L'any passat visc la Setmana Santa al Perú, on duc a terme "el millor viatge de la meva vida, abans de complir els 80 anys".
Això vol dir que enguany ja en van vuitanta, de setmanes santes viscudes per mi al llarg de la meva vida octogenària. La majoria a Mallorca.
Tot i el pas inexorable del temps, mantenc viu el record d'algunes altres viscudes intensament en territoris africans o sud-americans.
Enguany, en bon Diumenge de Rams, a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, pleníssima de gent a vessar, tanta que moltíssima no hi pot romandre asseguda als bancs i ha d'estar dreta on pugui durant tota la funció, hi acompany els cants de la celebració, fent-hi sonar l'orgue, altre temps adquirit i emprat pel bon amic i condeixeble santamarier Nadal Trias (qepd):
Canta, Jerusalem...
Record que quaranta-quatre anys enrere hi acudesc com a prevere en exercici actiu, participant-hi com a rector de la parròquia de l'Encarnació, ben situat i encarxofat, com desenes d'altres companys sacerdots mallorquins, dalt de tot del presbiteri catedralici.
Ara i avui, com en altres ocasions posteriors, ho faig des d'un dels bancs situats allà deçà la meitat del temple... Com la doneta aquella de l'evangeli... Entre fidels assistents, un feligrès més.
Aquest dia, en bon Dimecres Sant de 2025, puc seguir per youtube fins a tres misses crismals distintes que m'interessen: la de la Catedral Regina Mundi de Bujumbura, a la capital del Burundi; la de la Catedral de Lima, presidida pel cardenal Carlos Castillo, al Perú; i la de la Catedral de Mallorca, amb el bisbe Sebastià Taltavull. Una de les tres, aquesta darrera, en directe i físicament present.
Mentrestant no deix de pregar pel clergat de Mallorca i d'arreu del môn catòlic: que Déu il.lumini tots i cadascun dels preveres, perquè romanguin sempre fidels al Senyor, essent i comportant-se pertot arreu com a bons seguidors de Jesús el natzarè i com a bons servidors del poble més pobre, amb el qual Ell s'identifica.
No sé ni record si 44 anys enrere hi són presents més preveres o manco que avui. Enguany n'hi arrib a comptabilitzar més de 120, de capellans, a l'hora que ingressen jeràrquicament i ordenada en processó, clarament demostrativa del poderiu masculí dins aquesta església nostra (sense cap dona ni una que hi entri triomfalment!).
Tots són homes, en exclusiva, capellans diocesans i religiosos de congregacions masculines diverses, tant de ritus occidental com oriental. Més d'una desena de diaques. Manco d'una dotzena de seminaristes (amb bastant més negritud present en els rostres avui dia que no temps enrere, quan el més negre de tots som jo...) Tothom precedit pels escolans portadors dels dos cirials i la creu alçada, amb l'espectacular encenser capdavanter.
Presidits pel bisbe Sebastià Taltavull, en una celebració litúrgica solemníssima de la Missa crismal. Una cerimònia que retransmet en directe IB3, el canal públic autonòmic. Ben animada pel Cor catedralici, l'orgue sonor i l'encens escampat per tots els racons de l'espai imponent i majestuós.
Entre els concelebrants, m'alegra veure-hi algunes cares conegudes. Les primeres que salud, abans, en el claustre de la Seu, són les d'en Suau Serra, Servera Terrassa... I ja dins el temple, Horrach, Seguí... "et alibi aliorum..."
A l'homilia, llarga com de costum, el bisbe Taltavull esmenta el Sínode universal i l'Assemblea diocesana recents; repassa diverses cites bíbliques referides als sacerdots i ministres, i als cristians batiats; cita paraules del papa Francesc; per dues o tres vegades acaba... i no acaba d'acabar una homilia episcopal una miqueta per davall dels 20 minuts de durada...
Segueix la renovació pública de les tres promeses sacerdotals envers l'Església... amb l'assentiment col·lectiu refrendat positivament i clamorosa pel conjunt presbiteral.
Continua la benedicció de les tres àmfores contenidores dels tres olis sagrats portats davant l'altar, entre d'altres, per quatre membres de la nostra parròquia de Santa Catalina Thomàs...
Hi trob a faltar el cant popularment conegut del Crec en un Déu... El de sempre a Mallorca, el d'en Romeu. Crec que s'hi escau, avui i aquí, pentura com mai (tant o més que l'homilia episcopal), en un dia festiu i eclesiàstic com aquest.
Continua la celebració eucarística fins al final, amb la solemne benedicció a mans del bisbe.
Me'n surt content d'haver participat durant una hora i mitja seguida en una celebració eucarística íntegrament en català, l'única llengua pròpia de Mallorca!
I d'haver-hi enregistrat algunes poques imatges amb el mòbil, sense que m'ho hagi impedit terminantment (com en ocasions anteriors) cap element de la guàrdia pretoriana que vigila atentament i acurada tots els moviments dels assistents en el recinte sagrat, amb ulls ben espolsats (com de soldats).
En sortir del temple catedralici, a l'alçada del carrer de sant Miquel, em trob amb una de les processons de Setmana Santa amb caparutxes... guàrdies civils i militars... Compten amb una fantàstica i grandiosa banda de música, magistralment executora d'una peça religiosa ben coneguda.
No en conec el pas. És la primera vegada que l'hi veig.
Fins a l'any que ve idò... Si Déu ho vol.
Mentrestant, no em puc estar de demanar-hi insistentment i reiterada: "Dau-me la fe dels meus pares.... potser el que em manqui, a mi".
En la nit del Dijous Sant 2025, torn a pensar que podria ser el darrer de la meva vida terrenal damunt del planeta.
En comptes de llegir i tractar els evangelis com uns llibres d'història que ens conten fets succeïts segles enrere a terres palestines, em sent molt més fermament empès a rellegir-me'n els textos com a quatre testimonis vivents de nombroses i diverses experiències espirituals, personals i col.lectives.
Després de ser assassinat, de manera violentíssima, per ordre i mandat dels elements més poderosos en l'àmbit de la llei (mosaica i divina), del temple (sagrat i jueu) i de la política (imperial i local) del seu temps.
Lleis i temples i polítiques que avui dia també pretenen fer el mateix, amb qui vulgui fer-se seguidor entusiasta d'aquell natzarè extraordinari anomenat Jesús, fill de Maria i de Josep.
Certament que amb mètodes diferenciats, molt més sofisticats (camuflats sota codis i contrasenyes legalment establertes, codis canònics ultramontants i caducs, codis de governança salvatgement capitalista), arriben a aconseguir mantenir amagat el bassó evangèlic en masses ocasions: l'amor a Déu per damunt tot, i l'amor a l'ésser més pobre que tenim a prop o enfora.
Malauradament, lleis i temples i polítiques pretenen fer el mateix també dins la nostra Església catòlica, apostòlica i romana. Tan reàcia a assumir com a propis els pecats estructurals del nostre segle!
Seguint a la parròquia de Santa Catalina Thomàs, en bon Divendres Sant, a la lectura reiterada de la Passió a càrrec de tres clergues, segueix l’homilia (en boca i expressió del meu condeixeble manacorí mossèn Miquel Serra, qui presideix la cerimònia); l’adoració que tots els assistents dediquen a la Creu on penja la imatge de Jesús crucificat; i la comunió amb el pa eucarístic consagrat ahir, el Dijous Sant.
En aquesta ocasió, el temple també s’omple de fidels, tot i que no tant com a les dues jornades anteriors.
A l’espera de celebrar-hi la Vigília de Pasqua... si és que no m’ho impedeix el començament d’una d’aquelles pipides que em compareix de tant en tant. Amb el nas ben embromat, des de l’assaig d’ahir capvespre a la capella de sant Miquel de Campanet, m’afany a endevinar les tecles de l’orgue que corresponen a cadascuna de les peces i cançons que acompanyen la celebració de la Vigília de Pasqua, festa major de la comunitat parroquial de Santa Catalina Thomàs i de totes les comunitats cristianes d'arreu del món.
Sort que, per acompanyar el Pregó pasqual, hi participa gent jove amb les seves guitarres, instruments musicals i les seves veus.
Durant la Vigília de Pasqua, assaborim la vivència que Crist viu! Ha ressuscitat! Ho celebram, ens n'alegram i miram de reprendre el camí de viure així com Ell desitja que visquem.
«Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que vos tendreu entre vosaltres» (Jn 13,35).
