Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ANC-Mallorca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ANC-Mallorca. Mostrar tots els missatges

dijous, 24 de gener del 2013

L'ANC-Mallorca al Plenari del Secretaria Nacional

«El mot català no és un mot que els catalans del Principat imposem als valencians i als mallorquins, sinó un mot que és tan seu com nostre».
Antoni Rovira i Virgili, juny de 1932

Bon dia, som na Magda González, catalana de Mallorca, i en Carles Sala, català d’aquest poble on ens trobam, tots dos membres del secretariat de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca i, aprofitant l’oportunitat que ens heu brindat, venim a parlar-vos en representació del centenar de membres de la nostra assemblea.

L’aparició del moviment cívic que representa l’Assemblea Nacional Catalana al Principat és observat i seguit amb enorme interès des de Mallorca i ha generat unes expectatives il·lusionants, ja que per primera vegada estam davant un moviment suprapartidista que es vertebra sobre dos pilars, la iniciativa ciutadana i la catalanitat, la democràcia i la nació.

L’existència d’una iniciativa que sorgeix de la societat civil (i no dels partits polítics o de les institucions) i que cerca restablir la plena sobirania de la nació catalana, com una via per millorar la qualitat de vida dels nostres conciutadans i de garantir la continuïtat de la nostra llengua i la nostra cultura, té un valor pedagògic immens. Tot i que el discurs no és del tot nou, sí que s’ofereix renovat a la ciutadania i, sobretot, sí que és nou el subjecte que el proposa: persones normals i corrents de tots els àmbits de la societat,# ciutadans anònims d’arreu de la nació que des de la reflexió personal aposten per un projecte sobiranista, que presenta la nació completa i que la presenta des de la perspectiva de les persones.

Els contactes establerts des de la sectorial de Països Catalans iniciats el mes d’agost de 2012, i després de diverses reunions a Barcelona i Palma, donen el seu fruit amb la primera assemblea de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca el dia 3 d’octubre a l’emblemàtic monestir de la Real, referent de catalanitat i bressol de l’obra de Ramon Llull, català universal nascut a Mallorca de pares barcelonins.

Així doncs, el 3 d’octubre un grup de mallorquins compromesos amb la independència de la nació catalana vàrem constituir l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, amb la voluntat explícita de convertir-nos en una assemblea territorial de l’ANC i funcionar amb plena normalitat dins l’estructura de l’Assemblea. Tal com consta en l’acta corresponent, el Secretariat Nacional va ser informat, en el plenari del 20 d’octubre, de la constitució de l’ANC de Mallorca vinculada a l’ANC. El 29 de novembre, aquell grup inicial, ampliat fins a gairebé un centenar de persones, vàrem formalitzar la sol·licitud de constitució com a assemblea territorial dins l’ANC, petició per a la qual encara no hem obtingut una resposta.

El passat 30 de desembre l’ANC de Mallorca va participar en la manifestació amb motiu dels actes de la Diada de Mallorca sota el lema «Mallorca per la independència», tal com es recull a la pàgina web de l’ANC amb la següent declaració (i citam literalment):

«L’Assemblea Nacional Catalana, organització que defensa el dret a decidir de la nació catalana arreu del territori i la democràcia en profunditat, s’adhereix als actes de commemoració de la Diada de Mallorca, com a part d’una mateixa nació que lluita pel seu alliberament.»

La decisió, presa en assemblea, de voler constituir-nos a Mallorca com a assemblea territorial de l’ANC va ser reflexionada, debatuda i aprovada unànimement. Ens va moure a actuar d’aquesta manera el convenciment que, tal com es desprèn del full de ruta de l’ANC, la nació catalana és una, que s’estén per tot el territori on històricament s’ha parlat la llengua catalana i que fins al segle XVIII va comptar amb institucions pròpies de govern. Una organització que s’anomena Assemblea Nacional i Catalana ha de tenir com a referent, per força, la nació catalana. Limitar l’àmbit d’actuació a les quatre províncies del Principat de Catalunya, a més de suposar una usurpació de termes que pertanyen al conjunt de la nació (nacional, català), seria un error, seria un error que només respondria a l’assumpció de l’Espanya de les comunitats autònomes.

I és que l’esquarterament territorial de la nació catalana ha estat una de les grans victòries dels estats espanyol i francès, que han aconseguit que la divisió s’instal·li amb força en les ments de molts de catalans, insulars i continentals. Pensam que la creació d’una assemblea sorgida de la societat civil, lliure dels condicionants legals que les legislacions estatals imposen a les institucions oficials de cadascun dels territoris de la nostra nació, és una oportunitat formidable per tornar a pensar en el país sencer i per actuar en conseqüència.

És per això que coincidim plenament amb la declaració fundacional de l’ANC, que diu (i citam textualment): «ha arribat l’hora d’unir esforços per tal que les voluntats actuals a favor de la sobirania s’agrupin i així es multipliquin i esdevinguin majoritàries».

Som conscients que, avui, les dinàmiques sociopolítiques són particulars de cadascun dels territoris de la nació. És el resultat de tres-cents anys de no funcionar com una unitat política, sinó com a províncies espanyoles amb un centre de poder aliè. Això fa necessari actuar de manera diferent a cada territori, amb estratègies i tempos propis. Però això fa encara més necessari que aquestes actuacions restin sota l’aixopluc d’una organització cívica que abasti el conjunt de la nació, com és l’Assemblea Nacional Catalana, com a manera de superar la divisió imposada.

Pensam, d’altra banda, que la incorporació a l’ANC de territoris de fora del Principat no ha de ser un entrebanc en el camí que aquest ha iniciat cap a la independència. La nostra voluntat és, des de Mallorca, contribuir tant com puguem a l’èxit del projecte que heu iniciat aquí, i difondre’l i legitimar-lo davant l’opinió pública mallorquina.

És més que evident que no podem parlar d’un procés d’independència homogeni, igual pertot arreu. Però sí que reclamam que sigui un procés coordinat, amb una temporalització del camí cap a la independència de tots els territoris, sense interferències dels uns amb els altres però fent pinya, fins a conformar el país sencer. Volem treballar junts des d’ara mateix perquè el dia de demà puguem compartir tots el nostre estat propi. No es tracta de generar dependències ni en un sentit ni en l’altre, sinó de sumar en benefici de tots.

És imprescindible, per tant, articular instruments estables en l’àmbit de la nació catalana. Després del que ens ha ensenyat la història i en el context actual d’atac antidemocràtic i de desprotecció jurídica que pateix la nostra nació, és inconcebible que es puguin imposar les tesis que cadascun de nosaltres ens en sortirem tots sols. Hem d’esvair, d’una vegada per sempre, el fantasma de la ingerència en què ens han fet creure. Només l’Estat espanyol ens vol separats; és la seva estratègia. Només a ell el beneficia la nostra divisió, tant com a nosaltres ens debilita com a país.

En aquest sentit, cal fer una reflexió sobre les conseqüències de no acceptar l’estructuració de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca com una territorial de l’ANC. Una associació que, no ho hem d’oblidar, va néixer amb la participació de mallorquins i de persones d’arreu del país. Obstaculitzar la constitució de la territorial de Mallorca serà el millor argument per reforçar l’espanyolisme, disfressat d’anticatalanisme, i per debilitar l’independentisme a Mallorca. Perquè els qui, des de Mallorca, des de les Illes Balears i Pitiüses, ens sabem catalans i volem un estat per al conjunt de la nació, existim, malgrat que sigui una realitat invisibilitzada sovint per altres discursos.

Actualment hi ha un desajustament pel que fa a l’estructura territorial de l’ANC. La realitat ha superat les previsions dels documents que regeixen l’associació i s’ha actuat per donar-hi resposta. Amb l’assemblea general del proper mes de març es planteja una oportunitat immillorable per resoldre aquesta qüestió i reformular-la. Preveure regions per a la part del territori de la nació catalana fins ara no considerada no ha de suposar cap obstacle insalvable. El nombre de membres representats per la futura regió de les Illes Balears i Pitiüses tampoc no ho ha de ser. Sabem que, fins al moment, aquest no ha estat un aspecte que s’hagi tingut en compte. A més, veient la resposta inicial de la gent (un centenar d’inscripcions a Mallorca sense gairebé haver començat a actuar), estam convençuts de l’èxit del projecte.

Els territoris de fora del Principat haurien d’elaborar un full de ruta propi, sempre en coherència amb els de la resta de territoris, que s’ajusti a la realitat sociopolítica específica. Igualment, entenem que hi hauria d’haver el compromís de no dissolució de l’ANC fins que els diversos territoris que integren la nació catalana hagin assolit la independència. Recordem que la declaració fundacional de l’ANC ja marca el principi de solidaritat i de responsabilitat amb què ha d’actuar (i citam literalment): «des del Principat de Catalunya s’ha de prendre la iniciativa i s’ha d’actuar solidàriament per donar suport als moviments que sorgeixin, amb les mateixes finalitats, als altres països amb els quals Catalunya comparteix, des de fa vuit segles, la mateixa nacionalitat, expressada especialment en la comunitat de llengua, de cultura, de dret, de tradicions i en una estructura social i econòmica semblant».

En definitiva, demanam fer part amb normalitat d’una associació que persegueix la independència del conjunt de la nació catalana, i poder treballar tots junts per aquest objectiu, cadascú des de la seva realitat.

Us ho demanam a vosaltres com a òrgan representatiu del conjunt de l’Assemblea, perquè entenem que és la millor opció abans de plantejar-ho seguint el procediment d’esmenes establert per a l’assemblea general de març i evitar un debat que podria conduir al debilitament del procés sobiranista a una i altra banda de la mar.

Des de Mallorca, des de fora del Principat, sabem que la lluita és la mateixa. I som els primers interessats, no pas manco que vosaltres, que el procés avanci amb pas ferm i decidit. Cada pas vostre endavant és un pas endavant també nostre i per a tots els territoris de la nació. Per això el sentim com a propi i ens ajuda en el nostre dia a dia, en unes condicions molt més adverses que les vostres. No serem obstacle sinó ajuda, no serem contaminació sinó complicitat. No som cap ingerència. Som, simplement, gent catalana compromesa amb els objectius de l’ANC.

Al Principat li hauria d’interessar saber que, un cop assolida la seva independència, a l’Estat espanyol hi romandran territoris confiem que per poc tempson hi ha segments socials importants que s’identifiquen amb la causa catalana. Com també ha d’interessar-vos que en un futur no gaire llunyà no estigueu sols en el nou estat català. Junts serem més forts i potents com a país. L’ANC, en coherència amb el seu origen, ha de defensar la voluntat de construir un estat on ens puguem retrobar tots els catalans, i més quan en el Principat ja s’han formulat propostes en aquest sentit. Una postura en un altre sentit s’hauria d’argumentar molt bé perquè fos comprensible.

Per tot això, des de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca reiteram la petició que ja vàrem formular el 29 de novembre passat de constituir-nos com una assemblea territorial més dins l’Assemblea Nacional Catalana i us demanam que accepteu les esmenes que s’han proposat perquè això sigui possible.

L’any 1229 el Rei en Jaume va incorporar Mallorca a la nació catalana. L’any 1714 dotzenes de mallorquins varen morir en el setge de Barcelona defensant la ciutat, conscients que s’hi jugaven el dret de ser i d’existir de la seva nació. L’any 2013, a Sant Quirze del Vallès, també escrivim una part de la història. Modesta i petita, comparada amb els fets acabats de citar, però que també és història. El que es decideixi avui condicionarà, en gran part, com concebrem el futur de la nostra nació independent.

En nom del secretariat i de tots els membres de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, moltes gràcies per haver-nos escoltat.

Sant Quirze, 19 de gener de 2013

divendres, 4 de gener del 2013

Assemblea Nacional Catalana de Mallorca es presenta en públic, a Palma

L'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca s'ha presentat en públic, per primera vegada, fent-se visible i integrant-se notòriament en la manifestació convocada a Palma per la Plataforma 31-D, a favor de la independència dels Països Catalans, el capvespre de diumenge 30 de desembre de 2012.

Mai no s'hi havia vist tanta de gent participant en aquesta manifestació independentista, habitualment integrada per gent de l'entorn del PSM, d'Esquerra Republicana, dels Maulets...

Imatges de la manifestació

Enguany hi era prevista la presència de gent nova, entre la qual s'hi va poder destriar una nodrida representació de l'ANC-Mallorca, amb pancarta pròpia que manifestava “Mallorca per la Independència – Assemblea Nacional Catalana de Mallorca”.

Com manifesten alguns dels assistents, tenim ben clar que la nostra nació cultural només serà possible en el futur si, amb el temps, esdevé també la nostra nació política, en un estat independent que respecti i articuli la nostra diversitat interna.

Algunes impressions de manifestants

Tant de bo que tota aquesta gentada, que va darrera d'aquesta pancarta, qualsevol dia s'alci i digui “S'ha acabat! Independència! Visca la Terra!”

dijous, 13 de desembre del 2012

Enguany, resposta històrica als atacs contra la llengua catalana, el 31 de Desembre a Mallorca

Quan falten pocs dies per celebrar la Diada de Mallorca, a Palma el 31 de desembre, m'arriben uns escrits, tramesos pel bon amic i company de lluites patriòtiques i cíviques catalanes, l'alaroner Joan Vicenç Lillo, i d'altres amistats electròniques, el contengut del qual em sembla summament interessant.

Per això, m'afany a reproduir-lo en aquest blog meu.

“ Avui escric perquè, davant els atacs a què ha estat sotmesa la llengua catalana, enguany, a les Balears, m’agradaria que el proper 30 de desembre hi hagués una resposta històrica a la manifestació convocada al passeig del Born a les 18 h.

Ja sé que aquesta manifestació es convoca cada any, però enguany no és un any qualsevol. Confés que jo no hi he anat mai –potser tu sí, o no, és igual–, però crec que aquesta és una ocasió perquè ens mobilitzem els que fins ara no ho havíem fet.

Per això et deman:

Primer, que tu també hi assisteixis, i segon, que facis com jo i intentis animar a quinze o vint dels teus amics, companys i/o coneguts per demanar-los que facin el mateix i estenguin la demanda als seus amics..., i així successivament.

Si aconseguim que aquesta demanda s’estengui de manera viral i, sobretot, que arribi a aquells que encara no estaven convençuts d’assistir-hi, potser serem un parell de milers de manifestants que ens afegirem als que hi van cada any.

Hem de fer saber que els defensors de la catalanitat d’aquesta terra no ens rendim. Potser penses que no aconseguirem res, però la realitat és que l'única assegurança de fracàs és l'immobilisme.

Omplim el Born! (I el Passeig Marítim!)

AFEGESC INFORMACIÓ SOBRE LA FINALITAT I LA HISTÒRIA DE LA MANIFESTACIÓ:

31 de Desembre, arrels profundes per a una diada de futur

La Festa de l’Estendard és la festa cívica més antiga d’Europa. Es fa per recordar els nostres orígens com a poble, amb la conquesta catalana de 1229, i per retre homenatge a la senyera de les quatre barres. La festa s’ha fet ininterrompudament des del segle XIII i, tot i que ha passat per diverses vicissituds depenent de l’època històrica, s’ha mantingut sempre com el recordatori de les nostres arrels col·lectives.

Des de principi dels anys vuitanta, el nacionalisme mallorquí ha assumit la Diada com una jornada reivindicativa dels nostres drets col·lectius. Des d’aleshores s’ha recuperat el vertader esperit del 31 de Desembre, que no és altre que recordar els orígens de la societat mallorquina i projectar-los cap al futur. La Festa de l’Estendard ha passat de ser un acte folklòric vinculat a velles tradicions religioses a ser una commemoració reivindicativa dels nostres drets com a poble. Perquè per saber què volem ser en el futur, és imprescindible saber què hem estat en el passat.

Ja fa prop de 25 anys que els mallorquins i mallorquines ens manifestam amb motiu del 31 de Desembre, data que ens recorda els orígens catalans de Mallorca. Han estat diverses les generacions que s’han anat sumant, any rere any, a la reivindicació de la plenitud dels nostres drets nacionals. 20 anys són molts d’anys i abracen una època de canvis en la història de Mallorca, dels Països Catalans i del món en general.

Durant aquestes dues dècades ha caigut el mur de Berlín, han desaparegut règims polítics que semblaven sòlids, han entrat en crisi ideologies i han passat governs de diferent signe polític.

Però cada any per aquestes dates milers de ciutadans i ciutadanes continuam sortint al carrer per reafirmar-nos en el què som i per reivindicar el dret dels Països Catalans a la llengua, a la cultura, al territori i a l’autodeterminació.

En cada edició hem estat més els que sortíem per exigir respecte, per rebutjar les agressions de l’Estat i dels seus directes servidors, per expressar un malestar davant la situació de submissió nacional del nostre país.

Precisament el caràcter unitari és una de les característiques peculiars de la mobilització mallorquina. Durant els anys posteriors han canviat alguns elements, com el canvi de dia –de 31 a 30-, la modificació del recorregut –abans acabava davant l’estàtua del Rei en Jaume, on es llegia el manifest-, i la incorporació del concert final. Aquestes variacions no han transformat gens l’esperit de l’acte, però han contribuït a un augment important de la participació.

Al llarg d’aquestes dues dècades la mobilització ha aplegat forces molt diverses: des de les que defensaven un nacionalisme autodeterminista fins a les que reivindicaven la independència plena dels Països Catalans.

Per damunt de les organitzacions convocants, la manifestació ha unit tots els mallorquins que lluiten per la llibertat del nostre poble. I que sigui per molts d’anys, mentre l’opressió nacional es mantengui.”

dijous, 29 de novembre del 2012

L'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca fa passes endavant

Alegra ben molt veure que, a la tercera reunió encaminada a constituir a Mallorca l'Assemblea Nacional Catalana, va en augment el nombre de persones que hi són interessades de debò.

Des que per primera vegada, a la seu de l'STEI-i, se'n va dur a terme la primera trobada amb una desena de participants, tant a la segona al monestir de la Real amb més de seixanta, com sobretot a la tercera, també a la Real, amb prop d'un centenar de persones que s'hi han interessat, es va fent cada cop més palès el desig d'arribar a constituir, també a Mallorca, una secció territorial de l'Assemblea Nacional Catalana.

Amb gent tan feinera com la que ha constituït el primer Secretariat provisional, que s'ha vist reforçat amb la col·laboració entusiasta d'una dotzena de persones disposades a dur endavant aquest projecte engrescador, integrant el segon Secretariat provisional, fa la impressió que, des de Mallorca, s'estan posant molt bons fonaments perquè s'hi arribi a aixecar i bastir l'edifici consolidat d'una assemblea nacional que hi engresqui cada cop més persones, més col·lectius i més sectors socials delitosos de veure reconeguts a l'interior de l'Europa del segle XXI uns Països Catalans lliures i sobirans.

Que les passes fetes fins ara contribueixin a remarcar el camí a seguir cap a l'obtenció d'aquest objectiu.

dimarts, 27 de novembre del 2012

Crida a participar en l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca

M'acaba d'arribar el text íntegre de què ha de disposar la gent que assisteixi a l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca convocada per al dijous 29 de novembre de 2012 al monestir de la Real.

Em sembla summament interessant, hores d'ara, per tal d'engrescar-nos en la tasca d'assolir uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior de l'Europa democràtica del segle XXI::

"La gent de les Illes Balears i Pitiüses, juntament amb la del País Valencià, del Principat de Catalunya, de la Franja de Ponent i de la Catalunya del Nord, fa vuit segles que formam una nació amb una personalitat pròpia. Durant més de cinc-cents anys vàrem ser capaços d’organitzar-nos políticament en una estructura confederal amb un dels sistemes parlamentaris més avançats d’Europa. Però l’Estat que havíem construït va quedar anul·lat amb l’annexió il·legítima de la Catalunya del Nord a l’Estat francès al segle XVII i de la resta de territoris, per la força de les armes, a l’Estat castellà al segle XVIII. Tanmateix, malgrat la supressió violenta de la nostra sobirania i de les nostres institucions d’autogovern, hem mantingut viva fins avui la consciència de pertànyer a una mateixa comunitat nacional i durant aquests darrers tres segles hem desplegat un ampli moviment de renaixença cultural i política, en el qual han tingut una gran rellevància les aportacions fetes des de les Illes Balears i Pitiüses.

L’empenta de la nació catalana va ser clau perquè, després de la dictadura franquista, es constituís dins l’Estat espanyol un marc democràtic autonòmic, que podia semblar una fórmula adequada per al reconeixement de les diferents nacions que l’integren. Aviat, però, es va veure que l’oligarquia de la nació castellana no estava disposada a deixar de monopolitzar l’Estat espanyol en benefici propi, com ha fet des del segle XVIII. La Constitució de 1978, i encara més la lectura restrictiva que se n’ha fet, ha contribuït a perpetuar, amb aparents concessions, la identificació d’Espanya amb la nació dels castellans. Després de més de trenta anys, és evident que el marc autonòmic no garanteix el reconeixement ple, en peu d’igualtat, de les altres nacions que integren l’Estat. Al contrari, el menyspreu i les agressions persistents que en rebem se sumen a la sagnia financera a què ens sotmeten.

En un món globalitzat, l’única forma de mantenir una cultura, una llengua i una identitat és disposar d’un estat propi. També és l’única manera de posar fi a l’espoli fiscal i a l’ofegament econòmic permanent que patim i d’aconseguir uns nivells de benestar en consonància amb la riquesa que cream amb el nostre esforç. L’altra opció és la nostra progressiva dissolució com a nació i el continu deteriorament del nostre estat del benestar i de la nostra cohesió social.

El Principat de Catalunya ha iniciat amb pas ferm el camí cap a la constitució d’un estat propi, un estat que hom vol que sigui democràtic, modern, just, participatiu i solidari. Un estat que sens dubte serà ric i pròsper en el context europeu. La resta de la nació catalana tard o d’hora haurem de decidir si emprenem el mateix camí: haurem de decidir si volem cloure el parèntesi de submissió i restablir entre nosaltres els vincles que un dia ja ens varen unir i que avui sens dubte ens faran més forts com a poble. L’exhortació de Ramon Muntaner amb l’exemple de la mata de jonc torna a ser, ara més que mai, una apel·lació a la necessitat d’unir esforços per assolir un futur millor per a la nostra nació.

Entenem que, en aquest context, no actuar és prendre part per l’opció més desfavorable per a nosaltres. Per aquesta raó, el 3 d’octubre de 2012, al monestir de la Real de Palma, una seixantena de mallorquins vàrem posar la llavor de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca, una iniciativa que neix de la societat civil i s’adreça a la societat civil, i en la qual estan convidades a participar totes les persones que, a títol individual, se sentin compromeses amb la recuperació de la plena sobirania de la nació catalana.

El nostre objectiu últim és bastir, des de Mallorca, una majoria social favorable a la constitució d’un estat propi que abraci tots els territoris que integren la nostra nació i posar les bases perquè aquest estat es construeixi. La mateixa ambició del nostre objectiu ens obliga a ser realistes i a actuar amb responsabilitat i rigor. Som conscients que en la societat mallorquina encara no som majoria les persones que estam a favor del dret de decidir el nostre propi futur al marge de la tutela de l’Estat espanyol. Però també som conscients que ja s’han començat a produir canvis importants en el nostre entorn que en els propers anys ens obligaran a repensar molts dels aspectes que avui constitueixen l’ordre establert.

Per tot això, feim una crida als ciutadans que comparteixen aquest objectiu perquè participin en l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca com a instrument per treballar en l’establiment d’un estat propi entès com una realitat desitjable i assolible en un termini raonable."

diumenge, 28 d’octubre del 2012

Assemblea nacional catalana, més mallorquinitzada...!

El 30 d’abril de 2011 se celebra al Palau de Congressos de Barcelona la Conferència Nacional per l'Estat propi. S'hi fa pública una declaració amb la qual es fan constar i es consideren i s'acorden determinats elements que conflueixen cap a la crida a incorporar-se al procés de constitució de l'Assemblea Nacional Catalana.

Just un any després, el 10 de març de 2012, es constitueix al Palau Sant Jordi l'Assemblea Nacional Catalana, l'organització popular, unitària, plural i democràtica, cridada a forjar una nació lliure, justa i avançada, la nació catalana, l'Estat Català.

S'esdevé com a resultat d'un munt d'iniciatives ciutadanes diverses, que arranquen de la consulta sobre la independència de Catalunya, a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009: la Coordinadora nacional de la Consulta per la Independència i el Moviment per la Independència (MxI), en són dues mostres evidents.

Com es reflecteix a la documentació que se'n fa pública aleshores, l'ANC neix amb la finalitat de treballar per aconseguir la majoria social favorable a la independència de Catalunya.

El mateix dia de la seva constitució a Barcelona, hi ha gent a Mallorca que es demana si l'ANC neix i creix en la perspectiva d'assolir la independència de la nació catalana sencera, -de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer- o si només vol parar esment a la part de la nació catalana, hores d'ara convertida en regió-comunitat autònoma d'Espanya, avui dia anomenada Catalunya.

Des de Mallorca estant, a certs àmbits cívics i socials se segueix amb molt d'interès la trajectòria d'aquest procés força engrescador; i, a través dels seus dirigents màxims, s'arriba a expressar el desig i la voluntat d'adherir-s'hi a títol personal, com també de rebre'n informació i d'assistir a les reunions que s'hi convoquin.

Tot i sentir-s'hi encara minoritària dins la societat actual, aquesta gent mallorquina, que aspira a incrementar el nombre de persones i col·lectius favorables a la independència de la nació catalana en el seu conjunt, vol afanyar-se a treballar en la perspectiva d'uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior de l'Europa del segle XXI.

Farta d'haver hagut de comprovar i suportar durant dècades seguides l'esterilitat infructuosa que comporten certes perspectives segmentàries del conjunt de la nació, -des de formacions polítiques i organitzacions socials illenques que només paren esment al bocí de territori que trepitgen- aquesta altra gent mallorquina es proposa de reprendre un treball intens i ferm encaminat a aconseguir, a l'illa de Mallorca, ni que sigui a llarg termini, una majoria social favorable a la independència de tots els territoris que conformen els Països Catalans.

Aquesta gent de Mallorca, que ha mantengut contactes diversos amb representants de l'Assemblea Nacional Catalana, tant a l'illa com al Principat, des del mes d'agost de 2012 n'ha manifestat la voluntat i les ganes de constituir la secció territorial de l'ANC-Mallorca.

No són poques les dificultats amb què s'ha topat, de bon principi, i que s'incrementen a mida que passa el temps.

De bon començament, sorgeixen les dificultats primeres, provinents de la mateixa gent que participa a les reunions celebrades al monestir de la Real, a Palma.

S'hi fa evident, d'una manera o una altra, que no tothom manté la mateixa visió compartida sobre el que és i comporta la nació catalana.

La perspectiva localista, imperant a la Roqueta des de fa dècades a l'àmbit de l'anomenat mallorquinisme polític, es contraposa a una altra perspectiva més àmplia que pretén abastar el conjunt de la nació catalana, el país sencer.

També sorgeixen, a la par, altres dificultats que sobresurten entre els mateixos membres que representen l'Assemblea Nacional Catalana constituïda al Principat de Catalunya.

Apel·lant gairebé sempre al “respecte mutu” que cal establir a les relacions entre territoris diversos, s'hi assumeix com a “normal” la fragmentació territorial de la nació catalana imposada des de fa segles per les administracions estatals: Principat de Catalunya, d'una banda; País Valencià, de l'altra; Illes Balears i Pitiüses, de l'altra; i Catalunya Nord, més enllà dels Pirineus...

S'hi està oblidant, així, i passant per alt allò que som, que hem estat i que volem continuar sent: una sola nació, la nació catalana!

Mentre les poques veus que se senten, favorables a aquesta visió de la nostra realitat, obtenen gran ressò entre la gent més delitosa de constituir a Mallorca la secció territorial de l'Assemblea Nacional Catalana, com més aviat millor, les reaccions més fortes encaminades a consolidar la visió convencional de territoris segmentats, seguint cadascun el seu ritme propi, sembla que volen anar-se imposant amb l'impuls d'iniciatives paral·leles i la creació de plataformes divergents...

“El Principat, sovint fa tot l’efecte d’haver-se desentès i girat l’esquena al País Valencià i a les Illes Balears, on l’autonomia política ha creat més distància amb Catalunya que proximitat... -diu Josep-Lluís Carod-Rovira, ex-vicepresident de la Generalitat de Catalunya-. Sóc dels qui creuen que la nació cultural dels Països Catalans pot ser també una nació política i, personalment, continuaré treballant perquè així sigui un dia... Sóc d’aquells a qui fa mal al cor veure el mapa incomplet del meu país... bandejant les quatre illes... El dia de la independència serà un dia de gran alegria, sí, però jo no podré tenir una satisfacció plena veient com uns territoris i una gent que, en el meu imaginari, formen el meu país, “una pàtria tan petita que la somio completa”, queden fora del nou estat... Per això confio que una Catalunya independent actuarà amb més fermesa i intel·ligència cap al País Valencià i les Balears que no ho ha fet fins ara...”

Al costat d'aquesta opinió, tan clara i llampant sobre els Països Catalans, se'n detecten d'altres, força distintes, com les que conté la Declaració de la Conferència Nacional per l'Estat Propi, per adonar-se de quines en són les intencions i de quina n'és la visió i la perspectiva que s'hi manté des del primer moment:

“4. Des del Principat de Catalunya s’ha de prendre la iniciativa i s’ha d’actuar solidàriament per donar suport als moviments que sorgeixin, amb les mateixes finalitats, als altres països amb els quals Catalunya comparteix, des de fa vuit segles, la mateixa nacionalitat, expressada especialment en la comunitat de llengua, de cultura, de dret, de tradicions i en una estructura social i econòmica semblant. ..

6. El Parlament de Catalunya ha ratificat en diverses ocasions que Catalunya és una nació (cal entendre, conjuntament amb els altres països catalans)...

8.- Mentre no es constitueixin al País Valencià, a les Illes Balears i a la Catalunya Nord assemblees nacionals amb els mateixos objectius que els de l’ANC, aquesta acollirà al seu si tots els compatriotes d’aquells països que vulguin vincular-s’hi i els donarà tot el suport possible amb aquella finalitat, tot respectant els diferents processos i ritmes de cada país. Un cop constituït en un altre país de nació catalana un moviment unitari consemblant a l’ANC, s’hi establiran formes de reconeixement recíproc dels membres respectius i de coordinació per a la solidaritat i l’ajut mutus.”

M'hagués agradat i alegrat molt més haver-hi pogut destriar, clar i català, el màxim grau de claredat i de catalanitat en la valoració, per part de l'Assemblea Nacional Catalana, d'allò que és i comporta la nació catalana, els Països Catalans, Catalunya!

Amb tot això a la vista, voldria ser capaç de tenir i mantenir sempre ben present, seguint-lo fil per randa, el bon consell d'un bon amic del Principat :

“Lamentablement, els regionalistes de Catalunya (ANC inclosa) són majoritaris... Tranquil·litat: guanyarem (però encara no sabem quan...)”

Cecili Buele i Ramis

Mallorca, 29 d'octubre de 2012

ALGUNS ESCRITS RECENTS, AMB VISIÓ DEL PAÍS SENCER
  1. La insostenible lleugeresa,
    Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 28-10-2012
  2. La somio completa,
    Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 14-10-2012
  3. L'Onze, a les sis,
    Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 02-09-2012
  4. Països Catalans,
    Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 28-10-2012
  5. Més enllà dels rius i de la mar
    Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 01-04-2012
  6. ANC, construir estat
    Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 18-03-2012

dimarts, 9 d’octubre del 2012

Primeres passes de l'Assemblea Nacional Catalana de Mallorca

Seguesc amb gran interès i molta d'atenció la notícia segons la qual, des de fa pocs mesos, ha sorgit a Mallorca la iniciativa de crear-hi una secció territorial de l'Assemblea Nacional Catalana.
Segons la informació que s'ha difós, la primera reunió amb representants de l’ANC se celebra a la seu de l’STEI Intersindical dia 30 d’agost a les 19.30h. Hi assisteix un grup d'una dotzena de persones que n'escolten amb interès els objectius.
S'hi explica com veuen i fan comptes treballar des de l’ANC la realitat dels Països Catalans i es parla de quin grau de participació i/o col·laboració s'hi vol establir, tant per a les persones a títol individual, com per a les entitats ubicades en aquesta part del territori.
S'hi han desplaçat dos membres del Secretariat nacional de l’ANC, n’Anna Masó i n’Odette Vinyes.
Setmanes més tard, es convoca la segona reunió de persones interessades en la participació i/o el contacte amb l’ANC. al Monestir de la Real a Mallorca, dia 3 d'octubre. A aquesta segona convocatòria hi assisteixen més d'una cinquantena de persones.
S'hi fa un debat intens i interessant sobre si es vol una assemblea nacional pròpia o una que mantengui vinculació amb la del Principat de Catalunya. S'hi valora el camí emprès pel poble de Catalunya amb els representants polítics. I, després d’escoltar posicions diferents dels assistents, s'hi concreten aquests quatre punts:

  1. Constituir l’Assemblea Nacional Catalana vinculada amb l’Assemblea Nacional Catalana del Principat.
  2. Donar-li un nom: Assemblea Nacional Catalana de Mallorca
  3. Constituir un secretariat provisional, perquè organitzi el debat intern amb una bona metodologia de treball que permeti: redactar una proposta d’objectius, fer una proposta d’accions, fer una proposta de calendari i establir uns primers contactes amb Menorca i les Pitiüses, per saber si hi ha interès a participar-hi... o cada illa faci el seu propi camí...
  4. Convocar una reunió de l’Assemblea Nacional Catalana de Mallorca dijous dia 29 de novembre de 2012

per debatre els objectius, calendari, propostes, contactes amb les altres illes i el que es determini per part del secretariat provisional.
Segons el meu modest mode d'entendre, una iniciativa d'aquestes característiques, sorgida de la societat civil, sense interferències de partits polítics ni de sindicats, amb participació personal a títol individual, que faci ben visible, a Mallorca, la realitat d'uns Països Catalans que aspiren a ser lliures, a ser reconeguts com a sobirans a l'interior de l'Europa del segle XXI, es mereix tot el suport de persones i entitats que es considerin democràtiques.