Miquel López Crespí presenta a ca s'Artiller, Muro, dues novel·les seves

PRESENTACIÓ DE «JOC D'ESCACS» I «ALLÒ QUE EL VENT NO S'ENDUGUÉ», LES DUES DARRERES NOVEL·LES DE L'ESCRIPTOR POBLER MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ, A L'ESPAI DE DIÀLEG CA S'ARTILLER, DE MURO (27 DE MAIG DE 2018)


Diu el cartell anunciador d'aquest acte a Muro, que diumenge, 27 de maig de 2018, a les 19:30 hores, a ca s'Artiller, l'escriptor pobler MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ explicarà les seves dues darreres novel·les: Joc d'escacs i Allò que el vent NO s'endugué.



Primerament, això vol dir que n'ha fet més de dues, de novel·les, no? Si aquestes són les dues darreres, segur que n'hi ha moltes d'altres més, fetes abans. Si les comptàssim totes, en podríem fer un bon enfilall, d'un bon grapat de desenes...

En segon lloc,això també vol dir que és ell, l'autor qui n'ha d'explicar l'obra feta per ell. Amb la nostra intervenció, la d'en Jaume i la meva, hem de mirar d'aconseguir que les expliqui ell mateix. Estam procurant fer-ho.

Finalment, m'he preparat unes quantes preguntes que tenen a veure amb totes dues novel·les, la que duu per títol JOC D'ESCACS, i la que porta un nom tan expressiu com aquest: ALLÒ QUE EL VENT NO S'ENDUGUÉ. Unes preguntes que intentaré aconseguir que en Miquel les vagi responent de la manera millor possible.

També hem volgut que quedassin enregistrades les imatges, els sons i les veus d'aquesta trobada en aquest espai de diàleg, que tan ben muntat manté el bon amic JORDI CLOQUELL NOCERAS. I, per això mateix, comptam amb un tècnic tan ben qualificat com n'AGUSTÍ BARÓ. Així, els qui no hagin pogut venir i vulguin saber-ne dades, disposaran d'un mitjà audiovisual.



Totes dues novel·les fan al·lusió explícita i directa, o implícita i indirectament, a les quatre darreres dècades que hem viscut, i expliquen certs aspectes d'allò que estam vivint suara mateix a l'interior d'un estat europeu com l'espanyol, constituït en monarquia borbònica. És en aquest àmbit on l'escriptor pobler, no només escriu el llibre, sinó que també situa clarament aquestes dues novel·les seves que, més que novel·les històriques, vénen a ser «novel·les-testimoni», que contenen un contingut testimonial molt fort.

Amb una paraula, vull començar demanant-li, amb una sola paraula:




1) IMPRESSIÓ. Ens pots dir quina ha estat la teva primera impressió, en veure aquest espai de diàleg de CA S'ARTILLER, a Muro?

2) VENGUDA. No hi havies estat mai, aquí? Vols dir que és la primera vegada que hi véns? Fas comptes de tornar-hi, perquè t'hi puguem veure altres vegades?

3) ESCRIPTOR. Abans d'entrar en el fons de la qüestió, que no estaria bé que fessis una breu presentació d'aquest escriptor pobler, que va nàixer, com aquell qui diu, a quatre passes d'assuquinetes mateixes, i que avui és present a aquesta vila tan propera, la de Muro: LA BREU PRESENTACIÓ A MURO D'UN ESCRIPTOR POBLER QUE NOM MIQUEL LÓPEZ CRESPÍ.

4) MATÈRIA. Aquest escriptor pobler escriu molts de llibres, sobre moltes i molt diverses matèries. Però n'hi ha una, de matèria, que podríem dir que apareix a tots els teus llibres, al principi o al final o a la meitat, però sempre hi surt: PER QUÈ T'HI HAS DEDICAT TAN INTENSAMENT, A TRACTAR EN PROFUNDITAT CERTS ASPECTES I EFECTES DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA a Mallorca?

5) RUPTURA. A l'origen de la teva dedicació a l'ofici d'escriptor, a més de voler representar una ruptura estètica amb el passat, mirant de trobar un nou codi narratiu subversiu contra el feixisme, també mires de manifestar la teva ruptura personal contra la societat burgesa que ens esclafa i manipula. Què ens arribes a detallar, a les teves dues obres, sobre La teva militància ACTIVA en organitzacions anti-feixistes i anti-capitalistes?

6) POLÍTICA. Amb la teva experiència pràctica com a escriptor, què ens pots dir sobre la relació que has arribat a destriar entre literatura i política? Es tracta d'un binomi inseparable? Sembla més clar que l'aigua cristal·lina de la platja des Trenc, que es pot fer política sense saber fer literatura. La pregunta que em ve al cap és aquesta altra: es pot saber fer literatura sense fer política?

7) ARISTÒTIL. Torn a rellegir-lo aquestes dies. Què et sembla aquesta idea que propugna el filòsof grec del segle IV abans de Crist, quan afirma que «l'ésser humà, com a animal polític que és, no ha d'assumir passivament que un altre ésser humà li'n prengui la tasca, de ser-ho».
8) CORRUPCIÓ. Ets d'aquells escriptors que consideres que la corrupció és inherent a l'exercici d'un càrrec públic institucional, de manera que consideris, com diu aquell, que ENS GOVERNEN DELINQÜENTS?




9) CRÍTICA. La crítica social a la teva literatura novel·lística: quan et poses a escriure una novel·la, i, sobretot, quan l'has acabada d'enllestir, podem pensar i creure que tens present dins del teu cap la crítica ferotge cap a determinats elements de la nostra societat autoqualificada de democràtica: sindicats, partits polítics, moviments socials, comportaments i costums religiosos, etc.?

10) DEMOCRÀCIA. Com a autor d'aquestes dues novel·les, ets dels qui creuen i pensen que hores d'ara vivim en democràcia, o més tost t'inclines a pensar i creure que tenen més raó que un sant aquells que manifesten clarament que «LI DIUEN DEMOCRÀCIA I NO HO ÉS»?

11) MEMÒRIA. Qualcú podria veure en aquestes dues obres teves l'intent de mantenir viva la memòria, sobre determinats fets que es van diluint i fonent al discórrer inexorable dels anys. Pretens, amb amb aquestes dues novel·les teves, contribuir al fet que no s'oblidi mai la traïció de les formacions polítiques d'esquerres, a aquesta Mallorca nostra?




CLOENDA. En agrair-te tot quant ens has dit avui, què més hi vols afegir?