«Un hivern a Lluc», la novel·la de l'escriptor poblerMiquel López Crespí, em torna a transportar a aquell indret mític i místic que envolta el santuari marià de Lluc, al terme d'Escorca, en plena serra de Tramuntana mallorquina.
Guard amb molt de respecte emotiu, o d'emoció respectuosa, la fotografia de la meva primera pujada al santuari de Lluc a la dècada dels anys 50 del segle passat, quan jo tenia 8 anys...
Aleshores jo feia part d’una excursió comandada per l’alaroner mossèn Gabriel Reynés, capellà de les Germanetes dels Pobres, a Ciutat, i del col·legi de Can Domenge que regentaven les Germanes de la Caritat, amb el qual col·laborava també i hi anà mumpare.
Amb posterioritat m'hi he fet present en ocasions diverses i incomptables: com estudiant, com ajudant del jesuïta Pare Ventura -amb qui fèiem estades estiuenques amb infants del Patronat Obrer-, com a capellà, com a escolta, com a pelegrí, com a hoste, etc.
Inoblidable em resulta l'estada perllongada durant una mesada seguida, l'any passat, el 2018, quan vaig voler iniciar-hi «mon any sabàtic» i m'hi vaig passar quatre setmanes ocupant una de les cel·les del recinte sagrat, compartint amb els frares les seves pregàries i recorrent camins i viaranys de la contrada lucana.
Amb idèntic respecte emotiu en guard la darrera que m’hi he fet enguany, de fotografia, el proppassat mes de juny de 2019.
En aquesta ocasió més recent, hi acompany l’escriptor pobler Miquel López Crespí que hi porta la seva darrera novel·la “Un hivern a Lluc”.
Aquesta novel·la fa referència a la seva primera pujada al santuari, amb la seva padrina materna “Ximbona”, l’any 1963.
Li agraesc el detall d'haver-me lliurat i signat un dels primers exemplars, recent sortit del forn, que faig comptes de llegir-me en un tres i no res...
Com també les manifestacions que fa públiques a través de les xarxes de la intercomunicació més extensa, i deyoutube.
PRESENTACIÓ A MANACOR DE LA NOVEL·LA «JOC D'ESCACS» DE L'ESCRIPTOR POBLER MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ (Bar Xarop, 12 de novembre de 2018)
M'encanta venir a Manacor. Hi tenc familiars i amistats.
M'encanta venir a presentar, a Manacor, aquesta novel·la de l'escriptor pobler Miquel López Crespí.
Amb MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ ens coneixem des de fa dècades. El meu primer contacte amb un escrit seu fa cinquanta anys: Fannon! Quan encara no comptava amb els més de cent llibres que ja té publicats avui dia.
JOC D'ESCACS n'és el títol. El joc dels escacs és un dels jocs que consider més enriquidors. Tant que, si depenia de mi, el posaria com a assignatura obligatòria a tots els centres educatius públics.
Cada peça hi té la seva funció, el seu moviment característic, la seva figura singular... tot per aconseguir fer «escacs i mat» al rei. Tombar el rei n'és l'objectiu primer. Com la República, vaja!
Molt encertat trob el títol d'aquesta novel·la seva: presenta moltes peces del panorama cultural, social i polític de la Mallorca de la dècada dels anys setanta del segle passat: amb les seves funcions, els seus moviments, les seves figures, el seus noms i llinatges (una mica camuflats, però fàcilment identificables!).
Tot plegat presenta els dos bàndols de fitxes blanques i negres: les unes vénen a representar les esquerres espanyoles partidàries de mantenir el rei borbònic imposat pel dictador Franco; les altres, representen les esquerres més radicals partidàries de caminar directament i obertament cap a la república.
L'autor, no només se situa clarament dins aquesta segona opció, sinó que qualifica molt durament aquelles altres esquerres que s'emmotllen dins el fang de les dretes més reaccionàries i ràncies d'Europa.
Un panorama cultural, social i polític que perdura fins al dia d'avui, a Mallorca i arreu dels Països Catalans.
PRESENTACIÓ
DE «JOC D'ESCACS» I «ALLÒ QUE EL VENT NO S'ENDUGUÉ», LES DUES
DARRERES NOVEL·LES DE L'ESCRIPTOR POBLER MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ, A
L'ESPAI DE DIÀLEG CA S'ARTILLER, DE MURO (27 DE MAIG DE 2018)
Diu
el cartell anunciador d'aquest acte a Muro, que diumenge, 27 de maig
de 2018, a les 19:30 hores, a ca s'Artiller, l'escriptor pobler
MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ explicarà les seves dues darreres novel·les:
Joc d'escacs i Allò que el vent NO s'endugué.
Primerament,
això vol dir que n'ha fet més de dues, de novel·les,
no? Si aquestes són les dues darreres, segur que n'hi ha moltes
d'altres més, fetes abans. Si les comptàssim totes, en podríem fer
un bon enfilall, d'un bon grapat de desenes...
En
segon lloc,això també vol dir que és ell, l'autor qui n'ha
d'explicar l'obra feta per ell. Amb la nostra intervenció,
la d'en Jaume i la meva, hem de mirar d'aconseguir que les expliqui
ell mateix. Estam procurant fer-ho.
Finalment,
m'he preparat unes quantes preguntes que tenen a veure amb
totes dues novel·les, la que duu per títol JOC D'ESCACS, i
la que porta un nom tan expressiu com aquest: ALLÒ QUE EL VENT NO
S'ENDUGUÉ. Unes preguntes que intentaré aconseguir que en Miquel
les vagi responent de la manera millor possible.
També
hem volgut que quedassin enregistrades les imatges, els sons i
les veus d'aquesta trobada en aquest espai de diàleg, que
tan ben muntat manté el bon amic JORDI CLOQUELL NOCERAS. I, per això
mateix, comptam amb un tècnic tan ben qualificat com n'AGUSTÍ BARÓ.
Així, els qui no hagin pogut venir i vulguin saber-ne dades,
disposaran d'un mitjà audiovisual.
Totes
dues novel·les fan al·lusió explícita i directa, o implícita i
indirectament, a les quatre darreres dècades que hem
viscut, i expliquen certs aspectes d'allò que estam vivint suara
mateix a l'interior d'un estat europeu com l'espanyol, constituït en
monarquia borbònica. És en aquest àmbit on l'escriptor pobler, no
només escriu el llibre, sinó que també situa clarament aquestes
dues novel·les seves que, més que novel·les històriques, vénen
a ser «novel·les-testimoni», que contenen un contingut
testimonial molt fort.
Amb
una paraula, vull començar demanant-li, amb una sola paraula:
1)
IMPRESSIÓ. Ens pots dir quina ha estat la teva primera
impressió, en veure aquest espai de diàleg de CA
S'ARTILLER, a Muro?
2)
VENGUDA. No hi havies estat mai, aquí? Vols dir que és
la primera vegada que hi véns? Fas comptes de tornar-hi,
perquè t'hi puguem veure altres vegades?
3)
ESCRIPTOR. Abans d'entrar en el fons de la qüestió, que no
estaria bé que fessis una breu presentació d'aquest escriptor
pobler, que va nàixer, com aquell qui diu, a quatre passes
d'assuquinetes mateixes, i que avui és present a aquesta vila tan
propera, la de Muro: LA BREU PRESENTACIÓ A MURO D'UN ESCRIPTOR
POBLER QUE NOM MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ.
4)
MATÈRIA. Aquest escriptor pobler escriu molts de llibres,
sobre moltes i molt diverses matèries. Però n'hi ha una, de
matèria, que podríem dir que apareix a tots els teus llibres, al
principi o al final o a la meitat, però sempre hi surt: PER
QUÈ T'HI HAS DEDICAT TAN INTENSAMENT, A TRACTAR EN PROFUNDITAT CERTS
ASPECTES I EFECTES DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA a Mallorca?
5)
RUPTURA. A l'origen de la teva dedicació a l'ofici
d'escriptor, a més de voler representar una ruptura estètica amb el
passat, mirant de trobar un nou codi narratiu subversiu contra el
feixisme, també mires de manifestar la teva ruptura personal contra
la societat burgesa que ens esclafa i manipula. Què ens arribes a
detallar, a les teves dues obres, sobre La
teva militància ACTIVA
en
organitzacions anti-feixistes i anti-capitalistes?
6)POLÍTICA. Amb la teva experiència pràctica com a
escriptor, què ens pots dir sobre larelació que has
arribat a destriar entre literatura i política? Es
tracta d'un binomi inseparable? Sembla més clar que l'aigua
cristal·lina de la platja des Trenc, que es pot fer política sense
saber fer literatura. La pregunta que em ve al cap és aquesta altra:
es pot saber fer literatura sense fer política?
7)
ARISTÒTIL. Torn a rellegir-lo aquestes dies. Què et
sembla aquesta idea que propugna el filòsof grec del segle IV abans
de Crist, quan afirma que «l'ésser
humà, com a animal polític que és, no ha d'assumir passivament que
un altre ésser humà li'n prengui la tasca, de ser-ho».
8)
CORRUPCIÓ. Ets d'aquells escriptors que consideres que la
corrupció és inherent a l'exercici d'un càrrec públic
institucional, de manera que consideris, com diu aquell, que ENS
GOVERNEN DELINQÜENTS?
9)
CRÍTICA. La crítica social a la teva literatura
novel·lística: quan et poses a escriure una novel·la, i, sobretot,
quan l'has acabada d'enllestir, podem pensar i creure que tens
present dins del teu cap la
crítica ferotge cap a determinats elements de la nostra societat
autoqualificada
de democràtica: sindicats, partits polítics, moviments
socials, comportaments i costums religiosos, etc.?
10)
DEMOCRÀCIA. Com a autor d'aquestes dues novel·les, ets dels
qui creuen i pensen que hores d'ara vivim en democràcia, o més tost
t'inclines a pensar i creure que tenen més raó que un sant aquells
que manifesten clarament que «LI DIUEN DEMOCRÀCIA I NO HO ÉS»?
11)
MEMÒRIA. Qualcú podria veure en aquestes dues obres teves
l'intent de mantenir viva la memòria, sobre determinats fets que es
van diluint i fonent al discórrer inexorable dels anys. Pretens, amb
amb aquestes dues novel·les teves, contribuir al fet que
no s'oblidi mai la traïció de les formacions polítiques
d'esquerres, a aquesta Mallorca nostra?
CLOENDA.
En agrair-te tot quant ens has dit avui, què més hi vols afegir?
En homenatge senzill, vull dedicar la presentació d'aquest llibre "Allò que el vent NO s'endugué", tot desitjant per molts d'anys a Lluc, el fill de l'Oriol Junqueres que avui fa 4 anys.
Vull fer-li arribar l'escalf de la família catalana resident a Mallorca, que treballem per aquest país i nou. Que sàpiga que, malgrat l'absència del seu pare, ficat a la presó per una causa injusta, nosaltres també estam al seu costat i de tota la família.
Quan
em pos a llegir aquesta novel·la-testimoni teva, bon amic
Miquel, t'he de dir que m'adon que els records ben vius d'una
infància, viscuda a sa Pobla, amb la companyia de les persones més
estimades de la família, i de les amistats infantils més intenses,
et porten a assenyalar, des del començament mateix, els inicis
personals d'una vida intensament dedicada a esbrinar què passa amb
allò que se'n diu «la guerra civil espanyola», quin és el paper
de les figures més rellevants de líders d'esquerres d'aquella època
i quines són algunes de les conseqüències més nefastes de la
capbuidada general que en caracteritzen certes faccions.
El
diàleg que mantens amb tu mateix, quan mires de fer unarepassada
ràpida, amb ullada fugissera, sobre alguns dels aspectes que
esmentes d'aquella etapa ja llunyana de la teva infància, no pot
refusar els efectes de l'empenta que et provoca, com gairebé sempre
que et poses a escriure, un acostament personal intens al que
constitueix, amb posterioritat perllongada, el bassó d'aquest món
teu literari, el més característic: és a dir, les lluites humanes,
tot al llarg de segles i d'espais territorials diversos, encaminades
a bastir, visiblement i tangible, un món més lliure, més
igualitari i més solidari, on els éssers humans s'hi sentin
plenament feliços.
Veig
que, ja d'adult, mires d'analitzar amb més profunditat certs fets
que consideres que, des dels mateixos inicis de la novel·la, s'hi
fan presents, de manera ben gràfica, com a mostra evident de la
permanència de la rebel·lió i la lluita sense defallença al llarg
de la història de la humanitat.
Si
més no, pel que fa a l'indret del planeta que mal anomenam món
occidental.
Em
sembla que pretens establir una relació directa de continuïtat
entre aquelles revoltes que fan els esclaus de l'imperi romà,
liderats per Espàrtac, passant per tots aquells rebels que
s'enfronten a les fogueres inquisitorials, per les sectes cristianes
que s'enfronten a la burocràcia eclesiàstica, pels comuners de
Castella o pels agermanats de València i les Illes, fins que arribes
a tocar més de prop la lluita resistent que determinades formacions
polítiques aixequen, enardides, davant l'intent de reforma del règim
franquista i davant d'uns pactes signats per una esquerra que
claudica en els seus principis més genuïns.
Amb
la lectura pausada i atenta que vaig fent-ne, m'adon que consideres
aquests fets darrers com la «tancada d'una trampa veritable» que
serveix per iniciar una etapa nova, diferent, planificada
conjuntament pels homes més desperts del franquisme i pels
sectors més oportunistes de les esquerres espanyoles.
Una
cosa que comporta i que duu com a conseqüència lamentable haver de
silenciar aquells altres partits polítics que rebutgen pactes amb
franquistes, i que són enviats a les catacumbes de
l'extraparlamentarisme més rigorós, neutralitzant i paralitzador.
T'he
de dir que aqueixa novel·la teva m'impressiona tant per la força de
l'argument com per la seva estructura. Al meu mode de veure, hi
combines a la perfecció l'acció de tota una sèrie de personatges
que ens ajuden a aprofundir en el món cultural i polític dels anys
70 del segle passat.
M'arriba
molt endins, jo que en faig part a l'hora d'enllestir els meus
estudis superiors, el teu quadre excel·lent que reflecteix com era
la generació alletada en les idees del Maig del 68...
És
a partir d'aquest moment, que em ve al cap fer-te una sèrie de
preguntes, que m'agradaria que ens poguessis contestar, ara que
presentam aqueixa novel·la teva aquí, davant d'aquest públic que
s'ha volgut fer-hi present...
Dissabte, 14 de juny de 2014, com en totes les presentacions anteriors -tant a Palma com a la Part forana de Mallorca- ben acompanyat pel cantaire Agustí Baró i per l'escriptor pobler Miquel López Crespí, vaig presentar l'edició segona de "Gloses meves" a la institució pública mossèn Antoni M. Alcover, a la ciutat de Manacor.
Amb la col·laboració valuosa de qui n'és l'ànima i creadora, la manacorina M. Magdalena Gelabert, poguérem comptar amb les instal·lacions i els equipaments magnífics de què disposa la institució cultural.
Gràcies a la labor desplegada per Joan Barceló i per Joan Bonet, també vàrem poder veure'ns acompanyats de nombrosos membres d'Amics del Seminari que s'hi volgueren sumar.
Si a tot això, hi afegim la gent nombrosa de Manacor -entre familiars directes, amistats i coneixences- val a dir que la sala estava ben plena i ocupada durant l'acte de presentació d'aquest primer llibre meu, en la seva edició segona.
Les actuacions musicals de n'Agustí i les intervencions explicatives d'en Miquel precediren la meva intervenció breu, amb la qual vaig voler fer avinent els motius que m'han duit a publicar aquestes "Gloses meves": d'una banda, el conreu escrit i rimat de la nostra estimada llengua catalana; i, de l'altra, la voluntat de contribuir a obtenir recursos econòmics destinats a entitats que tracten pacients d'alzhèimer i d'altres demències. Com és el cas de l'entitat poblera "Llar de Memòria", a la qual van destinats tots els doblers que s'hi recaptin.
Ja falten pocs dies perquè presentem el llibre "Gloses meves" a sa Pobla.
Gràcies a la col·laboració entusiasta de membres de l'Obra Cultural Balear poblera, i les facilitats atorgades per l'Ajuntament, tendrem l'oportunitat de fer ús de les instal·lacions de sa Congregació - Espai Jove.
Ens agradarà ben molt veure-t'hi, DIVENDRES, 4 D'ABRIL DE 2014, A LES 19:15 HORES.
Participarem en l'acte de presentació del llibre un/a representant de l'OCB de sa Pobla, n'Agustí Baró (qui ens cantarà unes cançons a la guitarra), l'escriptor pobler Miquel López Crespí (qui presentarà l'autor) i jo mateix (que miraré de recitar-hi algunes gloses).
Esperam passar una estona agradosa, d'uns 55 minuts de durada.
Al final de l'acte, signaré exemplars de llibres, que es podran adquirir allà mateix (15 euros).
Tots els guanys que se'n treguin, amb la venda d'aquest llibre, aniran a parar a Llar de Memòria, l'entitat poblera que es dedica a atendre pacients i familiars amb la malaltia d'alzhèimer o d'altres demències.
Comptam amb la teva presència, la teva participació i la teva col·laboració.
AGRAIREM BEN MOLT QUE SE'N FACI DIFUSIÓ I QUE ES CONVIDI ALTRA GENT A ACUDIR-HI!
És una pràctica
literària que li ve de lluny. Tot i que, durant els darrers quinze
anys de la seva vida, s'hi ha dedicat amb una mica més d'intensitat.
Cercant cercant, se n'arriben a trobar -entre aquelles que fa al
Seminari Diocesà de Mallorca, amb el repetitiu “dòmine, dòmine,
dòmine, dòmine”- algunes que elabora l'any 1956. És a dir,
gairebé seixanta anys enrere, quan fa el primer curs d'Humanitats, a
l'edat d'11.
Des de sempre admira la
gent capaç d'improvisar, partint de dues o poques paraules, un
combat de picat que es pot perllongar durant hores. Fins ara, mai no
se n'ha sentit capaç, de fer-ho, ni en públic ni en privat. Sí que
li agrada posar-se a escriure, tot quant li ve al cap i a la memòria,
mirant de fer-ne algun glosat que pot tenir motius i orígens molt
diversos.
Per això, de tant en
tant, li passa pel cap entretenir-se a fer jocs de paraules amb
aquesta casta de composició popular rimada.
Moltes més ganes li
n'entren, quan, anys després, té l'oportunitat d'escoltar i llegir
gloses tan sucoses com les que elabora el bon amic i company de
lluites cíviques, polítiques i pastorals, Jaume Santandreu i
Sureda.
O quan assisteix a alguna
d'aquelles trobades en què el mestre glosador llorità, Felip Munar
i Munar, secretari de l’Associació Cultural Glosadors de Mallorca,
n'hi amolla de les seves i incita també a fer-ne, a tots els
assistents.
O quan té l'oportunitat
d'escoltar i atendre les explicacions de mestres glosadors més joves
encara, com són ara Mateu Matas “Xurí” o Macià Ferrer “Noto”,
experts en la improvisació, artistes en l'ús de la paraula oral,
compositors aguts de gloses i de dècimes que recullen la tradició
transmesa per via oral de generació en generació, a Mallorca, a
Menorca i arreu dels Països Catalans.
Els tallers i seminaris
intensius de glosa improvisada que fan aquests mestres glosadors
joves li deixen bona empremta, ben marcada en aquest àmbit de la
tradició popular.
Però, sobretot sobretot,
li entren ganes de fer gloses quan veu i escolta amb quina facilitat
aquells altres vells mestres glosadors, pagesos de soca-rel, es
dediquen a escampar a tots vuit vents del món i de la bolla, com qui
no fa res, milers i milers de versos que els brollen a barrumbades
per les seves gargamelles mig escanyades de tant parlar i cantar:
Madò Antònia Buades Vallespir, Guillem d'Efak “Cremat”,
Bartomeu Crespí “Pobler”, l'amo Antoni Socias Simonet “Teuler”
(“Pobler”), Rafel Roig, Jaume Juan, En Planisi, Es Carritxoner...
N'aprèn moltes dades que
l'ajuden a tenir clares les nocions més elementals. A tenir ben
pensat allò que es vol dir. A començar mentalment amb el primer i
el darrer vers, intercalant-hi els altres dos. A fer-ne la rima
composta de set síl·labes, etc. Arriba a veure clar i català que
la pràctica terrena -més que la inspiració celestial- ho fa
gairebé tot!
No pot passar per alt,
tampoc, les seves arrels arianyeres. D'on recorda, amb tendresa
particular, les gloses i cançons que, de petit, escolta declamar a
sa mare, a la seva padrina, al seu padrí, a oncles i ties de la vila
mallorquina d'Ariany.
Què vol expressar amb
els seus escrits? Quina intenció tenen aquestes gloses?
Aquest recull de “Gloses
meves” arreplega moments i temes recurrents en la vida de l'autor,
com són ara Nadal, Cap d'Any, Reis, Sant Antoni o Sant Sebastià
-una mesada llarga seguida amb esdeveniments festius, quan acaba i
quan comença el calendari convencional nostre-.
La mort o l'aniversari
commemoratiu d'una persona, amiga o familiar, també n'és un segon
motiu que l'empeny a asseure's a la taula i redactar el que li
ofereix la malifeta ocorreguda, coneguda o viscuda i patida de més a
prop; com també l'esdeveniment digne de ser celebrat amb alegria.
Finalment, una tercera
font d'inspiració glosadora és la que més intensament li raja dins
l'enteniment. Quan, adonant-se de situacions que no li agraden i que
vol veure-les canviades, transformades, mira de dir-ho en veu alta i
per escrit.
Hi entren de ple certs
processos electorals en què participa com a polític nacionalista
d'esquerres, tant a l'àmbit local, com autonòmic, com estatal, com
europeu; onades migratòries africanes, advertides del perill que els
comporta venir-se cap a Europa; lluites contra la incineradora de Son
Reus; polítiques de gent acomodada al sistema; actes violents
escampadors del terror; personatges i col·lectius que pateixen les
males conseqüències del sistema injust que ens ofega; a favor de
polítics republicans i d'esquerres, com el batle Emili Darder; de
grups lluitadors en defensa de la nostra llengua i la nostra cultura;
de la revolta agermanada; de la construcció de la nació catalana
sencera...
Festa i lluita, vida i
mort, joia i pena, vet ací la mitja dotzena de femelles estel·lars
a les quals el glosador mira d'adreçar l'atenció i girar la ullada,
amb eixes gloses que arreplega ací mateix, en aquests fulls, per
primera vegada en sa vida.
Miquel López Crespí,
escriptor
(a la presentació de
l'edició segona, a la sala 1 de CineCiutat, el 05-03-2014)
Després d'unes presentacions de l'edició primera de "Gloses meves" (a AFAM i a LLAR DE MEMÒRIA, dedicada a la malaltia d'alzhèimer), a la fi, arriba l'hora de fer-ne la presentació pública de l'EDICIÓ SEGONA!
Amb això, es compleix el meu desig que es faci a la Sala 1 de CineCiutat, al centre cultural s'Escorxador, de Palma, gràcies a la gentilesa dels seus màxims responsables.
DIMECRES, 5 DE MARÇ DE 2014, A LES 19 HORES n'és la cita, a la qual m'agradaria que concorregués molta gent, coneguda, amiga, familiar.
Més que res, perquè hi col·laboren els bons amics Agustí Baró Bauló, Magdalena González Crespí i Miquel López Crespí. Un artista, músic, internauta, el primer. La creadora de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, la segona. I l'escriptor més prolífic amb què compten els Països Catalans, el tercer.
Esper i desig que, amb la publicitat que se n'ha fet a les xarxes, la gent se n'hagi pogut assabentar i s'hi pugui fer present la que en tengui ganes.
A la web de CineCiutat -en català- - en castellà
Vet ací un esdeveniment programat per a DIMECRES, 5 DE MARÇ, a la Sala 1 de CineCiutat, al centre cultural s'Escorxador, Palma. T'hi esper, a tu i a qui vulgui acompanyar-te!
Vet ací la informació relacionada amb la presentació de "Gloses meves" a la Sala 1 de CineCiutat, DIMECRES, 5 DE MARÇ DE 2014, A LES 19 HORES, en sessió oberta a tothom que en tengui ganes...
Vet ací l'esdeveniment anunciat a Facebook, sobre la presentació del llibre “Gloses meves” a la Sala 1 de Cine Ciutat, DIMECRES, 5 de març de 2014, A LES 19 HORES, en sessió oberta a tothom...
Siguem els que siguem, es presenta una bona vetlada, que pot resultar ben agradosa...
Se m'acaba de comunicar que "avui surt el llibre com a novetat i el posam a disposició de les llibreries de Mallorca per la seva venda..."
Una setmana abans de la feta, m'arriba la informació relacionada amb la presentació del llibre "Gloses meves", en la seva edició segona feta a Mallorca, segons el programa elaborat per la distribuidora, PALMA DISTRIBUCIONS, SL.
PRESENTACIÓ DE LA SEGONA EDICIÓ DE “GLOSES MEVES”
D’EN
CECILI BUELE I RAMIS
LLOC: CINE CIUTAT (PALMA)
C/
Emperadriu Eugènia, 6
07010
Palma, Illes Balears
DIA: 5 DE MARÇ DE 2014 HORA: 19:00 A 20:30
VENDA
LLIBRES: 19:15 A 20:45 PVP: 15,10€
El
proper dimecres 5 de març de 2014 tindrà lloc a la sala _?_ del
Cine Ciutat de Palma de Mallorca, la presentació de la segona edició
del llibre GLOSES MEVES, de l’autor Cecili Buele i Ramis, un
recull de gloses que arrepleguen moments i temes recurrents en la
vida de l’autor.
2. PRESENTACIÓ
LLIBRE – AUTOR – Durada 30 minuts Breu
introducció del llibre i de l’autor a càrrec de na Magdalena
González i Crespí, presidenta de Fòrum Musicae i fundadora del Cor
i l’Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans. Persona
molt compromesa amb la cultura. Per la seva tasca incansable de
recerca i difusió del patrimoni musical d’arreu dels països de
parla catalana ha rebut els premis Jaume I de la Franja de Ponent
(2006), Obra Social Caixa Sabadell (2009), Josep Maria Llompart de
l’OCB (2009), Jaume II del Consell de Mallorca (2010) i el d’Acció
Cívica de la Fundació Carulla (2010).
Breu
introducció del llibre i de l’autor a càrrec d’en Miquel López
Crespí, (Sa Pobla, 1946) novel·lista, dramaturg, poeta,
assagista, escriptor i historiador mallorquí. Ha guanyat els més
prestigiosos premis literaris de poesia, novel·la, contes, teatre i
narrativa juvenil, lliurats als Països Catalans i al Principat
d’Andorra.
A finals del mes de desembre de 2013, assistesc amb molt d'interès a la conversa que mantenen, al pati de Can Lliro, a Manacor, d'una banda, l'escriptor Miquel López Crespí i, de l'altra, el president d'Esquerra Mallorca, el polític Joan Lladó Binimelis.
El tema resulta ben interessant: “El sobiranisme d'esquerres a les Illes”.
La trobada ve motivada pel fet que Esquerra Republicana, des de fa mesos, manté contactes amb representants de MÉS per Mallorca, el projecte plural, ampli, que representa l’espai polític d’esquerres, sobiranista i ecologista de Mallorca.
Originalment integrat per PSM-Entesa i IniciativaVerds, no s'han estalviat passes perquè també s'hi integri Esquerra Republicana.
En quatre converses breus, es parla sobre aquests quatre assumptes, que romanen enregistrats en aquests 4 vídeos breus:
(1) Els motius d'Esquerra Republicana per integrar-se dins MÉS
(2) Amb el PSM, acords fàcils o difícils?
(3) Esquerra? Esquerra Republicana? Esquerra Republicana de Catalunya...?
