Alpha Pam, el destí fatal d’un jove immigrant senegalès a Mallorca (2)

Davant d'una cinquantena d'assistents, al passeig del Born de Ciutat, es presenta el llibre de Miquel Palou-Bosch, "Alpha. Destino de un migrante", que porta el pròleg signat per mi. En Miquel em convida a obrir l'acte de presentació a la Fira del Llibre 2021, i mir de dir-hi això:

"Gràcies, per convidar-me a participar en aquesta Fira del Llibre 2021!

Faig comptes de fer una intervenció molt breu. Només per dir el motiu principal que em mogué a acceptar de fer el pròleg d’aquest llibre d’en Miquel Palou-Bosch, sobre Alpha Pam, el jove senegalès que morí per tuberculosi a Mallorca el mes d’abril de l’any 2013: desig amb tota l’ànima contribuir modestament a continuar pressionant perquè s’hi faci justícia! 

No és de rebut que, a la Mallorca del segle XXI, un jove es mori per tuberculosi. Tampoc no és de rebut que els tribunals de justícia posin obstacles a la depuració de les responsabilitats. Sobretot, quan aquestes tenen molt a veure amb instàncies governamentals (any 2013), com són el Ministeri de Sanitat i Consum del Govern d’Espanya, la Conselleria de Salut de les Illes Balears, la Direcció general de Salut Pública i Consum, el Servei de Salut, i la Direcció de la Fundació Hospital d'Inca... 

Qualcú d’entre els representants màxims de la gestió sanitària pública, se n’hauria d’haver fet responsable ja, hores d'ara!

Som un dels qui pensen i creuen que la millor manera d’assegurar que no es tornin a repetir fets tan lamentables com aquest, a Mallorca, és la total depuració de responsabilitats de les persones que, des del seu càrrec institucional o des d’iniciatives particulars, varen intervenir, per acció o per omissió, en la mort d’Alpha Pam. 

Amb aquesta finalitat, just dos mesos després de la seva mort (juny de 2013), representants de quatre entitats presentàrem querella contra quatre responsables de la cadena de comandament de la Conselleria de Salut.

Haguérem d’esperar cinc anys perquè, el mes d’octubre de 2018, l’Audiència provincial ordenàs «judici per homicidi imprudent». Però després, què va passar? Ens imposaren una fiança conjunta de 12.000 euros, a càrrec dels querellants, amb un import nominal a cadascun de 3.000 euros, quantitats que no teníem a la nostra disposició...

Amb la presentació d’aquest llibre d’en Miquel Palou-Bosch, vuit anys després de la mort per tuberculosi d’Alpha Pam, vull continuar contribuint a reclamar públicament que se’n faci justícia. Malgrat qualcú pugui dir-me que és fer retxes dins l'aigua...

Deien i ens ensenyaren els clàssics, «Suum cuique tribuendum est»: «A cadascú, allò que és seu». 

Com a ciutadà mallorquí, afro-descendent, som un dels qui pensen i creuen que la responsabilitat de la mort d’Alpha Pam no pot recaure damunt ell, ni molt manco a títol pòstum. 

Qualcú n'és responsable, sens dubte. Es tracta d'altres persones, encara vives entre nosaltres!

Gràcies, Miquel, per publicar aquest llibre que serveix, entre d’altres finalitats, per mantenir també vives unes dades que no hem oblidar mai. 

Moltes gràcies."

Alpha Pam, le destin fatal d'un jeune immigré sénégalais à l'île espagnole de Majorque

 Le jour même où le président du gouvernement espagnol, Pedro Sánchez Pérez-Castejón, fait sa "tournée africaine", avec une visite officielle au Sénégal, et pendant que je regarde l'image de la clôture de la campagne Espagne-Sénégal Business Forum, je reçois la nouvelle de la publication d'un livre duquel, il y a des mois, on m'avait proposé d'écrire le prologue.

En juillet 2019, j'avais hâte de collaborer à la publication de ce livre sur «Alpha Pam, le destin d'un migrant», invité par son auteur le majorquin Miquel Palou-Bosch.

Puis il m'est venu à l'esprit que six ans en arrière, en 2013 donc, j'avais personnellement et intensément rejoint la foule des gents qui s’etaient activement mobilisés pour défendre ce jeune artiste sénégalais décédé de TUBERCULOSE à l’île espanyole de Majorque, par manque des soins de santé publique qu'une société si démocratique comme la nôtre devrait offrir à tout citoyen souffrant d'une maladie curable comme celle-ci.

Quelques années plus tard, aujourd'hui, je suis très heureux de voir et de lire ce livre édité par le citoyen majorquin Miquel Palou-Bosch, que j'ai contacté plusieurs fois, par e-mail, et qui, très gentiment, me l'a fait arriver ce 9 avril 2021.

Il contient un prologue, six chapitres, deux annexes, quatre appendices et une bibliographie étendue qui s'ouvrent sous mes yeux et que je commence à lire avec empressement.

J'ai relu le prologue que j'avais écrit il y a quelques mois et qui comprend, plus ou moins brièvement, le contenu de l'ouvrage écrit par Miquel Palou-Bosch et les raisons qui me poussent à écrire un prologue, l'un des rares que j'ai écrit en espagnol cette année, dans lequel on revient brièvement sur les étapes de la vie de ce jeune immigré sénégalais, musicien et poète, qui, de manière incompréhensible, meurt de la tuberculose, sur l'île de Majorque, où il est arrivé avec un  ami, Kalidou Gaye.

Entre beaucoup de choses, ce livre traite des soins de santé publique que les citoyens de ces îles espagnoles de la mer Méditerranée méritent, et qui ne sont pas toujours fournis par les autorités espanyoles comme il se doit et comme la population insulaire a besoin.

Je ne peux pas m'empêcher de mentionner la déclaration si expressive qu'a fait un beau jour la très honorable députée régionale Fina Santiago, membre d’une formation politique à gauche. À un moment donné de son discours parlementaire, et aussi sur les médias et réseaux sociaux, elle en est venue à reconnaître que «Pam, s'il avait eu la carte santé, il serait vivant encore; voilà le drame».

Tout au long du prologue, je fais également allusion au film de Pedro de Echave et Javier González, deux jeunes cinéastes espagnols qui l’ont posé par titre "Mort accidentelle d'un immigré, le cas d'Alpha Pam" ; qui a été présenté à la ville de Palma en juillet 2014.

Alors, ma bonne amie Núria Abad m'avait informé avec une grande précision, comme on dit à Majorque «clar i català » (clairement et en catalan), du fait qu'un groupe de professionnels du secteur audiovisuel avait réalisé un documentaire qui racontait l'histoire d'Alpha Pam. Permettant le «financement participatif» à «Goteo», ils avaient ouvert un compte auprès de la banque Caixa Colonya afin de couvrir les coûts liés à la réalisation de ce film.

Je me souviens aussi que déjà en juillet 2013, j'avais assisté au concert organisé par «Factoria So», une association culturelle majorquine des gents unies par la musique et les arts au domaine de Son Llaüt, dans la ville de Santa Maria, au profit de ce documentaire sur Alpha Pam.

Dans le même prologue, je me concentre aussi sur la plainte portée par le cabinet d'avocats dirigé par Pablo Alonso de Caso qui voulait se plaindre contre les plus hauts responsables des établissements de santé publique insulaires, le 13 mai 2013.

Le mois septembre suivant, il avait lui-même participé au rassemblement du groupe de personnes qui s'étaient regroupés devant l'entrée des tribunaux de la ville de Palma, la capitale de l'île de Majorque.

Nous étions là pour exiger que justice soit faite dans le cas d'Alpha Pam, en qualité de membres de plusieurs organisations sociales: Associació Drets Humans de Mallorca, Associació de Senegalesos de Mallorca (ASEMA), Confederació General del Treball de les Illes Balears (CGT-Balears) et Unió General de Treballadors a les Illes Balears (UCA-BALEARS-UGT)…

Cinq ans plus tard, en 2018 donc, la possibilité de saisir les tribunaux était étonnamment bloquée. L'autorité de la Cour d'Instruction no. 2 de Palma a décidé d'imposer une caution solidaire de 12.000 euros, à verser par les plaignants, d'un montant nominal de 3.000 euros chacun. Malheureusement nous n'avons pas compté...

J’ai voulu conclure le prologue de ce livre en rappelant que la lecture de cet ouvrage de Miquel Palou-Bosch peut aider non seulement à revivre les circonstances malheureuses de la mort d'Alpha Pam, mais aussi il invite également à réaliser une réflexion plus approfondie sur les mesures les plus appropriées qu'auraient dû prendre les autorités supérieures dans le domaine de la santé publique à l’île espanyole de Majorque à ce moment-là.

La situation dans laquelle nous nous trouvons actuellement à cause de ce qu'on appelle ‘pandémie’, continue d'être un exemple plus qu'évident à considérer et à examiner…

Dans le cas d'Alpha Pam, je crois et je pense qu'à ce jour encore aucune justice n'a été  rendue. Toutes les responsabilités n'ont pas encore été dégagées au plus haut niveau institutionnel.

Je termine définitivement le prologue, notant le contraste explicite que cela suppose avec le cas d'un autre immigré maghrébin, marocain, que j'ai suivi de près en 1996. Sa dépouille mortelle a subi un processus d'incinération des plus inimaginable et indigne, par la compagnie funéraire municipale de Palma.

Dans cette dernière affaire, cependant, grâce au travail professionnel d'un bon avocat, coutumier défenseur des affaires les plus nobles possibles, les tribunaux en sont venus à statuer sur une réparation à la hauteur du préjudice causé aux proches du défunt.

Malheureusement, jusqu’à aujourd’hui, dans le cas d'Alpha Pam le résultat n'a pas été le même.

Avec cette écriture sur mon blog, j'ose proposer à chacun une lecture complète et attentive de ce livre de Miquel Palou-Bosch.

Cecili Buele i Ramis.
Activiste social majorquin, afro-descendent. Ancien conseiller municipal de la ville de Palma. Ancien ministre de la Culture et de la Jeunesse du Gouvernement de Majorque. Ancien membre du Parlement des Îles Baléares.

(Texte traduit du catalan au français, grâce à la collaboration désintéressée des bons amis à moi, Teo Vidal et Maria Benejam, de Perpignan. Très reconnaissant. Merci beaucoup!)

Alpha Pam, el destí fatal d’un jove immigrant senegalès a Mallorca (1)

Just el mateix dia que el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez Pérez-Castejón, realitza la seva «gira africana», amb visita oficial a Senegal, mentre m’entretenc a mirar-ne la imatge de la clausura del Fòrum empresarial Espanya-Senegal, m’arriba la notícia de la publicació d’un llibre que, fa mesos, em varen proposar de prologar.

El mes de juliol de 2019, vaig voler col·laborar, amb molt de gust, en l’edició d’aquest llibre de Miquel Palou-Bosch que tracta sobre «Alpha Pam, destino de un migrante», fent-hi la meva aportació personal en l'elaboració del pròleg. 

Aleshores em vengué al cap que sis anys abans, l’any 2013, m’havia sumat personalment i intensa a la munió de persones que ens mobilitzàrem activament en defensa d’aquell jove artista senegalès, qui morí a Mallorca, per TUBERCULOSI, en veure's privat de les atencions sanitàries públiques que una societat tan democràtica com la nostra hauria de prestar a qualsevol ciutadà que pateixi una malaltia curable.

Anys després, avui mateix, em fa molt d’il·lusió llegir aquest llibre que publica Miquel Palou-Bosch, amb qui he contactat diverses vegades, per la via del correu electrònic, i que, molt gentilment, me n’hi ha fet arribar també la còpia, precisament un dia com avui, el 9 d’abril de 2021.

Conté un pròleg, sis capítols, dos annexos, quatre apèndixs i una bibliografia extensa que se m’obren davant dels ulls i que començ a llegir amb moltes ganes.

Rellegesc el pròleg que vaig elaborar unes mesades enrere i que recull, més o manco resumidament, el contengut de l’obra escrita per Miquel Palou-Bosch i els motius que em mouen a elaborar un pròleg, un dels pocs escrits que l'any 2020 he redactat en castellà, amb el qual repàs breument les etapes de la vida d’un jove immigrant senegalès, músic i poeta, qui, incomprensiblement, troba la mort per tuberculosi, a l’illa de Mallorca, on ha arribat juntament amb un altre amic seu, Kalidou Gaye. 

Entre d’altres assumptes, aquest llibre tracta sobre l’atenció sanitària pública que es mereixia la ciutadania d’aquestes illes i que no sempre hi era prestada així com caldria i la població illenca en precisava. 

No me’n sé estar d’esmentar l’afirmació tan expressiva que amolla un bon dia la diputada autonòmica Fina Santiago, qui, en en un moment de la seva intervenció parlamentària, arriba a reconèixer que «Si Pam hagués tengut targeta sanitària estaria viu; aquest és el drama» (I.8 Pregunta RGE núm. 4754/13, del Grup Parlamentari MÉS, relativa a accés a la targeta sanitària)

Tot al llarg del pròleg al·ludesc també al film de Pedro de Echave i Javier González, «Muerte accidental de un inmigrante, el caso de Alpha Pam», que es presenta a Palma el mes de juliol de 2014.

La bona amiga Núria Abad me n’informà aleshores, clar i català, del fet que un grup de professionals del sector audiovisual havien posat en marxa un documental que volia contar la història d’Alpha Pam. Habilitant un «crowdfunding» a Goteo, havien obert un compte a l’entitat bancària Caixa Colonya amb la finalitat de sufragar les despeses que comportava l’elaboració d’aquell film.

Hi record que el mes de juliol de 2013, jo ja havia acudit també al concert organitzat per Factoria So, a benefici d’aquell documental, a la finca santamariera de Son Llaüt.

Al mateix pròleg, fix l’atenció en la querella que interposà el despatx d’advocats que dirigia el lletrat Pablo Alonso de Caso. El mes de setembre de 2013 ell també havia format part del grup nodrit de persones que ens havíem concentrat davant l’entrada dels Jutjats de Palma. Hi reclamàvem que es fes justícia en el cas d’Alpha Pam.

Ens hi havíem fet presents alguns membres de diverses organitzacions socials:

Associació Drets Humans de Mallorca, Associació de Senegalesos de Mallorca (ASEMA), Confederació General del Treball de les Illes Balears (CGT-Balears) i Unió General de Treballadors a les Illes Balears (UCA-BALEARS-UGT).

Cinc anys després, l’any 2018, de manera tan sorprenent com inadmissible, quedà bloquejada la possibilitat de procedir-hi judicialment. L’autoritat del Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Palma va decidir d’imposar-nos una fiança conjunta de 12.000 euros, a càrrec dels querellants, amb import nominal a cadascun de 3.000 euros.

Arrib a la conclusió del pròleg, assenyalant que la lectura d’aquesta obra de Miquel Palou-Bosch permet no solament reviure les circumstàncies que envoltaren la mort d’Alpha Pam, sinó que també convida a fer reflexions més profundes sobre les mesures més adequades que han d’adoptar les institucions públiques a l’àmbit de la sanitat pública mallorquina. 

I la situació actual que hi patim, a causa d’això que en diuen pandèmia, n’és una altra mostra més que evident.

En el cas d’Alpha Pam, som dels qui pensen i creuen que encara no se n’ha fet justícia. No se n’han depurat totes i cadascuna de les responsabilitats al nivell institucional més alt.

Acab definitivament el pròleg, fent constar el contrast explícit que suposa aquest cas del senegalès Alpha Pam amb l'altre cas d'un immigrant nord-africà, anònim, marroquí per més senyes, que vaig seguir de prop l’any 1996. 

Les seves restes mortals havien patit un procés d’incineració més que indigne, per part de l’empresa funerària municipal de Palma. En aquell cas, emperò, gràcies a la labor professional d’un bon advocat, amic de les causes més nobles, els tribunals de Justícia arribaren a dictaminar-hi una reparació digna dels danys ocasionats als seus familiars.

Lamentablement, en el cas d’Alpha Pam, el resultat no ha estat idèntic.

En recoman la lectura completa, d’aquest llibre que publica Miquel Palou-Bosch.

(NOTA: Aquesta pàgina ha estat traduïda del català al francès, gràcies a la col·laboració desinteressada del bon amic meu de Perpinyà, Teo Vidal. Molt agraït!)

Alpha Pam: I dels responsables màxims, què?

Davant del cas de l'immigrant senegalès mort per tuberculosi a Mallorca l'any 2013, ALPHA PAM, sembla que l'Administració de Justícia va fer els ulls grossos, posant-hi traves de caràcter econòmic, davant la presentació d'una querella que se li presentà contra els peixos grossos de l'administració autonòmica de salut pública. 

Mentre es veu, pel que surt publicat aquests dies als mitjans de comunicació,  que tira endavant amb l'obertura de judici contra l'actuació d'alguns subordinats seus, peixos més petits dins l'administració sanitària illenca.

Qualcú hauria d'explicar a l'opinió pública per quines cinc-centes, a l'hora de formular una QUERELLA en defensa d'Alpha Pam davant del Jutjat d'Instrucció de Palma, dirigida directament contra el conseller de Salut de les Illes Balears d'aleshores, el director general de Salut Pública i Consum de l'any 2013, el titular del Servei de Salut i el director de la Fundació Hospital d'Inca -que són els que aleshores tenien la màxima responsabilitat en matèria de salut a les Illes Balears-, s'imposa una fiança de 12.000 euros a les tres entitats socials que la presenten, en nom i defensa de l'immigrant senegalès ALPHA PAM!

Perquè un immigrant senegalès mort per tuberculosi a Mallorca pugui ser defensat davant dels tribunals de justícia, s'ha de comptar amb una quantitat econòmica de 12 mil euros i ha de ser lliurada a l'administració? D'on es poden traure aquests doblers? 

Una mica mal d'entendre tot això, quan el text constitucional espanyol afirma per escrit que «garanteix l'accés a la Justícia en condicions d'igualtat per a tota la ciutadania».

L'equip d'advocats que duia el cas ho tenia molt clar. 

En concepte d'ACUSACIÓ PARTICULAR, va formular i presentar querella contra el titular de la Conselleria de Salut, contra el titular de la Direcció General de Salut Pública i Consum, contra el titular del Servei de Salut de les Illes Balears (IB-SALUT) i contra el director de la Fundació Hospital Comarcal d'Inca, el 13 de maig de 2013.

Malauradament, aquella querella presentada per tres entitats socials, dirigida contra els peixos grossos de l'administració sanitària illenca, no pogué prosperar. 

Per manca de recursos econòmics disponibles!

Concentració davant dels jutjats, pel cas ALPHA PAM

El mes d'abril d'enguany moria de tuberculosi a Mallorca un ciutadà d'origen senegalès, ALPHA PAM. A causa de l'exclusió sanitària provocada per les polítiques d'austeritat fixades a l'Estat espanyol, no va ser atès degudament a cap hospital públic.

Tot i les iniciatives cíviques empreses des del primer moment, que es fan ressò del cas, donen suport a una investigació dels fets i els denuncien davant dels tribunals de justícia, quan ja han transcorregut més de cinc mesos, fa la impressió que la tramitació del cas roman paralitzada als jutjats de Palma.

Per aquest motiu, les entitats denunciants Drets Humans de Mallorca , ASEMA (Associació Senegalesa Mallorquina) i CGT-Balears.

Per aquest motiu, DIVENDRES 27 DE SETEMBRE, A LES 11 del matí es convoca una concentració davant dels jutjats de Via Alemanya de Palma, amb les finalitats exposades al

Comunicat conjunt

Davant la conducta del titular del Jutjat d’Instrucció nº 2 de Palma, Pedro José Barceló Obrador, en les actuacions del cas de la querella interposada per les nostres entitats, en relació amb la mort del ciutadà senegalès Alpha Pam, volem fer públiques les següents consideracions:

• Les entitats referides volem mostrar la nostra més enèrgica repulsa i denúncia per la pèssima dedicació i mal tracte que aquest jutge instructor està procurant en les Diligències prèvies 3406/2013, en relació amb la desgraciada i inhumana mort del ciutadà Alpha Pam, vinculada a la desatenció per part dels Serveis Públics de Salut del Govern Balear.
• La instrucció està essent lenta i no ajustada a dret, pels motius que les nostres entitats han fet constar davant el Jutjat d’Instrucció.
• A més de tot això, el jutge sol·licita a les entitats querellants, en la seva condició d’acusació popular, una fiança per un total de 12.000 euros. El jutge no està atenent els delictes que suposadament s’han comès (especialment els bens jurídics protegits en aquests casos presumptament delictius), així com la naturalesa i entitat de les associacions que interposam la querella, així com tampoc la gravetat dels fets objecte de la querella interposada.
• A tot l’anterior cal afegir la decisió de no voler ni acceptar els escrits que es presenten per part de les nostres entitats. Se’ns ha negat, fins i tot, l’accés a la consulta de les actuacions, la qual cosa ens provoca una greu indefensió, tant a les nostres entitats, com també a la família del jove mort i a la societat en general, en relació als fets denunciats.

Donades les causes i les circumstàncies que la varen envoltar, la mort d’Alpha Pam no hauria de deixar tranquil a ningú. La millor manera d’assegurar que no es tornin a repetir fets com aquests és la total depuració de responsabilitats de les persones que, des del seu càrrec institucional o des d’iniciatives particulars, varen intervenir, per acció o omissió, en la mort d’Alpha. Si en aquest camí ens trobam amb actuacions com les del jutge Barceló, cal demanar-se legítimament a favor de qui juga (o jutja), i les consegüents dubtes sobre la seva imparcialitat.

Per això, des de les nostres entitats convocam una concentració de protesta, per al proper divendres dia 27 de setembre, a les 11,00 hores, a la porta dels Jutjats de via Alemanya, de Palma. Fem una crida a totes les persones i entitats socials de Mallorca, per assistir a aquesta acció solidària amb Alpha Pam amb totes les persones víctimes de les lleis inhumanes i racistes, i dels abusos de poder que es cometen contra els més febles.

Justícia per a Alpha Pam!
Alpha Pam som tots i totes!

Palma, 19 setembre de 2013

Associació Drets Humans de Mallorca, Associació de Senegalesos de Mallorca (ASEMA), Confederació General del Treball de les Illes Balears (CGT-BALEARS), Unió General de Treballadors a Illes Balears (UCA-BALEARS-UGT)

Alguns enllaços interessants

1. Varias asociaciones protestan contra el juez del caso Alpha Pam
   Diario de Mallorca, 28-09-2013

Documental sobre ALPHA PAM

La bona amiga Núria Abad em fa arribar la notícia d'una iniciativa que consider que es mereix el suport de tothom que vol un món una mica millor del que tenim ara mateix. Mitjançant GOTEO, es poden fer aportacions i ajuts.

”Estimats amics i amigues,

Alpha Pam moria el passat mes d'abril d'una tuberculosi,  a causa de l'exclusió sanitària provocada per les polítiques d'austeritat que pateix l'Estat espanyol. Però el cas d'Alpha Pam no és excepcional. Per aquest motiu, un grup de professionals del sector audiovisual hem posat en marxa un documental per contar la seva història i que aquest tipus de successos no tornin a repetir-se. Veure vídeo

. Aquest documental és una crida a la societat  en el seu conjunt. La mort d'un ciutadà jove, fort i vital d'una malaltia curable ens obliga a fer una profunda autocrítica. El cas d'Alpha Pam ha aixecat una polseguera política i social a Balears, i en bona part de l'Estat, que poc a poc va amainant. Amb el temps, tot tornarà a una "normalitat" que, al nostre parer, no és tal. Aquest treball vol lluitar contra l'oblit d'un succés gravíssim que s'ha d'investigar a fons. També esdevenir una eina de divulgació i de denúncia en mans d'aquelles organitzacions i ciutadans que treballen en el camp social. En aquest sentit, el documental es certificarà amb una llicència oberta perquè pugui distribuir-se de manera lliure i gratuïta. 

"Mort accidental d'un immigrant" pretén, a través de l'història d'Alpha Pam, posar cara a la falta d'assistència que pateixen milers de persones a l'Estat espanyol des que la promulgació del Decret llei per part del govern de Rajoy els ha retirat la targeta sanitària. I per poder fer-ho amb l'autonomia i llibertat de criteri que proporciona la independència econòmica, hem habilitat un crowdfunding a Goteo: 

i un compte a Caixa Colonya:
  2056 0004 44 4102006252.    

La veu de Kalidou, amic d'Alpha Pam, i d'altres persones relacionades amb aquest cas, donaran a conèixer el que ha passat i intentaran trobar resposta als interrogants que envolten aquesta tragèdia. Amb el cas d'Alpha Pam com a exemple recent i proper, aquest documental analitzarà la situació que els immigrants sense papers viuen des de que els va ser retirat el dret al lliure accés a la sanitat pública i gratuïta. Un drama que dia a dia segueix afectant a un bon nombre de ciutadans.

Els promotors d'aquest documental porten la seva motxilla carregada d'experiències d'àmplia repercussió com "Memòria i Oblit d'una guerra", "Estat d'Exili" i "Monstres de ca meva", entre d'altres. Un equip unit per una irrefrenable inclinació cap a la temàtica social i format per Javier González, Magdalena López-Baisson, Núria Abad, Nofre Moyà, Alberto Jarabo i Pedro de Echave. 

Si us plau, ajuda'ns a difondre aquest projecte entre els vostres contactes.
GRÀCIES

Querella contra el Govern: la mort per tuberculosi del senegalès ALPHA PAM

La mort per tuberculosi del ciutadà senegalès resident a Mallorca, ALPHA PAM, mou algunes entitats ciutadanes a querellar-se contra la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears i contra els seus màxims responsables.

Així ho expliquen en roda de premsa informativa, realitzada a la seu de la Fundació Serveis de Cultura per al Poble, el 17 de juny de 2013, els representants d'aquestes entitats:

• Bernat Vicens, president de l'associació Drets Humans de Mallorca, un dels quatre col·lectius querellants, amb motiu de la mort per tuberculosi del ciutadà senegalès ALPHA PAM a l'illa mallorquina.
  
• Pablo Alonso de Caso, advocat que porta endavant la querella contra el Govern de les Illes Balears
  
• Madiop Diagne, president d'ASEMA -Associació Senegalesa Mallorquina-, una altra de les entitats que es querella contra el Govern pel mateix motiu.
• Josep Juárez, representant de la CGT-Balears que presenta també la querella davant dels Tribunals, perquè s'aclareixi la responsabilitat penal de tots els responsables de la mort per tuberculosi del ciutadà senegalès resident a Mallorca, ALPHA PAM.

S'ho paga seguir-ne les explicacions, a cadascun dels vídeos de la trobada.