Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris República. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris República. Mostrar tots els missatges

diumenge, 19 de juny del 2016

Al sopar de cloenda de l'Agrupació Cultural de Porreres

Amb la gentilesa amable que caracteritza la gent bona de la vila mallorquina de Porreres, vàrem poder participar en una trobada que em resultarà difícil d'oblidar.

Al claustre del santuari de Monti-sion, el proppassat 17 de juny, a les 21 hores, érem convidats a celebrar el SOPAR DE CLOENDA del cicle de lliçons del curs 2015-2016, organitzat per l'AGRUPACIÓ CULTURAL DE PORRERES



Presidida i dirigida per na Joana Mora Cerdà, l'Agrupació ens féu gaudir d'un bufet excepcional de na Bel de Monti-sion, regat amb amb un excel·lent i molt gustós vi rosat de la casa, i d'una música que feia agradós l'ambient amb la veu plena d'en Bernat Bauçà Clar (el batle «marió» a Porreres 1936).


Hi anàrem des de Palma, per haver participat el 10 d'abril anterior en un dels actes de recordança a les víctimes que lluitaren per la II República. S'hi havia projectat el documental  de Gonzalo Nadal i David Mataró sobre els darrers presos polítics republicans de les Illes, «DEL SILENCI PARAULES», i havien intervengut Tomeu Garí, Miquel López Crespí, Isidre Forteza i Gonzalo Nadal.


Em plau moltíssim deixar-ne constància escrita i gràfica, amb imatges que contribueixen a fer veure més clarament què va ser una trobada com aquella... I que en vénguin moltes més!

dimecres, 25 de maig del 2011

Impressions de l'endemà mateix

Vull passar per damunt de la darrera jornada electoral, quant a la consideració estricta de gran espectacle publicitari, on protagonistes, -polítics que encapçalen candidatures i periodistes que n'informen-, no només se situen al centre d'atenció dels mitjans de comunicació sinó de gairebé tots els àmbits de la societat, amb desplegaments publicitaris sense precedents.

Vull parar esment, així, al fet que s'hi han produït uns resultats que, no per increïbles, es veien venir de temps enrere, anunciats des dels mitjans i que han arribar a superar fins i tot l'enquesta del CIS d'enguany (PP 32-33; PSOE 22-23; PSM-IV-EXM 3; IU 1), en relació amb l'arrasada de la dreta conservadora del Partit Popular, pertot arreu; i amb la desfeta socialista espanyola sense cap altre precedent conegut.

La victòria aclaparadora del Partit Popular a totes les institucions públiques de les Illes Balears i Pitiüses no hauria d'haver sorprès ningú. Una victòria anunciada a bombo i platerets per tots els mitjans de comunicació, les enquestes d'opinió i les opinions publicades.

Ja l'any 2007, amb la creació d'allò que s'anomenà Bloc per Mallorca, s'hi començava a fer palesa la primera passa cap a l'establiment (encara no definitiu?) del bipartidisme a les Illes, representat pel PP+PSOE; enfront d'un ventall de formacions polítiques diverses des dels inicis de la democràcia tan mal parida que patim.

Per a certs sectors crítics, aquell invent no servia per a res més que per facilitar-hi voluntàriament i decididament l'engolida d'aquelles formacions polítiques que l'integraven.

Enguany s'ha pogut veure que només la pervivència del PSM-IV-EXM al Parlament, al Consell de Mallorca i a l'Ajuntament de Palma, n'ha evitat l'arribada aquest any 2011... gràcies, també, a la derrota més que desastrosa que ha patit el PSIB-PSOE.

També s'ha pogut veure que la corrupció política mallorquina, lluny de fer predre escons a les institucions públiques, en dóna molts més encara. Cosa que em fa veure ben a les clares, un cop més, que allò que veritablement lleva vots a l'esquerra és el fet d'haver-se dedicat a fer polítiques de dretes, algunes tan barroeres que ni la mateixa dreta conservadora no està disposada a realitzar...

Allò que sí m'ha sorprès enormement, a mi personalment, ha estat la desfeta insòlita i l'enfonsament inimaginable que ha patit pertot arreu el Partit Socialista. S'ho hauran de fer mirar molt bé els seus responsables màxims. Caldrà que esbrinin on rauen els errors i les responsabilitats polítiques de tot plegat. Sobretot pel que fa al seguidisme d'instruccions centralitzadores, des de Madrid i cap a Madrid.

Quant a Esquerra Unida, Lliga Regionalista, Convergència per les Illes, Esquerra Republicana i d'altres formacions polítiques que aspiraven al Parlament, al Consell de Mallorca i a ajuntaments mallorquins, era més que previsible que resultàs difícil, per a no dir impossible, aconseguir-ne l'objectiu.

Esquerra Republicana, amb més d'una dotzena de càrrecs públics institucionals a les Illes Balears i Pitiüses, l'any 2007 manifestava haver aconseguit entrar i fer-se present al Consell de Mallorca i a vuit municipis mallorquins (Artà, Binissalem, Bunyola, Felanitx, Manacor, Sineu, Sóller i Son Servera...).

Enguany n'ha perdut la presència a dos d'aquells ajuntaments (Sineu i Sóller), i n'ha obtengut representació a quatre nous: Alaró, Banyalbufar, Pollença i Santanyí.

En resum, idò, els resultats electorals d'ERC a les autonòmiques i municipals de 2011 han estat aquests: 11 regidors a 10 ajuntaments, amb un total de 5.157 vots emesos favorablement (1.545 a Palma i 3.612 a la Part Forana de Mallorca).

És a dir, que s'han aconseguit tres regidors i dos ajuntaments més que fa quatre anys; i que no s'ha obtengut cap representació mallorquina ni al Parlament ni al Consell:

REGIDORS I REGIDORA D'ESQUERRA REPUBLICANA ANY 2011:

01. Biel Far Florit, Alaró
02. Gabriel Joan Seguí Albertí, Banyalbufar
03. Pere Daniel Pol Creus, Binissalem
04. Andreu Bujosa Bestard, Bunyola
05. Agustina Vilaret González, Bunyola
06. Pere Mestre Manzanares, Felanitx
07. Joan Llodrà Gayà, Manacor
08. Miquel Àngel Sureda Massanet, Pollença
09. Jaume Amengual Bonet, Santanyí
10. Rafel Àngel Valls Pascual, Son Servera
11. Jaume Jaume Roig, Vilafranca

Com se sol dir, qui no es conforma és perquè no vol. En aquest cas, n'hi ha que poden valorar positivament aquests resultats aconseguits. Fixen l'atenció preferent en el petit increment de la presència municipal d'Esquerra Republicana a Mallorca.

En canvi, d'altres s'hi volen mostrar molt més crítics, tot recordant que s'ha perdut la presència institucional al Consell i no s'ha aconseguit presència mallorquina al Parlament.

Aquest sector crític no pot passar per alt que, fa quatre anys, ERC es va integrar dins d'un Bloc -amb certes resistències crítiques internes que s'hi mostraven contràries, totalment desateses per la direcció del partit-. I que enguany aquest s'ha hagut de presentar en solitari, -forçat per les circumstàncies, ja que els mateixos components del Bloc antic li han negat l'entrada-, després de quatre anys d'estar i no estar dins petites àrees del Govern, del Consell i de l'Ajuntament de Palma.

Recorden aquelles propostes que l'any 2007 reclamaven de fer voluntàriament i a les bones això mateix que enguany s'han vist obligats a haver de fer a les males: presentar-se en solitari.

Entre d'altres motius, per avançar-se a conèixer amb quatre anys d'antelació els suports i resultats veritables -que no s'han sabut fins enguany mateix.-

Caldrà analitzar amb seny asserenat i amb serenor assenyada aquests resultats d'enguany, amb tots els ets i uts que els acompanyen, i esbrinar-ne les responsabilitats polítiques inherents.

Unes responsabilitats polítiques que, si més no per a certs membres del sector crític, se situen originàriament en la decisió presa per part de la candidatura guanyadora al 25è Congrés nacional del mes de juny de 2008, al recinte barceloní del Fòrum de les Cultures:

Només amb un 37,22% dels vots de la militància favorables a triar Puigcercós com a president del partit, aquest va voler seguir el camí pràctic d'arraconar dràsticament dels òrgans de decisió i representació del partit tots els representants de les altres tres candidatures (Carretero, 27,56%; Benach, 26,68% i Renyer, 8,10%)...

Per a aques sector crític, no es pot consolidar ni enfortir un partit, actuant d'una manera tan prepotent i tan creguda!

El fet que Esquerra Republicana s'hagi presentat en solitari a Mallorca -massa tard, segons el parer d'aquest darrer sector-, si més no, ha servit per aclarir d'una vegada per totes amb quants vots favorables compta hores d'ara la formació política -cosa que hauria d'haver succeït l'any 2007, en comptes d'ajuntar-se a un Bloc que l'ha duita a la situació lamentable en què ara es troba-:

5.157 vots municipals
5.318 vots al Consell de Mallorca
5.323 vots al Parlament de les Illes Balears

Amb això compta ERC hores d'ara a Mallorca. Ni més ni manco! Justament quan el partit compleix 80 anys de vida i existència tan significatives!

Dins aquest sector crític d'Esquerra Republicana a Mallorca, n'hi ha que comparteixen plenament el que manifesta l'expresident d'aquesta formació política, Josep-Lluís Carod-Rovira, quan diu i escriu que cal fer un pensament:

“L'esquerra catalana no pot continuar badant. El sobiranisme no serà mai majoritari si no és també atractiu, útil i il·lusionador. El país ho necessita. I per què no intentar-ho ja a les eleccions a Madrid, amb un gran reagrupament catalanista i de progrés, superador de la dinàmica tradicional de sigles i amb il·lusió mobilitzadora?”

A mi, em sembla molt bé, Josep-Lluís! La qüestió és: qui gosarà fer-hi la passa primera o posar-hi la primera pedra?

dilluns, 23 de maig del 2011

Cap al Mur del Memorial republicà, a Palma

Dissabte, 28 de maig de 2011 a les 16:50 del capvepsre, no m'ho puc perdre!
Em faig present al Cementeri de Son Tril·lo, a Palma (just davant la porta d'entrada més propera al torrent de la Riera). Per molts de motius!

L'Associació Memòria de Mallorca convida a l'Acte Inaugural del Mur de la Memòria, que tindrà lloc a les 17 hores al Cementiri Municipal de Palma.

Es prega que s'hi arribi amb 10 minuts d'antelació i que se'n doni la màxima difusió a la convocatòria que figura en aquest cartell.

El fet s'ho paga i el programa val la pena! Es tracta de l'obertura al públic del MUR DE LA MEMÒRIA, en homenatge a les 1.560 víctimes assassinades a Mallorca, lluitadores per la justícia i la llibertat republicanes...

Durant l'acte, a més de les paraules que s'hi llegeixen, s'hi fa també una interpretació musical en la qual participa el Grup de Cambra del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, que impulsa l'associació mallorquina Forum Musicae que presideix Magdalena González i Crespí.

Al Mur de la Memòria Republicana: Cor OJIPC (01)

Programa:

  • Presentació del Mur de la Memòria i lectura text explicatiu a càrrec de Maria Antònia Oliver i Llorenç Capellà amb l'acompanyament musical dels Xeremiers Pau i Càndid.
  • Al Mur de la Memòria Republicana: gent nombrosa (02)
  • Ofrena floral i Homenatge a les 1560 Víctimes del Memorial
  • Acompanyament als Familiars de les Víctimes a la Plaça de les Fosses i lectura text explicatiu a càrrec de Margalida Capellà.
  • Interpretació musical a càrrec del Grup de Cambra del Cor i l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans

Al Mur de la Memòria Republicana, a Palma: Parlament de Nanda Ramon (03)

Hi acudeix molta de gent en un dia tan especial en el qual es ret homenatge perdurable als homes i dones que treballaren i lluitaren per aconseguir Justícia i Llibertat per a tothom.

Al Mur de la Memòria Republicana, a Palma: Parlament de Fina Santiago (04)

Tant de bo que serveixi per donar ànims “per seguir amb la lluita que ells i elles ens ensenyaren, aquest és el millor tribut que els podem donar.”

Al Mur de la Memòria Republicana, a Palma: Parlament de Maria Antònia Oliver (05)

Convoca Associació Memòria de Mallorca
Col·labora Ajuntament de Palma

divendres, 18 de març del 2011

Bartolomé Sancho Morey, a ERC

Llegesc al Diari de Balears que Bartomeu Sancho, combatent castrista i polític mallorquí, afirma que “s'ha allistat a ERC per la credibilitat de les seves persones, no per les sigles.”

A mitjans 80, Bartomeu Sancho i Pere Felip eren militants socialistes (del PSOE i UGT)que trencaren amb el partit i es passaren al PASOC de Pablo Castellanos. El PASOC -Partido de Acción Socialista- va ser un partit integrat dins Esquerra Unida i que trencà amb la formació per divergències que sovint Bartomeu Sancho recorda amb les seves cartes als diaris.

M'ha vengut al cap que aquest bon company de lluites cíviques i polítiques perdurables, des de l'any 1999 ençà, Bartolomé Sancho Morey, juntament amb Pere Felip Buades són dos lluitadors que s'han afanyat a presentar-se al capdavant de les llistes electorals de la Coalició Treballadors per la Democràcia: Morey al Parlament, per la circumscripció electoral de Mallorca. I Buades a l'Ajuntament de Palma.

Sempre n'he admirat la persistent i consistent insistència, d'aquests dos bons ciutadans mallorquins!

També aquesta coalició, en definir-se com a partit polític d'esquerra radical i republicana de Mallorca, m'ha cridat l'atenció poderosament.

Repassant-ne una mica la trajectòria, es veu que es tracta d'una coalició electoral que neix de la unió entre el POSI (Partit Obrer Socialista Internacionalista), un partit polític comunista de tendència trotskista, adherit a la Quarta Internacional, de la que se'n considera representant a Espanya; i la Plataforma Democràtica Municipal...

És una d'aquelles coalicions electorals que ha fet història a l'àmbit estatal, autonòmic, insular i municipal! Malgrat no haver aconseguit mai, ni de prop fer-hi, cap casta de representació institucional a cap dels tres àmbits on s'ha presentat. Des de Palma.

Amb totes aquestes dades, quan veig que, des de les més altes instàncies d'Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes Balears i Pitiüses es diu que "Esquerra suma...", vull creure que sí...

dimarts, 15 de març del 2011

Esquerra Republicana de Catalunya compleix 80 anys

El 19 de març de 2011 Esquerra Republicana de Catalunya compleix 80 anys. Ho commemora, entre d'altres, amb un acte de celebració que s'organitza al mateix lloc on es va fundar el partit: a l'antic Foment Republicà de Sants (carrer Cros 7, Barcelona).

Ho recorda, amb imatges i paraules d'arreu dels Països Catalans, aquest vídeo nou amb el títol A espatlles de gegants...

Pot ser bo i profitós, amb aquesta avinentesa, fer un repàs de la trajectòria d'ERC al servei dels Països Catalans al llarg d'aquests 80 anys d'història... incloent-hi relacions culturals, socials i polítiques amb l'espai comú que conformen tots i cadascun dels territoris....

També pot ser bo i profitós, amb aquesta avinentesa, asseure's a analitzar, amb seny asserenat i amb serenor assenyada, el moment present d'ERC... incloent-hi encerts i errors detectats a tots i a cadascun dels territoris...

I, és clar, pot ser bo i profitós, també, engrescar-se en el projecte de futur que cal bastir, sobretot per a les generacions més joves... incloent-hi la realitat nacional sencera, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer...

Som dels qui pensen i creuen que, com a ciutadanes i ciutadans amants de la República, l'Esquerra i els Països Catalans, no tenim cap dret ni un a continuar afegint més temps al temps perdut...

Si durant aquests 80 anys d'història haguéssim après a sumar i multiplicar, només; i ens hi haguéssim aplicat de debò, deixant a una banda qualsevol casta d'actuació que pogués tenir a veure amb operacions tan poc productives com són ara restar i dividir... quina nació catalana no tendríem ara molt més consolidada, reconeguda i valorada!

El 80è aniversari d'Esquerra Republicana de Catalunya, al meu parer, pot servir-nos per retrobar les fites veritables del camí marcat per aquesta colla de “gegants” de la política nacional catalana que ha fet possible esdevenir octogenària.

Atenent i valorant les veus que puguin alçar-se al nostre entorn més democràtic. Com és clar. Però, sobretot, atenent i valorant les veus pròpies, les d'una militància amarada del delit que l'empeny a treballar en la construcció d'un nou estat europeu, l'Estat Català, a l'interior de l'Europa del segle XXI.

Cecili Buele i Ramis
Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya, a Mallorca

dilluns, 26 d’abril del 2010

Mallorca recorda els assassinats pel feixisme



Diumenge, 25 d'abril, al Bosc de la Memòria Republicana acudeixen nombroses famílies d'arreu de Mallorca, per retre homenatge als republicans assassinats pel feixisme franquista, a partir de l'any 1936.

La convocatòria prové de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, encapçalada per M. Antònia Oliver i Manel Suárez.

Als parlaments emotius que s'hi feren, seguí la interpretació al violí d'algunes peces interpretades per Josep Juàrez; i el recitat d'alguns poemes, a càrrec de l'escriptor Miquel López Crespí.

Seguidament es diposità un clavell a cadascun dels arbres plantats en aquell Bosc de la Memòria Republicana, en recordança de cadascun dels assassinats pel feixisme franquista.

Acabà la jornada amb un breu i ràpid recorregut pel recinte del Fortí d'Illetes, convertit arran de la guerra civil espanyola en presó per a militars de tropa i per a mestres d'escola mallorquins.

Així es commemorà a Calvià, com es des de fa un grapat d'anys, la commemoració del 74è aniversari de la proclamació de la República espanyola.

dimecres, 30 de setembre del 2009

L'Esquerra Republicana a Felanitx, anys 30

El bon amic Pep, del carrer Blanquerna de Ciutat, em passa un llibre summament interessant, íntegrament en català, que porta per títol "L'Obra de la República a Felanitx".



Una vintena de fotografies antigues il·lustren la tasca desplegada per l'Esquerra Republicana dels anys 30 a la vila mallorquina de Felanitx:

La construcció d'instituts com l'Institut Elemental de Segona Ensenyança; escoles mixtes com la del Carritxó, Son Prohens, Son Mesquida o Son Calderó; escoles graduades com la de la Ciutat, Porto-Colom o Cas Concos; escoles rurals construïdes per l'Ajuntament Republicà de Felanitx, amb aules i mobiliari; la Sala per operacions quirúrgiques i mobiliari; el Mercat públic; els porxos de la Sala; la Font pública; l'Escorxador municipal...

Hi figuren personatges de renom com Toni Suñer Pont, Bartomeu Barceló Nicolau, Mateu Mas Moll, Guillem Obrador Bordoy, Arnest Mestre, Mateu Oliver Capó, Francisco Carreras Reura o els veïns de sa Canova; arquitectes com Francisco Roca, D. C. Garau o Guillem Forteza; contractistes com la Cooperativa de Treballadors, Unió Obrera, Bartomeu Ferrer o Josep Rosselló; cooperants com Bartomeu Amengual o Joan Capó Valls de Padrines; l'aparellador Gabriel Roig; el metge municipal Miquel Rigo Puig; el cirurgià Miquel Ferrando...

"L'Obra Municipal de les Esquerres de Felanitx resta ampliada i ben patent amb la pavimentació dels carrers, la construcció de col·lectores per aigos brutes i l'extensa distribució de tuberies per aigos netes, que junt amb la renovada, aumentada i esplèndida il·luminació, dona a la nostra ciutat l'aspecte de modernitat i benestar propi de les grans poblacions."

dissabte, 18 de juliol del 2009

Concentració de rebuig del feixisme, a sa Feixina de Palma

Val més arribar tard que no arribar mai!

A l'Estat espanyol, setanta anys després que n'aconseguís l'objectiu militar el cop d'estat franquista que enderrocà la República, gent de Mallorca, que rebutja el feixisme i vol que en quedi totalment arraconat qualsevol vestigi entre nosaltres, en aquestes alçades del segle XXI, es concentra avui capvespre al parc de sa Feixina, a les 19 hores, a Palma.

Malauradament, feixisme i Feixina, a Ciutat, han romàs durant massa dècades excessivament lligats de mans i peus... S'hi conserva i hi despunta encara ara el més gran, el més voluminós dels monuments feixistes que s'aguanten drets dins Palma!

Ja és ben hora que s'hi retorni aquella bona qualitat primera. De mans de la República, com en altres indrets de l'illa de Mallorca, s'hi decidí aixecar-hi una escola... La que encara avui porta el nom del rei Jaume I...

Per pura qüestió de ciència i de cultura democràtica! Es fa del tot imprescindible, resulta veritablement inajornable, l'enderrocament immediat d'aquest ofensiu monument feixista col·locat ben enmig del parc de sa Feina.

La seva sola presència s'erigeix en befa i bufetada prepotent a les consciències democràtiques d'avui dia!

Salut! Coratge! I resistència!

dijous, 12 de juny del 2008

Una campanya republicana

Ha estat una campanya molt llarga i molt exigent, i no sempre els esforços es veuen compensats a curt termini, però segurament en el futur sabrem tots valorar la importància del que hem fet.

El partit ha fet un exercici de democràcia i transparència, i si es gestiona bé, haurà estat un primer pas valuós per recuperar connexió, confiança i credibilitat entre la ciutadania. Més enllà d’uns resultats que reflecteixen el mapa plural de sensibilitats i afinitats del partit, hem viscut una experiència republicana, participativa, de la que en podem extreure molts aspectes positius. Cal doncs felicitar tota la militància, que ha participat de manera exemplar en tot aquest procés, i que en pot estar ben orgullosa davant la societat.

La candidatura d’ERC FUTUR vol agrair, a totes i tots els que ens han votat, la confiança que han dipositat en nosaltres. I sobretot, vol donar les gràcies a tota la gent que ha dedicat temps, treball, energia i il•lusió a col•laborar i donar suport a ERC FUTUR.

Tots junts, del primer a l’últim, hem conformat un equip d’una gran vàlua, d’una gran capacitat de treball, i sens dubte seguirem treballant amb la mateixa il•lusió i energia, en un partit unit, per una Catalunya millor, més lliure i independent.

Moltes gràcies.

dijous, 8 de maig del 2008

Tria de líders

Som en temps de sacsades i mogudes.
N'hi ha de tota casta.
També a l'àmbit polític més divers.
També a l'Esquerra. També arreu dels Països Catalans.

Esquerra Republicana de Catalunya es troba en període precongresual.
Ha de triar president i secretari general.
Ha d'elegir la nova direcció del partit.

Per quan véngui un altre juny, ha d'esmolar bé les eines!

S'apunta, des d'ERC-Futur -una de les quatre candidatures presentades- cap a l'horitzó de l'any 2014.
Per davant, una mitja dotzena d'anys per preparar-se...
cap a una consulta popular sobre la independència de la nació catalana.

Una consulta popular serena i assenyada.
De debò.
Pacífica.
Democràtica.
Ferma.
De bon de veres.
No de mel i sucre!

S'hi han de triar líders!
Les persones millors.
Les més republicanes.
Les més d'esquerres.
Les més catalanes...
Les més nostres!