El 30 d’abril de 2011 se celebra al Palau de Congressos de Barcelona la Conferència Nacional per l'Estat propi. S'hi fa pública una declaració amb la qual es fan constar i es consideren i s'acorden determinats elements que conflueixen cap a la crida a incorporar-se al procés de constitució de l'Assemblea Nacional Catalana.
Just un any després, el 10 de març de 2012, es constitueix al Palau Sant Jordi l'Assemblea Nacional Catalana, l'organització popular, unitària, plural i democràtica, cridada a forjar una nació lliure, justa i avançada, la nació catalana, l'Estat Català.
S'esdevé com a resultat d'un munt d'iniciatives ciutadanes diverses, que arranquen de la consulta sobre la independència de Catalunya, a Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009: la Coordinadora nacional de la Consulta per la Independència i el Moviment per la Independència (MxI), en són dues mostres evidents.
Com es reflecteix a la documentació que se'n fa pública aleshores, l'ANC neix amb la finalitat de treballar per aconseguir la majoria social favorable a la independència de Catalunya.
El mateix dia de la seva constitució a Barcelona, hi ha gent a Mallorca que es demana si l'ANC neix i creix en la perspectiva d'assolir la independència de la nació catalana sencera, -de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer- o si només vol parar esment a la part de la nació catalana, hores d'ara convertida en regió-comunitat autònoma d'Espanya, avui dia anomenada Catalunya.
Des de Mallorca estant, a certs àmbits cívics i socials se segueix amb molt d'interès la trajectòria d'aquest procés força engrescador; i, a través dels seus dirigents màxims, s'arriba a expressar el desig i la voluntat d'adherir-s'hi a títol personal, com també de rebre'n informació i d'assistir a les reunions que s'hi convoquin.
Tot i sentir-s'hi encara minoritària dins la societat actual, aquesta gent mallorquina, que aspira a incrementar el nombre de persones i col·lectius favorables a la independència de la nació catalana en el seu conjunt, vol afanyar-se a treballar en la perspectiva d'uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior de l'Europa del segle XXI.
Farta d'haver hagut de comprovar i suportar durant dècades seguides l'esterilitat infructuosa que comporten certes perspectives segmentàries del conjunt de la nació, -des de formacions polítiques i organitzacions socials illenques que només paren esment al bocí de territori que trepitgen- aquesta altra gent mallorquina es proposa de reprendre un treball intens i ferm encaminat a aconseguir, a l'illa de Mallorca, ni que sigui a llarg termini, una majoria social favorable a la independència de tots els territoris que conformen els Països Catalans.
Aquesta gent de Mallorca, que ha mantengut contactes diversos amb representants de l'Assemblea Nacional Catalana, tant a l'illa com al Principat, des del mes d'agost de 2012 n'ha manifestat la voluntat i les ganes de constituir la secció territorial de l'ANC-Mallorca.
No són poques les dificultats amb què s'ha topat, de bon principi, i que s'incrementen a mida que passa el temps.
De bon començament, sorgeixen les dificultats primeres, provinents de la mateixa gent que participa a les reunions celebrades al monestir de la Real, a Palma.
S'hi fa evident, d'una manera o una altra, que no tothom manté la mateixa visió compartida sobre el que és i comporta la nació catalana.
La perspectiva localista, imperant a la Roqueta des de fa dècades a l'àmbit de l'anomenat mallorquinisme polític, es contraposa a una altra perspectiva més àmplia que pretén abastar el conjunt de la nació catalana, el país sencer.
També sorgeixen, a la par, altres dificultats que sobresurten entre els mateixos membres que representen l'Assemblea Nacional Catalana constituïda al Principat de Catalunya.
Apel·lant gairebé sempre al “respecte mutu” que cal establir a les relacions entre territoris diversos, s'hi assumeix com a “normal” la fragmentació territorial de la nació catalana imposada des de fa segles per les administracions estatals: Principat de Catalunya, d'una banda; País Valencià, de l'altra; Illes Balears i Pitiüses, de l'altra; i Catalunya Nord, més enllà dels Pirineus...
S'hi està oblidant, així, i passant per alt allò que som, que hem estat i que volem continuar sent: una sola nació, la nació catalana!
Mentre les poques veus que se senten, favorables a aquesta visió de la nostra realitat, obtenen gran ressò entre la gent més delitosa de constituir a Mallorca la secció territorial de l'Assemblea Nacional Catalana, com més aviat millor, les reaccions més fortes encaminades a consolidar la visió convencional de territoris segmentats, seguint cadascun el seu ritme propi, sembla que volen anar-se imposant amb l'impuls d'iniciatives paral·leles i la creació de plataformes divergents...
“El Principat, sovint fa tot l’efecte d’haver-se desentès i girat l’esquena al País Valencià i a les Illes Balears, on l’autonomia política ha creat més distància amb Catalunya que proximitat... -diu Josep-Lluís Carod-Rovira, ex-vicepresident de la Generalitat de Catalunya-. Sóc dels qui creuen que la nació cultural dels Països Catalans pot ser també una nació política i, personalment, continuaré treballant perquè així sigui un dia... Sóc d’aquells a qui fa mal al cor veure el mapa incomplet del meu país... bandejant les quatre illes... El dia de la independència serà un dia de gran alegria, sí, però jo no podré tenir una satisfacció plena veient com uns territoris i una gent que, en el meu imaginari, formen el meu país, “una pàtria tan petita que la somio completa”, queden fora del nou estat... Per això confio que una Catalunya independent actuarà amb més fermesa i intel·ligència cap al País Valencià i les Balears que no ho ha fet fins ara...”
Al costat d'aquesta opinió, tan clara i llampant sobre els Països Catalans, se'n detecten d'altres, força distintes, com les que conté la Declaració de la Conferència Nacional per l'Estat Propi, per adonar-se de quines en són les intencions i de quina n'és la visió i la perspectiva que s'hi manté des del primer moment:
“4. Des del Principat de Catalunya s’ha de prendre la iniciativa i s’ha d’actuar solidàriament per donar suport als moviments que sorgeixin, amb les mateixes finalitats, als altres països amb els quals Catalunya comparteix, des de fa vuit segles, la mateixa nacionalitat, expressada especialment en la comunitat de llengua, de cultura, de dret, de tradicions i en una estructura social i econòmica semblant. ..
6. El Parlament de Catalunya ha ratificat en diverses ocasions que Catalunya és una nació (cal entendre, conjuntament amb els altres països catalans)...
8.- Mentre no es constitueixin al País Valencià, a les Illes Balears i a la Catalunya Nord assemblees nacionals amb els mateixos objectius que els de l’ANC, aquesta acollirà al seu si tots els compatriotes d’aquells països que vulguin vincular-s’hi i els donarà tot el suport possible amb aquella finalitat, tot respectant els diferents processos i ritmes de cada país. Un cop constituït en un altre país de nació catalana un moviment unitari consemblant a l’ANC, s’hi establiran formes de reconeixement recíproc dels membres respectius i de coordinació per a la solidaritat i l’ajut mutus.”
M'hagués agradat i alegrat molt més haver-hi pogut destriar, clar i català, el màxim grau de claredat i de catalanitat en la valoració, per part de l'Assemblea Nacional Catalana, d'allò que és i comporta la nació catalana, els Països Catalans, Catalunya!
Amb tot això a la vista, voldria ser capaç de tenir i mantenir sempre ben present, seguint-lo fil per randa, el bon consell d'un bon amic del Principat :
“Lamentablement, els regionalistes de Catalunya (ANC inclosa) són majoritaris... Tranquil·litat: guanyarem (però encara no sabem quan...)”
Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 29 d'octubre de 2012
- La insostenible lleugeresa,
Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 28-10-2012 - La somio completa,
Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 14-10-2012 - L'Onze, a les sis,
Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 02-09-2012 - Països Catalans,
Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 28-10-2012 - Més enllà dels rius i de la mar
Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 01-04-2012 - ANC, construir estat
Josep-Lluís Carod-Rovira, el Punt-Avui, 18-03-2012
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada