dissabte, 17 de desembre del 2011
Glosa nadalenca 2011
Pre-Nadal tan calorós
feia temps que no em passava,
des que lluny d'ací em trobava
i em quedava suorós.
Tot i així, més dolorós
em resulta veure l'illa,
besllumant-hi que perilla
el retorn més rabiós
a una Europa que anam fent,
sense pols i sense vida:
va prenent-hi fora mida
la del mercader rabent
que només tracta la gent
per extraure'n millor guany,
provocant arreu cada any
un augment de patiment!
Ni triam els governants,
ni triam qui ens representa;
sols triam qui ens presenta
a les mans d'aquests bergants
que ja ens han encolomat,
tant si vols com si no vols,
tot allò de viure sols
amb això que duim posat,
obligats a prosseguir
el camí que sols ells saben,
on segur que mai no hi caben
tots quants som d'allà i d'ací...
Quan em mir trenta anys enrere
i record quant he viscut,
jo no puc quedar-m'hi mut:
sent tan llarga ma carrera...
Quan em mir trenta anys enrere
i veig quant he volgut fer
dins ca nostra i al carrer,
sempre em veig botant barreres...
Quan em mir trenta anys enrere
i remir allò que són,
mai l'afany de canviar el món,
no he deixat a una vorera.
Quan em mir trenta anys enrere
els Països Catalans,
en veig més, de païsans,
que s'estimen la Senyera.
Per això i malgrat tot,
jo vull dir que estic content
perquè veig molta de gent
disposada a pegar un bot;
tant de bo que fos pertot
i que fossin a milers,
milions a ser els primers
que ho provassin de rebot:
Pegar un bot de resistència,
pegar un bot de ferma lluita,
pegar un bot cap a la fuita
pegar un bot d'independència!
Que el Nadal amb aquest cop
ens captivi enguany molt més:
i que empengui no només
quatre gats de més a prop.
Que ens ajudi a obrir els ulls,
a parar bé les orelles,
a dur sempre les mans plenes,
a ensumar millor els embulls,
per assaborir tots junts
eixa vida que es diu nova:
que comença en una cova,
i perdura a molts més punts.
Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 18 de desembre de 2011
dilluns, 23 de maig del 2011
Frases escrites a la "plaça d'Islàndia", a Palma
Es tracta de frases que han estat escrites durant l'estada de la gent INDIGNADA a la plaça d'Espanya, a Palma, rebatiada amb el nom de "Plaça d'Islàndia"...
FRASES ESCRITES A LA “PLAÇA D’ISLÀNDIA”, a Ciutat de Mallorca – Maig de 2011
Jo no vot corrupció. Jo vot en consciència..
Targeta vermella a aquesta democràcia.
Democràcia no és votar cada quatre anys.
La vostra corrupció és la nostra crisi. ¡Basta ja!
Ningú no vol les multinacionals. El seu botí és la nostra crisi.
En què es gasten els nostres doblers els polítics i els banquers?
Volem banca pública.
Tornau ja, tots els doblers que heu robat!
La guerra és un negoci.
Ni bloqueig, ni ocupació. Judici als criminals. Gaza. Aturem la massacra del poble palestí.
Recolzem el canvi per un món millor.
No més sous vitalicis.
La revolució no arriba, s’organitza.
La revolució és feminista. Lluitem unides.
Aquesta és la plaça del poble. Per què la bandera d’Islàndia? Plaça d’Islàndia.
De la primavera aràbiga a l’estiu europeu. // De la primavera arábica al verano europeo. // From the Arabic spring to the European summer // Vom arabische Frühling zum europäischen Sommer.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
- ¿Pasas por el aro? El secreto está en la masa. Renace, atrévete a pensar y reacciona.
- Ningún partido nos representa. Bienvenido a la República Independiente de la Plaza.
- Por un país libre de corrupción, de políticos que nos han llevado a la ruina. Por una nación libre de mentiras, por una ciudad por y para la ciudadanía. Esta es también tu lucha. Revolución.
- Basta de producir, trabajar e hiperconsumir. Queremos trabajar para uno mismo y para la comunidad, producir según las necesidades y vivir con menos.
- Informamos a los políticos que el pueblo declara ilegal la junta electoral. Ahora manda el pueblo.
- Sin perpectiva de género no hay democracia. Sin las mujeres no hay revolución.
- Apaga la tele. Que todos los días sean jornadas de reflexión.
- Desde el sofá de tu casa no vas a cambiar nada. Sin protestas no hay futuro.
- La voz del pueblo grita: ¡Basta ya!, ¡Basta ya!, ¡Basta ya!, ...
- Tu consumo irresponsable sólo beneficia a los de siempre: bancos y multinacionales.
- Ni guerra que nos destruya, ni paz que nos oprima.
- Nuestros sueños no caben en sus urnas.
- ¿Somos ciudadanos o productos del mercado?
- No vamos a apagar vuestra crisis. Somos una generación pre—“parada”.
- Se vende “político”; se vende “sociedad capitalista”.
- Nosotros somos el sistema. El sistema es anti—nosotros.
- Tú nunca has vivido en una democracia. El bipartidismo es dictadura.
- Únete y diviértete.
- Parado ¿no estás indignado?
- Vivo en un país en el que se puede acampar para ver a Justin Bieber, pero no para defender tus derechos.
- No somos mercancía de políticos ni de banqueros.
- Mientras haya una mujer que no sea libre, ninguna lo será.
- Las creencias se logran con vivencias.
- Yo soy otro tú.
- Tú mismo eres la revolución, ¡despierta! Despierta; te están mirando.
- European Revolution. – Revolución Europea - Ellada kai Ispania antistaqeite.
dijous, 19 de maig del 2011
S'alcen veus força ben preparades, contra polítiques i governs convencionals!
Han torbat sis anys a sorgir, però, a la fi, aquests dies s'estan aixecant moltes i molt diverses veus -majoritàriament joves, però també de gent que s'ho està passant molt malament- que es mostren contràries a continuar construint aquesta democràcia europea, putrefacta, que ja no es pot continuar suportant més.
Els partits polítics i els governs convencionals de la majoria dels estats europeus, amb motiu de l'aprovació barroera d'un fals Tractat per a la Unió Europea, l'any 2005, s'afanyaren a imposar-nos-la de molt mala manera.
Tot i l'oposició d'aquella altra gent que érem capaços de presentar fins a una quinzena de motius a favor del NO a aquella Europa que se'ns proposava.
Han hagut de transcórrer sis anys.
Però aquests dies, entre aquells sectors dissidents, gaudim la immensa satisfacció de poder comprovar que ja no som només uns quants de nosaltres, sinó milers i milers de persones d'arreu dels Països Catalans, de l'Estat espanyol -i ja es veurà si això queda així o si s'escampa també arreu d'aquesta Europa tan malmenada i mal manada- les que aixequen les seves veus contra les polítiques i els governs convencionals que ens han portat a aquesta situació política, econòmica i social tan crítica i desastrosa!
Tant de bo que, aprenent del Maig del 68, la gent més ben preparada del Maig del 2011 arribi a tenir la capacitat de fer-hi front, d'una manera bastant més eficaç i eficient.
Alegra veure que ja no és només a Madrid i Barcelona, o a les grans ciutats peninsulars.
També a Mallorca, als peus de l'estàtua del Rei en Jaume, s'hi arrepleguen durant dies seguits una munió de gent delitosa de provocar un canvi de bon de veres!
dimarts, 4 de gener del 2011
Contrainformació Mallorca es presenta públicament
Més d'una trentena de joves s'hi fan presents i atenen les explicacions que hi fan en Joan Pau i n'Arnau, caps visibles d'aquesta iniciativa.
Com s'hi fa explícit, a la mateixa web, CONTRAINFORMACIO parteix de la necessitat, però també de la il·lusió, de crear un punt de trobada dels sectors més dinàmics i compromesos de la societat balear.
Hom creu que s’ha de fer una aposta per reforçar la creació de discursos propis dels moviments socials, amb espais de reflexió que ajudin a consolidar aquests discursos, tant en els aspectes de solidesa ideològica com d’extensió social del missatge.
Es fa necessari crear una Xarxa de Mitjans de Comunicació que permeti: Visualitzar les pràctiques dels Moviments Socials, Difondre campanyes i Socialitzar el discurs.
Es crea un col·lectiu: horitzontal, assembleari i autogestionat.
Aquest nou espai vol ser un mitjà entenedor, plural i obert a la societat illenca, on les organitzacions, entitats, associacions i col·lectius siguin els agents actius de la comunicació.
La benvenguda a aquesta iniciativa. Tant de bo que el seu naixement vagi seguit d'un creixement i maduració que assoleixi les fites proposades: ser un espai virtual de trobada real d'aquells sectors que es mostren més dinàmics i compromesos a la societat de les Illes Balears i Pitiüses.
dimecres, 15 de desembre del 2010
Maneres noves de fer política als Països Catalans
"Amigues i amics, Amic Josep-Lluís,
La presidenta de l'entitat Forum Musicae m'ha encomanat que faci la presentació d'aquest acte. En nom d'aquesta entitat, idò, vull donar la benvenguda més cordial a tots vosaltres que vos heu volgut sumar a aquest acte de recepció homenatge a JOSEP-LLUÍS CAROD-ROVIRA, vicepresident en funcions del Govern de la Generalitat de Catalunya.
Particularment, m'alegra ben molt veure que aquestes quatre parets, aixecades fa 50 anys i busques en aquesta barriada palmesana on he nascut i crescut, serveixen, si més no avui, per aixoplugar un acte tan ric i enriquidor com aquest: a l'àmbit social, cultural i polític alhora.
La idea, com vos podeu imaginar, sorgeix de la ment i del cor de na Magdalena González Crespí; tot d'una que sap que Josep-Lluís Carod-Rovira s'ha de fer present a Palma, per la conferència sobre “Elogi de la política: ètica, progrés, país” d'avui vespre, es posa a muntar aquest acte que vol ser d'acollida i recepció, però també d'agraïment i reconeixement.
Som ben conscients que avui, aquí, entre nosaltres no hi tenim un polític qualsevol. TENIM EL POLÍTIC CATALÀ QUE HA TENGUT LA GOSADIA D'INICIAR UNA NOVA MANERA DE FER POLÍTICA ALS PAÏSOS CATALANS.
Es tracta del polític català que, amb dignitat elegant i amb elegància digna, remant sempre contra corrent i fent front gairebé sempre a vents tempestuosos gens ni mica favorables, mira de considerar i tractar tots els territoris com allò que són en el seu conjunt: una realitat cultural indiscutible, una realitat social cada cop més enfortida i una realitat política mereixedora d'emprendre camins nous cap al seu reconeixement, com a estat sobirà a l'interior de l'Europa del segle XXI.
Com puc concretar aquesta nova manera de fer política als Països Catalans? Amb una visió de conjunt veritable i pràctica.
Per dir-ho d'una manera molt resumida: si no duc malament els comptes, des de la Generalitat de Catalunya, gràcies a les accions de govern de la Generalitat de Catalunya, impulsades per Josep-Lluís Carod-Rovira, més d'una dotzena d'entitats mallorquines, aquests darrers 5 anys, n'han rebut suports econòmics diversos: com mai no havia succeït abans! Bé sigui des de la Secretaria de Coordinació Interdepartamental, als inicis; bé sigui des de la Direcció de Polítiques Sectorials, més recentment.
Res de tot això no s'ha fet mai d'amagat. Sempre, clar i català! Tot ben publicable, tot ben publicat: Associació de Premsa Forana de Mallorca; Casa Catalana de Mallorca; Diari de Balears; Estel de Mallorca; Fundació Joan Alcover; Joves de Mallorca per la Llengua; Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans; Obra Cultural Balear; Paraula, Centre de Serveis Lingüístics; Quinze Dies. Cent per Cent, SL; o Sa Xerxa de Teatre Infantil i Juvenil; a més d'altres entitats de Menorca, d'Eivissa i de Formentera; i, sobretot, la reimplantació de l'Institut Ramon Llull, que dirigeix na Fanny Tur, qui ens honora avui amb la seva presència a aquest acte muntat per Forum Musicae.
He de dir i recordar aquí i avui, precisament, que Josep-Lluís Carod-Rovira és un dels pocs polítics institucionals que va assistir al primer concert que l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans va interpretar, amb motiu del Festival Mundial de la Joventut en el marc del Fòrum de les Cultures, l'any 2004, a Barcelona, dirigida pel mestre Salvador Brotons -qui també ens ha volgut honorar amb la seva presència en aquest acte.-
També he de dir i recordar que Josep-Lluís Carod-Rovira és un dels pocs polítics institucionals que hi ha volgut romandre, donant-li el màxim suport possible, fins al darrer moment del seu mandat.
N'és una prova irrefutable la seva presència avui aquí, a Palma, a la mateixa seu de l'entitat Forum Musicae -que creà l'OJIPC i el Cor Jove dels Països Catalans-. Com també n'és una altra prova la seva presència al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona el proppassat mes de novembre, quan na Magda González va ser guardonada amb el Premi d'Actuació Cívica concedit per la Fundació Lluís Carulla.
Vos he de dir “Gràcies, senyor vicepresident”, en nom de tota aquesta gent que ens movem i bellugam, darrere d'aquest gran projecte de l'OJIPC i el Cor Jove dels Països Catalans, des de fa anys!
Gràcies, per haver-hi volgut estar des del primer moment fins al darrer instant, certament! Però també i sobretot, gràcies perquè durant aquests darrers tres anys, com a vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, hi heu establert la signatura d'un conveni plurianual i pluridepartamental sense precedents. Això, que ha permès de continuar la tasca iniciada l'any 2004, pot contribuir també a posar les bases per al futur que comença l'any que som a punt d'encetar.
Tant de bo que les institucions públiques d'arreu dels Països Catalans se n'adonin i se'n facin ressò, d'aquesta actuació vostra envers aquesta iniciativa pionera i valenta en el camp de la música. Tant de bo que arribin a valorar tan positivament com vós aquesta realitat concreta que hi ha sorgit: el fet d'arreplegar joves i al·lotes d'entre 18 i 26 anys, d'arreu dels territoris -de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer- que, a través de la música, i amb la llengua catalana com a vincle d'unió, converteixen els seus concerts musicals en veritables ambaixadors de la cultura i la llengua que ens són pròpies, la cultura i la llengua catalanes.
Amb això, jo no en tenc cap casta de dubte: l'OJIPC esdevé un dels projectes pràctics que fa evident que la realitat social va per davant de la política; i fins i tot va més enllà de l'estrictament musical: l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans s'està convertint, així, en l'orquestra catalana més nacional. I, no ho oblidem, és una orquestra que ha nascut aquí, a Mallorca!
Que el pes i el pas de la història vos faci justícia, senyor vicepresident! Vos ho desitjam de tot cor.
Però, sobretot, que mai no defalliu en l'afany de continuar fent les vostres aportacions valuoses al moment present, des d'allà on vos trobeu, per tal que els Països Catalans deixin de continuar “afegint massa temps al temps perdut”, com acostuma a dir sovint na Magda González.
Nosaltres, per la nostra part, feim comptes de romandre ben atents a aquest elogi vostre de la política, per l'ètica, pel progrés, pel país, que hem vist anunciat que feis avui mateix en un altre indret de Palma.
Salut, molta de salut!
Coratge, molt de coratge!
I resistència, molta de resistència!"
Mallorca, 15 de desembre de 2010
divendres, 21 de maig del 2010
Ernest Benach #Política 2.0
Avui capvespre mateix, a la fi, he pogut disposar-ne i tenir a les mans un dels llibres que vaig mirar de trobar per tot Palma el dia de la Festa de Sant Jordi...
No hi va haver manera! A cap de les taules que vaig visitar vaig poder trobar el llibre publicat enguany -ja se n'està esgotant la segona edició!- el president del Parlament de Catalunya, n'Ernest Benach.
He assistit a la presentació pública que ha fet ell mateix a la seu de l'Institut Ramon Llull (al carrer de la Protectora, a Palma). L'acte m'ha agradat molt. Érem els qui érem i no hi eren els que no hi eren...
He considerat tot un detall que s'hi fes present la presidenata del Parlament de les Illes Balears, n'Aina Rado... A veure si aconsegueix que "ses senyories parlamentàries" s'engresquin en el maneig i utilització de les noves tecnologies de la informació... cosa que em provoca certs dubtes...
Record perfectament que, no fa tants d'anys, quan s'hi organitzaren "cursos d'informàtica" força costosos... no acudien més de 2 dels 59 diputats i/o diputades... I això que havien rebut de franc un ordinador portàtil...
No serà que hi ha massa por a un més que probable increment de la "participació ciutadana", sobretot de la gent més jove, cosa que podria ser considerada com una espècie "d'intromissió excessiva en els assumptes interns del Parlament"?
La presència de la presidenta del Parlament de les Illes Balears m'ha duit a pensar que puc estar ben equivocat.
dimarts, 6 de gener del 2009
La maquinària terrorista de l'exèrcit israelià

Josep Juárez, amb la seva clarividència característica, destria allò que ens cal fer davant l'activitat terrorífica que desplega l'exèrcit d'Israel contra la Franja de Gaza en aquests dies:
No podem romandre passius -manifesta en Pep Juárez- davant el crim contra la humanitat que durant aquests dies, i una vegada més, s'està perpetrant al territori palestí de Gaza, per part de la enorme, moderna i ben equipada maquinària terrorista de l'exèrcit d'Israel.
La conducta de la majoria dels governants de l'anomenat món occidental i les dictadures feudals dels països àrabs, va des del recolzament actiu cap al terrorisme sionista en alguns casos (com l'ONU, l'administració nord-americana, en estat terminal, i la presidència txeca de la UE, entre d'altres), fins als silencis còmplices (el més cridaner de tots, el de Barak Obama).
Aquesta conducta, que activa o passivament es situa a favor dels assassins, contrasta amb les massives i quotidianes mobilitzacions populars de suport al poble palestí que, malgrat la informació esbiaixada i mentidera de molts mitjans de comunicació, només fa que créixer, dia a dia.
Els palestins són poble captiu d'una potència invasora des de fa seixanta anys, amb el seu territori colonitzat, sense accés als mitjans vitals de supervivència, com l'aigua i l'energia, i empresonat entre el mur de la vergonya a Cisjordània i l'immens camp de concentració, amb un milió i mig de persones dins, a la franja de Gaza.
L'estat d'Israel els utilitza, en temps de "pau" relativa, com a força de treball barata i sense drets, amb un humiliant tracte vexatori, dia a dia, amb la connivència de l'anomenada Autoritat Palestina, titella en mans dels ocupants. Però els dirigents sionistes tampoc no dubten en utilitzar els assassinats massius de la població palestina, i la destrucció de les seves cases i infrastructures, si tot això afavoreix els seus interessos polítics i electorals, com ara el cas de Gaza.
A la Plaça d'Espanya de Palma, cada dia a les 19,00 hores, hi han concentracions de suport a la lluita legítima del poble palestí, i per al proper dissabte dia 10 s'està organitzant una manifestació, que conclourà al Passeig d'es Born.
Entre els articles que s'estan publicant aquests dies al voltant del que està succeint a Palestina, em sembla especialment interessant aquest. Al segon enllaç teniu un vídeo, amb imatges molt dures, d'un dels bombardejos de diumenge passat. Al tercer, el comunicat de José Saramago i altres intel·lectuals, sobre el crim de Gaza.
Visca la lluita del poble palestí!
Salut i llibertat.
Pep Juárez