Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ALZHÈIMER. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ALZHÈIMER. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 de maig del 2017

Taula rodona: Jornada d'Humanització de l'Hospital Comarcal d'Inca

JORNADA D'HUMANITZACIÓ DE L'HOSPITAL COMARCAL D'INCA
(Taula rodona, Divendres, 12 de maig de 2017, a les 19:30h)

La percepció que en tenc, crec que compartida per molta gent, és que quan hem d'entrar en contacte amb professionals de la medicina, en general i massa sovint, ens trobam davant d'una espècie de mur infranquejable que, lluny de fer-nos sentir com a persones humanes, ens duu a mantenir la impressió de ser tractats com a mercaderies que tenen un preu. Més alt o més baix, però un preu.


Amb totes les excepcions honorables que calgui esmentar, la percepció inevitable d'una manca d'humanització, crec jo que va en augment i que, malauradament, es va incrementant a l'àmbit hospitalari cada dia que passa.

La primera mostra d'aquesta manca d'humanització, crec jo, ja la podem veure en aquesta mateixa mesa. Ha estat constituïda amb la participació de CINC homes i UNA sola dona. Hu-ma-nit-za-ci-ó! Em deman on s'ha de situar el nivell d'humanització mínim a l'hora de constituir una taula rodona com cal, aquí i a qualsevol altre àmbit públic d'actuació!

Una segona mostra d'aquesta MANCA D'HUMANITZACIÓ que jo destrio en aquest acte mateix, i que m'agradaria saber expressar-ho amb el màxim respecte cap a tots els assistents, és la de no poder emprar-hi la meva llengua materna, la llengua catalana, en una illa i en un àmbit públic on n'és l'única llengua pròpia. Qui m'ha convidat a acudir-hi n'està ben assabentat...


Fetes aquestes dues observacions preliminars, m'agradaria recordar que dilluns passat va fer un any exacte que vaig haver d'ingressar la meva dona, na Bel Rosselló, a l'Hospital de Manacor on va morir al cap de 10 dies, segons se'm digué,  per una oclusió intestinal greu. Era una pacient de la malaltia d'alzhèimer, diagnosticada pel servei de Neurologia de l'Hospital Universitari de Son Dureta, el 6 de maig de 2009, durant la desena visita que hi efectuàvem, després d'haver-hi estat atesa per primera vegada el mes de gener de 2005.

A aquesta experiència dolorosa, viscuda i patida entre el mes de gener de 2005 i el mes de maig de 2016, hi puc afegir la que anteriorment també havia hagut de viure i patir durant tres anys seguits, amb la meva primera dona, na Lina Company, entre els anys 1985 i 1988, qui també arribà a morir, a l'edat de 42 anys, afectada per un càncer que llavors anomenaven «limfosarcoma maligne».

«Càncer i alzhèimer»! Quines dues males malalties! Per molts d'esforços que pretengui i m'afanyi a fer en sentit contrari, sempre les veuré com dues males companyes de viatge. Hi he hagut de recórrer el camí de ma vida, durant una quinzena dels 72 anys que tenc ara. 

Tot i que són, per a mi, dues maleïdes companyes de viatge, si més no i sortosament, m'han ajudat a obrir els ulls i a valorar les coses i la mateixa vida humana d'una altra manera, pentura una mica distinta a la que pogués tenir l'individu que ha tengut la gran sort de poder estalviar-se aquests tràngols tan amargs.


Des d'aquesta perspectiva personal, dura i endurida però també força enriquidora, m'agradaria intervenir en aquesta taula rodona que organitza l'Hospital d'Inca. En consider molt important la temàtica escollida. Esper i desig que aquesta jornada pugui contribuir, de manera efectiva, a millorar la percepció que arribin a tenir tots els pacients que s'hi atansin d'ara endavant (d'altres Alpha Pam inclosos!)

Repassant les observacions i impressions que em vénen al cap i que vaig enregistrant de tant en tant en el meu l'ordinador, m'adon que, amb el pas del temps, se'm van produint tota una barreja de sensacions i de percepcions diverses. 

D'una banda, no puc deixar de recordar, esmentar, mostrar i reconèixer l'agraïment profund a un cert sector del personal mèdic, clínic, hospitalari que tenc l'oportunitat de conèixer i de tractar. 

Continuo guardant-ne la imatge, valuosíssima per a mi, de persones abocades, fins i tot diria que apassionadament i fermament, a la cura i dedicació professional i vocacional prestada a les meves dues dones malaltes. Hi podria assenyalar noms concrets de metges, -oncòlegs, neuròlegs, metges de capçalera- o de personal sanitari que hi col·laborà. Els estic profundament agraït.


De l'altra, emperò, no em puc sostraure del record desesperant d'altres tractaments nefasts que em vénen al cap, no solament a l'àmbit administratiu, burocràtic, normatiu o organitzatiu que em cau damunt, sense que arribi a esbrinar ben bé per què se'ns tracta d'aquella manera tan poc respectuosa, sovint tan barroera... 

També m'ocorre, malauradament, quan em trob en situació d'haver d'explicar allò que ens passa, o que ens ha d'explicar allò que en pensa, qualque professional mèdic que ens ha tocat... en mala sort... En aquests casos, m'estimaria més haver-me'n evitat la topada, com també haver-li estalviat uns moments tan poc agradosos a la meva dona malalta.


Feta aquesta introducció, pas a assenyalar algunes de les mostres de deshumanització, viscuda i patida per mi, durant aquests quinze anys d'acompanyament de persones malaltes, a l'àmbit mèdic, clínic, hospitalari, sanitari...

- Les anades a URGÈNCIES, esdevenen un veritable calvari per a aquells que tenim ben poques ganes d'anar-hi. En lloc de trobar-hi facilitats, tot són dificultats: ambulàncies difícils d'aconseguir, informacions nul·les a l'hospital, obstacles per romandre amb la pacient, esperes llarguíssimes, pagament d'estacionament a l'hospital de Son Espases...

- La sensació de romandre DESEMPARATS i abandonats de la mà de Déu i dels homes, quan, davant d'una situació que s'està agreujant, miram de ser atesos per l'especialista ABANS del dia assenyalat i se'ns diu que resulta del tot impossible...

- El poc respecte que comporta per a una pacient d'alzhèimer TENIR HORA per rebre atenció d'especialista i haver d'estar més d'una hora i mitja a la sala d'espera, amb el nerviosisme característic...

- Em fa la impressió que, massa sovint, la complexitat del tractament d'una malaltia com la d'alzhèimer, que per als professionals pot resultar normal i corrent, rutinària, de fet arriba a desbordar les capacitats personals de la família: visites a especialistes diversos -metge de capçalera, neuròleg, endocrino, analista, serveis socials, conselleria de salut, centres de dia, ecografies, TAC, medicaments, farmàcia, cadira de rodes, incapacitació... Tot un cúmul de situacions que s'aixequen enmig d'un camí més farcit de cards i d'espines que no de roses i de lliris...

- La resposta, massa tardana, a la presentació de denúncies públiques al Servei de Salut del Govern de les Illes Balears, per males atencions dispensades a seccions hospitalàries, com la que vaig especificar en 6 fulls adjunts, (amb fractura de pubis tancada i amb pèrdua d'ulleres inclosa), no m'arriba abans que transcorri un any i mig... tot i haver-hi insistit una vegada i una altra. Ens arriba molt poc temps abans que la mort... quan ja no hi ha res a fer...


- He anat descobrint que, en situacions com aquesta, hi ha TRES DES que ens marquen per a sempre: el DES-CONCERT, el DES-EMPAR i la DES-ESPERACIÓ. Sobretot, quan et trobes amb un dilema que no tens ni idea de com resoldre: un metge et diu  una cosa, l'altre te'n diu una altra, i la pacient que espera... Cal operació quirúrgica? No hi ha per què intervenir-hi quirúrgicament? Amb els budells paralitzats... la mort arriba, mentrestant, al cap de 10 dies d'haver ingressat a Urgències hospitalàries!

- Seria molt d'agrair que s'obrís algun camí nou d'HUMANITZACIÓ que permetés de fer front a la sensació que aquesta maleïda malaltia acabarà amb les nostres dues vides, com si fos a picades d'agulla, de dia en dia! Que al desconcert, s'arribi a contraposar  una ORIENTACIÓ MÉS ADEQUADA. Que al desempar s'arribi a enfrontar un SUPORT FERM. I que a la desesperació s'arribi a correspondre amb un ACOMPANYAMENT ESPERANÇAT!

És el que de tot cor desig a totes aquelles famílies que, d'una manera o una altra, es veuen afectades per malalties com aquestes dues, el càncer i l'alzhèimer; però també per a totes les persones que, per un motiu o un altre, s'han d'atansar a qualque professional de la medicina, pel motiu que sigui.

Inca,12 de maig de 2017






dimecres, 19 d’abril del 2017

El meu agraïment personal a dues valentes dones mallorquines

Ho vaig esmentar al programa "Dues voltes» d'IB3 TV"... Com que trob que no vaig poder-m'hi esplaiar tant com volia, ara i aquí voldria afegir-hi algunes observacions més.


En tot aquest assumpte relacionat amb la fabricació i venda de medicaments per a la cura de la malaltia d'alzhèimer des de la UIB, vull remarcar el paper rellevant que veig que hi tenen dues valentes dones mallorquines, en un assumpte tan lamentable com aquest. 

Gràcies a elles dues, amb la contribució positiva de mitjans de comunicació, s'està traient a la llum pública allò que roman a les fosques i ocult, dins l'àmbit de la Universitat de les Illes Balears, pel que fa a la investigació de medicaments nous per al tractament de la malaltia d'alzhèimer.

Com a espòs i vidu d'una dona afectada per la malaltia d'alzheimer, mai no els agrairé a bastament l'aportació que hi han fet, a una situació que patim totes aquelles famílies que tenim, hem tengut o tendrem algun membre afectat per aquesta maleïda malaltia.


Gràcies a la senyora Sefa Terrassa, la cap de servei d'Oncologia de l'Hospital Son Espases de Palma, que va elaborar-ne informes detallats, i a la senyora Francesca Mas, presidenta del Consell Social de la UIB, que portà el cas davant la Fiscalia, hem de reconèixer públicament que han estat a l'alçada dels seus càrrecs respectius. Ja m'agradaria que d'altres també s'hi posassin!

M'agradaria moltíssim que aquest comportament exemplar fos imitat i seguit per part de les més altes instàncies que regeixen la institució acadèmica més important d'aquestes illes nostres, com és ara la Universitat de les Illes Balears, al seu més alt nivell i en tot el seu conjunt, concentrades en la persona del rector, el senyor Llorenç Huguet

Com a ciutadans que ens hi veim afectats, més o manco directament, no podem acceptar passivament que la Policia hagi d'irrompre dins el campus universitari per detenir catedràtics com a possibles delinqüents, sense un pronunciament clar i explícit dels seus màxims responsables. Necessitam més aclariments, públics, clarificadors, sense ambigüitats, amb tots els ets i uts. I com més aviat millor.

M'agradaria moltíssim que les autoritats sanitàries, les autonòmiques i les estatals, s'hi implicassin de bon de veres amb la mateixa intensitat i amb la mateixa dedicació, a fi que se n'arribassin a esbrinar totes i cadascuna de les responsabilitats, sense defugir-ne cap ni una. 


La Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears, que presideix la senyora  Patrícia Gómez Picard, i el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad del Gobierno de España, la titular del qual és la senyora Dolors Montserrat Montserrat, ens han de dir i han de fer qualque cosa més d'allò que han dit i han fet fins suara mateix. 

Si més no, pel fet que hi ha famílies de pacients d'alzhèimer que, davant de tot aquest rebombori, hores d'ara ens veim i sentim totalment desemparats.


M'agradaria moltíssim que els màxims representants del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, presidit pel senyor Antoni Bennasar, no solament les imitàs en aquest comportament tan digne, ni solament miràs pel prestigi de la institució, sinó que, sobretot, paràs esment a la gran quantitat de famílies ateses per professionals de la medecina que se senten desemparades davant d'actuacions professionals que, com a mínim, criden poderosament l'atenció des del punt de vista mèdic. Em sorprèn que,  pel que es veu al seu portal web, faci la impressió que se'n renten les mans. 


M'agradaria moltíssim que els màxims representants del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears, que presideix el senyor Antoni Real Ramis, hi parassin molt més esment, les atenguessin com es mereixen i es pronunciassin favorablement en benefici d'aquelles persones afectades per aquesta casta de tractaments farmacològics, com es diu, produïts a laboratoris de la UIB.


Ho deman, ho reclam i ho exigesc, com a ciutadà llis i ras d'aquesta societat illenca. Però, sobretot, com a espòs i vidu d'una segona dona afectada per la malaltia d'alzhèimer i d'una primera afectada per un càncer dels més malignes. 

Vull fer-ho com a mostra de solidaritat, sincera i profunda, amb el nombre creixent de famílies illenques que s'hi troben també ben afectades. Que se senten com si estiguessin enmig d'un camp de batalla, enmig de focs creuats diversos: d'una banda, la malaltia amb tots els seus efectes més nefasts; de l'altra, les ganes enormes de vèncer-la; de l'altra, les indicacions de professionals en la matèria; de l'altra els nombrosos, diversos i dispersos organismes administratius; de l'altra l'ambient entristidor d'una residència o d'un centre de dia o de la casa pròpia...

Amb la sensació d'anar rebent trets de per totes bandes... Amb moltes ganes d'arribar a sortir-nos-en indemnes, vius, lliures... Disposats a fer el que sigui per aconseguir-ho!


I a l'espera, també, que les generacions més joves se'n puguin arribar a beneficiar i aprofitar com es mereixen, davant d'un futur que, amb pràctiques com aquestes, només pot ser valorat com a poc afalagador.


dimarts, 18 d’abril del 2017

Més i millors investigadors, a l'àmbit de la malaltia d'alzhèimer

Davant les darreres notícies aparegudes als mitjans de comunicació, sobre la detenció policial de dos catedràtics de la UIB que es dedicaven a investigar medicaments relacionats amb la cura del càncer i la malaltia d'alzhèimer, se m'ha convidat a participar en el programa televisiu "Dues voltes" d'IB3 TV, dimarts 18 d'abril, a partir de les 22:10h.


Amb molt de gust vull dir-hi la meva, un dia com avui, 18 d'abril, quan es compleixen onze mesos justs des que morí la meva dona, na Bel Rosselló, afectada per la malaltia d'alzheimer durant set anys seguits...

Tot recordant que cada dia 21 de setembre hem anat celebrant el Dia Mundial de l'Alzhèimer: una jornada que ens serveix per tenir presents aquestes dues observacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS): sobre les dades actuals que recullen l'existència de 47 milions de persones malaltes de demències (60-70% alzhèimer), es calcula que l'any 2050, n'hi haurà 131 milions i mig! Una veritable epidèmia mundial!

Agraesc la convidada a aquest programa. Per parlar d'un assumpte que m'afecta molt, a mi, a la meva família, i a tantíssima de gent que té a prop alguna persona malalta d'alzhèimer.

Agraesc, també, la labor de professionals del periodisme que s'han dedicat a traure a la llum allò que romania tan ocult dins una institució pública com és ara la Universitat de les Illes Balears.

Felicit, molt sincerament i profundament, a dues dones que han sabut estar, en aquest cas, a l'alçada dels seus càrrecs respectius: d'una banda, la cap d'Oncologia de l'Hospital universitari de Son Espases; i, de l'altra, la presidenta del Consell Social de la UIB, per haver complit amb l'encàrrec de portar a la Fiscalia allò que considerava que no acabava de ser correcte.

Tant de bo que se'ns pugui veure i escoltar des de totes quatre illes -on tenc nebodes que hi són de viatge per uns dies- i des del Principat de Catalunya -on tenc amics que voldrien seguir-nos en directe-.

M'agradaria poder respondre a totes les preguntes que se'm facin avui, a títol estrictament personal. M'agradaria fer-ho com allò que som, no com allò que no som. No som periodista, ni metge, ni oncòleg, ni neuròleg, ni biòleg, ni jutge, ni misser. No som de ciències. Som de lletres. 

Però, sobretot, som l'espòs de na Lina Company, que morí a l'edat de 42 anys, amb un càncer «limfosarcoma» hi deien llavors, que la féu patir durant tres anys seguits. I som espòs de na Bel Rosselló, que morí a l'edat de 77 anys -avui fa exactament 11 mesos- amb la malaltia d'alzheimer que l'afectà durant set anys seguits. 

M'agradaria ser capaç de reproduir-hi les respostes que hi posam tots tres. Si hi param esment, en Cil i na Bel som tres!

Com a familiar d'una pacient d'alzhèimer, igual que qualsevol altre, ens sentim i trobam com si estiguéssim enmig d'un camp de batalla entre focs creuats diversos: d'una banda, la malaltia amb tots els seus efectes; de l'altra, les ganes enormes de vèncer-la; de l'altra, les indicacions dels professionals; de l'altra els organismes administratius; de l'altra, l'ambient d'una residència o d'un centre de dia o de la casa pròpia... 

Tenim la sensació d'anar rebent trets de per totes bandes... i tenim moltes ganes d'arribar a sortir-nos-en indemnes, vius, lliures... Faríem el que fos per aconseguir-ho!

Per afegitó, cada dos per tres surten notícies relacionades amb medicaments nous que es diu que s'han trobat i que curen el càncer o que curen l'alzhèimer. Els familiars, que no tenim els coneixements que tenen els catedràtics, els especialistes o els periodistes, ja en tenim prou amb la nostra dedicació diària a la persona malalta.

Dimarts passat vaig quedar corprès, quan vaig llegir a la premsa local que havien estat detenguts per la policia dos catedràtics de la UIB, que es dedicaven a investigar sobre l'alzhèimer. Més sorprès vaig quedar quan vaig destriar-hi el nom d'un, amb el qual m'hi havia comunicat via telefònica a finals d'abril, principis de maig de 2014.

Convidat per uns bons amics de la barriada del Camp Rodó, que em passaren el número de telèfon del biòleg, vaig contactar-hi una vegada. I ja no vaig tornar a fer-ho pus mai més, tot d'una que vaig sentir que me'n deia el preu, d'aquell tractament a prova d'investigadors científics: entre 1.500 i 2.000 euros mensuals. Nosaltres no teníem la capacitat econòmica de fer-hi front. I ja no en vàrem tornar a parlar pus mai més...

He anat seguint allò que s'ha anat publicant als diversos mitjans de comunicació aquests darrers dies. Encara ara no em puc creure, em costa molt de creure, que hi pugui haver «catedràtics d'universitat» que tenguin la capacitat d'arribar a estafar la gent que se'ls atansa amb ganes de trobar la curació d'una malaltia com aquesta. No m'ho puc creure. I esper i desig que els tribunals de Justícia n'arribin a aclarir qualque dia tots els detalls, de manera que sapiguem a què atendre'ns.

No em puc creure que una institució universitària pugui permetre que s'hi despleguin activitats com aquesta, que porta a la detenció policial de catedràtics. Qualque cosa molt greu està fallant en aquest àmbit de l'ensenyament i la investigació, quan s'hi arriba a veure ben a les clares que qui ha de donar llum dóna tant de fum.

Per això, més que denunciar individus concrets, crec que sobretot s'han de denunciar enèrgicament institucions públiques i organismes semipúblics, que no deixen fer-hi allò que s'hi ha de fer, alhora que hi deixen fer allò que no cal. 

Siguin institucions universitàries amb catedràtics dedicats a la investigació com la UIB. 
Siguin col·legis professionals, mèdics o farmacèutics, que romanen inactius enfront de situacions que, d'una manera o una altra, n'impliquen els membres. 
Siguin institucions sanitàries, autonòmiques i estatals, que no contemplen les partides pressupostàries que es precisen per a la investigació de les demències.

Altrament, haurem de reconèixer que, com a pacients d'alzhèimer, estam totalment desemparats. Tot i els suposats beneficis de l'anomenat estat del benestar, ens manca l'empar públic que precisam, justament als moments més difícils de la nostra existència.

Davant de tot plegat, vénc a demanar, reclamar i exigir, com a familiar de pacients amb càncer i amb la malaltia d'alzhèimer, que s'investigui, que s'investigui molt més en demències. 

Que es deixin de gastar tants doblers públics en armament, doblers destinats a perfeccionar la matança de sers humans i la destrucció del planeta, i que s'invertesquin molts més recursos en aquesta altra realitat que s'ha de prendre, ja, com una veritable qüestió d'estat, urgent, necessària, imprescindible, inajornable: la malaltia d'alzhèimer i altres demències

Convid a encetar una campanya forta, a l'àmbit estatal o, si més no a l'àmbit més reduït i proper dels Països Catalans, on s'intensifiquin de debò, com a cap altre indret d'Europa, els esforços humans i els recursos econòmics necessaris per enfortir la investigació sobre demències, més concretament sobre l'alzhèimer.

La Humanitat sencera ens ho agrairà. 
I, m'imagín, també ho han d'agrair les generacions més joves, se'n podran aprofitar molt més, en ser-ne les beneficiàries més directes d'aquí a unes dècades.

DUES VOLTES
IB3 TV – Dimarts, 18 d'abril de 2017

diumenge, 14 d’agost del 2016

A tres mesos de la mort de la meva dona, na Bel Rosselló

Avui, 18 d'agost de 2016, quan es compleixen tres mesos justs des que na Isabel Rosselló i Girart, la meva dona, morí a l'hospital de Manacor, després d'haver patit set anys seguits els efectes nefasts de la maleïda malaltia d'alzhèimer (des del 06-05-2009 al 18-05-2016), no vull ni puc deixar d'agrair públicament, sincerament i profundament totes i cadascuna de les mostres de suport i d'ànim que m'han arribat, d'aleshores ençà: en directe o per via telefònica, per correu electrònic o per comentaris als blogs, per FaceBook o per E-mail, per carta o per publicacions diverses, per via oral o per escrit...

A més de les provinents dels familiars més propers, -tant de na Bel com meus-, i a més d'haver pogut comptar amb la col·laboració del personal que treballa a dos hospitals (Son Espases i Manacor), a tres centres de dia i a la residència on na Bel ha estat ingressada i ben atesa -CENTRE DE DIA AFAM a Palma (des del 01-03-2011 al 14-07-2013), CENTRE DE DIA SARQUAVITAE a Palma (des del 15-07-13 al 21-01-2014), CENTRE DE DIA OMS a Palma (des de 22-01-2014 al 08-06-2014) i RESIDÈNCIA NOVA EDAT a Montuïri (des del 09-06-2014 al 18-05-2016), m'he sentit tan acompanyat, ajudat, consolat, encoratjat, engrescat, recolzat, que no em puc estar de fer-ho públic...

Sé que no s'hi deuen recollir totes, les mostres. Sé, també, que hi pot haver gent que em fa suport i que potser no me n'ha arribat la dada. Sé que me'n puc haver deixat qualcuna, sense voler. En deman disculpes, des d'ara mateix... 

Però vull deixar constància escrita dels noms i llinatges d'aquestes més de 700 persones, físiques o jurídiques (7 entitats, 396 dones i 403homes), el record de les quals no se m'ha d'esborrar mai en ma vida. Com tampoc el meu agraïment profundament arrelat dins mon cor.

Sense aquest suport, tan gran, tan immens i tan intens, estic segur que no hagués estat capaç d'arribar a superar mai el mal tràngol que comporta una pèrdua tan irreparable, com és ara la mort (defunció, traspàs, desaparició, òbit, partida, pèrdua, «exitus») de qui ha estat, durant els meus darrers vint-i-vuit anys, la companya inseparable, l'esposa més que fidel, el meu suport, el meu amor, la meva vida...

Mai no m'hagués imaginat que el cop rebut fos tan dur com, de fet, ha estat! Em pensava que ja hi estava preparat, que m'hi avesaria aviat, que ho superaria en dos dies... Esper anar-me'n recuperant amb el pas del temps

La força, l'energia positiva, rebuda de familiars i d'amics, com també la fe indestructible en Déu, per a mi, el creador i impulsor del cel nou i la terra nova on s'implanta la Justícia -de què estic convençut que ja gaudeix plenament na Bel-, m'animen a continuar el camí que hem fet tots dos plegats just suquinetes, en aquest Planeta, fins que ens trobem de bell nou... allà on sia...

Moltes gràcies a tots vosaltres!







VET ACÍ EL MEU AGRAÏMENT PROFUND A TOTES AQUESTES MÉS DE SET-CENTES PERSONES QUE, EN UNS MOMENTS TAN DOLOROSOS PER A MI, HAN VOLGUT ROMANDRE AL MEU COSTAT I FER-M'HI SUPORT, TOT RECORDANT LA VIDA I LA FEINA DE NA ISABEL ROSSELLÓ I GIRART: lluitadora infatigable durant dècades seguides a Mallorca; a l'àmbit dels drets laborals, per les cambreres de pisos d'hotel; també, pels drets de la ciutadania en general, des d'una associació veïnal com la del barri palmesà del Camp Rodó... la meva dona estimada, manacorina de s'Espital, viatgera infatigable, dona feinera com la que més, lluitadora inesgotable... que ja està fent el camí de retorn cap a casa, on vol viure a plaer...

Descansa en pau, per a sempre més, Bel estimada! Amb el teu «Bonjesuset» de tota la vida...
Mirau, tots dos, amb molt bons ulls aquesta gernació de gent tan apropada:

A avv Tramuntana De Palma · Agnes Cassanyes Garcia · Agueda Perea · Agustí Baró Bauló · Aina de Llodrà · Aina Adrover · Aina Díaz · Aina Llauger  · Aina Llucia Clar Oromi  · Aina Trobat Cerdà · Albert Candela Milà · Alegrando AD · Alejandro Ciambella · Àlex Moll · Alexandra Bermúdez · Alexandre Fortesa Pons · Alexandre Segui · Alicia Gómez Pallerola · Allison Guzman · Amalia Molina Mateo · Amaranta Sanz Delgado · Amequi Felipe Lorenzo · Ana Celonesa · Ana Milena Bermudez · Anaïs Capo · Andreu Bonet · Andreu Buele Cortès · Andreu Caballero Romero · Andreu Genovart Orell · Andreu Mateu Sastre · Andreu Obrador Siquier · Angel Alemany Ramon · Àngel Cortès · Angel Saiz Pérez · Àngela Mas Rosselló · Àngela Rosselló Girart · Angelina Gacias Gilet · Angels Costa · Anna Huertas Calatayud · Anna Miñarro · Anselm Álvarez · Antoni Ballester Munar · Antoni Bennasar Cirer · Antoni Castelló Klein · Antoni Cerdá Fullana · Antoni Font Gelabert · Antoni Garí Bibiloni · Antoni Gómez · Antoni J. Orell · Antoni Lluís Trobat Alemany · Antoni Martiáñez Lliteres · Antoni Mas · Antoni Oliver Salas · Antoni Perelló Nebot · Antoni Salas · Antoni Tarabini · Antoni Vallespir Llompart · Antoni Verger · Antoni Vidal Morey · Antònia Cabot · Antonia Caldés · Antònia Carrillo Riera · Antonia Crespí Palou · Antònia Font Tous · Antonia Higinio · Antònia Lladonet · Antònia Mas Niell · Anònia Mas Rosselló · Antonia Mas Servera · Antònia Mercadal Serra · Antònia Mestre · Antonia Peralta · Antònia PpCc · Antònia Santandreu · Antonia Servera Di Gomez · Antònia Villar · Antonina Ferrà Ramis · Apolonia Mas Servera · Aránzazu Miró · Arnau Serra · Assumpta Massutí · 

B arbara Balle · Bàrbara Mas Perelló · Bartomeu Balaguer Garau · Bartomeu Barceló Nadal · Bartomeu Estelrich Massutí · Bartomeu Fons · Bartomeu Mestre · Bartomeu Rosselló Boeres · Begoña Barahona Navarro · Begoña Roldan · Bel de Tomeu · Bel Mestre Pons · Benet Joan Darder Canyelles · Bernardí Amengual Capó · Bernat A. Amengual Martorell · Bernat Vicens Vich · Berni Domenech · Berta Martinez · Biel Barceló · Biel Camps · Biel Marroig Mateu · Biel Mesquida Amengual · Biel Perelló · Biel Pérez · Biel Ramis · 

C arles Valentí · Carlos Páez · Carlos Portalo Prada · Carme Forteza Mercadal · Carme Domenech · Carme Feliu Quadreny · Carme Ferra · Carme Garcia Cerdá · Carme Pagès Mas · Carme Porta · Carme Rosselló · Carme Tosar Vaquer · Carmen Corradini Pasaron · Cata Clc · Catalina Bover Nicolau · Catalina Capo · Catalina Gost de Arriba · Catalina Mateu Martí · Catalina Monserrat Moll · Catalina Perello Duran · Catalina Ramis Munar · Catalina Soler Torres · Caterina Aguiló · Caterina Amengual Agulló · Caterina Gelabert Perelló · Cati Campins · Cati Castello Mayol · Cati Ferrer Matas · Cati Mateu Coll · César Augusto La Torre Cabrejos · Cesc Domenjó · Clara Apaza Aquise · Climent Garau Oliver · Climent Obrador Servera · Coloma Julià Adrover · Coloma Ramis Rigo · Cosme Bonet · Cris Pardo Rosselló · Cristina Ferrer · Cristobal Guardiola Pascual · Cynthia Velasquez Moreno ·

D aniel Agustín Barreiro Nóvoa · David Ginard Féron · David Nicolás Huete · Dolors Morell · Dolors Peris Julià · Domingo Morales Paredes · Dora Moll Marques · Dora Muñoz · Dora Riutort Mir ·

E duard Mas · Eduard Riudavets Florit · Elena Vera Kay · Elisa Buele · Elisa Cortés Segura · Elisa Font Gumà ·  Emila Paredes Briones · Emilia Huelamo Salamanca · Encarnació Fiol · Enric Ribes Marí · Ernest Benach · Espardanyeta des Racó · Esperança Mateu · Esperanza Zuazaga · Esteve Homs Comas · Esteve Montalvo Camps · Esther Julia Moreno Romero · Esther Olondriz · Eva Enríquez Gallardo ·

F abià Acosta · Faust Frau Camacho · Fe Fernández Villaret · Federació d'Associacions de Veïns de Palma · Felip Guasp · Felip Munar Munar · Fernando J López · Ferran Martínez Bauzà · Fina Casals Senent · Fina Santiago · Fina Tur Marí · Flora Raxach Conejo · Forabook Amics De La Soledat De Foraporta · Forn Ca'n Salat · Francesc Aguilo Pons · Francesc Gomis Massanet · Francesc-Josep Melià · Francesc Moyà Lladó · Francesc Reynés Mir · Francesc Riera Oliver · Francesc Vives Garau · Francesca Company · Francisca Bauza Gari · Francisca Esteva · Francisca Florit Alemany · Francisca Marcus Rullan · Francisca Mayol Valls · Francisca Pont · Francisca Ramon · Francisca Rubi Güells · Francisco Antonio Ruiz Satorres · Francisco Bonnín Sánchez · Francisco Suárez Garcés · Françoise Desnoyer Arnould · 

G abriel Amengual · Gabriel Bauça · Gabriel Bibiloni · Gabriel Carbonell Sastre · Gabriel Cardell Jaume · Gabriel Cerdà Buades · Gabriel Ferrer Amengual · Gabriel Florit Ferrer · Gabriel Janer Manila · Gabriel Juan Valenzuela · Gabriel Mateu Gual · Gabriel Mestre Oliver · Gabriel Pérez Alzina · Genieta López · Ginés Díez González · Guiem Roig Suñer · Guillem Balboa Buika · Guillem Feliu Ramis · Guillem Genovart Bonnin · Guillem Fullana Daviu · Guillem Ginard Sala · Guillem Miralles · Guillem Pomar · Guillem Ramis i Moneny · Guillem Vaquer · Guillema Miraboires · Guillermo Guasp ·

H elena Herrera · Helena Paquier Aguiló ·

I nma Alcolecha · Inma Castillo · Inma Fernandez · Imma Gil · Imma Sánchez Carrillo · Immaculada Massutí · Inés Andrés López · Ines Valestrini Delgado · Ingrid Yrrisarry · Isabel Alemany Pujol · Isabel Duran Fons · Isabel Mas Cocovi · Isabel Miguel · 

J aime Delgado · Jaime Fernandez Balaguer  · Jaime Maisonneuve · Jaume Alemany Pascual · Jaume Buele Ramis · Jaume Cànaves · Jaume Català · Jaume Colom Mateu · Jaume Font · Jaume Francesc Mulet Ferragut · Jaume Guiscafrè Danús · Jaume Lliteras Gili · Jaume Mas · Jaume Mas Rosselló · Jaume Mateu Lladó · Jaume Mateu Martí · Jaume Mestre Llompart · Jaume Obrador Adrover · Jaume Obrador Soler · Jaume Oliver Jaume · Jaume Oliver Lafont · Jaume Payeras Alzina · Jaume Payeras Serra · Jaume Rado · Jaume Reynés Matas · Jaume Ribas Molinas · Jaume Roig · Jaume Rosselló · Jaume Rosselló Gelabert · Jaume Rosselló Girart · Jaume Rosselló Pont · Jaume Sastre Font · Javi Aceitón · Javier Garcia-Delgado · Javier Ramos Sancha · Jero Vidal Ramón · Jerònia Arbona · Jesús Jurado Gallardo · Joan Aguila Olive · Joan Aguiló Martí · Joan Angel Canyelles Comes · Joan Aumatell Tuneu · Joan Barceló Bauçà · Joan Bauza Alzamora · Joan Bestard · Joan Bonet Rubí · Joan Brunet Colom · Joan C Verd Cirer · Joan Calafat · Joan Caldentey Barceló · Joan Carles Bestard Bosch · Joan Carles Palos Nadal · Joan Carles Salvà-Trobat · Joan Capó · Joan Carles Salvà-Trobat · Joan Esperitsant · Joan Ferrà Aloy · Joan J. Prats Marí · Joan Josep Pasqual · Joan Lacomba Garcia · Joan Lladó Guasp · Joan Lladó Trias · Joan Lladonet Escales · Joan Lliteres · Joan Llodrà · Joan M Mas Adrover · Joan Manuel de Lete · Joan Martorell · Joan Mi · Joan Miquel Ch · Joan Miquel Quetglas Riera · Joan Miquel Toledo · Joan Miralles · Joan Mora · Joan Morey Nigorra · Joan Perelló Ginard · Joan Perelló Sansó · Joan Planas Ferragut · Joan RB Sangroniz · Joan Ramon Galiana Salom · Joan Riera Fullana · Joan Servera Terrassa · Joan Tugores Alomar · Joan Verger Rosinyol · Joan Vicenç Lillo Colomar · Joana Aguilo · Joana Binimelis Rosselló · Joana Domenge Mesquida · Joana Fiol Ramon · Joana Gardés · Joana Gual Frau · Joana Llompart · Joana Maria Gomila Nicolau · Joana Maria March Manresa · Joana Maria Queralt Gibert · Joana Maria Socias Tous · Joana Pérez Bezares · Joana Serra de Gayeta · Joana Soler Garcia · Joanamaría Miró Llull · Jomita Calafat Vera · Jordi Baldó · Jordi Casanovas · Jordi Ferrer Costa · Jordi Fiol Horrach · Jordi Mulet Dezcallar · Jordi Pages Mas · José Hila Vargas · José Luis Madico Beltrán · Jose Maria Mulet Torres · José Pesquero · Josep Alemany · Josep Amengual i Batle · Josep Antoni Prats Serra · Josep Benedicto Lacomba · Josep Bonnín Segura · Josep De Luís Ferrer · Josep Garau Trias · Josep-Lluís Carod-Rovira · Josep M. Jové  · Josep Maria Costa Serra · Josep Maria Lendínez Gonzàlez · Josep Planas Garriga · Josep Portella Coll · Josep R. Balanzat · Josep Serra Colomar · Josep Suárez Ferrer‎ · Josep Torres · Juan Carlos Sánchez · Juan Hernández · Juan Jose Cifre Salas · Juan Luis Pujol · Juan Martorell · Juan Tb · Juanan · Juanita Arguimbau Ruiz · Jubilats per Mallorca · 

K armele Pérez · Kica Cortes Tomás · Kolau Lluca · 

L ena Aguiló Sureda · Lila Thomas Andreu · Lily Appadoo Quenet · Lina Clapés Torres · Lina Moner Mora · Lina Tur · Lita Riera · Llar de Memòria · Llorenç Fernández · Llorenç Riera · Llorenç Roig Torres · Llorenç Tous Massanet · Lluc Martorell · Lluc Riera Coll · Llucia Ballester Barcelo · Lluís Enric Apesteguia Ripoll · Lluís Massanet Galmés · Lluís Pinya · Lola Nchaso Sota · Lorenzo Bravo Muñoz · Lourdes Rispolis Jimenez · Luis Palmer Cabot · Luisa Eggart Maguiña · Lupe Suárez Garcés · ‎Lydia Serarols Carrillo‎ · 

M. Antònia Font · M. Eugenia Díaz-Munío Peña · M. Magdalena Obrador Colom · Macià Ferrer · Macià Josep Calafat Bellver · Magda González Crespí · Magdalena Aguiló Segura · Magdalena Albertí  · Magdalena Ordinas Febrer · Magdalena Rosselló Girart · Magela Sosa Goyenaga · Malen Parrona Cruz · Malena Garcés Herrera · Manel Martorell · Manuel Bertran Reguera · Manuel Cortès · Manuel Quadreny Cortes · Manuel Soler Palà · Manuela De La Vega Llompart · Marc Morell · Marcel Pich · Marcos Cadenato · Margalida Carbonell Vives · Margalida Garcias Bordoy · Margalida Mateu Martí · Margalida Mayol Oliver · Margalida Payeras · Margalida Roig · Margalida Solivellas Lladó · Margalida Vaquer · Margalida Vidal i Rosselló · Margarita Ballester Alemany · Margarita Llobera Sampol · Margarita P. Daviu · Margarita Roig Noguera · Mari Mateu García · Mari Nova · Mari Trini Zamora Hernández · Maria A. Moreno · Maria Agustina Canosa Valdomar · Maria Almeda · Maria Antònia Llabrés Llabrés · Maria Antonia Pastor Llull · Maria-Antònia Pons-Estel · Maria Antònia Socias Ballester · Maria Antònia Sureda Vallespir · Maria Antuña Pastor · Maria Balaguer Morro · Maria Ballester Munar · Maria Barcelo · Maria Bel Pocoví Riera · Maria Bover Nadal · María De Los Ángeles Montaner Cerdá · María Del Pilar Barceló · Maria Durán Durán · María Durán Febrer · Maria Fernandez · Maria Florit Barber · Maria Josep Carrasco Escandell · María Jesús Balaguer Rodríguez · Maria Luisa Cunill Aragon · Maria Mas Rosselló · Maria Meliá Gari · Maria Miquela Vallespir Moll · Maria Peñas Mayol · Maria Pilar Juan Ferrer · Maria Quetglas · Maria Sampol Ballester · Maria Suau Font · Maria Teresa Canyelles Guayta · Maria Teresa Claverol Serra · Maria Teresa Granel · Maria Teresa Nicolau Cerdà · Maria Victòria Secall · Marian Vidal Artigues · Mariano Serra Planells · Mariantònia Crespí Canyelles · Mariantònia Melià · Mariantònia Porcel Artigues · Maribel Alcázar · Marilena Vidal Artigues · Marina Albaladejo · Marina Crespi · Marina Delgado Frau · Marina Pantoja Niño · Marisa Amer Herrera · Marisol Fernandez Barrero · Marisol Ramírez · Marta Aguiló · Marta Aragó Xicola · Marta Elka · Martí Binimelis Rosselló · Martí Gené Ramis · Martina Cladera · Maru Db · Maruja · Mateu Berga Milla · Mateu Cladera Matas · Mateu Matheu Villalonga · Mateu Morro · Mateu Perelló Arrom · Mateu Ramis Canyelles · Mateu Rubí Mates · Mateu Salord Comes · Mateu Xurí · Maties Llabrés Aloy · Maties Mateu Castell · Maties Salom · Matilde Muerza Marín · Melcior Galmés Cerdà · Mercè Bujosa Estarellas · Mercedes Lorca Busquts · Mercedes Ruiz · Meritxell Rius Montcusí · Micaela Segura Bisbal · Miguel Angel Pallicer Tur · Miguel Cabot Bonet · Miguel Company · Miguel Gascon · Miguel Vidal Perello · Miquel Alenyà · Miquel Àngel Llauger Rosselló · Miquel Àngel Maria · Miquel Àngel Sureda Massanet · Miquel Bibiloni Parera · Miquel Carbonell · Miquel Cifre Ferrer · Miquel Company Florit · Miquel Ensenyat Riutort · Miquel Fullana Daviu · Miquel Fullana Vidal · Miquel Jaume · Miquel López Crespí · Miquel March Manresa · Miquel Monroig Mestre · Miquel Mulet Bujosa · Miquel Nadal · Miquel Pascual Aguiló · Miquel Pueyo · Miquel Puiggròs Noguera · Miquel Ramon Clar · Miquel Reynés Matas · Miquel Vives Marti · Miquela Torrens Riutort · Modesto Agudo Torres · Mónica Calzetta Ruiz · Mònica López Chicano · Mónica Morales · Montse Heras Maciá · Morayma Tuesta Hidalgo · Munita Real · 

N adal Trias Orell · Nanda Hernandez Dos Reis · Nani Domenech · Nati de Grado Molinero · Natxo Knörr Borràs · Neus Balle Peñaranda · Neus Fernández · Neus Garcia Esteva · Neus Pujol Maura · Neus Santaner Pons · Neus Torres Roig · Nicolás Ibarra Murillo · Nicolau Dols · Nissan Ben-Avraham · Nora Olga Ramírez Romani · Núria Garcia ·

O ctavio Bonnin Angel · Obdulia Diez Diez · Onofre Torres Ramis · Òscar Aguilera Mestre · 

P aco Suárez Riera · Pamela Lopez Moreno‎ · Patrícia Aki · Pau Borràs Far · Pau Mas · Pau Oliver Ferrer · Paula Sevilla · Paula Vidal Sastre · Pedro des Pla · Pedro Prieto García · Pedro Ramis Serra · Pep Alemany · Pep Costa · Pep Fiol Garí · Pep Florit · Pep García Mallada · Pep Juárez Álvarez · Pep Lluís Puig Nigorra · Pep Sellés · Pep Toni Rubio Estades · Pep Tosar Vaquer · Pepa Botella Pérez · Pepa Ferrà · Pere Barceló Barceló · Pere Barceló Gelabert · Pere Carrió · Pere Ensenyat Andreu · Pere Felip Buades · Pere Fiol · Pere Fullana Falconer · Pere Joan Martorell Rodriguez · Pere Joan Munar Munar · Pere M Carlos · Pere Mascaró · Pere Mayans Balcells · Pere Muñoz Perugorria · Pere Pep · Pere Perelló Nomdedéu · Pere Reynes · Pere Riera Fiol · Pere Sánchez · Pere Torres · Pilar Fitor Lorca · Pilar Frau Gomila · Pilar Minguillón Sampere · Pilar Montcades Valls · Pilar Pons · Pilar Saiz Obregon · Pilar Torres Zapata · Pili Mesones · Pompeyo Ramis Muscato · 

Q uico Jiménez Vidal ·

R afel Crespi · Rafel Gelabert · Rafael Mas Tous · Rafel Oliver · Rafel Oliver Bauçà · Rafel Pau Cortes Forteza · Rafel Pascual · Rafel Pericàs Ballester · Rafel Reus Moyá · Rafel Serra Llull · Rafel Titina · Rafel Umbert Sureda · Ramatoulaye Balde · Ramon Lladó Rotger · Ramon Llull Homs · Ramon Sellas Rosell · Raphel Pherrer · Raquel Buele Zamora · Rocio Gijon Lopez · Roger Gotarredona Fiol · Rosa Campomar · Rosa Cursach Salas · Rosa Libertad Nieto Garcias · Rosa Maria Bonas Pahisa · Rosa Mena Soto · Roser Gallardo Ferrer · Rossana Huertas Torres · Ruth Suárez Garcés · 

S alvador Cànoves · Salvador Colomer Costa · Salvador Martínez Mass · Santi Ferrer · Santi Hernaiz Alfosea · Santi Morey · Santiago Cortès Forteza · Saturnino Pesquero · Sebastià Antich Fernandez · Sebastia Bennassar · Sebastià Ferrer Xamena · Sebastià Mesquida · Sebastià Salom Mas · Sebastià Vallbona · Sebastián Tous Alzina · Sefora Moltisanti Fisher · Serafí Lliteres Maçanet · Sili Arguimbau · Sílvia Buele Zamora · Socorro Zapata de Wevers · Sol Sarabia · Sosías Lópes · Susana de Vivanco · Susanna Moll Kammerich ·

T eresa Garcia Felez · Teresa Gené i Ramis · Teresa Pagès · Tomeu Amengual · Tomeu Bosch Barcelo · Tomeu Cànaves · Tomeu Camps · Tomeu Cerdà · Tomeu Gari · Tomeu de Binimelis · Tomeu Mas Rosselló · Tomeu Mateu Canals  · Tomeu Pascual · Tomeu Ripoll · Tomeu Salom Mayol · Tomeu Tauler Valens · Tona Mas Verger · Toni De La Mata · Toni Mas · Toni Mateu Brunet · Toni Pol Marcús · Toni Salom Caldés · Toni Sancho · Toni Solano · Tonina Pou · Trinidad Morell-Serra · Trudy van der Walle · 

Ú rsula Cabrer Estrany · 

V icen Engonga Mate · Vicenç Calonge Gustà · Vicenç Villalonga Coll · Vicent Olmos · Vicente Jasso Garau · Víctor López Perea · Victor Uris · Victoria Cifre Mayrata · Victoria Fullana Vidal · 

X avier Mas Ballester · Xelo Huertas Calatayud · Xesc Ramis · Xesca Alenyà · Xesca Oliver Crespí · Xim Garcias · Xisca Aguiló · Xisca Carrasco Escandell · Xisca Llorens Cladera · Xisca Mesquida · Xisca Mestre · Xisca Noguera Torrens · Xisco Mir Rodrigo · 

Y liana Moreno Romero · 

Z ully Socorro Moreno Romero ·


diumenge, 10 d’abril del 2016

Contactes meus amb Joan Pol: del Seminari Major, a residències per a majors

Pocs dies després d'haver-se produït la mort del bon amic i company d'estudis eclesiàstics, Joan Antoni Pol i Company, se m'acut d'escriure'n alguns mots que mir de reproduir tot seguit.

Entre un règim disciplinari d'internat estricte, en certa mesura voluntàriament assumit, i un altre règim disciplinari d'internat molt més estricte, en bona mesura forçat per les circumstàncies, s'hi despleguen i hi discorren no poques vides humanes, a Mallorca. Entre d'altres, les d'alguns clergues  que cursen la carrera eclesiàstica a finals del segle XX, al Seminari diocesà.

Mossèn Joan Antoni Pol i Company en pot ser un exemple.

Gràcies a les paraules pronunciades pel canonge degà de la Seu Catedral de Mallorca, el  condeixeble seu vilafranquer, mossèn Joan Bauçà i Bauçà, durant el funeral celebrat a l'església parroquial de Son Sardina l'endemà mateix d'haver-se mort, podem saber que «Joan Pol i Company neix a la vila mallorquina de Consell el 8 de gener de 1942, fill d’Antoni i Coloma. Cursa els estudis eclesiàstics al Seminari de Son Gibert i és ordenat prevere el 18 de juny de 1967. El mes següent és nomenat vicari cooperador de la parròquia de Sant Domingo d’Inca i, a Palma, de Sant Francesc de Paula. Posteriorment exerceix la docència de Religió al col·legi Sant Josep de la Muntanya. Durant molts anys celebra la missa a les  religioses Mares dels Desemparats del mateix col·legi, com també a la parròquia de Son Rapinya.

Opta per compaginar la seva tasca ministerial amb un treball civil en l’àrea de la gestoria administrativa. Es prepara acadèmicament per a la tasca i esdevé un dels primers graduats socials, especialista en assessoria laboral, de Mallorca.

Una prou llarga malaltia el deixa rendit els darrers anys que passa a una residència de majors.»

Com molts d'altres col·legues eclesiàstics, començ a tractar Joan Pol al Seminari diocesà de Mallorca. Ho feim des de l'any 1955 -quan jo n'hi faig l'ingrés- fins al 1967, -quan ell en surt ordenat capellà un any abans que jo, fent part del curs dels «Modèlics i Modelicons»-.

Hi compartim espais, estudis, activitats, jocs, vides... Passam les nits al mateix dormitori gran. Pregam unes quantes vegades al dia a la mateixa capella. Estudiam les mateixes assignatures amb els mateixos professors. Nodrim els nostres cossos al mateix menjador. Els netejam a les mateixes dutxes amb les mateixes aigües. Ens esplaiam al mateix camp d'esports. Compartim les mateixes instruccions impartides. Seguim la mateixa disciplina rígida. Romanem dins les mateixes quatre parets, sota la mateixa teulada, les vint-i-quatre hores de cada dia, durant una dotzena d'anys seguits...

Se'm diu que Joan Pol mor a una residència per a majors al Port de Pollença... Som un dels que desconeixien des de quan i durant quin temps hi arriba a residir... Sí sé que té el seu domicili particular al carrer Ciutat de Quilmes, al barri palmesà del Camp Rodó, molt a prop de ca nostra, just davant del centre cultural i comercial de s'Escorxador.

I, gràcies a les aportacions que em fa arribar, molt amablement, la néta d'una germana de la mare d'en Joan, -a qui sempre ha tractat de «tio»-, puc espinzellar-ne més detalls.

Les meves darreres trobades amb en Joan Pol es produeixen justament a una altra residència geriàtrica, a Palma. Ocorren durant la segona meitat de l'any 2013. Les primeres, després del Seminari, se'ns esdevenen a la dècada dels anys 90, al seu despatx d'assessor laboral i fiscal. 

El mes de juliol de 2013, en haver-se de tancar el Centre d'Atenció per a Familiars amb la Malaltia d'Alzhèimer de Mallorca (AFAM), situat al barri de la Soledat, a Palma, on acudim unes hores al dia, des del mes de març de 2011, amb la meva esposa, Isabel Rosselló, malalta d'alzhèimer, se'ns trasllada forçosament a la residència geriàtrica SARQuavitae, situada al barri palmesà de Son Serra Parera, -també durant unes hores cada jornada, en règim de centre de dia-. 

És precisament allà on, de manera sorprenent per a mi, tornam a topar-nos amb en Joan Antoni Pol, després de dècades passades sense veure'ns, tant na Bel com jo mateix. Ella, com a responsable de l'Associació veïnal del Camp Rodó, n'és l'encarregada de passar comptes periòdicament sobre la situació econòmica de l'entitat. Ho fa durant anys seguits amb en Joan, al seu despatx d'assessor laboral i fiscal, a la dècada dels anys 90.

Jo, des del dia mateix que deix d'exercir-me com a capellà, el mes de gener de 1982, he de mester qualcú que m'orienti en tasques laborals a les quals no estic gens ni mica acostumat. 

L'any 2013, a la residència SARQuavitae, el veig i trob molt marcat per qualque casta de demència, que el manté callat i silenciós, absent, enfonsat, entristit, assegut sempre a la butaca, estabornit, amb posat de carxofar-se, la mirada mig perduda, endormiscat... 

En arribar-hi i veure'l per primera vegada així com està, no se m'acut cap altra cosa que estendre-li la meva mà plana davant seu, perquè ell també me l'encaixi i m'hi pegui tants cops com vulgui... I, per sorpresa meva, reacciona de tal manera que m'hi correspon sempre que l'hi present... En endavant, aquest gest senzill es va convertint en la nostra manera habitual de saludar-nos cada matí, amb una dotzena de mamballetes seguides, la mà plana de cadascú contra l'altre... mentre deix na Bel asseguda al seu costat, a l'espera que se'ls serveixi el piscolabis matinal.


Són els darrers records, les darreres «converses» que mantenc amb aquest antic company d'estudis eclesiàstics, altre temps fornit jugador de futbol, a la línia defensiva...

Segons les aportacions que em fa l'amable familiar del bon amic Joan Pol, arrib a saber que, efectivament, durant molts anys va a celebrar la missa tots els matins al convent de les monges de Sant  Josep de la Muntanya.

També fa classes de Llatí i de Religió  a ca les monges del Col·legi Sant Vicenç de Paül, quan la meva informant n'és alumna i hi acudeix, a l'edat d'uns 12 anys.

Gràcies a les seves aportacions, també puc saber que el mes de novembre de 2012 -vuit mesos abans que nosaltres- en Joan ingressa a la residència Sarquavitae com a centre de dia. Fins a finals de juny de 2013 encara va i ve de ca seva. Pel mes de juliol de 2013, coincidint amb les nostres primeres anades, hi queda ingressat de manera definitiva, fins al 24 de juliol de 2015, quan passa a la residència Novaedat del Port de Pollença, un cop concedida la dependència que s'havia sol·licitat dos anys enrere. Hi roman fins el 3 d'abril, quan ens deixa definitivament.

No m'he considerat mai dins el cercle de les seves amistats més conegudes, com poden ser mossèn Jaume Ribas, o mossèn Bartomeu Tauler, o mossèn Francesc Adrover, entre d'altres. Però, així i tot, sempre m'ha cridat poderosament l'atenció la manera d'entendre i de viure la seva condició de capellà, tan singular, com d'altres pocs casos.

És llavors quan em ve al cap el dia llunyà en què m'arriba l'ocurrència d'anar a cercar aixopluc al despatx que en Joan Pol manté obert des de l'any 1988 ençà, com a autònom enregistrat dins el CNAE «activitats de comptabilitat, tenidoria de llibres, auditoria i assessoria fiscal»

Record que, inicialment, en Joan treballa com a graduat social a l'agència de viatges Ultramar Express, una de les empreses adscrites a la cadena hotelera Iberhotel, on s'exerceix com a cap de personal l'antic company d'estudis eclesiàstics, l'esporlerí Gabriel Tomàs i Marimon. Hi treballa també, conjuntament, amb Pere Barceló i Barceló, un altre company d'estudis, en aquest cas puigpunyentí, qui, amb motiu de la mort d'en Joan, manifesta que sempre l'ha tengut «com un bon company de feina, i treballador incansable».

També em ve al cap que una altra de les primeres actuacions que fa en Joan Pol, com a graduat social, és a l'Assessoria fiscal Ribas Cardona, situada al carrer de Reina Esclarmonda, a Ciutat. La mateixa on, el mes d'octubre de 1972, el també company d'estudis eclesiàstics Carmel Bonnín i Cortès organitza i comença, amb na Carme Ribas Amer, graduada social,  l'assessoria laboral per a treballadors, la primera de Mallorca. Aleshores, esdevé un despatx que serveix de tapadora per a la defensa dels drets humans a Mallorca, els darrers anys del règim franquista.

En Joan Pol també treballa conjuntament amb el seu condeixeble santjoaner, Miquel Nigorra i Gaià, abans que aquest se'n vagi cap a Sabadell a exercir-hi tasques de direcció a centre d'atenció sanitària.  

Anys després, amb el sineuer Miquel Fontcuberta i Palou, un altre antic company d'estudis eclesiàstics, n'obren el primer despatx d'assessoria laboral i fiscal pel seu compte, a la costa de sa Pols, a Ciutat. 

Posteriorment, devers l'any 1996, en Joan ensenya els intríngulis de la professió als joveníssims Javier Amengual i Gerard Caldentey, els quals, amb el pas del temps, n'esdevenen els continuadors, al despatx que mantenen obert a les avingudes. 

Puc comprovar-ho directament i personal, quan hi acudesc a fer gestions administratives relacionades amb la meva jubilació, com a treballador autònom, a finals de l'any 2009. Per aquelles calendes, en Joan ja no n'és el cap, del despatx. Se'm diu que, en no gaudir de gaire bona salut, ja ha traspassat tots els papers als seus joves col·laboradors, els quals se n'hi fan càrrec totalment.

A l'avinguda d'Alexandre Rosselló 23, 4t, en Joan s'hi ha muntat un despatx, senzill i modest, amb quatre taules i cadires, sempre farcit de papers, carpetes, llibres de comptabilitat, capses amuntegades, qualque quadre d'algun pintor mallorquí -com és el cas del camprodonenc Miquel Morell-, etc. Té un número de telèfon molt fàcil de recordar: 971712671. Sempre que hi acudesc, el veig ben informat, que roman al corrent de la situació social i política del nostre entorn més immediat...

Segons tenc entès, en ser en Joan un dels graduats socials d'aquelles primeres fornades mallorquines que n'obtenen la titulació oficial, converteix el seu despatx en un indret on acudeix  molta de gent. Entre d'altres, també, molts antics companys d'estudis eclesiàstics que s'hi fan presents perquè els tramiti i gestioni assumptes ben diversos: testaments i darreres voluntats, llibres de comptes, compra d'immobles, declaracions de renda, gestions davant ministeris o organismes públics, assegurances, seguretat social, treball autònom, contractes laborals, etc. Hi sap mantenir-ne el prestigi de bon orientador, com a assessor en matèria de gestió laboral i fiscal durant més d'un quart de segle ininterromput. 

Entre i entre, tenc l'oportunitat de veure'l participar també qualque vegada, com a capellà, en alguna concelebració eucarística, amb motiu d'algun funeral. Tot i que em consta que en Joan no és d'aquells capellans aferrats com a pagellides a la seva condició de clergues oficials, més tost, se'm diu, ha estat capaç de rebutjar certes ofertes de càrrecs eclesiàstics, provinents del bisbat, en èpoques distintes de la seva vida com a clergue...

Tant és així, que fins i tot els seus mateixos condeixebles, companys d'estudis eclesiàstics, reconeixen saber-ne ben poc de la seva trajectòria, tan personal com poc corrent.

Al funeral celebrat a la parròquia de Son Sardina dia 5 d'abril de 2016, a les 20 h, -lloc de residència dels familiars més directes, cosins d'en Joan- a més d'aquests i d'amics que s'hi fan presents, s'hi poden destriar una tretzena de capellans concelebrants -canonges i rectors de parròquies- presidits pel bisbe Xavier Salinas i Viñals, i ajudats per l'escolà -encarregat d'encensar el recinte, de manera molt continuada...-: Miquel Serra i Llodrà, Bartomeu Suau i Mayol, Guillem Miralles i Cardell, Joan Parets i Serra, Antoni Mateu i Brunet, Joan Bauçà i Bauçà, Sebastià Salom i Mas, Joan Darder i Brotat, Bartomeu Moll i Ribas, Josep Jaume i Cañellas, Gabriel Amengual i Coll, Gabriel Ramis i Miquel, Bartomeu Fons i Pascual

M'hi crida poderosament l'atenció, a més de la presència, a les bancalades del temple, d'antics companys d'estudis eclesiàstics, tant secularitzats com dels que no n'han acabat la carrera, l'assistència de veïnats de l'escala on ha viscut en Joan, al barri palmesà del Camp Rodó, al carrer Ciutat de Quilmes. 

La seva veïnada més propera, la que viu al mateix replà de l'escala, porta per porta, també és una bona amiga nostra, de Son Sardina...


A mode de conclusió, se m'ocorre d'afegir-hi que massa sovint, quan perdem qualcú que ens és proper, ens posam a lamentar no haver fet segons què, quan el teníem viu entre nosaltres... 

Amb en Joan Pol, a mi, em passa qualque cosa semblant: durant anys hem conviscut, com aquell qui diu, a quatre passes dels nostres domicilis respectius: ell, al carrer Ciutat de Quilmes, cantonada amb el centre cultural i comercial de s'Escorxador; i jo, al carrer de Rovira i Virgili, que també hi dóna, per un altre cantó.

És a dir, que des del terrat de ca nostra puc veure la façana de ca seva. I, des de ca seva, es pot veure la mar de bé el terrat de ca nostra. Així i tot, ni jo m'he fet present cap vegada a ca seva, ni ell ha trepitjat mai ca nostra.

Així són les coses avui dia entre nosaltres. Així és la vida urbana d'aquest segle XXI a Ciutat, per moltíssim de greu que ens pugui arribar a colpir qualque dia...

«En pocs dies ja són tres
companys meus que han partit!
Em vols dir que ja has sortit,
i ets aquí en un no res,
o germana dita mort?

Veig la vida que se'n va
i que ho fa així com vol:
tan sovint portant-hi dol,
qualque pic molt dolor fa
la germana dita mort.»

Cecili Buele i Ramis,
Ciutat, 10 d'abril de 2016


diumenge, 13 de desembre del 2015

La música i la malaltia d'alzhèimer i d'altres demències

D'un temps ençà, em sent profundament atret per la consideració de la música com un element que podria donar resultats molt positius en el tractament de malalties com l'alzhèimer o altres demències.

Molt bon element, massa poc aprofitat, crec jo.

M'hi ha empès, sobretot, el fet de veure que, en el cas de la meva dona -diagnosticada d'alzhèimer l'any 2009- uns dels pocs records que manté encara més vius, amb la capacitat de reproduir-los verbalment, són precisament certes gloses o cançons breus (que, amb el pas del temps, sembla que ja se li van desdibuixant cada cop més dins la memòria...)

Sortosament, veig que a Mallorca cada dia que passa compareix més gent, especialment jove, que es vol dedicar a aprofundir en el paper important que pot arribar a tenir la música com un element terapèutic molt eficaç, en persones amb la malaltia d'alzhèimer i d'altres demències.

Es pot veure que s'hi dediquen amb molta més intensitat i voluntat, que no recursos disponibles -tant públics com privats-. Estudiants de la UIB, per exemple, interessats a conèixer gent de l'àmbit de la musicoteràpia... O professors de Música que enllacen música i alzhèimer...  O professionals desitjosos de fer-hi un poc d'intervenció terapèutica amb música, per ajudar, sense cobrar ni res... O gent que pensa en possibilitats on la música pugui ajudar en cosetes de la vida quotidiana...

Al costat de tot això, consider que són ben valuoses, també, certes iniciatives que van prenent força en aquest àmbit d'actuació terapèutica. És el cas, per exemple, de la pràctica de la musicoteràpia que s'està aplicant en un centre d'atenció especialitzada, com és ara Llar de Memòria, a la vila mallorquina de sa Pobla.

Dos dies abans de Nadal, dimecres dia 23 de desembre, a les 18 h, aquesta entitat poblera que presideix el farmacèutic i activista cultural pobler, Toni Torrens, amb l'empenta que hi dóna la seva impulsora, Margalida Serra «Keka», organitza a sa Congregació un CONCERT SOLIDARI, amb la col·laboració de l'Escola de Música de sa Pobla, Coral de sa Pobla, Ineseta, Antònia Serra «Mussola», i Toni Alomar «de Son Bonet».

Faig comptes d'assistir-hi, -i convid la gent a fer-s'hi present- convençut que s'hi han de veure ben a les clares els efectes beneficiosos d'un ús terapèutic de la música per a pacients amb malalties com la d'alzhèimer i d'altres demències.

Molt bona manera de celebrar Nadal: el naixement de més Vida, precisament allà on pot semblar que tot, o gairebé tot, ja és mort i ben mort.

divendres, 23 d’octubre del 2015

Després d'un any i busques...



Com que veig que, des de l'actual Conselleria de Salut "socialista", m'estan prenent molt més el pèl que des de l'anterior Conselleria de Salut "pepera" (que ja és dir molt!), com a mínim vull que se'n sàpiguen certs detalls.

El 15 de juliol de 2015, fart de veure que no se'm contesta res de res, per part de la Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears "socialista", a la reclamació i denúncia presentada l'any passat, per la mala atenció que se'ns va dispensar al servei d'Urgències de l'Hospital Universitari de Son Espases -per cinc vegades consecutives-, em torn a fer present al Registre de la Direcció General del Servei de Salut, al carrer de Reina Esclarmunda, 9, Ciutat.

Conselleria de Salut "socialista"

Hi reiter per segona vegada la petició "que les autoritats sanitàries esbrinin, de la manera millor possible i com més aviat millor, quines en són les responsabilitats que s'hi escauen; i que em comuniquin, també com més aviat millor, quines han estat les mesures concretes adoptades per tal que quedin reparades totes i cadascuna de les deficiències assenyalades més amunt", al servei d'Urgències de l'Hospital Universitari de Son Espases.

Sorprenentment, tres setmanes després d'haver-hi anat, m'arriba la primera telefonada: es tracta de la veu de qui se'm presenta com a doctora de l'Oficina d'Atenció al Pacient. Em fa a saber que tenen a les mans la resolució pertinent, però que voldria conversar directament amb mi...

Li dic que podem concertar dia i hora, que n'estaré encantat de poder rebre, a la fi, la resposta al meu escrit del 5 de juny de 2014, sobre el qual, fins ara, ningú no me n'ha dit ni mu.

Quedam que ens podem veure l'endemà mateix, és a dir, dimecres, dia 5 d'agost de 2015, a les 9 del matí... en un lloc una mica sorprenent per a mi... No es tracta d'un hospital, sinó d'un hostal...

Em pos a preparar-me'n tota la paperassa disponible, a fi de tenir-ne a mà totes les dades concretes, d'uns fets malaurats que ens  varen passar ara ja fa un any i busques..

Encara no he acabat de pegar-hi una ullada, quan torna a sonar el mòbil. La mateixa persona em comunica que, lamentablement, no ens podrem veure ni el dia, ni a l'hora, ni a l'indret assenyalats anteriorment, fa poca estona. Que ho podríem deixar per a la setmana vinent...

Li dic que també hi estic ben disponible...

El fet és que han passat més de dos mesos i mig des d'aquella telefonada, i no he tornat a saber-ne res de res. 

Em deman si, d'això, no se'n pot dir una "presa de pèl monumental", per part de la doctora representant de l'Oficina d'Atenció al Pacient "socialista" de l'Hospital Universitari de Son Espases...

Conselleria de Salut "pepera"

L'any passat, el mateix dia que present la reclamació, automàticament m'arriba una resposta que diu així:

Justificant de recepció reclamació número Qssi-201410592

Govern_de_les_Illes_Balears@caib.correu.caib.es

6/6/14
per a usuari
Benvolgut Sr./Sra,,
El dia 6 de juny de 2014 vàrem rebre el seu escrit i l'hem enregistrat amb el codi 201410592. A partir d'ara s'inicia la seva gestió.
Un cop finalitzat el tràmit informatiu, li trametrem una resposta.
Gràcies per utilitzar el servei de reclamacions i suggeriments del servei de salut de les Illes Balears.
Els seus comentaris ens ajuden a reflexionar i ens permeten anar millorant la nostra atenció.
Atentament,
Servei d'Atenció a l'Usuari
Hospital Universitari Son Espases
Palma, 6 de juny de 2014"

Consider que també m'estan prenent el pèl, des de la Conselleria de Salut "pepera".
Però, si més no ho saben fer d'una altra manera, una mica més sofisticada, una mica més elegant, una mica més fina... no tan barroera com a l'etapa "socialista".
Ni som del PP, ni som del PSOE. Però em sap molt més greu i em cau molt més malament el comportament inacceptable d'aquests darrers...