El meu agraïment personal a dues valentes dones mallorquines

Ho vaig esmentar al programa "Dues voltes» d'IB3 TV"... Com que trob que no vaig poder-m'hi esplaiar tant com volia, ara i aquí voldria afegir-hi algunes observacions més.


En tot aquest assumpte relacionat amb la fabricació i venda de medicaments per a la cura de la malaltia d'alzhèimer des de la UIB, vull remarcar el paper rellevant que veig que hi tenen dues valentes dones mallorquines, en un assumpte tan lamentable com aquest. 

Gràcies a elles dues, amb la contribució positiva de mitjans de comunicació, s'està traient a la llum pública allò que roman a les fosques i ocult, dins l'àmbit de la Universitat de les Illes Balears, pel que fa a la investigació de medicaments nous per al tractament de la malaltia d'alzhèimer.

Com a espòs i vidu d'una dona afectada per la malaltia d'alzheimer, mai no els agrairé a bastament l'aportació que hi han fet, a una situació que patim totes aquelles famílies que tenim, hem tengut o tendrem algun membre afectat per aquesta maleïda malaltia.


Gràcies a la senyora Sefa Terrassa, la cap de servei d'Oncologia de l'Hospital Son Espases de Palma, que va elaborar-ne informes detallats, i a la senyora Francesca Mas, presidenta del Consell Social de la UIB, que portà el cas davant la Fiscalia, hem de reconèixer públicament que han estat a l'alçada dels seus càrrecs respectius. Ja m'agradaria que d'altres també s'hi posassin!

M'agradaria moltíssim que aquest comportament exemplar fos imitat i seguit per part de les més altes instàncies que regeixen la institució acadèmica més important d'aquestes illes nostres, com és ara la Universitat de les Illes Balears, al seu més alt nivell i en tot el seu conjunt, concentrades en la persona del rector, el senyor Llorenç Huguet

Com a ciutadans que ens hi veim afectats, més o manco directament, no podem acceptar passivament que la Policia hagi d'irrompre dins el campus universitari per detenir catedràtics com a possibles delinqüents, sense un pronunciament clar i explícit dels seus màxims responsables. Necessitam més aclariments, públics, clarificadors, sense ambigüitats, amb tots els ets i uts. I com més aviat millor.

M'agradaria moltíssim que les autoritats sanitàries, les autonòmiques i les estatals, s'hi implicassin de bon de veres amb la mateixa intensitat i amb la mateixa dedicació, a fi que se n'arribassin a esbrinar totes i cadascuna de les responsabilitats, sense defugir-ne cap ni una. 


La Conselleria de Salut del Govern de les Illes Balears, que presideix la senyora  Patrícia Gómez Picard, i el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad del Gobierno de España, la titular del qual és la senyora Dolors Montserrat Montserrat, ens han de dir i han de fer qualque cosa més d'allò que han dit i han fet fins suara mateix. 

Si més no, pel fet que hi ha famílies de pacients d'alzhèimer que, davant de tot aquest rebombori, hores d'ara ens veim i sentim totalment desemparats.


M'agradaria moltíssim que els màxims representants del Col·legi Oficial de Metges de les Illes Balears, presidit pel senyor Antoni Bennasar, no solament les imitàs en aquest comportament tan digne, ni solament miràs pel prestigi de la institució, sinó que, sobretot, paràs esment a la gran quantitat de famílies ateses per professionals de la medecina que se senten desemparades davant d'actuacions professionals que, com a mínim, criden poderosament l'atenció des del punt de vista mèdic. Em sorprèn que,  pel que es veu al seu portal web, faci la impressió que se'n renten les mans. 


M'agradaria moltíssim que els màxims representants del Col·legi Oficial de Farmacèutics de les Illes Balears, que presideix el senyor Antoni Real Ramis, hi parassin molt més esment, les atenguessin com es mereixen i es pronunciassin favorablement en benefici d'aquelles persones afectades per aquesta casta de tractaments farmacològics, com es diu, produïts a laboratoris de la UIB.


Ho deman, ho reclam i ho exigesc, com a ciutadà llis i ras d'aquesta societat illenca. Però, sobretot, com a espòs i vidu d'una segona dona afectada per la malaltia d'alzhèimer i d'una primera afectada per un càncer dels més malignes. 

Vull fer-ho com a mostra de solidaritat, sincera i profunda, amb el nombre creixent de famílies illenques que s'hi troben també ben afectades. Que se senten com si estiguessin enmig d'un camp de batalla, enmig de focs creuats diversos: d'una banda, la malaltia amb tots els seus efectes més nefasts; de l'altra, les ganes enormes de vèncer-la; de l'altra, les indicacions de professionals en la matèria; de l'altra els nombrosos, diversos i dispersos organismes administratius; de l'altra l'ambient entristidor d'una residència o d'un centre de dia o de la casa pròpia...

Amb la sensació d'anar rebent trets de per totes bandes... Amb moltes ganes d'arribar a sortir-nos-en indemnes, vius, lliures... Disposats a fer el que sigui per aconseguir-ho!


I a l'espera, també, que les generacions més joves se'n puguin arribar a beneficiar i aprofitar com es mereixen, davant d'un futur que, amb pràctiques com aquestes, només pot ser valorat com a poc afalagador.