Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esquerra Republicana. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Esquerra Republicana. Mostrar tots els missatges

dimecres, 8 de setembre del 2021

A la bona amiga Margalida Vaquer: política i música

M’he quedat de pedra, quan el bon amic d’Esquerra Republicana, de cop sec, m’ha interromput la comunicació per whatsapp, i em feia a saber «m’acaben de confirmar que la nostra companya Margalida Vaquer va finar, ahir, a Mèxic».

No m’ho podia creure! Ni sabia jo que ella estigués per terres mexicanes. Tot d’una hi he oferit la meva col·laboració personal, per si feia falta haver de recórrer a algun dels contactes que hi mantenc, per aquell territori centreamericà.

Tot d’una m’ha vengut al cap que la meva relació amb Margalida Vaquer es remunta al mes d’octubre de l’any 2015, que jo recordi. Té a veure amb la nostra militància política dins Esquerra Republicana

Jo la recordava com una de les militants amb una de les intervencions més valuoses, durant aquell Congrés que Esquerra Republicana celebrava, sis anys enrere.

Més o manco quan m’havia passat pel cap la idea de «seguir poc engrescat en la tasca política militant activa, limitant-m’hi a pagar-ne la quota...», com li vaig fer a saber.

Davant del meu relatiu escepticisme pel rumb que jo creia que aniria prenent la nostra formació política, la vaig veure molt esperançada en un futur millor. Tot i que ella lamentava determinades formes d’actuar i d’organitzar activitats que no s’aguantaven de cap de les maneres, creia que calia arribar més lluny. 

Em volia transmetre la seva confiança que ben aviat aquella situació canviaria, perquè tenia la convicció que els dies de «glòria postissa s’havien acabat»... «La situació ja veuràs que ben aviat canviarà», em deia convençuda.

Em parlava de les excel·lències d’una gestora nova, constituïda per persones vàlides. «Esper que amb aquesta gestora la situació canviï. Hi ha gent que hi està que des del meu criteri és  molt vàlida...», em tornava a dir.

Una setmana després, tots dos tractàvem altres assumptes. Més que amb la política, tenien a veure amb la música.

Per messenger em feia a saber que havia publicat a la plana del Facebook una nova composició musical "Arutneva".

«Em permet la confiança de convidar-te que l'escoltis. És un tema de 6m però que rere porta més de dos mesos de feina. Ja em diràs què et sembla. Gràcies!»

Era la seva primera convidada... aventurA a l’inrevés!

01 Arutneva – Inside (6’ 7’’)

Del viatge més màgic,
de la ruta més espectacular,
de l'aventura més fantàstica,   
detonant  la creativitat
rumb a la musicalitat
neix "Arutneva"

Jo:
«No en sabia res, d'aquesta faceta de la teva vida, Margalida! Ja m'imagín el que deus haver gaudit, fent-ho. Salut i coratge per continuar fent-ne...»

Margalida:
Sóc músic de sempre,  el que passa és que és una mica difícil viure de la creació. Vaig gaudir del viatge i he gaudit component. Gràcies 

Cil:
Moltes gràcies a tu i bon Nadal!!

Es tractava de VUIT peces seves, que me les va anar presentant i oferint per aquest mateix ordre que les he volgut recollir en aquest blog meu, remarcant-me sempre que li agradaria que jo no m’oblidàs mai de marcar «m’agrada» a l’enregistrament de youtube. 

Ella considerava que aquell gest representava la millor publicitat que li podíem fer.

Margalida:
Aquest és el darrer tema que he publicat, si tens un moment i el vols escoltar, encantada.

02 Full of Thousands sounds (INSIDE) (3’ 30’’)

Let people look inside yourself
Don't close the doors of the universe
The world is open for you
Everything is full
Full of thousands sounds.

Margalida:
Vaig publicar un tema Frau Berlín, és un poc antic, data de l'any 1989.  Composició inspirada amb la caiguda del Mur i la conseqüent unificació d'Alemanya. Et deix l'enllaç. Ja em diràs què hi trobes. Gràcies!

03 Frau Berlin (D’Arezzo) (6’ 48’’)

Cil:
«Vols dir que n'ets l'autora, Margalida, tant de les imatges, com de la música com del muntatge? Excel·lent!»

Margalida:
Sí, vaig compondre el tema inspirada per la desaparició del mur i com que en aquella època, internet encara no havia nascut i tampoc els Cds, la publicitat la fèiem a base d'enviar per correu el disc de vinil a  emissores de per tot el territori.

Ara amb les noves tecnologies, em feia ganes publicar-la per la xarxa i aprofitant que vaig anar a Berlín he combinat el passat i el present. El recitatiu és d'un fragment de Bertolt Brecht

Et puc demanar un «m’agrada» a la cançó al youtube?» La publicitat és fonamental i jo faig tota la que puc.

Cil:
Això està fet, Margalida!

Margalida:
Moltes gràcies Cecili! Tinc en ment publicar dos temes més del disc que vaig enregistrar al 89 i algun tema actual. T'avisaré. Que passis un bon dia! Et deix enllaç del nou tema que he publicat al facebook:

04 Encís - (INSIDE) Everything you need (2’ 18’’)

Simplement ENCÍS, tot el que necessites.
No calen més expressions

Margalida:
Si tens un moment per escoltar-lo. Com sempre dic, aquesta és la millor publicitat. Vist que t'ha agradat, et demanaré el que sol demanar: 👍al facebook i sobretot a la plana del youtube, si tens un moment, són 30s. Hola te deix enllaç del nou tema EL CAMÍ 

05 El camí / Inside (3'48'')

El camí de cada dia,
el camí per arribar als somnis,
el camí que ens fa més forts.
El camí de la vida, a pesar de les tanques que sempre hi ha al voltant.

Cil:
Gràcies, Margalida!

Margalida:
Ja em diràs si t'ha agradat o no, sense cap compromís

Cil:
Ja te n'he fet un breu comentari, Margalida!

Margalida:
Gràcies pel comentari. I si em poses un 👍«m’agrada» seria genial

Cil:
Fet!

Margalida:
Gràcies. Ara te'n recomanaré una altra, és antiga 1986, jo era una joveneta que em volia menjar el món musical. Et deix enllaç i també la pots veure al meu mur, penúltima publicació.

06 Imágenes (Atrium 1986) (3’13’’)

Tema que data de l'any 1986, una època inoblidable on tot estava per fer i tot era possible.
El vídeo és d'una actuació a TVE i amb els anys és visible el deteriorament. Una retrobada amb el passat, la primera d'un grapat més que s'aniran publicant. Te deix la darrera publicació, està al meu mur, és la darrera, així i tot et deix l’enllaç 

07 Un caso entre mil/D’Arezzo ()

Forma part del primer disc de D'Arezzo. Un tema on la guitarra i el saxo van dialogant íntimament, entremesclant desitjos amagats en un àmbit clandestí ple de tendresa. Resumint una història d'amor.

Col·laboració especial de Vicenç Borràs dels millors saxofonistes de la terra. Crec que t'agradarà, però me dius coses quan l'hagis escoltada

Margalida:
He publicat un nou vídeo del projecte Música des de casa. És la Bourrée en Mim de Bach. Si tens un moment m’agradaria que ho valoris i si trobes que val la pena, s’agrairan uns comentaris. Són alumnes meus i ho han treballat molt. Gràcies.

08 BOURRÉE in Em (J S Bach) COVER (1’ 43’’)

Alumnes de 9 i 12 anys de l'Escola de música de Campanet i d'Obrador de Músics de Marratxí, en confinament, fan versió  de la Bourrée en Mim de  Johann Sebastian Bach. Experiència engrescadora i per ells a la vegada complicada (3/6/20).

Va ser la darrera comunicació que m’envià Margalida Vaquer. Era el 3 de juny de l’any 2020, en ple confinament per la pandèmia... que se n'ha duit per davant tantíssimes vides humanes...

Un any i tres mesos després, m’arribava la notícia esfereïdora de la seva mort, mentre ella havia viatjat a Mèxic... qui sap si amb ganes d'inspirar-se per compondre més peces artístiques com les precedents!

Li desig, de bon de veres, que descansi en pau!

I que siguin molts els «m’agrada» que li arribin, allà on sigui que es trobi vivint suara mateix...


dilluns, 11 de novembre del 2019

Presència de l'Esquerra Republicana independentista catalana al Congrés dels Diputats



Hi ha fets tan evidents que solament els poden negar aquells que tenen la voluntat expressa de tancar-hi els ulls al seu davant. O que explícitament no se'ls volen mirar. O que giren els ulls cap a una altra banda. O que s'amaguen el cap davall l'ala.

Ja diuen que «No hi ha més cec que aquell que no hi vol veure!»

La presència independentista catalana, amb avanços i retrocessos, resulta si més no sonora i significativa a les Corts Generals espanyoles, particularment al Congrés dels Diputats, sobretot a partir de l'any 1993.

A diferència dels quinze anys anteriors -1978/1993- en què l'independentisme català n'és pràcticament absent -tot i propostes alternatives del senador constituent per Barcelona Lluís Maria Xirinacs-, durant el darrer quart de segle augmenta vertiginosament i molt visiblement la presència de diputats catalans independentistes.

Si repassam les hemeroteques o els butlletins oficials, podem veure que l'any 1993, només n'hi ha UN, de diputat català «explícitament» independentista al Congrés dels Diputats: la Pilar Rahola.

Avui dia, en canvi, al novembre de 2019 se n'hi poden comptar VINT-I-TRES:

D'ERC, 13: Gabriel Rufián i Romero, Carolina Telechea i Lozano, Joan Josep Nuet i Pujals, Maria Carvalho i Dantas, Pilar Vallugera i Balañà, Marta Rosique i Saltor, Joan Capdevila i Esteve, Montserra Bassa Coll, Joan Margall Sastre, Xavier Eritja i Ciuró, Inés Granollers i Cunillera, Jordi Salvador i Duch, Norma Pujol i Farré.

De JxCat, 8: Laura Borràs i Castanyer, Míriam Nogueras i Camero, Jaume Alonso-Cuevillasi Sayrol, Genís Boadella i Esteve, Mariona Illamola Dausà, Sergi Miquel Valentí, Concepció Cañadell Salvia, Ferran Bel i Accensi.

De la CUP, 2: Mireia Veí Catenys, Albert Botran Pahissa.

En vint-i-sis anys, es passa d'UN a VINT-I-TRES diputats catalans explícitament independentistes, presents al Congrés dels Diputats! Quasi res!

Repassant tots i cadascun dels processos electorals que s'han duit a terme després del franquisme, la primera força política catalana independentista que obté representació al Congrés dels Diputats és ERC -Esquerra Republicana de Catalunya-. L'espai convergent independentista s'hi afegeix l'any 2015. La CUP hi entra per primer cop l'any 2019.

Resulta del tot interessant veure'n l'increment progressiu que s'hi produeix a cadascuna de les convocatòries electorals que es fan des de Madrid.

L'any 1993, amb un programa clarament independentista, ERC recupera la representació al Congrés amb 186.784 vots i 1 escó, ocupat per Pilar Rahola.

L'any 1996, Pilar Rahola continua conservant-hi l'escó de diputada, amb 167.641 vots.

L'any 2000, és Joan Puigcercós qui n'ocupa l'escó de diputat, amb 194.715 vots.

L'any 2004, amb Josep-Lluís Carod-Rovira com a cap de llista, Esquerra Republicana de Catalunya fa el salt i en triplica els vots, assolint-ne 652.196 i obtenint-hi 8 diputats: Josep-Lluís Carod-Rovira (substituït pel valencià Agustí Cerdà i Argent), Joan Puigcercós i Boixassa, Joan Tardà i Coma, Rosa Bonàs i Pahisa, Francesc Canet i Coma, Joan Puig i Cordon, Jordi Ramon i Torres, Josep Andreu i Domingo.

L'any 2008, amb Joan Ridao com a cap de llista, ERC obté solament 298.139 vots, amb 3 diputats: Joan Ridao i Martin, Joan Tardà i Coma, Francesc Canet i Coma.

L'any 2011, amb Alfred Bosch encapçalant la llista d'Esquerra Republicana, obté només 256.985 vots, amb 3 diputats: Alfred Bosch Pascual, Joan Tardà i Coma, Teresa Jordà i Roura.

L'any 2015, amb Joan Tardà com a cap de llista, ERC aconsegueix 601.782 vots i 9 diputats: Joan Tardà, Gabriel Rufián, Teresa Jordà, Xavier Eritja, Jordi Salvador, Ester Capella, Joan Olòriz, Ana María Surra i Joan Capdevila.

S'hi sumen 8 diputats del partit d'Artur Mas ja sense Unió, amb la marca electoral Democràcia i Llibertat i amb Francesc Homs al capdavant, que obté gairebé 570.000 vots.

L'any 2016, amb la repetició d'eleccions el mes de juny no varia el número de 9 i 8 diputats de cada candidatura, malgrat que ERC fa 632.234 vots -en puja més de 30.000- i Convergència en perd més de 80.000.

L'any 2019, amb una llista encapçalada per Oriol Junqueras a la presó i en ple judici del procés, ERC arriba a 1.015.355 vots -gairebé 400.000 vots més que a les anteriors- guanyant per primera vegada unes eleccions espanyoles a Catalunya, i passant de 9 a QUINZE DIPUTATS, vuit homes i set dones: Oriol Junqueras, Gabriel Rufián, Carolina Telechea, Joan Josep Nuet, Maria das Graças Carvalho Dantas, Gerard Gómez del Moral, Marta Rosique, Joan Capdevila ‘Capi’, Montse Bassa, Joan Margall, Laia Cañigueral, Xavier Eritja, Inés Granollers, Jordi Salvador i Norma Pujol. .

L'espai postconvergent, amb la marca impulsada per Carles Puigdemont des de Bèlgica, Junts per Catalunya, i amb Jordi Sànchez com a cap de llista i amb Laura Borràs de segona, aconsegueix 500.000 vots -uns 13.000 més-, però perd un escó, passant de 8 a 7.

L'any 2019, amb la repetició d'eleccions el mes de novembre, amb un increment del nombre de diputats independentistes catalans al Congrés, n'assoleixen el nombre mai vist de VINT-I-TRES DIPUTATS catalans independentistes, gairebé la meitat dels 48 que s'escullen al Principat de Catalunya: ERC 13 diputats, amb 1.015.355 vots; JxCat 8 diputats, amb 527.375 vots; i la CUP 2 diputats, amb 244.754.

Els darrers vint-i-sis anys al Congrés dels Diputats, passen de ser-ne només un a ser-ne elegits vint-i-tres diputats catalans explícitament independentistes! Quasi res!

Com a militant d'Esquerra Republicana des de l'any 2004, em sent empès a haver d'agrair públicament tota la feina política desplegada per aquests 33 diputats d'ERC en un ambient tan hostil i amb tanta persistència durant tant de temps, dedicant-ne els esforços a defensar els interessos generals dels Països Catalans.

Visca la República Catalana!

ELECCIONS
VOTS
DIPUTATS
NOMS
1993
186.784
1
Pilar Rahola
1996
167.641
1
Pilar Rahola
2000
194.715
1
Joan Puigcercós
2004
652.196
8
Josep-Lluís Carod-Rovira (substituït pel valencià Agustí Cerdà i Argent), Joan Puigcercós i Boixassa, Joan Tardà i Coma, Rosa Bonàs i Pahisa, Francesc Canet i Coma, Joan Puig i Cordon, Jordi Ramon i Torres, Josep Andreu i Domingo.
2008
298.139
3
Joan Ridao i Martin, Joan Tardà i Coma, Francesc Canet i Coma
2011
256.985
3
Alfred Bosch Pascual, Joan Tardà i Coma, Teresa Jordà i Roura
2015
601.782
9
Joan Tardà, Gabriel Rufián, Teresa Jordà, Xavier Eritja, Jordi Salvador, Ester Capella, Joan Olòriz, Ana María Surra i Joan Capdevila.
2016
632.234
9
Gabriel Rufián, Joan Tardà, Ester Capella, Ana Surra, Joan Capdevila, Teresa Jordà, Joan Baptista Olòriz, Xavier Eritja, Jordi Salvador.
2019
1.015.355
15
Oriol Junqueras, Gabriel Rufián, Carolina Telechea, Joan Josep Nuet, Maria das Graças Carvalho Dantas, Gerard Gómez del Moral, Marta Rosique, Joan Capdevila ‘Capi’, Montse Bassa, Joan Margall, Laia Cañigueral, Xavier Eritja, Inés Granollers, Jordi Salvador i Norma Pujol.
2019
869.934
13
Gabriel Rufián Romero, Carolina Telechea Lozano, Joan Josep Nuet Pujals, Maria Carvalho Dantas, Pilar Vallugera i Balañà, Marta Rosique i Salto, Joan Capdevila i Esteve, Jordi Salvador i Duch, Norma Pujol i Farré, Xavier Eritja i Ciuró, Inés Granollers i Cunillera, Montserrat Bassa Coll, Joan Margall Sastre


Aquesta gent tan intel·ligent de per devers Madrid, que maneja, elabora, imposa, i difon totes aquestes dades recollides al BOE, no n'arribarà a traure mai cap casta de conclusió mínimament racional?

Que no veuen que, a més repressió castellana contra Catalunya, més gent independentista catalana fan brostar! Visca la República Catalana!

divendres, 12 d’abril del 2019

SUS de campanya electoral de Veus Progressistes (VP)

Aquest dijous 11 d'abril, a la plaça Llorenç Bisbal de Palma, la coalició electoral «VEUS PROGRESSISTES» (VP) integrada per ARA Eivissa, MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca i ESQUERRA REPUBLICANA de les Illes Balears i Pitiüses, ha donat el SUS de sortida a la campanya electoral de les eleccions a les corts generals espanyoles del proper dia 28 d'abril.

GUILLEM BALBOA (de MÉS per Mallorca) encapçala la llista al Congrés dels Diputats, que compta amb Mateu Mates «Xuri» de núm. 4 i PAU ARRANZ de núm. 6, tots dos d'ESQUERRA REPUBLICANA; mentre que ROSA CURSACH (també de MÉS per Mallorca) n'encapçala la candidatura al Senat, i jo mateix, militant d'ESQUERRA REPUBLICANA, hi figur com a suplent.

Els moments històrics que vivim ens empenyen a engrescar-nos en la tasca de fer campanya electoral, per tal de contribuir a consolidar entre nosaltres models polítics progressistes, feministes, ecologistes, sobiranistes i solidaris.

Com diu el president d'Esquerra Republicana a Mallorca, Mateu Mates «Xuri»:


«Que hi sigui tothom que hi creu,
que des de VEUS PROGRESSISTES
farem que els centralistes
no ens ofeguin més la veu.

Que hi sigui tothom que ho veu,
però en plena llibertat.
Endavant, que ha començat!
No donem el braç a tòrcer:
VEUS PROGRESSISTES té força
i, sobretot, DIGNITAT!»

Mateu Mates «Xurí»
Candidat d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats
Coalició electoral «Veus Progressistes» (VP) 
ARA MÉS ESQUERRA


dimarts, 9 d’abril del 2019

«Veus Progressistes» (VP), la candidatura illenca 2019 a les Corts Generals Espanyoles

Em sent molt honorat i agraït al meu partit, Esquerra Republicana a Mallorca, per haver-me triat com a suplent de la candidata artanenca Rosa Cursach al Senat, dins la coalició electoral «Veus Progressistes» (VP) per a les corts generals espanyoles l'any 2019.

Veus Progressistes (VP) és una coalició electoral de partits d’esquerres de les Illes Balears i Pitiüses. Hi formen part MÉS per Mallorca, MÉS per Menorca, Ara Eivissa i Esquerra Republicana, així com partits d’àmbit local i persones independents que han manifestat el seu suport a la coalició a títol individual.

Per Esquerra Republicana hi apareixen tres «Veus Progressistes» (VP): al Congrés dels Diputats Mateu Matas «Xurí» (núm. 4) i Pau Arranz (núm. 6). Al Senat Cecili Buele, suplent de la candidata titular Rosa Cursach.

Abans que s'iniciï la campanya electoral pròpiament dita, m'interessa remarcar aquests tres aspectes que figuren a la web de la coalició "VEUS PROGRESSISTES" (VP):

«Veus Progressistes» (VP) és la candidatura illenca que encapçala Guillem Balboa al Congrés i Rosa Cursach al Senat, quaranta anys després de les primeres eleccions posteriors a la dictadura franquista...
«Veus Progressistes» (VP) és la candidatura illenca que encapçala Guillem Balboa al Congrés i Rosa Cursach al Senat, tots dos cap a Madrid...
«Veus Progressistes» (VP), la candidatura illenca que encapçala Guillem Balboa al Congrés i Rosa Cursach al Senat obrirà l'oficina del diputat i la senadora a les quatre illes, amb total transparència i màxima proximitat...
Tres primers detalls d'una candidatura illenca que, des de fa temps, mira d'aconseguir la representació parlamentària a les Corts Generals Espanyoles. Enguany més que mai!

dimarts, 18 de febrer del 2014

El sobiranisme d'esquerres a Mallorca

A finals del mes de desembre de 2013, assistesc amb molt d'interès a la conversa que mantenen, al pati de Can Lliro, a Manacor, d'una banda, l'escriptor Miquel López Crespí i, de l'altra, el president d'Esquerra Mallorca, el polític Joan Lladó Binimelis.

El tema resulta ben interessant: “El sobiranisme d'esquerres a les Illes”.

La trobada ve motivada pel fet que Esquerra Republicana, des de fa mesos, manté contactes amb representants de MÉS per Mallorca, el projecte plural, ampli, que representa l’espai polític d’esquerres, sobiranista i ecologista de Mallorca.

Originalment integrat per PSM-Entesa i IniciativaVerds, no s'han estalviat passes perquè també s'hi integri Esquerra Republicana.

En quatre converses breus, es parla sobre aquests quatre assumptes, que romanen enregistrats en aquests 4 vídeos breus:

  • (1) Els motius d'Esquerra Republicana per integrar-se dins MÉS

  • (2) Amb el PSM, acords fàcils o difícils?

  • (3) Esquerra? Esquerra Republicana? Esquerra Republicana de Catalunya...?

  • (4) País Balear?...

dissabte, 1 de setembre del 2012

Joan Tardà, empresonat, expulsat, jutjat o a punt de perdre la nacionalitat espanyola?

No tenc cap disgust en desconèixer aquest senyor periodista, de nom Enrique de Diego, que, a aquestes alçades del segle XXI, s'atreveix a dir públicament, perquè ho senti tot Europa, un munt de bajanades tan barroeres com aquesta:

“Pido la detención inmediata de Joan Tardá, que conspira contra la unidad de España y es partidario de la secesión de una parte del territorio nacional. Eso es traición. Se le debe retirar de inmediato la nacionalidad española y juzgarle y expulsarle del territorio nacional o que ingrese en prisión.”

Interessant-me una miqueta per aquest personatge, desconegut per mi fins avui mateix, arrib a descobrir que deu ser un de tants periodistes espanyols que, públicament, es proven a veure qui la diu (o la té!) més grossa.

Amb una trajectòria professional d'aquelles que certs sectors de la dreta més rància i estantissa d'Europa poden considerar gairebé “impecable”, comença al diari ABC (1983-1987), després al YA (1987-1990), a La Prensa (Alacant, 1996-2000), esdevé subdirector de la revista Época (2003-2007), fa de columnista a diaris digitals diversos, presenta a Radio Inter el programa d'actualitat i debat “A Fondo” i “El País de las Maravillas” (2011), participa en programes/tertúlia d'Intereconomia (2011), passa a Radio Libertad, a la comunitat de Madrid, accessible per internet, etc. etc.

Quasi trenta anys de vida professonal com a periodista.

De cop sec, i d'un dia per l'altre, passa de ser periodista i s'erigeix en l'autoritat màxima de l'Estat espanyol, la que acaramulla el màxim nombre possible de càrrecs públics que hom pugui exercir i mantenir alhora:

Ell mateix, en persona, s'erigeix en cap superior dels Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat; l'intèrpret més autoritzat de la Constitució espanyola; el defensor més aferrissat de la unitat indissoluble d'Espanya; el jerarca suprem de les instàncies militars més altes; el cap suprem de les Forces Armades espanyoles; el representant màxim del Tribunal Suprem de l'Administració de Justícia espanyola,;el magistrat més parcial en tota la història d'Europa, capaç de sentenciar abans de jutjar; el cap de l'executiu més eficient i ràpid a l'hora d'expulsar un ciutadà del territori nacional i de fer-lo ingressar a la presó...

Qui, sinó, por arribar a dir, amb tota propietat, el que manifesta aquest senyor, en relació amb el diputat d'Esquerra Republicana, Joan Tardà i Coma, sense cap casta de mirament ni de respecte?

Vaja, que jo, ignorant de mi a aquestes alçades de ma vida, gran desconeixedor del “sursum corda” més potent a les institucions públiques espanyoles més significatives i representatives... he hagut de veure, presenciar i rebre'n els esquitxos d'aquesta vomitera que li fa tot quant ha estat incapaç de pair bé, que ho ha de traure per la boca i que li produeix, pobret, un d'aquells còlics miserere que el deixen ben extenuat...

Amic Joan Tardà, company de partit i col·lega de lluites polítiques a favor de la independència dels Països Catalans, a l'interior de l'Europa del segle XXI: fins avui mateix, em pensava que ja les havíem vistes totes. Pel que sembla, emperò, encara ens en queden moltes més, a veure, a escoltar, a sentir i a patir.

Com va dir aquell, com més ens empenyen, més ens mouen... cap allà on volem nosaltres! És clar.
Salut i coratge! Més lluita i resistència ara que mai!