A Francesc Antich i Oliver, president del govern autonòmic balear (2)

Acudint a la capella ardent del Consolat de Mar, on romanen per unes hores les seves restes mortals, faig arribar la meva salutació més personal a la mare de Xesc Antic, a la seva esposa Conxa García, a la seva germana Catalina Antich i a la resta de familiars, amistats i militants socialistes presents. 

Hi deix escrites, al Llibre de condolences unes breus paraules d’agraïment:

«Bon amic i president Xesc Antich:
Agraint la teva tasca
d’un esplèndid president.
Aquí i ara en faig esment,
en aquesta bella casa».

L'endemà mateix d'aquesta visita efectuada a la capella ardent del Consolat de Mar, em faig present al cementeri d'Algaida on és previst de fer-hi el comiat definitiu a les restes mortals de qui és el primer president socialista del Govern de les Illes Balears, l'algaidí Francesc Antich i Oliver, (QEPDA).

Només arribar al poble, ja m'adon de la gran quantitat de gent que es dirigeix cap al cementeri algaidí, en vehicles i a peu sobretot. Enmig d'una gran operació policial a càrrec de la Guàrdia Civil i la Policia Local, que s'afanyen a mantenir-hi l'ordre i a fer les indicacions pertinents perquè puguin aparcar-hi convenientment els centenars (o milers) de cotxes que hi acudeixen.

Gent de la vila algaidina de totes les edats i condicions fan coa per entrar al recinte funerari municipal. Alguns porten rams de flors. D'altres roses o clavells vermells. Tots amb l'emoció en el rostre. Amb ganes de desfilar per la capella on roman instal·lat el fèretre, i amb el delit de saludar i confortar la família Antich Oliver davant la pèrdua d'una persona tan apreciada.

Abans d'entrar-hi, molt amablement m'indiquen i assenyalen l'existència damunt d'una tauleta d'un bon manat d'exemplars escrits de "la darrera glosa feta p'en Xesc Antich". N'agaf un per a mi, i uns quants més per a gent amiga que sé que voldria tenir-ne...

La darrera glosa de Xesc Antich

A la mateixa porta d'entrada, tenc oportunitat de saludar Conxa Garcia, l'esposa. Com també Catalina Antich, la germana. I la resta de familiars que hi són presents: sa mare, els seus fills, els seus nebots...

Albir en primer lloc, la corona de flors que hi aporta el Senat. Seguida de la que li ofereix el Congrés dels Diputats. Completada amb la de l'Agrupació Socialista d'Algaida, Pina i Randa. Les tres corones que veig col·locades a l'interior del tanatori. A més de les flors que envolten el fèretre, cobert amb la bandera de les Illes Balears. I munió immensa de rams i de corones que s'ajunten en un admirable mosaic a l'exterior de la capella.

Desenes de roses vermelles de l'Agrupació Socialista
d'Algaida, Randa i Pina

Com a bon amic seu, mir d'ocupar el racó més apropat de la capçalera del baül (per no entorpir la marxa de la coa llarga i extensa, que circula disposada a retre-li la darrera salutació). Des d'aquí mateix elev la meva pregària personal, mussitant-hi un efusiu i molt sentit "Parenostre", en català, la nostra única llengua pròpia, i reclamant-hi la protecció damunt totes i cadascuna de les "Quatre illes, un país, cap frontera" que tan admirablement governà, administrà i representà com a president en sengles tandes legislatives.

M'alegra ben molt veure-hi moltíssims rostres de gent coneguda. Senyal clar de la valoració altíssima que té entre la ciutadania illenca. Mir de saludar la gent que puc, content de veure que, al final de la seva vida terrenal, rep el reconeixement públic a la molta i molt bona tasca desplegada com a polític i com a ciutadà d'aquest país.

Moltes de gràcies, bon amic Xesc Antich i Oliver!

Un quart de segle amb internet...

Mai no em passa pel cap, mentre som estudiant d'Humanitats, Filosofia i Teologia a la dècada dels anys 60 del segle passat, que la meva trajectòria vital s'ha d'arribar a trobar en una situació tan insòlita com aquesta: la presència d'internet. Ningú no me'n parla, d'això. Ni sé si existeix enlloc... 

Enllaços a totes les meves produccions dins internet

Enguany es compleixen vint-i-cinc anys del meu ingrés dins l'àmbit que anomenen "virtual". Hi faig les primeres passes...

Fa 25 anys que rodol per internet. I de quina manera! És a l'estiu de l'any 1999 quan qued enormement sorprès i increïblement meravellat! 

Gràcies a MallorcaWeb, aconseguim realitzar una entrevista amb una periodista, d'una manera tan insòlita que no m'ho puc creure: romanent cadascú a casa seva. Mantenim una "entrevista" sense veure'ns! Realment insòlit. 

És la primera vegada que m'entrevisten per internet. I s'esdevé una de les primeres vegades en què entrevisten un càrrec públic institucional a Mallorca "per correu electrònic"!

En ple mes d'agost de 1999, recent nomenat conseller de Cultura i Joventut del Govern de Mallorca, no fa falta que la periodista acudesqui al meu despatx, ni tampoc que jo m'hagi de traslladar a cap altre indret...

Des d'allà mateix on em trob, puc anar responent totes i cadascuna de les preguntes que em formulen. Les he rebut escrites, "miraculosament" via e-mail. I les hi puc respondre per la mateixa via, escrivint-hi allò que hi vull expressar. Me-ra-ve-llós!

Capçalera de l'entrevista, en català

Sempre m'he mostrat molt agraït a Elena Vera Kay, de MallorcaWeb, per haver-m'ho facilitat! Gràcies a ella, i al seu company Ramon Selles, faig les meves primeres passes dins un àmbit per a mi totalment desconegut. Em fa la impressió, aleshores, d'endinsar-me com aventurer perdut en la immensitat d'una jungla misteriosa i complexa, d'on no arrib ben bé a saber com sortir-me'n...

Però sí, conduït per aquestes quatre mans més expertes que les meves, aconseguim de completar una entrevista extensa, al llarg d'un matí agostenc que record perfectament, vint-i-cinc anys després.

Els reiter el meu agraïment profund, per haver-me conduït de la seva mà experta, fins aquí on som ara, en aquest àmbit de la intercomunicació més fluïda!

Capçalera de l'entrevista en anglès

Em resulta particularment emotiu tornar a repassar aquella entrevista, que roman publicada en la seva totalitat  25 anys després, tant en català com en anglès, a la xarxa de les xarxes.

En subscric plenament tot el contengut, dues dècades i mitja després d'haver-la realitzada a les dependències de l' edifici de La Misericòrdia, seu de la Conselleria de Cultura i Joventut on treball durant vuit mesos seguits com a conseller, representant el PSM-Entesa Nacionalista de Mallorca...

Qui tengui interès a conèixer-ho, pot accedir-hi des d'aquests tres enllaços:

1 En català

2 En anglès

3 Comentada al DdB

LOURDES HUANCA visita el Consell de Mallorca i l'Ajuntament de Palma

La lideresa peruana, camperola i feminista LOURDES HUANCA, és molt ben rebuda pel servei de protocol del Consell de Mallorca que li fa els honors, en visitar la institució insular acompanyada per membres del Col·lectiu de Peruans Residents a Mallorca.

Al twitter de ROSA CURSACH

S'hi troba seguidament amb representants del grup polític Més per Mallorca: amb el conseller electe del Consell de Mallorca i exregidor de Manacor per Esquerra Republicana, Joan Llodrà; amb el conseller i portaveu de Més per Mallorca al Consell de Mallorca i exbatle d'Alaró, Guillem Balboa, i amb Rosa Cursach, directora insular d'Igualtat i Diversitat, qui també s'hi incorpora; es troba també amb  Miquel Àngel Sureda, secretari autonòmic d’Universitat, Recerca i Política Lingüística, regidor de l’Ajuntament de Pollença i president de la secció local d’Esquerra Republicana.

Lourdes Huanca visita la zona més noble de la casa durant una horeta, fent la impressió que té una gran potència política i intel·lectual. 

El Consell de Mallorca l'obsequia amb el llibre amb què se solen honorar les visites il·lustres. 

Després d'una horeta d’estada a la institució insular, parteix cap a Cort, acompanyada per Guillem Balboa, qui la posa en mans de Miquel Àngel Contreras, coordinador general de Cultura de l'Ajuntament de Palma, membre de la formació política Més per Palma.

A l'escala noble de l'edifici, amb Miquel Àngel Contreras

LOURDES HUANCA i acompanyants visiten la part més noble de l’edifici, mentre van rebent explicacions sobre alguns detalls de la façana barroca, els elements de l’escut de la ciutat o d'altres peculiaritats històriques, com per exemple el fet que abans de ser Ajuntament de Palma s’hi allotjava la Universitat...

També poden observar l’arca de les insaculacions (explicant-los una mica la historia de com s’escollien els representats de la Universitat), o els elements característics de la festa de l’Estendard (la Cimera, el propi Estendard, o la curiositat de l’home dels nassos). Els hi remarquen que es tracta de la festa civil més antiga d’Europa.

Al saló de plens, reben explicacions de com s’estructura l’Ajuntament i com s’asseuen els regidors electes. També s'informen de com funciona el Reglament del ple i com hi poden intervenir representants de les entitats ciutadanes (un fet que interessa ben molt al grup de visitants). 

Cineciutat i Mercasa

Aquest darrer dissabte del mes de juliol de 2021, CineCiutat ha realitzat la seva assemblea general. Hi he participat com a soci amb moltes ganes. 

Érem unes dues dotzenes d’assistents a la Sala 1. Poca gent, segons se’n miri el nombre total de socis, que rondineja el milenar. Moltíssima de gent, segons se’n mirin les circumstàncies: en temps d’això que en diuen pandèmia i en ple estiu calorós.

Una vegada més, he tornat a valorar de manera molt positiva la feinada ingent duita a terme pel grup, cada cop més reduït, de responsables i representants de la Junta Directiva d’una entitat que, des de fa més de 9 anys, s’ha afanyat a sobreviure dins aquest àmbit de la cultura, tan difícil de gestionar i de mantenir, com és ara el cinema de qualitat. I més a la ciutat de Palma.

Ja havia assistit a l’anterior, l’assemblea extraordinària del mes de febrer de 2019, abans de l’arribada de la covid19, en bon Dia de la Candelera.

Recordant altres trobades anteriors, avui també me n’he duit, com sempre, una impressió molt bona i engrescadora. He tornat a comprovar que CineCiutat és molt «Més que un cinema»: compta amb un nombre considerable de persones voluntàries que hi col·laboren, per dur-hi a terme una munió d'activitats diverses amb uns objectius socials i educatius molt interessants. 

Malauradament, trob jo, continua sent una entitat que no rep el suport institucional públic que consider que es mereix: ni de l'Ajuntament de Palma, ni del Consell de Mallorca, ni del Govern de les Illes Balears, ni del Govern d'Espanya.

A la reunió assembleària anterior de l'any 2019, ens havien informat que CineCiutat venia obligada a haver de pagar 10.000 euros mensuals a MERCASA pel lloguer de les sales de cinema.

 I que els hi hauria de pagar fins a l'any 2022! Cada mes, 10.000 euros!

Em semblava una barbaritat! Increïble! Em semblava vergonyós! Inacceptable. 

Com podia ser que una entitat cultural hagués de pagar una quantitat tan elevada a una empresa pública estatal, per la utilització social i cultural de les sales d'un edifici que era propietat municipal, sense rebre cap casta d'ajuda econòmica del Consistori, ni del Consell, ni dels Governs! 

Em semblava in-cre-ï-ble!

Per si això no bastava, a la reunió d’aquest dissabte 31 de juliol, entre d’altres informacions, ens feien a saber que Mercasa, enguany mateix, havia duit CineCiutat davant dels tribunals per via d'urgència: perquè no havia pagat les quantitats d’euros que corresponien als mesos que havia hagut de mantenir tancades les sales de cinema, per mor de la normativa convid19 que l'hi obligava...

Una empresa pública estatal porta davant dels tribunals de Justícia una entitat social i cultural com CineCiutat? Per mantenir-hi llogats uns espais que són propietat de l’Ajuntament de Palma, i que havien de romandre tancats per ordre del Govern de les Illes Balears?

M’he quedat de pedra!

Amb la sang que em corria per les venes, a les totes, hi he volgut manifestar tres coses: 

1. Tot el meu suport personal a la feinada ingent duita a terme pel grup que s’ha encarregat fins ara de dur endavant la direcció de l’entitat, en unes condicions tan difícils. Em sentia empès a haver de reconèixer que es tractava d'un veritable miracle; 

2. El meu rebuig total a la manera de procedir de Mercasa, que, segons he dit, no era  gens nova, sinó que ja venia de temps enrere. Dels mateixos orígens, a l’any 1992, quan l'Ajuntament de Palma, presidit pel batle Ramon Aguiló, li'n féu una adjudicació tan descabdellada que no era de rebut; 

3. La meva adhesió total, amb la col·laboració personal que considerassin pertinent, a la proposta suggerida de denunciar Mercasa davant dels tribunals, per l’abús sostengut durant tants anys envers CineCiutat. 

I que això ho féssim com més aviat millor.

Carta oberta a Catalina Cirer, presidenta de l'IMAS

Davant la notícia publicada fa pocs dies sobre l'actuació recent de l'Institut Mallorquí d'Afers Socials que vós presidiu (IMAS), en relació amb l'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca (AFAM), no puc passar sense fer-vos arribar la meva opinió personal, com a soci de l'entitat i com a familiar de pacient d'alzhèimer que s'afanya a acudir-hi diàriament.

Una opinió personal que, m'imagín, és compartida per bona part de la ciutadania d'aquesta illa tan malmenada per aquests governants actuals que, a la vista d'allò que fan i/o deixen de fer, ens governen, administren i representen tan pèssimament.

Les multes que imposau a AFAM des del Consell de Mallorca i les denúncies que presenta a l'IMAS contra AFAM una neboda vostra, em mouen a dir-vos què en pens i com veig jo aquest assumpte.
Si més no, perquè n'estigueu assabentada, directament i pública.

No puc començar d'altra manera, senyora Cirer, que amb una sèrie de preguntes com aquestes:

¿No vos cau la cara de vergonya, quan veis que l'antic tresorer del vostre partit polític s'enduu xifres multimilionàries dins la butxaca pròpia, a canvi de favors institucionals a empresaris recompensats, i vós dedicau temps i esforços a posar “multetes” de 60.000 euros a entitats modestes que no cerquen cap altra cosa que fer allò que hauríeu de fer vosaltres i no feis: atendre amb doblers públics les necessitats de gent malalta per demències?

¿Per què, en lloc de sancionar qui fa tot quant sap i pot per atendre de la manera millor possible persones malaltes d'alzhèimer, no vos posau a obrir nous centres públics d'atenció professionalitzada i personalitzada a tota aquesta gent que pateix alguna demència? N'hi ha tan pocs, de centres, hores d'ara a Ciutat (un o dos?), que les llistes d'espera es mostren interminables (i m'imagín que ho sabeu!)

¿Per quines cinc-centes imposau multes milionàries a una entitat senzilla i modesta com AFAM, quan sabeu ben cert que, amb això, posau en perill la seva mateixa existència, que es manté sobretot gràcies a les aportacions que hi feim socis i usuaris? ¿O és que voleu que tanquem definitivament i desapareguem per a sempre?

¿Quin dia serà que prendreu la decisió institucional de posar per davant de certes denúncies d'alguna neboda vostra, la situació vera d'una associació dedicada a alleugerir el pes feixuc de demències com l'alzhèimer, una tasca que vos correspon desplegar, a vosaltres, des d'un Consell de Mallorca amb competències transferides?

¿De què ens serveix que tengueu les competències en matèria de “Serveis socials i assistència social. Desenvolupament comunitari i integració. Política de protecció i atenció a persones dependents. Complements de la Seguretat Social no contributiva. Voluntariat social. Polítiques d'atenció a les persones i als col·lectius en situació de pobresa o necessitat social”, si, en lloc de posar-vos-hi de debò, vos afanyau a prendre mesures que porten a ofegar una de les poques iniciatives privades que mira de realitzar i suplir la tasca que vos pertoca, de “protegir i atendre persones dependents”, també a Ciutat?

Amb vós com a presidenta de l'IMAS, ¿què s'ha fet de la Xarxa Bàsica de Serveis Socials de Responsabilitat Pública que l'any 1999 va constituir per decret el president Jaume Matas i Palou (Art. 12)? I dels drets de les persones usuàries dels serveis socials a l'illa de Mallorca? (Art. 9) (Decret 66/1999, de 4 de juny). ¿Com creis que estau duent a efecte l'article 37 de la Llei 4/2009, d'11 de juny, de serveis socials de les Illes Balears, que especifica les competències dels consells insulars i allò que els correspon de fer? ¿De què ens serveix esdevenir persones destinatàries de serveis socials, amb caràcter prioritari, com assenyala la Llei 4/2009, si tanmateix no podem ni associar-nos per fer front a les dificultats que comporta la manca d'atenció pública a la dependència?

¿Hi ha cap altra instància superior al Consell de Mallorca que vos pugui sancionar, a vós també, per incomplir el deure constitucional i estatutari d'atendre convenientment un dels sectors de la població mallorquina més vulnerable?

¿De què ens serveix que el 26 de desembre de 2006 el Ministeri de l'Interior declaràs d'utilitat pública l'Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca, inscrita al Registre Nacional d'Associacions de les Illes Balears, amb el núm. 311000002594? (BOE núm. 20, pàgina 3231, dimarts 23 de gener de 2007)

Sospit que, amb tot aquest enfilall d'actuacions o inactivitats vostres, podria ser que volguéssiu que ens anàssim a altres centres privats més ben valorats i més ben vists per vós, en lloc d'anar a cercar l'aixopluc que necessitam al cau modest d'una associació tan senzilla com AFAM, o en lloc de poder-ne trobar a qualque centre públic inexistent!

Si no és així, m'agradaria arribar a tenir-ne alguna casta de confirmació per part vostra. No sé si sabeu que, de fet, hores d'ara ja hi som, a un altre centre privat d'alt nivell, des de fa pocs dies...

Com que ens deis que no podem seguir anant a la modesta seu d'AFAM, n'hem hagut de cercar una altra, de seu, més gran, a corre-cuita, en ple estiu, d'un dia per l'altre... amb totes les molèsties que això comporta sobretot per al conjunt de pacients d'aquestes malalties...

No sé si n'arribarem a rebre mai cap casta d'ajut institucional, per part de l'IMAS, que ens faciliti fer-hi front, a l'increment previsible de les despeses ocasionades per aquesta situació nova que ens ve imposada per decisions vostres...!

Si no ens n'arriba cap, no podrem deixar de creure i pensar que qualcú s'està embutxacant recursos econòmics assenyalats a la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l'autonomia personal i atenció a les persones en situació de DEPENDÈNCIA (BOE núm. 299/2006), fins i tot en el cas de tenir-la reconeguda en grau III amb caràcter PERMANENT, per l'organisme públic competent, com és el nostre cas particular i familiar.

Per acabar, només se m'acut de demanar-vos que rectifiqueu decisions adoptades fins ara...
Que lluny de multar una associació que fa tot quant sap i pot per atendre de la manera millor possible gent malalta d'alzhèimer o d'altres demències, mireu d'obrir arreu de Mallorca més centres nous d'atenció pública a la dependència, que hi parin l'esment que hi cal...
I que pressioneu el Govern perquè valori com a prioritària l'atenció pública a col·lectius tan vulnerables com aquest, en lloc de parar tant d'esment a altres sectors de la població que tenen la capacitat de valdre's i sobreviure per si mateixos més fàcilment.

Palma, 21 de juliol de 2013, festa de Santa Pixeris

Alguns enllaços interessants

1. Piden la dimisión de Cirer por el cierre de la asociación de Alzheimer. Jaume Garau ha criticado que el Consell "sea cómplice de la desaparición de esta entidad que presta servicio a numerosas personas"
2. La oposición exige a Cirer que dimita por el cierre de la asociación de alzheimer. Los responsables de Afam lamentan que durante este año no han recibido "ni un euro" en ayudas públicas o de las entidades financieras
3. Cirer no dimitirá por el cierre de la asociación de Alzheimer. La consellera insular de Bienestar Socia asegura que el cierre de la Asociación de enfermos de Alzheimer no es consecuecia "de una mal gestión del Consell"
4. Cirer dice que no dimitirá porque el cierre de la AFAM "no depende de una mala gestión del Consell"
5. «La falta de subvenciones públicas y privadas nos ha condenado al cierre»
6. El menú de la càrcel (Matías Vallés):“...Sin ánimo de corregir datos inviolables, se echa de menos una compensación que se centre en... calcular el recorte nutricional de los familiares de enfermos de Alzheimer desatendidos por el mismo Consell que malvendió Can Domenge... con mayoría del partido habitual en Balears...”

A favor i en contra d'atencions acurades a l'alzhèimer

Resulta vergonyós que, amb la quantitat abusiva de gent aprofitada que se n'omple les butxaques pròpies, l'Administració pública, davant la malaltia d'alzhèimer i altres demències que pateix un nombre cada cop més significatiu de persones, es mostri clarament tan mancada de cor, de cervell i de mans per atendre-les com cal.

Hom veu que, malauradament, des d'instàncies públiques, com el Consell de Mallorca, no paren d'aixecar obstacles i posar pegues a la valuosa feina professional que realitza el personal d'una entitat mallorquina com AFAM -Associació de Familiars amb Alzhèimer de Mallorca-, des de l'any 1994 ençà.
Mentre d'altres ens afanyam a procurar aportar-hi tots els ajuts i suports de què som capaços...

Ho reflecteixen aquests dies alguns mitjans de comunicació local que es fan ressò de la situació que travessa l'entitat hores d'ara, d'acord amb informacions trameses per membres de la Junta Directiva, que n'expliquen detalladament certs aspectes.

“Las multas del Consell ponen en peligro a la asociación de Alzheimer. La institución insular abre otro expediente sancionador a AFAM tras haberle impuesto una multa de 60.000 euros en 2011 - La salvación depende de los proyectos que se reciban de la Administración”.

AFAM achaca sus problemas a la ´venganza´ de una extrabajadora (16.07.2013 | 06:30)

La nostra relació personal i familiar amb AFAM ve motivada per la malaltia d'alzhèimer que se li diagnostica a la meva dona el 6 de maig de 2009, després de cinc anys de visites i consultes al Servei de Neurologia de Son Dureta.

Aconsellats pel Dr. Amer, el neuròleg que l'atén i que ens n'ofereix el tríptic informatiu adient, ens posam en contacte per primera vegada amb AFAM, el 17 de març de 2011.

D'aleshores ençà, durant aquests dos anys i mig, cada dia laboral ens hi hem fet presents per rebre'n les atencions acurades.

Primer, a la seu del carrer Juníper Serra, al barri de Son Armadams; posteriorment, al carrer del Rector Petro, al barri palmesà de la Soledat.

Com tots els socis i membres d'AFAM, aportam mensualment les nostres quotes pertinents, col·laboram activament en la recapta de recursos econòmics els dies assenyalats per a aquesta finalitat i, fins i tot, destinam íntegrament el que s'obté amb el repartiment i difusió del meu primer llibre, "Gloses meves".

Davant les informacions fetes públiques, ens resulta mal d'entendre que, des d'una institució pública com el Consell de Mallorca -que no es pot dir que sigui cap institució modèlica en la gestió de centres públics d'atenció específica a demències com l'alzhèimer- es decideixi requerir, multar i sancionar una entitat que, durant prop de vint anys seguits s'ha afanyat a fer com a entitat privada, amb els mitjans minsos de què disposa, allò que correspon fer a institucions públiques que no ho fan com pertoca, tot i els mitjans ingents que recapten del conjunt de la ciutadania, en concepte d'imposts i contribucions econòmiques diverses.

Tant de bo que s'arribi a imposar el seny, la raó i la comprensió per part de les més altes instàncies d'una institució insular tan representativa, com és ara el Consell de Mallorca, més concretament l'IMAS.

Tant de bo que la situació real que pateixen famílies mallorquines nombroses, que acudeixen a rebre'n diàriament l'ajuda, arribi a pesar-hi molt més que no la denúncia particular d'algun parent pròxim a la direcció d'aquest organisme públic...

De moment, a nosaltres, se'ns obliga a acudir a un altre centre particular -als pocs públics existents hi ha llistes d'espera interminables-... sortosament situat una mica més a prop de ca nostra...