amargor
quan hem vist adesiara

que hem d’anar més vius encara:
amb la boca i nas tapats,
d’altra gent ben distanciats,
com mesura que ens empara.

A l’espera d’un món nou
on tot quedi capgirat.
Que ningú visqui virat,
i s’afanyi a dir-hi PROU!

PROU d’enganys i de mentides!
PROU de guanys aconseguits
amb la fam dels més petits!
PROU de guerres i rapinyes!

PROU d’abusos personals,
adreçats a nins i nines!
PROU que siguin femenines,
males dades mundials!

PROU de cínics governants
que en nom de la democràcia
cerquen que una aristocràcia
mani sempre a tots costats.

PROU de clergues i jerarques
que, per la divinitat,
fan mal ús d’humanitat
per omplir-se'n més les arques.

PROU de fer d'aquest Planeta
gran femer insuportable:
PROU de fer-lo inhabitable!
PROU d'allunyar-ne la meta!

Que l’any vint-i-dos vinent,
en millori el vint-i-un.
S'esdevengui, com jo vull,
molt pitjor que l’any següent!

Amb els DOS SETS a l’esquena,
tot i la mala pandèmia:
Que s’acabi l’epidèmia!
i tengueu béns a balquena!

QUE PASSEU MOLT BONES FESTES
DE NADAL I DE CAP D’ANY!
HO DESITJA QUI ÉS D’ARIANY,
DE TOT COR: VÉNGUIN XALESTES!

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, Nadal 2021

SI T’INTERESSA VEURE’N MÉS, DE GLOSES MEVES,
POTS ACCEDIR LLIUREMENT
A AQUESTS ENLLAÇOS QUE T’ADJUNT:

A) 21 ENTRADES SEGUIDES A YOUTUBE

B) GLOSES MEVES A SÓC UN RODAMON

C) GLOSES MEVES A PICALSUD

D) GLOSES MEVES A PROMOCAT

Nadal de 2020 amb covid19

Per Nadal i per Cap d’Any,
tenc costum de saludar
ben de cor i desitjar
a les amistats que enguany
volen mantenir-se fermes:
amb millores al voltant,
fins i tot de lluny estant,
amb durades sempiternes.

Tot i que en diuen pandèmia,
això que ens té ben fermats
i a ca nostra confinats,
sembla més que una epidèmia.

Tenim l’aire enverinat.
Quan penetra pels pulmons,
ens movem com rodamons
en ambient contaminat.

Qui sap quin temps durarà
tota aquesta situació
dins la nostra nació,
I qui sap què ens curarà?

Sembla que van ben perduts,
que ningú no sap què fer.
Desconeixen què convé
governants massa creguts
que no diuen tot quant saben,
ni tot quant diuen és cert:
Sa paraula buida es perd,
posen normes que no valen,
si no són per embullar,
i moltíssim més la troca:
en lloc de plantar una soca,
que convidi a remuntar.

Esperam amb moltes ganes
que ben prest ho puguem veure:
tots complint el nostre deure
portant vides molt més sanes.

Que l’any vint-i-ú vinent,
millor sigui que aquest vint
Que esdevengui, jo desig,
molt pitjor que l’any següent!

Als Reis Màgics d'aquest any,
En mal temps de la «covid»,
Embullat ben molt estic,
De què els hem de demanar. 

Ho tendran molt bo de fer
Enguany amb el toc de queda:
Avui  ja no és com era,
Confinada tanta gent. 

Ells que en saben fer, de màgia,
Que il·luminin governants
Perquè tots els habitants
D'un planeta, sens cap màfia,
Puguem viure en llibertat,
Tenint tot quant ens pertoca:

Que no hi hagi qui badoca,
Als ulls d’altri massa fart! 

Cecili Buele i Ramis
Nit de Matines 2020,
Any de la covid19

Glosa de Cap d'Any 2017

​En aquest mes de desembre,

amb què acaba aquest any,

el tancam amb clau i pany

n'encetam un nou, com sempre.

Hem passat uns dotze mesos

com no havíem passat mai:

sens govern, qualque desmai

ens ha fet quedar sorpresos.

M'ha arribat la desventura,

m'he quedat entabanat,

sense dona al meu costat:

tots tenim la mort segura.

A pesar de l'amargura

que comporta la dissort,

he tengut molta de sort:

me'n quedarà la dolçura...

Ajuda'm, Beleta meva,

a sortir-me'n d'aquest pou!

Ja no és allò que fou,

tot se'm torna massa tou

d'ençà de l'absència teva...

Bones festes de Nadal,

en tan grata companyia!

Vos desig a tots Bon Dia

seguit d'altres per Cap d'Any.

I que l'any dos mil desset

sigui millor que el que fuig,

molt més xerec que el devuit!

Que això sigui un bon encert.

Dos mil desset encetat,

El dos mil setze jo deix...

La vida, malgrat tot, creix,

I cada dia reneix

El sol que surt pel llevant.

Albir el futur mirant

joves generacions

que volen prendre messions

amb les fermes conviccions

de dur-ho tot endavant.

Endavant pertot arreu

de la nostra nació!

Ja s'estén a l'horitzó

una mateixa cançó,

tant si es creu com si no es creu.

Escampem nostra cultura

cap a tots vuit vents del món!

Escampem-la a gran altura,

sense por ni cap fissura,

amb l'orgull de ser qui som.

Despleguem les Quatre Barres

cap a tots vuit vents del món!

Despleguem-les ben ufanes,

sense por ni cares llargues,

amb l'orgull de ser qui som.

Siau qui sou, mallorquins,

Siau qui sou: catalans!

Pitiüsos, menorquins,

de nació tots som germans

de qui viu al continent

entre Salses, Guardamar,

entre Fraga i l'Alguer;

de Llevant fins a Ponent,

ens uneix ben fort la Mar!

Mallorca, 1 de gener de 2017

Cecili Buele i Ramis

Gloses meves, presentades a la ciutat de Manacor

Dissabte, 14 de juny de 2014, com en totes les presentacions anteriors -tant a Palma com a la Part forana de Mallorca- ben acompanyat pel cantaire Agustí Baró i per l'escriptor pobler Miquel López Crespí, vaig presentar l'edició segona de "Gloses meves" a la institució pública mossèn Antoni M. Alcover, a la ciutat de Manacor.

Amb la col·laboració valuosa de qui n'és l'ànima i creadora, la manacorina M. Magdalena Gelabert, poguérem comptar amb les instal·lacions i els equipaments magnífics de què disposa la institució cultural.

Gràcies a la labor desplegada per Joan Barceló i per Joan Bonet, també vàrem poder veure'ns acompanyats de nombrosos membres d'Amics del Seminari que s'hi volgueren sumar.

Si a tot això, hi afegim la gent nombrosa de Manacor -entre familiars directes, amistats i coneixences- val a dir que la sala estava ben plena i ocupada durant l'acte de presentació d'aquest primer llibre meu, en la seva edició segona.

Les actuacions musicals de n'Agustí i les intervencions explicatives d'en Miquel precediren la meva intervenció breu, amb la qual vaig voler fer avinent els motius que m'han duit a publicar aquestes "Gloses meves": d'una banda, el conreu escrit i rimat de la nostra estimada llengua catalana; i, de l'altra, la voluntat de contribuir a obtenir recursos econòmics destinats a entitats que tracten pacients d'alzhèimer i d'altres demències. Com és el cas de l'entitat poblera "Llar de Memòria", a la qual van destinats tots els doblers que s'hi recaptin.

"Gloses meves", presentades a Petra, amb Mateu Mates "Xurí"

Molt content d'haver presentat “Gloses meves” a la vila mallorquina de Petra, el Diumenge de l'Àngel, amb la col·laboració inesperada i sobtada del mestre glosador margalidà, Mateu Mates Ordinas “Xurí”!
Gràcies, amic, per haver-me donat una sorpresa tan gratificant! 

 No em digueu que no sigui un regal immens, el Dia del Llibre de 2014, haver tengut la gran sort de poder comptar, no solament amb la presència, sinó també amb la paraula enriquidora de qui, avui dia, deu ser el millor glosador d'arreu dels Països Catalans, el margalidà Mateu Mates Ordinas, “Xurí”. 

 
I, si això succeeix de manera sobtada i inesperada, al migdia del Diumenge de l'Àngel, a la plaça pública de la vila mallorquina de Petra, la més apropada de la vila d'Ariany -d'on conserv amb molt d'orgull la cama arianyera que em passà mumare, ACS-, això ja arriba a assolir per a mi uns nivells que superen els més sublims...
Gràcies, amic Mateu “Xurí”, per aquesta glosa teva tan magistral!

Bon dia a tots i a tu
i al teu llibre de gloses;
sempre que escriu qualcú
jo ho llegesc, com te suposes.

Un llibre de gloses és
un tresor molt personal
d'un glosador compromès
que esdevé universal.

Que cada llibre de mots
ha de servar sa memòria
individual, de tots,
i contar sa nostra història.

Per sa memòria perduda
de qui ha emmalaltit,
cada llibre és una ajuda
que torna a donar sentit.

Per a lluitar contra el drac
del poder i de la ignorància
per deixar-hi constància
del que a tots ens han llevat.

Quan un govern ens oculta
paraula, llengua i parlar,
el poble tot sol s'indulta
per seguir i per avançar.

Per escriure els seus versos
els seus mots i els sentiments,
per seguir estant immersos
dins els nostres pensaments.

Per tant que visca els teu mots
que ara tu mateix eleves,
dius al llibre “Gloses meves”
i són ses gloses de tots.

• 
  

"Gloses meves", presentades a sa Pobla

INTERVENCIÓ DE CIL BUELE

A SA CONGREGACIÓ – ESPAI JOVE

Sa Pobla, 4 d'abril de 2014

Qui ara vos parla, està en condicions de dir-vos que la seva vida adulta, quasi setantina, es pot dividir en TRES PARTS BEN DIFERENCIADES: com a creient catòlic, clergue, capellà, missioner, d'una banda; com a funcionari administratiu autonòmic, de l'altra; i com a polític i activista social d'esquerres, finalment.

Vos ho vull dir, de bon començament, perquè, en llegir aquest llibre, podreu veure clarament que totes tres situacions personals, viscudes i assumides plenament per mi com a pròpies, s'hi traspuen gairebé a cada pàgina, a cada glosa, a cada retxa.

També vull dir-vos que aquí, a sa Pobla, és on feim la presentació pública d'aquest llibre amb el títol “Gloses meves”, per 4a vegada. El primer pic que ho feim a la Part Forana de Mallorca. Anteriorment, en tres ocasions diverses, ho hem fet a Ciutat: a la seu d'AFAM, a CineCiutat i a Quars Llibres.

A la primera, a la seu d'AFAM -l'Associació de Familiars amb la malaltia d'Alzhèimer a Mallorca-, se'm va ocórrer d'exposar durant la presentació del llibre alguns motius que m'han duit a fer aquesta publicació (les facilitats de fer-ho a Mèxic + la recollida de gloses fetes per mi aquestes darreres dècades + l'ajuda econòmica a entitats que atenen persones i famílies afectades per la malaltia d'alzhèimer i altres demències).

A la segona, a CineCiutat, vaig intentar fer veure que això de fer gloses, per a mi, s'esdevé, d'una banda, com el cultiu i conreu de la nostra estimada llengua catalana; com un joc entretengut amb l'ús de paraules ben nostres; i com una contribució per ajudar econòmicament entitats dedicades a atendre pacients i familiars d'alzhèimer i altres demències.

A la tercera, a Quars Llibres, em vaig dedicar a seleccionar, recitar i comentar unes quantes gloses reproduïdes en aquest llibre i que guarden una certa relació amb l'Europa que tenim i l'Europa que volem.

Avui, aquí, a sa Pobla, m'agradaria fer una repassada ràpida sobre algunes de les gloses publicades en aquest llibre, i que ajuden a fer veure la MALLORA LLUITADORA que anam aixecant des de fa segles. La MALLORCA LLUITADORA! A tants d'àmbits: individuals, personals, col·lectius, laborals, socials, culturals, des de la pagesia, des de viles, pobles i ciutats, des d'oficis i ocupacions, des de joves fins a vells, etc.

En llegir aquest llibre, podreu veure que aquestes “Gloses meves”, a més de tenir el caire cultural, social i polític que comporta l'ús de la nostra estimada llengua catalana, també reflecteix la meva condició personal d'home; d'home mallorquí; d'home mallorquí que se sent català; d'home mallorquí que se sent català i europeu; d'home mallorquí que se sent català i europeu, plenament obert a totes les contrades del Planeta Terra...

Amb tot això, mir de parar esment especial, sobretot, a persones i col·lectius més maltractats per la vida.

Així ja ho vaig fer la primera vegada que record haver vengut aquí a sa Pobla, a finals de la dècada dels anys 60 i començaments de la dècada dels anys 70. En allò que anomenàvem aleshores “Missions Infantils”, que arreplegàvem pràcticament tots els infants en edat escolar durant una setmana seguida, i miràvem d'oferir caires nous a la religiositat que s'impartia en aquell temps arreu de Mallorca... Qualcú de vosaltres m'ha dit que encara ara se'n recorda bé, d'aquells dies passats a l'escola, als carrers de la vila, a l'interior de l'església: fent servir el joc, la paraula, la música, el teatre...

Quan parl de la MALLORCA LLUITADORA, m'estic referint a tota casta de lluites, que miren d'aixecar un món nou, una mica millor d'així com l'hem trobat en nàixer... com diuen els Escoltes...

Glosa primera

• Amb el recitat d'unes quantes gloses meves, vull començar per l'àmbit individual i personal. Vos pos l'exemple d'una al·lota santamariera que li diuen Caty Salom Parets (pàg. 65). De ben joveneta, queda afectada per l'ELA (Esclerosi Lateral Amiotròfica). En lloc d'arronsar-se i retre's, s'afanya a crear una associació que es diu ADELA... Així com està, sense poder moure's gens ni mica, fins i tot s'anima a publicar un llibre que “redacta amb els ulls i la mirada” al seu oncle capellà i missioner, mossèn Miquel Parets i Serra (“Soy Caty Salom. Tengo Esclerosis Lateral Amiotrófica”, Sevilla, 1998), 175 pàgines que duu més de 5 edicions publicades.

Per a la jove mallorquina Caty Salom Parets, no li és cap impediment fer-ho, tot i que la vida l'ha deixada ben marcada per una malaltia neurodegenerativa progressiva, caracteritzada per la pèrdua de neurones motores, que dóna lloc a atròfia muscular, paràlisi i mort per fracàs respiratori... Et vas morint a poc a poc, una mica cada dia, sense poder servir-te de tu mateix per a res més que per moure els ulls...

Glosa segona

• Tenc una cama arianyera. Mumare, pagesa mallorquina, es casà amb mumpare, el primer negret que arribà a Mallorca des d'Àfrica, Guinea Equatorial, a finals dels anys 20 del segle passat. Collidora d'olives a la finca artanenca de Morell, i d'ametles a la finca manacorina de Santa Cirga, sempre ens inculcà un amor profund cap a la nostra terra, els nostres costums, la nostra llengua, la nostra idiosincràsia.

L'any 1999, mentre m'exercia com a conseller de Cultura del Govern de Mallorca, vaig tenir l'oportunitat d'assistir a un sopar de matances que organitzava l'associació cultural “Es canonge de Santa Cirga” a Portocristo. Se'm va ocórrer de llegir-hi aquesta glosa meva que podeu trobar a la pàgina 26.

Glosa tercera, quarta i cinquena

L'àmbit polític on m'he estat movent durant una vintena d'anys seguits, em mou a ser-ne molt crític, fins al moll dels ossos, d'això que en deim democràcia i que s'assembla molt poc a la democràcia vera. “Quin comportament polític!” dic a la pàgina 52.

• He militat dins tres formacions polítiques, totes tres considerades esquerranes, més o manco republicanes, i també més o manco catalanistes. Hi dedic una “Glosa republicana en temps de democràcies tan mal parides!”, a la pàgina 65.

• Qualcú va dir que “de Ponent, ni vent ni gent!” Basant-me en aquesta dita, també he fet una glosa que porta per títol “Bàrbars venguts de Ponent...!” La podeu trobar a la pàgina 76.

Glosa sisena i setena

• Ningú no deu conèixer millor que la gent poblera el que representa i comporta la figura de Sant Antoni a l'àmbit de la lluita popular diària que la pagesia mallorquina ha de dur a terme a l'hora de sobreviure amb certes dosis de dignitat.
• En aquest llibre, n'hi podeu veure unes quantes, de gloses dedicades a Sant Antoni. I també a Sant Sebastià -que a Ciutat quasi van de bracet tots dos, en celebrar-se'n la festa amb pocs dies de diferència- (pàg. 33 i 101).

Una primera té a veure amb un glosat nacionalista. La segona s'adiu amb un d'aquells anònims que, de tant en tant, acostumàvem a rebre els polítics nacionalistes quan volíem defensar aferrissadament aquesta terra nostra par damunt tot.

Glosa vuitena i novena

• Finalment, vull parar una mica d'esment a la lluita mallorquina que, per a mi, és la més exemplar. La que es concreta en allò que anomenam la revolta agermanada. També hi podeu trobar unes quantes gloses dedicades als Agermanats. Vos n'indic dues, la que està a la pàgina 52 i la que es troba a la pàgina 117.

Amb això donam per acabada la presentació d'aquest llibre, “Gloses meves”. Esper i desig que vos agradi adquirir-lo, llegir-lo i difondre'n el contengut.

Moltes gràcies per la vostra assistència i per la vostra atenció esplèndides.

"Gloses meves", a sa Pobla: invitació a acte de presentació

Ja falten pocs dies perquè presentem el llibre "Gloses meves" a sa Pobla.

Gràcies a la col·laboració entusiasta de membres de l'Obra Cultural Balear poblera, i les facilitats atorgades per l'Ajuntament, tendrem l'oportunitat de fer ús de les instal·lacions de sa Congregació - Espai Jove.

Ens agradarà ben molt veure-t'hi, DIVENDRES, 4 D'ABRIL DE 2014, A LES 19:15 HORES.

Participarem en l'acte de presentació del llibre un/a representant de l'OCB de sa Pobla, n'Agustí Baró (qui ens cantarà unes cançons a la guitarra), l'escriptor pobler Miquel López Crespí (qui presentarà l'autor) i jo mateix (que miraré de recitar-hi algunes gloses).

Esperam passar una estona agradosa, d'uns 55 minuts de durada.
Al final de l'acte, signaré exemplars de llibres, que es podran adquirir allà mateix (15 euros).

Tots els guanys que se'n treguin, amb la venda d'aquest llibre, aniran a parar a Llar de Memòria, l'entitat poblera que es dedica a atendre pacients i familiars amb la malaltia d'alzhèimer o d'altres demències.

Comptam amb la teva presència, la teva participació i la teva col·laboració.

AGRAIREM BEN MOLT QUE SE'N FACI DIFUSIÓ I QUE ES CONVIDI ALTRA GENT A ACUDIR-HI!

Vídeos de presentació de “Gloses meves”, arreu de Mallora

El mes de juny de l'any passat, m'arribaven els primers exemplars del meu primer llibre, “Gloses meves”, enviats des de Mèxic, on havien estat publicats en català de Mallorca, gràcies a l'afany del bon amic i company de lluites, el manacorí Joan Riera Fullana Mossegat.

Exhaurida en poc temps l'edició primera, a principis d'enguany se'n publica la segona. Aquesta vegada a Mallorca, gràcies a la participació i l'interès del bon amic i antic company escolta, el llibreter Xesc Sanchis.

D'aleshores ençà, bé sigui amb la companyia de la poeta mallorquina Antonina Canyelles, bé sigui amb la col·laboració del gran amic cantaire Agustí Baró, bé sigui amb les intervencions magistrals de l'escriptor pobler Miquel López Crespí, hem anat fent unes quantes presentacions públiques d'aquest llibre meu.

Hores d'ara, només n'hem fet a Ciutat. Però tenim previst d'iniciar-ne, també, a la Part Forana de Mallorca.

N'estic molt content.

No solament perquè tenc l'oportunitat d'escampar a tots vuit vents del món i de la bolla, en la nostra estimada llengua catalana, allò que pens, allò que sent i allò que dic, quan em pos a jugar amb les paraules...

També perquè aprofit l'avinentesa i em referesc, explícitament i clara, a la malaltia d'alzhèimer -que, des de fa uns anys tenim com a companya de pis a ca nostra...- i a les entitats mallorquines que s'afanyen a tractar-hi pacients i familiars afectats per alguna d'aquestes maleïdes demències que empastifen el nostre segle XXI.

Vet ací una mostra, gràfica i auditiva, de les presentacions públiques que n'hem fet, fins ara:

1. Invitació a presentació a sa Pobla (26-03-2014)
2. Presentació a sa Pobla (25-03-2014)
3. A Quars Llibres: intervenció de Cil Buele (13-03-2014)
4. Sobre Europa, a Quars Llibres (13-03-2014)
5. Vídeo de presentació a Quars Llibres (13-03-2014)
6. Vídeo de presentació a CineCiutat (27-02-2014)
7. Presentació a CineCiutat (25-02-2014)
8. Presentades a AFAM (20-10-2013)
9. Homenatge a glosadors de Mallorca (20-20-2013)
10. Festa solidària a Llar de Memòria, sa Pobla (06-10-2013)
11. Llar de Memòria, a la vila mallorquina de sa Pobla (06-08-2013)
12. Presentades per Cil Buele, a la seu d'AFAM (19-07-2013)
13. Presentades per Miquel López Crespí a la seu d'AFAM (18-07-13)
14. Presentades a la seu d'AFAM (17-07-13)
15. A la recerca de recursos per l'Alzhèimer 06-07-2013)
16. Gloses meves, en català de Mallorca, publicades a Mèxic (22-06-2013)

“Gloses meves”, a la biblioteca de Sant Celoni

A la vila de Sant Celoni, a l'extrem oriental de la comarca del Vallès Oriental, hi tenc un amic mallorquí, CABANETER per a més senyes, que hi viu des de fa temps. A través de FB, ens comunicam sovint. I avui mateix m'ha donat una gran alegria.

En Jaume Fernández i Balaguer em va demanar, i li vaig enviar a ca seva, un exemplar de l'edició primera de “Gloses meves”, quan van sortir publicades l'any passat.

Avui, em deixa astorat, quan em diu que em té reservada una sorpresa agradable.
De fet, m'arriba un missatge des de la biblioteca de Sant Celoni, on se'm comunica que li ha estat acceptat el donatiu d'aquest llibre. Cordialment, m'ho comunica Teresa Masnou:

“Amb data d'avui el Sr. Jaume Fernández i Balaguer ens ha fet entrega desinteressadament del llibre “Gloses meves” de l'escriptor i activista humanitari Mallorquí Cecili Buele i Ramis.
Aquest exemplar de “Gloses meves romandrà a la Biblioteca “L'Escorxador” del poble de Sant Celoni (Vallès Oriental) Barcelona”.

Gràcies, amic Jaume, per aquest detall tan expressiu!