Quatre preguntes sobre el genocidi de Rwanda

L'excel·lent periodista d'ÚLTIMA HORA, Iris Luque, em demana per whatsapp unes paraules per al reportatge que vol fer sobre el genocidi de Rwanda. Li deman que me'n passi les preguntes i li dic que miraré de contestar-les-hi en tenir un moment disponible.

Molt amablement me'n passa quatre, de preguntes. Totes ben interessants. Les reproduesc tot seguit, amb la meva resposta a cadascuna d'aquestes:

1. ¿Cómo vivió el genocidio?

M'estim molt Àfrica, ara i des de sempre. I em dol moltíssim que la majoria de les imatges que arriben a Europa, sobre Àfrica, siguin gairebé sempre negatives, violentes, sanguinàries, farcides de misèria, de pobresa o de fam, gairebé sempre fora temps i totalment descontextualitzades. 

Després d'haver-hi viscut i treballat durant quatre anys seguits, a la dècada dels anys 70 del segle passat, al país veí de Rwanda que es diu Burundi, sé i em consta positivament que Àfrica és tota una altra cosa. Molt més que tot això, fins i tot en certs aspectes pot presentar-se millor que Europa...

He estat i viscut a prop de Rwanda (a una trentena de quilòmetres de distància). També t'he de dir que jo no he viscut de prop el genocidi rwandès, el de hutu que maten tutsi l'any 1994... Tenc amistats rwandeses, i conec gent que l'ha viscut de prop i que me n'ha parlat obertament i extensa. Sí que puc dir-te que he patit de prop l'etnocidi burundès, el de tutsi que maten hutu l'any 1972... a pocs quilòmetres de distància de la frontera amb Rwanda.

Per caprici colonial europeu, Rwanda i Burundi són dos països africans, molt petits, amb la mateixa orografia, la mateixa llengua, els mateixos costums, les tres mateixes ètnies... Així i tot, sobirans i independents un de l'altre. Al costat del gran gegant congolès!

Quaranta-set anys després d'haver vist amb els meus ulls maltractaments i matances humanes cruels, encara ara em marquen la vida molt profundament. Fins al punt que no puc oblidar certs aspectes i detalls que continuen esgarrifant-me.

No és ben bé el mateix veure'n imatges per la tele, que patir en carn pròpia els efectes nefasts de la violència més extrema, desbocada i desfermada davant dels teus  ulls... Et quedes sense paraula!

2. ¿Por qué cree que los medios no ofrecen toda la información?

Ho consider absolutament impossible!

Primer de tot, perquè en general tenen poc interès a fer quedar malament els actors i factors principals d'aquests genocidis. Els que maten són uns, certament; però els que fan matar són uns altres, que potser ni tan sols viuen i resideixen al país del genocidi: els fabricants i traficants d'armes, els explotadors de matèries primeres, els inversors amb grans negocis, els estats estrangers i les seves relacions diplomàtiques, els grans organismes internacionals que hi tanquen els ulls, etc.

Segon, no se sol oferir mai tota la informació sobre un genocidi, perquè no se sap mai què passa en realitat en aquell territori concret les 24 hores de cada dia a tots els racons. Sobretot quan es tracta de països on les agències de comunicació internacionals únicament es limiten a transmetre allò que els governants, gairebé sempre instruïts militarment, siguin del país o d'altres potències més grans, volen que se sàpiga i permeten que es difongui.

Tercer. En general, els mitjans de comunicació no acostumen a oferir tota la informació sobre els genocidis, perquè, si oferissin tota la que disposen, i parassin esment a totes les fonts d'informació existents, la gent veuria amb molta més claredat i nitidesa la perversitat d'aquest model de vida capitalista que es pretén estendre i mantenir pertot arreu. Comportaria el foment de revolucions imparables arreu del planeta!

Gràcies als genocidis, els grans explotadors estrangers i nadius tenen camp obert més propici per a l'espoli i el sotmetiment de les poblacions africanes!

3. ¿Qué verdades y qué mentiras se han contado?

Tot allò que es conta sobre genocidis depèn del costat on et situes. Dels objectius i les finalitats que et marques. Del coneixement directe o indirecte que en tens. Dels mitjans amb què comptes per atansar-te a la realitat. Dels contactes directes que hi pots mantenir.

La veritat indiscutible és que tot genocidi comporta víctimes i botxins. Unes són maltractades de maneres diverses, fins al punt de perdre la vida. D'altres arriben a comportar-se fins i tot pitjor que els animals salvatges. I enmig de tot plegat s'hi poden destriar causes, motius, contextos, excuses, opinions, explicacions més o manco adients o encertades que et duen a amagar certes històries o a magnificar-ne d'altres.

Per a mi, la gran mentida sobre Àfrica, i els genocidis que s'hi cometen, consisteix a atribuir a les poblacions africanes, o als governs africans de torn, allò que és produït, impulsat, volgut i promogut sobretot per una altra gent, de fora del territori africà, que hi manté  interessos particulars extraient-ne i aconseguint-hi beneficis substanciosos. 

Em resulta del tot significativa la presència publicada i publicitada del president de la Comissió Europea Jean-Claude Junker, el polític  luxemburguès del Partit Popular Social Cristià, al recent acte commemoratiu del genocidi de Kigali de fa un quart de segle...

Allò que es pretén amagar, per part de governants i forces influents del planeta, són les formes i les maneres d'actuar avui dia, característiques de la nova etapa colonitzadora d'Àfrica, perpetrada per les mateixes potències colonials de sempre, i alguna altra més de nova, emprant-hi mitjans molt més sofisticats i subtils que en èpoques anteriors.

Mentrestant, Àfrica continua dessagnant-se en perjudici propi i benefici aliè.

4. ¿Es possible la reparación?

Ho veig molt difícil. Hores d'ara, em sembla del tot impossible. Les marques fortes que deixen els genocidis que es cometen avui dia en les generacions actuals incideixen en les generacions futures, de tal manera que s'esdevenen tendenciosament proclius a rebel·lar-s'hi i revenjar-se'n.

Davant d'això, no comptam encara amb cap força humana capaç de fer complir les normes bàsiques de la convivència entre éssers humans a territoris en conflicte. 

Tampoc no comptam amb tribunals internacionals que esdevenguin capaços de jutjar com cal els genocidis, quan es cometen, amb la celeritat que reclamen situacions tan conflictives com aquestes. 

En realitat, no tenim unes Nacions Unides totalment independents dels Estats Units (de Nord-Amèrica). 

Ni tenim la capacitat d'aplicar unes lleis universals que regulin eficaçment el comportament humà internacional, a l'àmbit públic i col·lectiu, que pugui incidir lliurement i objectivament damunt dels estats que són reconeguts oficialment com a sobirans i independents.

En aquest sentit, l'actuació del magistrat-jutge central d'Instrucció número Quatre de l'Audiència Nacional Espanyola, Fernando Andreu Merelles, resulta més que valuosa i significativa, en relació amb el genocidi rwandès i el paper de l'actual president de la República de Rwanda, Paul Kagame.

"Se'n desprenen indicis racionals i fonamentats de criminalitat contra Paul Kagame", per delictes de genocidi, delictes de lesa humanitat, delictes contra persones i béns protegits en cas de conflicte armat (maltractaments, mitjans de combat prohibits, atacs indiscriminats, violació d'unitats sanitàries, atacs al patrimoni, actes contraris a les prescripcions dels Tractats internacionals), integració en organització terrorista, i, finalment, actes terroristes.

Com s'afirma a l'acte judicial, d'acord amb la legislació vigent, Paul Kagame no pot ser jutjat a Espanya, atesa la seva condició de president de la República de Rwanda. Però això no en lleva cap, dels indicis racionals i fonamentats de criminalitat contra aquest personatge.

La recoman a tots els mitjans de comunicació i als particulars que vulguin endinsar-se en el teixit complex d'una actuació militar a Rwanda, d'abast internacional.

Com també consider molt recomanables, per entendre una mica millor allò que passà a Rwanda, les actuacions d'una entitat abocada a l'esclariment dels fets i al reclam de responsabilitats, com és ara Veritas Rwanda Forum, amb l'advocat Joan Palou-Loverdos al capdavant.

Així mateix, aquesta altra entitat, Inshuti. Amics dels Pobles dels Grans Llacs de l'Àfrica Central, arriba a fer molta de llum sobre el genocidi rwandès.

Esper i desig, benvolguda Iris, que aquestes respostes meves hagin satisfet les preguntes teves. Molt agraït al teu interès per Àfrica!

Rwanda 2019, de víctimes a botxins

Quina vergonya de planeta Terra!

S'hi pot veure que els que es mostren i comporten com a botxins (tutsi) en un indret (Burundi, 1972) apareixen com a víctimes (de hutu) en un altre (Rwanda, 1994)! Sempre amb el suport explícit de les potències més poderoses (UE), l'arraconament manifest dels vençuts (EUA) i la col·laboració interessada de mitjans de comunicació internacional (EFE)! 

Un espectacle fastigós i repugnant, només de veure'n imatges a la premsa local i a les televisions!

Això sí, res de res sobre allò que arriba a destriar fa 11 anys el magistrat-jutge central d'instrucció número quatre de l'Audiència Nacional, amb seu a Madrid, Fernando Andreu Merelles. 

A l'acte judicial s'esmenta prop d'un centenar de vegades el nom i llinatge de l'actual president de la República rwandesa, Paul Kagame, després d'haver estat atesos i escoltats nombrosos testimonis protegits.

Ni una sola línia no he vist esmentada, de les que apareixen transcrites a les 182 pàgines de l'acte judicial, del 6 de febrer de l'any 2008.

No n'he vist publicat res sobre l'assistència de l'actual president rwandès «a les reunions dirigides a preparar un atemptat per acabar amb la vida del president (hutu) Juvenal Habyarimana»; ni de les «ordres oportunes que dóna perquè siguin atacades les forces armades rwandeses»; ni dels «tres fets criminals que s'atribueixen a la seva decisió pròpia i directa (massacres de població civil de Byumba, massacre de bisbes i religiosos prop de Kabgayi i massacres de civils a Kibeho)»; ni de la seva implicació en l'assassinat d'alts comandaments militars col·laboradors seus, en circumstàncies no del tot ben esclarides; ni de tants i tants d'esments que se'n fan (prop d'un centenar!) a l'acte judicial.

Només mirant una mica detingudament els raonaments jurídics que s'hi expressen, pens que ja se'n pot deduir la vàlua humana d'aquest militar rwandès que arriba a la Presidència de la República.

«CUARTO.-Y  las  de  pruebas  practicadas  se  desprenden  indicios racionales y fundados de criminalidad contra las siguientes personas: 1º.-PAUL KAGAME, General Mayor. Presidente   de   la   República   de   Rwanda.   Jefe   de   Estado   y Comandante  en  Jefe  del  Ejército  Rwandés –Rwandan  Defence  Forces  / RDF-“Fuerzas Rwandesas de Defensa” (FDR)  antes llamadas APR (Ejército Patriótico Rwandés). De   lo   actuado   se   desprenderían   indicios   para   imputarle   su participación en los delitos comprendidos en los apartados A), B), C), D, E) y F) del apartado anterior».

Són delictes de genocidi, delictes de lesa humanitat, delictes contra persones i béns protegits en cas de conflicte armat (maltractaments, mitjans de combat prohibits, atacs indiscriminats, violació d'unitats sanitàries, atacs al patrimoni, actes contraris a les prescripcions dels Tractats internacionals), integració en organització terrorista, i, finalment, actes terroristes.

D'acord amb la legislació vigent, no pot ser jutjat a Espanya, atesa la seva condició de president de la República de Rwanda. «No obstante, dada la condición de Presidente de la República, esta resolución  no  podrá  acordar  dirigir  acciones  penales  contra  el  mismo, dado  que  el  artículo  21  de  la  Ley  Orgánica  del  Poder  Judicial,  que determina  la extensión  y  límites  de  la  jurisdicción  española establece que,  entre  los  supuestos  de  los  que  sería  competente, “Se exceptúan los supuestos  de inmunidad  de  jurisdicción y  de  ejecución  establecidos  por  las normas del Derecho Internacional Público”.Y en tal sentido, si examinamos los precedentes judiciales que han analizado    esta    materia,    debemos  llegar    a    la    conclusión    de    la incompetencia  de  jurisdicción  de  los  Tribunales  nacionales  para  su enjuiciamiento.  Tanto  el  Pleno  de  la  Sala  de  lo  Penal  de  la  Audiencia Nacional,  el Tribunal  Supremo,  y  la  Corte  Internacional  de  Justicia  han llegado a esta conclusión.»

Si els mitjans de comunicació internacional paraven una mica d'esment al contengut d'aquest acte judicial, i procuraven de mirar-s'ho amb deteniment i el màxim d'objectivitat possible, crec que s'ho pensarien una mica abans de publicar res d'allò que s'està publicant aquests dies i que s'afanyarien a esclarir ben a fons tot allò que envolta aquest personatge tan sinistre.

Treure de l'oblit, avui, la història dels rwandesos vençuts

En sentir notícies, per TV3, sobre «el genocidi rwandès» de fa vint-i-cinc anys, i veure que s'hi esmenten atrocitats comeses per hutu contra tutsi, no puc deixar de dir-hi la meva. En sentit divers.

És clar que s'ha d'estar contra «aquest» genocidi comés fa vint-i-cinc anys! No en faltaria d'altra! I contra qualsevol genocidi que es comet damunt del Planeta.

Allò que ja em dol, bastant més, és que «aquest genocidi concret» pugui servir per encobrir-ne d'altres, anteriors i posteriors que, si més no, poden ajudar a «contextualitzar-ne» certs detalls que consider importants i que s'hi amaguen.

He viscut de molt a prop el genocidi comès l'any 1972  per governants militats tutsi contra població civil hutu a Burundi, país veí de Rwanda, situat a l'altra banda del llac Tanganika. Vaig haver d'abandonar el país centre-africà, per haver-me situat al costat de les víctimes hutu, de manera clara i llampant... Transcorreguts  47 anys, no en puc oblidar ni les imatges, ni l'esgarrifança, ni la por, ni el pànic, ni les seqüeles que perduren...

Em dol moltíssim haver de veure, avui mateix, que qui rep suport «publicitari» de mitjans de comunicació tan propers com TV3, ni més ni manco, és l'actual president de Rwanda! Un militar de nom Paul Kagame, format als EUA. 

Es tracta d'un individu tutsi, sinistre, sobre el qual he publicat diversos escrits que ajuden a veure una mica més clarament de qui es tracta i de què va aquest personatge.

Ni més ni manco que es tracta del president que ha ficat a la presó l'opositora Victoire Ingabire Umuhoza, una dona hutu rwandesa que, vivint confortablement a Europa, vol fer-se present al seu país per encapçalar una candidatura democràtica, ben conscient que exposa la seva vida i que la posa en perill greu.

El president rwandès Paul Kagame és el mateix personatge que surt esmentat a moltíssimes pàgines de l'Acte del sumari 3/2008 del magistrat-jutge Central d'Instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional espanyola, Il·lm. Sr. Fernando Andreu Merelles. 

Consta de 182 pàgines redactades amb el màxim rigor i al més mínim detall. I tot el seu contengut resulta molt  il·lustratiu, per veure què se'n diu, d'aquest personatge tan sinistre que avui dia està damunt fulla. 

La primera vegada que el magistrat-jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, esmenta el nom del general Paul Kagame, el situa assistint a la darrera d'una sèrie de reunions d'alts comandaments militars i dirigents de l'APR/FPR (Armada Patriòtica Rwandesa/Front Patriòtic Rwandès) celebrada a Mulindi, el 31 de març de 1994, a les 14:30 hores.

Què hi fa, allà, Paul Kagame? Hi és present amb la finalitat de “preparar un atemptat que acabi amb la vida de l'aleshores president de Rwanda, el hutu Juvenal Habyarimana. Volen assaltar definitivament el poder, i crear una situació de conflicte civil”.

No només això. El jutge espanyol, al mateix Acte, també fa esment de la mort violenta de membres espanyols de Metges del Món -Manuel Madrazo, Flors Sirera i Luís Valtueña- ocorreguda el 18 de gener de 1997 a la localitat de Ruhengeri; com també la massacre sistemàtica contra la població civil hutu a Ruhengeri i als seus voltants durant els primers mesos de l'any 1997.

L'Acte del magistrat-jutge, en recollir les aportacions que hi fan testimonis protegits -civils i militars de totes dues ètnies, hutu i tutsi,  experts coneixedors de crims comesos a Rwanda, sobretot a la dècada dels anys 90-, indica que els tres membres de Metges del Món disposen d'informació sensible sobre les massacres realitzades per l'Armada Patriòtica Rwandesa (APR) en relació amb la població civil hutu.

El magistrat-jutge espanyol també aporta informació relativa a l'estructura política i militar rwandesa, al front de la qual roman Paul Kagame a la dècada dels anys 90. D'ell surten directament totes les ordres precises per a la majoria d'operacions militars o d'intel·ligència. Kagame és el responsable darrer, a qui se li demanen instruccions, en cas que no s'hi vegin clares les ordres, tant en relació amb crims comesos contra rwandesos, com expatriats, com congolesos.

Davant del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional, alguns testimonis es mostren especialment explícits a l'hora de declarar i explicar les intencions de l'APR/FPR d'atacar membres de l'Església Catòlica, molt especialment missioners que duen més anys servint el país, com és el cas del sacerdot basc Isidro Uzcudun, assassinat a Rwanda. o de Miguel Angel Isla, Julio Rodríguez, Fernando de la Fuente y Servando Mayor (Germans Maristes).

Segons testimonis diversos que s'expressen a l'acte del magistrat-jutge espanyol, és Paul Kagame qui ordena personalment l'assassinat de bisbes, capellans i religioses a Kabgayi, Gakurazo l'any 1994.  

L'anomenat «Informe Gersony»  un document de l'Alt Comissionat d'Ajuda als Refugiats (ACNUR), que conté dades relatives a una Missió oficial d'investigació relacionada amb la situació rwandesa, al moment que l'APR/FPR pren el poder, quan la gran crisi humanitària comporta més d'un milió de persones refugiades als països veïns (Congo, Tanzània i Burundi) que fugen dels enfrontaments militars, aleshores roman ocult i sense veure la llum pública... 

Segons es manifesta a l'Acte del magistrat-jutge de l'Audiència Nacional espanyola, el general major Paul Kagame és una de les persones que es reuneix amb la Delegació Oficial de l'Organització de Nacions Unides per tractar temes relacionats amb aquest “Informe Gersony”, a finals de setembre de 1994.

De poc o de res no serveixen, ni els esforços realitzats per organitzacions humanitàries mallorquines com la Fundació s'Olivar d'Estellencs; ni la carta oberta que adreç personalment a la senyora Michelle Obama, com a «fill de pare africà i de mare mallorquina»,  quan l'aleshores primera dama dels EUA viatja a Mallorca; ni els esforços realitzats pels Amics dels Pobles dels Grans Llacs de l'Àfrica Central – Inshuti; ni la moció del senador mallorquí Pere Sampol  a les corts espanyoles denunciant la postura del Govern espanyol davant Rwanda; ni les visites de personalitats rwandeses a la nostra illa mallorquina;  ni la denúncia presentada davant del Tribunal Penal Internacional, feta pública per Joan Carrero Saralegui que presideix la Fundació s'Olivar d'Estellencs...

Haver denunciat davant dels Tribunals espanyols l'assassinat de 9 espanyols a Rwanda és una píndola massa mala d'empassar per a persones i institucions que bravegen de democràtiques. 

Que s'hi faci la llum és el que més importa!

Transcorregudes més de dues dècades, puc llegir algun article com aquest que, si més no a primer cop d'ull, em sembla que dóna en la diana del conflicte rwandès...  difícil de resoldre... mentre perduri l'imperi nord-americà damunt del Planeta...

Sisè i darrer dia d'estada meva a Montserrat

A la Missa Conventual d'aquest dijous a la Basílica de Montserrat, presència d'alguns jesuïtes concelebrant al presbiteri.

També s'ha pogut veure que hi participava com a concelebrant -ocupant el seient del pare abat- el bisbe rwandès Mgr Célestin Hazikimana (Kigali, 14-08-1963), qui porta com a lema «Duc in altum». 

Va ser nomenat pel papa Francesc bisbe de la diòcesi de Gikongoro (2014), el segon des que fou constituïda l'any 1992. 

Va ser ordenat capellà a Butare (1991) i es va exercir com a secretari general de la Conferència episcopal de Rwanda (2011). 

És doctor en Teologia dogmàtica per la Facultat de Sant Tomàs, a Nàpols (2003-2010).

Mons. Célestin Hazikimana, bisbe de Gikongoro (Rwanda),
concelebrant a la Basílica de Montserrat

Ben segur que deu conèixer el rector d'Ariany, mossèn Melcior Fullana Riera, missioner dels Sagrats Cors, qui treballà un bon grapat d'anys a Rwanda.

Parròquia d'Ariany, on s'exerceix com a rector
Melcior Fullana, MSSCC que treballà a Rwanda

He tengut l'oportunitat de saludar-lo uns breus moments pels passadissos de l'Abadia, després de demanar-li i dir-li en kirundi:

"Ur'umunyarwanda, wewe? Jewe n'dumunyakatalan w'iMajorque yari yakoze n'imyaka mu Burundi, mu Kirimiro, diocesi rya Gitega, n'umusenyeri Andreas Makarakiza nk'umukuru w'abakuru! Ndahiriwe cane y'ukubona ngaha, muvyeyi dukundana!" (Ets rwandès? Jo som mallorquí que parla català i fa uns anys que vaig anar a treballar al Burundi, a la regió del Kirimiro, diòcesi de Gitega, amb l'arquebisbe Andreas Makarakiza. M'alegra ben molt haver-te trobat aquí, company estimat!)

Mons. Célestin Hazikimana, bisbe de Gikongoro (Rwanda),
ocupant el seient del pare abat de Montserrat

Els dos acompanyants blancs que anaven amb ell, i els monjos que ens envoltaven, no se'n podien avenir... Normal!

A la tarda, i abans de partir de l'Abadia cap a Barcelona, no m'he volgut perdre la visita obligada a les dues plantes del Museu de Montserrat que contenen obres de pintura antiga dels segles XIII-XVIII, de pintura i escultura moderna dels segles XIX-XX, materials de l'evolució iconogràfica de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, material arqueològic del món antic, col·lecció d'icones gregues i russes d'esglésies d'Orient, mostra d'objectes litúrgics de l'Abadia, etc.

Programa de TV Mallorca sobre mallorquins a Wikileaks

“Veritat per cable” és un reportatge que conta les aparicions mallorquines als cables destapats per Wikileaks.
Les filtracions de la diplomàcia nordamericana parlen de la Fundació mallorquina Veritas Rwanda Forum, que impulsa la investigació de les morts de 9 espanyols i el pillatge de recursos naturals al Congo.
Poques persones i institucions mallorquines apareixen als 250 mil cables o comunicacions entre les ambaixades nordamericanes i el totpoderós Deparatment d'Estat dels EUA. Cal afectar els interessos nordamericans, ja siguin econòmics, polítics, o els dos a l'hora.
Una fundació mallorquina, s'Olivar, que actua internacionalment amb el nom de Veritas Rwanda Forum, impulsa la investigació de les morts de 9 espanyols i el pillatge de recursos naturals al Congo. Ha aconseguit que l'Audiència Nacional imputi 40 alts càrrecs del govern de Ruanda, fins i tot el President Paul Kagame.


Cròniques per RTVMallorca
Les imputacions es concreten en l'assassinat d'innocents a la frontera entre Ruanda i Congo, violència injustificada, i robatori de recursos naturals, especialment el Coltan, un mineral d'alt valor que Ruanda exporta cap al món occidental.
El documental “Veritat per cable” analitza les comunicacions entre les Ambaixades nordamericanes i el seu Departament d'Estat, i com els Estats Units han pressionat el Govern espanyol preocupat per la investigació judicial.
Kagame té el suport d'Estats Units, perquè, segons Juan Carrero, president de s' Olivar, “és el soci perfecte. Protegeix amb les seves tropes el pillatge de Coltan i altres minerals al Congo”.
L'equip del Cròniques ha elaborat aquest documental amb la participació també de diferents exiliats ruandesos, que viuen a països europeus i que intenten promoure la democratització del seu país des d'Europa i Amèrica, on s'han hagut de refugiar amenaçats pel règim ruandès.
Alguns tenen la seva identitat protegida ja que han aportat proves molt delicades sobre crims comesos, suposadament, pel règim de Paul Kagame.
Els cables de Wikileaks demostren com el govern espanyol va menysprear la investigació judicial, agenollant-se davant el gegant nord americà.
Cròniques
, diumenge a les 22:10, a TV Mallorca.

El món nostre, en mans de qui!

El proppassat mes de maig es produïa una notícia internacional que posava la pell de gallina a més d'un!


El president de la República de Rwanda, el militar Paul Kagame, i el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, havien acceptat d'anar de bracet i presidir la iniciativa llançada per l'ONU sobre els “Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni” -que apunten a eradicar la pobresa que domina el món abans de l'any 2015!-.

Mal d'entendre? Més tost fàcil! Sobretot si ens atenem a les explicacions que hi aporta l'advocat Jordi Palou Loverdos, acreditat davant la Cort Penal Internacional (La Haia) i davant l'Audiència Nacional Espanyola, on representa legalment les 9 víctimes espanyoles i d'altres innombrables rwandeses i congoleses.

Com afirma l'advocat Palou-Loverdos, els objectius del Mil·lenni són de lloar i mereixen tot el suport internacional. Una altra cosa és que aquesta iniciativa tan lloable hagi de ser liderada per Paul Kagame i, molt manco, que aquest es vegi acompanyat pel president espanyol!

N'assenyala alguns motius de pes:

1. El règim polític i militar de Paul Kagame és un dels més autoritaris i dictatorials del Planeta, amb tot el que això significa (segons organitzacions o mitjans de tant prestigi com The Economist o The Freedom House) i tot el que comportaria d'augment de suports internacionals.
2. Les conseqüències militars són molt greus. La implicació d'Espanya en el Pla Àfrica i el comandament militar nordamericà amb objectius geoestratègics clars a més dels militars, fa que Espanya hi participi en operacions militars de formació antiterrorista. La punta de llança d'aquest comandament militar, precisament, és l'exèrcit de Rwanda liderat pel general Paul Kagame (el seu jerarca militar més alt)... que a més d'una activa i mortífera presència en diversos països de l'Àfrica Central està fortament implicat al Sudan, territoris on desplega genocidis des de fa dècades...
3. Les implicacions jurídiques són significatives. Un tribunal espanyol ha processat el president i general Paul Kagame, juntament amb altres 40 oficials d'alta graduació de l'exèrcit rwandès, acusat d'haver ordenat personalment la mort violenta de 9 espanyols a Rwanda i Congo els anys 1994, 1996, 1997 i 2000, a més d'innombrables víctimes rwandeses i congoleses en aquells períodes.
4. La decisió del president Rodríguez Zapatero d'acceptar la proposta del secretari general de l'ONU fa pensar molt: no deixa de sorprendre que sigui precisament l'ONU la que proposi a Paul Kagame codirigir la iniciativa dels Objectius del Mil·lenni, quan l'ONU en coneix el processament per crims contra la humanitat i crims de guerra, entre d'altres. És la mateixa ONU a la qual se li ha demanat de facilitar les proves recollides per un Grup d'Experts en relació amb els crims de guerra de rapinya de recursos minerals a la República Democràtica del Congo en què estan implicades algunes empreses multinacionals nordamericanes, canadenques, europees, israelianes, uzbeques, sudafricanes, rwandeses (com el holding Tristar, grup d'empreses paraigües al qual presumptament roman vinculat Paul Kagame).

Seria bo arribar a esbrinar què es pretén, en realitat, amb una iniciativa com aquesta i quina va ser la idea brillant que va sorgir dins la ment del secretari general de l'ONU, o d'algun representant membre permanent del Consell de Seguretat que la hi va suggerir.

Seria convenient arribar a saber què cerca el secretari general de l'ONU quan proposa que treballin conjuntament el líder polític i militar africà, president de Rwanda, processat per crims contra espanyols, i el president europeu del país que ha emès ordres d'arrest internacional contra la cúpula política i militar d'aquell país africà, Rodríguez Zapatero, president del Govern espanyol.

Seria bo que s'arribàs a veure que no se cerca neutralitzar encara més la iniciativa de justícia conforme amb el dret internacional...

Per això, resulta del tot adient la formulació de la pregunta que fa al Senat d'Espanya qui s'hi exerceix com a senador autonòmic en representació del Parlament de les Illes Balears, Pere Sampol:

“NO CREU EL PRESIDENT DEL GOVERN QUE HAURIA DE DECLINAR AQUESTA INVITACIÓ I EXIGIR A LES NACIONS UNIDES QUE COL·LABORIN AMB LA JUSTÍCIA UNIVERSAL"?

Molt bona pregunta del senador Pere Sampol

A vegades hi ha notícies que passen desapercebudes, quedant-se al marge de l'atenció que hi puguin dispensar els mitjans de comunicació habituals. Cosa que no significa que deixin de ser interessants...

Particularment em sembla significativa la pregunta que formula el senador designat pel Parlament de les Illes Balears, adscrit al Grup Parlamentari Mixt del Senat d'Espanya, Pere Sampol i Mas.

Sé que no és aquesta la primera vegada que el senador autonòmic s'adreça al Govern espanyol, demanant-li explicacions sobre un assumpte tan espinós com és la violació dels drets humans a la regió africana dels Grans Llacs.

Es veu que el president del Govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, ha acceptat la invitació del secretari general de Nacions Unides a liderar els Objectius del Mil·lenni juntament amb el president de Rwanda, el general colpista Paul Kagame!

Quina imatge, i, sobretot, quina estratègia tan xereca i repugnant: Rodríguez Zapatero, d'Europa, anant de bracet amb el general Paul Kagame, d'Àfrica, per liderar una iniciativa de l'ONU tan necessària com poc efectiva: eradicar la pobresa extrema i la fam que hi ha al món, abans que arribi l'any 2015!

Amb personatges com aquests, el resultat està més que cantat!

Per aquest motiu, el senador montuïrer recorda al Senat que el president rwandès està processat per l'Audiència Nacional Espanyola, imputat per delictes de genocidi, crims de guerra, pillatge, violacions i l'assassinat de 9 ciutadans espanyols, coses que han provocat l'ordre d'arrestament internacional contra una quarantena d'alts càrrecs del Front Patriòtic Rwandès.

"NO CREU EL PRESIDENT DEL GOVERN QUE HAURIA DE DECLINAR AQUESTA INVITACIÓ I EXIGIR A LES NACIONS UNIDES QUE COL·LABORIN AMB LA JUSTÍCIA UNIVERSAL"? -és el text de la pregunta que formula el senador mallorquí Pere Sampol al Govern que presideix José Luís Rodríguez Zapatero.

Molt bona pregunta, sobre un assumpte que a mi personalment m'interessa moltíssim, tot i els vergonyosos i repugnants silencis de l'anomenada comunitat internacional i dels mitjans de comunicació que hi resten sotmesos... davant la cruenta realitat que pateix RWANDA i la regió africana dels Grans Llacs.

Rwanda: diàleg per la democràcia, a Mallorca

Molts dels personatges que apareixen al llibre publicat recentment per Joan Carrero, -"África, la madre ultrajada. La verdad sobre el conflicto de los Grandes Lagos que las potencias occidentales se empeñan en ocultar"- es varen fer presents a Mallorca, seguint la iniciativa pacificadora impulsada per la Fundació s'Olivar d'Estellencs i l'associació Drets Humans de Mallorca:

Coincidint amb el pont del mes de maig de 2009, membres destacats de partits polítics de l'oposició rwandesa a l'exili, i d'altres membres representants de la societat civil de Rwanda, celebraren conjuntament a Palma el Diàleg interrwandès, una iniciativa que pretén arreplegar totes les ètnies i sectors socials del país per impulsar la democràcia a Rwanda a través del diàleg, la pau, la veritat i la justícia.

Se'n féu ressò TVE2 a principis de 2010, emetent aquest programa de 3 minuts de durada, on apareixen, entre moltes d'altres persones, el jutge Andreu (que investiga delictes de genocidi), J. Matata (contra la impunitat a Rwanda), M. Numuhoza (activista dels drets humans), Paul Kagame (president de Rwanda i del Front Patriòtic Rwandès), G. Karangwa (representant de partit tutsi opositor), Jordi Palou-Loverdos (misser de Veritas Rwanda Forum), E. Ndayisaba (membre d'assistència a víctimes africanes), Victoire Ingabire Umuhoza (candidata a la Presidència de la República Rwandesa), Joan Carrero, Bernat Vicens, Pere Sampol...:

Diálogo por la democracia en Ruanda

S'hi destaca, entre moltes d'altres personalitats rwandeses, la figura de Victoire Ingabire Umuhosa, una rwandesa exiliada que a l'actualitat es troba a Rwanda i lluita per aconseguir fer-s'hi present com a candidata a la Presidència de la República durant les eleccions convocades per al proper mes d'agost de 2010...

Rwanda: Tribunal Penal Internacional (TPIR)

La lectura del llibre publicat recentment per Joan Carrero Saralegui, que recoman a qualsevol persona mínimamment interessada en la defensa i promoció dels drets humans arreu del Planeta, no només em fa reviure temps passats al continent africà...

També em porta a veure la importància i transcendència que té allò que s'està succeint, ara mateix, a la regió africana dels Grans Llacs.

La lectura d'aquest llibre tan recomanable em refresca la memòria i em fa a saber, per exemple, que el TPIR -Tribunal Penal Internacional per a Rwanda-, es constitueix el 8 de novembre de 1994 per Resolució 955 del Consell de Seguretat de l'ONU (no per l'Assemblea General), amb representants de 15 països com a membres (Espanya, EUA, UK, etc.), amb l'abstenció de la Xina i l'oposició de Rwanda.

Sé, així, que l'ONU reconeix que s'han comès a Rwanda violacions greus del dret humanitari, en virtut del capítol VII de la Carta de Nacions Unides.

Veig que se n'estableix la seu a Arusha (Tanzània) (per Resolució del Consell de Seguretat 977, de 22 de febrer de 1995). Ciutat tanzana que vaig tenir l'oportunitat de visitar a la dècada dels anys 70...

Comprov que la tasca del TPIR se centra en els crims comesos per rwandesos, entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 1994, en territori rwandès i d'estats veïns, i per ciutadans no rwandesos en territori rwandès.

Se'm diu que a l'actualitat hi són representants 86 països (Arusha, Kigali, la Haia, New York). I que per al 2008-2009 l'Assemblea General de l'ONU hi destinà 267.356.200 $ bruts!

M'interessa endinsar-me en la web del TPIR. Roman oberta i actualitzada diàriament en anglès, francès i kinyarwanda, informant detalladament sobre les actuacions del Tribunal.

Al menú lateral esquerre hi apareix:

• una Presentació del Tribunal,
• l'Agenda,
• Conferències,
• Centre de Premsa,
• Textos fonamentals,
• Afers,
• Biblioteca,
• Ofertes d'ocupació laboral al Tribunal,
• l'Estratègia de l'acabament del mandat del TPIR,
• Enllaços amb altres llocs,
• Base de dades judicial pública,
• Publicacions del TPIR, etc.

M'entren ganes d'endinsar-me en la tasca desplegada per aquest Tribunal Penal Internacional que vol centrar-se en el genocidi perpetrat -encara que sigui només durant un any- en terres tan estimades per mi com són ara Rwanda, Burundi, Congo, Uganda, Tanzània.

M'afecta molt endins aquest genocidi que les potències occidentals s'afanyen a mantenir ben amagat; protegint així l'acció militar, -la més violenta que s'ha comès mai enlloc, d'ençà la Segona Guerra Mundial-, desplegada pel Front Patriòtic Rwandès/Exèrcit Patriôtic Rwandès, comandats pel president actual de la República Rwandesa, el general Paul Kagame.

La lectura del llibre publicat pel pacifista mallorquí, el lluitador infatigable Joan Carrero Saralegui, em fa veure cada cop més clarament que allò que passa a la regió africana dels Grans Llacs, la violència desfermada per militars tutsis contra poblacions hutus, té molt a veure amb les riqueses que volen fer-se seves d'altres potències estrangeres.

En el fons d'aquest conflicte hi ha la lluita política entre països i governants teòricament aliats -nordamericans, anglosaxons i jueus versus francesos, europeus i catòlics- pel domini d'uns territoris farcits de riqueses minerals.
“EUA ha guanyat la batalla de Rwanda, mentre que la UE arrossegada per França l'ha perduda”...

Rwanda, un problema per a l'Estat espanyol i Europa!

Dimarts, 23-F de 2010, el senador Pere Sampol ha de rebre resposta escrita a una sèrie de preguntes que ha formulat al Govern espanyol, sobre una de les situacions més greus que s'està vivint -i patint- al continent africà: el genocidi rwandès.

S'ho paga sintonitzar el Canal Parlamentario (entre les 16 i les 18 hores de dimarts, 23 de febrer) per veure i escoltar què hi diu el ministre Moratinos, a aquesta sèrie de preguntes:

"Dado que 40 miembros relevantes del Frente Patriótico Ruandés, que gobierna actualmente en Ruanda, han sido acusados formalmente por un magistrado de la Audiencia Nacional Española de genocidio, crímenes contra la humanidad, terrorismo, violación de mujeres, pillaje y el asesinato de nueve ciudadanos españoles, a la vista de los últimos sucesos es evidente que el Gobierno español no puede permanecer impasible, hecho que motiva las siguientes preguntas:

- ¿Piensa el Gobierno español mantener las mismas ¿buenas relaciones con el Gobierno dictador de Ruanda?

- ¿Piensa el Gobierno español solicitar a la Unión europea que exija la liberación de los familiares y colaboradores de la candidata a la presidencia de Ruanda, Sra. Victoire Ingabire Umuhoza?

- ¿Piensa el Gobierno español elevar una propuesta a las Naciones Unidas para que garanticen la integridad de los opositores al actual régimen que gobierna Ruanda?

- ¿Piensa el Gobierno español proponer a las Naciones Unidas la supervisión del proceso electoral rwandés, con la participación de observadores internacionales que garanticen unas elecciones democráticas?

- ¿Piensa el Gobierno español exigir a las Naciones Unidas que colaboren con la Justicia universal y atiendan la rogatoria del magistrado Fernando Andreu mediante la que solicita pruebas que figuran en tres informes de las propias Naciones Unidas?

- ¿Piensa el Gobierno español dar instrucciones a la policía para que colabore con la Justicia y se intensifique la búsqueda internacional y el arresto de los cuarenta altos cargos del Frente Patriótico Ruandés acusados de los crímenes citados?


Palacio del Senado, a 8 de febrero de 2010

Govern espanyol “convida” còmplices d'assassinats massius!

Mentre s'afanya a "convidar" membres del Govern rwandès, còmplice d'assassinats massius, es nega a rebre familiars de cooperants espanyols assassinats a Rwanda...
Suports institucionals a la Fundació s'Olivar d'Estellencs from Cil Buele on Vimeo.
Val la pena prestar una mica d'atenció a la resposta que dóna el Govern espanyol a una pregunta que li formula el senador mallorquí Sr. Pere Sampol i Mas (GPMX), sobre les causes per les quals el president Rodríguez Zapatero s'ha negat a rebre els familiars dels cooperants espanyols assassinats pel Front Patriòtic Rwandès, mentre que ha convidat el ministre de Justícia de Rwanda... (684/018522) (p. 206).
Una resposta digna que quedi ben emmarcada dins llistons daurats... si no fos perquè es tracta d'una qüestió massa delicada!
“684/018522.- El anuncio de la presentación de la referida pregunta fue publicado en el BOLETÍN OFICIAL DE LAS CORTES GENERALES, Senado, Serie I, número 357 de 13 de noviembre de 2009.
A la Mesa del Senado.- Pere Sampol i Mas, Senador del Bloc per Mallorca i Psm-Verds por la Comunidad Autónoma de las Islas Baleares, integrado en el Grupo Parlamentario Mixto, al amparo de lo establecido en el Reglamento de la Cámara, formula al Gobierno pregunta, solicitando respuesta escrita.
“¿Por qué razón el Presidente del Gobierno hasta ahora se ha negado a recibir a los familiares de los nueve cooperantes españoles asesinados por el Frente Patriótico Ruandés, según consta en Auto del Juez Fernando Andreu de la Audiencia Nacional, mientras que invita al Ministro de Justicia de Ruanda, miembro de la Administración cómplice de estos asesinatos según el mismo Auto?”
Palacio del Senado, 29 de octubre de 2009.—Pere Sampol i Mas.
RESPUESTA DEL GOBIERNO (684) Pregunta escrita Senado. 684/018522. AUTOR: Sampol i Mas, Pere (GMX). Respuesta:
“El Gobierno entiende la necesidad de investigar, hasta sus últimas consecuencias, la muerte de los nueve ciudadanos españoles fallecidos en Ruanda y en la República Democrática del Congo entre los años 1994 y 2000. El paso del tiempo no merma su recuerdo. Pero también resulta necesario seguir los pasos conforme a los usos y prácticas que rigen en el Derecho Internacional.
En este sentido, el Ministro de Justicia de Ruanda fue invitado por su homólogo español a visitar nuestro país para atender su petición de conocer de primera mano la naturaleza y situación del procedimiento que se sigue en la Audiencia Nacional contra ciudadanos de su país y analizar las posibilidades que el ordenamiento jurídico español ofrece en un caso de estas características.
Madrid, 18 de diciembre de 2009.
ALGUNES CONCLUSIONS ÒBVIES:

• Usos i pràctiques del Dret Internacional.
  En aquest cas, una cosa lleva l'altra! Pel que diu aquesta resposta, es veu ben a les clares que el dret internacional obliga a mantenir uns “usos i pràctiques” que porten irremeiablement a NEGAR-SE A REBRE AL PALAU PRESIDENCIAL ELS FAMILIARS DE NOU COOPERANTS ESPANYOLS ASSASSINATS A RWANDA (reconeguts per un jutge excel·lent de l'Audiència Nacional espanyola).
• Usos i pràctiques del Govern espanyol.
  El ministre de Justícia espanyol no té cap mirament ni un a l'hora de “convidar” el seu homòleg, el ministre de Justícia rwandès, perquè visiti Espanya.
  Mira què bé. El Govern espanyol, no només rep amb els braços oberts i amb les portes obertes de pint en ample, sinó que “convida” (se suposa que amb els nostres doblers!) un membre de l'Administració rwandesa còmplice d'aquells assassinats.
  En aquest cas, idò, val més haver matat que haver estat matat!
• La Justícia espanyola per una banda i el Govern espanyol per l'altra.
  D'una banda, es veu que el jutge titular del Jutjat Central d'Instrucció núm. 4 de l'Audiència Nacional, Fernando Andreu, ordena la detenció de 40 militars rwandesos pels delictes de genocidi i terrorisme, als quals acusa d'haver provocat la mort de 4 milions de rwandesos i l'assassinat de 6 missioners i 3 civils espanyols.
  De l'altra, es veu que el ministre de Justícia espanyol s'estima més “convidar” a viatjar cap a Espanya un dels membres de l'Administració rwandesa implicada directament en el cas del jutge Andreu; que no posar-se a esbrinar què hi ha darrere la denúncia formulada per una entitat mallorquina, la Fundació s'Olivar d'Estellencs que -per a més inri- ara resulta que esdevé sospitosa davant l'ONU d'haver “finançat” la lluita armada...
  On és la convidada del ministre de Justícia per assabentar-se'n i recaptar-ne “les possibilitats que l'ordenament jurídic espanyol ofereix en un cas d'aquestes característiques”...?

O tots moros, o tots cristians! Es deia un temps.
Ara ja no val això?

Per què l'ONU es fica en la Fundació s'Olivar? (1)

Abans d'assistir a l'Ajuntament de Palma, on es preveu -dilluns,30 de novembre de 2009- que s'aprovi una declaració institucional relacionada amb les investigacions que el Consell General de les Nacions Unides està realitzant sobre les activitats de la Fundació s'Olivar d'Estellencs al Congo i a Rwanda, he volgut recordar alguna de les fites remarcables en la trajectòria més recent d'aquesta entitat mallorquina.

Només si ens fixam en les activitats desplegades enguany mateix, ja ens podem fer a la idea del que representa i comporta una entitat tan lluitadora com aquesta, en la defensa dels drets humans a l'Àfrica dels Grans Llacs.

El mes de febrer de 2009 Aina Calafat i Manel Gomàriz es fan presents a Brussel·les, on participen com a membres de l'associació Drets Humans de Mallorca en la manifestació - carnaval a favor de la justícia i el diàleg a Rwanda.

Els motius d’aquesta manifestació – carnaval no són altres que reclamar a les autoritats de la Unió Europea que executin els mandats d’arrest internacional dictats per jurisdiccions independents sense discriminació; que donin suport al procés de diàleg interwandès, per prevenir conflictes nous a l’Àfrica Central; i que contribueixin a crear la Comissió Veritat i Reconciliació, per una coexistència pacífica entre tots els sectors que componen la societat rwandesa.

Manifestation
por RKstudio

El motiu primordial de totes aquestes actuacions ve causat pel fet que l'Audiència Nacional Espanyola ha decidit processar militars de Rwanda a petició d'entitats d'aquí: Drets Humans de Mallorca i Fundació s'Olivar d’Estellencs, que es varen querellar contra el genocidi rwandès.

Aleshores són més de cinc-centes les persones que reclamen a Brussel·les Justícia. També per a casos tan sagnants com el de la cooperant catalana Flors Sirera assassinada presumptament per 7 militars rwandesos.

A Brussel·les rwandesos i mallorquins s'uneixen per reclamar justícia internacional.

Els mitjans de comunicació se'n fan ressò. En entrevista publicada al Diari de Balears, el president de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, Joan Carrero Saralegui, afirma que en un món globalitzat cal que la Justícia també es globalitzi i que, per això mateix, esdevé possible el procés contra 40 militars rwandesos.

Aquella acció realitzada el mes de febrer de 2009 rep el suport del Consell de Mallorca a través de la seva presidenta Francina Armengol i del president del Fons Mallorquí de Solidaritat, Joan Font; i també el d'altres personalitats de l'àmbit local, com és el cas de Miquel A. Llauger, o Narcís Genís

Drets Humans de Mallorca i la Fundació s'Olivar d'Estellencs, que impulsen el Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs, fan públiques les dades referides als màxims responsables militars rwandesos i les imputacions que se'ls fan en delictes de

• genocidi,
• lesa humanitat,
• crims de guerra,
• integració en organització terrorista,
• actes terroristes,
• atacs contra camps de refugiats,
• incineració massiva de cossos humans,
• pillatge de béns,
• pillatge de recursos naturals,
• assassinats de cooperants espanyols,
• matances sistemàtiques,
etc.

Un jutge espanyol Fernando Andreu ha volgut prendre les messions en aquesta tasca de perseguir fins al finals els genocides. I, des d'Espanya inculpa 40 militars de Rwanda per cometre genocidi, on s'inclou també la mort d'un capellà de Navata, el pare Joaquim Vallmajó, i la cooperant de Manresa, Flors Sirera.

En aquesta denúncia, s'hi han implicat nombroses personalitats d'arreu del món. La congresista nordamericana Cynthia McKinney n'és una de les que més intensament hi ha treballat. Com també ho ha fet Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nobel de la Pau...

Davant requeriments de l'ONU, una entitat mallorquina rep suports institucionals

Davant el greu requeriment que ha fet l'ONU, demanant explicacions sobre el possible finançament d'una guerrilla africana per part de la Fundació s'Olivar d'Estellencs, aquesta entitat mallorquina ha rebut el suport explícit i oficial de totes les institucions públiques (Parlament de les Illes Balears, Consell de Mallorca i Ajuntament de Palma) que li reconeixen el seu caràcter pacifista, i també d'altres d'instàncies internacionals...

En escrit publicat en aquest blog el president de la Fundació, Joan Carrero Saralegui, explica fil per randa la connivència de l'Organització de Nacions Unides amb les xarxes mafioses que volen controlar les grans riqueses existents a la regió del Congo.
Fins al punt que s'està considerant la presentació formal d'una querella contra l'ONU pel genocidi de Rwanda

Si a això s'afegeix que, juntament amb Drets Humans de Mallorca, la Fundació s'Olivar és una de les entitats mallorquines que ha promogut el Diàleg Intrarwandès entre diverses plataformes constituïdes per hutu, tutsi i twa, celebrat a Palma el mes de maig de 2009.

I que representants de totes dues entitats mallorquines ja havien viatjat el mes de gener anterior a la República Democràtica del Congo, fent part d'una delegació balear convidada pel Govern d'aquell país africà, amb la finalitat de denunciar-hi els atacs injustificats que rep d'altres estats veïns...

I que, a més a més, és una de les poques entitats de l'exterior que dóna suport explícit a la candidata rwandesa a la Presidència de la República, Ingabire Umuhoza.

I que, sobretot, ha aconseguit que els Tribunals espanyols, actuant en aplicació del principi de justícia universal, prenguessin l'any 2008 la decisió de lliurar ordres d'arrest internacional contra 40 alts responsables de la cúpula política militar de la Armée Patriotique Rwandaise 2 / Front Patriotique Rwandais (APR/FPR) per la seva suposada responsabilitat en els crims de genocidi, crims contra la humanitat, crims de guerra i terrorisme, entre d’altres, comesos a Rwanda i la República Democràtica del Congo (abans Zaire) entre 1990 i 2002,

HOM POT PENSAR COM A LÒGIC QUE HI HAGI QUI ESTIGUI DISPOSAT A IMPEDIR, DE TOTES TOTES, QUE RES DE TOT AIXÒ ARRIBI A REEIXIR COM CAL...

Davant l'ONU que desvarieja

Institucions de les Illes Balears, que han finançat activitats de la Fundació s'Olivar a l'Àfrica Central han rebut requeriments per part del Grup d'Experts creats pel Consell de Seguretat de les Nacions Unides -per investigar els grups armats que operen en aquella regió-, mitjançant els quals s'investiguen les activitats de la Fundació s'Olivar per sospites de col·laboració amb aquests grups armats.

Alegra i reconforta una mica constatar que dimarts, 24 de novembre de 2009, el Parlament de les Illes Balears, en sessió plenària, aprovava una Declaració institucional relacionada amb les investigacions que el Consell General de les Nacions Unides ha realitzat sobre les activitats de l'entitat mallorquina Fundació s'Olivar al Congo i Rwanda.

Suports institucionals a la Fundació s'Olivar d'Estellencs from Cil Buele on Vimeo.

Amb això, el Parlament de les Illes Balears manifesta públicament el seu suport a la Fundació s'Olivar pel seu treball a favor de la pau i la reconciliació en la regió dels Grans Llacs africans.

Reconeix que la Fundació s'Olivar des de fa molts d'anys realitza tasques en defensa de la pau, la justícia i la solidaritat, sempre aplicant els principis pacifistes i no violents que inspiren el seu ideari. El suport a grups armats és contrari als seus ideals i a la seva llarga trajectòria.

El Parlament de les Illes Balears acorda comunicar aquest acord al Consell de Seguretat de les Nacions Unides i notificar aquest acord al Ministeri d'Afers Exteriors del Govern espanyol.

Si alguna cosa he après, al llarg del meu extens peregrinar per àmbits de l'anomenat Tercer Món, és que “els déus dels senyors no són iguals als nostres...” -com descriu gràficament l'escriptor i antropòleg peruà, d'Andahuaylas, José María Arguedas, a la seva novel·la “Todas las sangres” (1964).

No és ben bé el mateix el món dels rics i el món dels pobres!

Una cosa és la tasca intensa, sense afany de lucre, voluntària, despresa, compromesa, abnegada que desplega la gent que s'hi atansa amb ganes de donar-hi una mà generosa i amiga...

I una altra cosa, molt distinta, és la tasca còmoda, molt ben pagada econòmicament, preceptiva, interessada, despreocupada, luxosa i malgastadora d'aquella gent aprofitada que, pertanyent a instàncies tan altes, com poden ser l'ONU i organismes o institucions que se'n deriven, es limiten a “complir amb la seva missió”, massa sovint, d'una forma molt poc exemplar!

Per això, davant d'aquesta declaració institucional parlamentària, em reiter en allò que vaig escriure un dia en un dels meus blogs:

“Em sembla que aquesta nova gosadia de Joan Carrero, proposant de querellar-se contra l'ONU pel genocidi de Rwanda, l'enfronta davídicament a un Goliat de proporcions gegantines. Però també sé que, com a bon foner balear, té a les mans les cinc pedres, amb capacitat de ferir-lo de mort a la primera, tomar-lo a terra, desarmar-lo, tallar-li el cap i guanyar-hi la batalla.”

Serà de veure com acaba aquesta lluita desigual!
Sembla mentida que, a mida que avançam en la història de la Humanitat, continuam trobant-nos amb “realitats que no es poden ni tocar”...

Fins que topen amb qualcú, de fusta lluitadora, com aquest pacifista incombustible, de nom Joan Carrero Saralegui, que somnia en un món nou on arribi a implantar-se la Justícia i la Veritat, i s'hi afanya indefectiblement a lluitar-hi entossudit.

Salut, coratge i resistència!

Xarxa mafiosa internacional vol controlar Àfrica Central

En compartir plenament el que escriu Juan Carrero Saralegui, president de la Fundació s´Olivar i del Fòrum internacional per a la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs, no puc deixar de reproduir-ne el contengut:

Una gran xarxa mafiosa internacional avança en el seu projecte de controlar Àfrica Central. Amb un aliat molt poderós: la ignorància immensa del món dels nostres dies en relació amb allò que passa a l'Àfrica negra.

Existeix en algun lloc del món una màfia capaç d'organitzar, en un país petit que té les mides semblants de Catalunya, un exèrcit regional poderós de quasi 150.000 homes (entre forces regulars i mílicies no reconegudes), un exèrcit les tropes del qual superen numèricament molts dels exèrcits de països rellevants, i d'utilitzar-les com un veritable exèrcit de matons per aconseguir-ne els objectius ambiciosos?

O de servir-se de l'ONU per als seus jocs diplomàtics i de covertir en gendarmes propis missions de pau excelses, de fins a 20.000 cascs blaus?

O d'infiltrar administracions com la dels EUA per dur a terme projectes del màxim nivell polític i econòmc internacional, projectes que es presenten com a grans operacions al servei de la pau?

O d'encobrir moltaldats de més de 8.000.000 de víctimes, aconseguint que, pràcticament, els grans mitjans de comunicació només tractin aquesta realitat de forma tangencial?

O d'aconseguir que Interpol deixi d'actuar com li pertoca i no executi les ordres d'arrestament pels més greus i massius crims comesos en aquesta darrera meitat del segle?

O d'aconseguir que un país europeu potent, com és Espanya, no s'atreveixi a perseguir els assassins de 9 ciutadans seus heroics i exemplars?

Avui dia només hi ha una màfia o xarxa mafiosa que n'és capaç: la que, des de fa dues dècades, s'ha proposat com a objectiu controlar els recursos immensos de l'Àfrica Central i que utilitza, per això, la petita, però militarment poderosa, Rwanda. I en certa mesura també Uganda.
Aquesta xarxa compta amb un aliat molt poderós: la gran ignorància del món nostre en relació amb allò que passa a l'Àfrica negra.
La Fundació s'Olivar denuncia públicament que l'ONU n'ha iniciat una investigació per esbrinar si aquesta entitat mallorquina ha finançat la guerrila de l'FDLR, com afirma el Grup d'experts constituït per investigar el finançament d'aquesta guerrilla que opera a l'est del Congo.
S'ha iniciat aquesta indagació a partir de testimonis que fan part del conegut sindicat de delators professionals al servei del Front Patriòtic Rwandès (FPR). El fet que es recorri de bon començament a testimonis falsos sembla indicar que, com acostuma a fer l'FPR, el dictamen ja està decidit per endavant.
Es tracta de delictes evidents de calúmnies i coacció contra el principal demandant en una querella que implica la mateixa ONU.
Són fets que s'assemblen a altres que se senten assetjats per l'ONU, precisament per haver-ne denunciat les complicitats, d'aquesta mateixa ONU. Li ha passat així, per exemple, a Florence Hartmann, l'antiga portaveu de la fiscal en cap dels Tribunals Penals Internacionals per a Jugoslàvia i Rwanda, després de publicar-ne el llibre subtitulat “Les guerres secretes de la política i de la justícia internacionals”.

Però, a més d'aquesta campanya de desprestigi de la nostra Fundació, aquests dies estan passant esdeveniments molt més greus:

1. Sembla que s'ha desplegat una nova ofensiva de Rwanda a l'est del Congo. En aquesta ocasió, no es tracta de cap invasió militar visible, sinó d'una encoberta, però no manco efectiva, infiltració massiva, amb assassinats selectius de líders autòctons i d'altres moltes actuacions.

2. Fa pocs dies, en una entrevista publicada a París Match, el ministre belga d'Exteriors, Ives Leterme, manifestava públicament l'impacte que li havia produït la descarada proposta d'un dirigent africà que li demanava que l'ajudàs a detenir i fins i tot a assassinar els dissidents del seu país que viuen a Bèlgica.

3. La dona del secretari general de la coalició FDU-Inkingi, la líder de la qual, Victoire Umuhoza, es presenta com a candidata a la Presidència de Rwanda el mes d'agost de 2010, acaba de sofrir un atemptat brutal. A més dels traumatismes greus, va ser enverinada (una pràctica freqüent i secular en l'àmbit aristrocràtic tutsi, en la qual són especialistes). Es troba en estat greu i amnèsica, no reconeix la seva família.

4. Aquest atemptat s'ha d'afegir a altres ingualment greus: el que ha patit un testimoni de la nostra querella, Cristophe Hakizabera; l'enverinament d'un altre company africà el nom del qual mantenim dins l'anonimat, etc.
Aquest darrer, que ja ha superat el seu estat de gravetat perquè va poder ser tractat amb un antídot, també està investigat ara per un representant congolès del Grup de 5 experts de l'ONU. En una entrevista recent, l'amenaçà, entre d'altres assumptes, amb el fet de tenir proves que demostren que els “50.000 € que li havia enviat Juan Carrero havien estat desviats per ell cap a la compra d'armes per a les FDLR”.
Després d'escoltar-lo pacientment, el nostre company li va respondre tranquil·lament: “Vostès tenen un petit problema. Aquest projecte de 50.000 € per a una casa d'acollida de nines violades i prostituïdes, no arribà a ser aprovat pel Govern de les Illes Balears, per la qual cosa no som capaç d'entendre com han pogut haver estat desviats uns 50.000 € que mai no varen ser concedits”.
Seria molt llarg d'explicar l'alt grau de desvergonya o de desconeixement i nyarro amb què actuà aquest representant congolès del grup d'experts de l'ONU.

A tots aquests fronts s'hi ha d'afegir el diplomàtic. Aquí és on s'ha d'emmarcar el viatge recent del secretari d'Estat d'Exteriors, Ángel Losada, a Rwanda i la venguda propera del ministre de Justícia rwandès a Espanya, on “s'ha d'encarregar de demostrar clarament com les acusacions del jutge Miralles tenen motivacions polítiques.”
Sabem que el Govern espanyol està rebent, en aquest conflicte, pressions i xantatges tan greus com les que rep en el cas de l'Alakrana, encara que molt manco mediàtiques, com ocorre sempre en aquest conflicte enorme.
Sabem que, gràcies a les cessions protagonitzades pel senyor Losada, s'ha desbloquejat la greu i injusta condemna del cònsul honorari a Kigali, Luis Dueñas, l'estat de salut del qual a la presó era preocupant. Ens alegram per ell i per la seva família. Mai no actuarem amb la vilesa d'aquells que s'estan aprofitant del segrest de l'Alakrana per atacar el Govern socialista. Però estam obligats moralment a recordar-li les esperances que milions de rwandesos i congolesos avasallats han depositat en aquesta querella.
Tota aquesta ofensiva criminal del Govern de l'FPR respon a diversos desafiaments que es plantegen actualment. Els més alts responsbles de l'FPR, a més de proporcionar un gran exèrcit regional, són els subtractants en la rapinya dels grans recursos naturals del Congo.
I l'ONU torna a ser un instrument, com ho fou fa dècades al moment de l'assassinat de Patrice Lumumba.

La Fundació s'Olivar és assetjada per jugar un paper actiu en aquests desafiaments rellevants:

1. L'Ordre internacional d'arrest contra 40 presumptes grans criminals que formen part de la cúpula del seu govern: una Ordre que és conseqüència de la querella interposada pel Fòrum que la Fundació va promoure.

2. El Diàleg Intrarwandès, organitzat per la Xarxa d'organitzacions que també encapçala la Fundació: diàleg en el qual es van integrant cada cop més tutsi que rebutgen el govern extremista tutsi de Kigali.

3. La candidatura de Victoire Umuhoza a la Presidència de Rwanda el mes d'agost de 2010: la Fundació és una de les comptades organitzacions que s'atreveix a donar suport, més moral que de qualsevol altra casta, a una alternativa democràtica al govern totalitari i criminal de l'FPR.

Per tot això, la Fundació s'Olivar fa una crida sentida a totes aquelles persones, organitzacions, institucions i mitjans de comunicació que encara senten alguna casta de rebel·lió interna davant l'increïble patiment dels pobles de Rwanda i del Congo, perque denunciïn aquests grans criminals i tots els seus encobridors i còmplices.

Alhora que acull amb satisfacció les paraules d'encoratjament que li tramet Adolfo Pérez Esquivel, Premi Nòbel de la Pau:

“Estimado Juan. Un abrazo de Paz y Bien.
Quiero expresarte toda la solidaridad y apoyo a tu compromiso y acción de la Fundación Olivar en bien de los pueblos. Aquellos que buscan la impunidad ejercerán resistencia frente a las denuncias de las masacres contra el pueblo del Congo.
Los largos años de compromiso junto a los pueblos testimonian de tu acción no-violenta. Mal pueden acusarte y acusar a quienes te acompañan de apoyar la lucha armada. Tu acción siempre fue a través de la Verdad y la Justicia.
Te deseo a ti y todos los que te acompañan mucha fuerza y esperanza y sepan que no están solos que muchas organizaciones están viendo la situación en el mundo.
La única forma de impedir que los crímenes de lesa humanidad continúen cometiéndose, es el derecho a la Justicia.
Fraternalmente
Adolfo Pérez Esquivel"

Juan Carrero Saralegui.
President de la Fundació s´Olivar i del Fòrum internacional per a la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs