El bisbe Sebastià Taltavull, en la seva primera festa onomàstica a Mallorca

10:30 h de dia 20 de gener de 2017. Com cada any em faig present a la missa solemne que el dia de Sant Sebastià, patró de la ciutat de Palma, se celebra a la seu catedral de Mallorca, presidida pel bisbe...

Aquests darrers tretze anys, a més de veure'n força canviada la decoració ornamental externa, a l'interior del temple catedralici -sobretot pel que fa a la presència oficial de representants institucionals acadèmics, civils i militars-  n'hi he arribat a veure quatre, de bisbes presidint-ne la celebració: Teodor Úbeda Gramage (1972-2003), Jesús Murgui Soriano (2003-2012), Xavier Salinas Viñals (2012-2016) i, avui mateix, Sebastià Taltavull i Anglada (com a administrador apostòlic).

Aquest bisbe actual, un menorquí amb qui m'uneix una certa coneixença i amistat, des de fa dècades, hores d'ara m'inspira grans dosis de confiança, sobretot si atenem els moments que vivim a Europa, pel que fa a les jerarquies eclesiàstiques de l'Església catòlica al nostre redol més immediat...

Des de la meva perspectiva personal, com a capellà mallorquí secularitzat, -una condició que compartesc amb més d'un centenar de companys d'estudis eclesiàstics i de pràctiques pastorals de temps enrere-, desig de bon de veres que aquest bisbe contribueixi, de manera notòria i eficient, al veritable «aggiornamento» que el papa Joan XXIII proposa amb la convocatòria i celebració del concili Vaticà II, cinquanta-cinc anys enrere... Una veritable renovació de l'Església, adaptació o nova presentació dels principis catòlics, que la capaciti per transmetre, com cal, el missatge evangèlic al món d'avui. 

Cosa que els seus successors en la seu vaticana -Pau VI (1963 -1978), Joan Pau I (1978), Joan Pau II (1978 -2005) i Benet XVI (2005 - 2013)- per un motiu o un altre, amb més o manco intensitat, sembla que s'han estimat més arraconar-la i deixar-la oblidada dins algun calaix d'alguna cambra pontifícia... El papa Francesc (2013), com el bisbe Taltavull, fan la impressió de tenir-ne ganes...

Aquesta visió personal positiva que tenc de l'administrador apostòlic de la diòcesi de Mallorca, veig que també és força compartida per altres companys capellans mallorquins, tant dels que són en actiu com de secularitzats. Cosa que m'alegra enormement:

«Et puc dir que ja són un bon grapat els companys capellans mallorquins secularitzats que han rebut una telefonada del bisbe Taltavull, interessant-se per la seva situació personal. En conec més de 4 casos... (PJM, BBP, SSA, MRG, RBC)»

«Es tracta d'un col·lectiu de capellans, madurs, profundament creients, amants de l’església de Mallorca, que han nascut en ella i que l’estimen. La seva maduresa els ha vingut del mateix seminari, de la família que han format, del desengany que el sistema els ha causat i de les energies cristianes de servei que aquest col·lectiu té actualment i que l’església de Mallorca oficialment ignora, prescindeix o no alimenta. Crec que la resposta que aquesta església té pendent, tal volta la nova mentalitat del bisbe Taltavull pot començar a pensar i decidir. Segons com manegi aquest tema el nou bisbe, provocarà escàndol a certes persones... Te repetesc lo primer que te vaig dir: “No tengueu rues a sa llengo (l’Església de Mallorca ha de demanar perdó dels seus pecats i esmenar-se!)...» (MTL)

«El bisbe em telefonà a les 25h. Fou molt amable... Em sembla que aquest bisbe confia més amb els «ex» que no amb els «in», o sia amb els «adsum»... (SSA)

«Sobre la voluntat manifestada pel bisbe Taltavull, de reunir-se amb capellans mallorquins secularitzats, pens que és un gest positiu que té el bisbe i que hi sobren interpretacions. Una abraçada i bon Nadal...» (BCJ)

Aquesta visió personal positiva que tenc d'aquest bisbe menorquí, avui, festa de Sant Sebastià, se m'ha vist incrementada considerablement. Malgrat només sigui pel detall tan insignificant que significa i comporta el seu gest d'acostament personal, que hom pot veure en un vídeo que he gravat, al final de la missa pontifical a Palma... 

M'hi he quedat tan mut i astorat, -quan, pronunciant el meu primer llinatge, m'ha dit que ja m'havia vist abans i que ens hem de veure prest, amb els companys capellans mallorquins secularitzats...- que ni tan sols m'ha vengut al cap felicitar-lo amb motiu de la seva festa onomàstica...

Per molts d'anys, bisbe Sebastià!

Visita guiada a la catedral de Mallorca

“Una illa és un continent! I no l'han de comandar mai els de defora.
L'han de comandar els de l'illa...
Això és un “reino moro”...
Ens hem de saber comandar”.

“Amics del Seminari”, convidats a fer una visita guiada a la Seu Catedral de Mallorca, són conduïts pel canonge emèrit, mossèn Jaume Cabrer Lliteras, manacorí de 88 anys, qui hi passa explicacions durant dues hores seguides..
S'ha triat el dia 12 d'octubre, festa de la Verge del Pilar, al migdia.

No tothom coneix a fons la magnitud i grandiositat que alberga un monument tan fastuós, -com diu l'organitzador de la trobada, l'amic i company d'estudis eclesiàstics Joan Bonet Rubí-. Avui tenim l'oportunitat de conèixer-lo una mica més.

Entre molts d'altres elements, se'n poden remarcar aquests:

1. En mallorquí, se la coneix com La Seu (Seu o Seo és el nom que reben les catedrals a la Corona d'Aragó)
2. La seva rosassa major, el conegut com l'ull del gòtic (amb un diàmetre d'al voltant de 13,8 mi gairebé 150 m²), és un dels més grans del món gòtic
3. Entre 1904 i 1914, Antoni Gaudí va realitzar una reforma que va durar deu anys
4. A la Capella Reial, dalt del presbiteri, es troben els panteons dels reis sobirans de Mallorca, Jaume II i Jaume III
5. El retaule ceràmic realitzat a la Capella del Santíssim, per l'artista mallorquí Miquel Barceló és sens dubte una intervenció artística de primer nivell

Ales 11 del matí, ens feim presents davant del palau de l'Almudaina una cinquantena de persones, delitoses de girar visita a la seu catedral de Mallorca, amb el guiatge del canonge de Manacor.

S'alegra de veure que, a més d'antics seminaristes, també hi són presents les consorts respectives... Diu que “ses dones comanden, solen comandar! Sinó, no va bé!”

Demana que li demanem coses...

Explica que el bisbe Enciso el dugué al Seminari, i que el bisbe Teodor el feu delegat episcopal per tot Mallorca. Fa vint-i-sis anys que és canonge. Ara està jubilat, com a canonge emèrit.

Diu que, primer de tot, per conèixer la Seu, s'han de tenir en compte tres coses: 1) És un monument religiós; 2) És un conjunt artístic; 3) És un testimoni vivent de la història de Mallorca.

Aquesta catedral és una de les catedrals gòtiques més altes d'Europa... 44 metres d'alçada... la catedral de Burgos hi cap, aquí dedins, sencera!

Es comença a construir per l'Altar Major. És gòtica mediterrània, molt llisa, no té massa ornamentació.

La Capella Reial, amb els sepulcres en marbre, dels reis de Mallorca, Jaume II i Jaume III, és presidida per una imatge de la Mare de Déu, Verge-Sagrari...

La reforma d'en Gaudí de l'any 1904, les trones, les cadires, les fustes, les pintures, els llums, els tramvies, les trobigueres, el baldaquí, etc.

D'aquesta trobada amb mossèn Jaume Cabrer, em qued, sobretot, amb la lliçó magistral d'història de Mallorca que ens dirigí, en un estil senzill i clar:

“Una illa és un continent! I no l'han de comandar mai els de defora. L'han de comandar els de l'illa... Això és un “reino moro”... Ens hem de saber comandar”.

Davant la imatge de la Verge-Sagrari de la Seu, ens recomana: “M'agradaria molt que, si heu perdut el costum de resar, resàssiu a ca vostra...”