Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Europa 2012. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Europa 2012. Mostrar tots els missatges

dijous, 19 de juliol del 2012

Ara ho entenc: el PP balear no sap llegir en català!

Amb nota de premsa datada el 18 de juliol de 2012 (76 anys després de l'aixecament militar contra la República), la portantveu adjunta del Partit Popular de les Illes Balears, Margalida Durán, dóna mostres més que evidents que, tot i esser-ne diputada i portantveu parlamentària, no sap llegir allò que escriuen en català els membres de l'intergrup parlamentari europeu ”Traditional National Minorities, Constitutional Regions and Regional Languages”.

Cosa que pot fer tothom que vulgui, passant el ulls per damunt d'aquest escrit!

Idò, què vos pensau? Ara resulta que la gent normal veu bellumes, quan llegeix una carta ben escrita en català que prové del Parlament Europeu! Un escrit que porta el logo del Parlament Europeu, la signatura de vicepresidents d'un intergrup parlamentari i el suport d'eurodiputats de tots els grups parlamentaris (manco el PPE), no té cap valor oficial per al Partit Popular de les Illes Balears...

Que hi creuen, de poc, en la participació democràtica, aquesta genteta del PP balear que ens governa, administra i representa tan malament...

Que no, que no n'està gens ni mica ben assabentada aquesta genteta del PP balear que ens governa, administra i representa tan malament! La trobada a què fa referència no va ser duita a terme a la seu parlamentària de Brussel·les, sinó a la d'Estrasburg!

Jo hi era, i en vaig traure moltes imatges fefaents de la feta!

Si allò que sé, senyora Durán, ho exposau tan malament, ja em direu què no hem de pensar d'allò que ens deis i no sabem...

Si, com diu la portantveu del PP balear que ens governa, administra i representa tan malament, l'intergrup del Parlament Europeu Traditional National Minorities, Constitutional Regions and Regional Languages, (que convida gent de Mallorca perquè el 14 de juny de 2012 presenti a Estrasburg el cas de la discriminació del català a les Illes Balears), ara resulta que no és cap òrgan oficial del Parlament Europeu, em deman i es pot demanar tothom: què hi pinten i què hi fant tants d'eurodiputades (15) i eurodiputats (28) de tots els grups parlamentaris reunits (53 eurosenyories reunides dins d'una sala de l'edifici parlamentari europeu)?

També ens podem demanar què hi deuen fer els 16 membres del PP que ens governa, administra i representa tan malament arreu d'Europa (per cert, absents durant la reunió esmentada)?:

Edit Bauer (Eslovàquia),
Simon Busuttil (Malta),
Herbert Dorfmann (Itàlia),
Michael Gahler (Alemanya),
Kinga Gál (Hongria),
Ádám Kósa (Hongria),
Alain Lamassoure (França),
Alajos Mészáros (Eslovàquia),
Angelika Niebler (Alemanya),
Alojz Peterle (Eslovènia),
Bernd Posselt (Alemanya),
György Schöpflin (Hongria),
Csaba Sógor (Romania),
László Surján (Hongria),
László Tökés (Romania)
i Milan Zver (Eslovènia)?

Se suposa que, quan hi acudeixen, hi deuen fer alguna casta de feina política parlamentària, més o manco valuosa, en ocupar la seu del Parlament Europeu a la ciutat francesa d'Estrasburg!

O només hi van a prendre el cafetet i els piscolabis que s'hi serveix?

dimarts, 17 de juliol del 2012

Parlament balear vol atacar, Parlament europeu vol defensar la llengua catalana

És bo saber que, precisament un dia abans que el Parlament de les Illes Balears decideixi de llevar suports a la llengua catalana -a proposta del Partit Popular que n'ostenta la majoria-, des del mateix Parlament Europeu, -mitjançant l'intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües-, se'n demana una rectificació:

Que no es modifiqui la Llei de la funció pública, que es vetlli i treballi per la igualtat lingüística entre castellà i català, i que es retorni al consens matengut durant dècades sobre aquest assumpte.

Nombrosos mitjans de comunicació se'n fan ressò, de la informació que facilita l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, a través de les seves portaveus Maria Antònia Font i Magda González, respectivament:

  1. Blog Sóc un rodamón: Ara ho entenc: el PP balear no sap llegir en català!
  2. Lavozdebarcelona.com: El catalán deja de ser obligatorio para trabajar como funcionario en Baleares con numerosas excepciones. Seguirá siendo un requisito para los docentes, el personal de atención al público, y los puestos de ‘características especiales’ en que ‘se motive que es imprescindible exigirlo’./li>
  3. El País: El PP recorta el peso oficial del catalán en Baleares. Ya no será necesario conocer la lengua para ser funcionario
  4. Menorca.info: El PP niega que Bruselas exija retirar la Ley de Función Pública. La portavoz adjunta de la formación asegura que el catalán continúa siendo un requisito para acceder a la Administración, salvo en algunas excepciones
  5. Menorca.info: El catalán ya no es requisito para acceder a un empleo público. El Parlamento Europeo remitió un documento solicitando al presidente del Govern la retirada del proyecto de modificación de la norma para no atacar los derechos de los catalanoparlantes
  6. El Triangle: Centenars de persones protesten davant el Parlament contra la llei que margina el català a les Illes. El PP ignora la pressió social, el rebuig de l'oposició i la demanda de l'Eurocambra i tira endavant la nova Llei de la funció pública, un atac directe contra la llengua que fa saltar pels aires al consens de tres dècades en matèria lingüística
  7. Neva dins el vidre: Europa intervé en el conflicte lingüístic a les Balears. Acció al parlament europeu en defensa del català
  8. VilaWeb: El català, llengua de segona a les Illes. El Parlament aprova la modificació de la llei de la funció pública, enmig de protestes al carrer
  9. Agència Catalana Alternativa de Notícies: Al parlament la llei feixista del PP que arracona el català
  10. Diari de Balears: El PP fa retrocedir 26 anys el català a Balears. Els populars trenquen el consens lingüístic a les Illes amb l’aprovació en el Parlament de la modificació de la Llei de funció pública. Antoni Pastor hi votà en contra
  11. llibertat.cat: El Parlament Europeu es posiciona a favor del català a les Illes. A través d'una carta en català dirigida al Govern de les Illes Balears, el Parlament Europeu demana a Bauzá que rectifiqui la seva política lingüística regressiva
  12. Viquinotícies: El Parlament Europeu demana a Bauzá que retiri la modificació de la funció pública
  13. llibertat.cat: El PP margina el català a les Illes per accedir a l'Administració. Aquest vespre continuaran les mobilitzacions davant dels Ajuntaments
  14. normalització.cat: Tram final de la modificació de la funció pública contra el català al parlament balear
  15. directe.cat: El PP de les Illes confirma el genocidi contra la llengua catalana. Sánchez Camacho avala els seus correligionaris de les Illes abstenint-se a la concessió de la Medalla d’Or del Parlament de Catalunya a Òmnium. El PP segueix amb la persecució contra la llengua catalana per terra, mar i aire, primer al País Valencià, a la Franja, a les Illes i al Principat i avui s’ha consolidat la persecució a les Illes amb la modificació de la Llei de la Funció pública. El nou redactat rebaixa la llengua catalana de requisit a mèrit per accedir a l'Administració o ocupar-hi un lloc de treball i introdueix la possibilitat que els topònims de les Illes Balears tinguin forma oficial en català i en castellà.
  16. tribuna.cat: Siurellada al Parlament a favor de la llengua pròpia. Aquest dimarts 17 de juliol l'Obra Cultural Balear (OCB) ha convocat una siurellada popular davant el Parlament de les Illes Balears, amb motiu de la votació de la reforma de la Llei de Funció Pública, que modifica la Llei de Normalització Lingüística i elimina el dret dels mallorquins a adreçar-se en català a l'administració pública.
  17. europapress: El catalán deja de ser un requisito para convertirse en un mérito. El Parlament aprueba la Ley de Función Pública que para PSIB y PSM supone "la rebaja del catalán a lengua prescindible"
  18. ciutat.es: El Parlamento europeo pide a Bauzá que "rectifique y retire" la modificación de la Ley de Función Pública. Su Presidente invita a no acatarla
  19. Diari de Balears: Alguns eurodiputats demanen a una carta a Bauzá que rectifiqui els seus atacs al català
  20. VilaWeb: El Parlament Europeu demana a Bauzá que retiri la modificació de la funció pública. El commina a vetllar i treballar perquè la llengua catalana, pròpia de les Illes, aconsegueixi 'la plena igualtat jurídica i social amb el castellà'
  21. Blog Sóc un rodamón: Estirada d'orelles del Parlament Europeu al president del Govern de les Illes Balears
  22. Naciodigital: L'Eurocambra estira les orelles a Bauzá pel català. "Retorneu al consens que durant més de 26 anys s'ha mantingut a les Illes", li reclama
  23. La voz libre: El Parlamento europeo pide a Bauzá que "rectifique y retire" la modificación de la Ley de función pública
  24. Expansión: El Parlamento europeo pide a Bauzá que "rectifique y retire" la modificación de la Ley de función pública
  25. Europapress: El Parlamento europeo pide a Bauzá que "rectifique y retire" la modificación de la Ley de función pública

dilluns, 16 de juliol del 2012

Estirada d'orelles del Parlament Europeu al president del Govern de les Illes Balears

M'imagín que, com a presumpte bon demòcrata, el president del Govern de les Illes Balears, senyor José Ramón Bauzá Díaz, farà més cas del que se li demana des del Parlament Europeu que no del que se li imposa vés a saber tu des d'on! O no?

Molt a punt ha arribat la carta del Parlament Europeu, -fruit de la compareixença de l’STEI Intersindical i l’Assemblea de mestres i professors en català dia 14 de juny passat-, dirigida al President del Govern de les Illes Balears, José Ramón Bauzá.

La màxima institució democràtica europea, de representació directa, en una acció sense precedents intervé davant un conflicte lingüístic d’aquesta naturalesa.

Els Eurodiputats, al document exposen que:

1. Tenen coneixement de la vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana a les Illes Balears

I li demanen que:

2. Rectifiqui la seva política lingüística regressiva

3. Retiri la modificació de la llei de funció pública que modifica també la llei de NL

4. Compleixi la responsabilitat, i el mandat, que li atorga l’Estatut d’Autonomia de vetllar i treballar per la plena igualtat jurídica i social del català amb el castellà.

5. Retorni al consens que garanteix la cohesió social

És important destacar que aquest document ha arribat al president del Govern de les Illes Balears, íntegrament, i només, en català. Aquest gest respon a la voluntat explícita per part del Parlament Europeu de fer suport a la llengua i cultura catalana. No oblidem que el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, n’és un gran admirador.

Passi el que passi a la votació de demà, volem recordar a la ciutadania que tot és a les nostres mans i sempre tenim el recurs de NO ACATAR.

Més informació M. Antònia Font, STEI Intersindical 619783884 i Magdalena González, Assemblea de mestres i professors en català 607753674

De manera insòlita, la carta del Parlament Europeu duu la signatura dels dos vicepresidents de l'intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües, FRANÇOIS ALFONSI (França, Partitu di a Nazione Corsa, ALE) i CSABA TABADJI (Hongria, Magyar Szocialista Párt, S&D)

Té també tot el suport d'eurodiputades i eurodiputats de tres grups parlamentaris:

1) l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates -S&D-: RAIMON OBIOLS (Catalunya, Partit Socialista Obrer Espanyol), MARIA BADIA (Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya), TERESA RIERA (Illes Balears, Partit Socialista Obrer Espanyol);

2) d'Els Verds/Aliança Lliure Europea (ALE): RAÜL ROMEVA (Catalunya, Iniciativa per Catalunya Verds), ANA MIRANDA (Galícia, Bloque Nacionalista Galego), CATHERINE GRÈZE (França, Europe Écologie), JILL EVANS (Regne Unit, Plaid Cymru - Party of Wales);

3) de l'Aliança dels Demòcrates i Liberals (ALDE): IZASKUN BILBAO (País Basc, Partit Nacionalista Basc), IVO VAJGL (Eslovènia, ZARES-Nova Politika ), TATJANA ZDANOKA (Letònia, Par cilvēka tiesībām vienotā Latvijā), RAMON TREMOSA (Catalunya, Convergència Democràtica)

dimarts, 3 de juliol del 2012

Massa poc ressò d'una bona notícia per als Països Catalans

Què pocs enllaços he trobat fins ara, que portin a difondre una notícia que, des del meu punt de vista modest, té la seva importància arreu dels Països Catalans.

El president del Parlament Europeu, el socialdemòcrata alemany MARTIN SCHULZ, ha enviat la seva resposta escrita a la carta que li adreçà l'escriptor i literat català JAUME CABRÉ, qui li demanava que paràs esment a la visita que havien de fer al Parlament Europeu dues mallorquines, en defensa de la llengua catalana.

El president SCHULZ ha respost, EN CATALÀ, a l'escriptor i literat CABRÉ! S'ofereix a impulsar-ne la defensa!

Si qualcú en trobàs més, li agrairia que m'ho fés a saber.

Alguns dels pocs enllaços trobats sobre el ressò d'aquesta notícia a certs mitjans de comunicació:

  1. El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, es fa ressò de la defensa del català que l’STEI i l’Assemblea de Mestres i Professors dugueren al parlament d'Estrasburg el 14 de juny - Tribuna Mallorca - 03-07-2012
  2. El president del Parlament Europeu respon en català a l'STEI-i. "Balears necessita ser rescatada per la Comissió Europea de les desigualtats lingüístiques", assegura el sindicat - Diari de Balears – 02-07-2012
  3. "Les Balears necessiten ser rescatades... per la comissió europea de les desigualtats lingüístiques!" - RacoCatala - 03-07-2012
  4. Polémica lingüística. El Parlamento Europeo apoya el catalán. El Presidente del Parlamento Europeo ha contestado la petición de defensa del STEI-i en catalán para mostrar su apoyo - Diario de Mallorca – 02-07-2012
  5. Balears: El president del Parlament Europeu respon en català a l'STEI-i - RàdioCatalunya.cat – 02-07-2012
  6. El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, es fa ressò de la defensa del català que l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors de les Illes duen al Parlament d'Estrasburg dia 14 de juny - Enllaçats pel català – Facebook - 02-07-2012

Dos suports molt valuosos per a la defensa del català a les Illes Balears!

Quan encara no fa ni un mes que la seu de l'STEI-i, a Palma, es convertia en l'indret on s'informava públicament sobre l'anada imminent de dues valentes dones mallorquines al Parlament Europeu, s'acaben de fer públics dos suports de valor incalculable.

Magda González, de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, i M. Antònia Font, de l'STEI-i, s'havien proposat d'arribar fins a la seu parlamentària europea d'Estrasburg. Volien denunciar-hi els atacs a la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, que hi infligeix el Govern presidit per José Ramón Bauzá Díaz, del Partit Popular; i la vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana insular.

Com estava previst, hi varen intervenir totes dues dia 14 de juny, davant de l'intergrup parlamentari europeu “Traditional National Minorities, Constitutional Regions and Regional Languages”.

Mentre romanien a l'espera d'obtenir-ne respostes i resultats concrets, s'acaben de fer públics dos suports força valuosos, que vull mirar de recollir en aquest blog, de la millor manera possible.

Crec que paga la pena de fer-ho!

D'una banda, l'escriptor i literat català Jaume Cabré. Quan s'assabenta d'aquesta iniciativa mallorquina, hi vol donar suport ple. I ho fa mitjançant una carta que adreça a títol personal al mateix president del Parlament Europeu, Martin Schulz.

JAUME CABRÉ I FABRÉ (Barcelona, 1947), llicenciat en Filologia Catalana, catedràtic, membre de l'Institut d'Estudis Catalans, escriptor, guionista televisiu i cinematogràfic, literat, novel·lista, etc. manté molt bona relació amb MARTIN SCHULZ, com queda reflectit a la trobada recent entre tots dos a Barcelona.

Quan Jaume Cabré s'assabenta que les dues valentes dones mallorquines volen accedir al Parlament Europeu, a defensar-hi la llengua catalana, no dubta a donar-los tot el seu suport, i signa un escrit, redactat en francès, que tramet al president Schulz:

"Subject: La langue catalane aux Îles Baléares 
M. Martin Schulz  
Président du Parlement Européen  
Bruxelles  
Monsieur le président,  
Je vous adresse cette lettre en soutien de la visite au Parlement Européen d'une représentation d'enseignants et de sindicalistes de l'éducation des  Îles Baléares, qui ont été invités par l'Intergroupe "TRADITIONAL NATIONAL  MINORITIES, CONSTITUTIONAL REGIONS AND REGIONAL LANGUAGES".  
Cette visite aura lieu le prochain 14 juin.  
Ils veulent faire parvenir aux membres du Parlement leur préoccupation et le  profond malaise de la société des Îles Baléares devant les mesures qui ont  été adoptées récemment par le Gouvernement Autonome du Partido Popular  contre la langue catalane, son apprentissage et son utilisation comme langue  officielle en tant que langue propre du territoire d'après le Statut  d'Autonomie des Îles Baléares. Ce sont des mesures qui, selon l'avis des  juristes et sociolinguistes qui suivent l'évolution de notre langue, peuvent  impliquer une forte regression du Catalan, historiquement minorisé dans ce  territoire.  
Je vous serai donc reconnaissant de bien vouloir prêter votre attention à  cette demande et d'essayer de favoriser, autant que vous pourrez le faire,  une évolution positive du respect envers la langue catalane aux Baléares.  
Je vous prie d'accepter, Monsieur le président, ma considération la plus  distinguée.  
Jaume Cabré”

El suport de Jaume Cabré a la iniciativa mallorquina no pot ser més explícit ni més ferm! Demana expressament al president del Parlament Europeu, Martin Schulz, que pari esment a la visita mallorquina que vol expressar la preocupació i el malestar social profund provocat per les mesures del Govern autonomòmic del Partit Popular contra la llengua catalana, el seu ensenyament i el seu ús a les Illes Balears...

La carta, redactada en francès, duu la data del 3 de juny de 2012.

Feta la compareixença mallorquina davant els membres de l'intergrup, mentre es roman a l'espera de respostes i resultats, la primera que es fa pública és, precisament, aquesta que fa arribar el president del Parlament Europeu, Martin Schulz, al seu col·lega català Jaume Cabré.

MARTIN SCHULZ, eurodiputat des de l'any 1994, i president del Parlament Europeu des del 17 de gener de 2012, és un socialdemòcrata alemany adscrit al grup Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu.

Neix a Hehlrath (Rin del Nord-Westfàlia) el 20 de desembre de 1955. Rep la formació professional de llibreter, i manté aquesta activitat professional a diverses llibreries i editorials, fins que n'esdevé propietari.

A més d'exercir càrrecs de responsabilitat a l'interior de la seva formació política, també esdevé regidor i batle a l'Ajuntament de Würselen.

L'any 2009 és investit doctor honoris causa per la Universitat Tècnica Pública de Kaliningrado:

”Estimat amic Jaume,
Moltes gràcies pel teu missatge del 3 de juny, en el qual m'informaves de la participació d'una delegació de sindicalistes i professors de les Illes Balears en l'intergrup Traditional National Minorities, Constitutional Regions and Regional Languages, que va tenir lloc el 14 de juny. 
Pel que fa a les retallades pressupostàries que podrien afectar la llengua catalana a les Illes Balears, no puc sinó lamentar-ne les possibles conseqüències. Com et vaig comentar durant la nostra trobada a Barcelona, el Parlament Europeu sempre ha mantingut un compromís amb la defensa del màxim nivell de multilingüisme per a garantir la transparència i els principis democràtics. 
Ja saps que estic compromès personalment amb aquesta causa i que sempre la defensaré davant dels meus interlocutors. 
Una abraçada,
Martin Schulz”

Si Jaume Cabré, per respecte, havia adreçat a Martin Schulz una carta redactada en francés, aquest, també per respecte, li respon mitjançant aquest escrit redactat íntegrament en català!

Quina gran resposta del president del Parlament Europeu al col·lega català, i quin gran suport del mateix president a la iniciativa mallorquina defensora de la llengua catalana a les Illes Balears!

Si qualsevol atac al català, perpetrat a un indret dels territoris on es parla aquesta llengua, s'ha de considerar com un atac veritable a tot el conjunt de la comunitat lingüística catalana; el suport del president del Parlament Europeu a la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, també s'ha d'arribar a valorar com el suport d'aquest president a tot el conjunt de la comunitat lingüística catalana.

Tant de bo que tot plegat arribi a comportar conseqüències cada cop més positives per a l'enfortiment i la consolidació de la llengua catalana arreu dels Països Catalans!

dijous, 21 de juny del 2012

Cap a Estrasburg, s'ha dit (9): la notícia als mitjans

La presència mallorquina al Parlament Europeu, durant la sessió parlamentària de l'Intergrup "Minories nacionals tradicionals, regions constitucionals i llengües regionals, a la seu d'Estrasburg, ha aparegut a nombrosos i diversos mitjans de comunicació.

Des del mateix despatx de l'assistent del grup parlamentari VERDS-ALE,es va poder trametre la informació, un cop acabada la reunió, tant als mitjans de comunicació illencs, com a diverses agències de notícies.

Vet ací una petita mostra del reflex que hi ha tengut la denúncia efectuada i la informació tramesa, sobre les mesurei polítiques del Govern que presideix el senyor José Ramón Bauzá Díaz, encaminades a discriminar l'ús de la llengua catalana tant a l'Administració, com als mitjans i als centres educatius, amb una virulència que mai no s'havia vist fins ara. Vulnerant fins a límits increïbles els drets inherents a la comunitat lingüística catalana que viu a les les Illes Balears, que compta amb una llengua pròpia tan mal protegida per les institucions públiques governamentals.

  1. Cap a Estrasburg, s'ha dit: en defensa del català a les Illes Balears
    - Sóc un rodamón - 20-06-2012
  2. Presència de dues valentes dones mallorquines al Parlament Europeu
    - Promocat < 20-06-2012
  3. Dues mallorquines, en defensa del català al Parlament Europeu
    - card.cat - 20-06-2012
  4. Els atacs de Bauzá a la llengua catalana arriben al Parlament Europeu Diverses entitats insten l'Eurocambra a protegir el català i a actuar contra la política anticatalana del govern balear
    - directe.cat - 20-06-2012
  5. Diverses entitats demanen al Parlament Europeu que aturi l'etnocidi contra el català a les Illes Balears. Els atacs al català del govern del popular José Ramón Bauzá a les Illes Balears han arribat al Parlament Europeu
    - cronica.cat - 15-06-2012
  6. ”Volem ser rescatats de les desigualtats lingüístiques”
    -Diari de Balears – 15-06-2012
  7. La denuncia por la situación discriminatoria del catalán en Balears llega a Estrasburgo
    - Última Hora – 15-06-2012
  8. L'ofensiva contra el català a les Illes Balears arriba al Parlament Europeu. Diverses entitats en defensa de la llengua demanen a l'Eurocambra que lluiti per "rescatar una comunitat lingüística que està patint un etnocidi cultural"
    - Ara – 14-06-2012
  9. Acció al Parlament Europeu contra l'agressió lingüística a les Balears
    - Neva dins el vidre – 14-06-2012
  10. L'ofensiva contra el català a les Illes Balears arriba al Parlament Europeu. Diverses entitats en defensa de la llengua demanen a l'Eurocambra que lluiti per "rescatar una comunitat lingüística que està patint un etnocidi cultural"
    - Agència Catalana de Notícies - ACN - 14-06-2012
  11. Contra el genocidi lingüístic – A les Illes en català!
    - Raül Romeva i Rueda. Construint sinèrgies - 14-06-2012
  12. Dos àudios de Magda González
    - Agència Catalana de Notícies - ACN - 14-06-2012
  13. El professorat de les Illes denuncia la vulneració dels drets lingüístics al Parlament Europeu
    - Tribuna.cat – 14-06-2012
  14. L'acorralament de Bauzá al català arriba al Parlament Europeu. Maria Badia afirma que "mentre alguns lluitem per a poder dirigir-nos en català al Parlament Europeu, altres atempten contra la seva pròpia llengua al seu propi territori"
    - socialistes.cat – 14-06-2012
  15. La polémica por el catalán en Baleares llega al Parlamento Europeo
    - mallorcaconfidencial – 14-06-2012
  16. Denuncian en el PE el "acoso" de Bauzá contra el catalán en Baleares
    - Afencia EFE – 14-06-2012
  17. Denuncian ante el Parlamento Europeo el ´acoso´ de José Ramón Bauzá al catalán
    - noticiasmallorca – 14-06-2012
  18. La política lingüística de Bauzá arriba a Europa. Representants de diverses entitats de les Illes exposen les mesures contra la llengua del Govern autonòmic al Parlament Europeu. El PP suspèn Antoni Pastor, diputat i batlle de Manacor, per trencar la disciplina de vot per defensar el català
    - El Triangle - 14-06-2012
  19. L'ofensiva contra el català a les Illes Balears arriba al Parlament Europeu. Diverses entitats en defensa de la llengua demanen a l'Eurocambra que lluiti per "rescatar una comunitat lingüística que està patint un etnocidi cultural"
    - Mestresiprofessors.cat - 14-06-2012
  20. Acció al Parlament Europeu en defensa del català
    - STEI-i – 14-06-2012
  21. La 'persecució institucional' al català arriba a Estrasburg Representants de l'STEI i l'Assemblea de Professors en català de les Illes han plantejat les actuacions contra la llengua del Govern Bauzá a l'intergrup de minories del Parlament Europeu
    - Diari de Balears – 14-06-2012
  22. La crítica a Bauzá pel català arriba al Parlament Europeu
    - Partit Socialista de les Illes Balears - 14-06-2012
  23. Denuncien a Europa “l’etnocidi” contra el català a les Balears Diverses entitats en defensa de la llengua demanen a l'Eurocambra que aturin la política lingüística del president Bauzá
    - el singular digital – 14-06-2012
  24. En català al Parlament Europeu
    - Raül romeva - 13-06-2012
  25. "Enllaçam el Parlament Europeu" Sol·licitud Suport per a l'Acció pel Català davant el Parlament Europeu
    - mestresiprofessors.cat - 11-06-2012
  26. Avís de compareixença davant l'intergrup dia 14 de juny a Estrasburg.STEI Intersindical i Assemblea de Mestres i Professors en Cat alà-Illes Balears, denunciaran la vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana a les Illes Balears per part del Govern autonòmic
    - mestresiprofessors.cat - 11-06-2012
  27. STEI-i i l’Assemblea de mestres i professors en català denunciaran la vulneració dels drets drets lingüístics al Parlament Europeu
    - Tribuna Mallorca - 08-06-2012

dimarts, 19 de juny del 2012

Cap a Estrasburg, s'ha dit (8): contactes mantenguts

Dues valentes dones mallorquines s'han fet presents al Parlament Europeu.

En defensa de la llengua catalana, dues valentes dones mallorquines s'han volgut fer presents al Parlament Europeu, amb seu a la ciutat francesa d'Estrasburg, per denunciar-hi les agressions que hi infligeix el Govern de les Illes Balears, que presideix el senyor José Ramón Bauzá Díaz.

I, també, per informar sobre iniciatives cíviques diverses que s'estan duent a terme arreu dels Països Catalans, amb la finalitat de protegir-la i promoure-la.

Amb aquesta mitja dotzena de vídeos, se'n poden veure imatges i veus que ajuden a copsar el que s'hi va succeir dia 14 de juny de 2012.

  1. JORDI BACARDIT I REGUANT, assistent del grup parlamentari Verds-ALE

    Amb l'assistent Jordi Bacardit, del grup Verds-ALE al Parlament Europeu, seu d'Estrasburg, na Magda González i na Maria Antònia Font aconsegueixen d'adreçar-se, en català, a l'intergrup parlamentari "Nacions, Regions i Llengües" en defensa de la llengua catalana denunciant-hi els atacs que rep del Govern de les Illes Balears

    Estic molt content d'haver conegut l'assistent del grup Verds/ALE al Parlament Europeu, Jordi Bacardit i Reguant, qui, amb gran dedicació, ens ha facilitat d'accedir-hi per defensar la llengua catalana i denunciar els atacs que li enverga el Govern de les Illes Balears que presideix el senyor José Ramón Bauzá Díaz...

  2. RAÜL ROMEVA I RUEDA, eurodiputat d'Iniciativa per Catalunya-Verds, al grup parlamentari Verds-Aliança Lliure Europea (ALE)

    Amb l'eurodiputat d'ICV, Raül Romeva, al seu despatx a la seu del Parlament Europeu, a Estrasburg, defensant la llengua catalana contra els atacs que li enverga el Govern de les Illes Balears

  3. RAMON TREMOSA I BALCELLS, eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya, al grup parlamentari europeu Aliança de Demòcrates i Liberals per Europa (ALDE)
    Amb l'eurodiputat català de Convergència Democràtica de Catalunya, Ramon Tremosa, trobada informativa al seu despatx a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, sobre els atacs que rep hores d'ara la llengua catalana per part del Govern de les Illes Balears i la defensa que promouen entitats nombroses
  4. TERESA RIERA I MADURELL, eurodiputada mallorquina del PSIB-PSOE, i MARIA BADIA I CUTCHET, eurodiputada catalana del PSC-PSOE, al grup parlamentari Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D)
    Amb la presència i la col·laboració de dues eurodiputades socialistes dels Països Catalans, durant la intervenció de Magda González i Maria Antònia Font davant de l'intergrup de Minories a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, defensant la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, contra els atacs que li fa el Govern de les Illes Balears
  5. Intervenció de MARIA ANTÒNIA FONT I GELABERT, representant de l'STEI-i

    Part segona, amb la intervenció de M. Antònia Font (STEI-i) davant de l'intergrup parlamentari europeu de Minories, defensant la llengua catalana contra els atacs del Govern del PP que presideix José Ramón Bauzá Díaz a les Illes Balears

  6. Intervenció de MAGDALENA GONZÁLEZ I CRESPÍ, representant de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears

    Intervenció de Magda González davant l'intergrup "Minories nacionals tradicionals, regions constitucionals i llengües regionals" del Parlament Europeu, a la ciutat francesa d'Estrasburg

divendres, 15 de juny del 2012

Cap a Estrasburg, s'ha dit (7): ja hi som, i de quina manera!

El 14 de juny de 2012 pot ser considerat com una de les jornades que marquen fita remarcable en el procés d'acostament de la realitat illenca al Parlament Europeu.

Una cosa és allò que hi deuen aportar les senyories que han estat elegides en campanya electoral... Elles sabran què hi fan durant els cinc anys que hi romanen treballant... La gran majoria de la població de les Illes Balears i Pitiüses no en sap res de res, malauradament. Pentura no sap ni tan sols que n'hi ha dues... una del PP i una altra del PSOE!

El fet és que cap d'aquestes dues eurodiputades balears mai no ha accedit a comparèixer davant les entitats que es mostren més actives a l'interior dels moviments socials, a Mallorca. Malgrat les peticions efectuades de manera persistent (sobretot durant la darrera campanya electoral, l'any 2009, per part de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca!)

Una altra cosa molt distinta, sens dubte, s'esdevé quan -després de mil i uns esforços compartits durant una mesada seguida- s'aconsegueix que la veu de la societat civil illenca ressoni dins les bòvedes del recinte parlamentari europeu! I hi ressoni EN CATALÀ!

Aleshores, crec jo, s'hi marca una fita que pot senyalar camins a seguir per al futur dels Països Catalans.

Això precisament va passar dijous, 14 de juny de 2012!

Les veus, clares i catalanes, de dues valentes dones mallorquines ressonaren dins la imponent Sala de Reunions del Parlament Europeu a la seu d'Estrasburg! Davant d'una quarantena de diputades i diputats adscrits a l'intergrup "Minories nacionals tradicionals, regions constitucionals i llengües regionals" que les havien convidades a intervenir-hi.

Vaig ser-ne testimoni privilegiat. Cosa que m'honora moltíssim, i em permet de poder dir-hi la meva amb llibertat total, com a membre de l'associació "Drets Humans de Mallorca", el president de la qual, Bernat Vicens me n'havia lliurat prèviament les credencials. N'estic summament orgullós!

Quan la veu, clara i catalana, de na Magda González i Crespí, en nom i representació de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears començà a sonar, en català, dins aquell hemicicle parlamentari, no vaig poder evitar sentir-m'hi summament emocionat.

Era la mateixa llengua catalana que, a ca nostra, a les Illes Balears i Pitiüses, roman més maltractada que mai, des de fa un any, per mor de les agressions insòlites, increïbles i inacceptables, que rep de qui n'hauria de ser el màxim defensor: per encàrrec de la Llei, per encomana del Parlament i per mandat de l'Estatut, el president del Govern, senyor José Ramón Bauzá Díaz!

Aquesta mateixa llengua catalana, que a ca nostra ha de romandre tan maltractada, pel Govern i qui li dóna suport, ressonava lliurement clara i forta dins les oïdes respectables de ses eurosenyories, que en seguien la traducció a l'alemany (Sr. Schneider) i al castellà (senyora Patrícia Lluc, de Manresa)!

Allò era massa!

I no acabà aquí l'assumpte. Pocs minuts després, una altra valenta dona mallorquina, na Maria Antònia Font i Gelabert, en representació de l'STEI-i, reblava el clau i afegia més llenya al foc encalentidor d'aquella intervenció històrica: en llengua catalana, pròpia de les Illes Balears i Pitiüses (i de la resta de territoris dels Països Catalans), la llengua parlada per milions de persones a Europa i que, malgrat tot, encara no és llengua oficial al Parlament Europeu (per decisió unànime dels dos grans partits estatals espanyols, PP i PSOE).

Tot i amb això, som testimoni que el català va ressonar ben fort al Parlament Europeu, malgrat no ser-ne llengua oficial... Hi va ressonar tan fort que, fins i tot la representant del PSC que va demanar la paraula per intervenir-hi, sol·licità autorització a la parella traductora perquè ella, l'eurodiputada, també pogués intervenir-hi, també ella, en català...

Allò era massa, per a mi! El que diuen que no poden aconseguir dues grans formacions polítiques parlamentàries -fer ressonar el català a l'hemicicle parlamentari europeu- ho aconseguien davant dels meus ulls dues valentes dones mallorquines, amb els recursos minsos de què disposen, i amb els seus esforços gegantins...(CONTINUARÀ)

dimarts, 12 de juny del 2012

Cap a Estrasburg, s'ha dit! (6): parlament europeu enllaçat pel català


EUROPA ENLLAÇADA - Canal TV

Des que fa una mesada es va anunciar públicament al santuari de Cura que s'emprendrien accions concretes per internacionalitzar la situació del català a les Illes Balears i Pitiüses, fins arribar a enllaçar el Parlament Europeu pel català, s'han fet passes en aquest sentit.

Hores d'ara, ja ens trobam a les portes d'aquesta institució pública internacional, gràcies a l'acció infatigable, desplegada sobretot per dues dones mallorquines representants de sengles entitats: Magda González, per l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, i Maria Antònia Font, per l'STEI-i.

Com varen anunciar a la roda de premsa informativa fa pocs dies, totes dues han estat convidades a intervenir dijous, dia 14 de juny de 2012, davant l'intergrup parlamentari “Minories nacionals, regions constitucionals i llengües regionals”, que es reuneix a la seu del Parlament Europeu a la ciutat francesa d'Estrasburg.

Entre les 10:30 i les 11:15 h del matí, és previst que se'n produeixi la compareixença que, per poc que es pugui, hom mirarà que sigui retransmesa íntegrament en directe pel canal d'internet EUROPA ENLLAÇADA.

diumenge, 10 de juny del 2012

Cap a Estrasburg, s'ha dit! (5): situació actual del català a les Illes Balears i Pitiüses

La política agressiva que el Govern presidit per José Ramón Bauzá Díaz ha emprès contra la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses ha obtengut una resposta ferma i contundent per part de la ciutadania.

Arran de la “Vaga de fam en defensa de la llengua catalana”, mantenguda per Jubilats per Mallorca durant 42 dies seguits al casal de Can Alcover (Palma) els mesos de març i abril de 2012 (1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12 Cura, 13 Cura, 14 Cura, 15, 16 Cura, 17 Cura, 18 Cura, 19 Cura, 20 Perpinyà), sorgeixen d'altres iniciatives nombroses i diverses que s'encaminen a combatre amb fermesa i contundència els atacs durs que desferma el Govern...

Una d'aquestes iniciatives, promoguda pel Dr. Carles Amengual i que rep el suport de Jubilats per Mallorca, Obra Cultural Balear, STEI-i, Assemblea de Mestres i Professors en Català a les Illes Balears, etc. consisteix a fer una lectura continuada de textos en defensa de la llengua catalana, durant vint-i-quatre hores seguides a un indret determinat, amb caràcter públic i obert a la gent que en tengui ganes.

  1. La primera edició es fa a Can Alcover (Palma) (21,).
  2. La segona al monestir de la Real (Palma) (22, 23, 24, 25, ).
  3. La tercera al santuari de Lluc (Escorca), on s'obté també la participació directa des del Micalet (València) (26, 27, 28).
  4. La quarta a la Institució Pública Antoni Maria Alcover (Manacor) 29, 30, 32, 33, 34, 35, 36, 37).
  5. La cinquena a la Biblioteca Cas Metge Rei (Santa Maria del Camí) 31, .
  6. La sisena a l'illa de Menorca 38.
  7. La setena s'organitza a la vila mallorquina de Santa Margalida...

Totes aquestes edicions poden ser seguides per internet en directe a través del canal http://www.ustream.tv/channel/jubilatsxmca.

L'enllaçada que es fa a la Fira del Llibre i la Setmana del Llibre en Català (39) al parc de les Estacions, de Palma, va seguida de la que es projecta fer al Parlament Europeu, per part de l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears (40)...

El diari Última Hora de dia 7 de juny de 2012 (pàg. 25) és el primer a informar que el Parlament Europeu ha de tractar la situació del català a les Illes Balears i Pitiüses, la setmana que ve, concretament dijous dia 14.

Una delegació de l'STEI-i i de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català ha d'anar a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, convidada per l'Intergrup “Minories nacionals, regions constitucionals i llengües regionals” que aglutina parlamentaris de tot l'arc parlamentari europeu..

Na Magdalena González, per part de l'Assemblea, i na Maria Antònia Font, per part de l'STEI-i, en són les dues portaveus. Han convocat a una roda de premsa informativa per a divendres, 8 de juny de 2012, a les 11 del matí, a la seu de l'STEI-i. Hi expliquen aquesta eixida.

Tant de bo que serveixi per fer reflexionar els dirigents del Partit Popular a les Illes Balears i Pitiüses, entossudits a adoptar i mantenir unes mesures agressives, contràries a la promoció i impuls de la llengua catalana a aquesta part del territori dels Països Catalans.

dissabte, 9 de juny del 2012

Cap a Estrasburg, s'ha dit (4): convidada d'intergrup parlamentari

Abans de tornar a partir cap al Parlament Europeu -per enèsima vegada d'ençà que hi vaig anar el primer pic-, em plau i em lleu repassar aquest blog meu de l'any 2005, on manifest els meus motius, força nombrosos, pels quals estic ben decidit a votar NO a allò que en diuen Constitució Europea, que ens volen entaferrar per nassos!

Set anys després, tots aquells motius continuen mantenint-ne la validesa. Fins i tot se n'hi poden afegir un altre bon grapat. L'Europa que s'està aixecant no coincideix ni poc ni gens ni una mica amb l'Europa que vull, ni prop fer-hi!

Però és l'Europa que tenim ara per ara, amb unes institucions públiques tan minses que hi pinten molt manco que els mercaders de torn... amb un Parlament de tan poques atribucions i poders reals que cada cop s'assembla més a una caricatura, en esdevenir un mer òrgan consultiu o, com a molt, un co-legislador supeditat a la Comissió Europea...

És el que tenim, ara per ara. Per això mateix, n'hi ha que continuam insistint en la necessitat de fer arribar al cor mateix de la Unió Europea, al Parlament Europeu amb seu a Estrasburg, les nostres queixes i les nostres denúncies. Ara i sobretot, pel tractament que dóna el Govern actual de les Illes Balears a la llengua catalana que ens és l'única llengua pròpia.

Creim que és bo que eurodiputats i eurodiputades de tot l'arc parlamentari europeu s'assabentin directament d'allò que comporta per a una comunitat lingüística com la nostra l'adopció de mesures tan descabdellades com les que s'estan implantant a cop de decret, d'ordre, de resolució... donant l'esquena a òrgans consultius i institucionals tan prestigiosos com pugui ser la Universitat de les Illes Balears, per citar-ne només un cas.

Gràcies a les gestions duites a terme per na Magda González i na M. Antònia Font, membres de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, i de l'STEI-i, respectivament; amb la col·laboració de l'Oficina que dirigeix Jordi Reguant i Bacardit, assessor polític d'Afers Exteriors del Grup Verds-ALE al Parlament Europeu; i les indicacions d'altres persones expertes en la matèria, aquestes dues valentes dones mallorquines aconsegueixen que l'intergrup de Minories Nacionals, Regions Constitucionals i Llengües Regionals, del Parlament Europeu, les convidi a presentar a Estrasburg, el proper dia 14 de juny de 2012, el cas de la discriminació del català a les Illes Balears.

M'honora i em complau moltíssim tenir l'oportunitat d'acompanyar-les-hi, com a membre de l'associació “Drets Humans de Mallorca” (1974)!

Cap a Estrasburg, s'ha dit! (3): comunicat de premsa des de l'STEI-i

Comunicat de premsa: STEI Intersindical i Assemblea de mestres i professors en català denunciaran la vulneració dels drets de la Comunitat lingüística catalana a les Illes Balears per part del Govern autonòmic

Amb motiu de l’ofensiva del govern de les Illes Balears, ara en mans del PP, l’STEI-Intersindical i l’Assemblea de mestres i professors en català Illes Balears, partim cap al Parlament Europeu a denunciar la vulneració dels drets de la comunitat lingüística catalana de les Illes Balears.

Entenem que la Comunitat Lingüística Catalana de les Illes Balears la formen totes les persones que independentment d’on han nascut, de la llengua que parlen o de la nacionalitat que tenen, volen conèixer el català i, sense perdre els seus orígens, formar part d’aquesta comunitat lingüística catalana de les Illes Balears.

Els atacs soferts perpetrats pel govern que presideix José Ramon Bauzá , són el tancament de radio televisió de Mallorca, la modificació de la llei de funció pública que modifica la llei de normalització lingüística i lleva el requisit de català als funcionaris de l’administració autonòmica, la no utilització preferent de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears per part de l’Administració i per part dels governants que ens representen...

Davant tots aquests atacs la societat civil s’organitza i dóna respostes immediates que passen per presentar al•legacions a la modificació de la llei, se’n presenten més de 12.000, sortir al carrer, 50.000 persones convocades pel Consell de la Societat Civil, campanyes d’Enllaçats pel Català als centres educatius, Enllaçats per la Paraula, Enllaçats pels territoris... Això que començà amb els llaços degut a l’ofensiva Bauzà contra la llengua catalana a les illes, ha tengut una resposta paral•lela en respostes de la ciutadania, entitats i organitzacions polítiques i sindicals.

Des del Manifest de Cura de dia 1 d’abril decidírem dur la denúncia a la resta del territori, Catalunya, País Valencià, L’Alguer, La Franja de Ponent i finalment decidim donar el pas i fer visible la denuncia davant la comunitat internacional. Per tant decidim fer la denúncia davant el Parlament Europeu dia 14 de juny: ENLLAÇAM EL PARLAMENT EUROPEU.

M. Antònia Font i Gelabert, com a representant de l’STEI Intersindical i Magdalena Gonzàlez i Crespí, com a representant de l’Assemblea de mestres i professors en Català- Illes Balears han estat convidades per assistir a la reunió de l’Intergrup del Parlament Europeu a la seu d’Estrasburg dia 14 de juny i disposaran de ¾ hora per fer la seva intervenció.

Amb aquesta acció internacional, que s’inicia i que es lidera des de les Illes Balears per aquestes dues entitats, ens sumam a les intervencions que des de diferents parts del territori ja han demanat la intervenció del Parlament Europeu.

La nostra intervenció posarà de manifest la vulneració dels drets regulades a la Declaració universal dels drets humans, la dels drets lingüístics, la Constitució espanyola, la Carta europea de les llengües, l’Estatut d’Autonomia, la Llei de normalització lingüística....

També volem demanar un gest, una acció, una declaració o resolució per part del Parlament Europeu, que arribi al govern espanyol i al govern autonòmic. Reclamarem també la igualtat de drets de totes les llengües de l’estat espanyol : El coneixement de les llengües pròpies dins els seus territoris han de ser obligatòries i el seu ús voluntari. El coneixement de l’espanyol és obligatori a tot l’estat i el seu ús n’és voluntari.

Palma, 8 de juny,2012

Vet ací alguns enllaços que fan referència a aquest esdeveniment:

  1. Sóc un rodamón
    Cap a Estrasburg, s'ha dit! - 09-06-2012
  2. Diari de Balears
    L’agressió del català a les Illes arriba a l’Europarlament. L’STEI-i i l’Assemblea de Mestres i Professors en Català intervindran dijous en una reunió de l’Intergrup a Estrasburg - 08-06-2012
  3. Mallorcadiario
    cree que se vulneran los derechos lingüísticos. El STEI-i lleva al Parlamento Europeo la defensa del catalán - 08-06-2012
  4. Tribuna Mallorca
    STEI-i i l’Assemblea de mestres i professors en català denunciaran la vulneració dels drets drets lingüístics al Parlament Europeu - 08-06-2012

divendres, 8 de juny del 2012

Cap a Estrasburg, s'ha dit (2): amb eurodiputats dels Països Catalans

SALUTACIÓ, AMB MOTIU DE LA PROPERA COMPAREIXENÇA DAVANT L'INTERGRUP « TRADITIONAL MINORITIES, NATIONAL COMMUNITIES AND LANGUAGES», PREVISTA PER AL PROPER DIJOUS, 14 DE JUNY DE 2012, A LA SEU DEL PARLAMENT EUROPEU D'ESTRASBURG


Senyores i senyors eurodiputats d'arreu dels Països Catalans:

Fent suport a tot quant se vos diu per part de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears i del Sindicat de Treballadores i Treballadors-Intersindical de les Illes Balears (STEI-I), com a membre de l'associació Drets Humans de Mallorca (1974), em permet d'afegir-vos-hi que venim a aquesta ciutat d'Estrasburg, des de l'illa de Mallorca, situada enmig de la mar Mediterrània, per lliurar-vos la nostra queixa/denúncia, com a ciutadans d'una regió autònoma de l'Estat espanyol que durant vuit segles, més o menys, gaudeix de la seva llengua pròpia, la llengua catalana.

Volem fer-vos arribar, com a membre que sou del Parlament Europeu, originàriament provinent d'algun indret dels Països Catalans, la nostra preocupació i el malestar profund de la societat de les Illes Balears davant les mesures adoptades recentment pel Govern Autonòmic del Partit Popular en contra del català, del seu aprenentatge i del seu ús com a llengua oficial. Tot i que n'és l'única llengua pròpia en virtut de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Aquestes mesures, segons el nostre parer i d'acord amb l'opinió de juristes i sociolingüistes que segueixen l'evolució de la nostra llengua, comporten un retrocés significatiu del català, històricament minoritzat en aquest territori.

Veim que les mesures recentment adoptades pel govern regional, presidit des de l'any passat ençà pel Sr José Ramón Bauzá Díaz (PP), posen en seriós perill de fer desaparèixer per a sempre més, a les Illes Balears, aquesta llengua romànica tan valuosa, per la pressió forta que hi exerceix l'espanyol o castellà, malgrat les mostres de resistència popular, de lluita i d'iniciatives cíviques que s'estenen cada vegada més pertot arreu de l'arxipèlag.

. Per aquest motiu, volem presentar-vos aquesta queixa/denúncia nostra, informant-vos que es tracta d'una situació molt greu per a l'idioma català, propi de les Illes Balears i dels altres territoris que conformen el que anomenam Països Catalans.

En sentir-nos membres d'una comunitat lingüística en perill d'extinció, volem prestar atenció a les vostres instruccions i recomanacions, de manera que tots plegats puguem obtenir més llum sobre les estratègies a seguir per continuar defensant aquesta llengua nostra que, sent una de les primeres romàniques desplegades a Europa, en certa manera també esdevé una llengua vostra.

Estaríem molt agraïts si paràveu esment a aquesta petició nostra i tractàveu de fomentar-hi tot quant sigui possible, a fi d'aconseguir una evolució positiva respecte de la llengua catalana a les Illes Balears.

Vos demanam que accepteu, senyores i senyors, la nostra consideració més alta i distingida, amb el nostre agraïment profund, en nom de les les organitzacions i la societat civil de les illes Balears a què pertanyem.

Moltes gràcies. A l'espera de retrobar-nos, amb més bones notíciesqualque altre dia!

Cecili Buele i Ramis
Drets Humans de Mallorca/p>

Mallorca, 8 de juny de 2012

dijous, 7 de juny del 2012

Cap a Estrasburg, s'ha dit! (1): la situació actual del català a les Illes

El diari Última Hora de dia 7 de juny de 2012 (pàg. 25) informa que el Parlament Europeu tractarà la situació del català a les Illes Balears i Pitiüses, la setmana que ve, concretament dijous dia 14.

Una delegació de l'STEI-i i de l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, ha d'anar a la seu del Parlament Europeu a Estrasburg, convidada per l'Intergrup “Minories nacionals, regions constitucionals i llengües regionals” que aglutina parlamentaris de tot l'arc parlamentari europeu..

Na Magdalena González, per part de l'Assemblea, i na Maria Antònia Font, per part de l'STEI-i en són les portaveus, que han convocat a na roda de premsa informativa per a divendres, 8 de juny de 2012, a les 11 del matí, a la seu de l'STEI-i, per explicar aquesta eixida.

Tant de bo que serveixi per fer reflexionar els dirigents del Partit Popular a les Illes Balears i Pitiüses que semblen entestats a prendre i mantenir mesures contràries a la promoció i impuls de la llengua catalana en aquest territori dels Països Catalans.

dilluns, 4 de juny del 2012

Territoris enllaçats pel català a l'Europa del segle XXI (d): què és per a mi el Parlament Europeu?

Record perfectament la primera vegada que trepitj territori belga, a la Gàl·lia antiga. És a l'any 1973, en vol procedent del Burundi (Àfrica Central), d'on m'adreçava cap a Mallorca, destrossat profundament pel genocidi interètnic viscut de ben a prop...

Aleshores tenc l'oportunitat d'allotjar-me al cèntric Hotel Metropole de la ciutat de Brussel·les, en un temps en què, del Parlament Europeu com a tal (Estrasburg, 1958), se'n parla poc, des de fa poc temps, i sense gaires instal·lacions visibles a la ciutat de Brussel·les...

Com a polític, a mida que passa el temps, m'he d'empassar una de les sabors més agres que he tastat: no haver aconseguit de ser-ne elegit membre, eurodiputat.

Des de sempre m'ha fet molta il·lusió afanyar-me a treballar en la construcció política d'una Europa lliure, sobirana i solidària, tan respectuosa amb tots i cadascun dels pobles que la conformen, com amb totes i cadascuna de les persones que en fan part.

Però veig i sé que aquesta aspiració meva, tan profunda, s'ha quedat en un mer somni, després d'haver-ho intentat diverses vegades! Així i tot, puc dir que he tengut la gran sort de poder-m'hi atansar, al Parlament Europeu, en no poques i molt diverses ocasions.

  • Any 1988
    La primera ocasió se'm presenta quan m'apunt al concurs de selecció de funcionaris comunitaris a la Comissió Europea i al Parlament Europeu, en l'especialitat de corrector/traductor de català.

    No hi arrib a obtenir cap plaça.
    Però em serveix per veure una mica més de prop tot aquest món envitricollat de les influències político-partidàries a l'hora de veure-t'hi afavorit o arraconat...
    M'hi ajuda ben molt qui aleshores s'exerceix a Madrid com a president del Congrés dels Diputats, el mallorquí Fèlix Pons Irazazábal (1942-2010).

  • Any 1989
    El meu segon atansament al Parlament Europeu es produeix quan el PSM em tria com a candidat a les eleccions europees dins la coalició Esquerra dels Pobles, encapçalada per Juan María Bandrés Molet (1932-2011). Jo no en surt elegit eurodiputat, en Bandrés sí. I això em serveix per veure una mica més de prop com es cuina tot això d'arribar a ser-ne membre parlamentari.
  • Any 1990
    La tercera vegada que m'acost al Parlament Europeu és com a turista, en companyia de na Bel Rosselló, la meva esposa. Recorrem l'Europa Central (França, Suïssa, Bèlgica, Luxemburg, Alemanya..) amb el seu Opel Corsa, a l'estil hippiós decadent d'aquella època... Aleshores no em puc estar de fer una passada ràpida per la seu parlamentària de Brussel·les i, en veure'n les imatges gravades vint-i-dos anys enrere, no podem evitar de quedar-nos-hi corpresos i meravellats...
  • Any 1995
    La quarta vegada que contact amb el Parlament Europeu és quan tenc l'oportunitat de veure i tractar personalment un eurodiputat de gran vàlua: Pere Esteve i Abad (1942-2005), qui aleshores treballa molt activament a Brussel·les. La seva inquietud, el seu dinamisme, la seva laboriositat em colpeixen fortament... Jo, que aleshores no som més que un modest aprenent de regidor a l’Ajuntament de Palma, record que vaig ser tractat molt efusivament, amb una gran delicadesa, amb moltíssima d’atenció, i amb gran cura, per aquell eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya. Al llarg del temps, puc comprovar la seva sensibilitat profundament solidària amb la pau a la regió dels Grans Llacs Africans. Entre les més de 8.000 adhesions a la candidatura del mallorquí Joan Carrero com a candidat al Premi Nobel de la Pau, apareix la signatura de 9 europarlamentaris, entre els quals s'hi destria clar i català Pere Esteve i Abad.
  • Any 1998
    La cinquena vegada que m'acost al Parlament Europeu és amb presència física a la seu d'Estrasburg. Com a regidor a l'Ajuntament de Palma, faig part d'una delegació municipal que encapçala el batle, Joan Fageda. Ens hi feim presents de manera oficial, amb la finalitat de conèixer més de prop el funcionament intern de les institucions europees.
  • Any 2000
    Per sisena vegada m'acost al Parlament Europeu. És quan som diputat del Parlament de les Illes Balears i rebem un escrit del "Congrés des Pouvoirs Locaux et Regionaux de l'Europe", relatiu a la declaració de l'any 2001 com a Any Europeu de les Llengües. Em pos a seguir de prop les celebracions programades als Estats membres; a valorar en profunditat i a difondre la riquesa que comporta la diversitat lingüística d'Europa; a promoure el plurilingüisme a nivell individual; i a encoratjar a aprendre altres llengües al llarg de tota la vida, incloses les manco esteses, d'acord amb l'esperit de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries.
  • Any 2000
    Seguint el mateix any, es produeix el meu setè acostament al Parlament Europeu. La comissió de Drets Humans del mateix Parlament de les Illes Balears adopta tres acords que el comprometen a entrevistar-se oficialment amb la Comissió de Drets Humans del Parlament Europeu, per exposar-hi la problemàtica de les comunitats maputxes afectades pel desenvolupament de projectes hidroelèctrics i per promoure iniciatives en defensa dels drets d'aquestes comunitats indígenes. Em resulta una tasca força interessant.
  • Any 2000
    Per vuitena vegada m'atans al Parlament Europeu donant suport al lliurament que hi fan 35 batles dels Països Catalans en defensa de la llengua catalana. Entre aquests n'hi ha quatre del PSM: Mateu Morro, batle de Santa Maria; Josep Gomila, batle d'Alaró; Francesc Aguiló, batle de Campanet; i Joan Arbona, batle de Sóller. A l'acte també es fa present Jaume Garau, responsable aleshores de l'oficina del PSM-EN al Parlament Europeu, amb qui arrib a mantenir una col·laboració estreta. Demanen el reconeixement oficial de la llengua catalana al mateix nivell que les altres llengües oficials de la Unió Europea. En fa dotze anys!
  • Any 2000
    El novè acostament meu al Parlament Europeu torna a ser físic, en persona i amb participació directa a un dels seus òrgans intern. Es tracta de la trobada de partits eco-nacionalistes d'Europa, entre els quals figura per primera vegada com a observadora la formació política del PSM que represent, dins el grup Verds/ALE. La sessió es realitza a la seu parlamentària de Brussel·les.
  • Any 2003
    A la desena oportunitat que tenc d'atansar-me al Parlament Europeu, faig part del nombrós grup de persones que, ens hi feim presents des de Mallorca, integrant les plataformes “Autovia No”, “No al segon cinturó”, Amics i Amigues de Son Sardina i sa Garriga. Conduïts per l'eurodiputat d'Esquerra Republicana, Miquel Mayol i Raynal (1941), hi lliuram unes 5.000 signatures, recollides a tots els municipis de Mallorca, amb la finalitat d'aturar el desastrós Pla de Carreteres de Mallorca. Hi denunciam les autoritats de l'Estat espanyol - govern regional del Consell de Mallorca, Illes Balears – perquè siguin examinades pels serveis de la Comissió, a la llum del dret comunitari aplicable. Se'ns informarà directament sobre els resultats d'aquest examen i sobre el desplegament de l'eventual procediment d'infracció contra les autoritats de l'Estat espanyol.
  • Any 2005
    El meu onzè acostament al Parlament Europeu es produeix al moment que em pos a fer campanya clara i explícita a favor del NO al Tractat de la Constitució Europea que se'ns vol entaferrar per nassos! Des de VilaWeb, Vicent Partal em demana de participar en la publicació d'un llibret que recull l'opinió d'autors diversos. Cosa que faig amb molt de gust, adduint-hi una quinzena d'arguments, que consider tan valuosos aleshores com vàlids hores d'ara. Hi queda ben evident que l'Europa que se'ns proposa de bastir no coincideix gens ni mica amb l'Europa que jo vull aixecar...

    Votem NO a aquesta Europa que recula!
    Diguem NO a una tal constitució
    Que ofega pobles lliures i nacions.
    ¡Diguem SÍ a la nova Europa que despunta!
  • Any 2009
    Finalment, complet la dotzena d'acostaments meus al Parlament Europeu, quan des de l'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca organitzam una trobada al Consell de Mallorca amb les candidatures que es presenten a les eleccions parlamentàries europees...

Anys 2012
Ara se'm convida a assistir-hi una altra vegada (13a), donant suport a la iniciativa promoguda per l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català de les Illes Balears, amb la finalitat de tractar sobre la situació actual de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses. Amb molt de gust m'apunt a engrescar-m'hi... La setmana que ve, davant l'intergrup Minories nacionals, regions constitucionals i llengües regionals del Parlament Europeu a Estrasburg...

dissabte, 2 de juny del 2012

Territoris enllaçats pel català a l'Europa del segle XXI (c): intergrup parlamentari de minories, regions i llengües

Al Parlament Europeu, a l'hora de tractar determinats assumptes, molt més concrets, es crea allò que se'n diuen intergrups parlamentaris, que es conformen amb diputats de diversos grups polítics. N'hi ha un bon grapat.

Un d'aquests és l'intergrup “Minories nacionals tradicionals, Regions constitucionals i Llengües regionals” del Parlament Europeu.

A l'actualitat, aquest intergrup està conformat per 43 membres (28 eurodiputats i 15 eurodiputades).

La major part són del PP (Partit Popular Europeu - Demòcratacristians europeus) (16), d'ALDE (liberals) (10), S&D (socialistes) (7), VERDS/ALE (4), ECR (3) i EFD (2).

Dins aquest intergrup només hi ha un eurodiputat que parla català (Ramon Tremosa) i una eurodiputada que deu saber castellà (Izaskun Bilbao).

Entrant dins la web del Parlament Europeu, hom pot assabentar-se de tot quant s'hi publica en relació amb aquest intergrup: qui n'és la presidenta, Kinga Gál, d'Hongria, i els dos copresidents (François Alfonsi, de Còrsega, i Csaba Sándor Tabajdi, d'Hongria); quins correus electrònics mantenen disponibles ses senyories europarlamentàries, etc.

També es pot saber quins són els països originaris de cadascun dels membres d'aquest intergrup parlamentari: Alemanya (4), Còrsega, Eslovàquia (2), Eslovènia (3), Espanya (2: País Basc i Catalunya), Finlàndia (2), França (5), Gran Bretanya (1), Hongria (8), Itàlia (3), Letònia (1), Malta (1), Polònia (5), Romania (4), Suècia (1), Txèquia (1).

El membre d'edat major és hongarès, de l'any 1939, i el més jove finlandès, de l'any 1979...

MEMBRES DE L'INTERGRUP MINORIES NACIONALS TRADICIONALS, REGIONS CONSTITUCIONALS I LLENGÜES REGIONALS, AL PARLAMENT EUROPEU

  1. ALFONSI François (H) COPRESIDENT
    Ajaccio, 1953 (Còrsega) - França
    Verds/ALE - Partitu di a Nazione Corsa
  2. BAUER Edit (D)
    Samorin, 1946 Eslovàquia
    PPE (DC) - Magyar Koalíció Pártja
  3. Izaskun BILBAO BARANDICA (D)
    Bermeo (Bizkaia), 1951 Espanya - País Basc
    ALDE - PNV
  4. Simon BUSUTTIL (H)
    Attard, 1969 Malta PPE (DC) – Malte Partit Nazzjonalista
  5. Tadeusz CYMAŃSKI (H)
    Nowy Staw, 1955 Polònia EFD – Solidarna Polska
  6. Ryszard CZARNECKI (H)
    Londyn, 1963 Polònia ECR – Pologne Prawo Sprawiedliwosc
  7. Herbert DORFMANN (H)
    Brixen, 1969 Itàlia PPE (DC) – Partito Popolare Sudtirolese
  8. Michael GAHLER (H)
    Frankfurt/Main, 1960 Alemanya PPE (DC) – Christlich Demokratische Union Deutschlands
  9. Kinga GÁL (D) EX-PRESIDENTA
    Kolozsvár, 1970 Hongria PPE (DC) - Magyar Polgári Szövetség-Keresztény Demokrata Néppárt
  10. Kinga GÖNCZ (D)
    Budapest, 1947 Hongria S&D - Hongrie Magyar Szocialista Párt
  11. Catherine GRÈZE (D)
    París, 1960 França Verds/ALE – France Europe Écologie
  12. Zita GURMAI (D)
    Budapest, 1965 Hongria S&D - Hongrie Magyar Szocialista Párt
  13. Carl HAGLUND (H)
    Esbo, 1979 Finlàndia ALDE - Finlande Svenska folkpartiet
  14. Edit HERCZOG (D)
    Budapest, 1961 Hongria S&D - Hongrie Magyar Szocialista Párt
  15. Nicole KIIL-NIELSEN (D)
    Larchamp, 1949 France Verds/ALE – France Europe Écologie
  16. Ádám KÓSA (H)
    Budapest, 1975 Hongria PPE (DC) - Magyar Polgári Szövetség-Keresztény Demokrata Néppárt
  17. Paweł Robert KOWAL (H)
    Rzeszów, 1975 Polònia ECR - Polska Jest Najważniejsza
  18. Jacek Olgierd KURSKI (H) Gdansk, 1966 Polònia EFD - Pologne Solidarna Polska
  19. Alain LAMASSOURE (H)
    Pau, 1944 França PPE (DC) - Union pour un Mouvement Populaire
  20. Alajos MÉSZÁROS (H)
    Bratislava, 1952 Eslovàquia PPE (DC) - Strana mad'arskej koalície - Magyar Koalíció Pártja
  21. Angelika NIEBLER (D)
    München, 1963 Alemanya PPE (DC) - Allemagne Christlich-Soziale Union in Bayern e.V.
  22. Alojz PETERLE (H)
    Čužnja Vas, 1948 Eslovènia PPE (DC) - Nova Slovenija - Krščanska ljudska stranka
  23. Bernd POSSELT (H)
    Pforzheim, 1956 Alemanya PPE (DC) - Christlich-Soziale Union in Bayern e.V.
  24. Robert ROCHEFORT (H)
    París, 1955 França ALDE - France Mouvement Démocrate
  25. Ulrike RODUST (D)
    Quakenbrück, 1949 Alemanya S&D - Sozialdemokratische Partei Deutschlands
  26. Libor ROUČEK (H)
    Kladno, 1954 Txèquia S&D - Česká strana sociálně demokratická
  27. György SCHÖPFLIN (H)
    Budapest, 1939 Hongria PPE (DC) - Magyar Polgári Szövetség-Keresztény Demokrata Néppárt
  28. Debora SERRACCHIANI (D)
    Roma, 1970 Itàlia S&D - Italie Partito Democratico
  29. Csaba SÓGOR (H)
    (A Palma, 2012) Arad, 1964 Romania PPE (DC) - Romániai Magyar Demokrata Szövetség
  30. László SURJÁN (H)
    Kolozsvár, 1941 Hongria PPE (DC) - Magyar Polgári Szövetség-Keresztény Demokrata Néppárt
  31. Csaba Sándor TABAJDI (H) COPRESIDENT
    Kiskunfélegyháza, 1952 Hongria S&D - Hongrie Magyar Szocialista Párt
  32. Hannu TAKKULA (H)
    Ristijärvi, 1963 Finlàndia ALDE - Finlande Suomen Keskusta
  33. László TŐKÉS (H)
    Cluj, 1952 Romania PPE (DC) - Uniunea Democrată Maghiară din România
  34. Ramon TREMOSA i BALCELLS (H)
    Barcelona, 1965 Espanya Catalunya ALDE - Convergència Democràtica de Catalunya
  35. Giommaria UGGIAS (H)
    Villanova Monteleone, 1961 Itàlia ALDE - Italia dei Valori - Lista Di Pietro
  36. Ivo VAJGL (H)
    Maribor, 1943 Eslovènia ALDE - Slovénie ZARES-Nova Politika
  37. Sir Graham WATSON G (H)
    Rothesay (Scotland), 1956 Gran Bretanya Escòcia ALDE - Royaume-Uni Liberal Democrats Party
  38. Renate WEBER (D)
    Botoşani, 1955 Romania ALDE - Roumanie Partidul Naţional Liberal
  39. Cecilia WIKSTRÖM (D)
    Svanstein, Suècia ALDE - Folkpartiet liberalerna
  40. Iuliu WINKLER (H)
    Hunedoara, 1964 Romania Romániai Magyar Demokrata Szövetség
  41. Janusz WOJCIECHOWSKI (H)
    Rawa Mazowiecka, 1954 Polònia ECR - Pologne Prawo i Sprawiedliwość
  42. Tatjana ŽDANOKA (D)
    Rīga, 1950 Letònia Verds/ALE - Par cilvēka tiesībām vienotā Latvijā
  43. Milan ZVER (H)
    Ljubljana, 1962 Eslovènia PPE (DC) - Slovenska demokratska stranka

dimecres, 30 de maig del 2012

Territoris enllaçats pel català a l'Europa del segle XXI (b): eurodiputats dels Països Catalans

El Parlament Europeu, format per 754 diputats escollits per sufragi universal cada cinc anys en  els 27 Estats membres, està conformat per vuit GRUPS PARLAMENTARIS EUROPEUS:

1. Grup del Partit Popular Europeu (Demòcrata-cristians)
2. Grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates al Parlament Europeu
3. Grup de l'Aliança de Demòcrates i Liberals per Europa
4. Grup dels Verds/Aliança Lliure Europea
5. Grup de Conservadors i Reformistes Europeus
6. Europa de la Llibertat i de la Democràcia
7. Grup Confederal de l'Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica
8. Grup de no inscrits

Actualment (2009-2014) hi ha 54 diputats escollits a l'Estat espanyol, que funciona com a circumscripció única. Entre aquests, apareixen 15 EUROPARLAMENTARIS DELS PAÏSOS CATALANS:

PRINCIPAT DE CATALUNYA: 8
PAÍS VALENCIÀ: 5
ILLES BALEARS: 1
CATALUNYA NORD: 1

"Alejo Vidal-Quadras" Barcelona, 1945, PP – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Maria Badia i Cutchet" S. Quirze del Vallès (Vallès Occ.), 1947 – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Raimon Obiols i Germà" Barcelona, 1940, PSOE – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Ramon Tremosa i Balcells" Barcelona, 1965, CDC – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Salvador Sedó i Alabart" Reus, 1969, UDC – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Santiago Fisas Ayxelà" Barcelona, 1948, PP – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Teresa Riera Madurell" Barcelona, 1950, PSOE – PRINCIPAT DE CATALUNYA
"Enrique Guerrero Salom" Carcaixent (Ribera Alta), 1948, PSOE – PAÍS VALENCIÀ
"Eva Ortiz Vilella" Oriola (Baix Segura), 1975, PP – PAÍS VALENCIÀ
"Josefa Andrés Barea" València, 1958, PSOE – PAÍS VALENCIÀ
"Andrés Perelló Rodríguez" Bunyol (València), 1957 PSOE – PAÍS VALENCIÀ
"Vicente Miguel Garcés Ramón" Llíria (València), 1946, PSOE – PAÍS VALENCIÀ
"Rosa Estaràs Ferragut" Palma, 1965, PP – ILLES BALEARS
“Marie-Thérèse Sánchez-Schmidt” Perpinyà, 1957, UMP PP – CATALUNYA NORD
"Raül Romeva i Rueda" Madrid, 1971, Verds/ALE - MADRID

Segons afirma l'eurodiputat de CDC Ramon Tremosa, l’eurodiputat Santi Fisas, enfrontat a Vidal-Quadras, fins i tot ha fet declaracions públiques a favor de l’ús del català al plenari, que també veuria amb bons ulls l’eurodiputada del PP balear Rosa Estaràs o l’eurodiputada de Perpinyà catalano-parlant de l’UMP, Maria Teresa Sánchez-Schmidt...

De moment, quatre dels eurodiputats catalans (Tremosa, Sedó, Badia i Romeva) ja han recuperat la unitat perduda en els darrers mesos i ja han demanat plegats una entrevista amb el president Schulz. L'ex-llibreter de Würselen, lector de Pla, Màrius Torres o Jaume Cabré, ha obert una escletxa d’esperança per reparar una discriminació del català injusta i antidemocràtica...

També s'hi conformen Intergrups Parlamentaris, com és el cas de l'INTERGRUP DE MINORIES TRADICIONALS, COMUNITATS NACIONALS I LLENGÜES DEL PARLAMENT EUROPEU, integrat per una cinquantena de parlamentaris procedents de tots els grups.

El copresideixen la parlamentària popular KINGA GÁL i el liberal CARL HAGLUND.

Des que es va constituir, es dedica a analitzar els problemes que afecten les nacionals sense estat, les llengües minoritzades o les comunitats nacionals que viuen al si d'un altre estat, i a cercar solucions per als problemes culturals, socials, polítics o lingüístics.

L'intergrup es reuneix una vegada al mes, coincidint amb la sessió plenària d'Estrasburg.

ALGUNES NOTÍCIES RECENTS:

ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ denuncia davant del Parlament Europeu la vulneració de directives europeus en l'apagada de TV3... i demana a la Comissió Europea un pronunciament sobre el cas. Considera que el cessament d'emissions vulnera el patrimoni de la Unió Europea i els principis fundacionals de la Carta Europea, a més de col·lidir amb el Consell d'Europa.

ARAGÓ. Europa es fa ressò de la denúncia de la Chunta sobre l’incompliment de la Llei de Llengües. Chunta Aragonesista (CHA) aconsegueix que europarlamentaris i el Secretariat de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries del Consell d’Europa, posin damunt la taula accions en defensa de les llengües d’Aragó. José Luis Soro, president de CHA, mostra la seua satisfacció pels compromisos assolits després de comparèixer a Estrasburg davant l’Intergrup del Parlament Europeu per a les Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües i mantindre una reunió amb Alexey Kozhemyakov, el Cap del Secretariat de la Carta Europea.

OBRA CULTURAL BALEAR contacta amb l'eurodiputat Csaba Sógor, assistent a la reunió del Bureau dels Populars Europeus, celebrada els dies 8 i 9 de març a Palma. Sógor, membre del DAHR (Aliança Democràtica dels Hongaresos a Romania) al Parlament Europeu i de l’EPP (Grup del Partit Popular Europeu), a més a més de formar part del LIBE (Comissió per a les Llibertats Civils, Justícia i Afers Interiors), és membre de l’Intergrup de Minories Tradicionals, Comunitats Nacionals i Llengües del Parlament Europeu...

dimarts, 29 de maig del 2012

Territoris enllaçats pel català, a l'Europa del segle XXI (a): cronologia breu

1. La campanya cívica ENLLAÇAR TERRITORIS PEL CATALÀ s'origina a Mallorca, amb la convocatòria d'una vaga de fam en defensa de la llengua catalana, que inicia l'associació Jubilats per Mallorca l'1 de març de 2012 al casal de Can Alcover (Palma).

S'hi pretén, d'una banda, denunciar i combatre les mesures anticatalanes del Govern de les Illes Balears, presidit pel senyor José Ramón Bauzá Díaz, del Partit Popular; i de l'altra convidar tothom a defensar aquesta llengua tan malmenada des de fa tres segles, i que, malgrat tot, continua mantenint-s'hi com a l'única llengua pròpia de les Illes Balears i d'arreu dels Països Catalans.

Aquesta VAGA DE FAM PER LA LLENGUA s'hi manté durant 42 dies seguits, després que la inicïi el jubilat mallorquí Jaume Bonet, la hi mantengui durant 27 dies seguits; i després la continüi el també jubilat mallorquí Tomeu Amengual durant 16 dies seguits.

Una mesura de pressió que es perllonga, així, des de l'1 de març fins al 10 d'abril de 2012.

Mentre es fa la vaga de fam per la llengua, s'hi reben suports considerables, tant personals com col·lectius, de mitjans de comunicació, entitats i persones adherides a la causa, de les Illes Balears i Pitiüses, i de la resta de territoris dels Països Catalans: Obra Cultural Balear, Jubilats per Mallorca, STEI-i, Assemblea de Mestres i Professors en Català, Moviment per la Llengua..., en són una mostra, que es veu ampliada i completada amb les més de 3.500 adhesions que van apareixent a diverses xarxes socials.

2.Amb tots aquest suports, des de l'STEI i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català s'impulsa la iniciativa ENLLAÇATS PEL CATALÀ que es va visualitzant de formes diverses:

- S'organitzen i es munten enllaçades als centres educatius, domicilis particulars i edificis públics, amb flocs quadribarrats de dimensions considerables, i amb floquets més petits a les solapes individuals, per expressar la catalanitat de l'ensenyament illenc com a mitjà de comunicació directa dins dels centres.

- S'organitza un acte reivindicatiu i de suport, al santuari de Cura, amb la participació de representants de les entitats esmentades; alhora que es difon pertot arreu la campanya d'enllaçar-se pel català, arreu de les Illes, com a mostra de rebuig a les polítiques governamentals lingüicides i contràries a la Llei de normalització lingüística que ha servit de marc legal des de l'any 1986 ençà, a les Illes Balears i Pitiüses.

- Des de l'STEI-i, es fa una Crida a la Solidaritat pel Català a les Illes, adreçada a la gent de l'OCB, la FOLC, Espai Mallorca, Escoles Valencianes, STEPV-Intersindical valenciana... S'hi demana la màxima difusió de la proposta i que s'hi participi activament.

  - Es fa a saber que “davant els atacs que pateix la llengua pròpia de les illes Balears per part del Govern, ara en mans del PP i liderat per José Ramon Bauzà Díaz, la revolta contra aquesta injustícia i irresponsabilitat s'ha iniciat als centres educatius de les illes Balears.

- Es demana un acte de solidaritat cap a la defensa de la llengua, quan és atacada a les Illes Balears, enconsiderar que SI S’ATACA LA LLENGUA A UN PUNT DEL TERRITORI, ES DEBILITA LA LLENGUA EN EL SEU CONJUNT. Els atacs i les amenaces a la llengua catalana a una part del territori afecta la salut global del català i amenaça la seva pervivència. És responsabilitat de tots i de totes vetllar i defensar la llengua catalana sigui on sigui que es produeixi l’atac.

  - La llengua és el LLAÇ que uneix tots els territoris dels Països Catalans.

Els centres de les illes, en conèixer l'avanprojecte de modificació de la llei de funció pública, -que lleva el requisit del coneixement del català als funcionaris, que pretén canviar la normativa dels topònims de les illes perquè es puguin traduir i posar en castellà, que vol modificar també la llei de normalització lingüística-, s'adhereixen a aquesta campanya "ENLLAÇATS PEL CATALÀ", penjant un llaç quadribarrat a la façana i duent-ne un de petit penjat damunt el cor, com es fa amb el dia de la dona, la pau o la sida.

El llaç simbolitza el compromís de la comunitat educativa amb la defensa de la llengua catalana quan el president del govern, José Ramón Bauzá Díaz, ha emprès aquesta croada contra la llengua dels formenterencs, els eivissencs, el menorquins i els mallorquins.

  La Conselleria d'Educació fa llevar els llaços de les façanes i acusa de polititzar els centres. La decisió de posar els llaços en la majoria dels casos és una decisió presa pel Consell Escolar o pel Claustre de professors, amb els vist i plau de les Associacions de pares i mares i d'alumnes dels centres.

El conseller arriba a dir que els llaços per la sida són un valor compartit però que els llaços per la defensa de la llengua NO són un valor compartit per la comunitat educativa.

  12.000 al·legacions presentades, 50.000 persones a Mallorca, surten al carrer el mateix dia, convocades per l'Obra Cultural Balear i el Consell de la Societat Civil de Mallorca, -del qual l'STEI-i i l'Assemblea de Mestres i Professors en Català en formen part-, per demanar la retirada de l'avantprojecte de llei de funció pública i perquè tots els diputats del Parlament de les Illes Balears hi puguin votar en consciència i no siguin amenaçats pel president del govern amb l'obertura de cap expedient.

  En aquest moment històric, vital per a la supervivència de tot un poble, des de l’Assemblea de mestres i professors en català de les Illes Balears i l’STEI-i, sindicat majoritari a l’ensenyament públic, es demana a totes les persones del territori accions de suport i solidaritat.

Es tracta de mostrar la UNIÓ TERRITORIAL: "La nostra força rau en la nostra unió. Ens farem visibles davant la comunitat internacional des del moment que actuarem units. La divisió és la carta que alguns  juguen en contra nostra."

  Es vol que la campanya dels llaços sigui ben present al Sant Jordi 2012 a tot el territori de parla catalana. Es vol fer visible que el Govern de les illes Balears ha romput el consens que, en matèria de normalització cultural i lingüística, hi ha hagut fins ara a les Illes. El govern del PP vol introduir canvis a la legislació vigent que van en contra de la llengua pròpia del nostre territori.

Hom vol que es visualitzi també que la comunitat educativa, amb el suport d’entitats, de personalitats i de la societat civil, demana al govern de les Illes Balears que retorni al consens, que retiri l’avantprojecte de modificació de la llei de funció pública i que doni un suport real i veritable a la llengua i a la cultura de les nostres illes.

  - Es proposa la iniciativa d'ENLLAÇAR ELS PAÏSOS CATALANS, per al dia 23 d'abril, festa de Sant Jordi. Es demana ajuda per estendre aquesta campanya "Per sant Jordi, Enllaçats per la Llengua!”, per tal d'aconseguir que el 23 d'abril, dia de Sant Jordi, a TOT EL TERRITORI - la Franja, el País Valencià, Catalunya, les illes Balears, la Catalunya nord, l’Alguer-, escriptors, personalitats, ciutadans i ciutadanes, professionals dels mitjans de comunicació, duguin posat el llaç, i que entitats, institucions, llibreries, associacions, federacions, centres educatius, ... etc. posin un llaç a la seva façana i facin pública la seva adhesió i enviïn una fotografia amb el lloc i el nom de l’entitat o de la persona enllaçada.

  També es vol que a la Manifestació del 28 d'abril a València es faci visible la unió territorial sobre aquesta problemàtica, participant-hi amb una pancarta amb un lema entorn a la campanya Enllaçats per la Llengua.

Això darrer es canalitza a través d'Escola Valenciana que és entitat organitzadora, entre altres, de la Manifestació. Ha de ser des del moviment educatiu ja que és en aquest segment de la població on ha començat la revolta contra la modificació de la Llei i perquè el futur està inexorablement en l'educació.

Es demana la col·laboració perquè cadascú, des del seu poble i ciutat,  aporti i contacti amb qui consideri que pot aportar alguna cosa que conduexi a bon fi tot aquest esforç: "Perquè no ens en sortirem sols i perquè només en la unió rau la nostra força."

Es proposa de posar-se en contacte amb associacions i entitats ben diverses per promoure la participació en aquestes propostes. També es demana a l’OCB, l’ÒMNIUM i ACCIÓ CULTURAL PAÍS VALENCIÀ la seva col·laboració en la campanya, informant i donant instruccions a totes les seves delegacions territorials perquè reparteixin llacets gratuïtament a tota la gent i vagin per les paradetes a Enllaçar gent, escriptors, personalitats que vegin i que circulin aquests dies pel carrer...

Ho impulsen molt intensament M. Antònia Font, Sindicat STEI-i, Illes Balears, Professora de secundària i Magda González, Assemblea de mestres i professors en català-Illes Balears. Mestra de música.

A més d'aquesta iniciativa a l'àmbit educatiu, en sorgeix una altra que impulsa el Dr. Carles Amengual, ENLLAÇATS PER LA PARAULA, que rep el suport de la resta d'entitats. Consisteix a fer la lectura continuada de textos en defensa de la llengua catalana, vuit caps de setmana seguits, durant vint-i-quatre hores seguides.

Des de diverses organitzacions i entitats es llança aquesta acció que consisteix a fer 24 hores seguides de lectura de textos, un pic cada setmana, fins als darrers vuit dies abans de la votació al Parlament Balear de la llei de la Funció Pública i, els darrers vuit dies, fer-ne la lectura ininterrompuda durant els vuit dies consecutius...

Amb lectures fixes, a determinades hores, i d'altres que pot aportar gent voluntària a la resta d'hores, en torns d'una mitja hora aproximadament, després d'haver-ho comunicat via telefònica o per correu electrònic, la primera edició es fa a Can Alcover (Palma). La segona al monestir de la Real (Palma). La tercera al santuari de Lluc (Escorca), on s'obté també la participació directa des del Micalet (València). La quarta a la Institució Pública Antoni Maria Alcover (Manacor). La cinquena a la Biblioteca Cas Metge Rei (Santa Maria del Camí). La sisena a l'illa de Menorca...

Enllaçats els Països Catalans, en defensa de la llengua catalana a tots els territoris, hom es proposa d'Enllaçar-hi Europa...